Text legal · Traducció no oficial

Llei 12/2014, de 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 12/2014
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2014-11-20

Resum en català

La Llei 12/2014 crea tres tributs propis de la Generalitat de Catalunya amb finalitat extrafiscal i mediambiental: l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen per l'aviació comercial, l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera per la indústria i l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear. Els dos primers graven emissions contaminants reals mesurades en cicles LTO o càrregues màssiques anuals; el tercer grava l'ús de combustible nuclear com a factor de risc potencial per al medi ambient. El capítol IV estableix normes comunes de gestió, recaptació, inspecció, règim d'infraccions i sancions, i recursos. La llei s'estructura en un capítol preliminar i quatre capítols substantius, completats per disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals. El capítol I (arts. 2–10) regula l'impost sobre aviació comercial; el capítol II (arts. 11–20) l'impost industrial; el capítol III (arts. 21–30) l'impost nuclear, declarat inconstitucional i nul pel Tribunal Constitucional en la sentència 74/2016; i el capítol IV (arts. 31–33) recull les normes comunes. Les disposicions addicionals modifiquen la Llei 22/1983 de protecció de l'ambient atmosfèric i la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, entre d'altres. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

S'aplica a tot el territori de Catalunya. Subjectes passius: companyies aèries que operen en aeròdroms catalans (capítol I); persones físiques o jurídiques que realitzen activitats industrials emissores en instal·lacions classificades en l'annex I.1 de la Llei 20/2009 o en instal·lacions de combustió de més de 20 megavats tèrmics (capítol II); i, quant al capítol III —declarat inconstitucional—, els productors d'energia elèctrica d'origen nuclear a Catalunya.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

El President de la Generalitat de Catalunya. Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 12/2014, de 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear.

A partir de les recomanacions de la Unió Europea sobre l'adopció de mesures de fiscalitat mediambiental, cal plantejar-se la possibilitat de crear noves figures tributàries en aquest àmbit.

L'objecte de la present llei és la creació, com a tributs propis de la Generalitat de Catalunya, de l'impost sobre les emissions contaminants d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear.

Els nous impostos es configuren des d'una doble vessant. D'una banda, el seu caràcter extrafiscal pretén orientar el comportament dels agents econòmics afectats, amb la interiorització dels costos no desitjats i de les externalitats negatives que generen amb la seva activitat, amb l'objectiu de contribuir a la millora i la preservació del medi ambient. D'altra banda, esdevenen instruments de política econòmica i, en aquest sentit, no es pot negligir que concorre també una finalitat fiscal, ja que amb la seva exacció s'obtindran ingressos addicionals que han de permetre subvenir, en part, les despeses i inversions públiques en matèria de medi ambient i, en general, a les polítiques de foment de la preservació i la millora de la qualitat del medi ambient.

El capítol I regula l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial. La creació d'aquest impost és una innovació en l'ordenament jurídic estatal, ja que els precedents més propers es troben a França, Alemanya i el Regne Unit.

Des del punt de vista de la normativa vigent en matèria de medi ambient, la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, estableix que el Govern ha de declarar una zona determinada com a zona de protecció especial si es constata que en aquell sector del territori se superen els nivells admissibles de qualitat de l'aire. Si una zona és declarada zona de protecció especial, s'ha d'elaborar un pla d'actuació que indiqui les mesures que cal prendre, els mitjans econòmics o d'altra naturalesa que cal utilitzar i les entitats i els òrgans encarregats d'executar-lo. Una de les mesures esmentades en aquest pla és la creació d'un impost sobre les emissions contaminants d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïdes per l'aviació comercial de passatgers. Seguint aquesta línia d'actuació, l'objecte de l'impost que es crea és gravar l'emissió d'òxids de nitrogen efectuada per l'aviació comercial durant les fases de rodatge d'entrada i sortida, enlairament i aterratge, pel dany que provoca en la qualitat de l'aire de la zona.

El capítol II conté els preceptes dedicats a l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria.

