Text legal · Traducció no oficial

Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 15/2009
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat és una llei de la Generalitat de Catalunya que regula la mediació com a procediment no jurisdiccional, voluntari i confidencial per gestionar conflictes en l'àmbit del dret privat. Comprèn la mediació familiar (separació, divorci, parelles estables, filiació, potestat parental, custòdia, aliments entre parents, qüestions successòries i empresa familiar) i la mediació civil en altres conflictes en què les parts han de mantenir una relació futura, com els derivats de la propietat horitzontal, les associacions i fundacions o la convivència ciutadana. Estableix els principis que regeixen la mediació —voluntarietat, imparcialitat i neutralitat, confidencialitat, caràcter personalíssim i bona fe—, regula el desenvolupament del procediment i defineix el Centre de Mediació de Catalunya, òrgan adscrit al departament competent en matèria de dret civil, així com les funcions dels col·legis professionals i el règim sancionador i de recursos. Es tracta d'una llei catalana; plet.cat en reprodueix aquí una traducció no oficial al català feta a partir de la versió consolidada en castellà publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A qui afecta i abast

L'àmbit d'aplicació és Catalunya i els conflictes propis del dret privat, tant familiars com altres conflictes civils caracteritzats perquè les parts han de mantenir una relació viable en el futur. Hi poden intervenir i instar-la les persones que tenen capacitat i un interès legítim per disposar de l'objecte de la mediació, i, en determinats supòsits, els menors d'edat amb prou coneixement i, en tot cas, els majors de dotze anys.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

La Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, que va complir el compromís adquirit pel legislador amb la disposició final tercera de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família, va representar una fita important en la introducció d'aquest procediment en el tractament jurídic de les crisis familiars. Fins llavors, a Europa, únicament França, amb la reforma del Codi de procediment civil de 1995, tenia una legislació específica en vigor, malgrat que la pràctica de la mediació s'havia estès de manera incipient en la major part dels països europeus. La Llei 1/2001 va complir la Recomanació (1998) 1, del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que postulava aquest instrument per facilitar la solució pacífica dels conflictes familiars, un objectiu que s'incardina en la tradició catalana de prevalença de les solucions obtingudes a partir de l'acord de les parts en conflicte.

La Llei 1/2001 va suposar una innovació important en l'àmbit del dret de família, en un moment en què a la resta de l'Estat espanyol no existia una pràctica generalitzada de la mediació. Aquesta situació ha canviat de manera notable amb l'aprovació de normes específiques en diverses comunitats autònomes.

En els sis primers anys transcorreguts des de l'entrada en vigor de la Llei 1/2001, hi ha hagut tres factors que han incidit en la necessitat de la seva actualització. El primer, lògicament, ha estat l'experiència obtinguda amb la implantació efectiva del sistema. El segon, la publicació de la Recomanació (2002) 10, del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i el debat que s'ha suscitat en l'àmbit de la Unió Europea a partir de la publicació el 2002 del Llibre verd sobre les modalitats alternatives de resolució de conflictes en l'àmbit del dret civil i mercantil. La discussió del text i les aportacions fetes es van concretar en la Proposta de directiva europea sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, presentada per la Comissió el 20 d'octubre de 2004 i aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea pel procediment de codecisió el 23 d'abril de 2008. El tercer dels elements, d'enorme transcendència, ha estat la modificació de la Llei d'enjudiciament civil introduïda per la Llei de l'Estat 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, que estableix específicament la mediació familiar en l'àmbit dels procediments de família. Aquesta reforma dota amb un instrument processal específic la disposició de l'article 79 del Codi de família i aclareix els dubtes en l'aplicació del dret positiu pels tribunals de justícia.

Aquesta llei s'inscriu en un corrent europeu d'actualització de les lleis de mediació. Àustria, amb la Llei 29/2003, i Bèlgica, amb la Llei del 21 de febrer de 2005, han promulgat lleis de mediació general; França té la seva reforma a l'Assemblea Nacional, i altres països estan en procés d'adaptació de la seva legislació. Catalunya també necessita actualitzar la seva legislació. Fonamentalment els reduïts àmbits previstos inicialment per aplicar la Llei han estat un obstacle per acollir determinats conflictes del cercle més pròxim a les persones per a les quals la mediació es revela molt útil, com els conflictes entre pares i fills o les disputes familiars per les successions. La utilització de la metodologia de la mediació al voltant de les famílies afectades pels processos de discapacitat psíquica o de malalties degeneratives que limiten la capacitat d'obrar és un altre dels camps que justifiquen la modificació legal.

Finalment, la modificació de la llei processal estatal imposa reformar alguns aspectes per facilitar l'adaptació dels models a les necessitats dels tribunals. És especialment rellevant la inclusió expressa en el procediment especial de família dels principis de la mediació i la transcendència d'aquesta per a l'aprovació de les propostes de la custòdia compartida dels fills, ja que és la garantia que els acords obtinguts són els apropiats i els que protegeixen millor els interessos dels menors.

D'altra banda, determinats conflictes sorgits en l'àmbit de les comunitats i de les organitzacions que estructuren d'una manera primària la societat no poden quedar exclosos del camp d'aplicació natural d'aquesta llei, sobretot quan són conseqüència de la ruptura de les relacions personals entre els afectats i excedeixen l'àmbit merament jurídic. En aquests casos, l'anomenada mediació comunitària, social o ciutadana s'ha revelat molt útil per resoldre problemes caracteritzats pel fet que les persones involucrades han de continuar relacionant-se. En són exemples evidents els conflictes derivats de compartir un espai comú i les relacions de veïnatge, professionals, associatives, col·legials o, fins i tot, de l'àmbit de la petita empresa.

