Text legal · Traducció no oficial

Llei 8/2020, de 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 8/2020
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 8/2020 regula l'ordenació i la protecció del litoral de Catalunya, establint un model de gestió integrada de l'espai costaner amb la Generalitat com a administració de referència i un major protagonisme dels ajuntaments. La llei desenvolupa la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'ordenació del litoral d'acord amb els objectius del Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània, i dóna resposta als reptes de l'emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat. L'estructura de la llei comprèn vuit títols: disposicions generals (títol I), instruments de planificació —Pla de protecció i ordenació del litoral i plans d'ús del litoral i de les platges— (títol II), règim d'intervenció administrativa a les zones de servitud (títol III), utilització del domini públic maritimoterrestre (títol IV), règim economicofinancer (títol V), participació pública (títol VI), competències administratives (títol VII) i inspecció del litoral (títol VIII). Complementen la part articulada deu disposicions addicionals, cinc de transitòries, una de derogatòria i dues de finals. La llei crea instruments nous —el Pla de protecció i ordenació del litoral com a pla director urbanístic, els plans d'ús del litoral i de les platges, el Consell Rector del Pla, un nou cànon d'explotació d'activitats i el Conservatori del Litoral de Catalunya— i descentralitza cap als ajuntaments diverses autoritzacions en domini públic i la intervenció administrativa sobre determinades obres a les zones de servitud. Estableix també la Comissió d'Ordenació del Litoral com a òrgan resolutiu, consultiu i informatiu de la Generalitat. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

S'aplica als béns de domini públic i ecosistemes maritimoterrrestres del litoral de Catalunya, incloent-hi una franja mínima de mil metres en projecció horitzontal terra endins des del deslindament del domini públic maritimoterrestre. Afecta les tres administracions territorials —Generalitat, ajuntaments i Àrea Metropolitana de Barcelona—, les persones titulars de concessions i autoritzacions, i les empreses i particulars que exerceixin activitats a l'àmbit litoral català.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del Rei, pel President o Presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la Llei següent.

I

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va fixar com a competència exclusiva de l'Administració de la Generalitat l'ordenació del territori i del litoral i l'urbanisme (art. 9.9) i com a competència executiva el salvament marítim i els abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral català (art. 11.10). D'acord amb això, i mitjançant el Reial decret 3301/1981, de 18 de desembre, sobre transferència de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ordenació del litoral, s'operà una primera transferència de serveis en relació amb l'elaboració i l'aprovació de plans d'ordenació de les zones del litoral i l'autorització de les obres i instal·lacions d'abocament al mar.

Amb l'aprovació de la Llei de l'Estat 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i la posterior Sentència del Tribunal Constitucional 149/1991, de 4 de juliol, l'Administració de la Generalitat va disposar de la competència per autoritzar els usos permesos a la zona de servitud de protecció al litoral de Catalunya, previsió que fou desenvolupada mitjançant el Decret 55/1992, de 10 de febrer, pel qual s'atribueixen competències al Departament de Política Territorial i Obres Públiques a la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.

Actualment, l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix com un dels seus principis rectors la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el seu article 46 estableix l'obligació dels poders públics de vetllar per la protecció del medi ambient mitjançant l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i que assegurin, entre d'altres aspectes, la defensa del litoral.

Quant a les competències, l'article 149.3 de l'Estatut d'autonomia estableix que, en matèria d'ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, correspon a l'Administració de la Generalitat la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació i ús del litoral i de les platges, així com la regulació del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments i plans; b) La gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes al mar, respectant les excepcions que puguin establir-se per motius mediambientals a les aigües costaneres interiors i de transició; c) La regulació i la gestió del règim economicofinancer del domini públic maritimoterrestre en els termes previstos per la legislació general, i d) L'execució d'obres i actuacions al litoral català quan no siguin d'interès general. Així mateix, segons l'article 149.4 de l'Estatut, corresponen a l'Administració de la Generalitat l'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català, d'acord amb el que estableix l'article 148. D'altra banda, l'Estatut reconeix, en el seu article 84.2.n, que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es duen a terme a les platges.

Mitjançant el Reial decret 1404/2007, de 29 d'octubre, es van traspassar a l'Administració de la Generalitat les funcions i els serveis en matèria d'ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal·lacions marítimes). Aquest darrer traspàs fou ampliat mitjançant el Reial decret 1387/2008, d'1 d'agost, que traspassava a l'Administració de la Generalitat, entre d'altres funcions, la gestió de les concessions demanials i la gestió i l'atorgament d'autoritzacions a zones de servitud de trànsit i d'accés al mar.

Així mateix, cal destacar que, d'acord amb els articles 149.1, 149.5 i 144 de l'Estatut d'autonomia, l'Administració de la Generalitat disposa de competències exclusives en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, i de competències compartides en matèria de medi ambient, les quals poden projectar-se també sobre l'àmbit costaner.

II

L'Administració de la Generalitat, al llarg dels més de trenta anys d'exercici d'aquesta competència exclusiva, ha elaborat plans i programes de protecció del litoral per garantir-ne el desenvolupament urbanístic sostenible, entre els quals destaquen els plans directors urbanístics del sistema costaner aprovats els anys 2005 i 2006 amb la finalitat de protegir el sòl dels espais costaners que no havien patit un procés de transformació urbanística i preservar-los de qualsevol transformació i desenvolupament urbà, a més d'altres documents amb incidència sobre el litoral català que es troben en tramitació, com ara el Pla director urbanístic de les activitats de càmping, que té per objecte establir els criteris per ordenar les noves implantacions d'activitat turística, o el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, que té per objecte desclassificar els sòls que no són sostenibles i establir les directrius perquè els planejaments municipals puguin revisar les previsions d'altres sectors amb deficiències importants de model o d'ubicació que els fan no sostenibles per raons econòmiques, socials o ambientals.

Ara bé, l'ordenació del litoral català fins avui s'ha articulat d'una manera molt segmentada a partir d'una distribució competencial complexa, en la qual concorren les competències de les tres administracions territorials, emparada també en diversos títols competencials que van des del medi ambient fins a l'ordenació del territori i l'urbanisme, passant per l'ordenació del litoral i la pròpia titularitat estatal del domini públic maritimoterrestre.

L'actual concepció del litoral, segmentat en funció d'un mapa competencial complex, contradiu l'esperit i el text de la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2002, sobre l'aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa (2002/413/CE), i el Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània, adoptat en el marc del Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costera de la Mediterrània (Conveni de Barcelona), que promouen justament l'adopció d'una planificació estratègica basada en la gestió integrada, amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local.

D'altra banda, la situació d'emergència climàtica declarada pel Govern de la Generalitat el 14 de maig de 2019 obliga a prioritzar, en les polítiques públiques, les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l'adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic, així com a adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d'ecosistemes.

El litoral, i singularment les seves platges, és un espai molt sensible als efectes adversos del canvi climàtic, com posa de manifest el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016), que reconeix que l'any 2060 les platges de Catalunya tindran uns cent quaranta quilòmetres de costa molt vulnerables als efectes dels temporals —en comparació amb els seixanta-un quilòmetres l'any 2016— i que prop del setanta per cent de la costa serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació. Aquestes dades evidencien la contradicció entre la tendència regressiva de l'extensió de platges i l'augment constant de la seva oferta turística per manca de polítiques reguladores.