Totes les avaluacions efectuades en els darrers anys posen de manifest que, malgrat les mesures posades en marxa en les darreres dècades, encara hi ha nivells de contaminació amb efectes adversos molt significatius per a la salut humana i el medi ambient, especialment en les aglomeracions urbanes i en les zones on es produeix una determinada concentració d'activitats industrials. En l'àmbit europeu, en el marc d'aplicació de la Directiva 2010/75/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials, cal prendre mesures per evitar, reduir i, sempre que sigui possible, eliminar la contaminació derivada de les activitats industrials de conformitat amb el principi de «qui contamina paga» i el principi de prevenció de la contaminació. El control ha de prioritzar les intervencions en les fonts d'origen, assegurant una gestió prudent dels recursos naturals i tenint en compte, sempre que sigui necessari, la situació socioeconòmica i les especificitats locals d'on es realitza l'activitat industrial.

En aquest context es crea aquesta figura impositiva com a instrument d'estímul i incentiu a la reducció de la contaminació atmosfèrica, amb millores tècniques per reduir les emissions atmosfèriques industrials i, per tant, millorar la qualitat de l'aire dels ciutadans propers a activitats industrials. Aquest tribut no és desconegut en el nostre ordenament jurídic; així, altres comunitats autònomes ja tenen aprovats impostos similars, com per exemple Aragó, Castella-La Manxa, la Regió de Múrcia, Galícia i Andalusia.

El capítol III regula l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, per la incidència que pot tenir en el medi ambient. El seu precedent més immediat es troba a la Comunitat Valenciana, que, mitjançant la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, crea l'impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient, un dels fets imposables del qual és el dany, l'impacte, l'afecció i el risc derivat de la producció d'energia elèctrica.

A Catalunya s'utilitzen diversos sistemes de producció d'energia elèctrica, i el seu impacte en el medi ambient es produeix de diverses formes. La producció d'origen nuclear no té un efecte contaminant immediat i real, però utilitza combustible nuclear, que és el factor que comporta el risc gravable sobre el medi ambient. Certament, a diferència d'altres formes de producció d'energia elèctrica, la nuclear no és directament contaminant, però qualsevol incidència que es produeixi en el seu procés de producció comporta un greu risc d'afectació per al medi ambient, risc que cal considerar i prevenir. Les altres fonts d'energia gravades sí que comporten l'emissió al medi de determinades substàncies contaminants. Per això, la tributació d'unes i altres fonts no pot ser idèntica, de manera que se sotmeten a dos tributs diferents: mentre la primera es grava pels riscos potencials en el medi ambient determinats per la utilització de combustible nuclear, les altres fonts tributen d'acord amb el mesurament dels elements contaminants que emeten a l'atmosfera.

Per tant, l'objecte o la finalitat de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear és gravar els esmentats riscos i, atès que l'element determinant d'aquests riscos és la utilització del combustible nuclear, aquest factor és el que defineix el fet imposable.

D'acord amb tot això, el subjecte passiu a títol de contribuent és la persona física o jurídica que du a terme l'activitat de producció d'energia elèctrica i que, en usar el combustible nuclear, genera el risc. I la base imposable —element essencial de l'impost en el qual millor pot quedar reflectida la finalitat extrafiscal del tribut— està constituïda per la quantitat de combustible nuclear usat, magnitud que reflecteix la capacitat o la intensitat del risc: a major base imposable, major és el risc que pot derivar de qualsevol incidència pertorbadora de la normalitat de l'activitat de generació d'energia. Considerar la font del risc com a element determinant del fet imposable i el seu trasllat com a magnitud de la base imposable és la manera d'incorporar la necessària modulació de l'impost en termes d'extrafiscalitat, segons sigui més o menys eficient el procés productiu: un ús més eficient del combustible nuclear (menys quantitat de combustible per produir la mateixa energia) ha de comportar una menor quota tributària.

Finalment, la creació d'aquest impost comporta, al seu torn, la modificació de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que regula el gravamen de protecció civil que grava les centrals nuclears, de manera que aquestes, a partir de l'entrada en vigor de la present llei, queden excloses de la tributació del gravamen.

