Text legal · Traducció no oficial
Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 11/2020
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 11/2020, de 18 de setembre, estableix un règim especial de contenció i moderació de les rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge que se subscriguin en àrees declarades com a àrees amb mercat d'habitatge tens. La norma respon a l'escalada de preus del lloguer registrada a Catalunya en els cinc anys anteriors a la seva aprovació, agreujada pels efectes econòmics de la pandèmia de la Covid-19, que havia generat greus dificultats d'accés i permanència en l'habitatge, especialment per a la joventut i les persones amb ingressos baixos. La llei regula el procediment per declarar un municipi o part d'un municipi com a àrea amb mercat d'habitatge tens, atribuint la competència al departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, i excepcionalment a l'Ajuntament de Barcelona i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La declaració té una durada màxima de cinc anys, prorrogable si es justifica la necessitat. Per a la formalització de la declaració es requereix una memòria explicativa, un informe preceptiu dels ajuntaments afectats i la tramitació del procediment d'informació pública. El mecanisme central de contenció opera a través de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, elaborat a partir del Registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes. La renda inicial pactada no pot superar el preu de referència per a un habitatge de característiques anàlogues, ni la renda de l'últim contracte actualitzada, si l'habitatge ha estat arrendat en els cinc anys anteriors. S'estableix un marge d'increment o minoració de fins a un cinc per cent en funció de característiques específiques de l'habitatge. S'admeten regles especials per a habitatges de nova edificació o gran rehabilitació durant els cinc primers anys des del certificat de final d'obra. La llei modifica la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge per incorporar noves infraccions en matèria de contenció de rendes, i conté disposicions addicionals sobre resolució extrajudicial de conflictes, seguiment i avaluació de les mesures, i habilitació per al subministrament d'informació sobre rendes contractuals. Diverses disposicions d'aquesta llei van ser declarades inconstitucionals i nul·les per Sentències del Tribunal Constitucional 37/2022, de 10 de març, i 57/2022, de 7 d'abril. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica als contractes d'arrendament d'habitatge en els quals la vivenda arrendada estigui destinada a residència permanent de l'arrendatari i estigui situada en una àrea declarada àrea amb mercat d'habitatge tens. Queden exclosos els contractes subjectes a règims especials de determinació de la renda, els subscrits abans de l'1 de gener de 1995, els que tinguin per objecte habitatges subjectes a un règim de protecció oficial, els integrats en xarxes públiques d'habitatge d'inserció o de mediació per al lloguer social, els de caràcter assistencial i els subscrits d'acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori. L'àmbit territorial és Catalunya. La competència per declarar àrees amb mercat d'habitatge tens correspon al departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, amb les excepcions de la ciutat de Barcelona i de l'àmbit metropolità de Barcelona, on la competència pot ser exercida respectivament per l'Ajuntament de Barcelona i per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
La sortida de la crisi financera internacional i la progressiva reactivació econòmica dels darrers anys han incidit amb força en el mercat de l'habitatge, que ha experimentat una certa retracció de l'accés en règim de propietat, per raons no sols de preu sinó també de finançament, i un augment substancial de la demanda d'habitatge de lloguer. Aquest augment, combinat amb la curta durada dels contractes d'arrendament en aplicació de la legislació de l'Estat, ha propiciat una forta escalada dels preus, que a Catalunya han crescut entorn d'un trenta per cent en els darrers cinc anys. Aquesta tendència ha estat encara més acusada en el cas de Barcelona i el seu entorn metropolità, en afegir-s'hi l'auge del turisme urbà, que ha desviat habitatges cap a usos no residencials, així com l'entrada de capital internacional en grans operacions d'inversió immobiliària.
La forta pujada dels preus ha causat dificultats econòmiques molt greus per a l'accés a l'habitatge i per a romandre-hi. Una situació agreujada encara més per la pandèmia de la Covid-19, que ha provocat una crisi sanitària sense precedents i, en conseqüència, una nova crisi econòmica i social. La joventut i les persones i famílies amb baix nivell d'ingressos són les que més han patit i encara pateixen situacions d'exclusió residencial. Estudis recents publicats per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona indiquen que l'esforç necessari per accedir a l'habitatge ja supera el dels anys d'inici de la crisi i que la taxa de sobrecàrrega dels llogateres que tenen lloguers a preus de mercat supera el quaranta per cent a Barcelona i l'àrea metropolitana, molt per sobre de la mitjana europea i del que es considera raonable per a una economia familiar. La vulnerabilitat que se'n deriva es tradueix, a la pràctica, en l'expulsió de molts veïns del seu entorn de residència, ja sigui per desnonament, ja sigui per la impossibilitat d'afrontar els nous preus que s'estableixen en extingir-se els contractes. Aquesta dinàmica de segregació espacial en funció de la capacitat econòmica incideix molt negativament en l'estructura urbana i en la cohesió social.
Els reptes que planteja l'accés a un habitatge digne i assequible han d'abordar-se prioritàriament amb polítiques públiques. La Generalitat i les administracions locals s'han mostrat en l'última dècada particularment resolutives adoptant i executant mesures dirigides a incrementar el parc d'habitatge públic i social, si bé l'enorme dèficit històric en aquest camp fa necessari un esforç llarg i sostingut per poder obtenir resultats apreciables. No obstant això, a banda d'aquestes actuacions, tots els informes de diagnosi i els plans d'habitatge reserven un paper específic als instruments del dret privat.
