Llei 14/2002, de 27 de juny, de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres

Article 1. Objecte de la Llei

1. La present Llei regula, en l'àmbit territorial de Catalunya, les Cambres Oficials de Comerç i Indústria, que també es denominen de Comerç, Indústria i Navegació en els llocs on tenen representació d'interessos naviliers marítims i aeris.

2. La present Llei crea i regula el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

Article 2. Naturalesa i règim jurídic

1. Les Cambres són corporacions de dret públic i òrgans consultius de les administracions públiques, amb les quals col·laboren, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats i per a l'exercici de les competències i les funcions que tenen atribuïdes legalment. La seva estructura i el seu funcionament intern han de ser democràtics.

2. Correspon a les Cambres:

a) L'exercici de les competències de caràcter públic que tenen atribuïdes legalment.

b) L'exercici de les altres competències que els deleguin o encomanin les administracions públiques.

c) La representació, el foment i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació, sense perjudici de la llibertat sindical i d'associació empresarial i de les actuacions d'altres organitzacions socials que es constitueixin legalment.

d) La prestació de serveis a les empreses.

3. Les Cambres es regeixen pel que disposa la legislació vigent en matèria de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, per la present Llei i les seves normes de desplegament i pel que estableixen els respectius reglaments de règim interior, l'aprovació dels quals ha de ser proposada pel ple a l'òrgan tutelar, que en pot promoure la modificació. En el reglament de règim interior ha de constar l'estructura del ple, el nombre i la forma d'elecció dels membres del comitè executiu, la regulació de l'ús de la llengua catalana i, en general, les normes de funcionament intern de les Cambres.

4. A les Cambres, en els supòsits d'exercici de competències pròpies que impliquin l'ús de potestats públiques i en els d'exercici de competències delegades per altres ens administratius, els és aplicable, supletòriament, la legislació sobre procediment i règim jurídic de les administracions públiques.

5. La contractació i el règim patrimonial es regeixen pel dret privat. No obstant això, en els supòsits de delegació de funcions públiques de les administracions, l'acord de delegació pot fixar un altre règim diferent de contractació per al desenvolupament de la funció delegada sempre que aquest règim específic de contractació sigui imposat per l'ordenament vigent.

6. El règim patrimonial de les Cambres es regeix per les normes de dret privat.

Article 3. Àmbit territorial

1. A Catalunya hi ha d'haver, com a mínim, una Cambra a cadascuna de les circumscripcions territorials de Girona, Lleida i Tarragona, amb seu a les ciutats esmentades, i dues a la circumscripció territorial de Barcelona, una de les quals amb seu a l'esmentada ciutat.

2. A cada circumscripció pot haver-hi Cambres l'àmbit territorial de les quals compleixi les condicions establertes per la present Llei i les que es determinin reglamentàriament.

3. L'àmbit territorial d'una Cambra no pot comprendre territori de més d'una circumscripció territorial.

Article 4. Modificacions de l'àmbit territorial

1. El Govern pot modificar l'àmbit territorial de les Cambres, previ informe del Consell General de les Cambres i de les Cambres directament afectades, d'acord amb les possibles alteracions de l'ordenació territorial de Catalunya i sempre que els interessos generals que les Cambres representen ho exigeixin. Aquestes modificacions s'han de fer respectant l'ordenació comarcal vigent.

2. L'acord de modificació a què fa referència l'apartat 1 ha de tenir en compte el personal, els ingressos i les despeses i els actius i els passius de les Cambres afectades, a fi que aquestes puguin continuar fent front a les seves obligacions.

3. L'àmbit territorial de les Cambres també es pot modificar en els supòsits següents:

a) Mitjançant proposta conjunta de les Cambres afectades per acord adoptat per dues terceres parts dels membres dels plens respectius.

b) Quan ho sol·licitin expressament dues terceres parts dels electors de l'àmbit territorial objecte de la proposta de modificació, que representin més del 50 per 100 de les quotes del recurs cameral d'aquell àmbit. En aquest cas, és necessari l'informe previ de les Cambres afectades.

4. En els supòsits a què fa referència l'apartat 3, és necessari l'informe previ del Consell General de les Cambres i que l'àmbit territorial afectat respecti l'ordenació comarcal vigent.

5. En cap cas es pot presentar més d'una proposta de modificació d'un mateix àmbit territorial fins que no s'hagi celebrat el següent procés electoral general de les Cambres.

Article 5. Creació de noves Cambres

El Govern de la Generalitat pot autoritzar la creació de noves Cambres, previ informe del Consell General de les Cambres i de les Cambres afectades, quan les circumstàncies econòmiques i els interessos comercials, industrials i naviliers ho justifiquin, sempre que l'entitat resultant compti amb recursos econòmics suficients per al compliment de les funcions que té encomanades, es garanteixi una millora dels serveis que es presten i es compleixin els requisits següents:

a) Que ho sol·licitin expressament les dues terceres parts dels electors de l'àmbit territorial projectat, que representin, com a mínim, més de la meitat de les quotes del recurs permanent.

b) Que els ingressos previstos en concepte de recurs permanent assoleixin com a mínim el 5 per 100 dels pressupostats pel conjunt de les Cambres de Catalunya en l'últim exercici.

c) Que l'àmbit territorial projectat respecti l'ordenació comarcal vigent.

Article 6. Fusió

Dues o més Cambres, per pròpia iniciativa, poden proposar a l'òrgan tutelar la seva fusió. L'autorització, previ informe del Consell General de les Cambres i a proposta de l'òrgan que exerceix la tutela, correspon al Govern, el qual ha d'establir l'àmbit territorial de la nova Cambra i la seva denominació.

Article 7. Integració

Sense perjudici del que estableix l'article 9, les Cambres poden proposar a l'òrgan tutelar la seva integració en altres de més dimensió. La integració ha de ser autoritzada pel Govern, previ informe del Consell General de les Cambres i la conformitat de la Cambra en la qual s'hagi d'integrar, i ha d'establir l'àmbit territorial de la nova Cambra i la seva denominació.

Article 8. Disposicions comunes

1. (Derogat).

2. L'aprovació d'una modificació territorial, fusió o integració cameral és plenament eficaç a partir del següent procés electoral.

3. La persona titular del departament que tingui atribuïda la tutela de les cambres ha d'establir la manera d'adequar els censos electorals, els reglaments de règim interior, i les mesures necessàries per al funcionament de les cambres en el període transitori entre l'autorització del Govern fins al següent procés electoral, en particular el nombre de vocals i la composició del nou ple, el sistema de provisió de vocalies entre els vocals de les cambres preexistents, la constitució del nou ple i el sistema d'elecció de la resta d'òrgans de govern.

4. Les Cambres resultants de la fusió o la integració han de ser a tots els efectes successores de les fusionades o les integrades.

> Es deroga l'apartat 1 i es modifiquen els apartats 2 i 3 per l'art. 225 de la Llei 5/2017, de 28 de març. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-37](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)

Article 9. Dissolució

1. El Govern pot acordar la dissolució d'una Cambra i la seva integració forçosa en una o més Cambres com a mesura excepcional per salvaguardar els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació que representa la Cambra a dissoldre i els drets dels seus electors, en els supòsits i amb les condicions que estableix aquest article.

2. La Cambra que durant dos anys successius no pugui assolir, amb recursos propis, el finançament de les funcions i els serveis que està obligada a dur a terme d'acord amb l'article 11.2 ha de ser requerida per l'òrgan tutelar perquè informi sobre la seva situació patrimonial i financera i sobre la possibilitat d'assolir l'esmentat finançament en un període no superior a dos anys.

3. A la vista de l'informe i de la proposta que a aquest efecte formuli l'òrgan tutelar, i amb l'audiència prèvia del Consell General de les Cambres i de les altres Cambres que puguin resultar afectades, el Govern pot dissoldre la Cambra de què es tracti si considera que aquesta no pot assolir el seu finançament.

4. Si efectuades dues eleccions consecutives resulta impossible el funcionament del Ple d'una Cambra, aquesta pot ser dissolta pel Govern, amb l'audiència prèvia del Consell General de les Cambres i de les Cambres que puguin resultar afectades.

