Text legal · Traducció no oficial

Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de Catalunya

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 8/2006
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2006-08-08

Resum en català

La Llei 8/2006 estableix un conjunt de mesures per facilitar i promoure la conciliació de la vida laboral, personal i familiar del personal funcionari i eventual al servei de les administracions públiques de Catalunya. Deroga la Llei 6/2002 i integra en un text únic les disposicions prèviament disperses en diverses normes, tot incorporant novetats com el permís de paternitat de quatre setmanes i mesures específiques per a les víctimes de violència de gènere. La llei s'estructura en quatre capítols: el primer fixa l'objecte i l'àmbit d'aplicació; el segon regula les excedències voluntàries (per cura de fills, de familiars, per manteniment de la convivència i per violència de gènere); el tercer ordena els permisos retribuïts i no retribuïts vinculats a la filiació, la convivència, la família i situacions de vulnerabilitat, i el quart regula les reduccions de jornada. A més, conté disposicions addicionals, transitòries, una disposició derogatòria i una de final. El text reconeix expressament l'equiparació entre filiació biològica, adopció i acolliment, i entre matrimoni i unions estables de parella. Preveu també que els membres d'un mateix nucli familiar puguin gaudir alternativament o de manera compartida de les excedències, els permisos i les reduccions de jornada destinats a la conciliació. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

És aplicable al personal funcionari i eventual al servei de l'Administració de la Generalitat i dels seus ens dependents o vinculats (incloses les empreses públiques), als ens locals de Catalunya i els seus organismes dependents, al personal funcionari no docent de les universitats públiques catalanes, al personal del Parlament de Catalunya i dels organismes estatutaris, i al personal funcionari de consorcis, fundacions i altres ens en què més del cinquanta per cent del pressupost procedeixi d'alguna de les administracions esmentades. Les mesures s'apliquen tant al personal amb vincle matrimonial com a les unions estables de parella acreditades i tant en supòsits de filiació biològica o adoptiva com d'acolliment permanent o preadoptiu.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, amb la finalitat de conciliar la vida laboral i familiar, va aprovar la Llei 6/2002, del 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997, i, posteriorment, la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies.

L'experiència dels darrers anys amb l'aplicació de les primeres mesures dictades per la Llei 6/2002 ha posat en evidència la necessitat d'integrar en un text únic totes les disposicions destinades a la conciliació de la vida laboral i familiar en l'àmbit de la funció pública, per facilitar-ne l'aplicació i la interpretació i millorar així la seguretat jurídica. Així mateix, l'adopció de noves mesures en aquest àmbit per la legislació bàsica de l'Estat i la mateixa Llei 18/2003, que estableix l'adaptació de les seves disposicions en matèria de funció pública, fan també necessària l'aprovació d'una nova llei que reguli de manera global totes les mesures en matèria de conciliació laboral, personal i familiar per al personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.

La present llei té, doncs, una primera finalitat tècnica de sistematització, però no oblida l'objectiu prioritari de crear un sistema que permeti una major implicació del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar. Aquesta implicació no comporta el menyscabament de la prestació dels serveis públics.

D'altra banda, amb aquesta llei s'impulsa un canvi de perspectiva que ha de permetre avançar del concepte de conciliació al concepte de reorganització de la vida personal, familiar i laboral. En aquesta línia, el Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 promou la revalorització i el reconeixement social del treball reproductiu i de cura i la revalorització de la vida personal i familiar, amb el complement d'altres mesures que incideixen en la reorganització de la vida laboral, personal i familiar de les persones, com l'adaptació de l'horari dels serveis, la flexibilització dels horaris i l'adopció de mesures que afavoreixin la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.

En aquest sentit, la llei estableix un sistema pel qual els membres d'un mateix nucli familiar poden gaudir alternativament o de manera compartida de les excedències, els permisos, les llicències i les reduccions de jornada que tenen com a finalitat la conciliació, de manera que la cura dels menors o d'altres familiars amb necessitats específiques es pugui repartir entre els dos membres.