En aquesta línia, el Parlament de Catalunya, mitjançant la Moció 84/XII, aprovada el 9 de maig de 2019, va instar el Govern a impulsar de forma urgent l'aprovació de mesures legislatives, en el marc del dret civil propi, per permetre que Catalunya compti amb una regulació pròpia del contracte d'arrendaments urbans i, en particular, doti les administracions públiques de les mesures necessàries per limitar els increments de preus del lloguer d'habitatges en zones de forta demanda acreditada. En compliment d'aquest mandat, el Govern va aprovar el Decret llei 9/2019, de 21 de maig, de mesures urgents de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, que, però, no va ser validat pel Parlament.
La regulació dels contractes d'arrendament d'habitatge pot i ha de contribuir a fer efectiu el dret a gaudir d'un habitatge digne, com posa de manifest la legislació d'arrendaments urbans dels països de l'entorn de Catalunya, en els quals és habitual que les relacions contractuals tinguin una durada llarga o indefinida (tot i que les lleis estableixin terminis de durada contractual breus, en molts països els llogateres poden prorrogar la vigència de l'arrendament indefinidament o per terminis llargs, amb actualització periòdica de les rendes, mentre no concorri alguna de les causes legalment taxades de resolució del contracte); d'altra banda, més recentment (per exemple, a França i Alemanya, a partir de 2014), alguns ordenaments han introduït sistemes nous de contenció o delimitació de les rendes de lloguer en les zones en les quals el mercat s'ha tensionat molt i es generen dificultats greus d'accés a l'habitatge en el conjunt del parc residencial. La legislació espanyola en matèria d'arrendaments urbans, però, ha ignorat aquests dos grups de mesures, i, malgrat la tímida reforma en la bona direcció introduïda pel Reial decret llei 7/2019, d'1 de març, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, es troba encara lluny dels estàndards europeus de seguretat, estabilitat i assequibilitat dels lloguers.
El Parlament, que ja va regular els contractes d'arrendament rústic i altres contractes de conreu mitjançant la Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu, incorporada més endavant al Codi civil, aborda ara, en exercici de la seva competència en dret civil, de conformitat amb l'article 129 de l'Estatut d'autonomia, la regulació dels arrendaments d'habitatge. Atenent la complexitat de la matèria i la distinta urgència amb la qual han d'abordar-se els continguts, aquesta regulació es farà efectiva en dues fases: en primer lloc, la llei regula un règim excepcional de contenció de rendes de lloguer aplicable en zones de mercat d'habitatge tens; més endavant, en un termini que la disposició final primera fixa en nou mesos, el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei de regulació integral dels contractes d'arrendament de béns, com a part integrant del llibre sisè del Codi Civil, relatiu a les obligacions i els contractes.
El règim de contenció de rendes que estableix la present llei és una mesura congruent amb la configuració constitucional del dret a la propietat, tal com es defineix en l'article 33 de la Constitució, i és així mateix una mesura instrumental per fer efectiu el dret també constitucional a un habitatge digne i adequat, emparat per l'article 47 de la Constitució. La jurisprudència constitucional ha reiterat que el contingut essencial de la propietat immobiliària exigeix compaginar el dret del propietari a percebre una utilitat econòmica raonable pels seus béns, que queda garantit per la present llei, amb el compliment de la funció social dels béns destinats a habitatge, que pot suposar la imposició de condicions i restriccions adequades a la naturalesa d'aquesta funció social establerta per la Constitució.
La regulació continguda en la present llei permet a l'Administració qualificar determinades zones del territori com a àrees amb mercat d'habitatge tens, i subjectar els contractes d'arrendament que es concloguin en elles a un règim de contenció de les rendes. La imposició d'aquestes restriccions es concep com una mesura excepcional. A diferència d'altres ordenaments, com el francès, en el qual la delimitació de rendes té durada indefinida, a Catalunya es tracta d'una mesura limitada en el temps, que pot declarar-se amb una durada màxima de cinc anys, en un procediment en el qual han d'acreditar-se les circumstàncies que la justifiquen i precisar les mesures que adoptaran les administracions per atenuar o revertir la situació de mercat tens. La competència per formular aquesta declaració s'atribueix al departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, amb l'excepció de la ciutat de Barcelona i de l'àmbit metropolità de Barcelona, per raó de la seva problemàtica singular i el seu règim especial.
Amb caràcter excepcional, atenent la necessitat de donar resposta urgent a la situació d'emergència en matèria d'habitatge, més acusada encara com a conseqüència dels efectes econòmics derivats de la pandèmia de la Covid-19, i tenint en consideració la durada dels procediments administratius de declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens, així com les circumstàncies que la justifiquen, la Llei aplica directament aquesta declaració en el cas dels municipis que disposen d'índexs de referència de preus en els quals els preus del lloguer han sofert un increment superior al vint per cent en el període comprès entre els anys 2014 i 2019, inclosos en l'Àrea Metropolitana de Barcelona o amb una població superior a vint mil habitants. Es tracta d'una mesura estrictament transitòria, d'una durada màxima d'un any, que deixarà de tenir efecte si els òrgans competents formalitzen una nova declaració d'àrea amb mercat d'habitatge tens referida al mateix municipi o, en qualsevol cas, quan hagi transcorregut l'esmentat termini.
