Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012

Preàmbul

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012.

El dret a l'habitatge, tant en l'Estatut d'autonomia de Catalunya com en la Constitució espanyola i en la normativa internacional —entre la qual destaquen el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides de l'any 1966 i la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea de l'any 2010—, es configura amb un marcat contingut social, vinculat al lliure desenvolupament de la personalitat sobre la base de la dignitat humana. I correspon als poders públics promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents perquè aquest dret sigui efectiu.

Tanmateix, en la realitat del mercat de l'habitatge a Catalunya concorren, d'una banda, una forta demanda social i, de l'altra, un important estoc d'habitatges buits que no s'ofereixen i que perjudica greument el dret dels ciutadans a l'accés a l'habitatge. A més, la situació econòmica dels darrers anys ha dificultat l'accés a l'habitatge, fins al punt que la demanda de compra d'habitatges s'ha reduït a mínims històrics i, alhora, s'ha incrementat la demanda d'habitatges en lloguer a preus assequibles.

En aquest escenari de crisi econòmica, l'adopció de mesures adreçades a atendre les dificultats per accedir a un habitatge o per mantenir-lo s'ha convertit en una prioritat dins les polítiques socials d'habitatge de la Generalitat. Així, ja la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, va preveure els principis i les mesures necessaris per aconseguir que els habitatges desocupats injustificadament, en àmbits d'acreditada necessitat d'habitatges, s'incorporessin al mercat immobiliari mitjançant tècniques de foment, però també mitjançant tècniques d'intervenció administrativa.

En dret comparat i en l'àmbit europeu, s'observen polítiques d'habitatge en la línia del nou enfocament que es pretén en la present llei. Així, per exemple, països com França, el Regne Unit o Dinamarca tenen aprovades mesures de caràcter tributari que consideren la desocupació de l'habitatge com a fet gravable; en algun d'aquests països, les mesures fiscals coexisteixen amb les mesures sancionadores.

En les circumstàncies descrites i amb aquests precedents, i per aconseguir els principis exposats, es crea l'impost sobre els habitatges buits, en exercici de la potestat tributària i de la competència exclusiva en matèria d'habitatge de la qual és titular la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els articles 137 i 202 de l'Estatut d'autonomia.

Aquest nou tribut, de naturalesa directa, es configura com un impost que grava l'incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de forma permanent. L'objectiu és reduir l'estoc d'habitatges buits i augmentar-ne la disposició per a lloguer social. Atès el seu caràcter extrafiscal, es preveu, a més, l'afectació dels ingressos al finançament de les actuacions protegides en els plans d'habitatge, amb expressa prioritat del destí dels recursos als municipis on s'han obtingut els ingressos.

La Llei s'estructura en divuit articles, dues disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, cinc disposicions modificatives i tres disposicions finals.

Quant als elements essencials de l'impost, destaca que el fet imposable es descriu com la desocupació d'un habitatge de forma permanent durant més de dos anys sense causa justificada, atès que aquesta desocupació afecta la funció social de la propietat de l'habitatge. És contribuent la persona jurídica que n'és titular, i queden fora de l'impost, per la via de l'exempció, les entitats del tercer sector de la xarxa d'habitatges d'inserció. També s'estableixen exempcions de caràcter objectiu, és a dir, que tenen en compte la situació o determinades circumstàncies concurrents en l'habitatge.

Quant als elements quantitatius, la base imposable queda determinada pel nombre total de metres quadrats d'habitatges subjectes a l'impost dels quals és titular el contribuent en la data de meritació, que es fixa el 31 de desembre de cada any. Per determinar la quota íntegra de l'impost, s'estableix una escala amb tipus progressius aplicables en funció del nombre de metres quadrats dels habitatges subjectes a l'impost. Finalment, i en atenció a la finalitat extrafiscal anteriorment descrita —és a dir, la reducció de l'estoc d'habitatges buits i l'augment del nombre d'habitatges en lloguer social—, s'estableix una bonificació percentual i progressiva aplicable sobre la quota íntegra, de manera que es redueix la càrrega tributària del contribuent que posa part dels seus habitatges buits al mercat en lloguer assequible.