En la perspectiva de les novetats introduïdes per la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, la legislació s'ha d'obrir a poc a poc a aquesta realitat i a les noves demandes de la societat, amb el respecte que mereixen els programes que es desenvolupen des de les administracions locals, des de l'àmbit del departament competent en matèria d'acció social i ciutadania, des de l'Agència Catalana del Consum, des de les cambres de comerç i des de la pràctica de diverses professions. Amb independència de l'esmentada necessitat d'una regulació general de la mediació, cal fixar els principis que garanteixen el bon exercici de la mediació administrada pel departament competent en matèria de dret civil i regular determinats instruments de suport, com per exemple el règim de la confidencialitat i l'especialització dels mediadors que s'ofereixen des dels registres de professionals habilitats pel Centre de Mediació de Dret Privat, adscrit al departament competent en matèria de dret civil, per oferir serveis d'aquest tipus als ciutadans que ho sol·licitin. Aquest instrument no incideix en el funcionament de les experiències que ja s'han posat en marxa en altres àmbits, com per exemple el de l'Administració local i el dels col·legis professionals; al contrari, significa un estímul per a la pràctica professional i per a l'establiment de serveis públics d'aquesta naturalesa.

En aquesta segona fase d'implantació de la mediació, el repte d'incrementar la qualitat dels serveis de mediació s'ha de manifestar sota el punt de vista legislatiu. Es compta amb un elenc suficient de mediadors i s'han consolidat amb un èxit notable els programes de formació que ofereixen les universitats i els col·legis professionals vinculats per la Llei 1/2001 a la mediació. Això permet fixar nous objectius en l'especialització i el reciclatge professional dels mediadors i obrir nous àmbits del dret privat amb un marcat caràcter social al desenvolupament d'aquesta metodologia, en col·laboració amb el sistema jurisdiccional.

La voluntat d'evitar la judicialització de determinats conflictes no només té la finalitat d'agilitzar el treball dels tribunals de justícia, sinó, fonamentalment, la de fer possible l'obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als conflictes, que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura entre les parts. Això significa que l'eix central del sistema de la mediació va unit a la preparació tècnica de la persona mediadora. Per tant, cal potenciar l'especialització, de manera conjunta amb els principis bàsics del sistema: la confidencialitat, la imparcialitat, la neutralitat i els mecanismes de connexió i de cooperació amb els tribunals per homologar els acords en matèries que requereixin un control jurisdiccional.

La desconfiança que va suscitar la implantació de la mediació en alguns sectors professionals s'ha dissipat gràcies, en part, a l'assentament dels mecanismes de col·laboració entre els col·legis professionals implicats en el desenvolupament de la mediació. Una col·laboració que s'ha de reforçar. La funció de l'advocacia en el procediment de mediació és una garantia per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans. Per aquesta raó, s'han d'establir els protocols d'actuació perquè l'advocat o advocada es constitueixi en el principal valedor de la mediació envers els seus clients, com una alternativa més efectiva i indicada, en determinats casos, que la pugna judicial clàssica. Però per a això, com passa en el sistema de confrontació processal, l'advocat o advocada ha de tenir definit de manera adequada el seu paper en el procediment de mediació, perquè en cap cas consideri que els interessos dels seus representats poden veure's perjudicats per manca d'assessorament legal.

Les relacions dinàmiques entre la mediació i el procés judicial són el nucli essencial de la directiva sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils. En aquest sentit, la voluntarietat del sistema per a les parts no és un obstacle perquè aquesta llei estableixi el dret d'aquestes i l'obligació consegüent d'assistir a una sessió informativa que acordi l'òrgan jurisdiccional competent.

Quant als aspectes organitzatius, la implantació efectiva del sistema i l'obertura de la mediació a determinats conflictes civils que sorgeixen en l'àmbit de les comunitats de propietaris i de la vida associativa i fundacional i a altres litigis nascuts en la comunitat que són impròpiament judicialitzats han posat de manifest la necessitat d'adaptar el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, òrgan dependent del departament competent en matèria de dret civil i instrument principal de la Llei 1/2001, a les necessitats actuals. Com a conseqüència d'aquesta adaptació, el centre, amb el nom de Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, esdevé l'impulsor principal d'aquest procediment, així com l'òrgan de suport de referència tant dels mediadors com de les persones que volen resoldre les seves diferències mitjançant la mediació. Les seves funcions de foment i vetlla de la mediació s'exerceixen amb un respecte total envers els serveis de mediació d'àmbit local, de l'Agència Catalana del Consum i dels programes d'arbitratge i mediació de les cambres de comerç i dels col·legis professionals, i, si escau, amb plena col·laboració amb aquests.

Aquesta llei respecta voluntàriament els continguts de la Llei 1/2001 i té com a objectius: ampliar l'abast de la mediació a determinats conflictes de l'àmbit civil caracteritzats per la necessitat de les parts de mantenir una relació viable en el futur, dissipar qualsevol dubte sobre l'abast dels conflictes familiars susceptibles de mediació i, en últim terme, introduir determinades millores sistemàtiques i tècniques. S'ha de tenir present que el que estableix l'esmentada directiva és la introducció de la mediació de manera general en tots els àmbits de la conflictivitat civil i mercantil, cosa que fa necessària l'aprovació d'una llei general de la mediació. Mentre no s'aprovi aquesta llei, cal ordenar la regulació existent i ampliar el seu abast a nous camps per mantenir el lideratge que Catalunya, fins i tot en l'àmbit europeu, ha exercit en aquest terreny.

L'article 129 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya. Així mateix, l'article 130 de l'Estatut atribueix a la Generalitat la competència per dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.

Aquesta llei s'estructura en sis capítols, tres disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la mediació com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial dirigit a facilitar la comunicació; determina el seu abast, és a dir, els conflictes, familiars i en altres àmbits del dret privat, que poden ser objecte de mediació, i determina tant les persones mediadores com les legitimades per participar en un procediment de mediació.

El capítol II estableix els principis que han de regir la mediació: la voluntarietat, imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, la confidencialitat, el caràcter personalíssim i la bona fe.

El capítol III regula el desenvolupament de la mediació, des de la sessió informativa prèvia, en què les persones són assessorades sobre el valor, avantatges i característiques de la mediació, fins a la sessió final, de la qual s'ha d'estendre l'acta corresponent. Es regula també la comunicació del resultat de la mediació, l'homologació dels acords presos i l'actuació i els deures de la persona mediadora.