L'efecte que persegueix la Llei, de contenció de les rendes, s'instrumenta mitjançant l'aplicació de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges que determina i fa públic el departament competent en matèria d'habitatge. Aquest índex subministra dades fiables sobre el preu dels lloguers d'habitatges anàlegs al que és objecte d'arrendament, obtingudes a partir de la informació continguda en el Registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes. L'índex informa de la mitjana de preu per metre quadrat de l'arrendament d'habitatges en una ubicació i amb una superfície determinades i dels marges de preu superior i inferior resultants de la ponderació de diverses característiques de l'habitatge (any de construcció, estat de conservació, eficiència energètica, ascensor, mobiliari o annexos). En virtut de la present llei, el preu de referència s'establirà d'acord amb l'índex esmentat, sense tenir en compte els marges de preu superior i inferior, o bé, excepcionalment, desvinculant-se dels mateixos amb increments o minoracions de fins a un cinc per cent, donades les característiques específiques de l'habitatge objecte d'arrendament.
El règim de contenció de rendes aplicable als contractes d'arrendament d'habitatge conclosos en àrees que hagin estat declarades àrees amb mercat d'habitatge tens persegueix un equilibri raonable entre el deure de respectar l'interès patrimonial de l'arrendador i la funció social de la propietat urbana, i gira entorn de dues regles bàsiques: la primera d'elles determina l'import màxim de la renda que pot convenir-se en el moment de formalitzar el contracte de lloguer, el qual no pot sobrepassar el preu de referència per al lloguer d'un habitatge de característiques anàlogues, incrementat o minvat, com a màxim, en un cinc per cent; la segona regla determina que la renda tampoc no pot superar la consignada en l'últim contracte d'arrendament, en el supòsit que l'habitatge hagi estat arrendat dins dels cinc anys anteriors, i indica els increments que es poden aplicar i les excepcions aplicables.
D'altra banda, el règim de contenció de rendes es flexibilitza en els contractes de lloguer d'habitatges d'obra nova i en els contractes que resultin d'un procés de gran rehabilitació, en el qual cas l'increment del preu que les parts acordin sobre la base de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges de característiques anàlogues pot arribar a fixar-se en el marge superior de l'índex. Aquesta regla, que pretén contrarestar el possible desincentiu que el règim ordinari de contenció de rendes pot produir en la promoció d'habitatges nous o rehabilitats destinats al mercat lliure de lloguer, s'aplica els primers cinc anys des de la certificació de final d'obra; als contractes conclosos després d'aquest període, els serien d'aplicació, si encara perdurés el règim especial de contenció de rendes, les dues regles precedents.
Aquestes regles es complementen amb normes que habiliten la possibilitat que l'arrendatari assumeixi despeses generals i serveis individuals, o la possibilitat de repercutir-li el cost de l'execució d'obres de millora realitzades després del termini legal mínim de durada del contracte mitjançant un increment de la renda anual, fins i tot superant el límit fixat per les regles generals, amb condicions específiques en cada cas.
A més de cercar l'equilibri entre drets i interessos, la Llei reconeix i integra els principis d'autonomia local i de subsidiarietat, i es preocupa d'establir solucions flexibles que permetin atendre situacions diferenciades i adaptar-s'hi, respectant al mateix temps el principi de proporcionalitat.
Quant a la part final, cal destacar que es modifica la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, per introduir en el seu règim de control i sancionador, i en la tipificació de les infraccions, nous apartats sobre el règim de contenció de rendes. Així mateix, cal esmentar una disposició addicional específica de naturalesa processal, imposada per les particularitats de la nova regulació substantiva en aquest camp: a l'empara de la competència reconeguda a la Generalitat per l'article 130 de l'Estatut, la disposició trasllada a l'àmbit dels judicis verbals les disputes entre arrendador i arrendatari sobre l'import de la renda i sobre una eventual pretensió de reemborsament d'excessos percebuts per la part arrendadora en contractes subjectes al règim especial de contenció de rendes, si bé la Llei aposta clarament per la resolució extrajudicial dels conflictes que puguin generar-se en raó dels contractes de lloguer, i determina en aquest sentit el marc en el qual han d'inscriure's els processos de mediació i arbitratge, sota el principi de col·laboració.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. L'objecte de la present llei és regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge en els quals concorrin les circumstàncies següents:
a) Que l'habitatge arrendat estigui destinat a residència permanent de l'arrendatari.
b) Que l'habitatge arrendat estigui situat en una àrea que hagi estat declarada àrea amb mercat d'habitatge tens.
