Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta Llei té per objecte establir els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i determinar els instruments necessaris perquè la societat catalana assoleixi aquests objectius i per garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.

2. Aquesta Llei és d'aplicació a la mobilitat que s'efectua amb els sistemes de transport terrestre, en qualsevol dels seus mitjans, en l'àmbit territorial de Catalunya.

Article 2. Principis

Aquesta Llei té com a principis inspiradors:

a) El dret dels ciutadans a l'accessibilitat en unes condicions de mobilitat adequades i segures i amb el mínim impacte ambiental possible.

b) L'organització d'un sistema de distribució de mercaderies sostenible.

c) La prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, tant de persones com de mercaderies.

d) El foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu i d'altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments en bicicleta o a peu.

e) La implicació de la societat en la presa de decisions que afectin la mobilitat de les persones.

f) La distribució adequada dels costos d'implantació i gestió del transport.

g) L'adequació a les polítiques comunitàries sobre aquesta matèria.

h) L'impuls d'una mobilitat sostenible.

i) El foment del desenvolupament urbà sostenible i l'ús racional del territori.

j) El compliment dels tractats internacionals vigents relatius a la preservació del clima pel que fa a la mobilitat.

Article 3. Objectius

Els objectius que han de satisfer les polítiques de mobilitat que s'apliquin a Catalunya són:

a) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzi els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, residències i punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la forma més segura possible.

b) Adequar progressivament el sistema de càrregues i tarifes directes sobre la mobilitat a un esquema que integri les externalitats, que equipari transport públic i privat pel que fa als costos de producció i utilització dels sistemes, i que reguli l'accessibilitat ordenada al nucli urbà i al centre de les ciutats i dissuadeixi de fer un ús poc racional del vehicle privat, especialment a les localitats amb una població de dret superior a vint mil habitants.

c) Planificar la mobilitat sobre la base de la prioritat dels sistemes de transport públic i col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, en bicicleta i en altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils.

d) Establir mecanismes de coordinació per aprofitar al màxim els transports col·lectius, ja siguin transports públics o transport escolar o d'empresa.

e) Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no mecànica, com anar a peu o en bicicleta, especialment en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.

f) Efectuar i dur a terme propostes innovadores que afavoreixin un ús més racional del vehicle privat, com el cotxe multiusuari o el cotxe compartit.

g) Estudiar fórmules d'integració tarifària del transport públic en el conjunt de Catalunya.

h) Ajustar els sistemes de transport a la demanda en zones de baixa densitat de població, especialment als nuclis rurals i als allunyats dels centres i nuclis urbans, i garantir la intercomunicació d'aquests amb els centres urbans.

i) Afavorir els sistemes de transport a la demanda als polígons industrials.

j) Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures incentivadores i de foment de l'ús del transport públic i per mitjà d'actuacions dissuasives de la utilització del vehicle privat als centres de les ciutats.

k) Millorar la velocitat comercial del transport públic de viatgers.

l) Disciplinar el trànsit i exigir el compliment de les normatives europea, estatal i catalana sobre prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica, especialment als municipis amb una població de dret superior a vint mil habitants.

m) Fomentar propostes i actuacions que contribueixin a la millora de la seguretat viària.

n) Fomentar la reducció de l'accidentalitat.

o) Analitzar les polítiques de planificació i implantació d'infraestructures i serveis de transport amb criteris de sostenibilitat i racionalitzar l'ús de l'espai viari, de manera que cada mitjà de desplaçament i cada sistema de transport disposin d'un àmbit adequat a les seves característiques i als principis d'aquesta Llei.

p) Introduir de forma progressiva els mitjans teleinformàtics i les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat, amb l'objectiu de garantir una mobilitat racional, ordenada i adequada a les necessitats dels ciutadans.

q) Promoure la construcció d'aparcaments dissuasius per a automòbils, motocicletes i bicicletes a les estacions de tren i autobús i a les principals parades d'autobús amb la finalitat d'afavorir l'intercanvi modal, i als accessos a les ciutats, amb capacitat suficient, en tots dos casos, per atendre la demanda dels usuaris i amb un preu d'aparcament, si n'hi ha, adequat a la seva finalitat.

