Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica

Article 1. Objecte

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

L'objecte de la present llei és l'establiment dels principis i criteris que han de seguir les administracions públiques de Catalunya a l'efecte de:

a) Impulsar l'activitat econòmica mitjançant la supressió o la reducció dels tràmits administratius de les empreses i els professionals per iniciar una activitat econòmica a Catalunya.

b) Agilitzar i simplificar l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya.

c) Simplificar les relacions entre les administracions públiques de Catalunya millorant-ne la coordinació.

d) Fer efectiu el dret de la ciutadania, les empreses i els professionals a accedir a l'exercici de l'activitat econòmica de forma àgil i eficient.

Article 2. Àmbit d'aplicació

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

La present llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents:

a) L'Administració de la Generalitat.

b) Els ens que integren l'Administració local.

c) L'Administració pròpia d'Aran.

d) Les entitats públiques i els organismes autònoms que depenen de qualsevol de les administracions públiques de Catalunya o hi estan vinculats, pel que fa a les seves actuacions en exercici de potestats administratives.

e) Els consorcis adscrits a les administracions, els organismes i les entitats públiques inclosos en aquest article, així com les entitats públiques que depenen dels consorcis o hi estan vinculades, pel que fa a les seves actuacions en exercici de potestats administratives.

f) Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l'Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, pel que fa a les seves actuacions en exercici de potestats administratives.

Article 3. Finalitats

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

La present llei té les finalitats següents:

a) Millorar la tramitació dels procediments administratius de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració local de Catalunya, especialment els procediments de control de les activitats econòmiques subjectes a la intervenció administrativa que estableix la legislació sectorial, mitjançant la reducció, l'agilització i la simplificació dels tràmits.

b) Impulsar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació mitjançant una gestió més eficient dels recursos de les administracions públiques.

c) Consolidar instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions públiques de Catalunya en l'exercici de les competències de regulació, intervenció i control de l'activitat econòmica.

Article 4. Principis d'actuació

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

Són principis d'actuació relatius a la intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica:

a) La llibertat en l'exercici de l'activitat econòmica.

b) La intervenció administrativa mínima per a l'inici de l'activitat.

c) L'impuls de mecanismes alternatius que permetin reduir càrregues a les empreses i als professionals.

d) La responsabilitat dels titulars d'empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l'exercici de l'activitat econòmica.

e) La no-exigència de mesures de control concurrents sobre una mateixa activitat.

f) L'estandardització dels requisits exigits per les administracions per iniciar i desenvolupar l'activitat econòmica.

g) La facilitació de les relacions de les empreses i els professionals amb les administracions públiques de Catalunya.

Article 5. Règim general de la intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. L'exercici de drets o facultats en l'activitat econòmica està subjecte a la normativa sectorial aplicable i, en particular, a les mesures de control, de policia i d'intervenció que s'hi estableixin.

2. Els mecanismes d'intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica són, amb caràcter general, la declaració responsable i la comunicació prèvia. En tot cas, els titulars de l'activitat han de disposar del comprovant de pagament de la taxa corresponent.

3. La legislació sectorial aplicable ha d'atribuir la competència per a l'exercici de la intervenció administrativa a l'Administració de la Generalitat o a l'Administració local d'àmbit supramunicipal o municipal, segons quina sigui la més adequada en funció del bé jurídic a protegir.

4. Les administracions públiques de Catalunya, en l'exercici de les seves respectives competències d'intervenció de l'activitat econòmica dels ciutadans i les empreses, només poden exigir l'obtenció d'una única llicència o autorització, o un altre mitjà d'intervenció preventiu, en els supòsits establerts per la legislació sectorial aplicable.

5. L'establiment de mitjans d'intervenció preventius sobre una mateixa activitat econòmica ha d'estar justificat per l'interès general a protegir. No poden exigir-se llicències o autoritzacions ni aplicar-se altres mitjans d'intervenció preventius per al desenvolupament d'una activitat econòmica en la qual l'interès general a protegir sigui coincident amb un altre ja existent.

6. Les modificacions dels règims d'intervenció han de ser proporcionades i congruents amb l'interès general a protegir.

Article 6. Verificació del compliment dels requisits legals

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. El control que han d'exercir les administracions públiques sobre l'inici d'activitats econòmiques i sobre l'exercici d'aquestes activitats ha de ser proporcionat, no discriminatori, transparent i objectiu, i ha d'estar vinculat de manera clara i directa a l'interès general que el justifica. Les administracions públiques de Catalunya han d'aprovar anualment plans d'inspecció i control de les activitats econòmiques per fer front a les tasques de control ex post a les quals obliga la present llei.

2. En l'execució del pla d'inspecció i control de les activitats a què es refereix l'apartat 1, les administracions públiques que ho necessitin poden comptar amb l'ajuda i col·laboració d'altres administracions.

3. En el cas que la normativa aplicable exigeixi determinats requisits per a l'inici o per a l'exercici de l'activitat econòmica, un cop presentada la comunicació prèvia corresponent o la declaració responsable d'estar al corrent del compliment dels requisits, l'Administració pública competent, en virtut de les seves potestats administratives de verificació, control i inspecció, pot comprovar en qualsevol moment que es compleixen aquests requisits i la normativa sectorial aplicable.

4. Les administracions públiques, en el procés de verificació del compliment dels requisits legals, han de designar una persona responsable perquè faciliti la informació completa durant tot el procediment, sigui quina sigui l'administració responsable de les actuacions que se'n derivin.