Davant aquesta realitat, és necessari i urgent desenvolupar nous instruments per fer front als reptes climàtics, ja que el benefici que poden tenir aquests instruments es redueix a mesura que el canvi climàtic avança.

Per fer front a aquesta problemàtica s'aprova la present llei, que neix amb l'objectiu de desenvolupar la competència exclusiva de l'Administració de la Generalitat en matèria d'ordenació del litoral, mitjançant l'articulació d'un model de gestió integrada de l'espai costaner català, amb l'Administració de la Generalitat com a administració de referència i un major protagonisme dels ajuntaments. Aquest model ha de permetre abordar l'alta vulnerabilitat d'aquest espai, amb un tractament individual de cada platja o tram costaner que en asseguri les funcions ambientals i n'estableixi les mesures de protecció, i alhora ha de garantir l'aplicació de les estratègies supramunicipals més idònies per a cada realitat, tal com reclama l'esmentat Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.

Així mateix, en el marc dels requeriments de la Llei 13/2014, de 30 d'octubre, d'accessibilitat, l'ordenació del litoral ha d'afrontar les mancances en matèria d'accessibilitat que persisteixen en molts espais i ha de preveure mesures suficients per permetre que tothom en gaudeixi en igualtat de condicions.

Finalment, la present llei ha de donar compliment a la Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, atesos els valors biològics, geològics i de la biosfera del litoral català, i ha de ser un agent actiu no sols de preservació, sinó de lluita contra el canvi climàtic, per aturar la pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació dels ecosistemes.

III

La present llei s'estructura en vuit títols, deu disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una de derogatòria i dues disposicions finals.

El títol I estableix l'objecte, l'àmbit d'aplicació i les finalitats de la Llei, mitjançant les quals es transposen a l'ordenament català els objectius del Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània.

El títol II regula els instruments d'ordenació i gestió del litoral, articulats mitjançant el Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges. La Llei defineix el Pla de protecció i ordenació del litoral com l'instrument bàsic d'ordenació i gestió integrada de l'àmbit terrestre i marí del litoral català, i configura els plans d'ús del litoral i de les platges com un instrument per ordenar, en l'àmbit municipal, els serveis de temporada i determinades activitats que es planifiqui situar al llarg de l'any al domini públic maritimoterrestre i als terrenys de titularitat pública que inclogui situats a la seva zona de servitud de protecció.

Entre les prescripcions normatives del Pla de protecció i ordenació del litoral destaquen les que permetran la classificació i la categorització de trams de platges i la determinació dels llindars de la seva capacitat de càrrega, la definició dels límits màxims d'ocupació, i l'establiment de normes, directrius o recomanacions per a l'ús d'aquests espais en termes de seguretat. Aquestes mesures han de garantir una millor classificació i regulació de la diversitat de platges i superar un marc legal que únicament distingeix entre platges urbanes i platges naturals, però que, en canvi, admet la compatibilitat d'usos en totes elles.

El Pla també preveu la incorporació de mesures d'adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic. Gràcies a la seva naturalesa jurídica com a pla director urbanístic, el Pla garanteix l'efectivitat de les seves prescripcions gràcies a l'executivitat immediata de les seves determinacions en les diferents escales de planejament. Aquestes previsions també s'estenen als terrenys confrontants amb el domini públic maritimoterrestre i, en aquest sentit, el Pla ha de garantir la preservació i la recuperació dels paisatges costaners amb la regulació de les façanes costaneres i la preservació d'unitats visuals i punts d'interès territorial.

Aquesta nova planificació, juntament amb els plans d'ús del litoral i de les platges, ha de garantir, per primera vegada, una planificació integral del conjunt del litoral català, dels seus usos i ocupacions, i superar la limitació física i temporal de la regulació vigent en el moment de l'aprovació de la present llei, que només té en compte les platges durant els mesos de temporada.

El títol III regula el règim d'intervenció administrativa a les zones de servitud. Cal destacar l'establiment d'un règim de declaració responsable davant els ajuntaments per a determinades obres i usos que no impliquin l'increment de la superfície ocupada ni de la volumetria existent, ni un canvi de l'ús autoritzat, una mesura que simplifica molt la tramitació administrativa dels expedients d'obres i usos, alhora que garanteix la seva adequació a la normativa urbanística i costera.

El títol IV té per objecte establir el règim d'utilització del domini públic maritimoterrestre. En el primer dels capítols s'estableixen els criteris de classificació dels trams de platges i el seu règim d'ocupació, que el Pla de protecció i ordenació del litoral haurà d'acabar de determinar, garantint, en qualsevol cas, la definició d'una categoria de trams de platges d'especial protecció incompatibles amb la presència d'instal·lacions i serveis, que permeti protegir els trams de platges de major valor ambiental.

El capítol segon regula les autoritzacions, i, entre les novetats, destaca el fet que els ajuntaments passen a ser competents per a l'atorgament de les autoritzacions que s'hagin previst en els seus plans d'ús del litoral i de les platges i que s'estenen més enllà del període de la temporada. La descentralització d'aquestes autoritzacions permet acostar la ciutadania a la presa de decisions i suposa una reducció de terminis per al seu atorgament.

El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de fixar els criteris per a l'atorgament d'autoritzacions i concessions, i ha de determinar, així mateix, els criteris de graduació dels terminis màxims d'atorgament i pròrroga de les concessions. La definició d'aquests criteris millora la transparència administrativa i la seguretat jurídica dels diferents operadors.

El títol V regula el règim economicofinancer del domini públic maritimoterrestre. Com a aspecte més rellevant, es preveu la creació d'un nou cànon a favor de l'Administració de la Generalitat per a l'explotació d'activitats que requereixin una concessió. Els ingressos derivats de la liquidació d'aquest cànon estan destinats a la millora, la conservació, la recuperació i la restauració del domini públic maritimoterrestre del litoral de Catalunya.

El títol VI té per objecte articular els instruments de participació pública de la Llei. Respecte a aquests instruments, destaca la creació del Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges, que, en el marc dels plans i els instruments que estableix la present llei, exerceixen les funcions de participació, consulta i tutela de la gestió, vetllant pel compliment de la normativa reguladora. Els consells tenen representants de les administracions públiques competents i d'associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials per afavorir les sinergies entre la iniciativa pública i la privada.

El títol VII estableix el nou marc competencial entre la Generalitat i els ajuntaments, concreta els òrgans competents en matèria de protecció de la legalitat i crea la Comissió d'Ordenació del Litoral dependent de l'Administració de la Generalitat, amb funcions de caràcter resolutiu, consultiu i informatiu i, a instàncies dels ajuntaments, amb funcions interpretatives. Destaca el fet que, per primera vegada, una única norma ordena les competències de la Generalitat en matèria d'ordenació del litoral, entre elles l'aprovació de les normes i instruccions en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes i la supervisió del seu compliment, amb la voluntat de garantir que es compleixin uns mateixos estàndards de seguretat a la totalitat del litoral català.

En relació amb els ajuntaments, les noves competències els permeten l'atorgament de diverses autoritzacions en domini públic quan hagin estat previstes en el corresponent pla d'ús del litoral i de les platges, així com la intervenció administrativa de determinades obres que s'hagin de dur a terme a les zones de servitud de protecció i de trànsit que fins ara eren competència de l'Administració de la Generalitat. Tot això simplifica els procediments i acosta novament la decisió al ciutadà.