r) Avançar en la definició de polítiques que permetin el desenvolupament harmònic i sostenible del transport de mercaderies, de manera que, sense deixar d'atendre la seva demanda, se'n minimitzi l'impacte, especialment mitjançant el foment de la intermodalitat amb altres mitjans, com el ferroviari i el marítim.

s) Promoure la intermodalitat del transport de mercaderies, dotant les diferents regions i els eixos bàsics de connectivitat de les infraestructures necessàries.

t) Impulsar l'ús eficient dels recursos energètics amb la finalitat de disminuir les emissions que provoquen l'efecte hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic conforme als tractats internacionals vigents sobre la matèria.

u) Promoure una política intensa d'educació ambiental en matèria de mobilitat sostenible en coordinació amb el Departament de Medi Ambient.

v) Promoure i incentivar l'ús de combustibles alternatius al petroli, especialment en el transport col·lectiu i en l'àmbit urbà.

x) Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.

Article 3 bis. La mobilitat com a servei d'interès general de caràcter universal

1. El conjunt d'activitats pròpies del sistema de transport públic urbà i interurbà integrat de Catalunya té la consideració de servei d'interès general de caràcter universal, com a mitjà per possibilitar la igualtat d'oportunitats en l'exercici dels drets de la ciutadania i assolir els objectius de cohesió social i territorial, amb la correlativa obligació de les administracions públiques competents en aquesta matèria de garantir l'accés de totes les persones a aquest servei, a tot el territori i en condicions d'igualtat i equitat.

2. El transport públic de viatgers eficient, accessible a tot el territori i assequible econòmicament, compta amb un sistema integrat de tarifació de caràcter social que es concreta i es desenvolupa en un model estable de finançament.

[Ref. BOE-A-2015-9722#dfprimera](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-9722). S'afegeix per la disposició final 1 de la Llei 21/2015, de 29 de juliol.

Article 3 ter. Acció pública

En exercici de l'acció pública en matèria de transport públic, totes les persones poden exigir als òrgans administratius i la jurisdicció corresponent el compliment de la normativa dictada per garantir la mobilitat en transport públic i, en particular, la relativa a la integració tarifària, la tarifació social i la intermodalitat.

[Ref. BOE-A-2015-9722#dfprimera](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-9722). S'afegeix per la disposició final 1 de la Llei 21/2015, de 29 de juliol.

Article 4. Definicions

Als efectes del que regula aquesta Llei i dels instruments que s'hi estableixen es defineixen els conceptes següents:

a) Accessibilitat: Capacitat d'arribar en condicions adequades als llocs de residència, treball, formació, assistència sanitària, interès social, prestació de serveis o oci, des del punt de vista de la qualitat i disponibilitat de les infraestructures, xarxes de mobilitat i serveis de transport.

b) Cost social del transport: Efectes externs o conjunt de costos que el sistema de transport no integra en els seus preus de funcionament, compostos pels costos de la congestió i de la contaminació atmosfèrica i acústica, i pels derivats dels sinistres i les seves conseqüències, de l'ús de l'espai públic, de l'ús de l'energia, dels recursos consumits per a la fabricació i disposició d'un mode mecanitzat de transport i de l'impacte indirecte sobre el territori i la biodiversitat.

c) Desplaçament: Itinerari, amb origen i destinació definits, en el qual s'utilitzen un o diversos mitjans de transport i que es pot dividir en una o diverses etapes.

d) Mitjà de transport: Conjunt de tècniques, instruments i dispositius de característiques homogènies quant a la tecnologia que s'utilitzen per al transport de persones o mercaderies.

e) Mobilitat: Conjunt de desplaçaments que les persones i els béns han de fer per motiu laboral, formatiu, sanitari, social, cultural o d'oci, o per qualsevol altre.

f) Mobilitat sostenible: Mobilitat que es satisfà en un temps i amb un cost raonables i que minimitza els efectes negatius sobre l'entorn i la qualitat de vida de les persones.

g) Sostenibilitat: Conjunt de directrius aplicades a les polítiques de desenvolupament i orientades a garantir la satisfacció de les necessitats de les generacions presents sense posar en risc la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves.

h) Transport col·lectiu: Transport conjunt de diverses persones.

i) Transport públic: Servei de transport de persones el preu del qual és aprovat per l'administració competent.