El capítol IV recull els preceptes aplicables a tots i cadascun dels tributs nous, relatius a aspectes de gestió, recaptació i inspecció; el règim d'infraccions i sancions, i el de recursos i reclamacions.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació de la Llei

1. L'objecte de la present llei és la creació, com a tributs propis de la Generalitat, dels impostos següents:

a) L'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial.

b) L'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria.

2. Els impostos als quals es refereix l'apartat 1 són aplicables a tot el territori de Catalunya, i són compatibles amb altres impostos i taxes.

(Es declara inconstitucional i nul l'apartat 1.c), per sentència 74/2016 del TC de 14 d'abril de 2016. [Ref. BOE-A-2016-4858](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-4858).)

(Es revoca la suspensió de la vigència i aplicació de l'apartat 1.c), per interlocutòria del TC d'1 de desembre de 2015. [Ref. BOE-A-2015-13384](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-13384).)

(Es suspèn la vigència i aplicació de l'apartat 1.c) des del 17 de juliol de 2015 per a les parts en el procés i des del 24 de juliol de 2015 per als tercers per providència del TC que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 4292/2015. [Ref. BOE-A-2015-8266](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-8266).)

Capítol I. Impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial

Article 2. Objecte

L'objecte de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial és gravar l'emissió d'òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers i de mercaderies en els aeròdroms durant el cicle LTO (landing and take-off), que comprèn les fases de rodatge d'entrada a l'aeroport, de rodatge de sortida de l'aeroport, d'enlairament i d'aterratge, pel risc que provoca en el medi ambient.

(Tingui's en compte que aquesta darrera actualització per l'art. 4.1 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020)., entra en vigor l'1 de gener de 2017.)

(Es modifica per l'art. 4.1 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020).)

Article 3. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial l'emissió d'òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers i de mercaderies durant el cicle LTO en aeròdroms pertanyents a municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric per la normativa vigent.

(Tingui's en compte que aquesta darrera actualització de l'apartat 1 per l'art. 4.2 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020)., entra en vigor l'1 de gener de 2017.)

2. Als efectes de la present llei, els vols de posicionament no es consideren vols comercials.

3. No resten subjectes al present impost els vols següents:

a) Els vols efectuats per aeronaus medicalitzades.

b) Els vols d'helicòpters destinats al transport de malalts.

c) Els vols destinats a serveis públics, com la presa d'imatges del trànsit, la cartografia, la lluita contra incendis o altres serveis anàlegs.

(Es modifica l'apartat 1 per l'art. 4.2 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020).)

Article 4. Exempcions

Queden exempts de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial:

a) Les aeronaus amb un factor d'emissió inferior a dos quilograms d'òxids de nitrogen per cicle LTO.

b) Els vols que es donen en situacions excepcionals, com els aterratges induïts per problemes d'operativitat en aeròdroms propers, els aterratges d'emergència o les accions específiques de suport a zones on es realitzen campanyes solidàries i humanitàries.

Article 5. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, a títol de contribuents, les companyies aèries i les persones físiques o jurídiques que operen o nolegen vols que surten d'un aeròdrom de Catalunya.

Article 6. Base imposable

1. La base imposable de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial està constituïda per la quantitat, en quilograms, d'òxids de nitrogen emesa durant el cicle LTO de les aeronaus durant el període impositiu.

2. A l'efecte de determinar la base imposable d'aquest impost, s'aplicaran els factors d'emissió que determina la guia d'inventaris d'emissions EMEP/EEA, de l'Agència Europea de Medi Ambient. En el cas de models d'aeronau no inclosos en aquesta guia, cal aplicar el factor d'emissió declarat pel fabricant corresponent al motor instal·lat en aquests models d'aeronau i, en el seu defecte, el factor d'emissió del motor que, per les seves característiques tècniques, sigui equiparable quant a l'emissió d'òxids de nitrogen. En el cas dels helicòpters, els factors d'emissió aplicables són els establerts per l'Oficina Federal d'Aviació Civil de Suïssa.