Finalment, el títol VIII regula la inspecció del litoral i les facultats i funcions dels agents que la duen a terme, i atorga la condició d'autoritat al personal al servei de les entitats públiques a qui s'encomanen aquestes funcions.

Aquesta regulació es completa amb les disposicions contingudes a la part final de la Llei.

Les deu disposicions addicionals estableixen el termini per a la redacció del Pla de protecció i ordenació del litoral; la participació de determinades administracions de règim especial en l'elaboració dels plans d'ordenació; la col·laboració interadministrativa necessària per a l'aplicació dels instruments d'ordenació en l'espai marítim; la paritat en la composició dels òrgans derivats de l'aplicació de la present llei, d'acord amb el que estableix la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes; la finestreta única empresarial en les sol·licituds d'autoritzacions o concessions i en les declaracions responsables; especificacions relatives al compliment de la normativa en matèria de pesca i acció marítimes en les concessions i els instruments d'ordenació de l'espai marítim; el foment de la nàutica esportiva i popular en l'ordenació del litoral; la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, i la previsió de l'aplicació de mesures excepcionals en situacions de força major.

Les cinc disposicions transitòries regulen el període entre l'entrada en vigor de la Llei i la dels instruments de planificació que estableix; el procediment aplicable als expedients en tràmit, els supòsits d'aplicació del cànon d'explotació d'activitats als expedients en tràmit i a les concessions ja atorgades, i els òrgans competents mentre no es constitueixi la Comissió d'Ordenació del Litoral.

Finalment, a més de la disposició derogatòria, la Llei conté dues disposicions finals, relatives al desplegament reglamentari i l'entrada en vigor, que estableix al cap d'un mes de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és regular l'ordenació i la protecció del litoral al territori de Catalunya.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions de la present llei s'apliquen als béns de domini públic i ecosistemes maritimoterrrestres del litoral de Catalunya.

2. La zona d'influència del domini públic maritimoterrestre comprèn una franja mínima de mil metres, aplicada en projecció horitzontal terra endins, des del deslindament del domini públic maritimoterrestre, a la totalitat del litoral de Catalunya, franja que pot ser ampliada però mai reduïda pel Pla de protecció i ordenació del litoral.

Article 3. Finalitats

Les finalitats de la present llei, així com dels instruments de protecció, d'ordenació i de gestió que regula, són:

a) Facilitar, mitjançant una planificació racional de les activitats, el desenvolupament sostenible de les zones costaneres, garantint que es tinguin en compte el medi ambient i els paisatges de forma conciliada amb el desenvolupament econòmic, social i cultural.

b) Establir mesures de conservació de les platges naturals i de recuperació de la qualitat ambiental de les platges.

c) Preservar i recuperar les zones costaneres, els seus ecosistemes i les espècies protegides, en benefici de les generacions presents i futures.

d) Garantir la preservació i la recuperació de la integritat dels ecosistemes de la costa, i també dels paisatges i la geomorfologia costaners.

e) Prevenir i reduir els efectes dels riscos naturals, i en particular de l'emergència climàtica, que puguin ser causats per activitats naturals o humanes.

f) Adaptar les zones costaneres als efectes del canvi climàtic.

g) Garantir la coherència entre les iniciatives públiques i privades, prioritzant sempre les iniciatives de conservació, recuperació i protecció públiques, i entre totes les decisions de les diverses administracions públiques que afecten la utilització de la zona costera.

h) Prevenir i mitigar el canvi climàtic.

i) Conservar i vetllar per mantenir les masses d'aigua en l'àmbit costaner.

j) Limitar l'accés a les platges segons la seva capacitat de càrrega i regular-ne l'accés, per aturar la pèrdua de biodiversitat i preservar les espècies protegides.

TÍTOL II. Instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral

CAPÍTOL I. Disposicions comunes

Article 4. Instruments de planificació

1. L'ordenació i la gestió del litoral s'han de dur a terme mitjançant els instruments de planificació següents:

a) El Pla de protecció i ordenació del litoral.

b) Els plans d'ús del litoral i de les platges.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges han d'aprovar-se d'acord amb el procediment específic que determina la present llei i les disposicions reglamentàries que la desenvolupin.

Article 5. Directrius per als instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral

Els instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral han de formular-se atenent les directrius següents:

a) Prioritzar la riquesa biològica, la dinàmica i el funcionament naturals de la zona intermareal, la necessitat de recuperació de la dinàmica sedimentària natural, així com la complementarietat i la interdependència entre la part marina i la part terrestre que constitueixen una entitat única.

b) Tenir en consideració, de manera integrada, el conjunt d'aspectes relatius als sistemes hidrològics i geomorfològics i als impactes climàtics, ecològics, socioeconòmics i culturals per no superar la capacitat de càrrega de la zona costera i per prevenir els efectes externs negatius i els del desenvolupament, de l'emergència climàtica i de les catàstrofes naturals que se'n deriven.

c) Aplicar un enfocament ecosistèmic en la planificació i la gestió de les zones costaneres a fi de garantir-ne el desenvolupament sostenible.

d) Garantir una governança adequada que permeti una participació suficient, de manera apropiada i oportuna, en un procés de decisió transparent de les poblacions locals i els sectors de la societat civil interessats en les zones costaneres.

e) Garantir una coordinació institucional intersectorial organitzada dels diversos serveis administratius i autoritats competents a les zones costaneres.

f) Formular estratègies d'utilització de la zona costera que abastin l'urbanisme i les activitats socioeconòmiques, així com d'altres polítiques sectorials pertinents.

g) Tenir en compte la multiplicitat i la diversitat d'activitats a les zones costaneres i donar prioritat als serveis públics que requereixin, als efectes d'utilització i emplaçament, la proximitat immediata del mar.

h) Garantir la conservació i la recuperació del territori a tota la zona costera i prohibir la concentració i l'expansió urbanes que s'oposin als principis i valors de protecció, conservació i ordenació que estableix la present llei.

i) Realitzar avaluacions preliminars dels riscos relacionats amb les diverses activitats humanes i infraestructures a fi de preservar la seguretat de les persones i evitar i reduir els impactes negatius a les zones costaneres.

j) Impedir que es produeixin danys tant als ecosistemes litorals com al medi ambient costaner i, si es produeixen, sancionar els responsables i obligar-los a fer-ne l'adequada restauració, d'acord amb la normativa.

k) Incloure les directrius de paisatge que afectin el litoral de conformitat amb els catàlegs de paisatge i els plans territorials que els siguin aplicables.

l) Regular les activitats per impedir que perjudiquin la biodiversitat i els valors ecològics del litoral.

CAPÍTOL II. Pla de protecció i ordenació del litoral

Article 6. Objecte, naturalesa jurídica i àmbit territorial

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral és l'instrument bàsic d'ordenació i gestió integrada de l'àmbit terrestre i marí del litoral català.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral, pel que fa a l'ordenació dels usos del sòl, té la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics i li són d'aplicació les disposicions de la legislació urbanística aplicables a aquests plans urbanístics amb les excepcions establertes pel present capítol.