Article 7. Procediment administratiu d'esmena de defectes o mancances de requisits legals

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. Si amb la comprovació a la qual es refereix l'article 6 es constata l'incompliment de la present llei o de la normativa sectorial aplicable per iniciar o exercir una activitat econòmica, l'òrgan competent ha d'iniciar un procediment que permeti l'esmena de defectes o mancances. L'inici d'aquest procediment no comporta la suspensió de l'activitat per adequar-la a la legalitat vigent, llevat del que estableix l'apartat 3. L'òrgan competent ha de designar un instructor com a responsable de l'expedient i notificar-ho als interessats.

2. El procediment administratiu d'esmena ha d'iniciar-se immediatament després de la detecció del possible incompliment i té una durada màxima de dos mesos. S'inicia mitjançant la notificació a la persona interessada, que disposa del termini d'un mes per esmenar deficiències o per complir els requisits exigits per la normativa sectorial aplicable, sense perjudici del dret a presentar al·legacions en el termini de quinze dies a comptar des de la notificació.

3. L'inici de la tramitació de l'expedient, d'acord amb el que disposa l'apartat 1, comporta la suspensió cautelar de l'activitat si hi ha risc per a les persones, els béns o el medi ambient. En el cas que l'activitat estigui prohibida per l'ordenament jurídic o que no pugui complir en cap cas els requeriments de la normativa sectorial aplicable, n'ha d'acordar-se la suspensió cautelar de forma immediata.

4. L'autoritat competent ha de formular la proposta de resolució a la vista de la documentació continguda en l'expedient administratiu, un cop transcorregut el termini a què es refereix l'apartat 2, independentment de si s'han formulat al·legacions o no.

5. La resolució del procediment administratiu ha de determinar:

a) L'arxivament de l'expedient, si de la tramitació del procediment d'esmenes resulta que l'activitat compleix la normativa sectorial vigent.

b) El cessament de l'activitat, si en el termini d'un mes no s'han esmenat les deficiències detectades o si l'activitat no és legalitzable.

c) La represa de l'activitat, si després d'haver estat suspesa cautelarment s'acredita que compleix tots els requisits exigits per la normativa sectorial vigent.

6. El procediment administratiu d'esmena de defectes és independent i compatible amb el procediment sancionador establert per la normativa sectorial a la qual pugui donar lloc l'incompliment.

7. El procediment establert per aquest article és aplicable en els casos en què la normativa sectorial no estableix un procediment específic.

8. El procediment administratiu pot iniciar-se d'ofici o a instància de qualsevol persona física o jurídica, per simple denúncia.

9. L'òrgan competent, sense perjudici del que estableix aquest article, de forma excepcional i per causes justificades, pot acordar l'ampliació dels terminis per esmenar les deficiències o el compliment dels requisits exigits per la normativa aplicable.

Article 8. Règim sancionador

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. L'inici d'activitats econòmiques sense haver presentat la comunicació prèvia o la declaració responsable oportunes, o havent-les presentades amb dades falses o inexactes amb afectacions sobre la salut, el medi ambient o la seguretat de les persones, és objecte de sanció, d'acord amb la normativa sectorial aplicable. A manca de norma sancionadora específica preferent, aquestes conductes es tipifiquen com a infraccions greus i se sancionen amb una multa de 6.000 euros a 20.000 euros, atenent els criteris de proporcionalitat en matèria sancionadora establerts amb caràcter general per la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.

2. El procediment i els criteris per a la imposició de sancions s'han d'ajustar a les disposicions generals per a l'exercici de la potestat sancionadora.

Article 9. Mecanismes alternatius a la intervenció administrativa

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. Les administracions públiques de Catalunya han d'impulsar mecanismes alternatius a la intervenció administrativa per reduir les càrregues administratives de l'activitat econòmica.

2. Són mecanismes alternatius a la intervenció administrativa, en relació amb el que estableix l'apartat 1, els instruments basats en l'assegurament de la responsabilitat dels empresaris, els codis de bones pràctiques i les guies d'autoavaluació en els diversos sectors d'activitats, la interoperabilitat dels diferents sistemes d'informació i les bases de dades de les administracions públiques, i altres mecanismes que les administracions públiques decideixin establir.

3. Les empreses i els professionals que realitzen una activitat econòmica que comporta un risc directe i concret per a la salut o per a la seguretat de les persones han de cobrir la seva responsabilitat civil mitjançant contractes d'assegurances o altres garanties o instruments apropiats, que han de ser proporcionats a les característiques i a l'abast del risc cobert, d'acord amb les disposicions específiques de les lleis sectorials.

Article 10. Mecanismes d'informació per a la reducció d'obstacles

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. Els interessats a accedir a alguna de les activitats a les quals es refereix la present llei, així com les corporacions, els col·legis professionals, les organitzacions i les associacions que els representen, mitjançant el portal electrònic únic per a les empreses establert per l'article 16 poden informar sobre qualsevol disposició, acte o actuació de les administracions públiques que signifiqui un obstacle per a l'aplicació d'aquest títol, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.

2. L'òrgan administratiu competent ha d'informar per mitjans electrònics sobre la consulta o emetre informe sobre l'adequació a la present llei de la disposició, l'acte o l'actuació en el termini de trenta dies.

3. Els informes a què es refereix el present article, a l'efecte de complir els principis de publicitat i transparència, han de ser accessibles des dels webs institucionals habilitats.

Article 11. Mecanismes de col·laboració

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

Les administracions públiques a les quals s'aplica la present llei han d'establir entre elles mecanismes de col·laboració per a l'exercici de les facultats d'intervenció, especialment en els àmbits de la inspecció i la sanció. Els convenis són els instruments habituals en els quals han de concretar-se els serveis i recursos per realitzar l'activitat d'intervenció, inspecció o control, i han de complementar els mecanismes de finançament establerts per la legislació sectorial.