3. La base imposable d'aquest impost es calcula sumant les bases imposables parcials que resulten de multiplicar, per a cada model d'aeronau del contribuent, el nombre de vols anuals pel factor d'emissió d'òxids de nitrogen corresponent a aquell model d'aeronau.

(Es modifica per l'art. 6 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569))

(Es modifica per l'art. 4.3 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020).)

Article 7. Tipus impositiu i quota íntegra

1. El tipus impositiu és de 3,5 euros per quilogram d'òxids de nitrogen.

2. La quota íntegra s'obté de multiplicar la base imposable pel tipus impositiu.

(Es modifica l'apartat 1 per l'art. 4 del Decret-llei 12/2019, de 9 de juliol. Ref. DOGC-f-2019-90518)

(Es modifica per l'art. 4.4 de la Llei 2/2016, de 2 de novembre. [Ref. BOE-A-2016-11020](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11020).)

Article 8. Quota líquida i bonificació

1. La quota líquida de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial s'obté d'aplicar a la quota íntegra, si escau, una bonificació per l'import que resulti d'aplicar el 5 % sobre el producte de la quota íntegra pel percentatge d'aeronaus del contribuent que disposen d'aleta d'extrem. Aquest percentatge es calcula respecte a les aeronaus que operen en l'aeròdrom corresponent.

2. Si la bonificació a la qual es refereix l'apartat 1 no és aplicable, la quota líquida coincideix amb la quota íntegra.

Article 9. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial és l'any natural, sense perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. El període impositiu és inferior a l'any natural en els supòsits en què l'inici de les activitats en l'aeròdrom corresponent es produeixi en una data posterior a l'1 de gener o en què el cessament de les activitats es produeixi en una data anterior al 31 de desembre. A tal efecte, no es consideren els casos de successió en l'execució de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no comporten un cessament de l'activitat, sense perjudici del que disposa la Llei general tributària.

3. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu.

Article 10. Autoliquidació

1. El subjecte passiu està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial i a efectuar el seu ingrés corresponent en les condicions i els terminis que s'estableixen per reglament.

2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

Capítol II. Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria

Article 11. Objecte

L'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria grava l'emissió a l'atmosfera de les substàncies a les quals es refereix l'article 12, amb la finalitat d'incentivar conductes més respectuoses envers el medi ambient atmosfèric i aconseguir una millor qualitat de l'aire, generades en les instal·lacions següents:

a) Les instal·lacions industrials classificades en l'annex I.1 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

b) Les instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a 20 megavats tèrmics.

Article 12. Fet imposable

El fet imposable de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria està constituït per les emissions canalitzades a l'atmosfera d'òxids de nitrogen, de diòxid de sofre, de partícules i de carboni orgànic total que es generen tant en instal·lacions industrials incloses en l'annex I.1 de la Llei 20/2009 com en instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a 20 megavats tèrmics, sempre que les emissions de les instal·lacions siguin superiors a 150 tones anuals de diòxid de sofre, de 100 tones anuals d'òxids de nitrogen, de 50 tones anuals de partícules o de 150 tones anuals de carboni orgànic total.

Article 13. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals fa referència l'article 35.4 de la Llei general tributària que realitzin qualsevol de les activitats que constitueixen el fet imposable.

Article 14. Base imposable

1. La base imposable de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria està constituïda per les emissions màssiques de cadascuna de les substàncies contaminants a l'atmosfera emeses per una mateixa instal·lació durant el període impositiu corresponent.

2. La base imposable de cada establiment és la càrrega màssica anual que emet a l'atmosfera en relació amb cada contaminant, calculada d'acord amb la fórmula següent:

Càrrega màssica anual de l'establiment = Suma de la càrrega màssica de cada focus de l'establiment.