3. L'àmbit territorial del Pla és el que aquest defineixi d'acord amb l'article 2.

Article 7. Contingut

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic maritimoterrestre, ha de contenir:

a) El diagnòstic i la caracterització de l'estat del litoral, amb indicació de la tipologia de costa, la climatologia, els espais protegits i la determinació de la seva regressió o acreció.

b) La indicació gràfica de la línia de deslindament del domini públic maritimoterrestre i de les servituds de protecció i trànsit, i la delimitació de la zona d'influència.

c) La classificació i la categorització dels trams de platges, d'acord amb els criteris fixats per l'article 19, la determinació dels llindars de la seva capacitat de càrrega i la definició dels límits màxims d'ocupació.

d) La localització de les infraestructures i les instal·lacions existents, així com la determinació, si és el cas, de noves infraestructures o instal·lacions i de les seves ampliacions.

e) La localització de, com a mínim, els principals accessos al mar i de les corresponents zones d'aparcament.

f) La identificació de les platges on hi ha perill de despreniments i caigudes de pedres i altres materials des dels talussos adjacents.

g) Els criteris territorialitzats per atendre les demandes d'autoritzacions i dels serveis de temporada de les platges en domini públic maritimoterrestre.

h) Els criteris territorialitzats per resoldre les demandes per a l'atorgament, la renovació, la pròrroga, la modificació i l'extinció de concessions, així com els criteris de graduació dels terminis d'atorgament i pròrroga de les mateixes.

i) Les mesures normatives o d'actuació necessàries per preservar la integritat i la recuperació de la geomorfologia i dels ecosistemes i paisatges costaners i l'establiment de la regulació de les façanes costaneres en l'àmbit territorial del pla, referides, entre d'altres aspectes, a la preservació d'unitats visuals i a punts d'interès de conformitat amb els catàlegs de paisatge i els plans territorials que els siguin aplicables.

j) Les mesures d'adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic d'acord amb les estratègies que s'estableixin.

k) Els criteris per determinar les prioritats d'inversió en l'àmbit territorial del pla.

l) La identificació dels trams dels camins de ronda que són accessibles i dels que no ho són.

m) La identificació i la classificació de les platges i altres zones de bany en funció del risc per a les vides humanes, i les normes, directrius i recomanacions per al seu ús.

n) Fixar la distribució de les rampes públiques al llarg del litoral, mantenint les rampes ja existents a platges urbanes sempre que siguin compatibles amb els usos que hi estiguin permesos.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral pot establir les regulacions i les limitacions necessàries per aconseguir la conservació adequada del litoral d'acord amb les finalitats i les directrius que determina la present llei, i establir el règim transitori de les autoritzacions i concessions atorgades amb anterioritat a la seva entrada en vigor que s'oposin a les seves disposicions, i impedir-ne o limitar-ne les pròrrogues.

Article 8. Documentació

El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de contenir, com a mínim, els documents següents:

a) Una memòria justificativa.

b) La documentació mediambiental adequada a la legislació sectorial aplicable.

c) Les normes d'ordenació que siguin necessàries.

d) Els plànols d'informació i d'ordenació.

e) Un estudi d'impacte econòmic i social, que incorpori una avaluació específica de l'impacte de gènere.

Article 9. Tramitació i aprovació

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral es tramita i s'aprova d'acord amb el procediment específic que estableix la legislació urbanística per a l'aprovació dels plans directors urbanístics.

2. En el tràmit d'informació pública del Pla de protecció i ordenació del litoral, els ajuntaments dels municipis compresos en l'àmbit territorial del Pla poden informar, amb caràcter vinculant, en relació amb els aspectes que afectin les seves competències pròpies.

3. El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de sotmetre's al procediment d'avaluació ambiental estratègica d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

CAPÍTOL III. Plans d'ús del litoral i de les platges

Article 10. Objecte i àmbit territorial

1. Els plans d'ús del litoral i de les platges són un instrument de desenvolupament del Pla de protecció i ordenació del litoral que tenen per objecte, al domini públic maritimoterrestre i als terrenys de titularitat pública situats a la seva zona de servitud de protecció que inclogui el pla, ordenar les ocupacions per als serveis de temporada i les activitats que es planifiqui situar-hi i que només exigeixin, si és el cas, instal·lacions desmuntables o béns mobles.

2. L'àmbit dels plans d'ús del litoral i de les platges pot abastar un o diversos termes municipals confrontants.

Article 11. Contingut

Els plans d'ús del litoral i de les platges, d'acord amb el contingut del Pla de protecció i ordenació del litoral, han de:

a) Ordenar els serveis de temporada de les platges i de les activitats que el Pla preveu que puguin ser objecte d'autorització al domini públic maritimoterrestre i, si és el cas, als terrenys de titularitat pública que inclogui situats a la seva zona de servitud de protecció, atenent la classificació de les platges, els llindars de capacitat de càrrega i els límits màxims de les ocupacions fixades pel Pla de protecció i ordenació del litoral. [Ref. BOE-A-2022-953]

b) Ordenar l'ús de les platges, establir els serveis mínims de vigilància i salvament, la seguretat humana als llocs de bany, l'accessibilitat i altres condicions generals sobre l'ús de les platges i les seves instal·lacions. A les platges on es determini perill de despreniment dels talussos adjacents, han de delimitar-se les zones de seguretat on s'han d'adoptar les corresponents mesures preventives i informatives del perill. [Ref. BOE-A-2022-953]

c) Determinar les activitats susceptibles de ser autoritzades a la platja per l'ajuntament com a conseqüència de festes de rellevància local, esdeveniments esportius, culturals, d'interès general amb repercussió turística o d'altres ocupacions mitjançant instal·lacions desmuntables.

d) Concretar les activitats i les instal·lacions que poden dur-se a terme al passeig marítim.

e) Establir els criteris per a la integració paisatgística adequada de les instal·lacions admeses i l'obligació d'adequar les activitats proposades a la normativa de contaminació acústica.

f) Regular l'obligatorietat que qualsevol autorització que pugui ser atorgada i qualsevol explotació de serveis de temporada que pugui ser adjudicada disposin d'un règim de responsabilitat que garanteixi que es podrà fer front als danys que puguin derivar-se fins a la completa retirada de les instal·lacions.

g) Fixar el termini de vigència de les autoritzacions que puguin atorgar-se i de l'explotació dels serveis de temporada que puguin adjudicar-se, que no pot excedir els quatre anys.

h) Determinar les platges que han de disposar de llocs de bany accessibles i el nombre mínim de punts que corresponen a cadascuna d'elles.

i) Prohibir les activitats privades molestes i incompatibles amb els valors mediambientals a les platges situades als espais protegits del litoral.

Article 12. Documentació

Els plans d'ús del litoral i de les platges han de contenir, com a mínim, els documents següents:

a) Una memòria justificativa.

b) La documentació mediambiental adequada a la legislació sectorial aplicable.

c) Les normes d'ordenació que siguin necessàries.

d) Els plànols d'informació i d'ordenació.

e) Un estudi economicofinancer, amb la previsió d'ingressos i despeses fruit de l'explotació dels serveis de temporada i de l'autorització d'activitats que prevegi el Pla.

f) Un programa de gestió.

Article 13. Tramitació i aprovació

1. Els ajuntaments han d'acordar, d'acord amb el Pla de protecció i ordenació del litoral, l'elaboració del pla d'ús del litoral i de les platges dels municipis respectius o, si és el cas, d'un pla conjunt amb altres municipis confrontants pel que fa a les platges compartides.

2. El pla d'ús del litoral i de les platges ha de sotmetre's al procediment d'avaluació ambiental estratègica d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

3. L'Administració municipal, després d'acordar l'aprovació inicial del pla d'ús del litoral i de les platges, l'ha de sotmetre a informació pública i ha de sol·licitar els informes als organismes afectats per raó de les seves competències sectorials per un termini d'un mes, llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

4. Un cop finalitzat el tràmit d'informació pública i prèvia valoració tècnica i jurídica de les al·legacions, l'ajuntament ha d'aprovar provisionalment el pla d'ús del litoral i de les platges i l'ha de remetre a l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.