El capítol IV, dedicat a l'organització i als registres de mediació, defineix la naturalesa i les funcions del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, que actua bàsicament en conflictes de dret privat caracteritzats per la ruptura de les relacions entre persones que han de mantenir relacions en el futur. Es defineixen també les funcions dels col·legis professionals que duen a terme mediacions en l'àmbit d'aquesta llei. Cal destacar que es dóna a les administracions locals i altres entitats públiques la possibilitat d'establir, sempre dins de les seves competències, serveis de mediació d'acord amb els principis establerts per aquesta llei. També cal destacar que, per impulsar i difondre la mediació, es crea un comitè assessor. A més, es regulen els registres de persones mediadores, es determina la comunicació de dades de la persona mediadora al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, es reconeix la retribució de les persones mediadores i el benefici de gratuïtat de què poden gaudir les persones que duen a terme una mediació per mitjà del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i compleixen les condicions econòmiques que estableixen les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta. Finalment, es crea el Registre de Serveis de Mediació Ciutadana.

El capítol V estableix el règim sancionador, mitjançant la descripció dels fets constitutius d'infracció, dels tipus infractors i de les sancions, i la determinació dels òrgans amb competències sancionadores. S'estableix també específicament el deure de les persones mediadores de respectar els principis de la mediació i les normes deontològiques del col·legi professional al qual pertanyen.

El capítol VI estableix el règim de recursos contra les actuacions dictades en els procediments determinats per aquesta llei.

Les tres disposicions addicionals creen una xarxa de punts d'informació i d'orientació sobre la mediació i regulen la subjecció als principis de la mediació i la inclusió en els registres de mediadors de persones que exerceixen una professió no subjecta a la col·legiació. Les tres disposicions transitòries estableixen el règim aplicable a les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i regulen la situació de les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació a l'empara de la Llei 1/2001 i la dels educadors socials col·legiats, que, encara que no tinguin titulació universitària, poden ser inclosos en els registres de mediadors si acrediten una formació específica homologada. La disposició derogatòria deroga la Llei de mediació familiar de Catalunya. Finalment, la disposició final primera conté un manament al Govern per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei i la disposició final segona estableix la data d'entrada en vigor.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Concepte i finalitat de la mediació

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per mediació el procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que es dirigeix a facilitar la comunicació entre les persones, perquè gestionin per elles mateixes una solució als conflictes que les afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua de manera imparcial i neutral.

2. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir el seu abast.

Article 2. Objecte de la mediació

1. La mediació familiar comprèn de manera específica:

a) Les matèries regulades pel Codi civil de Catalunya que en situacions de nul·litat matrimonial, separació o divorci hagin de ser acordades en el corresponent conveni regulador.

b) Els acords a assolir per les parelles estables en trencar-se la convivència.

c) La liquidació dels règims econòmics matrimonials.

d) Els elements de naturalesa dispositiva en matèria de filiació, adopció i acolliment, així com les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i els adoptants, com a conseqüència d'haver exercit el dret a conèixer les dades biològiques.

e) Els conflictes derivats de l'exercici de la potestat parental i del règim i forma d'exercici de la custòdia dels fills.

f) Els conflictes relatius a la comunicació i relació entre progenitors, descendents, avis, néts i altres parents i persones de l'àmbit familiar.

g) Els conflictes relatius a l'obligació d'aliments entre parents.

h) Els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les quals existeixi una relació de parentiu.

i) Les matèries que siguin objecte d'acord pels interessats en les situacions de crisis familiars, si el supòsit presenta vincles amb més d'un ordenament jurídic.

j) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i persones d'altres nacionalitats residents a l'Estat espanyol.

k) Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat però diferent de l'espanyola residents a l'Estat espanyol.

l) Els conflictes familiars entre persones de diferents nacionalitats distintes a l'espanyola residents a l'Estat espanyol.

m) Els requeriments de cooperació internacional en matèria de dret de família.

n) La liquidació de béns en situació de comunitat entre els membres d'una família.

o) Les qüestions relacionals derivades de la successió d'una persona.

p) Els conflictes sorgits en les relacions convivencials d'ajuda mútua.

q) Els aspectes convivencials en els acolliments d'ancians, així com en els conflictes per a l'elecció de tutors, l'establiment del règim de visites a les persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de l'exercici de la tutela o de la guarda de fet.

r) Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de l'empresa familiar.

s) Qualsevol altre conflicte en l'àmbit del dret de la persona i de la família susceptible de ser plantejat judicialment.

2. La mediació civil a què es refereix aquesta llei comprèn qualsevol tipus de qüestió o pretensió en matèria de dret privat que pugui conèixer-se en un procés judicial i que es caracteritzi perquè s'hagi trencat la comunicació personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur i, particularment, entre altres:

a) Els conflictes relacionals sorgits en l'àmbit de les associacions i fundacions.

b) Els conflictes relacionals en l'àmbit de la propietat horitzontal i en l'organització de la vida ordinària de les urbanitzacions.

c) Les diferències greus en l'àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar la iniciació de litigis davant els jutjats.

d) Els conflictes derivats d'una diferent interpretació de la realitat a causa de la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

e) Qualsevol altre conflicte de caràcter privat en què les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara pot evitar-se la iniciació d'un litigi davant els jutjats o pot afavorir-se la transacció.

Article 3. Persones mediadores

1. Pot exercir com a mediador o mediadora, als efectes d'aquesta llei, la persona física que té un títol universitari oficial i que acredita una formació i una capacitació específiques en mediació, degudament actualitzades d'acord amb els requisits establerts reglamentàriament. Aquesta persona ha d'estar col·legiada en el col·legi professional corresponent, o ha de pertànyer a una associació professional de l'àmbit de la mediació, acreditada pel departament competent en matèria de dret civil, o ha de prestar serveis com a mediador o mediadora per a l'Administració.

2. La persona mediadora pot comptar amb la col·laboració de tècnics, perquè intervinguin com a experts, i amb la participació de comediadors, especialment en les mediacions entre més de dues parts. Aquests professionals han d'ajustar la seva intervenció als principis de la mediació.

Article 4. Persones legitimades per intervenir en un procediment de mediació

1. Poden intervenir en un procediment de mediació i instar-lo les persones que tenen capacitat i un interès legítim per disposar de l'objecte de la mediació.

