Llei 12/2017, de 6 de juliol, de l'arquitectura

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és establir mesures de foment i impuls de la qualitat arquitectònica i urbanística, i de la contractació de la redacció de projectes, de la direcció i de l'execució de les edificacions i de la urbanització dels espais públics, exclosos els treballs d'enginyeria civil regulats per la legislació d'obra pública, perquè siguin aplicades per les administracions públiques de Catalunya i els ens, organismes i entitats que en depenen.

Article 2. L'arquitectura i els seus valors

1. Als efectes del que disposa la present llei, s'entén per arquitectura el resultat del procés de projectar, dirigir, construir, rehabilitar i mantenir, durant tot el seu cicle de vida, els edificis i els espais públics urbans resultants dels processos de gestió i execució del planejament urbanístic en els quals es desenvolupa l'activitat humana, amb la participació i la col·laboració de diverses disciplines professionals per aconseguir tota la seva complexitat.

2. L'urbanisme, entès com a perspectiva global de la relació dels assentaments humans amb el medi en què es desenvolupen les activitats humanes, i la planificació urbanística, com a tècnica que integra la planificació física amb l'econòmica i l'ambiental, en la qual participen diverses disciplines professionals per resoldre tota la seva complexitat, tenen incidència en l'arquitectura en tant que contribueixen a la configuració dels espais públics urbans i de les construccions.

3. Els valors de qualitat inherents a l'arquitectura, que la present llei vol protegir, són:

a) La idoneïtat i la qualitat tècnica de les construccions per acollir els usos previstos i, si escau, admetre capacitats funcionals més àmplies o poder-se adaptar a aquests durant tot el seu cicle de vida, així com la idoneïtat del manteniment d'aquestes construccions.

b) La millora de la qualitat de vida de les persones, procurant el seu benestar i confort en un entorn segur i accessible.

c) La contribució a la cohesió social i a la millor relació dels ciutadans amb la seva dimensió artística i cultural.

d) L'adequació a l'entorn i el paisatge dels assentaments urbans o dels espais oberts.

e) La sostenibilitat en les vessants mediambiental, econòmica i social, i el compromís col·lectiu amb l'eficàcia energètica dels edificis i la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

f) La bellesa, l'interès artístic i la seva aportació al debat cultural.

4. La qualitat arquitectònica es mesura per la satisfacció òptima, ponderada i eficient de tots i cadascun dels valors definits per l'apartat 3 en un projecte i l'obra resultant, de forma unitària i global, tant pel que fa a la diversitat dels aspectes a considerar com a la continuació del procés creatiu des del primer disseny fins al final de l'obra, i ha d'integrar en totes les seves fases la dimensió de l'explotació i el manteniment adequat dels edificis i dels espais públics.

Article 3. Finalitats

La present llei té les finalitats següents:

a) Promoure la difusió i el foment dels valors de l'arquitectura i l'urbanisme.

b) Posar en valor el patrimoni construït existent i potenciar-ne el coneixement per part de la ciutadania.

c) Impulsar la innovació, la creativitat i la qualitat en l'arquitectura, i vetllar de manera continuada per l'establiment del marc necessari per afavorir els valors inherents a l'arquitectura, especialment mitjançant la utilització d'instruments tecnològics aplicats al procés constructiu que permetin disposar de models d'informació integrada dels edificis.

d) Promoure l'educació sobre l'arquitectura, el patrimoni construït, i la seva incidència sobre les condicions i la qualitat de vida, així com la importància del seu manteniment en la fase d'explotació.

e) Promoure el paper de síntesi i d'innovació de l'arquitectura en els processos d'edificació i la seva execució, així com el seu potencial per afavorir el desenvolupament sostenible, l'eficiència energètica i la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

f) Contribuir al desenvolupament del potencial de creixement econòmic i d'ocupació que posseeix l'arquitectura.

g) Establir mecanismes en la contractació administrativa dels ens, organismes i entitats que integren el sector públic de Catalunya subjectes a la legislació sobre contractes del sector públic, que reforcin els valors de la qualitat arquitectònica definits per l'article 2, durant tot el procés de creació arquitectònica, explotació i manteniment de les edificacions.

h) Fomentar la participació simultània i coordinada de totes les disciplines professionals que participen en el procés arquitectònic, respectant les atribucions professionals que deriven de la legislació aplicable en matèria d'edificació i urbanisme, per aconseguir la màxima continuïtat entre la fase de concepció dels projectes arquitectònics i la de la realització en obra, a fi que la qualitat arquitectònica sigui l'objectiu i la responsabilitat comuns de totes elles.

i) Posar en valor l'arquitectura com a element intrínsecament unit a la configuració històrica del paisatge, tant pels seus valors patrimonials i d'identitat com per les seves característiques constructives respectuoses amb l'entorn.