Les disposicions modificatives introdueixen canvis tècnics en la normativa reguladora del gravamen de protecció civil, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de la taxa fiscal sobre el joc que grava les apostes, i també modifiquen la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, quant a la pròrroga de les llicències atorgades d'acord amb la normativa tècnica en matèria d'edificació i d'habitatge.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Compensació a favor dels ajuntaments

1. A partir de la data en la qual l'Estat hagi realitzat el desenvolupament reglamentari al qual es refereix l'article 72.4 del text refós de la Llei d'hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i els ajuntaments puguin establir el recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles, la Generalitat ha d'adoptar les mesures compensatòries o de coordinació pertinents a favor dels ajuntaments que efectivament hagin aprovat aquest recàrrec en ordenança municipal.

2. Les mesures compensatòries o de coordinació a les quals es refereix l'apartat 1 s'han d'ajustar als termes següents: a) Han de referir-se als habitatges buits ubicats en el municipi corresponent que hagin estat efectivament gravats per l'impost establert per la present llei, i han de tenir en compte l'import del recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles que hauria gravat aquests habitatges. b) Han de tenir caràcter anual i han de ser adoptades després de l'acreditació dels imports del recàrrec de l'impost sobre béns immobles que correspondria haver aplicat a aquests habitatges en l'any natural en què s'ha meritat l'impost. c) El seu procediment, termes i condicions s'han d'establir per reglament.

Disposició addicional segona. Comissió de seguiment

En el marc del Pacte nacional per al dret a l'habitatge, s'ha de constituir una comissió de seguiment per avaluar l'impacte de la present llei, en la qual han d'estar representats: l'Administració de la Generalitat i l'Administració local, els consumidors i usuaris, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els agents socials, sindicals i empresarials, les associacions de veïns i els agents vinculats al sector de l'habitatge i les organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen principalment al foment del dret a l'habitatge de col·lectius desfavorits.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Rendes màximes del lloguer assequible

Mentre no s'estableixin, per ordre del conseller competent en matèria d'habitatge, les rendes màximes que poden satisfer-se per poder ser considerades lloguer assequible als efectes de les bonificacions de la quota de l'impost sobre els habitatges buits, establertes per l'article 13, les rendes màximes són les següents: a) Si l'habitatge és en un municipi de forta i acreditada demanda de la zona geogràfica A d'acord amb el Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge: 400 euros mensuals. b) Si l'habitatge és en un municipi de forta i acreditada demanda de la zona geogràfica B d'acord amb el Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge: 300 euros mensuals.

Disposició transitòria segona. Municipis en els quals és aplicable l'impost fins a la delimitació dels àmbits de feble demanda acreditada pel Pla territorial sectorial d'habitatge

1. Els àmbits de feble demanda acreditada als quals es refereix l'article 10.2.b han de ser determinats pel Pla territorial sectorial d'habitatge, que s'ha d'aprovar abans del 31 de desembre de 2015. 2. Mentre el Pla territorial sectorial d'habitatge no delimiti els àmbits de feble demanda acreditada, l'impost sobre els habitatges buits és aplicable en els setanta-dos municipis que consten relacionats en l'annex del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge. 3. Si posteriorment al 31 de desembre de 2015 no s'ha aprovat el Pla territorial sectorial d'Habitatge, el departament competent en matèria d'habitatge, en el marc del Pacte nacional per al dret a l'habitatge, haurà de revisar el llistat dels municipis afectats per aquest impost amb l'objectiu d'ampliar-lo en funció de les necessitats actualitzades.

Disposicions modificatives

Disposició modificativa primera. Gravamen de protecció civil

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l'article 59 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, amb efectes des de l'1 de gener de 2015, que queden redactats de la manera següent: «2. Per a cadascun dels punts de l'apartat 1 i, dins de cada punt, per a cadascun dels elements patrimonials ubicats en termes municipals diferents, la quota a ingressar resulta de l'aplicació del tipus impositiu a la base imposable determinada per a cada instal·lació o xarxa. En qualsevol cas, la quantitat màxima a ingressar per cada instal·lació o xarxa no pot superar el 0,1 % de la facturació d'aquesta instal·lació o xarxa, i l'import a ingressar no pot superar en cap cas els 128.577 euros per a cada activitat. 3. Si les empreses sotmeses al gravamen estan afectades per un pla especial de protecció civil expressament destinat als riscos que puguin derivar-se, la quantitat del gravamen resulta de l'aplicació del 0,1 % de la facturació de la instal·lació o xarxa, i l'import a ingressar no pot superar en cap cas els 128.577 euros per a cada activitat. En l'elaboració dels plans especials han de ser escoltades les empreses afectades. La resta d'empreses sotmeses al gravamen, entre les quals es troben les afectades per l'article 7 del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol i, alhora, no afectades per l'article 9 del mencionat Reial decret, han de seguir el règim de quantificació establert per l'apartat 1.»