Article 12. Activitats econòmiques regulades en aquest capítol

(Derogat per la disposició derogatòria 1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre. [Ref. BOE-A-2021-1662#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-1662))

1. Les disposicions contingudes en aquest capítol són aplicables a les activitats econòmiques inocues i a les activitats econòmiques de baix risc que es desenvolupen en un establiment. Les altres activitats econòmiques continuen regint-se per la legislació sectorial corresponent.

2. Als efectes de la present llei, s'entén per:

a) Activitat econòmica inocua: l'activitat que, amb caràcter general, per les seves característiques no produeix molèsties significatives ni cap afectació considerable al medi ambient, la seguretat de les persones ni els béns. Les activitats econòmiques inocues són les incloses en l'annex I.

b) Activitat econòmica de baix risc: l'activitat que, per les seves característiques, pot produir alguna molèstia poc significativa o té una incidència molt baixa sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns. Les activitats econòmiques de baix risc són les incloses en l'annex II.

Article 13. Règims d'intervenció aplicables a les activitats econòmiques inoqües i a les activitats econòmiques de baix risc que es desenvolupen en un establiment

1. Els règims d'intervenció de les activitats econòmiques objecte de la present llei són els següents:

a) Les activitats econòmiques inoqües estan subjectes a declaració responsable. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l'administració pública competent l'inici d'una determinada activitat mitjançant la presentació d'una declaració responsable en la qual ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per accedir a l'exercici de l'activitat, que disposa d'un certificat tècnic justificatiu del seu compliment i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l'exercici de l'activitat.

b) Les activitats econòmiques de baix risc estan subjectes al règim de comunicació prèvia. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l'administració pública competent l'inici de l'activitat mitjançant una comunicació prèvia, en els termes establerts per la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha d'anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per accedir a l'exercici de l'activitat, signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l'activitat.

En cas que el titular d'un establiment vulgui dur a terme en el mateix diverses activitats econòmiques incloses en annexos diferents de la present llei, la presentació d'una sola comunicació prèvia habilita per iniciar totes les activitats concurrents. Aquesta comunicació ha d'anar acompanyada del projecte tècnic i el certificat als quals es refereix l'apartat 1.b).

2. La declaració responsable o la comunicació prèvia a les quals es refereix l'apartat 1 ha de contenir una manifestació explícita sobre la conformitat de l'activitat econòmica amb el règim urbanístic del sòl.

3. La presentació de la declaració responsable o la comunicació prèvia a les quals es refereix l'apartat 1 habilita de forma immediata per a l'exercici de l'activitat sota la responsabilitat del seu titular, i alhora faculta l'Administració per realitzar qualsevol actuació de comprovació.

4. Les administracions públiques no poden introduir el règim d'autorització en el desplegament reglamentari de les normes sectorials que afecten les activitats econòmiques regulades per aquest capítol.

5. Les activitats descrites en els annexos I i II que estiguin connectades al sistema públic de sanejament no requereixen permís d'abocament previ ni informe de compatibilitat urbanística, sens perjudici de les actuacions de comprovació i inspecció posteriors.

6. En cas que les obres de condicionament dels locals per realitzar una activitat econòmica inoqüa estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia establert per la legislació urbanística, aquesta comunicació habilita el titular per iniciar l'activitat, si, una vegada finalitzades les obres, compleix els requisits exigits per l'apartat 1a. En el cas d'activitats de baix risc, aquesta comunicació prèvia d'obres habilita el titular per iniciar l'activitat si, abans de l'inici, i finalitzades les obres, es presenta a l'administració pública competent el projecte i el certificat tècnic corresponent, als quals es refereix l'apartat 1.b).

7. Els certificats tècnics als quals es refereix el present article s'han de limitar a constatar els requeriments exigibles a l'activitat determinada.

8. Si s'estableix un règim diferenciat d'intervenció entre la normativa catalana, l'estatal o l'europea, l'inici d'activitat s'articula mitjançant un únic formulari que integra tots dos règims, segons correspongui, i es presenta a la finestreta única empresarial que, actuant com a xarxa interadministrativa, el remet a l'Administració corresponent.

[Ref. BOE-A-2017-7353#a2-46]

Article 14. Canvis de titularitat i modificacions

1. El canvi de titularitat en l'exercici de les activitats econòmiques produeix efectes des de la seva comunicació a l'Administració competent, i en el cas de les activitats econòmiques inoqües, ha d'incorporar una nova declaració responsable. El portal únic per a les empreses establert per l'article 16 ha de disposar de models normalitzats.

2. La modificació de les condicions en què es realitzen les activitats requereix una nova declaració responsable o comunicació prèvia, en funció de la classificació dels annexos I i II, tenint en compte com queda la situació final de l'establiment com a conseqüència de la modificació.

Article 15. Finestreta única empresarial

1. Les administracions públiques de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries perquè els procediments per a l'accés i l'exercici de l'activitat econòmica puguin iniciar-se i finalitzar per diversos canals mitjançant una finestreta única empresarial, de manera que des d'un únic punt puguin realitzar-se tots els procediments.

2. Els serveis que presta la finestreta única empresarial a les empreses i als professionals, amb relació a l'accés i l'exercici de l'activitat econòmica, comprenen la informació, l'assessorament, la tramitació unificada i la finalització del tràmit en els casos en què ho estableixen les normes aplicables o els acords de col·laboració que puguin subscriure's.

3. La finestreta única empresarial actua com a xarxa interadministrativa a fi de facilitar l'accés als tràmits dels procediments administratius que són competència de les administracions públiques i iniciar la tramitació als efectes del que estableix l'article 12. Per assolir aquest objectiu, tots els ens locals s'han d'adherir a la finestreta única empresarial mitjançant els mecanismes que es determinin.