Article 4. Interès públic de l'arquitectura

La creació arquitectònica és d'interès públic, d'acord amb els valors a què es refereix l'article 2. Les administracions públiques de Catalunya l'han de divulgar i impulsar, de conformitat amb la present llei.

Article 5. Disposició general

Les administracions públiques de Catalunya han de fomentar els valors de l'arquitectura i la qualitat arquitectònica, i el seu reconeixement i promoció. A aquest fi, han d'adoptar mesures per a:

a) La difusió, la sensibilització i el coneixement de l'arquitectura i el patrimoni construït que s'ajustin als valors de l'article 2.

b) L'impuls de la qualitat arquitectònica.

Article 6. Divulgació de l'arquitectura

1. Les administracions públiques de Catalunya han d'impulsar actuacions en els àmbits de la recerca i del debat propi de l'arquitectura, d'acord amb els valors establerts per l'article 2.

2. L'Administració de la Generalitat ha d'adoptar les mesures següents:

a) Impulsar l'edició de publicacions de recerca, divulgació i reconeixement de la qualitat arquitectònica dels edificis i espais públics.

b) Promoure l'ensenyament de l'arquitectura, del patrimoni construït en la seva vessant pluridisciplinària i dels aspectes que incideixen en la qualitat de vida de les persones.

c) Promoure que els organismes competents en matèria de relacions internacionals i els departaments competents en matèries relacionades amb la qualitat arquitectònica adoptin, amb la col·laboració de les corporacions i organitzacions dels professionals que intervenen en el procés arquitectònic, les mesures de coordinació i els programes necessaris de suport i foment internacional de l'arquitectura.

d) Promoure la innovació i el coneixement de l'arquitectura mitjançant la recerca, la formació i la divulgació.

Article 7. Impuls de la qualitat arquitectònica

1. Les administracions públiques de Catalunya han d'impulsar la qualitat arquitectònica, la recerca i la innovació en l'àmbit de les seves actuacions.

2. L'Administració de la Generalitat ha de promoure mesures de distinció de la qualitat arquitectònica dels edificis i espais públics contemporanis i del patrimoni construït.

3. Les administracions locals, en el marc de les seves competències i atribucions, han d'adoptar les mesures necessàries per fomentar i promoure la qualitat arquitectònica en els municipis mitjançant les determinacions del planejament urbanístic, l'impuls d'accions per a la millora de la qualitat i la integració de criteris específics de qualitat arquitectònica en els plecs de contractació de projectes, de direcció d'obres, de direcció d'execució d'obra i d'execució de l'obra, així com de la urbanització dels espais públics.

4. Les mesures a què es refereix l'apartat 3 poden aplicar-se de manera específica per mitjà dels instruments següents:

a) La formulació, la modificació o la revisió del planejament urbanístic general, a fi d'identificar i delimitar els elements i els àmbits subjectes a mesures específiques per millorar la qualitat arquitectònica d'edificis i conjunts urbans, i la concreció d'aquestes mesures.

b) L'aprovació d'ordenances municipals que prevegin mesures concretes relatives a la millora i la preservació de la qualitat arquitectònica dels edificis.

c) L'execució d'actuacions concretes destinades a la millora del paisatge urbà.

d) L'establiment de distincions, premis i reconeixements a les bones pràctiques atorgats per col·lectius de professionals i persones físiques i jurídiques que intervenen en el procés arquitectònic.

e) El foment de la participació ciutadana en el coneixement i la difusió de la qualitat arquitectònica.

Article 8. Premi Catalunya en l'Àmbit de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït

1. Es creen els Premis Catalunya en l'Àmbit de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït amb l'objectiu de reconèixer les millors aportacions a l'arquitectura, al procés arquitectònic i a la qualitat arquitectònica.

2. El Govern ha d'establir per reglament el règim jurídic, la periodicitat, la dotació econòmica i els aspectes específics de la convocatòria dels Premis Catalunya en l'Àmbit de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït.

