Llei 21/2015, de 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. L'objecte de la present llei és regular el finançament del sistema de transport públic de Catalunya.

2. La present llei s'aplica al sistema de transport públic de Catalunya, configurat pel conjunt de serveis de transport terrestre de viatgers, per carretera i ferroviari, urbans i interurbans, de competència de l'Administració de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya.

3. Queden exclosos de l'àmbit de la present llei els serveis de transport discrecional, el transport sanitari, el transport privat complementari i, amb l'excepció de l'article 9, el transport en vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor.

Article 2. Objectiu

1. L'objectiu de la present llei és determinar el règim de finançament del sistema de transport públic de Catalunya de forma que s'asseguri la mobilitat de tots els usuaris.

2. Per assolir aquest objectiu, la Llei:

a) Determina les obligacions de les diferents administracions amb competències en matèria de transport públic en relació amb el finançament del sistema de transport públic.

b) Estableix mandats de relació amb l'Administració general de l'Estat en matèria de concertació, coordinació i contribució al finançament del sistema de transport públic.

c) Identifica els costos del sistema per cobrir-los econòmicament amb els recursos i les aportacions que estableix la pròpia llei.

d) Facilita la coordinació, l'accessibilitat i la intermodalitat entre els serveis de transport públic, la utilització de la bicicleta i les operacions o activitats consistents a compartir una flota de vehicles de baixes emissions que s'utilitzen de forma individual o bé a compartir, sense ànim de lucre, un viatge, en la mesura que suposin aportació d'usuaris al transport públic.

3. L'objectiu de la Llei s'ha d'assolir amb l'aplicació, en el conjunt del sistema de transport públic de Catalunya, dels principis i criteris d'ordenació i de gestió següents:

a) Ús òptim del conjunt dels recursos de mobilitat.

b) Prioritat dels mitjans de transport públics col·lectius.

c) Garantia d'accessibilitat, flexibilitat, eficiència i equitat social.

d) Reequilibri territorial.

e) Integració dels diferents sistemes de transport i garantia d'interoperabilitat i intermodalitat.

f) Priorització de la propulsió elèctrica, les fonts d'energies renovables i els combustibles fòssils de baixes emissions contaminants en compliment de la normativa de la Unió Europea relativa als combustibles més nets per al transport.

g) Optimització dels impactes socioeconòmics, amb la maximització del benefici comú, tenint en compte la capacitat econòmica dels usuaris.

h) Avaluació de les alternatives de mobilitat existents entre un origen i una destinació determinats i priorització de les que siguin més eficients en termes ambientals i econòmics.

i) Consideració dels efectes externs dels diversos modes de transport públic col·lectiu.

Article 3. Definicions

Als efectes del que disposa la present llei, s'entén per:

a) Impacte ambiental: la incidència de cada mitjà de transport en la modificació de les condicions ambientals, especialment l'alteració de la composició habitual de l'aire per l'emissió de gasos, compostos, partícules i substàncies nocives o tòxiques per a la qualitat de l'aire, o perquè provoca efecte d'hivernacle, soroll i perjudici per a la salut pública, tant en impactes actuals com en previsió d'efectes futurs, considerats individualment o acumulativament.

b) Intermodalitat: el moviment de persones o mercaderies que comporta l'ús successiu de dos o més modes de transport per completar el desplaçament.

c) Modes de transport públic: el sistema o mitjà per traslladar persones o productes d'un lloc a un altre, que pot ser terrestre –per carretera, ferrocarril i cable–, marítim, fluvial o aeri.

d) Operadors: les empreses, públiques, privades o mixtes, prestadores de serveis de transport públic de persones.

e) Serveis a demanda: els serveis de transport públic que es presten havent concertat prèviament el desplaçament per via telefònica, telemàtica o per altres mitjans anàlegs.

