Text legal · Traducció no oficial

Llei 6/2017, de 9 de maig, de l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 6/2017
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2017-06-27

Resum en català

La Llei 6/2017 crea l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, un tribut propi de la Generalitat de Catalunya que grava determinats béns i drets que formen part de l'actiu d'una persona jurídica quan aquests béns no estan afectes a cap activitat econòmica productiva. Els béns gravats inclouen immobles, vehicles de motor de potència igual o superior a dos-cents cavalls, embarcacions d'esbarjo, aeronaus, objectes d'art i antiguitats per sobre d'un valor determinat, i joies. La llei té per objecte desincentivació de l'elusió fiscal consistent en el trasllat de patrimoni personal a estructures societàries per ocultar la titularitat real, a la vegada que promou un ús més eficient dels actius i contribueix a la redistribució de la riquesa. Estan exempts del tribut les administracions públiques, les representacions diplomàtiques i els immobles d'entitats sense ànim de lucre destinats a finalitats no lucratives. La base imposable és la suma dels valors dels actius no productius, i la quota es determina per una escala progressiva. La gestió, la recaptació i la inspecció corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya. Aquesta pàgina conté una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text castellà consolidat del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A qui afecta i abast

Aquest impost afecta les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, sempre que tinguin objecte mercantil i siguin titulars d'actius no productius situats a Catalunya. S'aplica en tot el territori de Catalunya. Queden exempts les administracions públiques, els organismes de dret públic, les representacions diplomàtiques, les oficines consulars i els organismes internacionals, així com els immobles de fundacions i entitats sense ànim de lucre destinats exclusivament a finalitats no lucratives.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

I

La distribució de la riquesa és cada vegada més desigual, tant a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics com a Espanya i Catalunya, i també és més desigual la distribució de la renda, aspecte que ha estat objecte d'estudis contrastats. Segons dades del Banc d'Espanya, entre els anys 2002 i 2011, el 25% de les llars més riques va augmentar el seu patrimoni en un 45%, mentre que el 25% de les llars més pobres el va reduir en un 5%. Aquesta elevada desigualtat en la riquesa justifica la utilització d'instruments fiscals per reduir-la, evitant penalitzar el creixement econòmic. En l'actualitat és plenament acceptat que els tributs, a més de ser el mitjà principal per obtenir els recursos necessaris per sostenir les despeses públiques, també han de contribuir a la redistribució de la renda i han de servir com a instrument per atendre els principis i les finalitats socials, entre els quals, la funció social del dret a la propietat.

En l'àmbit tributari, no és fàcil assolir finalitats redistributives i, alhora, de creixement econòmic, perquè són objectius força incompatibles en un mateix impost: els impostos redistributius solen reduir el creixement econòmic potencial i, viceversa, els impostos més eficients solen ser regressius. L'impost sobre actius no productius que crea la present llei és un dels casos de figura tributària que permet conjugar ambdós objectius. D'una banda, es graven de manera progressiva els actius no productius que estan en mans de persones jurídiques, la qual cosa permet assolir un cert nivell redistributiu en sotmetre a una pressió fiscal més gran les persones jurídiques que tenen un volum més gran d'actius improductius. D'altra banda, un impost d'aquest tipus és eficient perquè pot incentivar un ús més productiu dels actius. El fet de gravar uns actius no afectes a l'activitat econòmica possibilita que les persones jurídiques subjectes a l'impost intentin utilitzar el seu patrimoni d'una manera més eficient amb la substitució d'actius improductius per altres de més rendibles.

L'impost sobre actius no productius de les persones jurídiques té també l'objectiu de reduir les pràctiques actuals d'evasió i elusió fiscal, que consisteixen a traslladar patrimoni personal a estructures societàries per ocultar veritables titularitats i, per tant, capacitats econòmiques. El destí a usos privats dels actius la titularitat dels quals es formalitza a nom de persones jurídiques i que no estan afectes a activitats productives és una pràctica elusiva i insolidària que genera pèrdua de recaptació, greus iniquitats horitzontals i verticals i una pèrdua d'eficiència econòmica. Per tant, els poders públics tenen l'obligació d'eliminar els estímuls a aquest tipus de pràctiques.

En aquest sentit, i per les raons d'interès general que s'han exposat, és pertinent crear l'impost sobre actius no productius, que té per objecte gravar els actius no productius de les persones jurídiques amb la finalitat de desincentivació de les possibles estratègies d'elusió fiscal, millorar l'eficiència en la utilització d'aquests actius de contingut econòmic i contribuir, en part, a una certa redistribució.

II

La Llei consta de catorze articles, estructurats en cinc capítols, i de tres disposicions addicionals i dues disposicions finals.