5. L'acord de dissolució ha de determinar la integració de la Cambra o les Cambres dissoltes en una o més de les Cambres existents. En el cas d'integració en dues o més Cambres, l'acord de dissolució ha de fixar la distribució del personal i dels actius i dels passius de la Cambra o Cambres dissoltes entre aquelles en les quals s'integren.

6. La Cambra o les Cambres en les quals s'integri la dissolta o les dissoltes han de ser a tots els efectes successores d'aquesta o d'aquestes en la forma que assenyali l'acord de dissolució.

Article 10. Delegacions

Les Cambres poden crear i suprimir delegacions i oficines en el respectiu àmbit territorial, així com oficines a l'estranger, sempre que estigui previst pel reglament de règim interior de la Cambra i prèvia comunicació a l'òrgan tutelar.

Article 11. Funcions

1. Les Cambres tenen les funcions següents:

a) Proposar al Govern, donant-ne compte a l'òrgan tutelar i a altres administracions públiques, les mesures que considerin necessàries o convenients per al foment i la defensa dels interessos generals que les Cambres representen.

b) Emetre informes sobre els projectes de normes elaborats pel Govern o l'Administració de la Generalitat o per les entitats locals que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació.

c) Assessorar les administracions públiques sobre les qüestions que afectin els interessos generals que les Cambres representen, així com emetre els informes que aquelles els sol·licitin. En tot cas, les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació han de ser escoltades en el cas de propostes legislatives que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació.

d) Portar un cens públic de les empreses, així com dels seus establiments, delegacions i agències radicats en el seu àmbit territorial.

e) Gestionar els serveis públics i les infraestructures i exercir les altres funcions administratives que les administracions públiques els encarreguin o atorguin en concessió, encomanin o deleguin, respectivament, i siguin compatibles amb la seva naturalesa i finalitats.

f) Tramitar els programes d'ajudes públiques a les empreses en els termes que s'estableixin en cada cas, així com gestionar els serveis públics relacionats amb aquestes quan la seva gestió correspongui a la Generalitat.

g) Fer accions de promoció comercial i turística per afavorir la internacionalització de les empreses catalanes. Promoure el foment de l'exportació, sense perjudici del que la Llei de l'Estat 3/1993 estableix pel que fa a les actuacions d'interès general.

h) Col·laborar amb les administracions educatives en la gestió de la formació pràctica en centres de treball i empreses, inclosa en els ensenyaments de formació professional reglada, en especial en la selecció i l'homologació de centres de treball i empreses i, si s'escau, en la designació de tutors dels alumnes i el control del compliment de la programació.

i) Col·laborar en els programes de formació permanent establerts per les empreses, pels centres docents públics o privats i, si s'escau, per les administracions públiques competents, i difondre i impartir, si s'escau, formació no reglada relativa a l'empresa.

j) Col·laborar amb l'Administració competent participant en la realització d'estudis, treballs i accions que es duguin a terme sobre l'ordenació del territori, els transports i les comunicacions i la localització industrial, comercial i turística, així com en l'estudi de les necessitats de tècnics de formació professional que té el món empresarial, tant a nivell sectorial com territorial.

k) Elaborar estadístiques del comerç, la indústria, la navegació i el turisme, i elaborar les enquestes d'avaluació i els estudis que calguin per conèixer la situació i les necessitats dels diferents sectors. Les estadístiques que s'elaborin poden tenir la consideració d'estadística d'interès de la Generalitat si compleixen els requisits i el procediment que estableix l'article 13 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, i les altres disposicions que siguin d'aplicació a aquest tipus d'estadístiques.

l) Fomentar la normalització lingüística en l'àmbit del comerç, la indústria i la navegació.

m) Prestar serveis d'informació i assessorament empresarial. Particularment, poden dur a terme actuacions de tramitació de documents relacionats amb l'exercici legal de les activitats empresarials.

n) Dur a terme funcions d'arbitratge, mediació i conciliació mercantils, en els àmbits nacionals i internacionals, i utilitzar qualsevol altre sistema alternatiu de resolució de conflictes, de conformitat amb la legislació vigent.

o) Promoure, organitzar i dur a terme actuacions de promoció comercial de productes, béns i serveis, i de dinamització comercial. Promoure la difusió de la innovació i del disseny en les empreses, el desenvolupament del sector serveis i totes aquelles actuacions que ajudin a millorar la competitivitat de les empreses catalanes.

p) Fomentar la investigació aplicada a la millora i la competitivitat dels productes industrials, al desplegament de sistemes de distribució innovadors i al desenvolupament del sector de serveis.

q) Coadjuvar en el desenvolupament del tràfic mercantil sota el principi del respecte a la concurrència lliure i lleial i amb bona fe.

r) Informar dels usos mercantils del seu àmbit territorial i emetre les certificacions corresponents.

s) Representar els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació en els òrgans administratius o els organismes públics de composició plural que desenvolupen funcions relacionades amb els interessos econòmics generals.

t) Dur a terme totes aquelles activitats i actuacions que, d'alguna manera, contribueixin a la defensa, el foment o el desenvolupament del comerç, la indústria i la navegació, o que els donin suport.

u) Dur a terme totes aquelles actuacions de suport tècnic necessàries per al compliment de les seves finalitats.

v) Aquelles altres que l'ordenament jurídic vigent els atorgui.

2. Tenen caràcter obligatori totes les funcions assenyalades en l'apartat 1, excepte les corresponents a les lletres k), p), t) i u).

3. En el cas de funcions i serveis delegats, concedits o encomanats per les administracions públiques a les Cambres, s'han d'establir els convenis pertinents entre les Cambres afectades i les esmentades administracions públiques, en els quals han de figurar el sistema de finançament i, si s'escau, les contraprestacions adequades a les característiques de l'execució de la prestació del servei corresponent.

Article 12. Plans camerals

1. Les funcions atribuïdes a les Cambres per l'article 11.1.g) que no siguin cap de les accions d'interès general en el foment de l'exportació que estableix la Llei 3/1993 formen el Pla cameral d'internacionalització de les empreses catalanes. Les funcions atribuïdes a les Cambres per les lletres h), i), j), m), n), o) i p) de l'article 11.1 formen el pla cameral de desenvolupament empresarial. El Pla cameral d'internacionalització i el de desenvolupament empresarial han de ser presentats a l'òrgan tutelar perquè els autoritzi. S'ha d'establir reglamentàriament la manera de dur-ho a terme.

2. Correspon al Consell General de les Cambres la coordinació de les actuacions i les propostes de les Cambres relatives al Pla cameral d'internacionalització de les empreses catalanes esmentat en l'apartat 1.

3. La Sindicatura de Comptes ha de sotmetre a fiscalització superior les liquidacions dels pressupostos de les Cambres i del Consell General de les Cambres relatives al pla cameral d'internacionalització de les empreses catalanes i al Pla cameral de desenvolupament empresarial.

4. Els plans camerals establerts per l'article 12.1 s'han de finançar mitjançant el rendiment de l'exacció inclosa en el recurs cameral permanent que recau sobre les quotes de l'impost de societats, excloent les quantitats afectades a les accions d'interès general regulades per la Llei 3/1993, d'acord amb el que estableix l'article 45.3 de la present Llei.

Article 13. Accions instrumentals

1. Les Cambres catalanes, amb la finalitat de millorar l'eficàcia i l'eficiència en el desenvolupament de les funcions que tenen encomanades, poden:

a) Amb l'autorització prèvia de l'òrgan tutelar quan comporti un compromís financer, econòmic o patrimonial, promoure, crear, administrar i gestionar associacions, organismes, organitzacions, consorcis, institucions, fundacions, establiments, societats incloses les d'economia mixta i tot tipus d'entitats públiques i privades, relacionades amb les seves finalitats i funcions, i participar-hi.

b) Amb l'obligació de donar-ne compte a l'òrgan tutelar, crear, gestionar, administrar, promoure i coorganitzar llotges de contractació, borses de subcontractació, fires, exposicions i altres esdeveniments comercials.

2. Quan les actuacions esmentades a la lletra b) de l'apartat 1 suposin un compromís financer, econòmic o patrimonial, s'ha d'elaborar, si s'escau, el pressupost extraordinari corresponent.

Article 14. Relacions entre Cambres i amb altres institucions

1. Per complir millor les seves finalitats, les Cambres poden establir convenis o altres instruments de col·laboració entre elles i amb altres Cambres de fora del territori de Catalunya, dels quals han de donar compte a l'òrgan tutelar.