4. L'Administració de la Generalitat ha de posar a l'abast dels ajuntaments les solucions tecnològiques i els instruments necessaris per facilitar-los l'adhesió, en igualtat de condicions, a la finestreta única empresarial.

5. La presentació d'una comunicació prèvia o una declaració responsable davant la finestreta única empresarial produeix els efectes establerts per l'article 13.3.

6. La finestreta única empresarial ha de remetre als ajuntaments la informació sobre les declaracions responsables o comunicacions prèvies rebudes que afectin els seus municipis.

Article 16. Portal electrònic únic per a les empreses

1. La informació que les empreses puguin necessitar sobre els serveis i tràmits de les administracions públiques s'ha d'unificar en un únic portal electrònic, que ha de romandre a disposició de les empreses.

2. Les administracions tenen l'obligació d'incloure en el portal electrònic únic la informació sobre els textos normatius, els règims d'intervenció administrativa i els requisits necessaris per habilitar per a cadascuna de les activitats econòmiques, així com els models de formularis relatius als tràmits gestionats per la finestreta única empresarial.

3. El portal electrònic únic s'ha d'organitzar de manera que faciliti les relacions entre les empreses i les administracions públiques de Catalunya, i ha d'incorporar una carpeta per a cada empresa que realitzi activitats econòmiques a Catalunya.

4. En la carpeta a la qual es refereix l'apartat 3 s'han d'integrar totes les relacions que es produeixin amb les administracions públiques de Catalunya al llarg de la vida de l'empresa. La carpeta ha de ser compartida, compatible i interoperable, de manera que, d'acord amb els drets i deures de cada part, pugui ser consultada i actualitzada tant per les pròpies empreses com per les administracions públiques, respectant el que estableix la normativa de protecció de dades i l'autonomia municipal.

5. La carpeta a la qual es refereixen els apartats 3 i 4 actua com a repositori de documentació de l'empresa, per fer efectiu el dret a no presentar els documents que es troben en poder de qualsevol administració.

[Ref. BOE-A-2017-7353#a2-47]

Article 17. Comissió per a la Facilitació de l'Activitat Econòmica

1. Es crea la Comissió per a la Facilitació de l'Activitat Econòmica, als efectes de seguir i avaluar la implantació de les mesures establertes per la present llei i d'establir mecanismes de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i els ens locals.

2. L'objecte de la Comissió és impulsar el control, l'avaluació i la simplificació dels tràmits administratius que afecten l'activitat econòmica, evitar les seves possibles contradiccions i identificar millores a introduir en la intervenció administrativa.

3. La Comissió té les funcions següents:

a) Realitzar el seguiment de l'aplicació dels règims d'intervenció que afecten les activitats econòmiques inoqües i les activitats econòmiques de baix risc i de la implantació de la finestreta única empresarial per part de les administracions públiques de Catalunya, així com de la resta de mesures establertes per la present llei per facilitar l'activitat econòmica.

b) Analitzar i valorar les consultes i reclamacions presentades pels operadors econòmics i socials en virtut del que estableix l'article 10, donar suport a l'òrgan administratiu competent que ha d'evacuar la consulta o emetre l'informe i proposar, si escau, solucions respectuoses amb l'interès general.

c) Identificar propostes de millora de la intervenció administrativa en l'activitat econòmica, proposar les accions necessàries per implantar-les i realitzar-ne el seguiment.

d) Acordar els mecanismes que han de permetre l'adhesió dels ens locals a la finestreta única empresarial.

e) Identificar i proposar activitats econòmiques inoqües i activitats econòmiques de baix risc per actualitzar els annexos I i II.

f) Rebre informació sobre els plans de verificació, control i inspecció realitzats per les administracions públiques de Catalunya, i sobre el resultat d'aquests plans.

g) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada.

4. La Comissió, que té caràcter permanent, està formada per representants de l'Administració de la Generalitat i l'Administració local, i la presidència és exercida per un representant de la Generalitat.

5. La Comissió compta amb un consell assessor format per persones designades per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya, les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació i per una representació dels col·legis professionals. El consell assessor ha de formular propostes a la Comissió sobre els temes de la seva competència, d'acord amb les funcions detallades en l'apartat 3.

6. El Govern ha d'establir l'organització, el règim de funcionament i la composició de la Comissió i del consell assessor.

Article 18. Modificació de la Llei 26/2010

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 23 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

«3. Les administracions públiques de Catalunya han de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans, empreses i professionals, com a instruments per a la millora de la qualitat dels serveis, en els termes establerts per la normativa vigent.»

2. S'afegeix un nou apartat, el 4, a l'article 23 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

«4. Les unitats orgàniques de l'Administració de la Generalitat amb un rang mínim de direcció general han de disposar d'una carta de serveis per cadascun dels serveis finalistes que presten. Les cartes poden ser individualitzades per cada servei o bé agrupades, s'han d'avaluar cada dos anys i s'han d'actualitzar, com a mínim, cada cinc anys.»

3. S'afegeix un nou article, el 50 bis, a la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Article 50 bis. Informes.

«1. Els informes han de ser facultatius i no vinculants, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial.

2. L'enviament d'informes entre les administracions públiques de Catalunya s'ha de realitzar electrònicament, mitjançant les plataformes habilitades a tal efecte.

3. En la instrucció del procediment, s'han de sol·licitar els informes que siguin preceptius d'acord amb la normativa reguladora del procediment. En el cas dels informes facultatius, l'òrgan peticionari ha de justificar de forma expressa la necessitat de la seva emissió.

4. Els informes s'han d'emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició amb rang de llei estableixi un termini superior.

