Text legal · Traducció no oficial

Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el Dipòsit de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes i de Modificació de la Llei 24/1991 de l'Habitatge

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 13/1996
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Parlament de Catalunya, estableix el règim del registre i el dipòsit de les fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes situades a Catalunya, i modifica la Llei catalana 24/1991 de l'Habitatge. La llei crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, de caràcter administratiu, adscrit a l'Institut Català del Sòl, on han de constar les dades relatives a les finques arrendades, les parts contractants i les característiques dels contractes. La inscripció és obligatòria per als arrendadors i es produeix d'ofici en el moment del dipòsit preceptiu de la fiança. La llei imposa als arrendadors de finques urbanes —tant les destinades a habitatge com les destinades a altres usos— l'obligació de dipositar la fiança en metàl·lic a l'Institut Català del Sòl en el termini de dos mesos des de la formalització del contracte, d'acord amb l'article 36.1 de la Llei estatal 29/1994 d'arrendaments urbans. En els arrendaments per temporada, la fiança és proporcional al termini del contracte. Les empreses de subministraments i serveis que exigeixen fiances als abonats també han de dipositar-les. L'Institut Català del Sòl ha de destinar l'import de les fiances en dipòsit a inversions per a la construcció pública d'habitatges i a la millora de l'entorn urbà, mantenint una disponibilitat mínima del 5 % dels recursos. La llei estableix un règim d'infraccions (greus i lleus), sancions i recàrrecs per dipòsits fora de termini, i determina els òrgans competents per imposar-les. Es preveu que els rendiments generats pels dipòsits quedin afectats a finalitats de política d'habitatge. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Aquesta llei s'aplica a tots els arrendadors de finques urbanes situades a Catalunya que hagin de constituir fiances obligatòries d'acord amb la legislació estatal d'arrendaments urbans, així com a les empreses de subministraments i serveis que exigeixen fiances als abonats per a la formalització de contractes que afecten finques urbanes. També s'aplica als arrendataris en allò que fa referència als drets d'accés al Registre i a la recepció de documentació acreditativa del dipòsit. L'àmbit territorial és exclusivament Catalunya, i l'organisme gestor és l'Institut Català del Sòl, en el marc de les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de sòl i habitatge.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

El President de la Generalitat de Catalunya fa saber a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el Dipòsit de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes i de modificació de la Llei 24/1991 de l'Habitatge.

La Llei de l'Estat 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, en l'exposició de motius, estableix que té com a finalitat última contribuir a potenciar el mercat d'arrendaments urbans com a peça bàsica d'una política d'habitatge orientada a la consecució del mandat constitucional contingut en l'article 47, de reconeixement del dret de tots els ciutadans a gaudir d'un habitatge digne i adequat.

En el marc d'aquesta política, la creació d'un Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer ha de permetre disposar d'una informació adequada sobre la situació del parc d'habitatges en lloguer.

Així mateix, la Llei de Catalunya 24/1991, de 29 de novembre, de l'Habitatge, ja establia en l'article 24 l'obligació de dipositar la fiança que amb caràcter obligatori s'ha de constituir en la formalització dels contractes de lloguer d'habitatges. Quant a les companyies de serveis i subministraments que exigeixen la constitució de fiances als seus usuaris, se'n regula el dipòsit com a garantia de l'usuari en el moment de la resolució del contracte.

Atès que la Llei de l'Estat 29/1994 ha modificat el règim de dipòsit de les fiances, és necessari adequar al nou règim el precepte esmentat, i correspon a la Comunitat Autònoma aquesta regulació de conformitat amb el que estableix la disposició addicional tercera de la mateixa Llei.

Igualment, en el marc de la política pròpia en matèria de sòl i habitatge, s'introdueix un supòsit de concreció de la norma general aplicable a la modalitat d'arrendament de finques urbanes per temporada, modalitat generalitzada al territori de Catalunya, especialment a les zones turístiques. Així, s'estableix el dipòsit d'una fiança proporcional al termini de durada del contracte.

