Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte

Article 1. Àmbit

Les disposicions d'aquesta Llei seran aplicables, sens perjudici del que disposa l'article 17, a les víctimes de delictes comesos a Espanya o que puguin ser perseguits a Espanya, amb independència de la seva nacionalitat, de si són majors o menors d'edat o de si gaudeixen o no de residència legal.

Article 2. Àmbit subjectiu. Concepte general de víctima

Les disposicions d'aquesta Llei seran aplicables:

a) Com a víctima directa, a tota persona física que hagi patit un dany o perjudici sobre la seva pròpia persona o patrimoni, en especial lesions físiques o psíquiques, danys emocionals o perjudicis econòmics directament causats per la comissió d'un delicte.

b) Com a víctima indirecta, en els casos de mort o desaparició d'una persona que hagi estat causada directament per un delicte, llevat que es tractés dels responsables dels fets:

1r Al seu cònjuge no separat legalment o de fet i als fills de la víctima o del cònjuge no separat legalment o de fet que en el moment de la mort o desaparició de la víctima convisquessin amb ells; a la persona que fins al moment de la mort o desaparició hagués estat unida a ella per una anàloga relació d'afectivitat i als fills d'aquesta que en el moment de la mort o desaparició de la víctima convisquessin amb ella; als seus progenitors i parents en línia recta o col·lateral dins del tercer grau que es trobessin sota la seva guarda i a les persones subjectes a la seva tutela o curatela o que es trobessin sota el seu acolliment familiar.

2n En cas de no existir els anteriors, als altres parents en línia recta i als seus germans, amb preferència, entre ells, del que ostentés la representació legal de la víctima.

Les disposicions d'aquesta Llei no seran aplicables a tercers que haguessin patit perjudicis derivats del delicte.

Article 3. Drets de les víctimes

1. Tota víctima té dret a la protecció, informació, suport, assistència, atenció i reparació, així com a la participació activa en el procés penal i a rebre un tracte respectuós, professional, individualitzat i no discriminatori des del seu primer contacte amb les autoritats o funcionaris, durant l'actuació dels serveis d'assistència i suport a les víctimes i, si escau, de justícia restaurativa, al llarg de tot el procés penal i per un període de temps adequat després de la seva conclusió, amb independència que es conegui o no la identitat de l'infractor i del resultat del procés.

En tot cas estaran vedades la mediació i la conciliació en supòsits de violència sexual i de violència de gènere.

2. L'exercici d'aquests drets es regirà pel que disposa aquesta Llei i les disposicions reglamentàries que la desenvolupin, així com pel que disposa la legislació especial i les normes processals que siguin aplicables.

Article 4. Dret a entendre i a ser entesa

Tota víctima té el dret a entendre i a ser entesa en qualsevol actuació que s'hagi de dur a terme des de la interposició d'una denúncia i durant el procés penal, inclosa la informació prèvia a la interposició d'una denúncia.

A aquest fi:

a) Totes les comunicacions amb les víctimes, orals o escrites, es faran en un llenguatge clar, senzill i accessible, d'una manera que tingui en compte les seves característiques personals i, especialment, les necessitats de les persones amb discapacitat sensorial, intel·lectual o mental o la seva minoria d'edat. Si la víctima fos menor o tingués la capacitat judicialment modificada, les comunicacions es faran al seu representant o a la persona que l'assisteixi.

b) Es facilitarà a la víctima, des del seu primer contacte amb les autoritats o amb les Oficines d'Assistència a les Víctimes, l'assistència o suports necessaris perquè es pugui fer entendre davant elles, la qual cosa inclourà la interpretació en les llengües de signes reconegudes legalment i els mitjans de suport a la comunicació oral de persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues.

c) La víctima podrà estar acompanyada d'una persona de la seva elecció des del primer contacte amb les autoritats i funcionaris.

Article 5. Dret a la informació des del primer contacte amb les autoritats competents

1. Tota víctima té dret, des del primer contacte amb les autoritats i funcionaris, incloent-hi el moment previ a la presentació de la denúncia, a rebre, de manera immediata, informació adaptada a les seves circumstàncies i condicions personals i a la naturalesa del delicte comès i dels danys i perjudicis patits, sobre els punts següents:

a) Mesures d'assistència i suport disponibles, siguin mèdiques, psicològiques o materials, i procediment per obtenir-les. Dins d'aquestes últimes s'inclourà, quan resulti oportú, informació sobre les possibilitats d'obtenir un allotjament alternatiu.

b) Dret a denunciar i, si escau, el procediment per interposar la denúncia i dret a facilitar elements de prova a les autoritats encarregades de la investigació.

c) Procediment per obtenir assessorament i defensa jurídica i, si escau, condicions en què es pugui obtenir gratuïtament.

d) Possibilitat de sol·licitar mesures de protecció i, si escau, procediment per fer-ho.