5. Si cal sol·licitar més d'un informe en un mateix procediment, l'òrgan peticionari els ha de sol·licitar tots de forma simultània, llevat que d'acord amb la normativa sectorial aplicable l'emissió d'un informe preceptiu requereixi el coneixement d'un informe previ també preceptiu.

6. Si un informe no s'ha emès en el termini establert, s'ha de continuar la tramitació del procediment, sens perjudici del que estableix la normativa de procediment administratiu en el supòsit d'informes preceptius.

7. No obstant el que estableix l'apartat 6, el procediment ha de continuar necessàriament i en tot cas si la persona interessada ho sol·licita expressament, excepte quan es tracti d'informes preceptius que siguin determinants per a la resolució del procediment, supòsit en el qual pot interrompre's el termini dels tràmits successius. La continuació del procediment produeix efectes un cop transcorreguts deu dies des de la recepció de la sol·licitud per l'òrgan competent per tramitar-la, la qual ha de ser comunicada a l'interessat.»

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 110 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

«3. Els convenis i els protocols s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en la web del Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que és accessible des del Portal de la Transparència.»

5. S'afegeix una nova disposició addicional, la setzena, a la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional setzena. Identificació i autenticació dels ciutadans per accedir a la signatura electrònica no avançada.

1. Les administracions públiques de Catalunya, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei, han d'establir una solució d'interoperabilitat o compatibilitat dels sistemes d'identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada a partir de la utilització de claus concertades en un registre previ com a usuari, l'aportació d'informació coneguda per ambdues parts o altres sistemes no criptogràfics, en els termes i condicions establerts per reglament.

2. Les claus concertades en un registre previ, la informació coneguda pels ciutadans i per les administracions públiques, i les dades i codis alfanumèrics que figurin impresos en targetes identificatives o d'accés a serveis públics expedides per les administracions públiques, inclosa la targeta d'identificació sanitària, poden ser utilitzats per verificar la identificació i autenticació dels ciutadans i realitzar el registre electrònic de la seva identitat sense certificat digital. En tot cas, la persona interessada ha de ser informada i requerida a consentir, pel mateix canal electrònic, que el procés de validació d'aquestes dades requereix la consulta de les seves dades en el fitxer corresponent.

3. El sistema d'identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada és vàlid en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i aplicable en les seves relacions i actuacions amb els ciutadans, les entitats, fundacions i associacions inscrites en els registres públics, les empreses i altres organismes públics. Els termes, condicions i supòsits d'utilització d'aquest sistema de signatura electrònica i el seu àmbit subjectiu d'aplicació han de ser determinats per ordre del conseller competent en matèria d'atenció ciutadana.»

6. S'afegeix una nova disposició addicional, la dissetena, a la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional dissetena. Desplegament reglamentari de les lleis.

En cas que sigui necessari desplegar les lleis per reglament i que no s'hagi establert en quin termini, aquest ha de ser de sis mesos.»

Article 19. Modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

1. S'afegeix un nou article, el 69 bis, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, amb el text següent:

«Article 69 bis. Procediment voluntari per a la suspensió temporal de la prestació de determinats serveis per part dels municipis.

1. Els municipis han de prestar les activitats i els serveis establerts per les lleis sectorials que els són aplicables, en exercici de les competències que aquestes els atribueixen.

2. Els municipis poden suspendre, excepcionalment i de forma temporal, la prestació d'activitats i serveis públics que els atribueix una llei sectorial de Catalunya si es troben en una situació d'insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal. La suspensió en cap cas pot afectar els serveis mínims establerts per l'article 67.

3. El procediment per suspendre la prestació dels serveis públics als quals es refereix el present article té caràcter voluntari i només es pot adoptar a iniciativa de l'entitat local. La suspensió ha de justificar-se per raons d'interès general, i s'ha de basar en l'acreditació de la situació d'insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal, d'acord amb el que estableix el reglament.

4. La tramitació de l'expedient, en els termes establerts per reglament, requereix un tràmit d'informació pública en el municipi i l'informe preceptiu dels departaments de l'Administració de la Generalitat competents per raó de la matèria, i s'ha de resoldre per resolució del conseller o consellera competent en matèria d'Administració local, previ informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya. En cas que hi hagi informes desfavorables, ha de resoldre el Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria d'Administració local.

5. La suspensió temporal del servei no pot ser superior a dos anys. No obstant, pot prorrogar-se per períodes successius, en els termes establerts per reglament, si persisteixen les causes que la van motivar. L'aixecament de la suspensió i la recuperació per part de l'ajuntament, a iniciativa pròpia, de la prestació del servei es produeixen en els termes establerts per reglament.

6. La Comissió de Govern Local de Catalunya, d'ofici o a iniciativa d'un municipi, pot identificar mesures de suspensió temporal de la prestació d'activitats i serveis públics atribuïts per una llei sectorial de Catalunya i proposar les accions necessàries per iniciar el procediment de suspensió.»

2. Es modifiquen les lletres a) i b) de l'apartat 1 de l'article 17 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queden redactades de la manera següent:

«a) L'expedient s'inicia per acord de l'ajuntament o ajuntaments interessats o del consell o consells comarcals interessats, o bé l'inicia d'ofici el departament competent en matèria d'Administració local. Pot iniciar-se també a petició dels veïns, en una majoria del 50 %, com a mínim, del darrer cens electoral del municipi o de la part o parts del mateix en el supòsit de segregació. En aquest darrer cas, l'ajuntament ha d'adoptar l'acord en el termini d'un mes, a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.

b) Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i s'han de sotmetre a informació pública per un període d'un mes. Les corporacions han d'enviar els acords al departament competent en matèria d'Administració local juntament amb la resolució de les reclamacions i al·legacions presentades, que ha de ser adoptada amb el mateix quòrum requerit per a l'acord inicial. L'enviament també s'ha de realitzar quan l'expedient s'ha iniciat a instància dels veïns per a la segregació de part del municipi, encara que l'acord o acords municipals no siguin favorables.»