f) Sistema de cotxe compartit: l'activitat que consisteix a compartir un cotxe amb altres usuaris, tant per a trajectes periòdics com per a viatges ocasionals, també coneguda com a car pooling.

g) Sistema de cotxe multiusuari: la modalitat de lloguer de vehicles en la qual l'usuari el lloga per un període curt de temps, mitjançant una organització específica en la qual concorren altres usuaris, també coneguda com a car sharing.

h) Sistema de transport públic: el conjunt o la xarxa de mitjans i serveis de titularitat o responsabilitat pública destinats al desplaçament de persones.

i) Sistema tarifari integrat: el conjunt de mitjans o activitats de transport públic que en un àmbit territorial determinat es desenvolupen de conformitat amb tarifes uniformes.

j) Transport discrecional: el transport públic de persones que es realitza sense subjecció a itineraris, calendaris ni horaris prefixats.

k) Validació i cancel·lació de títols: l'acció d'acord amb la qual es comprova que l'usuari posseeix un títol que li permet efectuar el trajecte establert i aquest es comptabilitza als efectes de tenir-lo en compte per a futurs viatges amb aquest títol.

l) Zona: l'àmbit d'aplicació integrada d'un sistema tarifari amb un preu uniforme sense consideració de la distància recorreguda ni els canvis modals en un temps prefixat.

Article 4. Cobertura del sistema

1. Les administracions públiques asseguren el finançament adequat del conjunt del sistema de transport públic de viatgers mitjançant els recursos econòmics que es destinen d'acord amb la present llei i que s'aplicaran atenent la naturalesa del transport i la tipologia de la despesa a cobrir.

2. Les necessitats de finançament del sistema de transport públic s'han d'avaluar d'acord amb el seu valor econòmic, tenint en compte també els efectes externs, positius i negatius, de caràcter social i ambiental presents i futurs.

3. Els costos derivats de la implantació de serveis de transport públic nous que excedeixin la xifra d'integració tarifària prevista en el projecte d'implantació aprovat van a càrrec dels pressupostos de les administracions titulars per a tot el període que estigui establert o fins al moment en que el seu dèficit d'explotació s'equipari al del sistema en el qual aquells serveis estiguin integrats.

4. L'Administració de la Generalitat, amb la col·laboració de les restants administracions amb competències en aquesta matèria, ha d'efectuar un seguiment anual del sistema de mobilitat a Catalunya, que inclou els balanços de les fonts de finançament del transport públic, les despeses de tots els sistemes i el càlcul de tots els efectes externs positius, negatius i de caràcter social i ambiental, presents i futurs.

Article 5. Obligacions de les administracions

1. Les administracions amb competència en els diversos mitjans de transport públic han de garantir l'equilibri financer del conjunt del sistema, d'acord amb els termes establerts per la present llei i, si escau, mitjançant convenis de finançament, consorcis o altres fórmules de col·laboració interadministrativa.

2. Cada administració, pel que fa al seu àmbit de competències, ha de consignar en el pressupost de cada exercici els imports destinats al finançament dels mitjans de transport públic, de conformitat amb les seves respectives obligacions i amb els convenis o acords de finançament subscrits.

3. Les aportacions de les administracions públiques han de ser estables, amb un grau de cobertura adequat als criteris fixats per la present llei i han de contenir previsions plurianuals suficients per garantir el manteniment del conjunt del sistema de transport públic.

4. Les aportacions de les administracions han de ser proporcionals a les necessitats de mobilitat en cada àmbit territorial i s'han de ponderar en funció del nombre d'habitants, la densitat de població, l'extensió territorial i la xarxa de comunicacions en servei a fi de afavorir el reequilibri territorial i un desenvolupament adequat dels sistemes de transport públic en el conjunt del territori de Catalunya.

5. Les aportacions de cada administració s'han de concretar i dur a terme per mitjà dels corresponents instruments de finançament de caràcter plurianual.