5. En cas que el pla d'ús del litoral i de les platges afecti més d'un terme municipal, correspon a les administracions municipals afectades aprovar inicial i provisionalment el pla i tramitar-lo en règim de col·laboració o associatiu.

6. El termini per aprovar definitivament els plans d'ús del litoral i de les platges aprovats provisionalment pels ajuntaments és de sis mesos. El venciment del termini per aprovar definitivament el pla legitima l'ajuntament per entendre'l denegat per silenci administratiu.

7. Simultàniament a l'aprovació del pla d'ús del litoral i de les platges ha d'atorgar-se a l'ajuntament corresponent l'autorització per a l'explotació dels serveis de temporada de les platges per al termini previst pel pla, que no pot excedir de quatre anys. [Ref. BOE-A-2022-953]

CAPÍTOL IV. Entrada en vigor, publicitat, vigència, modificació i revisió dels plans

Article 14. Entrada en vigor i publicitat

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges entren en vigor l'endemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», conjuntament amb les seves normes d'ordenació.

2. El contingut dels plans a què es refereix l'apartat 1 ha de publicar-se a la web del departament competent en matèria d'ordenació del litoral. En el cas dels plans d'ús del litoral i de les platges, el contingut també ha de publicar-se a la web dels respectius ajuntaments.

Article 15. Vigència

1. La vigència del Pla de protecció i ordenació del litoral és indefinida.

2. Els plans d'ús del litoral i de les platges tenen una vigència de cinc anys prorrogables per períodes de com a màxim cinc anys, si abans d'esgotar-se el termini el departament competent en matèria d'ordenació del litoral autoritza la pròrroga, a sol·licitud municipal degudament justificada. [Ref. BOE-A-2022-953]

Article 16. Modificació i revisió

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges són susceptibles de modificació i revisió.

2. Per a la modificació o revisió dels plans a què es refereix l'apartat 1 s'han de seguir els mateixos tràmits que per a la seva elaboració, amb les excepcions que puguin establir-se per reglament.

3. El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de ser objecte d'actualització, almenys, cada deu anys i si els treballs d'actualització posen de manifest la necessitat de modificar algun aspecte del Pla aprovat, s'ha de tramitar la corresponent modificació o revisió.

TÍTOL III. Règim d'intervenció administrativa a les zones de servitud

Article 17. Procediment d'autoritzacions competència de l'Administració de la Generalitat

1. Les sol·licituds d'autorització d'usos, obres i instal·lacions admesos a les zones de servitud de protecció, trànsit i accés al mar, amb excepció de les que són de competència municipal d'acord amb la present llei, han d'adreçar-se a l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de la Generalitat juntament amb la documentació següent:

a) La descripció i la justificació de l'actuació, la seva finalitat i adequació a la normativa urbanística i en matèria d'ordenació del litoral i de costes.

b) Un plànol relatiu a l'emplaçament i situació precisos de les obres i els usos del domini públic maritimoterrestre i de la zona de servitud que correspongui.

c) El projecte bàsic de les obres o les instal·lacions.

2. L'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de les seves competències sectorials. El termini per a l'emissió de l'informe és de quinze dies, llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

3. El termini per notificar la resolució expressa és de quatre mesos a comptar des de la data d'entrada de la sol·licitud al registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

4. L'òrgan competent per atorgar les autoritzacions pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades per les persones interessades quan s'oposin de manera notòria a la normativa en vigor.

5. El termini de vigència de les autoritzacions que s'atorguin a l'empara del present article és el que determini el corresponent títol habilitant i no podrà excedir els dos anys. Un cop transcorregut aquest termini de vigència, l'autorització queda sense efecte, llevat que la manca d'exercici sigui imputable a l'Administració.

Article 18. Actuacions sotmeses al règim de declaració responsable davant l'ajuntament

1. Les noves actuacions que es plantegin en relació amb les obres, activitats i instal·lacions legalment implantades a la zona de servitud de protecció i de trànsit del domini públic maritimoterrestre que no comportin cap increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent, ni un canvi de l'ús autoritzat, estan subjectes al règim de declaració responsable davant l'ajuntament que correspongui.

2. La declaració responsable ha d'expressar, sota la responsabilitat del declarant, el compliment dels requisits exigits per la normativa en matèria de costes i es formalitza de manera conjunta amb la sol·licitud de llicència o la comunicació urbanístiques, segons sigui el règim d'intervenció en matèria urbanística.

3. El termini per executar les actuacions a què es refereix el present article és el que estableixi la llicència urbanística o el que indiqui la comunicació prèvia, que en cap cas podrà ser superior a un any.

TÍTOL IV. Utilització del domini públic maritimoterrestre

CAPÍTOL I. Règim d'ocupació i ús de les platges atenent la seva naturalesa

Article 19. Classificació i ocupació dels trams de platges

1. Els trams de platges es classifiquen en urbans i naturals, en els termes establerts per la Llei de costes. Dins d'aquestes dues categories poden establir-se, en funció de les seves característiques, els trams de platja seminaturals i de protecció especial, respectivament. [Ref. BOE-A-2022-953]

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de definir els trams de platges, d'acord amb la classificació de l'apartat 1, i les diferents categories tenint en compte la classificació i les categories de sòl que estableix la planificació territorial i urbanística per als terrenys adjacents que no formen part del domini públic maritimoterrestre; les infraestructures amb les quals les platges confronten, i la major o menor presència d'elements naturals. En tot cas, el Pla de protecció i ordenació del litoral ha de tenir en compte, en la definició dels trams de platges d'especial protecció, que són incompatibles amb la presència d'instal·lacions i serveis.

3. El límit màxim de les ocupacions dels trams de platges és fixat pel Pla de protecció i ordenació del litoral atenent la seva capacitat de càrrega i els criteris definits pel propi Pla i, en qualsevol cas, a les limitacions establertes per la normativa estatal de costes. [Ref. BOE-A-2022-953]

CAPÍTOL II. Explotació de serveis de temporada de les platges, autoritzacions i concessions

Article 20. Serveis de temporada i activitats previstos pels plans d'ús del litoral i de les platges

1. Correspon als ajuntaments, d'acord amb els respectius plans d'ús del litoral i de les platges:

a) L'explotació, si és el cas, dels serveis de temporada de les platges, per gestió directa o indirecta. [Ref. BOE-A-2022-953]

b) L'atorgament de les autoritzacions per a la resta d'activitats previstes pel pla d'ús del litoral i de les platges. [Ref. BOE-A-2021-15676] [Ref. BOE-A-2021-8811]

c) La regulació de les activitats no previstes pel pla d'ús que siguin de competència municipal.

2. Els procediments per a la licitació de l'explotació dels serveis de les platges han de respectar els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva. El termini d'explotació per tercers no podrà excedir els quatre anys.

3. El termini per notificar la resolució expressa de les sol·licituds d'autoritzacions a què es refereix l'apartat 1.b és d'un mes a comptar de la data en què la sol·licitud d'autorització hagi tingut entrada al registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

4. El termini de venciment de les autoritzacions a què es refereix l'apartat 1.b és el que determini el títol habilitant d'acord amb el que disposa el corresponent pla d'ús del litoral i de les platges i no pot excedir els quatre anys.