2. També poden establir convenis o altres instruments de col·laboració amb les administracions públiques i amb altres ens públics o privats, d'àmbit nacional o internacional.

3. Els convenis o els altres instruments de col·laboració que s'estableixin han d'especificar els objectius i, si s'escau, la forma orgànica, funcional i financera prevista per assolir-los.

4. Quan els convenis o les col·laboracions esmentats comportin un compromís financer, econòmic o patrimonial, s'ha d'elaborar, si s'escau, el pressupost extraordinari corresponent.

Article 15. Règim electoral

El règim electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya es regeix per la legislació aplicable en matèria de Cambres i el seu desplegament reglamentari.

Article 16. Drets i obligacions dels electors

1. Són electors de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació les persones naturals i jurídiques, amb independència de la seva nacionalitat, que exerceixen una activitat comercial, industrial o naviera en el territori espanyol, en els termes establerts per l'article 6 de la Llei de l'Estat 3/1993, i que tenen establiments, delegacions o agències en l'àmbit territorial de la Cambra respectiva, quan per l'activitat corresponent estiguin subjectes a l'impost sobre activitats econòmiques o a l'impost que el substitueixi.

2. Els electors de les Cambres tenen dret a elegir els òrgans de govern de les Cambres i a ser elegits en els mateixos, en els termes establerts per la present Llei i el seu desplegament reglamentari.

3. Els electors de les Cambres tenen l'obligació de subministrar a la Cambra les dades exigibles sobre l'empresa i, si s'escau, sobre el sector de la seva activitat.

Article 17. Cens electoral

1. Els electors d'un mateix àmbit territorial cameral constitueixen el cens electoral de la Cambra corresponent i estan classificats en grups i categories i, si s'escau, subcategories, d'acord amb la importància econòmica relativa dels diversos grups econòmics representats, en la forma que es determini reglamentàriament.

2. Els censos han de ser formats i revisats anualment pel comitè executiu, prenent com a referència l'1 de gener, i exposats al públic, sense perjudici de la previsió que l'article 8.3 fa per als casos de modificació territorial, fusió o integració de les Cambres.

3. L'estructura del cens en grups, categories i subcategories s'ha de revisar i actualitzar cada quatre anys, prèviament a les eleccions per a la renovació dels òrgans de govern, tenint en compte les variables econòmiques sectorials, de manera que es garanteixi la representació adequada de tots els grups, categories i subcategories en el Ple.

Article 18. Drets electorals

1. Tenen dret electoral actiu i passiu les persones naturals o jurídiques inscrites en l'últim cens aprovat per la Cambra respectiva, d'acord amb el seu reglament de règim interior, sempre que compleixin els requisits d'edat i capacitat que preveu la legislació electoral vigent.

2. Per ser elegible com a membre del Ple per sufragi dels electors, s'han de complir els requisits següents:

a) Tenir la nacionalitat espanyola, d'un estat membre de la Unió Europea o d'un dels estats en els quals, en virtut de tractats de la Unió Europea ratificats per l'Estat espanyol, sigui d'aplicació el dret al lliure establiment.

b) Tenir, com a mínim, una antiguitat de dos anys d'exercici de l'activitat empresarial en el territori espanyol, o en l'àmbit de la Unió Europea quan es tracti d'empreses procedents d'altres països membres.

c) Formar part del cens de la Cambra.

d) Ser elector del grup, categoria i, si s'escau, subcategoria corresponents.

e) Ser major d'edat si es tracta d'una persona física.

f) No trobar-se en descobert pel que fa al pagament del recurs cameral permanent.

g) No trobar-se inhabilitat per causa d'incapacitat, d'acord amb la normativa vigent, ni estar incurs en un procés per fallida fraudulenta o condemnat per sentència ferma per haver comès un delicte econòmic.

3. Les empreses estrangeres de països que no pertanyen a la Unió Europea amb establiments o sucursals a l'Estat espanyol poden ser elegides si compleixen els requisits anteriors, d'acord amb el principi de reciprocitat internacional.

4. Les persones naturals o jurídiques que tinguin sucursals o agències en circumscripcions corresponents a l'àmbit territorial de diverses Cambres tenen dret electoral actiu i passiu a cadascuna d'aquestes. S'aplica la mateixa norma a les empreses que tenen el domicili social en l'àmbit territorial d'una Cambra però desenvolupen l'activitat en un altre o en d'altres.

5. Les persones naturals o jurídiques que exerceixin activitats corresponents a diversos grups, diverses categories o, si s'escau, diverses subcategories d'un mateix grup del cens d'una Cambra tenen dret electoral actiu i passiu a cadascun d'aquests. No obstant això, en el cas que siguin elegides en més d'un grup, en diverses categories d'un mateix grup o, si s'escau, en diverses subcategories d'una mateixa categoria, no poden ocupar més d'un lloc de membre del Ple.

Article 19. Obertura i convocatòria del procés electoral

1. Un cop declarada l'obertura del procés electoral, les cambres han d'exposar al públic els respectius censos electorals durant un període de trenta dies naturals. L'inici d'aquest període i la forma d'exposició dels censos electorals són determinats per l'òrgan tutelar. Les reclamacions que es presentin contra els censos electorals han de ser acceptades o rebutjades pel comitè executiu de la cambra respectiva.

2. La convocatòria d'eleccions a les Cambres correspon a l'òrgan tutelar i s'ha de publicar en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». Les Cambres han de donar difusió pública a la convocatòria en la forma que s'estableixi reglamentàriament.

3. En la convocatòria han de figurar:

a) Els dies i l'horari en què cada grup, categoria i, si s'escau, subcategoria ha de votar els seus representants.

b) El nombre de col·legis electorals i els llocs on s'instal·len.

c) Els terminis per a l'exercici del vot.

d) Les seus de les Juntes Electorals.

e) El termini dins del qual les Cambres han d'enviar a la Junta Electoral corresponent la llista d'electors que han de ser designats presidents o vocals de les meses electorals.

> Es modifiquen els apartats 1 i 3.c) per l'art. 100 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2022-953](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2022-953)

Article 20. Funcionament dels òrgans de govern durant el període electoral

1. Des de la convocatòria de les eleccions fins a la constitució dels nous òrgans de govern, els òrgans de govern sortints han de limitar les seves actuacions a la gestió, l'administració i la representació ordinàries de la corporació, adoptant i executant els acords i duent a terme les actuacions que calguin per al funcionament normal de les Cambres i per al compliment de les seves funcions.

2. Per a l'adopció de qualsevol altre acord degudament justificat, en especial dels que puguin comprometre l'actuació dels nous òrgans de govern, és necessària l'autorització prèvia de l'òrgan tutelar.

Article 21. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de les Cambres són el Ple, el Comitè Executiu i el President o Presidenta.

Article 22. El Ple

1. El Ple és l'òrgan suprem de govern i representació de la cambra en el qual tenen representació tots els electors. Està compost per un nombre d'entre 10 i 60 vocals, d'acord amb el respectiu reglament de règim interior, mitjançant els membres següents:

a) Un mínim de 2/3 (dos terços) dels vocals són elegits mitjançant sufragi lliure, igual, directe i secret entre tots els electors de la cambra. Aquests vocals s'han de distribuir en grups, categories i, si s'escau, subcategories, de manera que hi estiguin representats els interessos econòmics generals i tinguin presència adequada les diverses modalitats comercials, industrials, de serveis i, si s'escau, navileres dels respectius àmbits territorials, d'acord amb la importància econòmica relativa dels diferents sectors econòmics. Els sectors econòmics estan representats en el Ple en funció de la seva contribució al PIB, l'ocupació i el nombre d'empreses. Si per a un grup, categoria o, si s'escau, subcategoria només hi hagués un candidat proclamat, s'entendrà elegit sense necessitat de votació.

b) El 10 % dels vocals són persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de la circumscripció de la cambra, i les proposaran les organitzacions empresarials que, sent intersectorials i territorials alhora, tinguin reconeguda la condició de més representatives a Catalunya. Alternativament, les organitzacions empresarials intersectorials implantades en l'àmbit territorial de cada cambra que estiguin afiliades, federades o confederades a les organitzacions empresarials més representatives poden proposar vocals, amb el consentiment previ de les més representatives.

c) La resta de vocals són representants de les empreses de major aportació voluntària a la cambra, d'acord amb el sistema d'elecció que estableixi el reglament de règim interior de la cambra. Aquestes empreses han de mantenir l'aportació durant tot el mandat, de manera que l'incompliment d'aquesta condició suposa la pèrdua de la condició de membre del Ple.