Article 5. Instruments de planificació

1. Els instruments de planificació han de concretar, per a l'àmbit territorial que en cada cas els correspongui, l'aplicació dels objectius de mobilitat d'aquesta Llei mitjançant l'establiment de directrius, objectius temporals, propostes operatives i indicadors de control.

2. S'estableixen els instruments de planificació següents:

a) Les directrius nacionals de mobilitat.

b) Els plans directors de mobilitat.

c) Els plans específics.

d) Els plans de mobilitat urbana.

3. En les determinacions dels diversos instruments de planificació, s'ha de tenir present el transport adaptat a persones amb mobilitat reduïda i, en concret, s'ha de vetllar pel compliment de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

4. Tenen una consideració especial i específica els instruments de planificació que permeten l'aproximació entre l'habitatge, el treball i els serveis complementaris, com els equipaments educatius, sanitaris o culturals, i que eviten i redueixen els costos socials vinculats a la mobilitat obligatòria.

Article 6. Les Directrius nacionals de mobilitat (DNM)

1. Les Directrius nacionals de mobilitat constitueixen el marc orientador per a l'aplicació dels objectius de mobilitat d'aquesta Llei mitjançant l'establiment d'orientacions, criteris, objectius temporals, propostes operatives i indicadors de control. Aquestes Directrius han d'establir la relació entre la mobilitat terrestre i la resta de mitjans, marítims i aeris, i els serveis necessaris perquè funcionin. Han d'establir també la relació entre l'ús del sòl i l'oferta de transport públic i col·lectiu.

2. Les Directrius nacionals de mobilitat s'apliquen a tot el territori de Catalunya i tenen la naturalesa de pla territorial sectorial.

3. Les Directrius nacionals de mobilitat s'han d'adequar a les directrius establertes pel Pla territorial general.

4. El departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat i serveis de transport ha d'elaborar les Directrius nacionals de mobilitat, amb la col·laboració dels altres departaments de la Generalitat les competències dels quals puguin quedar afectades i de les organitzacions associatives d'ens locals, d'acord amb el que es determini per reglament. Correspon al Govern, un cop vistos els informes del Consell Català de la Mobilitat, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i de la Comissió Catalana de Seguretat Viària, donar compte al Parlament de l'aprovació de les Directrius.

5. Les Directrius nacionals de mobilitat s'han de revisar, com a mínim, cada sis anys.

Article 7. Els plans directors de mobilitat (PDM)

1. Els plans directors de mobilitat tenen per objecte el desenvolupament territorialitzat de les Directrius nacionals de mobilitat.

2. L'àmbit territorial dels plans directors de mobilitat és el determinat per les Directrius nacionals de mobilitat.

3. El contingut mínim dels plans directors de mobilitat és el següent:

a) Seguiment i gestió de la mobilitat de la zona.

b) Ordenació del trànsit interurbà d'automòbils.

c) Promoció dels transports públics col·lectius.

d) Foment de l'ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu.

e) Ordenació i explotació de la xarxa viària principal de la zona.

f) Organització de l'aparcament intrazonal.

g) Transport i distribució de mercaderies.

4. El procés d'elaboració i tramitació dels plans directors de mobilitat s'ha d'establir per reglament, el qual ha de garantir la participació dels ens locals afectats, dels organismes i entitats representatius en l'àmbit de la mobilitat, i dels departaments de la Generalitat les competències dels quals puguin quedar afectades. La iniciativa correspon a l'autoritat territorial de la mobilitat de l'àmbit corresponent o, en cas que aquest ens no hagi estat constituït, al consell comarcal, si l'àmbit coincideix amb el de la comarca, o al departament de la Generalitat competent en matèria d'infraestructures de mobilitat i transports en els altres casos.