En el marc de la millora de la sistemàtica i la seguretat jurídiques, aquesta llei recull en un sol text les mesures que dicta la legislació de la funció pública i que afavoreixen la conciliació personal, familiar i laboral del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, juntament amb altres mesures adoptades recentment per la normativa bàsica de l'Estat i per la Llei de suport a les famílies. La regulació en una norma única permet que, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de règim local i d'autoorganització de les seves institucions, se'n puguin beneficiar no sols el personal al servei de l'Administració de la Generalitat sinó també les persones que presten serveis en les diverses administracions, organismes estatutaris i sector públic en general a Catalunya.

La present llei s'estructura d'acord amb les diverses mesures que poden afavorir la conciliació de la vida personal i familiar amb la vida laboral: primerament, la regulació dels diversos tipus d'excedències; en segon lloc, els permisos vinculats a la filiació, la convivència i la família, i, finalment, la regulació de les reduccions de jornada també vinculades als esmentats àmbits. Aquesta llei es limita a regular les especialitats d'aquest tipus de situacions i no es reprodueixen en ella els requisits i efectes que s'apliquen a la resta de tipus d'excedències i permisos, els quals ja estan regulats per la legislació de funció pública.

Quant al contingut, aquesta llei resol els dubtes interpretatius que, especialment en relació amb les unions estables de parella i la filiació per adopció o acolliment, es produïen a l'hora d'aplicar determinades mesures regulades per la legislació de la funció pública.

En aquest sentit, la llei estableix clarament l'equiparació entre la filiació biològica i les adopcions i els acolliments, així com l'equiparació de les unions estables de parella amb els matrimonis.

La present llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de quatre setmanes, que s'ha d'iniciar a partir de la finalització del permís de maternitat i que té una doble finalitat: d'una banda, ampliar el temps de permanència del recent nascut en l'àmbit familiar i, de l'altra, permetre una major implicació dels dos progenitors en la seva cura. Aquest permís pot ser usat per la mare quan l'altre progenitor o progenitora no té la custòdia del recent nascut o en cas de mort d'aquell.

Finalment, s'incorporen a la legislació catalana les mesures en matèria de violència contra les dones regulades per la legislació de l'Estat, amb la finalitat de flexibilitzar al màxim les relacions de treball de les víctimes, de manera que la situació en la qual es troben no els comporti un major risc ni haver de renunciar al lloc de treball.

En definitiva, la present llei pretén establir un conjunt de mesures que ajudin a atorgar la dimensió social necessària a l'organització administrativa i a les relacions laborals i que contribueixin a inspirar tots els àmbits de la negociació col·lectiva. Cal esperar que una propera revisió de la legislació general de la Seguretat Social permeti l'adequació de la present llei al cas de les famílies homoparentals i a les unions estables de parella. Així, la disposició transitòria tercera estableix que aquests models de família siguin inclosos en els supòsits de la llei tan aviat com la legislació general de la Seguretat Social els inclogui de manera explícita.

El Govern, després de l'aprovació de la present llei, ha d'impulsar i promoure altres mesures per continuar avançant en la flexibilitat laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és facilitar i promoure la conciliació del treball amb la vida personal i familiar del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei és aplicable:

a) Al personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat i de les entitats i organismes que en depenen o hi estan vinculats, incloses les empreses públiques.

b) Al personal funcionari al servei dels ens locals de Catalunya, de les entitats i organismes que en depenen i de les empreses públiques participades majoritàriament.

c) Al personal funcionari no docent al servei de les universitats públiques catalanes, respectant l'autonomia universitària.

d) Al personal del Parlament de Catalunya i dels organismes estatutaris, en els termes del que disposen les normes que els regulen.

e) Al personal funcionari que presta servei en consorcis, fundacions i altres ens en els quals més del cinquanta per cent del pressupost procedeix d'alguna de les administracions a les quals fan referència les lletres anteriors.

2. Les mesures establertes per la present llei també són aplicables:

a) Al personal funcionari interí, a excepció de l'excedència voluntària per al manteniment de la convivència, regulada per l'article 6.

b) Al personal eventual, a excepció de les excedències regulades pel capítol segon.

3. Les mesures establertes per la present llei s'apliquen tant al personal que té un vincle matrimonial com a les unions estables de parella acreditades d'acord amb el que estableix la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d'unions estables de parella. Les mesures s'apliquen també tant en els supòsits de filiació biològica o adoptiva com en els d'acolliment permanent o preadoptiu, sens perjudici de les especialitats que estableix la llei en relació amb el còmput de terminis.