2. La condició de membre del Ple és única i indelegable i el seu mandat és de quatre anys. Els membres del Ple als quals fa referència l'article 22.1.a) no poden representar més d'un grup, categoria o, si s'escau, subcategoria del cens electoral. Cap persona física no pot representar més d'un membre del Ple en l'exercici de la seva funció.

3. El Ple es constitueix dins del mes següent al de la data de les eleccions. L'òrgan tutelar, consultant prèviament les cambres, ha de fixar la data de la sessió constitutiva, que presidirà el titular de l'òrgan tutelar o la persona en qui delegui. Per a la vàlida constitució del Ple s'han d'incorporar tots els vocals previstos en l'article 22.1.

4. El Ple queda constituït i pren acords vàlidament si concorren els quòrums d'assistència i de votació que, per a la primera o la segona convocatòria, estableix l'article 23.2.

5. Si hi ha vocalies que no hagin estat cobertes, s'han de declarar vacants i s'ha d'iniciar el procediment reglamentari establert per cobrir-les. Respecte de les vocalies que hagin estat objecte d'impugnació, s'ha d'esperar la resolució administrativa o judicial ferma a fi de dur a terme, si s'escau, la declaració i la provisió de la vacant corresponent.

6. En cas que resulti impossible la constitució o el funcionament del Ple d'una Cambra, s'ha de procedir a una segona elecció dels membres del Ple. Mentre no es constitueixi el nou Ple, la gestió de la Cambra s'ha de conferir a una comissió gestora en la forma que es determini reglamentàriament.

7. El Ple de les Cambres pot nomenar vocals consultors, els quals poden assistir a les sessions del Ple amb veu però sense vot. El nombre i les funcions dels vocals consultors s'han d'establir en el reglament de règim interior de cada Cambra. La vigència màxima del nomenament ha de ser la mateixa que la del Ple que els hagi nomenat.

8. Corresponen al Ple les funcions següents:

a) L'adopció d'acords relatius a la finalitat legal de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació.

b) L'exercici de les funcions consultives i de proposta pròpies de les Cambres.

c) L'elecció del President o Presidenta i dels altres càrrecs del Comitè Executiu d'entre els membres del Ple.

d) L'aprovació del reglament de règim interior i de les seves modificacions, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris i de les seves liquidacions, així com dels comptes anuals.

e) El nomenament i el cessament dels representants de la Cambra en el Consell General de les Cambres i en tot tipus d'organismes i d'entitats públiques i privades.

f) El nomenament i el cessament del Secretari o Secretària general; del Director o Directora Gerent o altres càrrecs d'alta direcció, si s'escau; dels Vocals consultors, i, si s'escau, dels membres de les delegacions territorials.

g) Aquelles altres atribuïdes per la present Llei, les seves normes de desplegament i el reglament de règim interior.

9. El Ple de la Cambra pot delegar l'exercici de les seves funcions en el President o Presidenta o en el Comitè Executiu, en la forma que es determini reglamentàriament. En tot cas, la delegació de funcions és efectiva des de la seva adopció, és revocable en qualsevol moment i no ha d'excedir la durada del mandat del Ple. S'extingeix automàticament en el moment de renovar-se el Ple.

> Es modifiquen els apartats 1 i 3 per l'art. 1.1.1 i 1.2 del Decret llei 3/2017, de 27 de juny. [Ref. BOE-A-2017-9801](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-9801)

Article 23. Funcionament del Ple

1. El Ple de la Cambra s'ha de reunir, en sessió ordinària, com a mínim, una vegada cada trimestre i, en sessió extraordinària, sempre que ho acordi el Comitè Executiu o el President o Presidenta, o quan ho sol·liciti el nombre de membres del Ple que es determini en el reglament de règim interior respectiu.

2. En primera convocatòria, per poder celebrar vàlidament les sessions, és necessària l'assistència, almenys, de dues terceres parts dels seus components i els acords s'han d'adoptar per majoria simple dels assistents. En segona convocatòria, és necessària l'assistència, almenys, de la meitat més un dels seus components i els acords han de ser adoptats per dues terceres parts dels assistents.

3. L'assistència a les sessions del Ple és obligatòria.

4. L'òrgan tutelar ha d'estar convocat a totes les reunions del Ple i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 24. El Comitè Executiu

1. El Comitè Executiu és l'òrgan permanent de gestió, administració i proposta de la Cambra i es compon d'un màxim de dotze membres. Està format pel President o Presidenta, d'un a tres Vicepresidents, el Tresorer o Tresorera i un màxim de set Vocals, elegits pel Ple, d'acord amb el reglament de règim interior de la Cambra respectiva.

2. Corresponen al Comitè Executiu les funcions següents:

a) Efectuar i dirigir les activitats de la Cambra necessàries per exercir i desplegar les funcions que aquesta té atribuïdes legalment.

b) La gestió i l'administració ordinàries de la Cambra; la inspecció de la comptabilitat, sense perjudici de les facultats del Tresorer o Tresorera, i els acords en matèria d'ordenació de cobraments i pagaments.

c) Elaborar i proposar al Ple l'aprovació del reglament de règim interior i de les seves modificacions, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris i les seves liquidacions, i dels comptes anuals.

d) Proposar al Ple el nomenament de representants de la Cambra en el Consell General de les Cambres i en tot tipus d'organismes i d'entitats públiques i privades, a iniciativa del President o Presidenta.

e) Proposar al Ple el nomenament o el cessament del Secretari o Secretària general; del Director o Directora Gerent o altres càrrecs d'alta direcció, si s'escau; dels Vocals consultors, i, si s'escau, dels membres de les delegacions territorials.

f) Prendre els acords en matèria de personal no conferits al Ple.

g) En casos d'urgència, exercir funcions del Ple i prendre decisions sobre matèries atribuïdes al Ple. En tot cas, n'ha de donar compte en la primera sessió que celebri.

h) Aquelles altres atribuïdes per la present Llei, les seves normes de desplegament i el reglament de règim interior, així com les que no estiguin expressament encomanades a altres òrgans de govern.

Article 25. Funcionament del Comitè Executiu

1. El Comitè Executiu s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, una vegada al mes, excepte l'agost, i en sessió extraordinària sempre que ho acordi el President o Presidenta, o quan ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres.

2. Per poder celebrar vàlidament les sessions, hi han d'assistir, almenys, la meitat més un dels membres del Comitè Executiu i els acords s'han d'adoptar per majoria dels assistents.

3. L'òrgan tutelar ha de ser convocat a totes les reunions del Comitè Executiu i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 26. El president o la presidenta

1. El president o la presidenta, elegit pel Ple d'entre els vocals que preveu l'article 22.1 d'acord amb el que determini el reglament de règim interior de la cambra respectiva, exerceix la representació de la cambra i la presidència de tots els seus òrgans col·legiats, i és responsable de l'execució dels seus acords. El president o la presidenta és elegible per un màxim de 2 mandats consecutius.

2. Corresponen al president o a la presidenta de la Cambra les funcions següents:

a) Convocar el Ple i el Comitè Executiu, fixant l'ordre del dia de les sessions del Comitè Executiu i proposant a aquest l'ordre del dia de les sessions del Ple.

b) Adquirir els béns i els drets o disposar-ne d'acord amb les previsions dels pressupostos o amb els acords del Ple o del Comitè Executiu.

c) Interposar recursos i exercir accions en casos d'urgència, i donar-ne compte als altres òrgans de govern en la primera sessió que celebrin.

d) Visar els actes i les certificacions dels acords.

e) Vetllar pel correcte funcionament de les Cambres i dels seus serveis.

3. Els vicepresidents, d'acord amb el seu ordre, han de substituir el president o la presidenta en totes les seves funcions en els supòsits d'absència, suspensió o vacant. Quan per aquestes mateixes causes faltin el president o la presidenta i els vicepresidents, aquests han de ser substituïts en la forma que determini el reglament de règim interior respectiu.