3. Per a cada focus emissor, la càrrega màssica anual s'ha de calcular d'acord amb la fórmula corresponent, on:

— Concentració és la concentració mitjana anual de cada focus emissor.

— Cabal és el cabal mitjà anual de cada focus emissor.

— Hores anuals de funcionament és el temps anual de funcionament de cada focus.

4. Per calcular cada factor al qual es refereixen els apartats 2 i 3, cal aplicar el procediment que s'estableix per reglament.

5. A l'efecte del càlcul de l'emissió màssica de l'establiment no computen les emissions associades a calderes que utilitzen combustibles convencionals: gas natural, propà, gas liquat del petroli, gasoil, fuel-oil, torba, lignit, hulla, antracita, coc, biomassa —definida d'acord amb el punt 31 de l'article 3 de la Directiva 2010/75/EU— i biogàs, i que tinguin una potència inferior a 2,3 megavats tèrmics.

6. No formen part de la càrrega màssica anual emesa per l'establiment les emissions màssiques de les seves instal·lacions de cogeneració que tenen una potència nominal inferior a 20 megavats tèrmics i que utilitzen com a combustible gas natural o biogàs amb un contingut de sofre com el del gas natural.

Article 15. Base liquidable

La base liquidable de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria s'obté de reduir la base imposable de cada tipus de contaminant en els imports següents:

a) Diòxid de sofre: 150 tones anuals.

b) Òxids de nitrogen: 100 tones anuals.

c) Partícules: 50 tones anuals.

d) Carboni orgànic total: 150 tones anuals.

Article 16. Tipus impositiu i quota íntegra

La quota íntegra de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria és el resultat d'aplicar a la base liquidable, per a cada substància, els tipus següents:

a) 45 euros per tona de diòxid de sofre.

b) 75 euros per tona d'òxids de nitrogen.

c) 60 euros per tona de partícules.

d) 45 euros per tona de carboni orgànic total.

Article 17. Bonificacions

La quota líquida de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria s'obté d'aplicar a la quota íntegra les bonificacions següents:

a) Una bonificació del 50 % del percentatge que resulta de la càrrega màssica anual provinent d'instal·lacions de cogeneració ubicades en establiments industrials amb una potència nominal superior a 20 megavats tèrmics que utilitzen com a combustible gas natural o biogàs respecte a la càrrega màssica anual de l'establiment. Als efectes d'aquesta bonificació, el contingut de sofre del biogàs no pot ser superior al que estableix la normativa per al gas natural.

b) Una bonificació del 10 % de la inversió efectuada en el període impositiu en béns de l'actiu material destinats a la protecció del medi ambient, sempre que comporti una millora de les exigències establertes per la normativa i que estiguin incloses en programes, convenis o acords amb l'administració competent en matèria de medi ambient. Donen dret a la bonificació, als efectes del que estableix el present article, les inversions associades a evitar la contaminació atmosfèrica en els àmbits següents, sempre que siguin certificades per la Direcció General de Qualitat Ambiental i que l'import màxim de la bonificació no superi el 15 % de la quota íntegra:

1r. Tractament o reducció de les emissions a l'atmosfera.

2n. Canvis de combustible per combustibles més nets.

3r. Pavimentació per evitar emissions difuses.

4t. Canvi en els processos amb la finalitat de reduir les emissions a l'atmosfera.

(Es modifica la lletra b) per la disposició modificativa 4 de la Llei 14/2015, de 21 de juliol. [Ref. BOE-A-2015-9206](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-9206).)

Article 18. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria és l'any natural, sense perjudici del que estableix l'apartat 2.

3. A l'efecte del que estableix l'apartat 2, no es consideren els casos de successió en l'execució de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no comporten un cessament de l'activitat en la instal·lació, sense perjudici del que disposa la Llei general tributària.

4. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu.

Article 19. Liquidació i pagament de l'impost

1. El subjecte passiu de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria està obligat a presentar l'autoliquidació per a cadascuna de les instal·lacions en les quals es realitzen les activitats gravades, i a efectuar el seu ingrés corresponent en les condicions i els terminis que s'estableixen per reglament.