Disposició modificativa segona. Tributació sobre el joc. Taxa fiscal sobre loteries, tómboles i combinacions aleatòries

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 13 de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, que queda redactat de la manera següent: «1. La base imposable de les apostes està constituïda per l'import total dels bitllets o resguards de participació venuts, sigui quin sigui el mitjà pel qual es realitzin. Tanmateix, per a les apostes hípiques i sobre esdeveniments esportius, de competició o d'altre caràcter prèviament determinat, la base imposable està constituïda per la diferència entre la suma total de les quantitats apostades i l'import dels premis obtinguts pels participants en el joc. Quan l'autorització permeti el desenvolupament del joc de forma continuada en el temps, per al càlcul de l'esmentada diferència cal tenir en compte el total de les quantitats apostades i dels premis obtinguts per tots els esdeveniments respecte als quals s'han celebrat les apostes durant el trimestre natural.» 2. S'afegeix un nou article, el 13 quater, a la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, amb el text següent: «Article 13 quater. Meritació de la taxa sobre loteries, tómboles i combinacions aleatòries. 1. En les apostes, la taxa es merita en el moment en el qual s'inicia la seva celebració o organització. Tanmateix, si l'autorització permet el desenvolupament del joc de forma continuada en el temps, en el primer any la meritació coincideix amb la data de l'autorització, i en els anys subsegüents amb l'1 de gener de cada any natural. En aquests casos, els subjectes passius han d'autoliquidar de forma acumulada les operacions dutes a terme durant el període al qual es refereix la corresponent autoliquidació establerta per reglament. 2. En les loteries, tómboles i combinacions aleatòries la taxa es merita en el moment de concessió de la corresponent autorització. A falta d'autorització, la taxa es merita quan es duu a terme la loteria, la tómbola o la combinació aleatòria, sens perjudici de les responsabilitats que puguin ser exigides per aplicació de la normativa corresponent. 3. En el cas de les combinacions aleatòries a les quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei de l'Estat 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, la taxa es merita quan s'inicia la seva celebració o organització.»

Disposició modificativa tercera. Adequació del règim d'infraccions i sancions de la Llei 18/2007

S'afegeix una nova lletra, la j), a l'apartat 1 de l'article 124 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent: «j) Incomplir l'obligació del titular d'habitatges buits de comunicar a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya el nombre i la relació d'habitatges desocupats a Catalunya.»

Disposició modificativa quarta. Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria

1. Es modifica la lletra b) de l'article 17 de la Llei 12/2014, de 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, que queda redactada de la manera següent: «b) Una bonificació del 10 % de la inversió efectuada en el període impositiu en béns de l'actiu material destinats a la protecció del medi ambient, sempre que comporti una millora de les exigències establertes per la normativa i que estiguin incloses en programes, convenis o acords amb l'administració competent en matèria de medi ambient. Donen dret a la bonificació, als efectes del que estableix el present article, les inversions associades a evitar la contaminació atmosfèrica en els àmbits següents, sempre que siguin certificades per la Direcció General de Qualitat Ambiental i que l'import màxim de la bonificació no superi el 15 % de la quota íntegra: 1r Tractament o reducció de les emissions a l'atmosfera. 2n Canvis de combustible per combustibles més nets. 3r Pavimentació per evitar emissions difuses. 4t Canvi en els processos amb la finalitat de reduir les emissions a l'atmosfera.»

Disposició modificativa cinquena. Modificació de la Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme

Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, que queda redactat de la manera següent: «3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d'obres a les quals es refereixen els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2016.»

Disposicions finals

Disposició final primera. Normativa supletòria

En l'aplicació de l'impost sobre els habitatges buits regeix supletòriament la Llei general tributària i les normes complementàries que la desenvolupen.

Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari

1. Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per desenvolupar i aplicar la present llei. 2. S'ha d'establir, per via reglamentària, el règim jurídic respecte als supòsits de no inscripció de l'habitatge desocupat en el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, i s'ha de tipificar la infracció administrativa pertinent per la no inscripció de l'habitatge desocupat en aquest registre, així com la persona o entitat responsable i la naturalesa i la quantia de les sancions.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 21 de juliol de 2015. El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró. El Conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.