Article 21. Autoritzacions d'activitats no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges

1. Estan subjectes a la prèvia autorització administrativa de l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat les activitats següents al domini públic maritimoterrestre no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges:

a) Aquelles en les quals, sense requerir obres o instal·lacions de cap tipus, concorrin circumstàncies d'especial intensitat, perillositat o rendibilitat.

b) Aquelles que comportin l'ocupació del domini públic maritimoterrestre amb instal·lacions desmuntables o amb béns mobles.

2. En cas que el projecte objecte de l'autorització hagi de sotmetre's a procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació aplicable, la sol·licitud d'autorització ha d'anar acompanyada del corresponent document ambiental. En el supòsit de l'apartat 1.b, la sol·licitud també ha d'anar acompanyada d'una justificació de la integració paisatgística adequada de les instal·lacions.

3. Durant la tramitació de les autoritzacions, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de les seves competències sectorials.

4. El termini per notificar la resolució expressa de les autoritzacions és de quatre mesos a comptar des de la data en què la sol·licitud d'autorització hagi tingut entrada al registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

5. No poden atorgar-se autoritzacions que siguin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral. El termini de venciment de les autoritzacions és el que determini el corresponent títol habilitant i no pot excedir els quatre anys.

Article 22. Concessions

1. Tota ocupació dels béns de domini públic maritimoterrestre amb obres o instal·lacions no desmuntables està subjecta a concessió prèvia atorgada per l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat.

2. La documentació de la sol·licitud de concessió ha d'incloure un estudi d'integració paisatgística i el document ambiental que correspongui en cas que el projecte hagi de sotmetre's a un procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació aplicable.

3. Durant la tramitació de la concessió, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de les seves competències sectorials.

4. No poden atorgar-se concessions ni pròrrogues d'aquestes que siguin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral. Els terminis de vigència de les concessions i de les pròrrogues corresponents han de determinar-se d'acord amb els criteris de graduació que estableix el dit pla.

5. Per a l'atorgament de les concessions, ha de valorar-se la integració paisatgística de les obres o les instal·lacions i el compliment de condicions d'accessibilitat adequades al tipus d'activitat i entorn.

6. El termini per notificar la resolució expressa sobre les sol·licituds de concessió és de sis mesos a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

Article 23. Obres en construccions existents amb concessió, contràries a la normativa aplicable

1. Les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents al domini públic maritimoterrestre que disposin d'una concessió vigent i que resultin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral aplicable que no comportin increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent estan subjectes al règim de declaració responsable davant l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat. [Ref. BOE-A-2022-953] Les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents al domini públic maritimoterrestre que disposin d'una concessió vigent i que resultin contràries a la legislació en matèria de costes estan subjectes al règim transitori establert per la legislació estatal de costes, que els és plenament aplicable, sent l'òrgan competent el corresponent de l'Administració de la Generalitat.

2. La declaració responsable a què es refereix l'apartat 1 ha d'expressar, sota la responsabilitat del declarant, el compliment dels requisits exigits per la normativa en matèria de costes i ha d'acreditar-se la seva presentació en el tràmit de la sol·licitud de llicència o la comunicació urbanístiques, segons sigui el règim d'intervenció en matèria urbanística.

3. El termini per executar les actuacions a què es refereix el present article és el que estableixi la llicència urbanística o el que indiqui la comunicació prèvia, sense que pugui excedir un any.

Article 24. Registre de concessions del domini públic maritimoterrestre

1. L'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de portar, actualitzat, el registre de concessions del domini públic maritimoterrestre, en el qual han de ser inscrites d'ofici, en la forma que es determini per reglament, les concessions.

2. El Registre de concessions del domini públic maritimoterrestre té caràcter públic i poden sol·licitar-se les certificacions oportunes sobre el seu contingut, les quals són un mitjà de prova de l'existència i la situació del corresponent títol administratiu. Els canvis de titularitat i de característiques que puguin produir-se han de reflectir-se, així mateix, en el corresponent assentament.

TÍTOL V. Règim economicofinancer del domini públic maritimoterrestre

Article 25. Cànon d'explotació d'activitats

1. Tota explotació d'activitats al domini públic maritimoterrestre per a la realització de les quals sigui necessari disposar d'una concessió de l'Administració de la Generalitat merita el cànon corresponent al seu favor, sense perjudici dels cànons que també siguin exigibles per altres administracions.

2. La base imposable del cànon d'explotació d'activitats és el volum dels beneficis nets anuals, abans d'impostos, d'aquestes activitats que es determinin d'acord amb els estudis econòmics i els comptes anuals que faciliti la persona sol·licitant de la concessió, així com de les informacions que pugui obtenir i les valoracions que pugui fer el departament competent en matèria d'ordenació del litoral, directament o per comparació amb altres concessions existents.

3. La quota del cànon d'explotació d'activitats es determina aplicant un tipus de gravamen del 3% sobre l'import de la base imposable.

4. L'Administració de la Generalitat, les entitats locals i les entitats de dret públic dependents estan exemptes del pagament del cànon d'explotació d'activitats en les concessions que els s'atorguin per a l'exercici de les seves competències, sempre que les activitats no siguin objecte d'explotació lucrativa, directament o per tercers. [Ref. BOE-A-2022-953]

5. Queden exemptes del pagament del cànon d'explotació d'activitats:

a) Els títols habilitants atorgats a entitats nàuticoesportives per al desenvolupament d'activitats de caràcter no lucratiu. Per a l'obtenció d'aquesta exempció cal que la federació esportiva corresponent certifiqui que les entitats respectives estan degudament inscrites i que exerceixen exclusivament l'activitat nàuticoesportiva.

b) Les concessions que s'atorguin en domini públic maritimoterrestre portuari, d'acord amb el que regula la legislació portuària.

6. La meritació del cànon, calculat d'acord amb els criteris que estableix aquest article, té caràcter anual i es produeix amb l'atorgament inicial de la concessió.

7. Els ingressos derivats del cànon d'explotació d'activitats que acreditin les concessions sobre domini públic maritimoterrestre a la Generalitat estan destinats a la millora, la conservació, la recuperació i la restauració del domini públic maritimoterrestre del territori de Catalunya. El departament competent en matèria d'ordenació del litoral, mitjançant la direcció general corresponent, ha d'establir en cada moment les prioritats en l'aplicació d'aquests recursos.

Article 26. Règim econòmic corresponent a l'explotació dels serveis de temporada de les platges i a les activitats autoritzades en el marc dels plans d'ús del litoral i de les platges

1. L'explotació dels serveis de temporada de les platges queda subjecta, en el cas de gestió directa, al preu públic i, en el cas de gestió indirecta, al corresponent cànon de licitació a favor de l'ajuntament.

2. Les activitats que els ajuntaments autoritzin en el marc dels plans d'ús del litoral i de les platges no compreses en l'apartat 1 estan gravades amb una taxa al seu favor.

3. L'import de les taxes i preus públics municipals a què es refereixen els apartats 1 i 2 han de determinar-se en les respectives ordenances fiscals.

4. El pagament de les taxes, preus públics i cànons a què es refereix aquest article s'entén sense perjudici dels pagaments que siguin exigibles per altres administracions.

TÍTOL VI. Participació pública

Article 27. Garantia d'informació pública

1. Per garantir la participació pública en la gestió del litoral, les administracions públiques han de proporcionar informació de manera adequada, oportuna i eficaç.