e) Indemnitzacions a les quals pugui tenir dret i, si escau, procediment per reclamar-les.

f) Serveis d'interpretació i traducció disponibles.

g) Ajudes i serveis auxiliars per a la comunicació disponibles.

h) Procediment mitjançant el qual la víctima pugui exercir els seus drets en el cas que resideixi fora d'Espanya.

i) Recursos que pot interposar contra les resolucions que consideri contràries als seus drets.

j) Dades de contacte de l'autoritat encarregada de la tramitació del procediment i vies per comunicar-s'hi.

k) Serveis de justícia restaurativa disponibles, en els casos en què sigui legalment possible.

l) Supòsits en què pugui obtenir el reemborsament de les despeses judicials i, si escau, procediment per reclamar-lo.

m) A ser notificada de les resolucions a què es refereix l'article 7. A aquests efectes, la víctima podrà designar una adreça de correu electrònic o, si no, una adreça postal o domicili, al qual seran remeses les comunicacions i notificacions per l'autoritat.

2. Aquesta informació serà actualitzada en cada fase del procediment, per garantir a la víctima la possibilitat d'exercir els seus drets.

Article 6. Drets de la víctima com a denunciant

Tota víctima té, en el moment de presentar la seva denúncia, els drets següents:

a) A obtenir una còpia de la denúncia, degudament certificada.

b) A l'assistència lingüística gratuïta i a la traducció escrita de la còpia de la denúncia presentada, quan no entengui o no parli cap de les llengües que tinguin caràcter oficial en el lloc en què es presenta la denúncia.

Article 7. Dret a rebre informació sobre la causa penal

1. Tota víctima serà informada de manera immediata de la data, hora i lloc del judici, així com del contingut de l'acusació dirigida contra l'infractor, i se li notificaran les resolucions següents:

a) La resolució per la qual s'acordi no iniciar el procediment penal.

b) La sentència que posi fi al procediment.

c) Les resolucions que acordin la presó o la posterior posada en llibertat de l'infractor, així com la possible fuga d'aquest.

d) Les resolucions que acordin l'adopció de mesures cautelars personals o que modifiquin les ja acordades, quan haguessin tingut per objecte garantir la seguretat de la víctima.

e) Les resolucions o decisions de qualsevol autoritat judicial o penitenciària que afectin subjectes condemnats per delictes comesos amb violència o intimidació i que suposin un risc per a la seguretat de la víctima. En aquests casos i a aquests efectes, l'Administració penitenciària comunicarà immediatament a l'autoritat judicial la resolució adoptada per a la seva notificació a la víctima afectada.

f) Les resolucions a què es refereix l'article 13.

Aquestes comunicacions inclouran, com a mínim, la part dispositiva de la resolució i un breu resum del fonament d'aquesta, i seran remeses a la seva adreça de correu electrònic. Excepcionalment, si la víctima no disposés d'una adreça de correu electrònic, es remetran per correu ordinari a l'adreça que hagués facilitat. En el cas de ciutadans residents fora de la Unió Europea, si no es disposés d'una adreça de correu electrònic o postal en la qual fer la comunicació, es remetrà a l'oficina diplomàtica o consular espanyola al país de residència perquè la publiqui.

Si la víctima s'hagués personat formalment en el procediment, les resolucions seran notificades al seu procurador i seran comunicades a la víctima a l'adreça de correu electrònic que hagi facilitat, sens perjudici del que disposa l'apartat següent.

2. Les víctimes podran manifestar en qualsevol moment el seu desig de no ser informades de les resolucions a què es refereix aquest article, i quedarà sense efecte la sol·licitud realitzada.

3. Quan es tracti de víctimes de delictes de violència de gènere, els seran notificades les resolucions a què es refereixen les lletres c) i d) de l'apartat 1, sense necessitat que la víctima ho sol·liciti, llevat d'aquells casos en què manifesti el seu desig de no rebre aquestes notificacions.

4. Així mateix, se li facilitarà, quan ho sol·liciti, informació relativa a la situació en què es troba el procediment, llevat que això pogués perjudicar el correcte desenvolupament de la causa.

Article 8. Període de reflexió en garantia dels drets de la víctima

1. Els advocats i procuradors no podran adreçar-se a les víctimes directes o indirectes de catàstrofes, calamitats públiques o altres successos que haguessin produït un nombre elevat de víctimes que compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament i que puguin constituir delicte, per oferir-los els seus serveis professionals fins que hagin transcorregut 45 dies des del fet.

Aquesta prohibició quedarà sense efecte en el cas que la prestació d'aquests serveis professionals hagi estat sol·licitada expressament per la víctima.

2. L'incompliment d'aquesta prohibició donarà lloc a responsabilitat disciplinària per infracció molt greu, sens perjudici de les altres responsabilitats que procedeixin.