6. El percentatge de l'aportació genèrica pública a les despeses de funcionament dels sistemes integrats de transport públic urbà, interurbà i metropolità ha de permetre assolir la cobertura del sistema, juntament amb els ingressos directes tarifaris i la resta d'ingressos que s'hi destinen d'acord amb la present llei.

Article 6. Despeses d'explotació

1. Les despeses d'explotació que s'han de considerar costos d'operació del sistema són, com a mínim, les següents:

a) Despeses de funcionament ordinari, que inclouen el personal, els subministraments, la seguretat i similars.

b) Despeses de manteniment i reparacions ordinàries del material mòbil.

c) L'amortització del material mòbil.

d) Despeses de manteniment i reparacions ordinàries de les infraestructures de transport, de subministrament, de senyalització i de seguretat.

e) Altres despeses derivades del correcte funcionament del sistema de transport públic que no incloguin la inversió per a noves instal·lacions i l'amortització de les infraestructures.

2. Poden establir-se per reglament indicadors o estàndards de costos directes i indirectes per àmbits i tipologies de servei amb efectes d'avaluació i de transparència.

Article 7. Ingressos del sistema

Són ingressos del sistema de transport públic:

a) Els procedents de les tarifes dels serveis, en les seves diferents modalitats.

b) Les aportacions generals de les administracions públiques consignades en els seus respectius pressupostos.

c) Els impostos, taxes, participacions i recàrrecs tributaris que s'estableixin específicament per contribuir al finançament del sistema de transport públic.

d) Les aportacions específiques, procedents dels pressupostos dels organismes o entitats públiques o privades responsables de l'aplicació de polítiques sectorials o territorials mitjançant els pertinents convenis amb les administracions competents en aquesta matèria.

e) Els ingressos per al finançament del sistema de transport públic procedents dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, així com qualsevol altra figura urbanística que tingui la mateixa finalitat.

f) Els ingressos comercials i altres ingressos atípics generats per la gestió del sistema de transport públic.

g) Els ingressos procedents de la imposició de sancions administratives en matèria de transport de persones.

h) Qualsevol altre ingrés que pugui vincular-se al finançament del sistema de transport públic.

Article 8. Aportacions de les polítiques socials al sistema de tarificació del transport públic

1. Les reduccions, bonificacions i subvencions a les tarifes del transport públic destinades a sufragar les despeses de transport de determinats col·lectius o persones són assumides amb càrrec als programes específics destinats a aquests fins en els pressupostos dels organismes o entitats públiques o privades responsables de l'execució de les corresponents polítiques i s'han d'aportar al finançament del sistema mitjançant els corresponents convenis.

2. Les reduccions, bonificacions o subvencions específiques de les tarifes del transport públic s'apliquen als títols de transport regulats per l'article 15, de forma acumulativa o complementària, segons escaigui.

Article 9. Integració dels serveis a demanda

Els serveis a demanda en funcionament en territoris o trajectes en els quals no es pugui disposar permanentment i amb freqüències adequades de sistemes de transport públic regular en vehicles d'ús col·lectiu, a causa de la baixa densitat de població, del nombre reduït d'habitants dels municipis o de la dispersió urbana, formen part del sistema de transport públic als efectes de garantir-ne el finançament i la inclusió en el sistema tarifari integrat.

Article 10. Intermodalitat entre el transport públic i la bicicleta

1. Els serveis de transport públic han d'incorporar, sempre que tècnicament sigui possible, el transport gratuït de les bicicletes dels usuaris.

2. Les administracions públiques han de promoure la intermodalitat i la integració tarifària entre els sistemes de bicicletes d'ús públic i el sistema de transport públic.

Article 11. Intermodalitat entre el transport públic i els sistemes de cotxe multiusuari i de cotxe compartit

Les administracions públiques han de promoure la intermodalitat entre els sistemes de cotxe multiusuari i de cotxe compartit i el transport públic, de manera que tots dos sistemes es vegin afavorits per l'aportació de passatgers a les estacions i els intercanviadors des de les zones perifèriques i no suficientment cobertes amb servei de transport col·lectiu.