2. El Registre de concessions del domini públic maritimoterrestre, gestionat per l'Administració de la Generalitat, té caràcter públic i poden demanar-se certificacions sobre el seu contingut.

3. Els plecs de condicions generals per a l'atorgament de concessions i autoritzacions han de publicar-se al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» o al butlletí oficial corresponent.

4. En la tramitació de concessions, així com d'autoritzacions de vigència superior a un any no previstes pels respectius plans d'ús del litoral i de les platges, ha de garantir-se un tràmit d'informació pública.

Article 28. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges

1. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges són òrgans col·legiats, sense personalitat jurídica, que vetllen per l'aplicació dels plans a què es refereix el títol II i exerceixen les funcions de participació, consulta, tutela de la gestió i avaluació del compliment d'objectius vetllant pel respecte de la normativa reguladora.

2. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral és adscrit al departament competent en matèria d'ordenació del litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges estan adscrits als respectius ajuntaments que impulsen la seva aprovació.

3. Han d'establir-se per reglament el règim de funcionament i la composició dels consells rectors a què es refereix aquest article, que han de tenir representants de les administracions públiques competents i d'associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials en l'àmbit territorial dels plans respectius, garantint la representació municipal a través de les entitats associatives d'ens locals així com la participació efectiva d'experts de les disciplines professionals directament relacionades amb l'ordenació i la gestió del litoral i de les platges.

4. Els consells rectors dels espais litorals a què es refereix l'apartat 1 són competents per a:

a) Establir, d'acord amb les disposicions del mateix instrument de gestió i ordenació, les directrius per exercir la gestió dels espais litorals.

b) Aprovar el programa d'actuació i la memòria anual de gestió.

c) Proposar el pressupost anual d'inversions en l'àmbit territorial corresponent d'acord amb les prioritats fixades pels instruments de gestió i ordenació.

d) Fer el seguiment de les actuacions de les administracions representades que puguin afectar l'espai litoral.

e) Ser objecte de consulta en la tramitació de qualsevol disposició, pla o programa que afecti l'àmbit territorial de l'instrument d'ordenació i gestió.

f) Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millora de l'espai litoral d'acord amb els principis i els objectius que estableix la present llei.

g) Proposar, si és el cas, modificacions de l'instrument d'ordenació i gestió o l'aprovació de nous instruments de gestió.

h) Avaluar el compliment dels objectius del Pla.

TÍTOL VII. Competències administratives

Article 29. Competències de l'Administració de la Generalitat

Correspon a l'Administració de la Generalitat, en els termes establerts per la present llei:

a) L'elaboració, la tramitació i l'aprovació del Pla de protecció i ordenació del litoral i l'aprovació definitiva dels plans d'ús del litoral i de les platges.

b) La gestió del domini públic maritimoterrestre pel que fa a l'atorgament de concessions i de les autoritzacions per a la seva ocupació i aprofitament no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges.

c) Les concessions d'obres fixes al mar, així com les d'instal·lacions marítimes menors, com ara embarcadors, zones humides, pantalans, varaderos, rampes públiques, marines seques, clubs nàutics de platja i d'altres anàlogues que no formin part d'un port ni hi estiguin adscrites.

d) L'atorgament d'autoritzacions a les zones de servitud, llevat de les previstes sobre sòls de titularitat pública als plans d'ús del litoral i de les platges.

e) L'autorització d'abocaments de terra al mar.

f) La intervenció administrativa mitjançant el règim de declaració responsable de les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents al domini públic maritimoterrestre que disposin d'una concessió vigent i que siguin contràries a la legislació en matèria de costes o al Pla de protecció i ordenació del litoral aplicables.

g) La tutela i policia del domini públic maritimoterrestre i les seves zones de servitud pel que fa a: les actuacions dutes a terme sense acord de l'Administració de la Generalitat o de l'ajuntament o sense haver fet la corresponent declaració responsable, sense perjudici de la competència sancionadora de l'Estat sobre ocupacions demanials sense títol; la vigilància del compliment de les condicions d'acord amb les quals l'Administració de la Generalitat hagi atorgat les concessions i les autoritzacions; l'observança dels requisits exigits per la legislació en matèria de costes per a les actuacions subjectes a declaració responsable davant l'Administració de la Generalitat, i l'adopció de les mesures corresponents per a la protecció de la legalitat relatives a la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, la imposició i recaptació de sancions i la determinació dels danys i perjudicis causats. [Ref. BOE-A-2023-10344] [Ref. BOE-A-2022-953]

h) L'establiment i la recaptació del cànon d'explotació d'activitats al domini públic maritimoterrestre i de les taxes en matèria d'ordenació del litoral.

i) La planificació, elaboració i aprovació dels projectes, així com la gestió i execució de les obres i les actuacions al litoral que no siguin d'interès general.

j) La participació en la planificació i la programació de les obres d'interès general situades al litoral i l'emissió dels corresponents informes sobre la qualificació d'interès general i sobre el plec de prescripcions que serveixi de base per a la redacció dels projectes corresponents a aquestes obres.

k) L'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català en els termes fixats per conveni amb l'Administració general de l'Estat.

l) La gestió del registre de concessions en domini públic maritimoterrestre en l'àmbit de Catalunya.

m) L'emissió de l'informe previ al rescat de les concessions demanials quan, per raons d'interès general, l'exercici d'aquesta funció sigui competència de l'Administració general de l'Estat.

n) L'emissió del corresponent informe durant la tramitació dels plans urbanístics quan l'àmbit dels plans formi part de l'àmbit d'aplicació de la present llei.

o) La prestació de tot tipus de serveis tècnics relacionats amb l'exercici de les competències d'aquest article i l'assessorament a les corporacions locals i altres entitats públiques o privades i als particulars que ho sol·licitin.

p) L'execució de les obligacions derivades dels tractats i convenis internacionals en les matèries de la seva competència.

q) La cooperació transfronterera en l'àmbit propi de les competències de la Generalitat per garantir la correcta aplicació de l'estratègia de gestió integrada de la costa catalana en el marc del Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània i de la legislació internacional. [Ref. BOE-A-2022-953]

r) El control de la qualitat de les aigües de bany.

s) L'aprovació de les normes i instruccions en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes i la supervisió del seu compliment.

t) Qualsevol altra competència atribuïda per l'ordenament jurídic vigent.