El capítol primer, «Disposicions generals», comprèn dos articles: el primer descriu l'objecte de l'impost, i l'altre determina que el seu àmbit d'aplicació es circumscriu en el territori de Catalunya.

El capítol segon, dedicat als elements essencials de l'impost, inclou la definició del fet imposable, que es concreta en la tinença per part dels subjectes passius de determinats actius no productius ubicats a Catalunya. Aquests actius són els béns immobles, determinats vehicles a motor, embarcacions i aeronaus, així com objectes d'art i antiguitats que superin un determinat valor i joies. Els altres dos apartats d'aquest mateix precepte identifiquen, d'una banda, els supòsits de tinença que inclou el fet imposable i, d'altra banda, quins són els punts de connexió per determinar la situació a Catalunya de cadascun dels actius subjectes a l'impost, respectant el principi de territorialitat.

L'article 4 estableix en quins supòsits s'entén que un actiu és no productiu. La selecció i la descripció d'aquests actius (i del seu destí o ús) s'inspira en l'objectiu de l'impost d'incidir en les situacions irregulars, en el sentit que els béns resten al marge de qualsevol vinculació amb l'activitat o objecte empresarial del subjecte passiu. En concret, s'identifiquen tres supòsits o circumstàncies. El primer cas es dóna quan l'actiu s'ha cedit gratuïtament als propietaris, socis i partícips de l'empresa o a persones vinculades, que el destinen a l'ús o aprofitament privatiu i, per tant, al marge de qualsevol utilitat empresarial o productiva, reflex d'aquella pràctica amb intenció elusiva a la qual feia referència l'apartat anterior d'aquest preàmbul. Lògicament, queda exclòs el supòsit en què la cessió de l'actiu té naturalesa de rendiment en espècie per a qui en té l'ús. El mateix article també regula tot el que fa referència a la cessió de l'ús de l'actiu amb caràcter onerós (amb preu) a favor de les mateixes persones abans esmentades, i quan l'ús o aprofitament també és privat. S'exclou, però, el cas en què concorrin tres condicions o requisits: que la persona vinculada que té cedit el seu ús treballi de manera efectiva per a l'empresa, que rebi per a aquest treball una remuneració que constitueixi la seva principal font de renda procedent del treball i que la contraprestació per a aquesta cessió d'ús sigui preu de mercat. L'últim supòsit té un abast més general i afecta qualsevol actiu que no estigui afecte a cap activitat econòmica o de servei públic, excloent-ne els actius el preu d'adquisició dels quals no superi l'import dels beneficis no distribuïts en l'exercici de l'adquisició de l'actiu i en els deu anys anteriors al mateix, una regla amb certa tradició en l'àmbit tributari, específicament aplicable quant a la determinació de béns afectes a l'activitat en diversos impostos. L'article 4 incorpora un apartat en el qual, de manera expressa, s'exclouen del concepte d'actius no productius els béns o actius que es destinen a l'ús o gaudi dels treballadors. Finalment, el tercer apartat d'aquest article fa remissió a l'impost sobre societats quant al concepte de persona o entitat vinculada.

L'article 5 estableix determinats supòsits d'exempció subjectiva (les administracions públiques i els organismes i entitats de dret públic, les representacions diplomàtiques, les oficines consulars i els organismes internacionals) i objectives (els béns immobles de les entitats sense ànim de lucre que es destinin de manera exclusiva a les seves respectives finalitats pròpies no lucratives).

L'article 6 determina que és el subjecte passiu de l'impost, a títol de contribuent, tota persona jurídica i també qualsevol entitat que, sense tenir personalitat jurídica, constitueix una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició. En tots dos casos, és necessari que tinguin objecte mercantil.

Quant a les normes de quantificació del tribut, es defineix la base imposable per la suma dels valors corresponents als actius no productius, cadascun dels quals valorat segons el tipus de bé gravat, i la quota íntegra es determina per l'aplicació d'una tarifa progressiva. L'últim precepte d'aquest capítol fixa la data de meritació de l'impost l'1 de gener de cada any.

Els capítols tercer i quart fan referència, respectivament, a les normes de gestió i aplicació del tribut i al règim sancionador.

Finalment, el capítol cinquè incorpora un últim article que disposa l'obligació de subministrament d'informació a càrrec de les persones que es dediquen a la venda d'obres d'art, antiguitats i joies, i remet a una futura ordre per a la determinació de la forma i els terminis de compliment del subministrament de la informació requerida.

Quant a les disposicions addicionals, a part de les clàusules habituals d'autorització de la Llei de pressupostos per a la modificació de determinats elements del tribut i de referència a la normativa d'aplicació supletòria, es disposa una data excepcional de meritació de l'impost per a 2017, que es fixa el 30 de juny.