2. Queden exclosos de l'aplicació de la present llei els contractes d'arrendament d'habitatge subjectes a règims especials de determinació de la renda, i en qualsevol cas els contractes d'arrendament següents:
a) Els subscrits abans de l'1 de gener de 1995.
b) Els que tenen per objecte habitatges subjectes a un règim de protecció oficial.
c) Els que tenen per objecte habitatges integrats en xarxes públiques d'habitatges d'inserció o de mediació per al lloguer social o en el Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials.
d) Els de caràcter assistencial.
e) Els que se subscriguin d'acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Capítol II. Règim especial de contenció de rendes en contractes d'arrendament en àrees amb mercat d'habitatge tens
Secció primera. Declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens
Article 2. Requisits per a la declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens
Són àrees amb mercat d'habitatge tens els municipis o parts de municipi que estan especialment en risc de no disposar de la suficient dotació d'habitatges de lloguer a un preu assequible que permeti accedir-hi a tota la població. Aquesta situació de risc pot venir determinada pel compliment de qualsevol de les condicions següents:
a) Que la mitjana del preu dels lloguers d'habitatge experimenti en aquella àrea un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana del territori de Catalunya.
b) Que la càrrega del cost del lloguer de l'habitatge en el pressupost personal o familiar superi de mitjana en aquella àrea el trenta per cent dels ingressos habituals de les llars, o que la mitjana del preu dels lloguers d'habitatge superi el trenta per cent de la renda mitjana de les persones menors de trenta-cinc anys.
c) Que el preu dels lloguers d'habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors al moment de la declaració, un creixement interanual acumulat d'almenys tres punts percentuals per sobre de la taxa interanual de l'índex de preus al consum de Catalunya.
Article 3. Procediment per a la declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens
1. La competència per efectuar la declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens i per acordar-ne la revisió correspon al departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge, sens perjudici del que estableixen els apartats 2 i 3.
2. La competència a la qual es refereix l'apartat 1 pot ser exercida també pels ens locals següents en els seus respectius àmbits territorials:
a) A la ciutat de Barcelona, per l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant un acord de l'òrgan municipal competent.
b) En l'àmbit metropolità de Barcelona, per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per iniciativa pròpia o a sol·licitud dels municipis que la integren, mitjançant acord del Consell Metropolità.
3. L'Administració que pretengui iniciar el procediment per a la declaració com a àrea amb mercat d'habitatge tens d'una àrea que quedi integrada totalment o parcialment en un dels àmbits territorials als quals es refereix l'apartat 2 ha de comunicar-ho a les altres administracions competents per efectuar aquesta declaració. En aquest supòsit, si, en el termini d'un mes des de la recepció de la comunicació inicial, una altra de les administracions competents manifesta la voluntat d'iniciar el procediment, l'inici, la tramitació i la finalització del procediment correspondrà a l'Administració territorialment més propera a l'àrea afectada, que haurà de facilitar la participació de les altres administracions implicades.
4. La iniciativa per efectuar la declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens pot partir del municipi o municipis afectats o dels ens locals supramunicipals en els quals estiguin integrats, a través d'un acord del ple de la corporació corresponent.
5. Per formular la declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens, es requereix:
a) Una memòria explicativa dels motius que aconsellen formular-la, de les circumstàncies que la justifiquen i dels fets que n'acrediten la conveniència, així com dels motius que justifiquen la seva durada concreta.
b) Un informe preceptiu de l'ajuntament o ajuntaments dels municipis afectats.
c) L'observança dels tràmits de consulta, audiència i informació pública previstos per als procediments d'elaboració de disposicions de caràcter general.
6. La declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens, i les seves eventuals revisions, han de publicar-se en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i en els portals de la transparència de la Generalitat i dels municipis afectats.
7. Per raons d'interès públic, i donades les característiques i el dinamisme del mercat immobiliari, els procediments per a la declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens poden tramitar-se per via d'urgència.
Article 4. Contingut de la declaració d'àrees amb mercat d'habitatge tens i període de vigència
1. La declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens ha d'incloure una relació de les actuacions que les administracions implicades, tant l'administració que la formula com, si és diferent, la que la va instar, duran a terme durant tot el període de vigència del règim corresponent, a fi d'atenuar o revertir la situació de mercat tens, en exercici de les respectives competències i en col·laboració amb altres administracions, en el marc dels instruments locals, supralocals i generals de planificació i programació d'habitatge.
2. La declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens ha d'indicar la durada del règim corresponent, que no pot excedir de cinc anys des de la publicació de la declaració en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».
3. La declaració d'una àrea amb mercat d'habitatge tens pot ser revisada, per escurçar-ne la durada o per deixar-la sense efecte, si canvien les circumstàncies que la van motivar, i també pot ser prorrogada, una o més vegades, si la situació ho justifica i s'acredita aquesta necessitat, per un període màxim de temps no superior a la seva durada inicial, en els termes regulats per l'article 3.
Article 5. Índex de referència de preus de lloguer d'habitatges
La declaració d'un municipi o de part d'un municipi com a àrea amb mercat d'habitatge tens requereix que en tot el territori afectat per la declaració sigui d'aplicació l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges determinat pel departament competent en matèria d'habitatge.
Secció segona. Règim de contenció i moderació de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 6 a 13, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 6. Determinació de la renda inicial del lloguer
1. En els contractes d'arrendament d'habitatge que es concloguin en una àrea amb mercat d'habitatge tens i estiguin compresos en l'àmbit d'aplicació de la present llei, la renda pactada a l'inici del contracte està subjecta a les condicions següents:
a) No pot sobrepassar-se el preu de referència per al lloguer d'un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà.
b) No pot sobrepassar-se la renda consignada en l'últim contracte d'arrendament, actualitzada en qualsevol cas d'acord amb l'índex de garantia de competitivitat, aplicat de forma acumulada en el període transcorregut entre la data de celebració de l'anterior contracte d'arrendament i la data de celebració del nou contracte, si l'habitatge afectat ha estat arrendat en els cinc anys anteriors a l'entrada en vigor de la present llei.