Article 12. Finançament de les infraestructures de transport

1. La construcció o posada en funcionament de noves infraestructures dels serveis de transport públic, inclosos els espais d'intercanvi modal, s'ha de finançar amb càrrec a dotacions per a inversió dels pressupostos de les administracions públiques competents en aquesta matèria, amb utilització, si escau, de les fórmules de col·laboració amb la iniciativa privada establertes legalment i comptant, si escau, amb les aportacions de fons públics europeus o d'altre origen.

2. Per a la programació de les actuacions de finançament de noves infraestructures cal efectuar una valoració de totes les actuacions planificades amb criteris homogenis, que incloguin la seva avaluació econòmica, social i ambiental des de la construcció fins al final de la seva vida útil.

Article 13. Principis d'aplicació als sistemes de tarificació del transport

1. Les tarifes i els títols de transport del sistema de transport públic de Catalunya s'han de determinar atenent els criteris següents:

a) La proporcionalitat respecte a la utilització i els costos de producció dels serveis, sense perjudici dels mecanismes compensatoris que resultin de l'aplicació de la resta de criteris del present article.

b) La integració progressiva i proporcionada dels efectes externs ambientals i socials, tant positius com negatius, que resulten dels diferents sistemes de transport privat i públic.

c) La senzillesa, claredat i transparència del sistema perquè sigui comprensible per als usuaris.

d) El foment de polítiques actives de canvi modal i de fidelització dels usuaris del transport públic, per raons d'eficiència, accessibilitat i minimització de costos econòmics i d'impactes socioambientals.

e) La previsió d'una tarificació social que permeti la mobilitat en transport públic de tots els usuaris, amb independència dels seus recursos econòmics, el seu estat físic o la seva situació sociolaboral.

f) La previsió de mesures específiques de reducció o exempció tarifària, aplicables en temps o situacions especials o en zones determinades, per desenvolupar polítiques de millora ambiental, de mitigació d'impactes ambientals o naturals o de salut pública.

g) La previsió de mesures de reequilibri i compensació interterritorial, per garantir l'accessibilitat amb sistemes de transport públic assequibles i efectius en tot el territori, amb especial atenció a la densitat de població, al poblament dispers, a la dificultat orogràfica o a la situació perifèrica o allunyada en relació amb els principals serveis i infraestructures de transport o els polígons de concentració d'activitat econòmica o de serveis públics.

h) La integració de propostes formulades per les diferents administracions públiques i entitats socioeconòmiques en el finançament del servei del transport públic a fi d'afavorir l'accés al transport públic a persones que mereixin una protecció especial o una atenció per raó d'edat, de situació sociolaboral o de limitacions personals, així com l'accessibilitat de treballadors i usuaris en àmbits de concentració d'activitats econòmiques i similars, assumides amb càrrec als programes específics per a aquests fins en els pressupostos dels organismes o entitats públiques o privades responsables de la iniciativa.

2. Els títols de transport han de tenir un suport tecnològic comú que s'estengui progressivament a tot el territori de Catalunya i que, com a mínim, ha de permetre:

a) Identificar els diferents sistemes tarifaris aplicables a l'usuari, d'acord amb l'article 15.

b) Identificar els diferents mitjans de validació i cancel·lació dels títols de transport.

c) Aplicar la tarifa total que correspongui segons els canvis modals o de zona i la distància recorreguda amb les validacions d'entrada i sortida que siguin necessàries.

d) Incorporar els diferents mitjans de pagament.

e) Incorporar les dades necessàries per aplicar els criteris de l'apartat 1.

3. Les dades incorporades al suport tecnològic comú del sistema tarifari integrat no poden ser cedides a entitats privades ni explotades amb fins comercials aliens al servei públic de transport.