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«1. Correspon al Govern l'aprovació de tots els expedients d'alteració dels termes municipals promoguts d'acord amb el que disposa l'article 17, mitjançant decret adoptat a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d'Administració local. El Govern ha d'aprovar l'alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa del municipi o dels veïns si es produeix l'acord favorable dels municipis interessats i no formulen objeccions els organismes consultius als quals es refereix el present article.»

4. Es modifica l'article 19 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«Article 19. Contingut del decret o la llei d'aprovació.

El decret o la llei han de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l'assignació del personal, la forma en què s'han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si escau. Aquestes determinacions s'han d'ajustar als pactes intermunicipals que puguin establir-se entre els municipis interessats.»

5. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l'article 31 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queden redactats de la manera següent:

«1. L'acord de canvi de denominació d'un municipi ha de ser adoptat pel ple de l'ajuntament i requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l'adopció de l'acord municipal, s'ha d'obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.

2. L'acord municipal ha de ser tramès al departament competent en matèria d'Administració local.

3. Si la nova denominació acordada per l'ajuntament és susceptible de ser confosa amb la d'un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s'ajusta a la toponímia catalana, correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria d'Administració local, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, prèvia audiència del municipi interessat. A tals efectes, el departament pot sol·licitar l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans.»

6. Es modifiquen les lletres b) i c) de l'apartat 1 de l'article 79 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queden redactades de la manera següent:

«b) En el primer cas, l'ajuntament ha d'adoptar l'acord en el termini d'un mes a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.

c) L'acord municipal sobre constitució de l'entitat municipal descentralitzada ha de determinar les competències que, d'acord amb l'article 82, ha d'assumir l'entitat, i el sistema de participació en els ingressos de l'ajuntament. L'acord s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública per un termini d'un mes; un cop transcorregut aquest termini, s'ha de remetre al departament competent en matèria d'Administració local, juntament amb la resolució de les al·legacions presentades, la qual ha d'adoptar-se amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la corporació. L'enviament també s'ha de realitzar quan l'expedient s'ha iniciat a instància dels veïns, encara que l'acord municipal no sigui favorable.»

[Ref. BOE-A-2017-2620] Es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l'incís destacat de la lletra c) de l'apartat 6, amb l'abast establert al fonament jurídic 6, per Sentència del TC de 2 de febrer de 2017.

7. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 119 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queden redactats de la manera següent:

«1. El projecte d'estatuts s'ha de sotmetre a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció d'anuncis en els taulers d'edictes dels ajuntaments i la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.»

«3. El projecte definitiu d'estatuts s'ha de remetre al departament competent en matèria d'Administració local perquè, en el termini d'un mes, emeti informe d'acord amb la legalitat vigent, un cop escoltat el consell comarcal.»

8. Es modifica la lletra b) de l'article 121 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactada de la manera següent:

«b) L'informe preceptiu i no vinculant del departament competent en matèria d'Administració local.»

9. S'afegeix un nou apartat, el 4, a l'article 145 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, amb el text següent:

«4. Els ens locals han de remetre els actes i els acords als quals es refereix l'apartat 1 per mitjans electrònics. A tals efectes, han de respectar les condicions i els instruments establerts per reglament d'acord amb la normativa de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i, en tot cas, els principis de responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.»

10. Es modifica l'apartat 3 de l'article 206 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«3. L'adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix:

a) El compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

b) En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, la valoració pericial d'un tècnic o tècnica local. Pot realitzar-se l'adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En tals casos, es requereix l'informe previ del departament competent en matèria d'Administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies. En els altres casos, s'ha d'incorporar l'informe previ del secretari o secretària de l'entitat local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només requereixen l'informe previ del departament si el valor del bé excedeix del 25 % dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. Pot realitzar-se l'adquisició directa en el supòsit d'extrema urgència, previ informe del secretari o secretària de l'entitat local, amb l'acreditació d'aquesta situació.

c) En el cas de valors mobiliaris, l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies.»

11. Es modifica l'article 209 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«Article 209. Alienació i gravamen.

1. L'alienació de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

2. Per alienar o gravar béns immobles patrimonials, cal tenir en compte les regles següents:

a) L'alienació de béns immobles patrimonials pot realitzar-se per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari per a l'alienació d'immobles és el concurs.

b) Pot acordar-se la subhasta de béns que, per la seva ubicació, naturalesa i característiques, siguin inadequats per atendre les directrius derivades de polítiques públiques d'habitatge.

c) Pot acordar-se l'adjudicació directa si ho requereixen les particularitats del bé, les necessitats a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari.

d) És necessari l'informe previ del departament competent en matèria d'Administració local si el valor del bé o del gravamen excedeix els 100.000 euros. Si no s'excedeix aquest valor s'ha d'incorporar un informe previ del secretari o secretària de l'entitat local. L'informe del departament s'ha d'emetre en un termini de vint dies. Si l'informe del departament no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord d'alienació amb els requisits establerts per l'article 47.2 de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només es requereix l'informe previ del departament si el valor del bé o del gravamen excedeix del 25 % dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació.

e) És necessària la valoració pericial del tècnic o tècnica local que acrediti la valoració dels béns o del gravamen.

f) La constitució de càrregues i gravàmens sobre béns patrimonials ha de respectar, si escau, els requisits establerts per a l'alienació.

3. Per alienar valors mobiliaris, és necessari l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances, que s'ha d'emetre en un termini de vint dies.