2. El criteri establert en la lletra b de l'apartat 1 no és d'aplicació en els supòsits següents:
a) Si existia una relació de parentiu entre les parts que havien formalitzat l'últim contracte d'arrendament subscrit abans de l'entrada en vigor de la present llei.
b) Si es formalitza un contracte d'arrendament relatiu a un habitatge inicialment exclòs de l'aplicació de la present llei quan cessi el règim especial de determinació de rendes que li era aplicable.
3. En el cas d'un contracte de nou arrendament subjecte al règim de contenció de rendes regulat per la present llei que tingui per objecte un habitatge que hagi estat arrendat dins dels cinc anys anteriors a l'entrada en vigor de la present llei, si és arrendadora del mateix una persona física la unitat de convivència de la qual té uns ingressos iguals o inferiors a 2,5 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, incloses les rendes dels arrendaments, no és d'aplicació a aquest nou contracte el límit establert en la lletra a de l'article 6.1, i li és aplicable únicament com a límit la renda consignada en l'últim contracte d'arrendament, d'acord amb el que estableix la lletra b de l'article 6.1, entenent que, si la renda consignada en l'últim contracte d'arrendament és inferior al preu de referència corresponent, la nova renda podrà incrementar-se fins a l'esmentat preu de referència.
4. El que estableix l'apartat 3 no és aplicable si els ingressos de l'arrendatari són iguals o inferiors a 3,5 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya ponderat.
5. En el supòsit que un habitatge subjecte al règim de contenció de rendes regulat per la present llei sigui objecte de diversos contractes d'arrendament de vigència simultània que afectin parts concretes diferents, la suma de les rendes acordades en els diferents contractes no pot sobrepassar la renda màxima aplicable a l'arrendament unitari de l'habitatge, determinada d'acord amb el present article.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 7. Determinació del preu de referència
1. El preu de referència per als contractes d'arrendament d'habitatge subjectes al règim de contenció de preus regulat per la present llei s'estableix a partir de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges que determina i fa públic el departament competent en matèria d'habitatge, a partir de les dades que consten en el Registre de fiances de lloguer de finques urbanes i de les característiques addicionals que es tenen en compte per calcular l'esmentat índex en cada moment. A efectes de la present llei, es considera com a preu de referència l'índex esmentat, sense tenir en compte els marges de preu superior i inferior.
2. L'escrit en el qual es formalitzi un contracte d'arrendament d'habitatge subjecte al règim de contenció de preus regulat per la present llei ha d'anar acompanyat del document que genera el sistema d'indexació dels preus de lloguer, amb la informació relativa al valor de l'índex corresponent a un habitatge anàleg al arrendat, expressat en euros per metre quadrat, especificant els marges de preu inferior i superior. Les dades han de referir-se a la data de conclusió del contracte.
3. L'arrendador d'un habitatge subjecte al règim de contenció de preus regulat per la present llei pot proposar un increment de la renda inicial respecte al preu de referència, de forma anàloga al que estableix l'article 11 per a les obres de millora, en el supòsit que en l'últim any hagi executat en l'habitatge obres que millorin la seva habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica. L'increment del preu de referència ha de calcular-se basant-se en el capital invertit en la millora de l'habitatge, segons el que determina la normativa vigent d'arrendaments urbans, i respectant en qualsevol cas l'increment màxim que estableix, entenent que:
a) L'import de les subvencions i les ajudes públiques de les quals pugui beneficiar-se l'arrendador per a la millora de l'habitatge no pot considerar-se capital invertit a efectes del càlcul de l'increment de la renda del preu de referència.
b) L'aplicació d'aquest increment del preu de referència en concepte de millora de l'habitatge exclou l'aplicació de l'increment al qual es refereix l'apartat 4.
4. El contracte ha d'indicar l'import de la renda resultant d'aplicar a la superfície útil de l'habitatge arrendat l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, expressat en euros per metre quadrat, sense tenir en compte els marges de preu superior i inferior, llevat que les parts contractants acordin, atenent determinades característiques específiques de l'habitatge objecte d'arrendament, incrementar o disminuir el valor indicat per l'índex de referència, amb una variació de com a màxim un cinc per cent.
5. L'increment o minoració del valor determinat per l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, acordat per les parts contractants en virtut del que estableix l'apartat 4, ha de basar-se en la concurrència d'almenys tres de les característiques específiques següents, que han de constar en el contracte, juntament amb els elements que en permetin l'acreditació:
a) Ascensor.
b) Aparcament.
c) Habitatge moblat.
d) Sistema de calefacció o refrigeració a l'habitatge.
e) Zones comunitàries d'ús compartit, com jardí o terrassa.
f) Piscina comunitària o equipaments anàlegs.
g) Serveis de consergeria a l'edifici.
h) Vistes especials.
6. Si, en un contracte d'arrendament d'habitatge subjecte al règim de contenció de preus regulat per la present llei, les parts contractants no indiquen l'import exacte que consideren com a preu de referència, s'entén que aquest import es correspon amb el determinat en l'apartat 1.