Article 14. Determinació de les tarifes dels sistemes de transport públic

1. Les tarifes del sistema tarifari integrat es fixen atenent l'equilibri dels costos d'operació i al conjunt d'ingressos del sistema, incloses les aportacions que han d'efectuar les administracions competents en aquesta matèria. Juntament amb els costos directes o indirectes d'explotació, cal tenir en compte els efectes externs negatius dels serveis de mobilitat i els efectes sobre la planificació de finançament per part de les administracions públiques competents en aquesta matèria. De la mateixa manera, els costos directes o indirectes d'explotació i els efectes externs negatius dels serveis de transport s'han de tenir en compte en el primer establiment o en la revisió de les diferents tarifes del sistema de transport públic.

2. Les tarifes s'han de fixar en el marc dels plans o previsions plurianuals de finançament del sistema de transport públic i amb les corresponents previsions dels pressupostos de les administracions públiques competents en aquesta matèria.

Article 15. Sistema tarifari integrat

1. El sistema tarifari integrat inclou:

a) Un títol general de transport destinat a fer efectiu l'accés a un transport públic assequible i fidelitzar-ne la utilització.

b) Un o diversos títols socials i ambientals que incorporin les polítiques públiques de cohesió social i sostenibilitat ambiental.

c) Altres títols de transport per als usuaris no habituals.

2. Els títols han de tenir en consideració els diferents perfils i necessitats dels usuaris i adaptar el preu del transport a la seva mobilitat real, amb descomptes, quan escaigui, que afavoreixin l'ús del sistema i amb una tarificació social flexible, personalitzada i equitativa.

3. Els títols, d'acord amb les seves característiques i la seva finalitat, tenen caràcter intermodal, multiviatje, recàrregable i flexible. Pel que fa a la seva utilització:

a) Afavoreixen la mobilitat amb qualsevol mitjà de transport públic integrat a tot Catalunya, amb un pagament i un import únics per viatge que permeten el transbord en les condicions que es determinin, amb les tarifes uniformes que siguin d'aplicació i amb la validació preceptiva en cada canvi de mode de transport.

b) Permeten la mobilitat interurbana amb validació d'entrada i de sortida en els mitjans de transport interurbans per determinar el nombre de zones o la distància del recorregut del desplaçament.

c) Permeten incorporar els serveis de mobilitat i repercutir les tarifes d'aplicació en cada cas.

4. Mitjançant els títols socials i ambientals a què es refereix l'apartat 1.b, les administracions competents en aquesta matèria han d'implantar i desenvolupar polítiques públiques de cohesió social i sostenibilitat ambiental en benefici de determinats tipus d'usuaris per fer efectiu el dret al transport públic en els termes establerts per la present llei. Les tarifes aprovades en el marc d'aquestes polítiques tenen un tractament diferenciat en el sistema tarifari i tecnològic comú i l'import inicial i les revisions posteriors han de prendre en consideració els valors mínims de salari i renda de referència, sense superar les quanties o línies d'evolució que, de forma predeterminada i amb abast plurianual, estableixin les administracions competents.

Article 16. Integració tarifària, zonificació i intermodalitat

1. Les administracions competents en matèria de transport han de garantir l'accés al servei amb un únic pagament integrat que inclogui el transbord i afavoreixi la intermodalitat. Amb aquesta finalitat es constituiran àrees de gestió tarifària integrada del transport públic, d'àmbit municipal, supramunicipal o metropolità, per als desplaçaments que s'efectuïn dins d'un espai de temps i independentment dels canvis intermodals i de la distància recorreguda, en els termes establerts en la disposició addicional novena.

2. La titularitat del sistema tarifari integrat és pública i s'efectua una gestió única en el conjunt del territori de Catalunya, sense perjudici de les competències que puguin correspondre a les diferents administracions en matèria de transports i mobilitat, les quals han de formalitzar els pertinents acords per garantir la sostenibilitat i l'eficiència del sistema, en els termes de la present llei.