Article 9. Dret a la traducció i interpretació

1. Tota víctima que no parli o no entengui el castellà o la llengua oficial que s'utilitzi en l'actuació de què es tracti tindrà dret:

a) A ser assistida gratuïtament per un intèrpret que parli una llengua que comprengui quan se li rebi declaració en la fase d'investigació pel jutge, el fiscal o funcionaris de policia, o quan intervingui com a testimoni en el judici o en qualsevol altra vista oral.

Aquest dret també serà aplicable a les persones amb limitacions auditives o d'expressió oral.

b) A la traducció gratuïta de les resolucions a què es refereixen l'apartat 1 de l'article 7 i l'article 12. La traducció inclourà un breu resum del fonament de la resolució adoptada, quan la víctima així ho hagi sol·licitat.

c) A la traducció gratuïta d'aquella informació que resulti essencial per a l'exercici dels drets a què es refereix el Títol II. Les víctimes podran presentar una sol·licitud motivada perquè es consideri essencial un document.

d) A ser informada, en una llengua que comprengui, de la data, hora i lloc de celebració del judici.

2. L'assistència d'intèrpret es podrà prestar per mitjà de videoconferència o qualsevol mitjà de telecomunicació, llevat que el jutge o tribunal, d'ofici o a instància de part, acordi la presència física de l'intèrpret per salvaguardar els drets de la víctima.

3. Excepcionalment, la traducció escrita de documents podrà ser substituïda per un resum oral del seu contingut en una llengua que comprengui, quan d'aquesta manera també es garanteixi suficientment l'equitat del procés.

4. Quan es tracti d'actuacions policials, la decisió de no facilitar interpretació o traducció a la víctima podrà ser recorreguda davant el jutge d'instrucció. Aquest recurs s'entendrà interposat quan la persona afectada per la decisió hagués expressat la seva disconformitat en el moment de la denegació.

5. La decisió judicial de no facilitar interpretació o traducció a la víctima podrà ser recorreguda en apel·lació.

Article 10. Dret d'accés als serveis d'assistència i suport

Tota víctima té dret a accedir, de forma gratuïta i confidencial, en els termes que reglamentàriament es determinin, als serveis d'assistència i suport facilitats per les administracions públiques, així com als que prestin les Oficines d'Assistència a les Víctimes. Aquest dret podrà estendre's als familiars de la víctima, en els termes que així mateix s'estableixin reglamentàriament, quan es tracti de delictes que hagin causat perjudicis d'especial gravetat.

Les autoritats o funcionaris que entrin en contacte amb les víctimes hauran de derivar-les a les Oficines d'Assistència a les Víctimes quan resulti necessari en atenció a la gravetat del delicte o en aquells casos en què la víctima ho sol·liciti.

Els fills menors i els menors subjectes a tutela, guarda i custòdia de les víctimes de violència de gènere, de violència sexual, o de persones víctimes de violència domèstica tindran dret a les mesures d'assistència i protecció previstes en els Títols I i III d'aquesta llei.

Article 11. Participació activa en el procés penal

Tota víctima té dret:

a) A exercir l'acció penal i l'acció civil d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, sens perjudici de les excepcions que puguin existir.

b) A comparèixer davant les autoritats encarregades de la investigació per aportar-los les fonts de prova i la informació que estimi rellevant per a l'esclariment dels fets.

Article 12. Comunicació i revisió del sobreseïment de la investigació a instància de la víctima

1. La resolució de sobreseïment serà comunicada, de conformitat amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, a les víctimes directes del delicte que haguessin denunciat els fets, així com a la resta de víctimes directes de la identitat i domicili de les quals es tingués coneixement.

En els casos de mort o desaparició d'una persona que hagi estat causada directament per un delicte, es comunicarà, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, a les persones a què es refereix l'apartat b) de l'article 2. En aquests supòsits, el jutge o tribunal podrà acordar, motivadament, prescindir de la comunicació a tots els familiars quan ja s'hagi adreçat amb èxit a diversos d'ells o quan hagin resultat infructuoses totes les gestions que s'haguessin practicat per a la seva localització.

2. La víctima podrà recórrer la resolució de sobreseïment d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, sense que sigui necessari per a això que s'hagi personat anteriorment en el procés.

Article 13. Participació de la víctima en l'execució

1. Les víctimes que haguessin sol·licitat, d'acord amb la lletra m) de l'article 5.1, que els siguin notificades les resolucions següents, podran recórrer-les d'acord amb el que estableix la Llei d'enjudiciament criminal, encara que no s'haguessin mostrat part en la causa:

a) La interlocutòria per la qual el jutge de vigilància penitenciària autoritza, d'acord amb el que preveu el paràgraf tercer de l'article 36.2 del Codi penal, la possible classificació del penat en tercer grau abans que s'extingeixi la meitat de la condemna, quan la víctima ho fos d'algun dels delictes següents:

1r Delictes d'homicidi.