Cal destacar, finalment, que en el marc de la política d'habitatge de competència exclusiva de la Generalitat els rendiments generats pels dipòsits queden afectats a inversions destinades al foment de l'habitatge i a la millora de l'entorn urbà.

Article 1. Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes

1. Es crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, de caràcter administratiu, que depèn de l'Institut Català del Sòl, en el qual han de ser objecte d'inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendador i arrendatari referents a immobles situats a Catalunya les fiances dels quals han de ser objecte de dipòsit preceptiu, d'acord amb la present Llei.

2. En el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes han de constar les dades relatives a:

a) La situació de la finca arrendada, que ha d'incloure l'adreça postal, la titularitat, la referència cadastral, l'any de construcció, l'any i el tipus de reforma, si escau, la superfície construïda d'ús privatiu per usos, la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica.

b) La identificació de les parts contractants, que ha d'incloure els domicilis respectius a efectes de practicar les notificacions.

c) Les característiques del contracte, que ha d'incloure la data de formalització, la durada, la renda, el sistema d'actualització de la renda, les garanties addicionals a la fiança, el pagament dels subministraments bàsics i si la finca es lloga moblada o no.

d) L'import de la fiança i la data de dipòsit.

e) Les altres dades que, per elaborar l'Índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, es determinin per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria d'habitatge.

Article 2. Inscripció

1. La inscripció dels contractes de lloguer en el Registre és obligatòria per a l'arrendador. L'arrendatari pot sol·licitar la inscripció del contracte de lloguer. Aquesta inscripció es produeix d'ofici per l'Administració quan s'efectua el dipòsit preceptiu de fiances establert en l'article 3. Així mateix, quan s'extingeixi el contracte, cal sol·licitar-ne la cancel·lació en el Registre, que es produeix d'ofici en el moment de la devolució de la fiança. Els contractes de lloguer d'habitatges de protecció oficial, els quals, d'acord amb la legislació pròpia que els regula, han de ser visats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, poden ser inscrits en el Registre i ser visats en un sol acte administratiu.

2. L'Administració ha de garantir la confidencialitat de les dades personals, així com el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar de les persones inscrites en el Registre.

3. El dret d'accés al Registre queda subjecte al que estableix la normativa general aplicable i, en especial, a la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.

4. Les administracions locals poden accedir a les dades referents als contractes que se subscriguin relatius a finques situades en els seus àmbits territorials, amb les limitacions establertes en l'apartat 3.

5. Es regularà per reglament l'òrgan responsable del Registre i les unitats davant les quals poden exercir-se els drets d'accés, rectificació i cancel·lació.

Article 3. Dipòsit de fiances de contractes de lloguer

1. Els arrendadors de finques urbanes, tant les destinades a habitatge com les destinades a altres usos, han de dipositar a l'Institut Català del Sòl la fiança en metàl·lic establerta en l'article 36.1 de la Llei de l'Estat 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, en el termini de dos mesos a comptar des de la formalització del contracte.

2. En els supòsits d'arrendament de finques urbanes per temporada, la quantia de la fiança exigible, d'acord amb l'article 36.1 de la Llei de l'Estat 29/1994, ha de ser proporcional al termini de durada del contracte. En aquest cas s'ha de prendre com a referència que les dues mensualitats establertes en l'article 36.1 corresponen al contracte d'un any de durada. En els contractes de durada igual o inferior a un mes, la fiança dipositada queda automàticament renovada per pròrrogues successives o nous contractes de la mateixa finca que es formalitzin durant el període màxim que es determini per reglament.

3. L'actualització i la cancel·lació de les fiances s'han d'efectuar de conformitat amb el que estableix l'article 36 i la disposició addicional tercera de la Llei de l'Estat 29/1994 en el termini de dos mesos a comptar des del fet que les origina.