> <small>Es modifica l'apartat 1 per l'art. 2 del Decret llei 3/2017, de 27 de juny. [Ref. BOE-A-2017-9801](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-9801)</small>

> <small>Vegeu la disposició transitòria del Decret llei esmentat.</small>

Article 27. Pèrdua de la condició de membre del Ple i del Comitè Executiu

1. Les vacants al Ple poden produir-se per defunció, si el membre és persona física; per extinció de la personalitat, si és persona jurídica; per dimissió o per renúncia, o per qualsevol de les causes que incapaciten per exercir el càrrec. El Ple ha de declarar la vacant en la primera sessió que celebri després que s'hagi produït.

2. El Ple ha d'acordar la pèrdua de la condició de membre d'aquest i la corresponent declaració de vacant, en els casos següents:

a) Quan per circumstàncies sobrevingudes deixi de concórrer algun dels requisits necessaris per ser elegit.

b) Per manca d'assistència reiterada a les sessions del Ple, en la forma que es determini reglamentàriament.

3. Quan la vacant produïda al Ple tingui com a conseqüència una vacant al Comitè Executiu o la de la mateixa presidència de la Cambra, s'ha de cobrir primer la vacant del Ple. Un cop coberta la vacant pel procediment que reglamentàriament s'estableixi, s'ha d'elegir, si escau, el president o la presidenta o el càrrec del Comitè Executiu, en sessió del Ple convocada a aquest efecte.

4. Les persones jurídiques poden substituir el seu representant legal al Ple, però, si la persona substituïda hagués estat elegida per exercir un càrrec del Comitè Executiu, s'ha de declarar la vacant corresponent i s'ha de proveir reglamentàriament.

5. El Ple també ha de declarar, si escau, les vacants corresponents als supòsits de l'article 22.5.

Article 28. Provisió de les vacants del Ple i del Comitè Executiu

1. La declaració de la vacant pel Ple és l'inici del procediment per cobrir-la, el qual s'ha de dur a terme en la forma que es determini reglamentàriament.

2. La persona física o jurídica elegida ha d'ocupar el càrrec durant el temps que falti fins al compliment del mandat de la persona a qui succeeixi.

Article 29. Cessament del president o presidenta i d'altres càrrecs del Comitè Executiu

Amb independència de la finalització normal dels mandats i sens perjudici del que estableix l'article 27.2, el president o la presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu poden cessar per les causes següents:

a) Per acord del Ple adoptat per les dues terceres parts dels seus membres.

b) Per renúncia que no impliqui la pèrdua de la condició de vocal del Ple.

c) Per manca d'assistència reiterada a les sessions del Comitè Executiu, en la forma que reglamentàriament es determini.

d) Per cessament del president o la presidenta o per dissolució del Comitè Executiu acordats per l'òrgan tutelar d'acord amb el que disposa l'article 49.

Article 30. Secretari o secretària general

1. Les Cambres han de tenir un secretari o una secretària general, amb veu però sense vot, el nomenament del qual correspon al Ple de la corporació, prèvia convocatòria pública les bases de la qual ha d'aprovar l'òrgan tutelar. Tant l'acord de nomenament com el de cessament han de ser adoptats de forma motivada per la meitat més un dels membres del Ple.

2. Sens perjudici de les funcions que es determinin reglamentàriament, correspon al secretari o a la secretària general:

a) Vetllar, amb independència de criteri, per la legalitat dels acords dels òrgans de govern; fer, quan escaigui, els advertiments pertinents i deixar-ne constància en les actes, els informes i els documents corresponents.

b) Redactar i signar les actes de les sessions dels òrgans de govern col·legiats i les que corresponguin a actuacions de caràcter corporatiu, i certificar, quan calgui, els acords corporatius.

c) Exercir les funcions executives a les quals fa referència l'article 31.3 quan no hagin estat atribuïdes a un director o directora gerent o a un altre càrrec d'alta direcció.

3. En el supòsit que el secretari o la secretària general no tingui la llicenciatura en Dret, i per a les funcions referides a les lletres a) i b) de l'apartat 2, les Cambres han de comptar amb l'assessorament d'un advocat o advocada en exercici.

Article 31. Càrrecs d'alta direcció

1. De conformitat amb el que s'estableix en la present Llei i en les normes que la desenvolupen, les Cambres, per acord del Ple a proposta del Comitè Executiu, poden crear càrrecs de director o directora gerent o altres d'alta direcció, amb competències específiques i determinades, les funcions dels quals són de caràcter executiu.

2. Els càrrecs d'alta direcció són nomenats i cessats pel Ple a proposta del Comitè Executiu.

3. Sens perjudici de les funcions que es determinin reglamentàriament, als càrrecs d'alta direcció poden atribuir-se totes, alguna o algunes de les funcions següents:

a) La gestió de l'execució dels acords de la Cambra i l'exercici d'altres funcions executives que els siguin encomanades pels òrgans de govern.

b) La representació del president o de la presidenta quan aquest o aquesta ho determini i es tracti de funcions de caràcter merament executiu.

c) La direcció del personal i dels serveis de la Cambra.

Article 32. Personal

1. Tot el personal al servei de les Cambres està subjecte al dret laboral.

2. El reglament del règim interior de cada Cambra ha d'establir el procediment de contractació del personal i el corresponent règim d'incompatibilitats.

Article 33. Naturalesa i règim jurídic

1. Es crea el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, com a òrgan consultiu i de col·laboració amb la Generalitat i amb la resta d'institucions autonòmiques.

2. El Consell General de les Cambres és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats. Està integrat per totes les Cambres de Catalunya.

3. El Consell General de les Cambres es regeix pel que disposen la present Llei, les seves normes de desenvolupament i el seu reglament de règim interior, proposat pel seu Ple i aprovat per l'òrgan tutelar, el qual en pot promoure la modificació.

4. Les disposicions relatives a les Cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya s'apliquen amb caràcter subsidiari al Consell General de les Cambres, als seus òrgans de govern i al seu personal.

5. És aplicable supletòriament la legislació sobre procediment i règim jurídic de les Administracions Públiques, en els supòsits d'exercici de funcions administratives de caràcter públic i d'exercici de competències delegades per altres ens administratius.

Article 34. Funcions del Consell General de les Cambres

Sens perjudici de les funcions i les atribucions que la legislació vigent atorga individualment a cadascuna de les Cambres, correspon al Consell General de les Cambres:

a) Representar el conjunt de les Cambres de Catalunya davant les Administracions Públiques, quan aquest ho acordi.

b) Coordinar i impulsar les actuacions comunes del conjunt de les Cambres.

c) Proposar al Govern, per mitjà de l'òrgan tutelar, i a altres Administracions Públiques les mesures que consideri necessàries o convenients per al foment i la defensa dels interessos econòmics generals que les Cambres representen.

d) Emetre informes, quan ho acordi, sobre els projectes de normes elaborats pel Govern o l'Administració de la Generalitat o per les entitats locals que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació, en els casos i amb l'abast que l'ordenament jurídic determini.

e) Assessorar, a requeriment de l'òrgan tutelar o de les Administracions Públiques, sobre les qüestions relacionades amb l'activitat econòmica de Catalunya.

f) Coordinar i, si escau, dur a terme actuacions generals de promoció comercial de béns, productes i serveis; en especial, coordinar les propostes de les Cambres relatives al pla cameral d'internacionalització de les empreses catalanes i sotmetre'l a l'aprovació de l'òrgan tutelar.

g) Emetre els informes preceptius establerts per la present Llei i qualsevol altre que prevegi la normativa vigent.

h) Exercir, quan ho acordi per unanimitat, en l'àmbit de tot el territori de Catalunya, les funcions reconegudes individualment a les Cambres per l'article 11.1 de la present Llei.

i) Exercir, quan ho acordi, les funcions i els serveis propis d'aquelles Cambres que els deleguin.

j) Quan ho acordi, gestionar els serveis públics i les infraestructures que les Administracions Públiques li encarreguin o li atorguin en concessió, i exercir les altres funcions administratives que aquestes Administracions Públiques li encomanin o deleguin, sempre que siguin compatibles amb la seva naturalesa i les seves finalitats.

k) Elaborar anualment una memòria econòmica de Catalunya.

l) Impulsar la creació d'oficines a l'exterior, prèvia delegació de la Cambra corresponent.

m) Les altres que li atorgui l'ordenament jurídic vigent.