2n Delictes d'avortament de l'article 144 del Codi penal.

3r Delictes de lesions.

4t Delictes contra la llibertat.

5è Delictes de tortura i contra la integritat moral.

6è Delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.

7è Delictes de robatori comesos amb violència o intimidació.

8è Delictes de terrorisme.

9è Delictes de tràfic d'éssers humans.

b) La interlocutòria per la qual el jutge de vigilància penitenciària acordi, d'acord amb el que preveu l'article 78.3 del Codi penal, que els beneficis penitenciaris, els permisos de sortida, la classificació en tercer grau i el còmput de temps per a la llibertat condicional es refereixin al límit de compliment de condemna, i no a la suma de les penes imposades, quan la víctima ho fos d'algun dels delictes a què es refereix la lletra a) d'aquest apartat o d'un delicte comès en el si d'un grup o organització criminal.

c) La interlocutòria per la qual es concedeixi al penat la llibertat condicional, quan es tracti d'algun dels delictes a què es refereix el paràgraf segon de l'article 36.2 del Codi penal o d'algun dels delictes a què es refereix la lletra a) d'aquest apartat, sempre que s'hagués imposat una pena de més de cinc anys de presó.

La víctima haurà d'anunciar al secretari judicial competent la seva voluntat de recórrer dins del termini màxim de cinc dies comptats a partir del moment en què s'hagués notificat d'acord amb el que disposen els paràgrafs segon i tercer de l'article 7.1, i interposar el recurs dins del termini de quinze dies des d'aquesta notificació.

Per a l'anunci de la presentació del recurs no serà necessària l'assistència d'advocat.

2. Les víctimes estaran també legitimades per:

a) Interessar que s'imposin a l'alliberat condicional les mesures o regles de conducta previstes per la llei que considerin necessàries per garantir la seva seguretat, quan aquell hagués estat condemnat per fets dels quals es pugui derivar raonablement una situació de perill per a la víctima;

b) Facilitar al jutge o tribunal qualsevol informació que resulti rellevant per resoldre sobre l'execució de la pena imposada, les responsabilitats civils derivades del delicte o el comís que hagués estat acordat.

3. Abans que el jutge de vigilància penitenciària hagi de dictar alguna de les resolucions indicades en l'apartat 1 d'aquest article, donarà trasllat a la víctima perquè en el termini de cinc dies formuli les seves al·legacions, sempre que aquesta hagués efectuat la sol·licitud a què es refereix la lletra m) de l'apartat 1 de l'article 5 d'aquesta Llei.

Article 14. Reemborsament de despeses

La víctima que hagi participat en el procés tindrà dret a obtenir el reemborsament de les despeses necessàries per a l'exercici dels seus drets i les costes processals que se li haguessin causat amb preferència respecte del pagament de les despeses que s'haguessin causat a l'Estat, quan s'imposi en la sentència de condemna el seu pagament i s'hagués condemnat l'acusat, a instància de la víctima, per delictes pels quals el Ministeri Fiscal no hagués formulat acusació o després d'haver-se revocat la resolució d'arxivament per recurs interposat per la víctima.

Article 15. Serveis de justícia restaurativa

1. Les víctimes podran accedir a serveis de justícia restaurativa, en els termes que reglamentàriament es determinin, amb la finalitat d'obtenir una adequada reparació material i moral dels perjudicis derivats del delicte, quan es compleixin els requisits següents:

a) que l'infractor hagi reconegut els fets essencials dels quals deriva la seva responsabilitat;

b) que la víctima hagi prestat el seu consentiment, després d'haver rebut informació exhaustiva i imparcial sobre el seu contingut, els seus possibles resultats i els procediments existents per fer efectiu el seu compliment;

c) que l'infractor hagi prestat el seu consentiment;

d) que el procediment de mediació no comporti un risc per a la seguretat de la víctima, ni existeixi el perill que el seu desenvolupament pugui causar nous perjudicis materials o morals per a la víctima; i

e) que no estigui prohibida per la llei per al delicte comès.

2. Els debats desenvolupats dins del procediment de mediació seran confidencials i no podran ser difosos sense el consentiment de totes dues parts. Els mediadors i altres professionals que participin en el procediment de mediació estaran subjectes a secret professional en relació amb els fets i manifestacions de què haguessin tingut coneixement en l'exercici de la seva funció.

3. La víctima i l'infractor podran revocar el seu consentiment per participar en el procediment de mediació en qualsevol moment.

Article 16. Justícia gratuïta

Les víctimes podran presentar les seves sol·licituds de reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta davant el funcionari o autoritat que els faciliti la informació a què es refereix la lletra c) de l'article 5.1, que la traslladarà, juntament amb la documentació aportada, al Col·legi d'Advocats corresponent.

