Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital

Article 1. Naturalesa i objectiu

1. L'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques és un tribut propi de la Generalitat, de naturalesa finalista.

2. L'objectiu de l'impost és dotar els fons per al foment de la indústria audiovisual de Catalunya creats per l'article 29 de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del cinema, i el Fons de foment per a la difusió cultural digital, creat per l'article 14 de la present llei, amb la finalitat de finançar les actuacions i mesures a les quals estan destinats aquests fons, d'acord amb la seva norma de creació.

Article 2. Àmbit territorial d'aplicació

L'impost és aplicable en l'àmbit territorial de Catalunya.

Article 3. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l'impost la disponibilitat del servei d'accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques, mitjançant la contractació amb un operador de serveis, al qual es refereix l'apartat 2, amb independència de la modalitat d'accés al servei.

2. Als efectes del que estableix la present llei, s'entén per operador de serveis les persones físiques o jurídiques inscrites al Registre d'operadors de xarxes i de serveis de comunicacions electròniques, dependent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que presten aquest servei a Catalunya.

Article 4. Supòsits de subjecció

Queden subjectes a l'impost els serveis d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques següents:

a) Els que estan vinculats o associats a la contractació de la telefonia fixa d'un immoble, o referits de qualsevol manera a un immoble en particular, si l'immoble és ubicat en el territori de Catalunya.

b) Els que es duen a terme mitjançant un dispositiu mòbil que permeti l'accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques des de diferents localitzacions, si els usuaris que contracten aquest servei tenen la seva residència habitual a Catalunya o, en cas que els usuaris siguin professionals o empreses, si tenen el seu domicili fiscal a Catalunya.

Article 5. Supòsit d'exempció

La disponibilitat del servei a la qual es refereix l'article 3.1 queda exempta de l'impost si s'efectua mitjançant la contractació amb un operador constituït en persona jurídica sense ànim de lucre.

Article 6. Subjectes passius

1. És subjecte passiu de l'impost, a títol de contribuent, la persona física o jurídica o les entitats sense personalitat jurídica a les quals es refereix l'article 35.4 de la Llei de l'Estat 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que té contractat el servei al qual es refereixen els articles 3 i 4.

2. És subjecte passiu de l'impost, a títol de substitut del contribuent, la persona física o jurídica prestadora del servei al qual es refereix l'article 3.2.

3. El substitut no pot exigir al contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes, d'acord amb el que estableix l'article 36.3 de la Llei de l'Estat 58/2003.

Article 7. Període impositiu

El període impositiu de l'impost coincideix amb el mes natural.

Article 8. Meritació

1. L'impost es merita periòdicament el primer dia de cada mes natural.

2. Si l'alta d'un usuari al servei es produeix un dia diferent del primer dia del mes natural, i aquesta alta no deriva d'un canvi entre els diferents operadors del servei, l'impost es merita el dia en què es produeix la contractació del servei.

Article 9. Quota tributària

1. S'estableix una quota tributària fixa de 0,25 euros per contracte de servei d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques i per cada període impositiu.

2. Si l'usuari es dóna de baixa del servei i no el contracta a un altre operador, la quota tributària es prorratejarà pel temps de contractació efectiva del servei.

3. Si l'usuari es dóna d'alta al servei un dia diferent del primer dia del mes natural i no disposa d'un contracte previ amb un altre operador, la quota tributària es prorratejarà pel temps comprès entre el dia de l'alta i el de finalització del període impositiu.

Article 10. Autoliquidació

1. El substitut del contribuent està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent dins el termini que es fixi per reglament.

2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar mitjançant una ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

Article 11. Gestió, recaptació, comprovació i inspecció

1. La gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que estableix la Llei 7/2007, de 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents per raó dels serveis i els operadors dels serveis que són objecte de control.

2. El departament competent en matèria de cultura ha de col·laborar amb l'Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum per vetllar pel compliment del que estableix l'article 6.3.

Article 12. Infraccions i sancions

1. Les infraccions tributàries es tipifiquen i se sancionen d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 58/2003 i les normes reglamentàries que la despleguen.

2. Les sancions han de ser imposades pels òrgans competents de l'Agència Tributària de Catalunya.

3. Les sancions a les quals es refereix l'apartat 1 s'apliquen sense perjudici de les sancions que puguin ser aplicables per la comissió d'infraccions tipificades per la normativa de protecció dels drets i deures dels consumidors i usuaris, per als casos en què les persones físiques o jurídiques prestadores del servei al qual es refereix l'article 3.2 repercuteixin al contribuent l'import de l'impost.

Article 13. Recursos i reclamacions

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost es pot interposar recurs de reposició potestatiu o reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances.

Article 14. Creació del Fons per al foment de la difusió cultural digital

1. Es crea el Fons per al foment de la difusió cultural digital com a mecanisme destinat a finançar polítiques públiques que promoguin l'accés dels ciutadans a continguts culturals digitals.

2. Els recursos del Fons s'han de destinar a projectes o actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic mitjançant polítiques de digitalització.

Article 15. Gestió dels fons

Els fons als quals es refereix l'article 1.2 han de ser gestionats pel departament competent en matèria de cultura.

Article 16. Desplegament reglamentari dels fons

1. Els reglaments reguladors dels fons als quals es refereix l'article 1.2 han d'establir, com a mínim:

a) Els criteris d'atorgament de les ajudes, d'acord amb el que estableix la Llei 20/2010.

b) La gestió que s'ha de realitzar en cas que existeixin romanents en cadascun dels fons, amb l'especificació del fons al qual es destinaran en l'exercici posterior, d'acord amb la normativa pressupostària vigent.

c) Un sistema pel qual els projectes que rebin ajudes de caràcter reintegrable i que obtinguin beneficis d'explotació hagin de retornar les ajudes, totalment o parcialment, perquè reverteixin de nou al fons.

2. El departament competent en matèria de cultura ha de garantir la participació dels professionals del sector audiovisual en l'establiment dels criteris d'atorgament dels fons.

3. S'ha d'establir per reglament un percentatge mínim de recaptació anual de l'impost per a cadascun dels fons. Aquest percentatge no pot ser inferior al 2 % de la recaptació total.

Article 17. Informe sobre la destinació dels fons

El departament competent en matèria de cultura ha de presentar al Parlament, amb una periodicitat anual, un informe sobre la destinació dels fons als quals es refereix l'article 1.2, sobre els criteris d'atorgament d'aquests fons i sobre el resultat de les actuacions realitzades d'acord amb l'article 11.2, i retre'n compte en el marc de la comissió corresponent.