Article 35. Òrgans de govern i organització del Consell General de les Cambres

Els òrgans de govern del Consell General de les Cambres són el Ple, el Comitè Executiu i el president o la presidenta.

Article 36. El Ple del Consell General de les Cambres: composició, constitució i funcions

1. El Ple és l'òrgan suprem de govern i representació del Consell General de les Cambres i està compost pels presidents de totes les Cambres catalanes i per un membre del Ple de cada Cambra designat a l'efecte pel Ple de la mateixa Cambra.

2. En cas d'absència justificada, els membres del Ple poden, mitjançant delegació per escrit, ser representats per altres representants de la Cambra a la qual pertany el membre delegant. La condició de membre del Ple es perd quan es perd el càrrec de president o presidenta o de membre del Ple de la Cambra respectiva, o quan es substitueix el representant o la representant de la Cambra corresponent al Ple del Consell General de les Cambres.

3. En cas de produir-se la fusió o integració de dues o més Cambres, les Cambres afectades mantenen la seva representació al Consell General de les Cambres durant la resta del mandat en el qual es produeixi, en la forma que es determini reglamentàriament.

4. El Ple del Consell General de les Cambres es constitueix dins dels dos mesos següents al de la constitució dels Plens de les Cambres. L'òrgan tutelar ha de determinar la data de la sessió constitutiva i n'ha de presidir l'acte.

5. En l'acte de constitució del Ple del Consell General de les Cambres s'elegeixen, per votació nominal i secreta, el president o la presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu, en la forma que s'estableixi reglamentàriament. La persona elegida com a president o presidenta ho és també del Ple i del Comitè Executiu.

6. El Ple del Consell General de les Cambres pot nomenar un màxim de sis vocals consultors escollits d'entre persones de reconegut prestigi en l'àmbit econòmic, professional o empresarial o que presideixi entitats o associacions d'aquests tipus a Catalunya. Els vocals consultors poden assistir a les sessions del Ple amb veu però sense vot. El reglament de règim interior ha d'establir el nombre i les funcions d'aquests. La vigència màxima del seu nomenament ha de ser la mateixa que la del Ple que els hagi nomenat.

7. Corresponen al Ple les funcions següents:

a) Prendre els acords als quals fa referència l'article 34 de la present Llei.

b) Aprovar el reglament de règim interior i les seves modificacions.

c) Aprovar els projectes de pressupostos ordinaris i extraordinaris d'ingressos i despeses, les liquidacions corresponents i els comptes anuals.

d) Aprovar els programes anuals d'actuació.

e) Elegir el president o la presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu d'entre els membres del Ple.

f) Nomenar els vocals consultors i els representants del Consell General de les Cambres en tot tipus d'organismes i entitats públiques o privades, a proposta del Comitè Executiu.

g) Adoptar els acords per a la interposició de tot tipus de recursos i accions davant l'Administració i en qualsevol jurisdicció.

h) Les altres que li atribuïn la present Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de règim interior.

Article 37. Funcionament del Ple

1. El Ple del Consell General de les Cambres s'ha de reunir, en sessió ordinària, com a mínim una vegada cada semestre i, en sessió extraordinària, sempre que ho acordi el Comitè Executiu o el president o la presidenta, o quan ho sol·liciti el nombre de membres del Ple que determini el reglament de règim interior.

2. Per poder celebrar vàlidament les sessions en primera convocatòria, cal que hi hagi, almenys, presents o representats, les dues terceres parts dels seus membres. En segona convocatòria, cal que hi hagi, almenys, presents o representats, la meitat més un dels seus membres.

3. Per prendre vàlidament els acords cal, com a regla general, en primera convocatòria, el vot favorable d'almenys la majoria simple dels vots assistents i, en segona convocatòria, el vot favorable de la majoria absoluta dels vots assistents. A l'efecte, cada Cambra té un nombre de vots proporcional al nombre d'electors, segons es determini reglamentàriament, de manera que cap Cambra no ha de tenir menys de dos vots ni més del 40 per 100 dels vots totals.

4. Malgrat el que preveu l'apartat 3, per a determinats tipus d'acords, s'apliquen les règles especials següents:

a) Cal sempre el vot favorable de totes les Cambres de Catalunya perquè el Ple del Consell General de les Cambres pugui acordar l'exercici, en l'àmbit de tot el territori de Catalunya, de funcions reconegudes individualment a les Cambres en l'article 11.1 de la present Llei.

b) Cal sempre el vot favorable d'almenys dues terceres parts de la totalitat dels vots de les Cambres al Ple perquè aquest pugui:

b.1 Aprovar el reglament de règim interior i les seves modificacions.

b.2 Aprovar els projectes de pressupostos ordinaris i extraordinaris d'ingressos i despeses, les liquidacions corresponents i els comptes anuals.

b.3 Representar el conjunt de les Cambres de Catalunya davant les Administracions Públiques.

b.4 Exercir les funcions i els serveis propis d'aquelles Cambres que els deleguin.

b.5 Gestionar els serveis públics i les infraestructures que les Administracions Públiques li encarreguin o li atorguin en concessió, i exercir les altres funcions administratives que aquestes li encomanin o deleguin, sempre que siguin compatibles amb la seva naturalesa i les seves finalitats.

c) Per elegir el president o la presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu, cada Cambra té un vot i cal sempre el vot favorable d'almenys dos terços de les Cambres de Catalunya.

d) Per nomenar els vocals consultors i els representants del Consell General de les Cambres en tot tipus d'organismes i entitats públiques o privades, a proposta del Comitè Executiu, cada Cambra té un vot, i cal, en primera convocatòria, el vot favorable de la majoria simple de les Cambres assistents i, en segona convocatòria, el vot favorable de la majoria absoluta de les Cambres assistents.

5. L'assistència a les sessions del Ple és obligatòria.

6. En els acords del Ple que no s'adoptin per unanimitat i en els acords relatius a propostes, consultes o informes adreçats a les Administracions Públiques o a l'opinió pública, el Consell General de les Cambres té l'obligació d'indicar els vots discrepants i, si escau, el seu sentit i el seu contingut.

7. L'òrgan tutelar ha de ser convocat a totes les reunions del Ple i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 38. El Comitè Executiu del Consell General de les Cambres: composició, funcions i funcionament

1. El Comitè Executiu és l'òrgan de gestió, administració i proposta del Consell General de les Cambres. Està integrat pel president o la presidenta, un vicepresident o vicepresidenta, el tresorer o tresorera i tres vocals, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, elegits en la forma que determini el reglament de règim interior.

2. Cap Cambra no ha de tenir més d'un càrrec al Comitè Executiu del Consell General de les Cambres. S'ha de garantir la presència en aquest òrgan de govern d'un representant o una representant, com a mínim, de les Cambres pertanyents a cadascuna de les circumscripcions territorials establertes per l'article 3.1.

3. Les funcions del Comitè Executiu del Consell General de les Cambres són les següents:

a) L'elaboració del reglament de règim interior i de les seves modificacions.

b) La confecció dels projectes de pressupostos ordinaris i, si escau, extraordinaris, de les seves liquidacions i dels comptes anuals.

c) Les altres que li atribuïn la present Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de règim interior.

4. El Comitè Executiu del Consell General de les Cambres s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, una vegada al trimestre, i en sessió extraordinària sempre que ho acordi el president o la presidenta, o quan ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres.

5. Per poder celebrar vàlidament les sessions, el Comitè Executiu del Consell General de les Cambres ha d'estar constituït, almenys, per la meitat més un dels seus components i els acords s'han d'adoptar per majoria dels assistents.

6. L'òrgan tutelar ha de ser convocat a totes les reunions del Comitè Executiu del Consell General de les Cambres i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 39. El president o la presidenta del Consell General de les Cambres: elecció i funcions

1. El president o la presidenta exerceix la representació del Consell General de les Cambres i la presidència dels seus òrgans col·legiats i és el responsable de l'execució dels seus acords. El president o la presidenta té les funcions que li assignen la present Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de règim interior.