5. L'aprovació definitiva dels plans directors de mobilitat correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat, un cop vistos els informes del Consell Català de la Mobilitat, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i la Comissió Catalana de Seguretat Viària.

6. Els plans directors de mobilitat s'han de revisar sempre que es modifiquin les Directrius nacionals de mobilitat i, en tot cas, cada sis anys.

7. Les determinacions dels plans directors de mobilitat han de ser incorporades pels instruments i els documents de planificació de rang inferior i, en general, pels instruments de planejament urbanístic o sectorial.

Article 8. Els plans específics

1. Els plans específics tenen per objecte el desenvolupament sectorialitzat de les Directrius nacionals de mobilitat, per als diferents mitjans o infraestructures de mobilitat, tant en el cas de transport de persones com en el cas de transport de mercaderies.

2. Els plans específics i les seves modificacions i revisions s'han d'elaborar i aprovar de conformitat amb el que s'estableixi per reglament, sense perjudici de la necessària aplicació de la normativa sectorial que els estableixi. En aquest procés han de participar els ens locals afectats i els organismes i entitats representatius en l'àmbit de la mobilitat.

3. El departament de la Generalitat competent en matèria d'infraestructures de mobilitat i serveis de transport ha de vetllar per la coherència de les determinacions que els plans directors de mobilitat i els plans específics estableixin.

4. Els plans específics que comprenen el conjunt de Catalunya tenen la consideració de plans territorials sectorials.

Article 9. Els plans de mobilitat urbana (PMU)

1. Els plans de mobilitat urbana són el document bàsic per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya.

2. L'àmbit territorial dels plans de mobilitat urbana és el del municipi o, amb l'acord corresponent dels ajuntaments afectats, el de diversos municipis amb un esquema de mobilitat interdependent, tant si integren una àrea urbana contínua com si no n'integren cap.

3. El contingut dels plans de mobilitat urbana s'ha d'adequar als criteris i orientacions establerts pels plans directors de mobilitat del seu àmbit i, si escau, als plans específics, i ha d'incloure un pla d'accés als sectors industrials del seu àmbit territorial.

4. La iniciativa per elaborar i aprovar els plans de mobilitat urbana correspon als ajuntaments.

5. En el procés d'elaboració dels plans de mobilitat urbana ha de quedar garantida la participació del consell territorial de la mobilitat o bé, en cas que aquest ens no hagi estat constituït, la consulta al consell comarcal corresponent i als organismes, entitats i sectors socials vinculats a la mobilitat. Abans d'aprovar-los, cal l'informe de l'autoritat territorial de la mobilitat del seu àmbit territorial o, en cas que aquest ens no hagi estat constituït, del departament de la Generalitat competent en matèria d'infraestructures i serveis de transport. En aquest informe, l'ens corresponent s'ha de pronunciar sobre la coherència del pla amb els criteris i orientacions establerts pel corresponent pla director de mobilitat i ha de vetllar per la mateixa.

6. L'elaboració i aprovació dels plans de mobilitat urbana són obligatòries per als municipis que, d'acord amb la normativa de règim local o el corresponent pla director de mobilitat, hagin de prestar el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.

7. Els plans de mobilitat urbana s'han de revisar cada sis anys.

Article 10. Instruments de programació

Per a l'aplicació dels plans directors de mobilitat pel que fa al finançament de les infraestructures i la determinació dels serveis necessaris s'estableixen els instruments de programació següents:

a) El programa d'inversions.

b) Els plans de serveis.

Article 11. El programa d'inversions

1. El programa d'inversions és l'instrument que defineix les prioritats i els mecanismes de finançament de les infraestructures i els serveis per a la mobilitat que estableixen els plans directors de mobilitat.

2. El programa d'inversions estableix la programació de les actuacions en els mitjans de transport i els recursos de què es disposa per finançar-les en un període mínim de quatre anys.