3. Les normes de funcionament i gestió del sistema tarifari integrat han d'establir els mecanismes per a la distribució adequada dels ingressos percebuts i les aportacions que hagin d'efectuar les administracions per a la compensació a les empreses operadores de l'obligació de servei públic que pugui comportar l'aplicació del sistema tarifari integrat en els serveis que gestionen.

4. Poden establir-se o mantenir-se els sistemes tarifaris propis en qualsevol àmbit, inclosos els de les autoritats territorials de mobilitat, que, en tot cas, s'han de coordinar amb el sistema tarifari del conjunt del territori de Catalunya.

5. Els títols socials o ambientals establerts per l'article 15.1.b poden tenir aplicació general o limitada a determinats àmbits o territoris, quan sigui necessari atendre situacions singulars, específiques o de caràcter temporal.

Article 17. Suspensió o reducció de tarifes del transport públic en situacions excepcionals

1. Les autoritats competents en aquesta matèria poden acordar la reducció de les tarifes del transport públic, amb caràcter excepcional i d'abast temporal i territorial limitat, per raons ambientals, en el marc dels plans de qualitat de l'aire en zones de protecció especial i de prevenció de la contaminació atmosfèrica, o per motius de seguretat pública o en el cas de catàstrofes naturals o altres situacions extraordinàries.

2. Els imports no percebuts en els casos a què es refereix l'apartat 1 per al finançament del transport públic han de ser assumits amb càrrec als programes o fons de contingència específics amb aquests fins en els pressupostos dels organismes públics responsables de l'aplicació d'aquestes mesures.

Article 18. Tributs propis per al finançament del sistema de transport públic

1. A fi de dotar de més recursos el finançament del transport públic, el Govern, en l'àmbit de les seves competències, ha de presentar al Parlament els pertinents projectes legislatius per a l'establiment progressiu de nous tributs, tenint en consideració els beneficis i els efectes externs derivats del transport públic.

2. L'Administració de la Generalitat i els ens locals poden establir recàrrecs, o augmentar els tipus impositius o les quotes, sobre els tributs ja existents la recaptació dels quals s'ha de destinar al finançament del transport públic, en el marc de la legislació general tributària i la legislació sobre finances públiques.

3. Entre les figures tributàries específiques a què es refereixen els apartats 1 i 2, es poden establir progressivament:

a) Un recàrrec sobre l'impost d'activitats econòmiques que gravi l'activitat de les superfícies comercials mitjanes i grans, les galeries comercials i altres concentracions o àrees comercials urbanes i de servei amb facturació anual superior a un milió d'euros per a cada establiment o acumulatiu de cada àrea o conjunt, en nuclis urbans o conurbacions que estiguin dotats de sistemes interns de transport públic urbà d'alta freqüència i atenent a la normativa sobre centres comercials i sobre efectes dels estudis de la mobilitat generada, en els termes que determini la legislació sobre hisendes locals.

b) Una contribució especial o una taxa, segons escaigui, per a l'adopció de mesures especials i extraordinàries d'ordenació del trànsit i de transport col·lectiu sostenible en ocasió d'actes amb gran concurrència.

c) Tributs sobre la congestió i la contaminació derivades de la utilització del vehicle privat, amb les modalitats següents:

1.r Impostos o taxes que gravin la utilització de les vies d'alta capacitat, a fi de contribuir al finançament del sistema de transport públic.