La sol·licitud també podrà ser presentada davant les Oficines d'Assistència a les Víctimes de l'Administració de justícia, que la remetran al Col·legi d'Advocats que correspongui.

Article 17. Víctimes de delictes comesos en altres estats membres de la Unió Europea

Les víctimes residents a Espanya podran presentar davant les autoritats espanyoles denúncies corresponents a fets delictius que haguessin estat comesos en el territori d'altres països de la Unió Europea.

En el cas que les autoritats espanyoles resolguin no donar curs a la investigació per falta de jurisdicció, remetran immediatament la denúncia presentada a les autoritats competents de l'Estat en el territori del qual s'haguessin comès els fets i ho comunicaran al denunciant pel procediment que hagués designat d'acord amb el que preveu la lletra m) de l'article 5.1 d'aquesta Llei.

Article 18. Devolució de béns

Les víctimes tindran dret a obtenir, de conformitat amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, la devolució sense demora dels béns restituïbles de la seva propietat que haguessin estat confiscats en el procés.

La devolució podrà ser denegada quan la conservació dels efectes per l'autoritat resulti imprescindible per al correcte desenvolupament del procés penal i no sigui suficient amb la imposició al propietari d'una obligació de conservació dels efectes a disposició del jutge o tribunal.

Així mateix, la devolució d'aquests efectes podrà denegar-se, d'acord amb el que preveu la legislació que sigui aplicable, quan la seva conservació sigui necessària en un procediment d'investigació tècnica d'un accident.

Article 19. Dret de les víctimes a la protecció

Les autoritats i funcionaris encarregats de la investigació, persecució i enjudiciament dels delictes adoptaran les mesures necessàries, d'acord amb el que estableix la Llei d'enjudiciament criminal, per garantir la vida de la víctima i dels seus familiars, la seva integritat física i psíquica, llibertat, seguretat, llibertat i indemnitat sexuals, així com per protegir adequadament la seva intimitat i la seva dignitat, particularment quan se'ls rebi declaració o hagin de testificar en judici, i per evitar el risc de la seva victimització secundària o reiterada.

En el cas de les víctimes menors d'edat, la Fiscalia vetllarà especialment pel compliment d'aquest dret de protecció, adoptant les mesures adequades al seu interès superior quan resulti necessari per impedir o reduir els perjudicis que per a elles puguin derivar del desenvolupament del procés.

Article 20. Dret que s'eviti el contacte entre víctima i infractor

Les dependències en què es desenvolupin els actes del procediment penal, inclosa la fase d'investigació, estaran disposades de manera que s'eviti el contacte directe entre les víctimes i els seus familiars, d'una part, i el sospitós de la infracció o acusat, de l'altra, d'acord amb la Llei d'enjudiciament criminal i sens perjudici del que disposen els articles següents.

Article 21. Protecció de la víctima durant la investigació penal

Les autoritats i funcionaris encarregats de la investigació penal vetllaran perquè, en la mesura que això no perjudiqui l'eficàcia del procés:

a) Es rebi declaració a les víctimes, quan resulti necessari, sense dilacions injustificades.

b) Es rebi declaració a les víctimes el menor nombre de vegades possible, i únicament quan resulti estrictament necessari per als fins de la investigació penal.

c) Les víctimes puguin estar acompanyades, a més de pel seu representant processal i si escau el representant legal, per una persona de la seva elecció, durant la pràctica d'aquelles diligències en què hagin d'intervenir, llevat que motivadament es resolgui el contrari pel funcionari o autoritat encarregat de la pràctica de la diligència per garantir el correcte desenvolupament d'aquesta.

d) Els reconeixements mèdics de les víctimes només es duguin a terme quan resultin imprescindibles per als fins del procés penal, i es redueixi al mínim el nombre d'aquests.

Article 22. Dret a la protecció de la intimitat

Els jutges, tribunals, fiscals i les altres autoritats i funcionaris encarregats de la investigació penal, així com tots aquells que de qualsevol manera intervinguin o participin en el procés, adoptaran, d'acord amb el que disposa la Llei, les mesures necessàries per protegir la intimitat de totes les víctimes i dels seus familiars i, en particular, per impedir la difusió de qualsevol informació que pugui facilitar la identificació de les víctimes menors d'edat o de víctimes amb discapacitat necessitades d'especial protecció.

Article 23. Avaluació individual de les víctimes a fi de determinar les seves necessitats especials de protecció

1. La determinació de quines mesures de protecció, regulades en els articles següents, han de ser adoptades per evitar a la víctima perjudicis rellevants que, d'una altra manera, poguessin derivar del procés, es realitzarà després d'una valoració de les seves circumstàncies particulars.