7. En els casos en els quals la renda inicial vingui determinada per la renda d'un contracte anterior, l'arrendador ha d'informar responsablement i per escrit l'arrendatari de la data i l'import de la renda de l'anterior contracte d'arrendament, i ha de justificar l'establiment de la nova renda, d'acord amb les disposicions de l'article 6. L'arrendatari, una vegada formalitzat el contracte d'arrendament de l'habitatge, o bé prèviament si compta amb l'autorització escrita de l'arrendador, pot sol·licitar i obtenir de l'òrgan responsable del Registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes la informació relativa a la data i l'import de la renda del contracte d'arrendament anterior.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 8. Actualització de la renda
En els contractes subjectes al règim de contenció de rendes regulat per la present llei, la renda establerta pel contracte només pot actualitzar-se d'acord amb la normativa reguladora dels contractes d'arrendament d'habitatge.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 9. Despeses generals i de serveis individuals
1. En els contractes subjectes al règim de contenció de rendes regulat per la present llei, les parts poden pactar l'assumpció per l'arrendatari de despeses generals i de serveis individuals, d'acord amb la normativa d'arrendaments urbans. En tal cas, ha de fer-se constar de forma desglossada, en cada pagament, l'import de la renda i l'import de les despeses assumides per l'arrendatari.
2. L'arrendador ha de lliurar a l'arrendatari cada mes de gener la liquidació de les despeses efectivament satisfetes per l'habitatge arrendat durant l'any anterior i, si resulten inferiors a les pactades, li ha de retornar la diferència corresponent.
3. (Anul·lat).
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807; i de l'apartat 3, en la redacció donada pel Decret llei 50/2020, de 9 de desembre, per Sentència 118/2022, de 29 de setembre. Ref. BOE-A-2022-17974]
Article 10. Arrendament d'habitatges nous o rehabilitats
En els contractes subjectes al règim de contenció de rendes regulat per la present llei que tinguin per objecte habitatges de nova edificació o habitatges resultants d'un procés de gran rehabilitació, i durant els cinc anys posteriors a l'obtenció del certificat de final d'obra, la renda pactada a l'inici del contracte no pot sobrepassar el marge superior de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges per a un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà, llevat en cas que s'hagin obtingut subvencions públiques per a l'execució de les obres, supòsit en el qual la renda ha de determinar-se d'acord amb el que estableix l'article 6, sens perjudici dels acords que puguin adoptar-se amb les administracions competents.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 11. Obres de millora
1. En els contractes subjectes al règim de contenció de rendes regulat per la present llei, l'arrendador que realitzi obres de millora en l'habitatge podrà, una vegada transcorregut el termini legal mínim de durada obligatòria del contracte, incrementar la renda, en els termes previstos per llei, sense subjecció al límit establert per l'article 6.
2. A efectes de la present llei, no tenen la consideració d'obres de millora les que siguin necessàries per al manteniment i conservació de l'habitatge, o de l'edifici en el qual estigui integrat, ni tampoc aquelles que siguin exigibles per al funcionament, reparació o seguretat dels elements que el integren. En la notificació de l'increment de la renda, és necessari identificar i detreure les despeses que puguin figurar en el pressupost corresponent que no tinguin la consideració d'obres de millora.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 12. Reemborsament de quantitats percebudes en excés
En els habitatges arrendats amb subjecció al règim de contenció de rendes regulat per la present llei, el cobrament per l'arrendador de rendes que sobrepassin els límits establerts per l'article 6 dóna dret a l'arrendatari a obtenir la restitució de les quantitats abonades en excés, amb meritació de l'interès legal dels diners, incrementat en tres punts.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 13. Deure d'informar sobre el règim de contenció de rendes en les ofertes d'arrendament d'habitatges en àrees amb mercat d'habitatge tens
En totes les ofertes d'arrendament d'habitatges ubicades en una àrea que hagi estat declarada àrea amb mercat d'habitatge tens, inclosos els arrendaments als quals es refereix l'article 10, és necessari informar de l'aplicació del valor que correspongui de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges i, si escau, de l'import de la renda de l'últim contracte d'arrendament vigent en aquell mateix habitatge, actualitzada d'acord amb els criteris establerts per l'article 6.
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Secció tercera. Règim de control i règim sancionador
Article 14. Règim de control i règim sancionador d'aplicació
(Anul·lat).
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat per Sentència del TC 57/2022, de 7 d'abril. Ref. BOE-A-2022-7781]
Capítol III. Modificacions legislatives en l'àmbit del dret a l'habitatge
Secció primera. Modificació de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge
Article 15. Modificació de l'article 124 de la Llei 18/2007
S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 124 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, relatiu a les infraccions greus, amb el text següent:
«4. Són infraccions greus en matèria de contenció de rendes:
a) Incomplir en l'arrendament d'un habitatge subjecte al règim de contenció de rendes les regles essencials del mateix relatives a la determinació de la renda.
b) Establir la part arrendadora una renda que superi l'import màxim que correspongui en aplicació del règim de contenció de rendes, si la renda fixada supera en un vint per cent o més l'esmentat import màxim.
c) Ocultar a l'arrendatari que l'habitatge està subjecte al règim de contenció de rendes o la informació relativa a l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges o a l'import de la renda del contracte d'arrendament anterior necessari per determinar el preu de referència.»