2. El vicepresident o la vicepresidenta substitueix el president o la presidenta en totes les seves funcions en els supòsits d'absència, suspensió o vacant. Quan per les mateixes causes faltin el president o la presidenta i el vicepresident o la vicepresidenta, aquests han de ser substituïts en la forma que determini el reglament de règim interior.

Article 40. Personal del Consell General de les Cambres

1. El Consell General de les Cambres ha de tenir un secretari o una secretària general, amb veu però sense vot, el nomenament del qual correspon al Ple, prèvia convocatòria pública, les bases de la qual ha d'aprovar l'òrgan tutelar. Tant l'acord de nomenament com el de cessament han d'adoptar-se de forma motivada per la majoria absoluta de la totalitat dels vots de les Cambres al Ple.

2. El Consell General de les Cambres pot tenir un director o directora gerent, les funcions del qual són de caràcter executiu i el nomenament i cessament del qual corresponen al Ple.

3. El Consell General de les Cambres ha de tenir també el personal necessari per al seu funcionament, el qual ha d'estar subjecte al règim laboral.

Article 41. Comissió Rectora

1. A partir del dia de les eleccions de les Cambres, queden dissolts el Ple i el Comitè Executiu del Consell General de les Cambres i s'ha de constituir una Comissió Rectora, integrada pel president o la presidenta, el tresorer o tresorera i el membre de més edat del Comitè Executiu, la qual ha de vetllar pel patrimoni del Consell General de les Cambres i ha d'adoptar i dur a terme els acords que siguin necessaris per a aquesta tasca i per a la gestió i l'administració ordinària del Consell General de les Cambres, actuant com a secretari o secretària la persona que ho sigui d'aquest ens.

2. La Comissió Rectora s'ha de dissoldre en constituir-se el nou Ple del Consell General de les Cambres després de les eleccions camerals i ha de donar compte a aquest dels assumptes que ha tractat i de les decisions que ha adoptat.

Article 42. Finançament de les Cambres

1. Les Cambres tenen els recursos següents:

a) El rendiment dels conceptes integrats en el recurs cameral permanent que regula la legislació vigent.

b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris derivats dels serveis que prestin i, en general, els obtinguts de les seves activitats.

c) Els productes, les rendes i els increments del seu patrimoni.

d) Les donacions i les adquisicions per causa de mort acceptades per les Cambres i les subvencions que puguin rebre.

e) Les aportacions voluntàries dels electors acceptades per les Cambres.

f) Els rendiments procedents d'operacions de crèdit.

g) Qualsevol altre que els sigui atribuït per llei, conveni o altre procediment, de conformitat amb l'ordenament jurídic.

2. Les liquidacions del recurs cameral permanent girades sobre les quotes tributàries de l'impost d'activitats econòmiques han de notificar-se col·lectivament mitjançant edictes, els quals s'han de publicar al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», al «Butlletí Oficial» de la província que correspongui i en dos diaris de gran circulació a la circumscripció respectiva. A l'efecte, les matrícules corresponents a les bases sobre les quals legalment s'hagi de girar el recurs permanent corresponent a cada elector o electora han de ser objecte d'exposició pública inicialment durant un termini no inferior a un mes. Contra aquestes pot formular-se la corresponent reclamació davant el Comitè Executiu de la Cambra respectiva en un termini de quinze dies.

3. Malgrat el que disposa l'apartat 2, les liquidacions del recurs permanent han de notificar-se individualment als nous electors de cada Cambra, a aquells que ho demanin expressament i sempre que la Cambra ho consideri convenient o necessari.

4. Estan obligades al pagament del recurs cameral permanent les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals fa referència l'article 33 de la Llei de l'Estat 230/1963, de 28 de desembre, General Tributària, que, durant tot un exercici econòmic o durant una part d'aquest, hagin dut a terme alguna de les activitats comercials, industrials o navieres a les quals fa referència l'article 6 de la Llei de l'Estat 3/1993 i que, per aquest motiu, estiguin subjectes a l'impost d'activitats econòmiques o a l'impost que el substitueixi.

La meritació de les exaccions que constitueixin el recurs cameral permanent i la interrupció de la prescripció coincideixen amb les de l'impost al qual es refereixin.

5. Les Cambres estan obligades a exigir el recurs permanent que els correspongui tant en període voluntari com per la via de constrenyiment. A l'efecte, poden exercir la potestat recaptadora pròpia directament i/o mitjançant la subscripció de convenis amb les Diputacions Provincials, el Departament d'Economia i Finances, l'Agència Estatal d'Administració Tributària o qualsevol altra entitat pública amb potestat recaptadora.

Article 43. Finançament del Consell General de les Cambres

1. Els ingressos permanents del Consell General de les Cambres estan constituïts per les aportacions de les Cambres, en la quantia que fixa anualment el Ple del Consell General de les Cambres en aprovar els pressupostos. L'aportació de cada Cambra per a despeses ordinàries o corrents del Consell General de les Cambres no ha de ser inferior al 3 per 100 ni superior al 6 per 100 del rendiment líquid del recurs cameral permanent que resulti de la darrera liquidació pressupostària aprovada, un cop deduïts els despeses de recaptació. Aquest percentatge el fixa el Ple del Consell General de les Cambres en aprovar els pressupostos i ha de ser el mateix per a totes les Cambres.

2. El Consell General de les Cambres també pot comptar amb recursos eventuals, com les aportacions de les Cambres o de les administracions públiques que deleguin o encomanin funcions o serveis al Consell General de les Cambres, els ingressos per serveis o provinents del patrimoni propi, les donacions, les adquisicions per causa de mort, les subvencions o qualsevol altre mitjà d'obtenció de recursos previst per la legislació vigent.

Article 44. Règim pressupostari i comptes anuals

1. Les Cambres i el Consell General de les Cambres han d'elaborar, anualment, pressupostos ordinaris d'ingressos i despeses i, si escau, extraordinaris. Correspon a l'òrgan tutelar establir les normes per a l'elaboració i la liquidació dels esmentats pressupostos.

2. Les Cambres i el Consell General de les Cambres han de formular comptes anuals, els quals han d'ajustar-se al Pla general de comptabilitat per a l'empresa, amb les adaptacions que s'estableixin reglamentàriament.

3. Les Cambres i el Consell General de les Cambres han de sotmetre els pressupostos, ordinaris i extraordinaris, les liquidacions i els comptes anuals a l'aprovació de l'òrgan tutelar. Els comptes anuals, abans de ser presentats per a l'aprovació de l'òrgan tutelar de l'Administració de la Generalitat, han de sotmetre's a un informe d'auditoria externa, que ha d'ajustar-se al que estableix la Llei de l'Estat 19/1988, de 12 de juliol, d'auditoria de comptes. Aquesta auditoria ha d'incloure:

a) L'opinió respecte del compliment dels requisits d'autofinançament i del compliment de l'afectació dels recursos prevista per la present Llei.

b) L'opinió sobre el grau de compliment tant de les recomanacions incloses en auditories anteriors com de les indicacions de l'òrgan tutelar incloses en resolucions relatives a presentacions de comptes anteriors.

4. L'òrgan tutelar ha de fiscalitzar les liquidacions dels pressupostos i els comptes anuals, mitjançant el control de les auditories externes esmentades en l'article 44.3, en la forma que s'establirà reglamentàriament. L'òrgan tutelar pot obtenir, dels auditors de comptes i les societats d'auditoria, la informació que resulti necessària per a l'exercici de les seves competències. Així mateix, l'òrgan tutelar pot encarregar, excepcionalment i motivada, una auditoria externa relativa a una Cambra concreta.

5. Les Cambres i el Consell General de les Cambres poden adquirir tota classe de béns i drets sota qualsevol títol per causa de mort o entre vius, sigui onerós o gratuït, alienar-los o gravar-los. Per als actes de disposició d'immobles i de valors mobiliaris, llevat de les operacions de tresoreria, i per a les operacions de crèdit per una quantia superior al deu per cent dels ingressos nets per recurs cameral permanent de l'exercici que correspongui, les Cambres i el Consell General de les Cambres han de tenir l'autorització prèvia de l'òrgan tutelar.

6. Les Cambres poden atorgar subvencions i acordar donacions no previstes en els plans camerals quan es tracti d'activitats relacionades amb les finalitats pròpies d'aquestes, sempre que, globalment considerades, quan es facin a càrrec dels ingressos provinents del recurs cameral permanent, no excedeixin el deu per cent dels ingressos nets per aquest recurs de l'exercici que correspongui, un cop restats els afectats als plans camerals. El percentatge anterior pot ser superat amb l'autorització expressa de l'òrgan tutelar quan una Cambra ho sol·liciti de forma motivada.