2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

Article 20. Afectació

Els ingressos derivats de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria estan afectats a dotar el Fons per a la protecció de l'ambient atmosfèric, creat per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, al Programa de vigilància i control ambiental atmosfèric a la indústria i a mesures compensatòries de la contaminació atmosfèrica.

Capítol III. Impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear

Article 21. Objecte

L'objecte de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear és gravar els riscos per l'impacte i eventual dany en el medi ambient derivats de l'activitat de producció d'energia elèctrica d'origen nuclear efectuada en el territori de Catalunya.

(Es declara inconstitucional i nul el capítol III sencer, per sentència del TC de 14 d'abril de 2016. [Ref. BOE-A-2016-4858](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-4858).)

(Es revoca la suspensió de la vigència i aplicació d'aquest precepte per interlocutòria del TC d'1 de desembre de 2015. [Ref. BOE-A-2015-13384](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-13384).)

(Es suspèn la vigència i aplicació d'aquest precepte des del 17 de juliol de 2015 per a les parts en el procés i des del 24 de juliol de 2015 per als tercers per providència del TC que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 4292/2015. [Ref. BOE-A-2015-8266](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-8266).)

Article 21 a 30. Articles 21 a 30 (Anul·lats)

(Anul·lats.)

(Es declaren inconstitucionals i nuls, per sentència 74/2016 del TC de 14 d'abril de 2016. [Ref. BOE-A-2016-4858](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-4858).)

Article 22. Afectació

1. S'afecten parcialment els ingressos de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear en la quantia de 257.154 euros anuals, a l'efecte d'atendre el finançament dels mitjans i les activitats i actuacions de protecció civil expressament destinades a la disminució, el control i, si escau, la reducció dels riscos derivats de l'activitat gravada.

2. El 10 % de la recaptació efectiva de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear s'ha de destinar a nodrir un fons orientat a fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per activitats de producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, amb la finalitat de promoure i millorar la seva competitivitat i la seva diversificació econòmica, d'acord amb el desenvolupament reglamentari que s'ha de dur a terme en els sis mesos següents a l'aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per al 2015.

(Es modifica l'apartat 2 per l'art. 16 de la Llei 3/2015, de 11 de març. [Ref. BOE-A-2015-3637](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3637).)

(Tingui's en compte que aquesta modificació entra en vigor amb efectes a partir de l'inici del proper període impositiu, segons estableix la disposició transitòria 6 de l'esmentada norma.)

Article 23. Fet imposable

El fet imposable de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear és la utilització de combustible nuclear per a la producció d'energia elèctrica, per l'efecte que pot tenir en el medi ambient i pel dany que eventualment pot produir-hi.

Article 24. Subjecte passiu i responsable solidari

1. Són subjectes passius de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica als quals es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que utilitzen combustible nuclear per a la producció d'energia elèctrica.

2. Són responsables solidaris del deute tributari d'aquest impost els propietaris de les instal·lacions en les quals es realitza l'activitat de producció d'energia elèctrica d'origen nuclear.

Article 25. Exempció subjectiva

Queden exempts de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear l'Estat, la Generalitat i les corporacions locals, així com els seus organismes i els ens que en depenen.

Article 26. Base imposable

1. La base imposable de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear està constituïda pel pes de combustible nuclear utilitzat en el període impositiu, expressat en tones.

2. La base imposable de l'impost es determina per a cada instal·lació en la qual es realitza l'activitat de producció d'energia elèctrica d'origen nuclear.

3. La base imposable de l'impost es determina, com a regla general, pel mètode d'estimació directa, aplicat de conformitat amb el que disposa la Llei general tributària.

Article 27. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear és de 800.000 euros per tona de combustible utilitzat.

Article 28. Quota tributària

La quota tributària de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear s'obté d'aplicar a la base imposable el tipus de gravamen.