2. Aquesta valoració tindrà especialment en consideració:

a) Les característiques i circumstàncies personals de la víctima i en particular:

1r Si es tracta d'una persona amb discapacitat o si existeix una relació de dependència entre la víctima i el suposat autor del delicte.

2n Si es tracta de víctimes menors d'edat o de víctimes necessitades d'especial protecció o en les quals concorrin factors d'especial vulnerabilitat.

b) La naturalesa del delicte i la gravetat dels perjudicis causats a la víctima, així com el risc de reiteració del delicte. A aquests efectes, es valoraran especialment les necessitats de protecció de les víctimes dels delictes següents:

1r Delictes de terrorisme.

2n Delictes comesos per una organització criminal.

3r Delictes comesos sobre el cònjuge o sobre persona que estigui o hagi estat lligada a l'autor per una anàloga relació d'afectivitat, encara que sense convivència, o sobre els descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o convivent.

4t Delictes contra la llibertat o indemnitat sexual.

5è Delictes de tràfic d'éssers humans.

6è Delictes de desaparició forçada.

7è Delictes comesos per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, malaltia o discapacitat.

c) Les circumstàncies del delicte, en particular si es tracta de delictes violents.

3. Al llarg del procés penal, l'adopció de mesures de protecció per a víctimes menors d'edat tindrà en compte la seva situació personal, necessitats immediates, edat, gènere, discapacitat i nivell de maduresa, i respectarà plenament la seva integritat física, mental i moral.

4. En el cas de víctimes d'algun delicte contra la llibertat sexual s'aplicaran en tot cas les mesures expressades en els paràgrafs a), b), c) i d) de l'article 25.1.

Article 24. Competència i procediment d'avaluació

1. La valoració de les necessitats de la víctima i la determinació de les mesures de protecció corresponen:

a) Durant la fase d'investigació del delicte, al jutge d'instrucció o al de violència sobre la dona, sens perjudici de l'avaluació i resolució provisionals que hauran de realitzar i adoptar el fiscal, en les seves diligències d'investigació o en els procediments sotmesos a la Llei orgànica de responsabilitat penal dels menors, o els funcionaris de policia que actuïn en la fase inicial de les investigacions.

b) Durant la fase d'enjudiciament, al jutge o tribunal a qui correspongués el coneixement de la causa.

La resolució que s'adopti haurà de ser motivada i reflectirà quines són les circumstàncies que han estat valorades per a la seva adopció.

Es determinarà reglamentàriament la tramitació, la constància documental i la gestió de la valoració i les seves modificacions.

2. La valoració de les necessitats de protecció de la víctima inclourà sempre la d'aquelles que hagin estat manifestades per ella amb aquesta finalitat, així com la voluntat que hagués expressat.

La víctima podrà renunciar a les mesures de protecció que haguessin estat acordades de conformitat amb els articles 25 i 26.

3. En el cas de les víctimes que siguin menors d'edat o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció, la seva avaluació prendrà en consideració les seves opinions i interessos.

4. Els serveis d'assistència a la víctima només podran facilitar a tercers la informació que haguessin rebut de la víctima amb el consentiment previ i informat d'aquesta. Fora d'aquests casos, la informació només podrà ser traslladada, si escau, i amb caràcter reservat, a l'autoritat que adopta la mesura de protecció.

5. Qualsevol modificació rellevant de les circumstàncies en què s'hagués basat l'avaluació individual de les necessitats de protecció de la víctima determinarà una actualització d'aquesta i, si escau, la modificació de les mesures de protecció que haguessin estat acordades.

Article 25. Mesures de protecció

1. Durant la fase d'investigació podran ser adoptades les mesures següents per a la protecció de les víctimes:

a) Que se'ls rebi declaració en dependències especialment concebudes o adaptades a aquest fi.

b) Que se'ls rebi declaració per professionals que hagin rebut una formació especial per reduir o limitar perjudicis a la víctima, així com en perspectiva de gènere, o amb la seva ajuda.

c) Que totes les preses de declaració a una mateixa víctima li siguin realitzades per la mateixa persona, llevat que això pugui perjudicar de forma rellevant el desenvolupament del procés o s'hagi de prendre la declaració directament per un jutge o un fiscal.

d) Que la presa de declaració, quan es tracti d'alguna de les víctimes a què es refereixen els números 3r i 4t de la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 23 i les víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual, es dugui a terme per una persona que, a més de complir els requisits previstos en la lletra b) d'aquest apartat, sigui del mateix sexe que la víctima, quan aquesta així ho sol·liciti, llevat que això pugui perjudicar de forma rellevant el desenvolupament del procés o s'hagi de prendre la declaració directament per un jutge o fiscal.