CAPÍTOL II. Excedències

Article 3. Condicions generals

1. Els supòsits d'excedència voluntària establerts en aquest capítol tenen la finalitat de conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral i es regeixen pel que determina la present llei i, en tot allò que no estigui expressament regulat en ella, per la normativa general vigent en matèria d'excedència voluntària.

2. No poden acumular-se dos períodes d'excedència en cas que s'esdevingui una nova causa. Si durant el període d'excedència un nou subjecte causant dóna dret a un altre període d'excedència, l'inici d'aquest posa fi al primer.

3. L'exercici simultani de l'excedència per dues persones que presten els seus serveis en el sector públic per raó d'un mateix fet causant únicament és permès, amb autorització prèvia, si ho sol·liciten de manera expressa les persones interessades i si no afecta el funcionament dels serveis.

4. Les excedències per tenir cura d'un fill o filla o de familiars són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que queda suspesa d'ofici fins a la finalització del termini d'excedència.

5. Si un cop finalitzada la causa que ha originat la declaració de l'excedència voluntària la persona afectada no sol·licita el reingrés en el termini d'un mes, es declara d'ofici la situació d'excedència voluntària per interès particular.

6. En cas d'excedència voluntària per raó de violència de gènere, regulada per l'article 7, l'Administració ha de notificar a la persona afectada, amb un mes d'antelació, que finalitza l'excedència i que disposa d'un mes, a comptar des de la finalització de l'excedència, per demanar-ne una ampliació o per reincorporar-se.

Article 4. Excedència voluntària per tenir cura d'un fill o filla

1. L'excedència voluntària per tenir cura d'un fill o filla pot sol·licitar-se en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o la resolució judicial de constitució de l'adopció o l'acolliment.

2. Aquesta excedència té una durada màxima de tres anys, a comptar des de la data del naixement o des de la sentència o resolució judicial en cas d'acolliment o adopció.

3. El període d'excedència computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Així mateix, durant tot el període d'excedència la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. Tanmateix, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fins al cessament o fins al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent.

Article 5. Excedència voluntària per tenir cura de familiars

1. L'excedència voluntària per tenir cura de familiars pot sol·licitar-se per tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclòs, amb la condició que no es pugui valer per si mateix i que no pugui exercir cap activitat retribuïda.

2. Aquesta excedència pot ser atorgada per un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys. El període concret d'excedència es determina d'acord amb l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta.

Article 6. Excedència voluntària per al manteniment de la convivència

1. L'excedència voluntària per al manteniment de la convivència pot sol·licitar-se, per una durada mínima de dos anys i màxima de quinze anys, si el cònjuge o cònjuga o el convivent o la convivent ha de residir en un altre municipi per haver-hi obtingut un lloc de treball estable.

2. El període d'excedència no computa als efectes de triennis, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinació.

Article 7. Excedència voluntària per violència de gènere

1. L'excedència voluntària per violència de gènere s'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere pel temps que sol·licitin.

2. El període d'excedència computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius i comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini, d'acord amb el que disposa la normativa sobre violència de gènere.

CAPÍTOL III. Permisos

Article 8. Condicions d'exercici

1. No pot concedir-se un mateix tipus de permís a dues persones pel mateix fet causant, tret que l'exerceixin de manera alternativa i que el termini global no superi el que s'estableix com a màxim per a cada tipus de permís, a excepció del que disposen els articles 10, 11.5, 17 i 19.

2. Els permisos regulats per aquest capítol són retribuïts, a excepció del permís al qual fa referència l'article 20.

Article 9. Permís per matrimoni

1. El permís per raó de matrimoni o per inici de convivència, en el cas de les unions estables de parella, té una durada de quinze dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents poden gaudir del permís dins del termini d'un any a comptar des de la data del casament o l'inici de la convivència.

2. En el cas de les unions estables de parella, el desplegament reglamentari d'aquesta llei ha d'establir mecanismes amb efectes equivalents als del permís.

Article 10. Permís per matrimoni d'un familiar

Les persones a les quals és aplicable la present llei tenen dret a un permís d'un dia d'absència del lloc de treball per matrimoni d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Aquest permís és ampliable a dos dies si el matrimoni té lloc fora de Catalunya.