2. Els menors d'edat, si tenen prou coneixement, i, en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin. Excepcionalment, poden instar la mediació en els supòsits de l'article 2.1.d, e i f. En els casos en què existeixi contradicció d'interessos, els menors d'edat poden participar assistits per un defensor o defensora.

CAPÍTOL II. Principis de la mediació

Article 5. Voluntarietat

1. La mediació es basa en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures d'acollir-s'hi o no, així com de desistir-ne en qualsevol moment.

2. Si una vegada iniciat el procediment de mediació qualsevol de les parts desisteix, no poden tenir efectes en un litigi ulterior el fet del desistiment, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats en el temps i la forma adequats ni cap altra circumstància coneguda com a conseqüència del procediment.

Article 6. Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora

1. La persona mediadora exerceix la seva funció amb imparcialitat i neutralitat, amb perspectiva de gènere, garantint la igualtat entre les parts i la protecció de les persones i els col·lectius vulnerables. Si cal, ha d'interrompre el procediment de mediació mentre la igualtat de poder i la llibertat de decidir de les parts no estigui garantida, especialment com a conseqüència de situacions de violència. En tot cas, s'ha d'interrompre o, si escau, paralitzar l'inici de la mediació familiar, si hi ha implicada una dona que ha patit o pateix qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit de la parella o en l'àmbit familiar objecte de la mediació.

2. La persona mediadora ha d'ajudar els participants a assolir per ells mateixos els seus compromisos i decisions sense imposar cap solució ni cap mesura concreta i sense prendre part.

3. Si existeix conflicte d'interessos, vincle de parentiu per consanguinitat fins al quart grau o afinitat fins al segon grau, o amistat íntima o enemistat manifesta entre la persona mediadora i una de les parts, la persona mediadora ha de declinar la designació. En cas de dubte, pot sol·licitar un informe al seu col·legi professional.

4. No pot actuar com a mediador o mediadora la persona que anteriorment ha intervingut professionalment en defensa dels interessos d'una de les parts en contra de l'altra.

5. Si es dóna algun dels supòsits de l'apartat 3 i la persona mediadora no ha declinat la designació, la part pot, en qualsevol moment del procediment, recusar el seu nomenament, davant l'òrgan o la persona que l'hagi designat, d'acord amb el que estableix la legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 7. Confidencialitat

1. Totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen l'obligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqüència d'aquesta mediació. Tant els mediadors com els tècnics que participin en el procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional.

2. Les parts en un procés de mediació no poden sol·licitar en judici ni en actes d'instrucció judicial la declaració del mediador o mediadora com a perit o testimoni d'una de les parts, per no comprometre la seva neutralitat, sens perjudici del que estableix la legislació penal i processal.

3. Les actes que s'elaboren al llarg del procediment de mediació tenen caràcter reservat.

4. No està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda en el curs de la mediació que:

a) No està personalitzada i s'utilitza per a finalitats de formació o investigació.

b) Suposa una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona.

c) S'obté en la mediació dins de l'àmbit comunitari, si s'utilitza el procediment del diàleg públic com a forma d'intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.

5. La persona mediadora, si té dades que revelen l'existència d'una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona o de fets delictius perseguibles d'ofici, ha d'aturar el procediment de mediació i ha d'informar-ne les autoritats judicials.

Article 8. Caràcter personalíssim

1. En la mediació, les parts i la persona mediadora han d'assistir personalment a les reunions sense que puguin valer-se de representants o d'intermediaris. En situacions excepcionals que facin impossible la presència simultània de les parts, poden utilitzar-se mitjans tècnics que facilitin la comunicació a distància, garantint els principis de la mediació.

2. En la mediació civil entre una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus amb reconeixement de capacitat negociadora, que representin els interessos de cada col·lectiu implicat.

Article 9. Bona fe

Les parts i les persones mediadores han d'actuar d'acord amb les exigències de la bona fe.

CAPÍTOL III. Desenvolupament de la mediació

Article 10. Àmbit d'aplicació del procediment de mediació

El procediment de mediació establert per aquesta llei és d'aplicació:

a) A les mediacions familiars i altres matèries de dret civil desenvolupades pels mediadors designats per l'òrgan de mediació del departament competent en matèria de dret civil.

b) A les mediacions familiars i altres matèries de dret civil desenvolupades pels mediadors designats per les entitats signants de convenis amb el departament competent en matèria de dret civil, si ho estableix el mateix conveni.

Article 11. Sessió prèvia

1. En la sessió prèvia, les persones són assessorades sobre el valor, avantatges, principis i característiques de la mediació. En funció d'aquest coneixement i del cas concret, decideixen si opten o no per la mediació. Si ho acorden les parts, a les quals s'ha d'escoltar, la sessió pot estendre's a l'exploració del conflicte que les afecta. En el cas de sessió prèvia de caràcter obligatori, la manca d'assistència no justificada no està sotmesa a confidencialitat i ha de ser comunicada a l'autoritat judicial.

2. Les parts poden designar de comú acord la persona mediadora entre les inscrites en el Registre general del Centre de Mediació de Catalunya. En cas contrari, han d'acceptar la que designi l'organisme responsable.

3. Les parts que decideixen iniciar la mediació regulada per aquesta llei han d'acceptar les seves disposicions i les tarifes de la mediació, les quals s'han de facilitar abans del seu inici, llevat que gaudeixin del dret a la gratuïtat.

4. En els termes que estableix la legislació processal, quan el procés judicial ja s'ha iniciat, l'autoritat judicial pot disposar que les parts assisteixin a una sessió prèvia sobre la mediació si les circumstàncies del cas ho fan aconsellable. En aquest supòsit, la sessió prèvia té caràcter gratuït per a les parts. L'òrgan públic corresponent facilita la sessió prèvia i vetlla, si escau, pel desenvolupament adequat de la mediació. Les parts poden participar en la sessió prèvia i en la de mediació assistides pels seus advocats. Aquesta assistència és necessària si ho requereixen les parts o si així ho disposa l'autoritat judicial i ha de desenvolupar-se sempre amb ple respecte pels principis de la mediació i per la igualtat entre les parts.