Article 4. Dipòsit de fiances de contractes de subministraments i serveis

També són objecte de dipòsit sense interès les fiances que les empreses de subministraments i serveis exigeixen als abonats per a la formalització de contractes que afecten finques urbanes.

Article 5. Documentació acreditativa

L'arrendador ha de lliurar a l'arrendatari una còpia de la documentació justificativa del compliment de l'obligació de dipositar la fiança o de l'actualització d'aquesta en el termini de dos mesos a comptar des del compliment de l'esmentada obligació.

Article 6. Executivitat

L'Institut Català del Sòl pot utilitzar la via executiva per a l'ingrés de les fiances no dipositades i de les sancions que en derivin en cas d'incompliment.

Article 7. Destinació de l'import de les fiances

1. L'Institut Català del Sòl ha de destinar l'import de les fiances que tingui en dipòsit a inversions per a la construcció pública d'habitatges, amb especial atenció a les promocions en règim de lloguer i a actuacions directes en nuclis antics o subjectes a un procés de renovació urbana, així com a les finalitats que li són pròpies d'acord amb la seva regulació. En aquestes actuacions, la col·laboració i la coordinació amb els ajuntaments afectats s'han de dur a terme d'acord amb el que estableix l'apartat 2. En tot cas, l'Institut Català del Sòl ha de mantenir disponibilitats per un import no inferior al 5 % d'aquests recursos per garantir l'efectivitat en el pagament de les cancel·lacions i les devolucions consegüents que es produeixin.

2. En el si del Consell Assessor de l'Habitatge es crea una comissió específica que té com a comès el seguiment de les inversions que s'efectuïn amb els fons provinents dels dipòsits de les fiances.

3. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, anualment, prèvia presentació del programa d'habitatge públic a la Comissió de Programació d'Habitatge, creada en l'article 45 de la Llei 24/1991, de l'Habitatge, ha de procedir a sotmetre'l a informe de la Comissió a la qual fa referència l'apartat 2. Igualment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de donar compte del compliment del programa al Consell Assessor de l'Habitatge, amb menció expressa de la destinació dels fons recaptats.

4. La Comissió a la qual fa referència l'apartat 2 ha d'estar integrada per representants de la mateixa Generalitat, de les entitats representatives de les corporacions locals de Catalunya i de les entitats relacionades amb la promoció i l'ús dels habitatges.

Article 8. Tipificació de les infraccions

1. Les infraccions es classifiquen en greus i lleus, en la forma que determina la present Llei.

2. Són infraccions greus la manca de dipòsit de la fiança o de les actualitzacions d'aquesta.

3. Són infraccions lleus: l'incompliment dels requisits formals que es fixin per reglament, l'incompliment de l'obligació establerta per l'article 5 i el dipòsit de les fiances fora del termini establert per l'article 3.1, excepte que es regularitzi d'acord amb l'article 12 bis.

Article 9. Graduació de les multes

1. La infracció de l'obligació de dipositar la fiança establerta en la present Llei dóna lloc a la imposició de les multes següents:

a) Per les infraccions greus, l'import de la sanció s'ha de fixar a partir del 35 per 100 fins al 75 per 100 de l'import de les fiances o les actualitzacions no dipositades.

b) Per infraccions lleus, l'import de la sanció no pot superar el 35% de l'import de la fiança o de les seves actualitzacions que siguin procedents, amb un màxim de 3.000 euros.

2. Sense perjudici de les sancions que siguin aplicables, els imports no dipositats que hagin estat degudament requerits donen lloc a la meritació d'interessos al tipus oficial vigent pel temps en què s'hagi demorat l'ingrés.

3. (Suprimit)

Article 10. Òrgans competents

Els òrgans competents per imposar les sancions són els següents:

a) Fins a 150.000 euros, el director o directora de l'Institut Català del Sòl.

b) De 150.000 euros fins a 300.000 euros, el conseller o consellera competent en matèria de territori i sostenibilitat.

c) Per a les sancions superiors a 300.000 euros, el Govern de la Generalitat.