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest article, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Article 16. Modificació de l'article 125 de la Llei 18/2007
1. Es modifica la lletra f de l'apartat 2 de l'article 125 de la Llei 18/2007, relatiu a les infraccions lleus, que queda redactada de la manera següent:
«f) No fer constar l'índex de referència de preus del lloguer d'habitatges, o, si escau, l'import de la renda del contracte d'arrendament anterior, en la publicitat d'habitatges per llogar que inclogui el preu del lloguer, en les ofertes d'arrendaments urbans d'habitatges o en els contractes d'arrendaments urbans d'habitatges.»
[Nota: es declara la nul·litat de l'incís destacat per Sentència del TC 57/2022, de 7 d'abril. Ref. BOE-A-2022-7781]
2. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 125 de la Llei 18/2007, amb el text següent:
«4. Són infraccions lleus en matèria de contenció de rendes:
a) Establir la part arrendadora una renda que superi l'import màxim que correspongui en aplicació de l'esmentat règim, si la renda fixada supera l'esmentat import màxim en menys d'un vint per cent.
b) No adjuntar al contracte o no facilitar a l'arrendatari el document que genera el sistema d'indexació dels preus de lloguer, amb la informació relativa al valor de l'índex que correspongui a un habitatge anàleg al arrendat, expressat en euros per metre quadrat, amb especificació dels marges inferior i superior, o la informació relativa a la data o l'import de la renda corresponent al contracte d'arrendament anterior, si són necessaris per determinar la nova renda, així com falsificar o alterar la informació esmentada en perjudici de l'arrendatari.»
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l'apartat 2, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Secció segona. Modificació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica
Article 17. Modificació de l'article 5 de la Llei 24/2015
(Anul·lat).
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat per Sentència del TC 57/2022, de 7 d'abril. Ref. BOE-A-2022-7781]
Secció tercera. Modificació de la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial
Article 18. Modificació de l'article 16 de la Llei 4/2016
(Anul·lat).
[Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat per Sentència del TC 57/2022, de 7 d'abril. Ref. BOE-A-2022-7781]
Article 19. Derogació de la disposició final sisena de la Llei 4/2016
Queda derogada la disposició final sisena de la Llei 4/2016.
[Nota: redactat d'acord amb la correcció d'errades publicada al DOGC núm. 8510, de 27 de setembre de 2021. Ref. BOE-A-2021-16061]
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. Habilitació per a l'aplicació de percentatges correctors
La declaració d'una àrea com a àrea amb mercat d'habitatge tens pot incloure, de forma motivada, a iniciativa de l'Administració que la formula o de l'Administració que la va instar, la possibilitat de minvar o incrementar, fins a un màxim d'un cinc per cent, els límits màxims i mínims establerts per la present llei per a la determinació de la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge que es concloguin en aquella àrea. [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta disposició, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició addicional segona. Exclusió d'habitatges de gran superfície del règim de contenció de rendes
La declaració d'una àrea com a àrea amb mercat d'habitatge tens pot determinar, de forma motivada, que quedin exclosos del règim de contenció de rendes regulat per la present llei els habitatges que tinguin una superfície útil superior als cent cinquanta metres quadrats. [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta disposició, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició addicional tercera. Resolució extrajudicial de conflictes
El departament competent en matèria de mediació en l'àmbit del dret privat, en col·laboració amb el departament competent en matèria d'habitatge, i amb la participació de les entitats representatives de persones arrendatàries i dels agents que intervenen en la prestació de serveis immobiliaris, ha d'impulsar l'establiment de sistemes de resolució extrajudicial dels conflictes que, en contractes subjectes al règim de contenció de rendes regulat per la present llei, es produeixin entre arrendadors i arrendataris per raó de la determinació de la renda del contracte o del reemborsament de quantitats pagades en excés. En el supòsit de contractes subscrits entre una empresa i una persona consumidora, les parts poden optar per la mediació i l'arbitratge de consum. [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta disposició, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició addicional quarta. Procediment judicial
(Anul·lada). [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta disposició per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició addicional cinquena. Habilitació per al subministrament d'informació relativa a rendes contractuals
S'habilita l'òrgan responsable del Registre de fiances de contractes de lloguer de finques urbanes perquè faciliti la informació relativa a la data i l'import de la renda dels contractes d'arrendament, a sol·licitud dels arrendataris, en els supòsits i amb els requisits que determina la present llei.
Disposició addicional sisena. Seguiment i avaluació de les mesures de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge
1. El Govern, en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, i a proposta dels departaments competents en matèria de dret civil i d'habitatge, ha de constituir una comissió encarregada de realitzar el seguiment i l'avaluació de les mesures que determina la present llei, així com de les mesures que s'adoptin a l'empara de la regulació que hi és continguda.
2. La comissió de seguiment i avaluació a la qual es refereix l'apartat 1 ha d'estar integrada per persones designades en representació de l'Administració de la Generalitat, dels governs locals de Catalunya, de les entitats representatives de les persones arrendatàries i dels agents que intervenen en la prestació de serveis immobiliaris i de les corporacions públiques amb funcions directament relacionades amb l'accés a l'habitatge, i també poden participar-hi persones expertes en la matèria, en qualitat de membres de la comissió o com a persones convidades a les seves sessions. En qualsevol cas, la participació en la comissió o en els seus treballs no dóna dret a dietes ni a altres indemnitzacions.