Article 9. Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya

1. Es crea el Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya, com a òrgan assessor i consultiu de l'Administració de la Generalitat en matèria de qualitat arquitectònica i urbanística.

2. La composició i el funcionament del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya s'han d'establir per reglament. Aquest Consell és presidit pel conseller competent en matèria de territori, i en la seva composició s'ha de garantir que, a més de l'Administració de la Generalitat i els ens locals, estiguin representades les diverses disciplines professionals que participen en el procés arquitectònic i en la planificació urbanística i les relacionades amb el patrimoni construït, i s'ha de procurar que es respecti la paritat entre homes i dones.

3. Són funcions del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya:

a) Assessorar i informar el Govern sobre les matèries relacionades amb la qualitat arquitectònica i urbanística, especialment en relació amb els fins que estableix la present llei.

b) Emetre els informes en els àmbits singulars o d'especial interès pel seu valor històric, artístic, social, paisatgístic i ambiental que s'estableixin per reglament.

c) Proposar els criteris i continguts tècnics en matèria de qualitat arquitectònica que han de tenir en compte els òrgans competents en la gestió i la contractació administrativa de les obres arquitectòniques.

d) Efectuar els informes d'avaluació anual dels resultats i les propostes d'actuació per a l'aplicació de la present llei i el compliment de les seves finalitats.

e) Proposar les millores en les actuacions i, si escau, les modificacions normatives necessàries per al compliment de les finalitats de la present llei.

f) Assessorar i proposar els Premis Catalunya en l'Àmbit de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït.

g) Proposar continguts formatius sobre l'arquitectura en els estudis universitaris i altres nivells del sistema educatiu pel que fa a la seva incidència en l'entorn urbà i social.

h) Proposar actuacions per al foment de la recerca tècnica i la innovació en l'àmbit de la qualitat arquitectònica.

i) Recomanar línies d'ensenyament per millorar els estudis en matèria arquitectònica a les escoles universitàries de les diverses titulacions que intervenen en el procés arquitectònic.

j) Coordinar-se amb el Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l'Habitatge en l'àmbit de la promoció pública d'habitatges.

Article 10. Organismes consultius de qualitat arquitectònica de les administracions locals

1. Les administracions locals de Catalunya, per desenvolupar els objectius de qualitat arquitectònica definits per la present llei, poden crear organismes consultius de qualitat arquitectònica i urbanística. En la composició d'aquests organismes han d'estar representats els diferents àmbits professionals i empresarials que estan relacionats amb el procés arquitectònic, l'urbanisme i el patrimoni construït, o que hi participen, i s'ha de procurar que es respecti la paritat entre homes i dones. Els municipis de menys de vint mil habitants poden sol·licitar als consells comarcals la creació d'organismes consultius de qualitat arquitectònica.

2. Els organismes consultius de qualitat arquitectònica i urbanística de les administracions locals, en els supòsits determinats en el planejament urbanístic general que estableix l'article 7.4.a, han d'emetre, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística, un informe preceptiu en relació amb les mesures concretes que es determinen relatives a la qualitat arquitectònica per a l'execució d'obres de nova construcció d'edificis, de rehabilitació o reforma que alteri la configuració arquitectònica, i que requereixin un projecte tècnic de conformitat amb la legislació en aquesta matèria. Aquest informe s'ha de sol·licitar i emetre simultàniament als informes tècnics municipals. Si aquest informe no s'emet en el termini previst, poden seguir-se les actuacions per a l'atorgament de la llicència.

Article 11. La contractació del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic

1. Als efectes del que disposa el present capítol, s'entén per procés arquitectònic el procediment complex i complet referit a la planificació, la projecció, la direcció d'obra, la direcció d'execució de l'obra i l'execució de les edificacions i la urbanització d'espais públics que, partint dels objectius de qualitat arquitectònica que el presidirà, requereix un desenvolupament pluridisciplinar i coherent amb els requisits exigits, d'acord amb els objectius i criteris de solució fixats per l'òrgan de contractació d'aquest procés.

2. S'entén per instruments de planejament urbanístic els plans i programes amb els continguts fixats per la legislació urbanística.