5. La sessió prèvia s'ha de dur a terme en el termini més breu possible, que no pot excedir d'un mes, llevat que l'autoritat judicial disposi una altra cosa. Si se supera el termini establert per dur a terme la sessió prèvia per causes alienes a les parts, decau l'obligatorietat de participar-hi, així com les regles aplicables a la manca d'assistència no justificada que estableix l'apartat 1.

6. La sessió prèvia no pot iniciar-se o, si s'ha iniciat, ha d'interrompre's en els supòsits a què es refereix l'article 6 i sempre que hi hagi implicada una dona o altres persones en situació de desigualtat que hagin patit o pateixin qualsevol forma de violència en l'àmbit de la parella o en l'àmbit familiar.

Article 12. Inici de la mediació

1. La mediació pot dur-se a terme:

a) Abans d'iniciar el procés judicial, quan es produeixen els conflictes de convivència o les discrepàncies.

b) Quan el procés judicial està pendent, en qualsevol de les instàncies i els recursos, en execució de sentència o en la modificació de les mesures establertes per una resolució judicial ferma, en els termes que determini la legislació processal.

2. La mediació pot iniciar-se a petició:

a) De les parts de comú acord, ja sigui per iniciativa pròpia o a instàncies de l'autoritat judicial o per derivació dels jutjats de pau, dels professionals col·legiats o dels serveis públics de diversos àmbits, que poden proposar-la a les parts i contactar amb el Centre de Mediació de Catalunya.

b) D'una de les parts, si l'altra o les altres han manifestat la seva acceptació, en el termini de vint dies des que han estat informades.

3. En la mediació familiar, perquè pugui haver-hi una nova mediació ha d'haver transcorregut un any des que s'hagi donat per acabada una mediació anterior sobre un mateix objecte o des que aquesta hagi estat intentada sense acord, llevat que l'organisme competent apreciï que es donen circumstàncies que aconsellen dur a terme abans una nova mediació, especialment per evitar perjudicis als fills menors, a les persones incapacitades o a altres persones que necessiten una protecció especial.

Article 13. Actuació de la persona mediadora

La persona mediadora exerceix la seva funció afavorint una comunicació adequada entre les parts i, per tant:

a) Facilita el diàleg, promou la comprensió entre les parts i ajuda a buscar solucions al conflicte.

b) Vetlla perquè les parts prenguin les seves pròpies decisions i tinguin la informació i l'assessorament suficients per assolir els acords de manera lliure i conscient.

c) Comunica a les parts la necessitat de vetllar per l'interès superior en joc.

Article 14. Deures de la persona mediadora

La persona mediadora, al llarg del procediment de mediació, ha de complir els següents deures:

a) Exercir la seva funció, amb lleialtat envers les parts, d'acord amb aquesta llei, el reglament que la desenvolupi i les normes deontològiques, i ajustant-se als terminis fixats.

b) Donar per acabada la mediació davant qualsevol causa prèvia o sobrevinguda que faci incompatible la continuació del procediment amb les prescripcions establertes per aquesta llei, així com si aprecia manca de col·laboració de les parts o si el procediment esdevé inútil per a la finalitat perseguida, ateses les qüestions sotmeses a mediació. La persona mediadora ha de prestar una atenció particular a qualsevol signe de violència, física o psíquica, entre les parts i, si escau, denunciar el fet a les autoritats judicials.

Article 15. Reunió inicial

1. La persona mediadora ha de convocar les parts a una primera reunió en què ha d'explicar-los el procediment, els principis i l'abast de la mediació. Especialment, ha d'informar-les del dret de qualsevol d'elles a donar per acabada la mediació.

2. En la primera reunió, la persona mediadora i les parts han d'acordar les qüestions que han d'examinar-se i han de planificar el desenvolupament de les sessions que poden ser necessàries.

3. La persona mediadora ha d'informar les parts de la conveniència de rebre assessorament jurídic durant la mediació i de la necessitat de la intervenció d'un advocat o advocada designat lliurement per redactar el conveni o el document jurídic adequat, sobre la base del resultat de la mediació. En els casos en què sigui procedent, l'advocat o advocada pot ser el que correspongui segons el torn d'ofici, a sol·licitud de les persones interessades.

4. En funció de les circumstàncies del cas, la persona mediadora pot informar les parts de la conveniència de rebre un assessorament específic diferent del jurídic.

Article 16. Acta inicial de la mediació

1. De la reunió inicial de la mediació, s'ha d'aixecar acta, en la qual s'han de fer constar la data, la voluntarietat de la participació de les parts i l'acceptació dels deures de confidencialitat. S'han d'establir l'objecte i l'abast de la mediació i una previsió del nombre de sessions.

2. La persona mediadora i les parts signen l'acta, de la qual reben un exemplar.

Article 17. Durada de la mediació

1. La durada de la mediació depèn de la naturalesa i complexitat del conflicte, però no pot excedir dels seixanta dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial. Mitjançant una petició motivada de la persona mediadora i de les parts, l'òrgan o l'entitat competent pot prorrogar la seva durada fins a un màxim de trenta dies hàbils més, en consideració a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades.

2. S'ha d'establir reglamentàriament el nombre màxim de sessions de la mediació. Aquest nombre màxim s'ha de respectar tant si la mediació acaba amb acord com si no.

Article 18. Acta final

1. De la sessió final de la mediació, s'ha d'aixecar acta, en la qual han de constar exclusivament i de manera clara i concisa els acords assolits.

2. Si és impossible arribar a un acord, s'ha d'aixecar una acta en què tan sols s'ha de fer constar aquest fet.

3. La persona mediadora i les parts signen l'acta, de la qual reben un exemplar que, si escau, traslladen als seus respectius advocats.

Article 19. Acords i comunicació del resultat de la mediació

1. Els acords respecte a matèries i persones que necessiten una especial protecció, així com respecte a les matèries d'ordre públic determinades per les lleis, tenen caràcter de propostes i necessiten, per a la seva eficàcia, l'aprovació de l'autoritat judicial.

2. Els acords han de donar prioritat a l'interès superior dels menors i de les persones incapacitades.

3. Els advocats de les parts poden traslladar l'acord assolit mitjançant la mediació al conveni regulador o al document o protocol corresponent, perquè s'incorpori al procés judicial en curs o perquè s'iniciï, per a la seva ratificació i, si escau, aprovació.