Article 11. Permís per maternitat

1. El permís per maternitat té una durada de setze setmanes ininterrompudes, que són ampliables, en els casos de part, acolliment o adopció múltiple, a dues setmanes més per cada fill o filla a partir del segon, i pot gaudir-ne qualsevol dels dos progenitors. L'altre progenitor o progenitora, sempre que tingui la guarda legal del fill o filla, pot fer ús de tot el permís de maternitat, o de la part que resti, en cas de mort o malaltia incapacitant de la mare o en cas de guarda legal exclusiva.

2. En cas de filiació biològica, el període de permís pot començar abans o immediatament després del part. Les sis primeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori per a la mare.

3. En cas d'adopció o acolliment, el període de permís per maternitat es computa a partir de la sentència judicial o resolució administrativa. Si es tracta d'una adopció internacional el permís pot començar fins a sis setmanes abans.

4. La persona que gaudeix del permís per maternitat ho pot fer a temps parcial, de manera ininterrompuda. La manera en la qual es distribueix el temps de permís requereix un acord previ entre la persona afectada i l'òrgan competent per a la concessió del permís. En cas de filiació biològica, la mare pot gaudir del permís a temps parcial únicament a partir de la sisena setmana posterior al part. El permís per maternitat a temps parcial és incompatible amb els permisos per lactància o per fills prematurs i amb la reducció de jornada per guarda legal.

5. El progenitor o progenitora que gaudeix del permís per maternitat pot optar perquè l'altre progenitor o progenitora gaudeixi d'una part determinada i ininterrompuda d'aquest permís. El permís es distribueix a opció del progenitor o progenitora que gaudeix de la primera part del permís. Els progenitors poden gaudir de la compartició del permís de manera simultània o de manera successiva, sense superar les setze setmanes o el temps que correspongui en els casos de part, acolliment o adopció múltiple. En cas de filiació biològica, si s'opta per gaudir de la segona part del permís successivament al de la mare, únicament pot fer-se a partir de la sisena setmana posterior al part i sempre que, en el moment de fer-se efectiva aquesta opció, la incorporació de la mare al treball no comporti un risc per a la seva salut.

6. L'opció exercida per un progenitor o progenitora en iniciar-se el període de permís per maternitat a favor de l'altre progenitor o progenitora perquè gaudeixi d'una part del permís pot ser revocada en qualsevol moment per aquell si s'esdevenen fets que fan inviable l'aplicació d'aquesta opció, com ara l'absència, la malaltia o l'accident, o bé l'abandonament de la família, la violència o altres causes equivalents, tret que els tres darrers casos siguin imputables al primer progenitor o progenitora.

Article 12. Permís per naixement, adopció o acolliment

El progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat té dret a un permís de cinc dies laborables consecutius dins dels deu dies següents a la data de naixement, o a l'arribada a la llar del menor o la menor adoptat o acollit en cas d'adopció o acolliment. En cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s'amplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si es tracta de tres o més.

Article 13. Permís de paternitat

1. El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives.

2. El progenitor o progenitora pot gaudir d'aquest permís durant el període comprès des de la finalització del permís per naixement del fill o filla, des de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o a partir de la decisió administrativa o judicial d'acollida, i fins que finalitzi el permís per maternitat, o també immediatament després d'aquest permís.

3. El progenitor o progenitora d'una família monoparental, si té la guarda legal exclusiva del fill o filla, també pot gaudir del permís de paternitat a continuació del de maternitat.

> Es modifica per la disposició addicional 3 de la Llei 5/2007, de 4 de juliol. [Ref. BOE-A-2007-14803](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2007-14803).

Article 14. Permís per lactància

1. El permís per lactància és d'una hora diària d'absència del lloc de treball, la qual pot dividir-se en dues fraccions de trenta minuts. En els casos de part, adopció o acolliment múltiple el permís és de dues hores diàries, les quals poden dividir-se en dues fraccions d'una hora. El període del permís s'inicia un cop ha finalitzat el permís per maternitat i té una durada màxima de vint setmanes.

2. A petició de la persona interessada, les hores del permís de lactància poden compactar-se per gaudir-les en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense alterar el moment d'inici del període de permís i tenint en compte les necessitats del servei.

Article 15. Permís per atendre fills prematurs

En cas de naixement d'un fill o filla prematur o que hagi de ser hospitalitzat a continuació del part, s'atorga un permís equivalent al temps d'hospitalització fins a un màxim de dotze setmanes. Aquest permís s'inicia a partir de la finalització del permís per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l'adopció o l'acolliment.