Article 12. Subjectes obligats i modalitats de contractació

1. Els ens, els organismes i les entitats que integren el sector públic de Catalunya subjectes a la legislació de contractes del sector públic han de contractar els serveis derivats del procés arquitectònic i els instruments de planejament urbanístic d'acord amb aquesta legislació, amb les especificitats que determina el present capítol per a les modalitats següents:

a) Concursos d'idees d'arquitectura i de planejament urbanístic.

b) Contractació de projectes relatius al procés arquitectònic quan es tracti de projectes d'edificació de nova construcció, de rehabilitació o de reforma definits per la legislació d'ordenació de l'edificació i el valor estimat del contracte sigui igual o superior a 60.000 euros.

c) Contractació conjunta per a l'elaboració del projecte i l'execució de l'obra i dels contractes per a la construcció i l'explotació d'obres del procés arquitectònic, quan requereixin un projecte d'edificació de nova construcció, rehabilitació o reforma definit en la legislació d'ordenació de l'edificació i el contracte per a la redacció del projecte tingui un valor estimat igual o superior a 60.000 euros.

d) Contractació de la redacció dels instruments de planejament urbanístic i els projectes d'urbanització quan el valor estimat del contracte sigui igual o superior a 60.000 euros.

2. Queden subjectes a les especificitats que determina aquest capítol els contractes a què fa referència l'apartat 1 que tinguin un valor estimat inferior a 60.000 euros, si l'òrgan de contractació, atenent a la seva singularitat i rellevància, així ho resol de forma motivada.

3. Queden exempts de les especificitats determinades pel present capítol els contractes a què es refereix l'apartat 1 quan es tracti de projectes vinculats a habitatges de protecció pública.

Article 13. Criteris de valoració

1. El Govern, a proposta del Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya i amb els informes previs de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i de la Comissió de Govern Local de Catalunya, ha d'aprovar mitjançant acord criteris orientatius referents a:

a) Els criteris de valoració de les proposicions tècniques que incorporen valors inherents a l'arquitectura i que permetin determinar quina és l'oferta més avantatjosa sota els principis de no discriminació i objectivitat, i sempre que aquests criteris estiguin directament vinculats a l'objecte del contracte.

b) Els valors orientatius, a partir dels de referència de mercat publicats, del preu estimat dels diversos contractes de serveis relacionats amb el procés arquitectònic i instruments de planejament urbanístic i els d'execució d'obres, per calcular el valor estimat per a la licitació.

2. Els criteris orientatius a què es refereix l'apartat 1 s'han de tenir en compte en les licitacions dels procediments de contractació del procés arquitectònic que estableix l'article 12.

3. Els plecs de condicions han d'incorporar clàusules socials relatives als professionals i empleats dels licitadors.

4. En tots els supòsits, dins dels criteris de valoració, s'han d'incorporar els costos del manteniment dels edificis.

5. En cas que per acreditar la solvència tècnica es requereixi un control per l'organisme de contractació o, en nom d'aquest, per un organisme oficial o homologat que valori el compliment de les normes de garantia de la qualitat, pot exigir-se la presentació de les certificacions que estableix la legislació de contractes del sector públic.

Article 14. Composició i regles de funcionament dels jurats

1. La composició dels jurats dels concursos d'idees i dels concursos de projectes dels contractes dels serveis del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic ha de propiciar la presència pluridisciplinar dels experts professionals que garanteixin la consecució dels objectius qualitatius de la present llei, de conformitat amb la legislació en matèria de contractes del sector públic, i, en tots els supòsits, s'ha de procurar que es respecti la paritat entre homes i dones.

2. Almenys un terç dels que han de participar en els jurats dels procediments de concursos d'idees o de concursos de projectes del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic han de ser elegits, de forma aleatòria, entre els professionals acreditats i inclosos, a aquest efecte, en les borses establertes pels col·legis o associacions professionals previstes en la legislació corresponent en aquesta matèria. En aquest sentit, la selecció dels jurats ha de seguir els principis de professionalitat, especialitat, relació amb l'objecte del contracte, imparcialitat i independència.

3. Cal preveure la retribució o les dietes que corresponguin als membres dels jurats a què es refereix l'apartat 2, de conformitat amb el procediment que es determini per reglament.

4. La composició dels jurats que participen en els concursos d'idees i de projectes ha de fer-se pública de conformitat amb el que estableix la normativa de contractes del sector públic.