2. Durant la fase d'enjudiciament podran ser adoptades, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, les mesures següents per a la protecció de les víctimes:

a) Mesures que evitin el contacte visual entre la víctima i el suposat autor dels fets, fins i tot durant la pràctica de la prova, per a la qual cosa es podrà fer ús de tecnologies de la comunicació.

b) Mesures per garantir que la víctima pugui ser escoltada sense estar present a la sala de vistes, mitjançant la utilització de tecnologies de la comunicació adequades.

c) Mesures per evitar que es formulin preguntes relatives a la vida privada de la víctima que no tinguin rellevància amb el fet delictiu enjudiciat, llevat que el jutge o tribunal considerin excepcionalment que han de ser contestades per valorar adequadament els fets o la credibilitat de la declaració de la víctima.

d) Celebració de la vista oral sense presència de públic. En aquests casos, el jutge o el president del tribunal podran autoritzar, tanmateix, la presència de persones que acreditin un especial interès en la causa.

Les mesures a què es refereixen les lletres a) i c) també podran ser adoptades durant la fase d'investigació.

3. Així mateix, també podrà acordar-se, per a la protecció de les víctimes, l'adopció d'alguna o algunes de les mesures de protecció a què es refereix l'article 2 de la Llei orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals.

Article 26. Mesures de protecció per a menors, persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció i víctimes de violències sexuals

1. En el cas de les víctimes menors d'edat, víctimes amb discapacitat necessitades d'especial protecció i víctimes de violències sexuals, a més de les mesures previstes en l'article anterior s'adoptaran, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament criminal, les mesures que resultin necessàries per evitar o limitar, en la mesura del possible, que el desenvolupament de la investigació o la celebració del judici es converteixin en una nova font de perjudicis per a la víctima del delicte. En particular, seran aplicables les següents:

a) Les declaracions rebudes durant la fase d'investigació seran enregistrades per mitjans audiovisuals i podran ser reproduïdes en el judici en els casos i condicions determinades per la Llei d'enjudiciament criminal.

b) La declaració podrà rebre's per mitjà de persones expertes.

2. El fiscal demanarà al jutge o tribunal la designació d'un defensor judicial de la víctima, perquè la representi en la investigació i en el procés penal, en els casos següents:

a) Quan valori que els representants legals de la víctima menor d'edat o amb capacitat judicialment modificada tenen amb ella un conflicte d'interessos, derivat o no del fet investigat, que no permet confiar en una gestió adequada dels seus interessos en la investigació o en el procés penal.

b) Quan el conflicte d'interessos a què es refereix la lletra a) d'aquest apartat existeixi amb un dels progenitors i l'altre no es trobi en condicions d'exercir adequadament les seves funcions de representació i assistència de la víctima menor o amb capacitat judicialment modificada.

c) Quan la víctima menor d'edat o amb capacitat judicialment modificada no estigui acompanyada o es trobi separada de qui exerceixi la pàtria potestat o càrrecs tutelars.

3. Quan existeixin dubtes sobre l'edat de la víctima i no pugui ser determinada amb certesa, es presumirà que es tracta d'una persona menor d'edat, als efectes del que disposa aquesta Llei.

Article 27. Organització de les Oficines d'Assistència a les Víctimes

1. El Govern i les comunitats autònomes que hagin assumit competències en matèria de justícia organitzaran, en l'àmbit que els és propi, Oficines d'Assistència a les Víctimes.

2. El Ministeri de Justícia o les comunitats autònomes podran subscriure convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades, sense ànim de lucre, per prestar els serveis d'assistència i suport a què es refereix aquest Títol.

Article 28. Funcions de les Oficines d'Assistència a les Víctimes

1. Les Oficines d'Assistència a les Víctimes prestaran una assistència que inclourà com a mínim:

a) Informació general sobre els seus drets i, en particular, sobre la possibilitat d'accedir a un sistema públic d'indemnització.

b) Informació sobre els serveis especialitzats disponibles que puguin prestar assistència a la víctima, a la vista de les seves circumstàncies personals i la naturalesa del delicte de què pugui haver estat objecte.

c) Suport emocional a la víctima.

d) Assessorament sobre els drets econòmics relacionats amb el procés, en particular, el procediment per reclamar la indemnització dels danys i perjudicis patits i el dret a accedir a la justícia gratuïta.

e) Assessorament sobre el risc i la forma de prevenir la victimització secundària o reiterada, o la intimidació o represàlies.

f) Coordinació dels diferents òrgans, institucions i entitats competents per a la prestació de serveis de suport a la víctima.

g) Coordinació amb jutges, tribunals i Ministeri Fiscal per a la prestació dels serveis de suport a les víctimes.

2. Les Oficines d'Assistència a les Víctimes realitzaran una valoració de les seves circumstàncies particulars, especialment quant a les circumstàncies a què es refereix l'apartat 2 de l'article 23, amb la finalitat de determinar quines mesures d'assistència i suport han de ser prestades a la víctima, entre les quals es podran incloure:

a) La prestació de suport o assistència psicològica.

b) L'acompanyament a judici.

c) La informació sobre els recursos psicosocials i assistencials disponibles i, si la víctima ho sol·licita, derivació a aquests.

d) Les mesures especials de suport que puguin resultar necessàries quan es tracti d'una víctima amb necessitats especials de protecció.

e) La derivació a serveis de suport especialitzats.