4. En cap cas poden alienar-se béns immobles patrimonials per finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobrants de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis públics locals.»

12. S'afegeix un nou article, el 216 bis, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«Article 216 bis. Mutació demanial entre administracions públiques.

1. Les mutacions demanials, enteses com a canvis de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense perdre la seva naturalesa jurídica, poden produir-se:

a) Per raó de nous fins públics presos en consideració.

b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en l'atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració.

c) Per la imposició d'afectacions secundàries, en ser compatible el bé amb dues o més finalitats.

2. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i els seus organismes públics poden afectar-se a serveis d'altres administracions públiques per destinar-los a un ús públic o servei públic de la seva competència. La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial dels béns.

3. Les mutacions demanials requereixen l'acord de l'ens local en el qual s'acrediti l'oportunitat del canvi.

4. El procediment per realitzar la mutació demanial ha de complir els requisits establerts per reglament.»

13. Es modifica l'article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«Article 236. Modalitats d'intervenció.

1. Els ens locals poden intervenir l'activitat dels ciutadans pels mitjans següents:

a) L'aprovació d'ordenances i bans.

b) El sotmetiment a llicència i a altres actes de control preventiu. Si es tracta de l'accés i de l'exercici d'activitats, el règim d'intervenció s'ha d'establir de conformitat amb la normativa reguladora del lliure accés a les activitats de serveis i a l'exercici d'aquestes activitats.

c) El sotmetiment a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu.

d) Ordres individuals de manament.

2. L'activitat d'intervenció s'ha d'ajustar, en tot cas, als principis de legalitat, de no-discriminació, de necessitat i proporcionalitat amb l'objectiu que es persegueix, i de respecte a la llibertat individual.

3. L'exercici d'activitats no ha de sotmetre's a intervenció administrativa prèvia mitjançant autorització o altres actes de control preventiu. Excepcionalment, poden exigir-se actes de control preventiu:

a) Si alguna de les raons imperioses d'interès general reconegudes pel dret comunitari justifica la intervenció pública, mitjançant el mecanisme de l'autorització, a fi de preservar determinats béns i interessos generals.

b) Si el nombre d'operadors econòmics del mercat és limitat com a conseqüència de l'escassetat de recursos naturals, la utilització de domini públic, l'existència d'impediments tècnics o l'existència de serveis públics sotmesos a tarifes regulades.

4. En cas que concorrin autoritzacions d'una entitat local i d'una altra administració, l'entitat local ha de motivar expressament la necessitat de l'autorització i l'interès general concret a protegir, i justificar que aquest interès no estigui ja cobert mitjançant una altra autorització ja existent.

5. En cas que l'exercici d'activitats no requereixi autorització habilitant i prèvia, les entitats locals han d'establir i planificar els procediments de comunicació necessaris i els de verificació posterior del compliment dels requisits per a l'exercici de l'activitat per part dels interessats, establerts per la legislació sectorial.

6. S'ha d'escollir sempre el mitjà de control menys intens, entre els que permetin protegir l'interès general de què es tracti.»

14. Es modifica l'article 249 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

«Article 249. Gestió del servei públic.

1. La facultat d'establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon a la potestat d'autoorganització dels ens locals.

2. Els serveis públics de competència local s'han de gestionar, de la forma més sostenible i eficient, directa o indirectament.

3. La gestió directa dels serveis públics pot realitzar-se mitjançant les formes següents:

a) Gestió del propi ens local.

b) Organisme autònom local.

c) Entitat pública empresarial local.

d) Societat mercantil local amb capital social íntegrament públic.

4. Solament pot fer-se ús de les formes a les quals es refereixen les lletres c i d de l'apartat 3 si queda acreditat, amb una memòria justificativa elaborada a tal efecte, que són més sostenibles i eficients que les formes establertes per les lletres a i b, tenint en compte els criteris de rendibilitat econòmica i recuperació de la inversió, en els termes de la normativa de règim local.

5. La gestió indirecta dels serveis públics pot realitzar-se mitjançant qualsevol de les formes establertes per la normativa de contractes del sector públic per al contracte de gestió de serveis públics.

6. Els serveis públics locals que impliquen l'exercici de potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de les entitats locals no poden prestar-se per gestió indirecta ni tampoc mitjançant una societat mercantil amb capital íntegrament públic.»

[Ref. BOE-A-2017-2620] Es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l'incís destacat de l'apartat 6.c) de l'article anterior, per Sentència del TC de 2 de febrer de 2017.

[Ref. BOE-A-2016-8872] S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació de l'apartat 6 d'aquest article, per interlocutòria del TC de 20 de setembre de 2016.

[Ref. BOE-A-2016-4314] Se suspèn la vigència i aplicació de l'apartat 6 d'aquest article des del 25 d'abril de 2016 per a les parts del procés i des del 5 de maig de 2016 per a tercers, per Provisió del Tribunal Constitucional de 28 d'abril de 2016.

Article 20. Modificació de la Llei 20/2009

1. S'afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l'annex II de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

«12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d'origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, conreus energètics, serradures...) o de productes d'aquesta (llenya, pèl·let, estella, briqueta...) amb una capacitat superior a 10.000 m³.»

2. Se suprimeixen els epígrafs 6.9, 11.8, 12.27, 12.28, 12.29, 12.30, 12.40 i 12.58 de l'annex III de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

3. S'afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l'annex III de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

«12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d'origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, conreus energètics, serradures...) o de productes d'aquesta biomassa (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat inferior a 10.000 m³.»

Article 21. Modificació de la Llei 3/2010

1. (Derogat.)

[Ref. BOE-A-2021-1662#dd] Es deroga l'apartat 1 per la disposició derogatòria.1 de la Llei 18/2020, de 28 de desembre.