Les dues disposicions finals determinen, respectivament, l'entrada en vigor de la Llei i l'autorització del seu desenvolupament reglamentari.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de l'impost

L'impost sobre els actius no productius té per objecte gravar els béns no productius i determinats drets que recauen sobre aquests béns que formen part de l'actiu del subjecte passiu.

Article 2. Àmbit d'aplicació

L'impost sobre els actius no productius és exigible en tot el territori de Catalunya.

Capítol II. Elements essencials de l'impost

Article 3. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l'impost sobre els actius no productius la tinença del subjecte passiu, en la data de la meritació de l'impost, dels actius següents, sempre que no siguin productius i estiguin ubicats a Catalunya:

a) Béns immobles.

b) Vehicles a motor amb una potència igual o superior a dos-cents cavalls.

c) Embarcacions d'esbarjo.

d) Aeronaus.

e) Objectes d'art i antiguitats amb un valor superior a l'establert per la Llei del patrimoni històric.

f) Joies.

2. Als efectes del que disposa l'apartat 1, la tinença dels actius queda determinada per:

a) La titularitat d'un dret real de superfície, d'usdefruit, d'ús o de propietat. La realització del fet imposable que correspongui entre els establerts per aquesta lletra, per l'ordre en què apareixen, determina que l'immoble no estigui subjecte a les modalitats restants establertes per aquesta mateixa lletra.

b) L'ús com a conseqüència de la cessió derivada de la realització d'una operació d'arrendament financer o com a conseqüència de l'adquisició del bé amb reserva de domini.

c) L'ús derivat de qualsevol acord que, independentment de la seva instrumentació jurídica, permeti la transferència substancial de tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu objecte de l'acord.

3. S'entenen ubicats a Catalunya, als efectes d'aquest impost:

a) Els béns immobles ubicats en el territori de Catalunya.

b) Els vehicles a motor, les embarcacions, les aeronaus, les obres d'art, les antiguitats i les joies la tinença de les quals correspon als contribuents d'aquest impost.

Article 4. Concepte d'actius no productius

1. S'entén que els actius als quals fa referència l'article 3.1 no són productius, als efectes d'aquest impost, en qualsevol dels supòsits següents:

a) Si se'n cedeix l'ús de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o mitjançant entitats participades per qualsevol d'ells, i que els destinen totalment o parcialment a l'ús propi o a l'aprofitament privat, llevat que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d'acord amb el que disposa la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i hagi tributat efectivament per aquest concepte. S'entén que hi ha tributació efectiva quan el contribuent ha presentat la declaració corresponent a la retribució en espècie corresponent abans que s'hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció. En cas que el bé s'utilitzi parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu solament la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.

b) Si se'n cedeix l'ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o mitjançant entitats participades per qualsevol d'ells, i que els destinin totalment o parcialment a l'ús propi o a l'aprofitament privat, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per la cessió del bé el preu de mercat i acreditin capacitat econòmica. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d'ells, i que es destinen a l'exercici d'una activitat econòmica. Per acreditar el preu de mercat, es poden aportar, entre d'altres mitjans de prova, valoracions emeses per professionals competents d'acord amb la naturalesa del bé. En cas que el bé s'utilitzi parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu solament la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.

c) Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s'utilitzen en l'explotació de l'activitat econòmica del subjecte passiu.

2. Als efectes del que estableix la lletra c de l'apartat 1:

a) No es considera actiu no productiu el que, essent susceptible de ser productiu i quedar afecte a l'activitat del subjecte passiu, roman temporalment no afecte. Es considera que aquest actiu és no productiu i que, per tant, queda subjecte a l'impost si passats dos anys des de la seva adquisició o desafectació, no ha estat efectivament afectat a l'activitat del subjecte passiu, llevat de prova en contra o prova de causa de força major. En el cas dels béns immobles, el termini és de cinc anys.

b) Quan el subjecte passiu realitzi l'activitat d'arrendament d'immobles sense ser l'activitat principal, aquesta es considera activitat econòmica malgrat que no es compleixi el requisit de persona contractada sempre que s'acrediti la ineficiència econòmica del compliment d'aquest requisit.

3. Els actius als quals fa referència l'apartat 1 no es consideren improductius en els supòsits següents:

a) Si es destinen a la utilització o al gaudi dels treballadors no propietaris, no socis o no partícips de la societat o entitat que constitueixi rendiment en espècie d'aquests.

b) Si es destinen als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l'activitat.