7. La contractació d'obres i serveis de les Cambres i del Consell General de les Cambres a favor de membres del ple o de persones que els representin només pot fer-se amb subjecció als principis de publicitat i concurrència, excepte en els casos en què la naturalesa de l'operació sigui incompatible amb aquests principis.

8. Correspon a la Sindicatura de Comptes la fiscalització superior de la destinació de les quantitats percebudes com a rendiments del recurs cameral permanent.

Article 45. Afectació dels rendiments del recurs cameral permanent

1. Els ingressos de les Cambres procedents del recurs cameral permanent estan destinats al compliment de les finalitats pròpies d'aquestes.

2. El 3 per 100, com a mínim, de la recaptació neta per recurs cameral permanent correspon al Consell General de les Cambres.

3. El rendiment de l'exacció inclosa en el recurs cameral permanent que recau sobre les quotes de l'impost de societats està afectat als plans camerals assenyalats en l'article 12 de la manera següent:

a) Dues terceres parts, com a màxim, estan afectades al finançament del Pla cameral d'internacionalització de les empreses catalanes i a les accions d'interès general del Pla cameral de promoció de les exportacions, que estableix l'article 3 de la Llei 3/1993.

b) Una tercera part, com a mínim, està afectada al finançament del Pla cameral de desenvolupament empresarial.

Article 46. Finançament a càrrec del recurs cameral permanent

1. Els ingressos de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya procedents del recurs cameral permanent no han de superar el 60 per 100 del total d'ingressos de cada corporació. A l'efecte, no es tenen en compte els recursos afectats per llei.

2. Quan els ingressos procedents del recurs cameral permanent superin el límit establert per l'apartat 1, l'excés ha de destinar-se a la constitució d'una reserva especial, que ha de materialitzar-se en disponible a curt termini. Els rendiments d'aquests actius han d'aplicar-se a l'esmentada reserva.

3. En exercicis successius es pot disposar de la reserva especial establerta per l'apartat 2 per completar els ingressos procedents del recurs cameral permanent fins a assolir el límit establert per l'apartat 1.

4. Sens perjudici del que estableix la legislació vigent, si en el sisè exercici a comptar de la fi del que va donar lloc a la constitució de la reserva no s'ha pogut aplicar de la forma esmentada, aquesta i els seus rendiments han d'aplicar-se a alguna de les finalitats establertes per l'article 11, o, alternativament, el saldo ha de traspassar-se a una reserva especial per a despeses extraordinàries i imprevistes, el funcionament de la qual s'ha d'establir reglamentàriament.

Article 47. Tutela

1. Exerceix la tutela sobre les Cambres i el Consell General de les Cambres el Departament de la Generalitat que té atribuïdes les competències en aquesta matèria.

2. La funció de tutela consisteix en el control de la legalitat de les actuacions de les Cambres i del Consell General de les Cambres, i comprèn l'exercici de les potestats administratives d'aprovació, fiscalització, resolució de recursos, creació, suspensió, dissolució, fusió i integració de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, així com la suspensió i la dissolució dels òrgans de govern als quals fa referència la present Llei.

3. Per dur a terme la tutela de les Cambres i el Consell General de les Cambres, l'òrgan tutelar pot sol·licitar-los els antecedents i la informació necessària sobre l'actuació objecte de la tutela.

Article 48. Autoritzacions

1. Les sol·licituds o les propostes de creació, dissolució, fusió o integració de Cambres es consideren desestimades transcorreguts sis mesos des de la seva entrada al registre de l'òrgan tutelar sense que s'hagi dictat resolució expressa.

2. Correspon a l'òrgan tutelar l'aprovació dels reglaments de règim interior de les Cambres i del Consell General de les Cambres, així com les seves modificacions. Es consideren aprovats si, transcorreguts tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud al registre de l'òrgan tutelar, aquest no ha formulat objeccions en contra. L'òrgan tutelar pot denegar expressament l'aprovació definitiva del reglament o proposar-ne la modificació parcial. En aquest cas, ha d'assenyalar el termini, no inferior a dos mesos, per a un nou enviament del reglament o de la seva modificació, transcorregut el qual sense haver rebut la nova proposta s'entén que ha estat denegada l'aprovació. Presentat el text corregit dins del termini establert, es considera aprovat quan han transcorregut dos mesos des de la seva presentació al registre de l'òrgan tutelar.

3. Les autoritzacions previstes per la present Llei per a l'exercici de les accions instrumentals a les quals fa referència l'article 13 es consideren atorgades transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud al registre de l'òrgan tutelar sense que aquest hagi formulat objeccions en contra.

4. Transcorreguts dos mesos des de la presentació a l'òrgan tutelar dels pressupostos ordinaris o extraordinaris, de les liquidacions corresponents o dels comptes anuals sense que aquest hagi adoptat cap resolució, es consideren aprovats. Si a l'inici d'un exercici l'òrgan tutelar no hagués aprovat el pressupost que li correspon, s'ha de considerar prorrogat el de l'exercici anterior fins a l'aprovació de l'exercici corresponent.

5. Les autoritzacions previstes en l'article 44.5 i 44.6 es consideren atorgades transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud a l'òrgan tutelar sense que aquest hagi formulat objeccions en contra.

6. En qualsevol altre cas en què sigui necessària l'autorització prèvia de l'òrgan tutelar, aquesta es considera atorgada si, en el termini de tres mesos, l'òrgan tutelar no ha formulat objeccions en contra.

Article 49. Suspensió i dissolució dels òrgans de govern

1. L'òrgan tutelar pot suspendre, amb caràcter excepcional, l'activitat dels òrgans de govern de les Cambres i del Consell General de les Cambres en cas de produir-se transgressions de l'ordenament jurídic vigent que, per la seva gravetat o reiteració, facin aconsellable aquesta mesura, així com en els supòsits d'impossibilitat manifesta de funcionament normal.

2. L'òrgan tutelar, un cop tingui coneixement d'aquestes possibles transgressions o de la impossibilitat de funcionament normal, ha d'obrir un expedient contradictori, urgent i preferent per comprovar aquests fets i, un cop comprovats, ha de requerir formalment, si escau, a la Cambra respectiva perquè corregeixi la seva actuació immediatament.

3. En el cas que, en el termini que reglamentàriament es determini, continuï la situació que ha motivat el requeriment, l'òrgan tutelar ha d'acordar la suspensió dels òrgans de govern de què es tracti per un termini no superior a tres mesos. En cas de suspensió del ple o del comitè executiu, s'ha de nomenar una comissió que tingui a càrrec la gestió dels interessos de la Cambra durant aquest període. La composició de la comissió gestora s'ha de determinar reglamentàriament.

3. Si, transcorregut el termini de suspensió, subsisteixen les raons que la van motivar, s'ha de procedir, en el termini d'un mes, a la dissolució o el cessament dels òrgans de govern de la Cambra afectats, prèvia audiència del Consell General de les Cambres. L'acord de dissolució ha de contenir la convocatòria de noves eleccions i la pròrroga de l'actuació de la comissió gestora fins a la constitució dels nous òrgans de govern de la Cambra.

Article 50. Recursos

1. Les resolucions de les Cambres i del Consell General de les Cambres dictades en exercici de les competències pròpies de naturalesa pública administrativa i les que afectin al règim electoral poden recórrer-se davant la jurisdicció contenciosa administrativa, prèvia presentació del recurs d'alçada davant l'òrgan tutelar.

2. Contra els actes de les Cambres i el Consell General de les Cambres relatius a la liquidació, la gestió o la recaptació del recurs cameral permanent, pot presentar-se reclamació economicoadministrativa davant els tribunals economicoadministratius, sens perjudici de la presentació d'altres recursos.

3. Les controvèrsies derivades de les actuacions de les Cambres i el Consell General de les Cambres relatives a altres àmbits i especialment les de caràcter laboral han de dirimir-se davant els Jutjats i els tribunals competents.

4. Contra els actes del Govern i de l'òrgan tutelar pot interposar-se recurs contenciós administratiu.