2.n Impostos o taxes que gravin la contaminació atmosfèrica produïda per vehicles de motor en desplaçaments comercials o privats amb utilització d'aparcaments de rotació en vies públiques i establiments comercials o dels existents en edificis o centres generadors de mobilitat situats en zones de protecció atmosfèrica especial definides d'acord amb la normativa vigent. Els recursos econòmics generats han de contribuir a sufragar el cost de mesures de bonificació del transport públic en els supòsits establerts per l'article 17.

d) Impostos o taxes sobre l'impacte ambiental causat pels vehicles de motor en la modalitat d'utilització potencial de vehicles de motor amb domicili a Catalunya, així com pels vehicles de motor en la modalitat de circulació en itinerància i turística.

e) Un recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles, en els supòsits i dins dels límits establerts per la legislació sobre hisendes locals.

f) Un recàrrec, o un augment del tipus impositiu sobre l'impost corresponent, segons escaigui, sobre la matriculació o la posada en circulació de vehicles de motor, limitat a determinades categories en funció de la incidència mediambiental.

4. Els recàrrecs específics sobre els tributs que tinguin caràcter exclusivament local i les contribucions especials són establerts i gestionats pels respectius ajuntaments i destinats a l'aportació de l'Administració local corresponent al finançament del seu sistema de transport públic, en el marc de les obligacions de cobertura del sistema i de concertació i col·laboració establert pels articles 4 i 5.

5. Si una administració local inclosa en un àmbit de gestió integrada del transport desitja prescindir de l'aplicació en el seu municipi d'un o més dels recàrrecs específics sobre tributs locals que s'apliquin en la resta de municipis del mateix àmbit, ha de preveure les aportacions necessàries per garantir l'equilibri del sistema en els termes dels apartats 1 a 4.

6. Tots els ingressos provinents de l'aplicació dels tributs de caràcter ambiental tenen caràcter finalista i s'han de destinar al finançament del transport públic, d'acord amb el percentatge que acordin les administracions titulars.

Article 19. Cessió i participació en tributs estatals

1. Es pot incorporar al finançament del sistema de transport públic la recaptació d'impostos cedits per l'Estat o la dels impostos en els quals participi la Generalitat, actualment o en el futur, i particularment una part de la recaptació de l'impost sobre hidrocarburs, de conformitat amb els termes que siguin acordats o establerts legalment.

2. Es destinen també al finançament del sistema de transport públic els recursos que s'obtinguin per la cessió, total o parcial, de la recaptació dels tributs i altres exaccions de titularitat estatal que s'exigeixin per la utilització de vies de gran capacitat a Catalunya o que gravin la contraprestació econòmica i, si escau, el benefici derivat de la utilització onerosa d'aquestes.

Article 20. Gestió econòmica i financera del sistema de transport públic

La gestió econòmica i financera del sistema de transport públic correspon a les administracions competents en la prestació de cada servei, o als consorcis, autoritats o altres ens creats amb aquesta finalitat en règim de col·laboració interadministrativa.

Article 21. Competència per a la determinació de les tarifes aplicables al sistema de transport públic

1. Les tarifes del transport públic de Catalunya són fixades i aprovades per l'administració competent en matèria de transports que correspongui en cada cas i d'acord amb la seva normativa reguladora.

2. L'establiment i la revisió de les tarifes s'han de sotmetre a l'informe previ del Consell Català de la Mobilitat.

3. Les tarifes socials i ambientals i els criteris per a la seva aplicació són proposats per les administracions competents en la implantació de les polítiques de cohesió social, millora mediambiental o reequilibri territorial, que assumeixen la corresponent aportació econòmica, en els termes de l'article 15 i aprovades per l'administració competent en matèria de transports que correspongui en cada cas.

Article 22. Coordinació institucional per al finançament del transport públic

1. L'Administració de la Generalitat i les administracions locals, en raó de les seves respectives competències, han de coordinar l'actuació de manera que quedin garantits el finançament del sistema de transport públic en els termes establerts per la present llei i, en particular, els aspectes relatius als sistemes tarifaris integrats i els altres aspectes a què es refereixen els articles 15 i 16.

2. L'Administració de la Generalitat i les administracions locals han d'exercir les accions de coordinació necessàries mitjançant les autoritats territorials de mobilitat.