Article 29. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear és l'any natural, sense perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. El període impositiu és inferior a l'any natural en els supòsits en què l'inici de les activitats es produeixi en una data posterior a l'1 de gener o en què el cessament de les activitats es produeixi en una data anterior al 31 de desembre. A tal efecte, no es consideren els casos de successió en l'execució de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no comporten un cessament de l'activitat en la instal·lació, sense perjudici del que disposa la Llei general tributària.

3. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu.

Article 30. Autoliquidació i pagament fraccionat

1. El subjecte passiu de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar el seu ingrés corresponent durant els primers dos mesos de l'any següent a la finalització del període impositiu.

2. Durant el període impositiu de l'impost els subjectes passius han d'efectuar pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte, referits a trimestres naturals, en els primers vint dies naturals dels mesos d'abril, juliol i octubre de cada any natural, en el lloc i la forma que estableix el reglament.

3. L'import dels pagaments fraccionats equival a la quota corresponent al valor de les magnituds determinants de la base imposable durant el trimestre natural respectiu.

4. Els pagaments fraccionats efectuats durant el període impositiu s'han de deduir de la quota tributària resultant de l'autoliquidació a la qual es refereix l'apartat 1.

5. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

Capítol IV. Normes comunes

Article 31. Gestió, recaptació i inspecció

La gestió, la recaptació i la inspecció dels impostos creats per la present llei corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que disposa la Llei 7/2007, de 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents.

Article 32. Infraccions i sancions

El règim d'infraccions i sancions en matèria dels impostos creats per la present llei és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Article 33. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit dels impostos creats per la present llei poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances, sense perjudici de la prèvia interposició, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que va dictar l'acte impugnat.

Disposició addicional primera. Modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric

Es modifica l'article 15 de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, que queda redactat de la manera següent:

«Article 15. 1. Es crea el Fons per a la protecció de l'ambient atmosfèric. 2. El Fons es destina a finançar les despeses i les inversions públiques en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric i de millora de la qualitat acústica, al foment de les actuacions en instal·lacions públiques i privades destinades a disminuir els nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera i, en general, a les polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica. 3. El Fons s'integra, de manera diferenciada, en el pressupost del departament de la Generalitat competent en matèria de qualitat atmosfèrica. 4. El Fons es nodreix dels recursos següents: a) L'import de les sancions imposades per l'Administració de la Generalitat, com a conseqüència d'infraccions de la normativa que regula la contaminació atmosfèrica. b) Els ingressos derivats dels impostos ambientals que graven les emissions contaminants a l'atmosfera. c) Les donacions, les herències, les aportacions i les ajudes que els particulars, les empreses, les institucions o altres administracions destinen específicament al Fons. d) Els romanents procedents d'economies en la contractació i els ingressos procedents de revocacions o renúncies d'ajudes o subvencions finançades amb el Fons. e) Les aportacions del Pressupost de la Generalitat de Catalunya i qualsevol altre ingrés de dret públic que li sigui assignat reglamentàriament. 5. El Fons és administrat i controlat per un òrgan col·legiat adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de qualitat ambiental, la composició del qual s'ha d'establir per reglament.»

Disposició addicional segona. Modificació del gravamen de protecció civil

1. Es modifica el punt cinquè de l'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

«Cinquè. Les instal·lacions i estructures destinades a la producció o a la transformació d'energia elèctrica: la base del gravamen ha de constituir-se amb la potència nominal, expressada en megavats. El tipus de gravamen és de 22,07 euros per megavat.»

2. S'afegeix una lletra, la f), a l'article 60 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, amb el text següent:

«f) Les centrals nuclears.»

3. L'any 2014 el període impositiu corresponent al gravamen de protecció civil que grava les centrals nuclears finalitza el dia anterior al de l'entrada en vigor de la present llei, dia en què es merita l'impost corresponent a aquest exercici. La quota resultant del gravamen de protecció civil per a aquest període s'ha de proratejar pel nombre de dies del període impositiu.