Article 16. Període de vacances

Si el període del permís de maternitat, paternitat o atenció de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el període de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop acabat el permís. El còmput de les vacances s'inicia l'endemà de la data de finalització del permís.

Article 17. Permisos per atendre fills discapacitats

Els progenitors amb fills discapacitats tenen dret conjuntament a permisos d'absència del lloc de treball per poder assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport. Així mateix, tenen dret a dues hores de flexibilitat horària diària per poder conciliar els horaris dels centres d'educació especial o dels altres centres on el fill o filla discapacitat rep atenció.

Article 18. Permís prenatal

1. Les dones embarassades tenen dret d'absentar-se del lloc de treball per assistir a exàmens prenatals i a tècniques de preparació per al part, durant el temps necessari per dur a terme aquestes pràctiques, prèvia justificació de la necessitat de fer-ho dins de la jornada de treball.

2. Les parelles que opten per l'adopció o l'acolliment permanent o preadoptiu tenen dret d'absentar-se del lloc de treball per dur a terme els tràmits administratius requerits per l'administració competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, prèvia justificació que s'han de dur a terme dins de la jornada de treball.

Article 19. Permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau

El permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat té una durada de dos dies laborables. Aquest permís és ampliable a quatre dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, el permís pot ampliar-se fins a sis dies laborables.

Article 20. Permís sense retribució per atendre un familiar

Poden concedir-se permisos sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de deu dies i màxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos més. Aquest permís és incompatible amb l'autorització de compatibilitat, que queda suspesa d'ofici fins a la finalització del permís.

Article 21. Permisos per situacions de violència de gènere

Les dones víctimes de situacions de violència de gènere que, per aquest motiu, s'hagin d'absentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes d'assistència es considerin justificades d'acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. Així mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horària que, d'acord amb cada situació concreta, siguin necessàries per a la seva protecció o assistència social.

Article 22. Permisos de flexibilitat horària recuperable

Poden autoritzar-se permisos d'absència del lloc de treball d'un mínim d'una hora i un màxim de set per a visites o proves mèdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. La persona afectada ha de recuperar el temps d'absència durant la mateixa setmana en la qual gaudeix del permís, tenint en compte les necessitats del servei. Aquests permisos poden ser puntuals o periòdics.

CAPÍTOL IV. Reduccions de jornada

Article 23. Requisits de concessió

1. Les reduccions de jornada establertes per la present llei són incompatibles amb l'autorització de compatibilitat, que queda suspesa d'ofici fins a la finalització del termini de la reducció.

2. No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, tret que l'exerceixin de manera alternativa i sense que el termini global superi el que s'estableix com a màxim.

Article 24. Reducció de jornada amb reducció proporcional de retribucions

Sens perjudici del que estableix l'article 26.a, les persones que per raó de guarda legal tenen cura directa d'un fill o filla menor de dotze anys poden gaudir d'una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions. Únicament si les necessitats del servei ho permeten, aquesta reducció pot ser d'una altra fracció de jornada, que ha de ser en tot cas entre la vuitena part i la meitat de la jornada.

> Es modifica per l'art. 97 de la Llei 5/2012, de 20 de març. [Ref. BOE-A-2012-4730](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-4730).

> Per a les reduccions de jornada atorgades abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/2012, de 20 de març, vegeu la disposició transitòria 8.

Article 25. Reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda

1. Les persones amb una discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres públics o privats tenen dret a una reducció de jornada de treball equivalent al temps que han de dedicar a aquest tractament, sense pèrdua de les seves retribucions íntegres.

2. Per gaudir d'aquesta reducció de jornada cal un informe del servei mèdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en horari laboral.

Article 26. Reducció de jornada d'un terç o de la meitat amb dret al 80% o al 60% de les retribucions

Les persones a les quals s'aplica la present llei poden gaudir d'una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de la retribució, respectivament, en els supòsits següents:

a) Per tenir cura d'un fill o filla menor de sis anys, sempre que se'n tingui la guarda legal.

b) Per tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no dugui a terme cap activitat retribuïda, sempre que se'n tingui la guarda legal.

c) Perquè tenen al seu càrrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que requereix dedicació o atenció especial.

d) Les dones víctimes de la violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social íntegra.