3. Les prioritats d'inversió s'han de fixar d'acord amb una avaluació multicriteri de les alternatives, que ha de tenir en compte paràmetres econòmics, socials i ambientals.

4. L'elaboració del programa d'inversions correspon a l'òrgan que, d'acord amb l'article 7.3, elabori el pla director de mobilitat corresponent. L'aprovació del finançament de les actuacions programades correspon a l'administració competent en cada cas, d'acord amb el procediment aplicable.

5. L'elaboració del programa d'inversions s'ha de comunicar al Consell Català de la Mobilitat i a les administracions amb competències sobre els mitjans de transport i les infraestructures per les quals circulen.

Article 12. Els plans de serveis

1. Els serveis d'un determinat mitjà de transport es poden programar mitjançant la formulació d'un pla de serveis que reguli el grau de participació dels operadors en la seva gestió. En el cas del transport de viatgers per carretera, s'ha de tenir en consideració la possible complementarietat del transport escolar.

2. L'àmbit del pla de serveis ha de coincidir amb el dels plans directors de mobilitat i el seu contingut s'ha d'adequar als mateixos.

3. Les administracions competents sobre el mitjà de transport de què es tracti elaboren i aproven el pla de serveis, vist l'informe de l'autoritat territorial de la mobilitat, amb la participació de la resta d'administracions, organismes i entitats vinculats.

4. Les actuacions de les administracions amb competències sobre el mitjà de transport de què es tracti s'han de coordinar mitjançant els convenis de col·laboració corresponents.

5. Els plans de serveis han d'analitzar i proposar les mesures adequades perquè es pugui accedir a peu i en bicicleta a totes les parades i estacions.

6. Per a la consecució dels objectius del pla de serveis, les administracions i els ens competents sobre els mitjans i serveis de transport poden promoure la formalització de contractes programa amb les empreses que presten el servei.

Article 13. Instruments d'avaluació i seguiment

1. Per a l'avaluació dels instruments de planificació i per a l'anàlisi dels efectes que aquests poden produir quan s'apliquin, s'estableixen els instruments d'avaluació i seguiment següents:

a) L'Observatori Català de la Mobilitat.

b) Els indicadors establerts pels propis instruments de planificació.

c) L'estudi de viabilitat.

d) L'estudi d'avaluació estratègica ambiental.

e) L'estudi d'avaluació de la mobilitat generada i de les condicions de seguretat.

2. El departament competent en matèria de transports i mobilitat ha d'elaborar, amb les dades facilitades per l'Observatori Català de la Mobilitat i els indicadors establerts per l'article 15, un informe, que s'ha de presentar cada dos anys al Parlament i al Consell Català de la Mobilitat.

Article 14. L'Observatori Català de la Mobilitat

1. L'Observatori Català de la Mobilitat, adscrit a l'àmbit d'actuació del departament competent en matèria de transports i mobilitat, es configura com un instrument de recollida i difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i del seu grau de sostenibilitat.

2. Les dades que recull l'Observatori Català de la Mobilitat són públiques i han de figurar agregades per a Catalunya i territorialitzades pels àmbits definits en les Directrius nacionals de mobilitat, sense perjudici que es concretin, progressivament, en la mesura del possible, per a l'àmbit del municipi.

3. Les dades recollides per l'Observatori Català de la Mobilitat han de referir-se, com a mínim, als objectius quantitatius i qualitatius, els indicadors de mobilitat, els serveis públics de transport, els comptes del transport i les informacions ja disponibles en altres observatoris o organismes integrants del Sistema Estadístic de Catalunya.

Article 15. Indicadors de mobilitat

1. Els instruments de planificació han d'establir els indicadors de mobilitat, els quals han de cobrir les categories següents:

a) Accessibilitat.

b) Impacte ambiental i territorial.

c) Emissions de gasos d'efecte hivernacle.

d) Impacte sonor.

e) Seguretat.

f) Costos socials i eficiència dels sistemes.

g) Capacitat, oferta i demanda.

h) Qualitat del servei.

i) Consum energètic.

j) Intermodalitat.