4. S'entén per persones o entitats vinculades les que ho són als efectes de l'impost sobre societats.

Article 5. Exempcions

Estan exempts de l'impost sobre els actius no productius:

a) Les administracions públiques i els organismes i entitats de dret públic.

b) Les representacions diplomàtiques, les oficines consulars i els organismes internacionals amb seu a Catalunya.

c) Els béns immobles de les fundacions, de les organitzacions no governamentals i, en general, de les entitats sense ànim de lucre, sempre que es destinin, de manera exclusiva, a les seves finalitats pròpies no lucratives.

Article 6. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l'impost sobre els actius no productius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.

També són subjectes passius de l'impost les persones jurídiques i entitats a les quals fa referència el paràgraf anterior quan romanguin en situació d'inactivitat, llevat que es trobin en procés de liquidació i dissolució.

Article 7. Base imposable

1. La base imposable de l'impost sobre els actius no productius està constituïda per la suma dels valors corresponents a tots els actius no productius als quals fa referència l'article 3.

2. Els actius s'han de valorar, als efectes de l'impost sobre els actius no productius, d'acord amb les regles següents:

a) El dret real de superfície, el dret real d'usdefruit, el dret real d'ús i el dret de propietat sobre béns immobles, pel valor cadastral del bé immoble actualitzat en la corresponent Llei de pressupostos.

b) Els vehicles a motor, les embarcacions i les aeronaus, pel seu valor de mercat. Si escau, s'apliquen les taules de valoració de vehicles usats aprovades als efectes de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions vigents en la data de meritació de l'impost.

c) Els objectes d'art, antiguitats i joies, pel valor de mercat en la data de meritació de l'impost.

d) Els béns de l'ús dels quals s'és cessionari com a conseqüència d'una operació d'arrendament financer, pel valor determinat per les normes aplicables als arrendaments en l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

e) Si no són aplicables les regles anteriors, els béns i drets s'han de valorar pel seu valor de mercat.

Article 8. Quota tributària

La quota tributària es determina per aplicació a la base imposable de l'escala següent: Base imposable fins a (euros) | Quota íntegra (euros) | Resta base imposable fins a (euros) | Tipus aplicable (%) 0,00 | 0,00 | 167.129,45 | 0,210 167.129,45 | 350,97 | 167.123,43 | 0,315 334.252,88 | 877,41 | 334.246,87 | 0,525 668.499,75 | 2.632,21 | 668.500,00 | 0,945 1.336.999,75 | 8.949,54 | 1.336.999,26 | 1,365 2.673.999,01 | 27.199,58 | 2.673.999,02 | 1,785 5.347.998,03 | 74.930,46 | 5.347.998,03 | 2,205 10.695.996,06 | 192.853,82 | En endavant | 2,750

Article 9. Meritació

L'import de l'impost sobre els actius no productius es merita l'1 de gener de cada any.

Capítol III. Gestió i aplicació del tribut

Article 10. Autoliquidació de l'impost. Termini i forma de presentació i ingrés

1. Els contribuents estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost sobre actius no productius i a efectuar l'ingrés corresponent entre els dies 1 i 30 del mes de juny següent a la data de meritació.

2. La presentació de l'autoliquidació s'ha de realitzar per via telemàtica, a la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya. L'ingrés s'ha d'efectuar per alguna de les formes habilitades per l'Agència Tributària de Catalunya.

3. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d'hisenda.

Article 11. Gestió, recaptació i inspecció de l'impost

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost sobre els actius no productius corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que estableix la llei que la regula.

Article 12. Recursos i reclamacions

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost sobre els actius no productius, es pot interposar recurs de reposició potestatiu o bé reclamació econòmica administrativa davant la Junta de Finances.

Capítol IV. Règim sancionador

Article 13. Infraccions i sancions

El règim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost sobre els actius no productius és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Capítol V. Subministrament d'informació

Article 14. Subministrament d'informació per les galeries d'art, antiquaris i joieries

Les persones físiques o jurídiques dedicades a la venda d'objectes d'art, antiguitats i joies han de remetre a l'Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l'ordre del conseller del departament competent en matèria d'hisenda, informació sobre les adquisicions d'aquest tipus de béns per part de persones jurídiques i entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Autorització a la Llei de pressupostos de la Generalitat

La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pot modificar els elements de quantificació de l'impost sobre els actius no productius.

Disposició addicional segona. Normativa supletòria

En l'aplicació d'aquest tribut regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la desenvolupen.

Disposició addicional tercera. Meritació de l'impost l'any 2017

En l'exercici 2017 l'impost sobre els actius no productius es merita el 30 de juny.

Disposicions finals

Disposició final primera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Disposició final segona. Autorització de desenvolupament reglamentari

Es faculta el Govern per dictar les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació de la present llei.

Font i provença

Títol original: Ley 6/2017, de 9 de mayo, del impuesto sobre los activos no productivos de las personas jurídicas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 096d66026211).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.