Disposició addicional primera. Aplicació al personal laboral de les administracions públiques

Les mesures establertes per la present llei són aplicables al personal laboral de les administracions públiques d'acord amb el que estableixen els convenis col·lectius corresponents, per als quals la present llei esdevé principi orientador.

Disposició addicional segona. Víctimes de la violència de gènere

1. Per garantir a les dones víctimes de la violència de gènere que han d'abandonar la localitat on treballen el dret a poder tenir un lloc de treball allí on hagin de residir, el departament competent els ha d'oferir un lloc de treball de característiques similars a la localitat que sol·licitin.

2. El Govern ha d'acordar amb els ens locals de Catalunya, en el marc del Consell Català de la Funció Pública, i amb la resta d'entitats públiques incloses en l'àmbit d'aplicació de la present llei, donar preferència a la mobilitat entre administracions per a les dones víctimes de la violència de gènere que ocupen llocs de treball en qualsevol d'aquests ens.

Disposició addicional tercera. Desplegament reglamentari i adaptació de les mesures

1. En el termini de tres mesos, a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei, el Govern n'ha d'efectuar el desplegament reglamentari i adaptar-ne les mesures a les peculiaritats del personal docent, al personal estatutari, al personal veterinari del Departament de Salut, al personal dels centres penitenciaris, als bombers, als agents rurals i als Mossos d'Esquadra.

2. Es faculten les administracions locals de Catalunya perquè, en el desplegament de la present llei, adaptin les seves mesures a les peculiaritats del servei del personal docent i de salut de l'àmbit local, i dels policies i els bombers locals.

Disposició addicional quarta. Ampliació dels permisos per naixement i cura de menor en famílies monoparentals amb guarda legal exclusiva

En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el permís per naixement i el permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent, s'amplia a deu setmanes en el supòsit dels progenitors o progenitores de famílies monoparentals amb guarda legal exclusiva del fill o filla. Aquesta mesura també és aplicable a les persones membres del Cos de Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.

> S'afegeix per l'art. 8 del Decret llei 3/2024, de 9 d'abril. [Ref. BOE-A-2024-9621](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-9621)

Disposició transitòria primera. Adaptació d'excedències, permisos i reduccions

Les excedències, els permisos i les reduccions de jornada dels quals es gaudeixi en el moment de l'entrada en vigor de la present llei s'han d'adaptar d'ofici, sempre que comportin condicions més beneficioses per a les persones interessades.

Disposició transitòria segona. Comissió mixta Generalitat-entitats municipalistes

En el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei s'ha de constituir una comissió mixta Generalitat-entitats municipalistes per avaluar l'impacte de la llei en els pressupostos municipals i acordar el procés pel qual es garantirà, mitjançant el Fons de cooperació local de Catalunya, el volum de recursos que ha suposat als ajuntaments l'aplicació de les mesures establertes en la present llei.

Disposició transitòria tercera. Legislació general de la Seguretat Social

Els continguts de la present llei s'han d'adaptar i actualitzar, pel que fa a les unions estables de parella i les famílies homoparentals, en el moment en què la legislació general de la Seguretat Social ho permeti garantint la no-discriminació d'aquestes realitats socials.

Disposició transitòria quarta. Condició de progenitor o progenitora

1. Fins que no entri en vigor el nou Codi de família de Catalunya, les persones que assumeixin mitjançant un document públic la maternitat o la paternitat compartida del fill o filla d'una altra persona són considerades progenitores d'aquest.

2. Quan entri en vigor el nou Codi de família de Catalunya han de ser considerades progenitores les persones a les quals la legislació civil de Catalunya reconeix aquesta condició, en els termes i en les condicions que s'estableixin.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix la present llei i, de manera expressa, les següents:

a) La Llei 6/2002, del 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997.

b) Els articles 84.i; 86.2.b, d i e; 90.1.a; 95.4 i 6; 96.1.a, e i f, i 97 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Disposició final

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 5 de juliol de 2006. — El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira. — El Conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté i Ibarz.

Font i provença

Títol original: Ley 8/2006, de 5 de julio, de medidas de conciliación de la vida personal, familiar y laboral del personal al servicio de las Administraciones Públicas de Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash c5b7aa92180e).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.