Article 11. Règim sancionador

1. En tot allò no regulat en la present Llei, és aplicable el règim sancionador establert en la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'Habitatge, l'aplicació de la qual s'estén als contractes de lloguer de finques urbanes per a usos diferents dels d'habitatge i servei i subministrament.

2. Les administracions públiques i les entitats de dret públic que, per les funcions que tenen atribuïdes, disposen de dades i documents relatius a contractes de lloguer de finques urbanes, així com aquelles que concedeixen qualsevol ajut o subvenció per al pagament de lloguers, tenen l'obligació de comunicar o de cedir les dades i els documents que consten en els seus expedients a requeriment de l'administració competent per a l'exercici de les tasques d'inspecció i sanció establertes per la present llei.

Article 12. Prescripció

L'obligació del dipòsit de la fiança és exigible mentre el contracte sigui vigent. El termini de prescripció de la infracció a la qual doni lloc l'incompliment d'aquesta obligació s'estableix d'acord amb el que assenyala la legislació vigent de procediment administratiu i comença a comptar des de la data de l'extinció del contracte.

Article 12 bis. Recàrrecs per dipòsits de fiances fora de termini

1. En cas que les fiances es dipositin fora del termini establert sense requeriment previ de la inspecció, s'aplica un recàrrec del 5%, del 10% o del 15% sobre l'import de la fiança, si el termini no supera, respectivament, els tres, els sis o els dotze mesos, amb exclusió de les sancions que puguin exigir-se i dels interessos de demora.

2. En cas que les fiances es dipositin fora del termini establert, sense requeriment previ de la inspecció, una vegada transcorreguts dotze mesos, s'aplica un recàrrec del 20% i els interessos de demora que s'hagin meritat a comptar des del termini establert per dipositar la fiança, amb exclusió de les sancions que puguin exigir-se.

3. En cas que les fiances es dipositin fora del termini establert, amb el requeriment previ de la Inspecció, s'ha d'aplicar un recàrrec del 25% de l'import de la fiança. Si el retard en el dipòsit de les fiances supera els dotze mesos, també amb el requeriment previ de la Inspecció, el recàrrec és el 25% de l'import de la fiança, i s'han d'afegir a la quantitat resultant els interessos de demora meritats des del final del termini establert per dipositar-la. En cap cas no s'inclouen en el càlcul del recàrrec els imports d'altres sancions que puguin exigir-se.

4. L'import màxim dels recàrrecs no pot superar els mil cinc-cents euros en cap dels casos previstos.

Article 13. Garanties addicionals

Sense perjudici de l'obligació del dipòsit de la fiança regulada en la present Llei i en la legislació d'arrendaments urbans, l'arrendatari i l'arrendador poden establir altres garanties addicionals, inclosa la subscripció d'una pòlissa d'assegurança, per garantir que l'habitatge arrendat sigui retornat en el seu estat original.

Disposicions addicionals

Disposició addicional única

(Derogada.)

Disposicions transitòries

Disposició transitòria única

Mentre no es dictin les disposicions reglamentàries de desplegament de la present Llei, el dipòsit de les fiances s'ha d'efectuar pels procediments actualment vigents.

Disposicions derogàtories

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix la present Llei.

Disposicions finals

Disposició final primera

La present Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Disposició final segona

El Govern de la Generalitat ha d'elaborar, en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la present Llei, les disposicions reglamentàries per al seu desplegament.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996. ARTUR MAS Y GAVARRÓ, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques — JORDI PUJOL, President

Font i provença

Títol original: Ley 13/1996, de 29 de julio, del Registro y el Depósito de Fianzas de los Contratos de Alquiler de Fincas Urbanas y de Modificación de la Ley 24/1991 de la Vivienda. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash eb1109cbf1e9).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.