4. En la mediació realitzada per indicació de l'autoritat judicial, la persona mediadora ha de comunicar a aquesta autoritat, en el termini de cinc dies hàbils des de la fi de la mediació, si s'ha assolit un acord o no.

CAPÍTOL IV. Organització i registres

Article 20. El Centre de Mediació de Catalunya

1. El Centre de Mediació de Catalunya és un òrgan adscrit al departament competent en matèria de dret civil mitjançant el centre directiu que té atribuïda la seva competència.

2. El Centre de Mediació de Catalunya té per objecte promoure i administrar la mediació i altres mètodes alternatius de resolució de conflictes i facilitar el seu accés.

Article 21. Funcions del Centre de Mediació de Catalunya

El Centre de Mediació de Catalunya exerceix les següents funcions:

a) Fomentar i difondre la mediació.

b) Actuar com a instrument especialitzat en l'àmbit dels conflictes familiars, en matèries de dret privat i en altres que es determinin per llei, amb un respecte total a les iniciatives de mediació ciutadana existents, d'àmbit municipal o exercides per altres entitats públiques o privades, i com a centre de seguiment, estudi, debat i divulgació de la mediació i de les relacions amb altres organismes estatals i internacionals amb finalitats equiparables.

c) Gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits del dret privat.

d) Homologar, a l'efecte de la inscripció de les persones mediadores en els registres i censos corresponents, els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació.

e) Establir els requisits d'actualització de coneixements que garanteixin la plena aptitud de la persona mediadora i, de la mateixa manera, promoure l'especialització dels mediadors en diferents camps, dins dels àmbits respectius.

f) Facilitar les sessions informatives gratuïtes, tant a sol·licitud directa de les parts com a instància judicial o per derivació d'altres òrgans actius titulars de serveis públics amb competència en matèria de resolució de conflictes familiars i de dret privat.

g) Donar curs a les mediacions provinents de les autoritats judicials i administratives competents i fer-ne el seguiment.

h) Designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediació és instada per l'autoritat judicial.

i) Fer el seguiment del procediment de mediació i arbitrar les qüestions organitzatives que se suscitin i no formin part de l'objecte sotmès a mediació.

j) Vetllar pel compliment dels terminis del procediment de mediació i arbitrar en les actuacions corresponents per evitar dilacions que perjudiquin les parts.

k) Elaborar propostes i emetre els informes sobre el procediment de mediació que, en relació amb les seves funcions, li demani el conseller o consellera competent en matèria de dret civil.

l) Promoure l'estudi de les matèries generals de la mediació i de les específiques en funció de l'àmbit d'aplicació.

m) Elaborar una memòria anual d'activitats.

n) Enviar al col·legi professional corresponent les queixes o denúncies que es presentin com a conseqüència de les actuacions de les persones mediadores inscrites en els seus registres i fer-ne el seguiment.

o) Promoure la col·laboració amb col·legis professionals, administracions locals i altres entitats públiques, així com amb els cossos de policia, per facilitar que la informació i l'accés a la mediació arribin a tots els ciutadans.

Article 22. Funcions dels col·legis professionals

Els col·legis que integren els professionals que fan mediacions en l'àmbit d'aquesta llei exerceixen les següents funcions:

a) Gestionar el registre de persones mediadores que estiguin col·legiades i comunicar les altes i baixes al Centre de Mediació de Catalunya.

b) Proposar al Centre de Mediació de Catalunya la persona mediadora quan les parts s'adrecin al col·legi professional.

c) Dur a terme la formació específica i declarar la capacitació de les persones mediadores.

d) Complir la funció deontològica i disciplinària respecte als col·legiats que exerceixen la mediació i vetllar perquè el conjunt de col·legiats compleixi les obligacions d'informació als clients i de foment i subjecció a la mediació que li imposen les lleis o els codis deontològics respectius.

e) Comunicar al Centre de Mediació de Catalunya les mesures adoptades com a conseqüència dels expedients disciplinaris oberts a persones mediadores.

f) Col·laborar amb el Centre de Mediació de Catalunya en el foment i difusió de la mediació.

g) Introduir, en l'àmbit de la formació especialitzada que duguin a terme, l'estudi de les tècniques de mediació, negociació i resolució alternativa de conflictes.

h) Elaborar propostes i emetre els informes sobre els procediments de mediació que li demani el Centre de Mediació de Catalunya.

i) Elaborar una memòria anual de les activitats del col·legi professional en l'àmbit de la mediació, que s'ha d'enviar al Centre de Mediació de Catalunya.

j) Dur a terme formació de capacitació en matèria de violència en l'àmbit familiar, per detectar i identificar situacions de risc, prestant una especial atenció a les que afectin persones en situació de dependència.

Article 23. Administracions locals i altres entitats públiques

1. Es reconeix la capacitat d'autoorganització de les administracions locals i d'altres entitats públiques per establir, en l'àmbit de les seves competències, activitats i serveis de mediació, d'acord, en tot cas, amb els principis establerts pel capítol II.

2. Les administracions locals i les entitats públiques poden signar convenis de col·laboració amb el departament competent en matèria de dret civil per promoure i facilitar la mediació regulada per aquesta llei en els àmbits territorials respectius.

Article 24. Comitè assessor

Es crea un comitè assessor format per representants dels col·legis professionals, de les associacions representatives d'ens locals i d'altres associacions i per experts amb experiència en el camp de la mediació, així com per representants del Centre de Mediació de Catalunya, amb l'objectiu d'impulsar i difondre la mediació. La composició i funcions del comitè assessor s'han de determinar reglamentàriament.

Article 25. Els registres de persones mediadores

1. Les persones que compleixen els requisits establerts per l'article 3 i volen exercir les funcions de mediació regulades per aquesta llei han d'inscriure's en el registre del col·legi professional al qual pertanyen o en una associació professional de mediació acreditada pel departament competent en matèria de dret civil.