5. Els membres dels jurats dels concursos d'idees i de projectes del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic estan subjectes al mateix règim d'incompatibilitats, abstenció i recusació establert per la normativa per a les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques que intervenen en els procediments de contractació.

Article 15. Transparència i publicitat de la contractació del procés arquitectònic i dels instruments de planejament urbanístic

Les actes dels jurats que intervenen en els procediments de licitació són públiques perquè es pugui tenir coneixement de les motivacions i els criteris que justifiquen la seva decisió, i han d'incloure els vots particulars, si n'hi ha. També s'han de publicar les propostes gràfiques presentades i el resultat de la licitació en el portal de contractació pública de l'ens, organisme o entitat competent, en el Portal de la Transparència i en la Plataforma de serveis de contractació pública.

Article 16. Responsabilitat en la gestió dels projectes i l'execució de les obres

1. La persona responsable del contracte i el director de l'execució de l'obra han de vetllar perquè els valors inherents a l'arquitectura del projecte i de la seva execució determinats en el plec de prescripcions tècniques i qualsevol altre document que serveixi de base per a la licitació, l'adjudicació i la posterior execució dels contractes, estiguin presents i siguin respectats durant tot el procés d'execució del servei de redacció del projecte i de l'execució de les obres.

2. En els contractes d'obres, les facultats que corresponen a la persona responsable del contracte, de conformitat amb la normativa de contractes del sector públic, s'entenen sense perjudici de les funcions i responsabilitats específiques i independents que corresponguin al director de l'obra i al de l'execució de l'obra i, si escau, al coordinador de seguretat i salut, de conformitat amb les competències pròpies assignades per la legislació d'ordenació de l'edificació, sense perjudici de la coordinació i la col·laboració de tots els professionals en relació amb el compliment dels valors definits per l'article 2.

Article 17. Especificitats dels concursos d'idees d'arquitectura i de planejament urbanístic

1. Els concursos d'idees d'arquitectura i planejament urbanístic només poden convocar-se quan sigui necessari disposar d'idees o propostes per orientar la decisió del sector públic de Catalunya d'intervenir en les situacions territorials en què l'assumpció de diversos valors i supòsits alternatius de disseny pot conduir a resultats molt diferents entre si.

2. Els concursos d'idees d'arquitectura i de planejament urbanístic han de licitarse pel procediment de concurs de projectes amb premis o pagaments i amb intervenció de jurat.

3. En el supòsit que els ens, organismes i entitats que integren el sector públic de Catalunya vulguin contractar els serveis de redacció del projecte, han de convocar una licitació pública. Excepcionalment i per raó de les especificitats del projecte, l'òrgan de contractació pot optar motivadament per la contractació de serveis de redacció del projecte i, si escau, de la direcció de les obres, de conformitat amb l'article 18.1, mitjançant un procediment negociat amb la persona guanyadora del concurs d'idees, sempre que aquesta modalitat estigui explícitament prevista en les bases de la convocatòria del concurs. En cas que el concurs tingui diversos guanyadors, tots ells han de ser invitats a participar en les negociacions.

4. Les bases de la convocatòria del concurs de projectes han d'establir els requeriments, les característiques i les escales de representació per il·lustrar adequadament la idea projectada per cada participant, han de determinar els premis o les gratificacions i han d'especificar les previsions sobre els drets de propietat intel·lectual. La documentació sol·licitada als participants ha de ser proporcional a l'objecte del concurs d'idees i s'han d'establir els mecanismes adequats per simplificar els tràmits de lliurament.

5. Els projectes d'idees que resultin guanyadors del concurs i els documents que tinguin adjunts poden ser utilitzats en processos de participació ciutadana.

6. Als efectes de la constitució del jurat en els concursos d'idees d'arquitectura i de planejament urbanístic, prevista en la legislació de contractes del sector públic, s'han de nomenar fins a cinc professionals de notòria competència, de conformitat amb les determinacions de l'article 15.

Article 18. Especificitats de la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic

1. En la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic per part del sector públic de Catalunya, la redacció de projectes i la direcció de les obres pot licitarse potestativament de forma conjunta.

2. La licitació s'ha d'efectuar d'acord amb la legislació de contractes del sector públic. Les bases del concurs i l'anunci de licitació han d'establir criteris clars i no discriminatoris per a la selecció dels participants en el concurs de projectes, tenint en consideració, entre d'altres, els coneixements tècnics, l'eficàcia, l'experiència, la fiabilitat dels professionals i de les empreses participants, i la formació en estudis o coneixements específics vinculats a l'objecte del contracte.