2. Els indicadors de mobilitat s'han d'adaptar als estàndards internacionals acordats per la Unió Europea, especialment en les polítiques d'integració ambiental.

Article 16. Estudi de viabilitat

1. L'estudi de viabilitat té per objecte avaluar l'impacte que comporta la creació, modificació o adaptació d'una infraestructura o un servei de transport, tant des del punt de vista de l'oferta i la demanda com des de les perspectives economicofinancera, ambiental, de seguretat i funcional. L'avaluació de cada estudi ha de tenir present la realitat poblacional, social i laboral de les diferents comarques i regions de Catalunya i ha d'aplicar els criteris corresponents a aquestes diferències.

2. Els plans directors de mobilitat i els plans de mobilitat urbana han de disposar d'un estudi de viabilitat que contingui, per a cada nova infraestructura de transport prevista, l'avaluació de la demanda; l'anàlisi dels costos d'implantació i amortització, i dels costos i ingressos d'operació i manteniment; la valoració de les possibles afectacions mediambientals i dels costos socials, i una anàlisi de funcionalitat que garanteixi l'eficàcia, l'ergonomia i la seguretat del sistema.

Article 17. Estudi d'avaluació estratègica ambiental

Els instruments de planificació establerts per aquesta Llei s'han de sotmetre a una avaluació estratègica ambiental, d'acord amb el Departament de Medi Ambient i amb el que estableixi la legislació comunitària.

Article 18. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada

1. L'estudi d'avaluació de la mobilitat generada avalua l'increment potencial de desplaçaments provocat per una nova planificació o una nova implantació d'activitats i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i sistemes de transport, inclosos els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments en bicicleta o a peu. Així mateix, valora la viabilitat de les mesures proposades per gestionar de manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les fórmules de participació del promotor o promotora per col·laborar en la solució dels problemes derivats d'aquesta nova mobilitat generada.

2. L'estudi d'avaluació de la mobilitat generada s'ha d'incloure, com a mínim, en els plans territorials d'equipaments o serveis, plans directors, plans d'ordenació municipal o instruments equivalents i projectes de noves instal·lacions que es determinin per reglament.

3. L'estudi d'avaluació de la mobilitat generada s'ha de sotmetre a informació pública, conjuntament amb el pla o projecte de què es tracti, i ha de ser sotmès a informe de l'autoritat territorial de la mobilitat.

4. Per a l'aprovació definitiva dels plans o projectes que han motivat l'elaboració de l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada, s'han de prendre en consideració i valorar-ne les conclusions. Si els plans o projectes no segueixen les determinacions de l'estudi, ho han de justificar.

5. En l'estudi de la mobilitat generada s'ha de prendre en consideració la possibilitat que els promotors de l'activitat de què es tracti participin en el finançament de l'increment dels serveis de transport públic que resultin pertinents, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Article 19. Òrgans de gestió i participació

S'estableixen els òrgans de gestió i de participació següents:

a) Les autoritats territorials de la mobilitat.

b) El Consell Català de la Mobilitat.

c) Els consells territorials de la mobilitat.

Article 20. Les autoritats territorials de la mobilitat

1. Per elaborar i gestionar els plans directors de mobilitat, el departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat i transport i els ens locals de l'àmbit territorial corresponent poden promoure la constitució de consorcis, amb la denominació d'autoritats territorials de la mobilitat. Aquests consorcis s'han de subjectar al que disposa l'article 55 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i les seves modificacions.

2. Poden incorporar-se als consorcis que es constitueixin les administracions amb competències en matèria de mobilitat i les administracions compromeses financerament per infraestructures o serveis de mobilitat en l'àmbit territorial corresponent.

3. Les autoritats territorials de la mobilitat s'han de constituir en els àmbits coincidents amb els dels plans directors de mobilitat.

4. La composició i el règim jurídic, orgànic i funcional de les autoritats territorials de la mobilitat s'han de determinar per reglament, el qual ha de procurar que hi hagi una representació paritària entre la Generalitat i les altres administracions. És president o presidenta d'aquestes autoritats el conseller o consellera competent en matèria de transports i mobilitat o la persona que aquest designi.