Disposició addicional tercera. Taxa per la realització d'activitats que són competència del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

Es modifica l'article 7 ter. 1-4 del capítol I del títol VII ter del text refós de la Llei de Taxes i Preus Públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny, que queda redactat de la manera següent:

«Article 7 ter. 1-4. Quota. 1. Cada recurs especial en matèria de contractació, reclamació per a l'adopció de mesures provisionals o qüestió de nul·litat que constitueixen el fet imposable d'aquesta taxa i que siguin sotmesos al coneixement del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic merita la quota següent: fins a 500.000 euros: 750 euros; de 500.001 euros a 1.000.000 euros: 1.500 euros; d'1.000.001 euros a 5.000.000 euros: 2.000 euros; de 5.000.001 euros a 10.000.000 euros: 3.500 euros; més de 10.000.000 euros: 5.000 euros. 2. Als efectes de l'apartat 1, la quantia del procediment es fixa en el valor estimat del contracte objecte del recurs, reclamació o qüestió de nul·litat determinat per l'import total, sense incloure l'impost sobre el valor afegit, en els termes de l'article 88.1 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. 3. En el cas que l'objecte del recurs, reclamació o qüestió de nul·litat sigui un lot, la quantia del procediment és el valor estimat del lot. En el cas que s'impugni alhora dos o més lots, la quantia del procediment és el resultat de sumar els valors estimats de cada lot impugnat. 4. Quan la taxa ha estat abonada per la reclamació d'adopció de mesures provisionals, no cal efectuar cap altre pagament per a la interposició del recurs posterior.»

Disposició addicional quarta. Entrada en vigor de l'article 121 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic

El que estableix l'article 20.4 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, d'acord amb el text de l'article 121 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, és aplicable a les quantitats invertides en l'adquisició d'accions o participacions socials efectuada a partir de l'entrada en vigor de la Llei 2/2014, de 27 de gener.

Disposició addicional cinquena. Elements quantitatius

La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pot modificar les bases, els tipus de gravamen, les reduccions, les bonificacions i els imports establerts pels articles 6, 7, 8, 14, 15, 16, 17, 22, 26 i 27 de la present llei.

Disposició addicional sisena. Normativa supletòria

En l'aplicació dels tributs creats per aquesta llei regeix supletòriament la Llei general tributària i les normes complementàries que la despleguen.

Disposició transitòria primera. Pagaments fraccionats de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear mentre no es realitzi el desplegament reglamentari

Mentre no s'aprovi el reglament de desplegament de la present llei, les autoliquidacions i els pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte regulats per l'article 30 s'han de presentar i ingressar en les entitats col·laboradores de recaptació autoritzades a tal efecte, utilitzant el model d'autoliquidació que aprovi per ordre el conseller competent per raó de la matèria.

Disposició transitòria segona. Autoliquidació corresponent a l'any 2014 de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria

Sense perjudici del que disposa l'article 19, els subjectes passius han de presentar i ingressar entre l'1 i el 20 d'octubre de 2015 l'autoliquidació corresponent a l'exercici 2014 de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria.

Disposició derogatòria. Taxes per la prestació dels serveis de l'Agència Catalana de l'Aigua

Queden derogades, amb efecte a 31 de gener de 2014, les lletres p), q), r) i s) de l'apartat 1 de l'article 5.1-5 del text refós de la Llei de Taxes i Preus Públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

Disposició final primera. Desplegament reglamentari

Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per desplegar i aplicar la present llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

1. La present llei entra en vigor l'1 de novembre de 2014.

2. El període impositiu corresponent a l'exercici 2014 dels impostos regulats pels capítols II i III comença l'1 de novembre de 2014.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els Tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 10 d'octubre de 2014. El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró. El Conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

Font i provença

Títol original: Ley 12/2014, de 10 de octubre, del impuesto sobre la emisión de óxidos de nitrógeno a la atmósfera producida por la aviación comercial, del impuesto sobre la emisión de gases y partículas a la atmósfera producida por la industria y del impuesto sobre la producción de energía eléctrica de origen nuclear. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 0c9e5362684a).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.