3. L'accés als serveis de suport a les víctimes no es condicionarà a la presentació prèvia d'una denúncia.

4. Els familiars de la víctima podran accedir als serveis de suport a les víctimes d'acord amb el que es disposi reglamentàriament, quan es tracti de delictes que hagin causat perjudicis d'especial gravetat.

5. Les víctimes amb discapacitat o amb necessitats especials de protecció, així com si escau les seves famílies, rebran, directament o mitjançant la seva derivació cap a serveis especialitzats, l'assistència i suport que resultin necessaris.

Article 29. Funcions de suport a actuacions de justícia restaurativa i de solució extraprocessal

Les Oficines d'Assistència a les Víctimes prestaran, en els termes que reglamentàriament es determinin, suport als serveis de justícia restaurativa i altres procediments de solució extraprocessal que legalment s'estableixin.

Article 30. Formació en els principis de protecció de les víctimes

1. El Ministeri de Justícia, el Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General de l'Estat i les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves respectives competències, asseguraran una formació general i específica, relativa a la protecció de les víctimes en el procés penal, en els cursos de formació de jutges i magistrats, fiscals, secretaris judicials, forces i cossos de seguretat, metges forenses, personal al servei de l'Administració de justícia, personal de les Oficines d'Assistència a les Víctimes i, si escau, funcionaris de l'Administració General de l'Estat o de les comunitats autònomes que exerceixin funcions en aquesta matèria.

En aquests cursos de formació es prestarà particular atenció a les víctimes necessitades d'especial protecció, a aquelles en les quals concorrin factors d'especial vulnerabilitat i a les víctimes menors o amb discapacitat.

2. Els col·legis d'advocats i de procuradors impulsaran la formació i sensibilització dels seus col·legiats en els principis de protecció de les víctimes continguts en aquesta Llei.

Article 31. Protocols d'actuació

El Govern i les comunitats autònomes en el marc de les seves competències, amb la finalitat de fer més efectiva la protecció de les víctimes i dels seus drets reconeguts per aquesta Llei, aprovaran els protocols que resultin necessaris per a la protecció de les víctimes.

Així mateix, els col·legis professionals que integrin aquells que, en la seva activitat professional, es relacionen i presten serveis a les víctimes de delictes, promouran igualment l'elaboració de protocols d'actuació que orientin la seva activitat cap a la protecció de les víctimes.

Article 32. Cooperació amb professionals i avaluació de l'atenció a les víctimes

Els poders públics fomentaran la cooperació amb els col·lectius professionals especialitzats en el tracte, atenció i protecció a les víctimes.

Es fomentarà la participació d'aquests col·lectius en els sistemes d'avaluació del funcionament de les normes, mesures i altres instruments que s'adoptin per a la protecció i assistència a les víctimes.

Article 33. Cooperació internacional

Els poders públics promouran la cooperació amb altres estats i especialment amb els estats membres de la Unió Europea en matèria de drets de les víctimes de delicte, en particular mitjançant l'intercanvi d'experiències, foment d'informació, remissió d'informació per facilitar l'assistència a les víctimes concretes per les autoritats del seu lloc de residència, conscienciació, investigació i educació, cooperació amb la societat civil, assistència a xarxes sobre dret de les víctimes i altres activitats relacionades.

Article 34. Sensibilització

Els poders públics fomentaran campanyes de sensibilització social en favor de les víctimes, així com l'autoregulació dels mitjans de comunicació social de titularitat pública i privada a fi de preservar la intimitat, la imatge, la dignitat i els altres drets de les víctimes. Aquests drets hauran de ser respectats pels mitjans de comunicació social.

Article 35. Obligació de reemborsament

1. La persona que s'hagués beneficiat de subvencions o ajudes percebudes per la seva condició de víctima i que hagués estat objecte d'alguna de les mesures de protecció regulades en aquesta Llei, estarà obligada a reemborsar les quantitats rebudes en aquest concepte i a l'abonament de les despeses causades a l'Administració per les seves actuacions de reconeixement, informació, protecció i suport, així com pels serveis prestats amb un increment de l'interès legal dels diners augmentat en un cinquanta per cent, si fos condemnada per denúncia falsa o simulació de delicte.

2. El procediment de liquidació de l'anterior obligació de reemborsament i la determinació de les quanties que puguin correspondre a cada concepte es determinaran reglamentàriament.

3. Aquesta disposició s'aplicarà sens perjudici del que preveu la Llei d'assistència jurídica gratuïta.