3. La comissió de seguiment i avaluació a la qual es refereix l'apartat 1 ha d'elevar anualment al Govern un informe relatiu al seguiment, l'avaluació i, si escau, les propostes de millora de les mesures adoptades, especificant en cada cas el suport de què disposen i les consideracions de les quals siguin objecte. El Govern ha de trametre l'informe esmentat al Parlament de Catalunya, amb la indicació, si escau, de les mesures que hagi adoptat i de les que consideri convenient adoptar.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera. Règim dels contractes d'arrendament d'habitatge prèviament vigents en una àrea amb mercat d'habitatge tens
Els contractes d'arrendament que tinguin per objecte un habitatge ubicat en una àrea amb mercat d'habitatge tens conclosos abans de l'entrada en vigor de la present llei continuaran regint-se pel que estableix la legislació anterior. En cas de novació del contracte amb posterioritat a la declaració de l'àrea com a àrea amb mercat d'habitatge tens, sempre que suposi una ampliació de la durada del contracte o una modificació de la renda, s'aplicarà el que estableix la present llei. [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta disposició, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició transitòria segona. Declaració transitòria de municipis com a àrees amb mercat d'habitatge tens
Es declaren àrees amb mercat d'habitatge tens els municipis amb índex de referència de preus de lloguer d'habitatges que consten en l'annex, que són aquells en els quals les rendes del lloguer han sofert un increment de més d'un vint per cent en el període comprès entre els anys 2014 i 2019, pertanyents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona o amb una població de més de vint mil habitants. Aquesta declaració transitòria té una durada d'un any, des de l'entrada en vigor de la present llei, i deixarà de tenir efectes, en cadascun dels termes municipals afectats, si els òrgans competents formalitzen una nova declaració d'àrea amb mercat d'habitatge tens relativa a aquell municipi, o si, una vegada transcorregut el termini, no s'ha formulat una nova declaració d'àrea amb mercat d'habitatge tens relativa a aquell municipi.
Disposicions finals
Disposició final primera. Projecte de llei de regulació dels contractes d'arrendament de béns
El Govern ha d'aprovar en el termini de nou mesos un projecte de llei de regulació dels contractes d'arrendament de béns.
Disposició final segona. Revisió dels criteris per a la determinació de la renda inicial dels lloguers
El Govern ha de presentar al Parlament, en el termini d'un any, un estudi valoratiu sobre l'efectivitat dels criteris establerts per la present llei per assolir l'objectiu de contenir i moderar les rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge subjectes a la mateixa, i ha d'acompanyar l'estudi, si escau, de les propostes de modificació que consideri convenients o necessàries a la vista de l'evolució del mercat de lloguer d'habitatges.
Disposició final tercera. Marc competencial
La present llei es dicta a l'empara de l'article 129 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, pel qual s'atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de dret civil, llevat de les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix a l'Estat, i de l'article 137 de l'Estatut d'autonomia, pel qual s'atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'habitatge. La disposició addicional tercera i els articles 17 i 18 es dicten a l'empara de l'article 130 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que estableix que correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. [Nota: es declara la inconstitucionalitat d'aquesta disposició, amb els termes previstos en el fonament jurídic 4.e), per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Disposició final quarta. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», amb les excepcions següents:
a) Els preceptes que puguin comportar despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat produiran efectes en el moment de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.
b) L'aplicació del règim de contenció de rendes en el cas dels habitatges de nova edificació o dels habitatges resultants d'un procés de gran rehabilitació entrarà en vigor en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor de la llei present. [Nota: es declara la inconstitucionalitat i nul·litat de la lletra b), amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8, per Sentència del TC 37/2022, de 10 de març. Ref. BOE-A-2022-5807]
Annex. Municipis inclosos dins de la declaració transitòria d'àrees amb mercat d'habitatge tens
Badalona. Barberà del Vallès. Barcelona. Blanes. Calafell. Castellar del Vallès. Castelldefels. Cerdanyola del Vallès. Cornellà de Llobregat. Esplugues de Llobregat. Figueres. Gavà. Girona. Granollers. L'Hospitalet de Llobregat. Igualada. Lleida. Manlleu. Manresa. Martorell. El Masnou. Mataró. Molins de Rei. Mollet del Vallès. Montcada i Reixac. Montgat. Olesa de Montserrat. Olot. Palafrugell. Pallejà. Pineda. El Prat de Llobregat. Premià de Mar. Reus. Ripollet. Rubí. Sabadell. Salou. Salt. Sant Adrià de Besòs. Sant Andreu de la Barca. Sant Boi de Llobregat. Sant Cugat del Vallès. Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Llobregat. Sant Joan Despí. Sant Just Desvern. Sant Pere de Ribes. Sant Vicenç dels Horts. Santa Coloma de Gramenet. Santa Perpètua de la Mogoda. Sitges. Tarragona. Terrassa. Tortosa. El Vendrell. Vic. Viladecans. Vilafranca del Penedès. Vilanova i la Geltrú. Vilassar de Mar.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 18 de setembre de 2020. El President de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla.
Font i provença
Títol original: Ley 11/2020, de 18 de septiembre, de medidas urgentes en materia de contención de rentas en los contratos de arrendamiento de vivienda y de modificación de la Ley 18/2007, de la Ley 24/2015 y de la Ley 4/2016, relativas a la protección del derecho a la vivienda. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash d998db4f1c6f).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.