3. Les normes reguladores del funcionament de les autoritats territorials de mobilitat han d'establir les condicions de participació de l'Administració general de l'Estat en cas que aquest realitzi contribucions econòmiques efectives al finançament del transport públic.

Article 23. El Consell Català de la Mobilitat

1. El Consell Català de la Mobilitat és l'organisme d'informació i participació de les autoritats territorials de mobilitat i les entitats representatives de les associacions d'ens locals de Catalunya, així com del conjunt dels agents econòmics, sindicals i socials que integrin la Taula Social del Transport Públic de Catalunya.

2. El Consell Català de la Mobilitat ha de ser informat periòdicament de les accions dutes a terme per les autoritats competents en matèria de transport públic i del finançament del mateix, i específicament per les autoritats territorials de mobilitat, en aplicació de la present llei.

3. El Consell Català de la Mobilitat ha d'emetre el seu informe previ, com a mínim, en relació amb els criteris generals i les propostes de determinació i revisió de tarifes de cadascun dels títols que integrin el sistema de transport públic de Catalunya, els sistemes d'integració tarifària i el suport tecnològic comú, en els termes dels articles 14, 15 i 16.

4. La composició, els criteris de representació i les normes de funcionament del Consell Català de la Mobilitat s'han de definir per reglament.

Article 24. La Taula Social del Transport Públic de Catalunya

1. Es crea la Taula Social del Transport Públic de Catalunya, amb caràcter d'òrgan de participació, informació i seguiment dels usuaris en les polítiques de transport públic i, en especial, del finançament, dels títols i del sistema tarifari d'aquest transport.

2. A la Taula Social del Transport Públic de Catalunya hi tenen representació les entitats sindicals, socials, mediambientals i de consumidors i usuaris que actuïn en l'àmbit del transport públic, en la forma que es determini.

3. La Taula Social del Transport Públic de Catalunya ha de designar d'entre els seus membres els representants que també hagin d'integrar el Consell Català de la Mobilitat.

4. La concreció de les funcions i del règim de designació de representants i altres aspectes funcionals de la Taula Social del Transport Públic de Catalunya s'ha de determinar per reglament.

Article 25. Programes i pressupostos

1. Per a la gestió dels recursos del sistema de finançament, les administracions titulars d'acord amb l'article 22.1 s'han de dotar dels instruments pressupostaris i de programació, anual o plurianual, i de seguiment comptable dels operadors, que permetin el control, la supervisió i el seguiment de forma continuada, a fi de garantir la transparència i l'ús eficient.

2. La informació econòmica i comptable ha d'incloure per a cada servei la informació significativa sobre els actius i l'estat de dotació de les corresponents amortitzacions en la forma fixada per reglament.

3. Els mecanismes d'informació econòmica i comptable han de permetre conèixer l'origen dels fons de totes les aportacions públiques i tarifàries i les despeses del sistema, i han de ser suficients per garantir que es compleixin les determinacions dels apartats 1 i 2.

Article 26. Convenis de finançament i contractes de servei públic

1. A fi de garantir la sostenibilitat del sistema de transport públic, es poden subscriure, en els termes de la normativa comunitària, convenis de finançament entre les administracions competents en aquesta matèria i contractes de servei amb els operadors de transport públic. Aquests convenis i contractes de servei han de determinar, si escau, l'import de les aportacions públiques al manteniment del sistema de transport i les condicions d'ús dels fons assignats.

2. Els convenis de finançament han d'incorporar els mandats derivats dels programes de desenvolupament de nous sistemes o d'ampliació dels actuals, així com:

a) Les aportacions de les administracions a l'explotació d'aquests sistemes.

b) Les aportacions de les administracions al finançament de les infraestructures necessàries per al desenvolupament de la planificació de mobilitat aprovada.

3. Els convenis de finançament i els contractes de servei públic han de tenir una vigència adequada a la programació del servei, i es pot preveure la seva pròrroga fins a la propera subscripció de conveni.