3. Pot establir-se un nombre mínim o màxim de participants, en general o per modalitats, segons cada criteri de selecció, a fi de propiciar una participació diversificada que, en tots els casos, ha de permetre que el nombre d'empreses o professionals candidats sigui suficient per garantir la competència.

4. Els plecs per a la contractació de projectes relatius al procés arquitectònic:

a) Poden establir diverses fases per a la redacció dels distints tipus de projectes, i en aquest cas han d'establir el corresponent calendari d'execució.

b) Han d'introduir, per a la valoració de les proposicions més avantatjoses, a més dels aspectes econòmics, criteris de valoració que incorporin els valors inherents a l'arquitectura, sempre que estiguin vinculats a l'objecte del contracte. Aquests criteris de qualitat arquitectònica han de rebre sempre una valoració predominant en relació amb la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.

c) Han d'incorporar una determinació relativa a la manera de compensar parcialment o totalment els licitadors invitats al procediment restringit que no hagin resultat adjudicataris en proporció als requeriments exigits per a la proposta en el plec de clàusules.

5. El jurat, que s'ha de constituir a l'efecte de la puntuació dels aspectes valorables mitjançant judicis de valor no valorables amb criteris automàtics, es regeix per allò que disposa l'article 14.

Article 19. Especificitats relatives a l'admissibilitat de variants o millores del projecte arquitectònic en els contractes d'obres

1. L'òrgan de contractació pot establir, en els plecs de clàusules administratives particulars del contracte per a l'execució de l'obra, la possibilitat que les empreses licitadores presentin, d'acord amb el que estableix la normativa sobre contractació del sector públic, variants o millores en relació amb els valors inherents a l'arquitectura.

2. L'empresa adjudicatària, en el termini i amb les condicions determinats pel plec de clàusules administratives particulars, ha de presentar el projecte de les variants o millores ofertes per a la seva supervisió i, si escau, aprovació. Per a l'aprovació de les variants o millores ofertes s'ha de sol·licitar informe a les empreses o als professionals redactors del projecte arquitectònic. El termini de l'adjudicació en cap cas pot patir variacions com a conseqüència de l'aprovació d'aquest projecte.

Article 20. Especificitats de la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i l'execució de l'obra, i dels contractes per a la construcció i explotació d'obres del procés arquitectònic

1. La contractació conjunta de redacció del projecte i execució de l'obra té caràcter excepcional i únicament es pot admetre en els supòsits establerts per la legislació de contractació del sector públic o, si escau, els que detalli la normativa catalana, sense perjudici de les previsions legals respecte a la divisió dels contractes en lots.

2. En els casos a què es refereix l'apartat 1, els ens, organismes i entitats que integren el sector públic de Catalunya subjectes a la legislació sobre contractació pública han de redactar una memòria justificativa que especifiqui, a més dels motius que justifiquen l'adopció d'aquesta modalitat, els requeriments i criteris de qualitat arquitectònica que s'han de considerar en el procediment d'adjudicació del contracte. En aquests supòsits, en els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques i qualsevol altre document que serveixi de base per a la licitació, l'adjudicació i la posterior execució dels contractes, s'ha d'establir com a obligació de l'adjudicatari la necessària coordinació i col·laboració entre el redactor del projecte arquitectònic i el director de les obres.

3. Els plecs de prescripcions tècniques, els avantprojectes i qualsevol altra documentació que serveixi de base per a la licitació, l'adjudicació i la posterior execució dels contractes per a la construcció i explotació d'obres del procés arquitectònic han d'incorporar els requeriments i criteris de qualitat arquitectònica a considerar en el procediment de contractació.

Article 21. Especificitats de la contractació de la redacció dels instruments de planejament urbanístic i els projectes d'urbanització

En els procediments de contractació, oberts o restringits, relatius a la redacció de projectes d'instruments de planejament urbanístic o de projectes d'urbanització cal atendre, a més dels aspectes econòmics, els criteris vinculats als definits per l'article 2. Aquests criteris de qualitat arquitectònica han de ser valorats de forma predominant sobre el valor total determinat en els plecs de clàusules administratives.