2. S'afegeix un nou article, el 22 bis, a la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, amb el text següent:

«Article 22 bis. Informe preceptiu per risc d'incendi.

1. Per a l'exercici d'activitats subjectes a control preventiu de la Generalitat, d'acord amb la present llei, que no requereixen llicència d'obres ni llicència per a establiments oberts al públic, és necessària l'obtenció d'un informe preceptiu per risc d'incendi.

2. L'interessat ha de sol·licitar l'emissió de l'informe previ presentant el document de sol·licitud, acompanyat de la documentació establerta per l'article 22, a l'ajuntament on s'ha d'exercir l'activitat on es trobarà la instal·lació o l'establiment.

3. Els serveis municipals han de remetre la documentació a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis, la qual ha d'analitzar la documentació presentada i emetre l'informe, que té caràcter vinculant. La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d'incendis, un cop emès l'informe, l'ha de remetre a l'ajuntament corresponent, perquè el notifiqui a l'interessat.»

3. Se suprimeixen els epígrafs 12, 13 i 14 de l'annex 1 de la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Article 22. Modificació del text refós de la Llei d'urbanisme

1. S'afegeix un nou apartat, el 8, a l'article 9 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, amb el text següent:

«8. El planejament urbanístic i les ordenances sobre edificació i ús del sòl no poden establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l'accés o a l'exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis. Per reglament s'han de regular les raons imperioses d'interès general que, d'acord amb la pròpia Directiva de serveis, permetin exceptuar la seva aplicació. Aquestes restriccions s'han d'ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar convenientment justificades en la memòria del pla en ponderació amb la resta d'interessos generals considerats en el planejament.»

2. Es modifica l'article 187 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, que queda redactat de la manera següent:

«Article 187. Actes subjectes a llicència urbanística.

1. Estan subjectes a llicència urbanística prèvia, amb les excepcions establertes per l'article 187 ter, els actes següents:

a) Els moviments de terra i les explanacions dels terrenys.

b) Les parcel·lacions urbanístiques.

c) La construcció d'edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació, requereixen l'elaboració d'un projecte tècnic i la demolició total o parcial.

d) La primera utilització i ocupació parcial dels edificis.

e) El canvi dels edificis a un ús residencial.

f) L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.

g) L'acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

h) La instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d'aquestes instal·lacions siguin inferiors a un metre d'alçada.

i) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.

j) L'obertura, pavimentació i modificació de camins rurals.

k) La constitució o modificació d'un règim de propietat horitzontal, simple o complexa.

l) Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte d'urbanització.

m) La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.

n) La instal·lació d'infraestructures de serveis de subministrament d'energia, d'aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars, i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d'acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estan subjectes al règim de declaració responsable establert.»

2. També estan subjectes a llicència urbanística prèvia, amb les excepcions establertes per l'article 187 ter:

a) La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.

b) Els usos i les obres provisionals.

c) Els actes relacionats en l'article 187 bis, llevat els de la lletra g, que es realitzin en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat.»

3. S'afegeix un nou article, el 187 bis, al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, amb el text següent:

«Article 187 bis. Actes subjectes a comunicació prèvia.

Estan subjectes a comunicació prèvia, amb les excepcions establertes pels articles 187.2 i 187 ter, els actes següents:

a) Les construccions i instal·lacions de nova planta, i les obres d'ampliació, reforma, modificació, rehabilitació o demolició total o parcial de construccions i instal·lacions existents que, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació, no requereixen l'elaboració d'un projecte tècnic.

b) La primera utilització i ocupació dels edificis.

c) El canvi d'ús dels edificis i les instal·lacions, llevat a ús residencial.

d) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

e) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

f) La formalització d'operacions jurídiques que, sense constituir o modificar un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, signifiquen un increment del nombre d'habitatges, establiments o altres elements susceptibles d'aprofitament privatiu independent respecte als autoritzats en una llicència urbanística anterior.

g) Els actes subjectes a intervenció que es realitzin en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat i que estiguin emparats en un projecte d'actuació específica o en un pla urbanístic que ordeni amb el mateix detall els terrenys afectats, sempre que no requereixin l'elaboració d'un projecte tècnic d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació.»

4. S'afegeix un nou article, el 187 ter, al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, amb el text següent:

«Article 187 ter. Actes no subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia.

No estan subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia els actes següents:

a) Les obres d'urbanització incloses en els plans o els projectes d'urbanització.

b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació.

c) Els actes i obres que s'han de realitzar en compliment d'una ordre d'execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la pròpia ordre o l'acte que n'ordena l'execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.

d) En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat:

Primer. Els moviments de terra, l'explanació de terrenys, l'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s'executin a l'empara d'un instrument d'ordenació forestal o sota la intervenció de l'administració forestal i de l'administració competent en matèria de medi ambient.

Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s'executi sota la intervenció d'una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l'administració competent en matèria de medi ambient.»

Article 23. Modificació de la Llei 6/1988

S'afegeix un nou article, el 23 bis, a la Llei 6/1988, de 3 de març, forestal de Catalunya, amb el text següent:

«Article 23 bis.

1. No obstant el que estableix l'article 23.2, en cas de superfícies que en els darrers vint anys s'han convertit en forestals per abandonament de l'activitat agrícola, el canvi de l'activitat forestal a l'activitat agrícola està subjecte a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l'activitat agrícola es realitza sense alterar la topografia del terreny.

2. El que estableix l'apartat 1 no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals d'especial protecció, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d'utilitat pública. En aquest cas, el canvi de l'activitat forestal a l'activitat agrícola està subjecte a règim d'autorització.»