5. Corresponen a les autoritats territorials de la mobilitat les funcions següents:

a) L'elaboració, tramitació i avaluació dels plans directors de mobilitat.

b) L'emissió d'informes respecte als plans de mobilitat urbana, plans de serveis i estudis d'avaluació de la mobilitat generada.

c) L'aplicació i finançament de mesures per a l'ús racional del vehicle privat.

d) L'elaboració i finançament de propostes per a l'ús racional de les vies i de l'espai públic, en aspectes com l'aparcament, les àrees de vianants o la implantació de carrils reservats per al transport públic o les bicicletes.

e) El foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans.

f) L'elaboració de propostes de millora de la seguretat en el transport.

6. Corresponen a les autoritats territorials de la mobilitat les funcions que les administracions constituents acordin de la forma que es determini per reglament amb relació a les matèries següents:

a) La planificació i coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial, així com del transport de mercaderies.

b) La política de tarifes dels serveis de transport públic adherits.

Article 21. El Consell Català de la Mobilitat

1. Es crea el Consell Català de la Mobilitat, adscrit al departament competent en matèria d'infraestructures de mobilitat i serveis de transport, com a òrgan consultiu, assessor i de concertació i participació de les administracions, organismes, corporacions, entitats i sectors socials vinculats a la mobilitat.

2. La composició, l'estructura i el règim de funcionament del Consell Català de la Mobilitat s'han d'establir per reglament. En la seva composició s'ha de garantir la participació de totes les administracions amb competències en matèria de mobilitat, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les organitzacions representatives dels consumidors i usuaris i, en general, de les entitats cíviques i socials.

Article 22. Funcions del Consell Català de la Mobilitat

El Consell Català de la Mobilitat té les funcions següents:

a) Proposar accions per a l'estudi de la mobilitat i de la demanda de serveis de transport per part dels ciutadans i els sectors econòmics.

b) Avaluar les accions empreses en matèria d'organització de la mobilitat de persones i mercaderies, prestant una atenció especial a les qüestions vinculades a la intermodalitat, i fer-ne el seguiment.

c) Informar sobre els instruments de planificació en els casos que aquesta Llei estableix i sobre qualsevol assumpte que pugui ser-li sotmès per la Generalitat o les altres administracions competents en matèria de mobilitat.

d) Informar sobre els projectes de disposicions normatives que afectin les matèries vinculades a la mobilitat.

e) Formular les recomanacions que estimi adequades a partir de l'informe biennal sobre la mobilitat.

f) Rebre informació, amb la periodicitat que es determini, respecte a les polítiques d'ordenació viària, de transport públic col·lectiu i dels altres sistemes de transport de baix impacte, com el desplaçament a peu o en bicicleta, que siguin establertes per les administracions competents en la matèria.

g) Impulsar estudis sobre la modelització per a la planificació de la mobilitat.

h) Impulsar l'obtenció i mantenir el seguiment de la informació necessària sobre mobilitat i serveis de transport amb la finalitat de poder prendre decisions de planificació i gestió.

i) Resoldre, en termes d'arbitratge, les controvèrsies que li siguin plantejades en matèries de la seva competència.

j) Qualsevol altra que li sigui encomanada per les disposicions legals o reglamentàries que regulin aspectes vinculats a la mobilitat, ordenació viària i transports, o pels poders públics.

Article 23. Els consells territorials de la mobilitat

1. Els municipis, agrupacions de municipis, consells comarcals, entitats metropolitanes i autoritats territorials de mobilitat poden constituir, en l'àmbit del territori dels seus plans de mobilitat urbana o del seu pla director de mobilitat, consells territorials de mobilitat, com a òrgans de consulta i participació dels diferents agents representatius dels organismes i entitats vinculats a aquesta matèria i dels ciutadans.

2. La composició i el règim orgànic i funcional dels consells territorials de mobilitat han de ser determinats per l'ens promotor corresponent de manera que el nivell de participació cívica i social que els sigui propi quedi garantit.