2. Les persones mediadores que siguin membres d'una associació professional de l'àmbit de la mediació acreditada pel departament competent en matèria de dret civil poden sol·licitar la seva inscripció en el Registre general del Centre de Mediació de Catalunya. Per poder-se inscriure, han d'acreditar el compliment dels requisits establerts reglamentàriament.

3. Els col·legis professionals, mitjançant l'aplicació telemàtica que es determini reglamentàriament, han de donar trasllat de les inscripcions al Centre de Mediació de Catalunya, el qual ha d'inscriure els professionals mediadors en el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar o en el Registre general de persones mediadores en els àmbits del dret privat o en els altres registres que corresponguin, si compleixen els requisits establerts reglamentàriament.

4. El Centre de Mediació de Catalunya i els col·legis professionals han d'aplicar un criteri de repartiment equitatiu de les mediacions, tant en la designació de persona mediadora feta pel Centre de Mediació de Catalunya com en les propostes que presentin els col·legis professionals, sens perjudici de l'assignació d'una persona mediadora a un òrgan jurisdiccional o a un cas particular si les circumstàncies ho aconsellen.

5. L'estructura i el funcionament dels registres s'han de determinar reglamentàriament.

Article 26. Comunicació de dades

1. La persona mediadora ha de comunicar al Centre de Mediació de Catalunya i, si escau, al servei del col·legi professional al qual pertany:

a) L'inici de la mediació, enviant una còpia de l'acta inicial signada per les parts i per la persona mediadora.

b) La finalització de la mediació i les dades relatives a cada mediació, mitjançant un imprès normalitzat, a efectes de gestió i per qüestions estadístiques i de verificació.

c) La decisió de la persona mediadora de donar per acabada la mediació, per manca de col·laboració de les parts o quan el procediment esdevé inútil.

d) La finalització de la mediació en cas d'haver detectat elements que revelin l'existència d'una amenaça per a la vida o la integritat física d'una persona.

2. El Centre de Mediació de Catalunya i els serveis dels col·legis professionals garanteixen la confidencialitat de les dades rebudes, d'acord amb la normativa de protecció de dades.

Article 27. Benefici de gratuïtat i retribució de les persones mediadores

1. Les persones que s'adrecin al Centre de Mediació de Catalunya, en els supòsits establerts per aquesta llei, poden gaudir del benefici de gratuïtat, sempre que es donin les condicions materials establertes per les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta. El benefici de gratuïtat l'han de concedir els òrgans que es determinin reglamentàriament, per mitjà del procediment que s'estableixi també reglamentàriament.

2. Quan s'inicia la mediació amb la intervenció del Centre de Mediació de Catalunya, si una o més parts no disposen del dret de justícia gratuïta, la persona mediadora ha d'informar-les de les tarifes establertes per a les mediacions gestionades pel Centre.

3. L'Administració, malgrat el que estableix l'apartat 2, en interès dels usuaris i de la difusió de la mediació, pot preveure la possibilitat d'iniciar programes en què la mediació es faci de manera gratuïta per als usuaris, ja sigui a iniciativa del mateix departament competent en matèria de dret civil o en col·laboració amb altres organismes públics o privats.

4. Si una o més parts tenen dret a justícia gratuïta, el Centre de Mediació de Catalunya ha de retribuir les persones mediadores d'acord amb les tarifes fixades pel departament competent en matèria de dret civil.

5. Les persones que s'acullen a la mediació per mitjà del Centre de Mediació de Catalunya i no tenen benefici de gratuïtat han d'abonar a la persona mediadora, si l'altra part sí que té reconegut aquest dret, la meitat de les tarifes fixades pel departament competent en matèria de dret civil.

6. En les mediacions amb pluralitat de parts gestionades pel Centre de Mediació de Catalunya s'ha d'establir la remuneració sobre la base de les tarifes fixades pel departament competent en matèria de dret civil i en funció del nombre de parts i de la complexitat del cas.

7. En les mediacions organitzades per col·legis professionals, ajuntaments i entitats públiques, cal atenir-se al que disposa l'entitat corresponent, prestant especial atenció a aquells col·lectius que presenten dificultats derivades de situacions de dependència o amb obstacles per a la seva emancipació.

Article 28. Registre de Serveis de Mediació Ciutadana

Es crea el Registre de Serveis de Mediació Ciutadana per facilitar l'accés dels usuaris al servei de mediació. L'estructura i gestió d'aquest registre s'han d'establir reglamentàriament.

CAPÍTOL V. Règim sancionador

Article 29. Responsabilitat de la persona mediadora

L'incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei que comporti actuacions o omissions constitutives d'infracció dóna lloc a les sancions corresponents en cada cas, previ expedient contradictori.

Article 30. Fets constitutius d'infracció

Són infraccions:

a) Incomplir els deures d'imparcialitat i neutralitat i de confidencialitat exigibles en els termes establerts per l'article 6 i l'article 7.1, 2 i 3, respectivament.

b) Incomplir el deure de denunciar en els termes establerts per l'article 7.5.

c) Incomplir els deures establerts per l'article 14.

d) Incomplir l'obligació de comunicació a l'autoritat judicial establerta per l'article 19.4.

e) Incomplir l'obligació d'iniciar la mediació en els terminis fixats reglamentàriament.

f) Incomplir l'obligació de comunicar el resultat de la mediació al Centre de Mediació de Catalunya establerta per l'article 26.

g) Incomplir el deure de facilitar prèviament les tarifes, en els termes establerts per l'article 27.2, o incrementar l'import fixat pel departament competent en matèria de dret civil en les mediacions gestionades pel Centre de Mediació de Catalunya.

h) Abandonar el procediment de mediació sense causa justificada.

Article 31. Tipus d'infraccions

1. Les infraccions per incompliment de les prescripcions d'aquesta llei poden ser lleus, greus i molt greus.

2. Són infraccions lleus els fets a què fa referència l'article 30.c, d i e que no comporten perjudicis a les parts.

3. Són infraccions greus:

a) Els fets a què fa referència l'article 30.a, b, g i h que no comporten perjudicis greus a les parts.

b) La reiteració d'una infracció lleu en el termini d'un any.

c) Els fets a què fa referència l'article 30.c, d i e que comporten perjudicis lleus a les parts.

4. Són infraccions molt greus:

a) Els fets a què fa referència l'article 30.a, c i h que comporten perjudicis greus a les parts.

b) La reiteració d'una infracció greu en el termini de dos anys.

Article 32. Sancions

Les sancions que poden imposar-se són:

a) Per una infracció lleu, amonestació per escrit, que s'ha de fer constar en l'expedient del registre.

b) Per una infracció greu, suspensió temporal de la capacitat d'actuar com a persona mediadora per un període d'un mes a un any.

c) Per una infracció molt greu, suspensió temporal de la capacitat d'actuar com a persona mediadora per un període d'un any i un dia a tres anys, o baixa definitiva del Registre general del Centre de Mediació de Catalunya.

Article 33. Òrgans sancionadors

L'exercici de la potestat sancionadora regulada per aquesta llei correspon:

a) Respecte a les persones mediadores col·legiades, als col·legis professionals als quals pertanyin d'acord amb els procediments i mitjançant els òrgans que estableixin les seves pròpies normes.

b) Respecte a les persones mediadores que prestin serveis de mediadors per a una administració pública, a l'administració pública de la qual depenguin d'acord amb el procediment i mitjançant els òrgans que estableixin les seves pròpies normes.

c) Respecte a les persones mediadores amb titulació no subjecta a col·legiació i que no prestin serveis de mediadors per a una administració pública, d'acord amb el procediment que s'aprovi reglamentàriament, als següents òrgans:

Primer. El conseller o consellera competent en matèria de dret civil, en el cas d'infraccions molt greus.

Segon. El secretari o secretària general del departament competent en matèria de dret civil, en el cas d'infraccions greus.

Tercer. El director o directora del centre directiu al qual està adscrit el Centre de Mediació de Catalunya, en el cas d'infraccions lleus.

Article 34. Normes deontològiques

Les persones mediadores han de respectar els principis de la mediació establerts per aquesta llei, les normes deontològiques del col·legi professional al qual pertanyen i les altres normes de conducta específiques dirigides a les persones mediadores.

CAPÍTOL VI. Règim de recursos

Article 35. Règim de recursos

1. Correspon al director o directora del centre directiu del departament competent en matèria de dret civil al qual està adscrit el Centre de Mediació de Catalunya dictar els actes administratius en les matèries de la seva competència. Contra aquests actes pot interposar-se un recurs d'alçada davant l'òrgan superior jeràrquic del qual els ha dictat. El recurs extraordinari de revisió pot interposar-se davant el conseller o consellera competent en matèria de dret civil en els supòsits establerts per la legislació de procediment administratiu.

2. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d'acord amb el que estableix la llei d'aquesta jurisdicció.

3. L'exercici d'accions civils i laborals es regeix per les normes que li són d'aplicació, i la reclamació prèvia ha de ser resolta pel conseller o consellera competent en matèria de dret civil.

4. És aplicable als actes dels òrgans dels col·legis professionals el règim de recursos establert pels estatuts respectius i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Disposició addicional primera. Xarxa d'informació i d'orientació

El departament competent en matèria de dret civil, mitjançant el centre directiu al qual està adscrit el Centre de Mediació de Catalunya, ha de promoure, per mitjà de la signatura de convenis de col·laboració amb ajuntaments, consells comarcals i altres organismes públics, la creació i gestió d'una xarxa de punts d'informació i d'orientació sobre la mediació que comprengui tota Catalunya, així com la formació dels equips vinculats a la xarxa.

Disposició addicional segona. Subjecció als principis de la mediació

Els principis establerts pel capítol II són d'aplicació a totes les persones mediadores que duguin a terme actuacions de mediació per a la resolució de conflictes en l'àmbit familiar i en els altres de dret privat a què es refereix aquesta llei.

Disposició addicional tercera. Inclusió en els registres de mediadors de persones que exerceixen una professió no subjecta a col·legiació

Les persones que tenen una titulació universitària i que exerceixen una professió no subjecta a col·legiació, o que presten serveis de mediadors per a l'Administració pública, poden sol·licitar al Centre de Mediació de Catalunya ser incloses en els registres respectius de mediadors, sempre que compleixin els altres requisits establerts per l'article 3.1 i el reglament corresponent.

Disposició addicional quarta. Informació a les persones sobre la resolució extrajudicial dels conflictes i foment dels acords per part dels professionals col·legiats

Els professionals col·legiats, en els seus àmbits respectius de funcions, han d'informar els seus clients sobre la conveniència de gestionar i resoldre els conflictes que els afecten mitjançant acords extrajudicials, així com sobre la mediació i altres fórmules de resolució de conflictes establertes per llei, distintes a l'acció judicial, d'acord amb el que estableixen les lleis i els seus respectius codis deontològics. En els mateixos termes, han de procurar resoldre els conflictes que tinguin en l'exercici de la professió amb els seus clients o companys o amb altres persones a través de la mediació o altres formes extrajudicials de resolució de conflictes.

Disposició transitòria primera. Règim aplicable a les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei

Les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya.

Disposició transitòria segona. Situació de les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació d'acord amb la Llei 1/2001

Les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació d'acord amb la Llei 1/2001 mantenen la seva inscripció en el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar.

Disposició transitòria tercera. Situació dels Educadors Socials que compleixen el requisit establert per la Llei 15/1996

Els educadors socials que no estiguin en possessió d'una titulació universitària i que estiguin col·legiats en el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, d'acord amb el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei 15/1996, de 15 de novembre, de creació del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i l'article 11 dels estatuts d'aquest Col·legi, i que acreditin una formació i una capacitació específiques en mediació, homologada pel Centre de Mediació de Catalunya, poden sol·licitar ser inclosos en el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i en el Registre general de persones mediadores en els àmbits del dret privat.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya.

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari

El Govern ha de regular reglamentàriament, en el termini de sis mesos, l'organització, l'estructura, el funcionament i la publicitat dels registres de persones mediadores, la capacitació de les persones mediadores, el règim de tarifes i les altres qüestions que siguin pertinents.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor als vint dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Font i provença

Títol original: Ley 15/2009, de 22 de julio, de mediación en el ámbito del derecho privado. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash ccc7200a8fc5).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.