Article 30. Competències dels ajuntaments

Correspon als ajuntaments, en els termes establerts per la present llei:

a) La participació en la tramitació del Pla de protecció i ordenació del litoral.

b) L'elaboració i la tramitació fins a l'aprovació provisional dels plans d'ús del litoral i de les platges d'acord amb el procediment regulat per la present llei.

c) L'explotació, si és el cas, dels serveis de temporada de les platges per qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta establertes per la legislació de règim local. [Ref. BOE-A-2022-953]

d) L'atorgament de les autoritzacions per a activitats previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges. [Ref. BOE-A-2021-15676] [Ref. BOE-A-2021-8811]

e) La intervenció administrativa mitjançant el règim de declaració responsable de les noves actuacions que es plantegin sobre les obres, les instal·lacions i les activitats implantades legalment a la zona de servitud de protecció o de trànsit del domini públic maritimoterrestre, quan no comportin l'increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent, ni el canvi de l'ús autoritzat.

f) L'emissió de l'informe sobre les sol·licituds d'autoritzacions de competència de l'Administració de la Generalitat i de concessions per a l'ocupació i l'aprofitament del domini públic maritimoterrestre.

g) La recaptació dels ingressos derivats de l'explotació de serveis de temporada de les platges i de les taxes per a l'atorgament d'autoritzacions establertes pels plans d'ús del litoral i de les platges.

h) La vigilància del compliment de les condicions segons les quals hagin adjudicat l'explotació dels serveis de temporada de les platges o hagin atorgat les autoritzacions de la seva competència derivades dels plans d'ús del litoral i de les platges i de l'observança dels requisits exigits per la legislació en matèria de costes per a les actuacions subjectes a declaració responsable davant l'ajuntament, així com l'adopció, en cas d'incompliment, de mesures per a la protecció de la legalitat relatives a la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, la imposició i recaptació de sancions i la determinació dels danys i perjudicis causats. [Ref. BOE-A-2022-953]

i) El manteniment de les platges i dels llocs públics de bany en les adequades condicions de neteja, higiene i salubritat, així com la vigilància de l'observança de les normes i instruccions que dictin l'Administració de la Generalitat i la resta d'administracions competents en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes.

j) Qualsevol altra competència que els atribueixi l'ordenament jurídic vigent.

Article 31. Òrgans competents en matèria de protecció de la legalitat

1. En el supòsit que la potestat sancionadora en relació amb les infraccions tipificades per la legislació en matèria de costes sigui exercida pels municipis d'acord amb les seves competències, l'òrgan competent per resoldre sobre els procediments sancionadors és l'alcalde, amb el límit establert per la legislació en matèria de costes. [Ref. BOE-A-2022-953]

2. En el supòsit que la potestat sancionadora en relació amb les infraccions tipificades per la legislació en matèria de costes sigui exercida pels òrgans del departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria d'ordenació del litoral, tenen competència per resoldre el procediment sancionador:

a) La persona titular de la direcció general competent en matèria d'ordenació del litoral en el cas que la multa proposada sigui inferior a 600.000 euros.

b) El conseller del departament competent en matèria d'ordenació del litoral, en el cas que la multa proposada sigui igual o superior a 600.000 euros.

3. Els òrgans competents per resoldre sobre els procediments sancionadors també ho són per ordenar en el mateix procediment les mesures de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat. Si les mesures de restauració s'adopten en altres procediments que els procediments sancionadors, els òrgans competents per ordenar-les són l'alcalde, quan la competència sancionadora sigui dels municipis, i la persona titular de la direcció general competent en matèria d'ordenació del litoral, si l'Administració de la Generalitat exerceix aquesta potestat.

Article 32. Comissió d'Ordenació del Litoral

1. Es crea la Comissió d'Ordenació del Litoral, dependent del departament competent en matèria d'ordenació del litoral, amb funcions de caràcter resolutiu, consultiu, informatiu i, a petició dels ajuntaments, amb funcions interpretatives.

2. La composició de la Comissió d'Ordenació del Litoral, que ha d'establir-se per reglament, ha de garantir que hi estiguin representats els departaments i els ens locals amb competències en matèria d'ordenació del litoral i que comptin amb la participació de persones amb reconegut prestigi professional i experiència en matèria ambiental, de lluita contra el canvi climàtic, de costes i d'urbanisme.

3. Corresponen a la Comissió d'Ordenació del Litoral les competències d'aprovar definitivament el pla d'ús del litoral i de les platges, atorgar les concessions d'ocupació del domini públic maritimoterrestre, establir-ne les modificacions substancials i les seves pròrrogues, i les altres que puguin atribuir-s'hi per reglament.

4. El conseller del departament competent en matèria d'ordenació del litoral pot sotmetre a consulta de la Comissió d'Ordenació del Litoral els assumptes en aquesta matèria que consideri convenient.

TÍTOL VIII. La inspecció del litoral

Article 33. La inspecció del litoral

1. La inspecció del litoral, que inclou les funcions de tutela i policia en l'àmbit d'aplicació de la present llei, és exercida pel departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria d'ordenació del litoral i pels òrgans de l'Administració local, en el marc de les competències respectives i d'acord amb la legislació vigent.

2. Els informes en matèria d'inspecció del litoral que elaborin els òrgans de l'Administració de la Generalitat que afectin les competències municipals han de posar-se en coneixement dels ajuntaments dels municipis on s'hagin produït els fets.

3. El personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l'apartat 1 a qui s'encomani expressament l'exercici de la inspecció del litoral té la condició d'autoritat. En l'exercici d'aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota classe d'obres i instal·lacions, i els fets que constati tenen valor probatori, d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.

Article 34. Facultats i funcions en matèria d'inspecció del litoral

1. El personal al servei de les administracions públiques a qui s'encomani l'exercici de la inspecció del litoral està facultat per entrar i romandre a les finques, construccions i altres llocs subjectes a la seva actuació inspectora el temps necessari per dur a terme aquesta actuació.

2. En l'exercici de les funcions d'inspecció es pot sol·licitar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat i la cooperació de funcionaris i autoritats d'altres administracions públiques.

3. Corresponen al personal que tingui encomanat l'exercici de la inspecció del litoral les funcions següents:

a) La investigació i la comprovació del compliment de la normativa, i la pràctica de les proves i mesuraments necessaris per a aquesta finalitat.

b) La documentació de les seves actuacions mitjançant les actes d'inspecció, els informes, les diligències i les corresponents comunicacions.

c) La proposta d'adopció, si és el cas, de mesures provisionals i d'incoació d'un procediment de protecció de la legalitat.

Disposició addicional primera. Elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral

El Govern ha d'elaborar el Pla de protecció i ordenació del litoral en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició addicional segona. Règim especial del municipi de Barcelona

1. L'Ajuntament de Barcelona participa en l'elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral d'acord amb el que determina la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, i la Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

2. El Pla de gestió integrada del litoral de Barcelona es desenvolupa d'acord amb el que estableix l'article 6.3 de la Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

3. En les qüestions relatives als plans d'ús del litoral i de les platges a les quals es refereixen les lletres e i g de l'apartat 1 de l'article 7 i l'article 13, s'ha d'estar a les disposicions de la Carta Municipal de Barcelona, i en els aspectes de competència pròpia són vinculants les prescripcions establertes per l'Ajuntament de Barcelona.

Disposició addicional tercera. Règim especial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona participa en l'elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral d'acord amb el que determina la Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Disposició addicional quarta. Cooperació i col·laboració interadministrativa

1. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i el Consell Català de Cogestió Marítima han d'establir els mecanismes de cooperació i col·laboració necessaris per assegurar l'aplicació dels instruments d'ordenació en l'espai marítim.

2. El departament competent en matèria de coordinació de l'ordenació de l'espai marítim ha d'emetre informe en relació amb l'àmbit marí del Pla de protecció i ordenació del litoral.

Disposició addicional cinquena. Igualtat efectiva de dones i homes als òrgans

Els òrgans derivats de l'aplicació de la present llei no poden constituir-se fins que no es compleixi la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, pel que fa a la paritat exigida.

Disposició addicional sisena. Finestreta única empresarial

Les sol·licituds d'autoritzacions o concessions i les declaracions responsables a què es refereix la present llei, quan siguin dutes a terme per empreses, han de presentar-se a la finestreta única empresarial mitjançant els canals de comunicació que s'estableixin en cada moment.

Disposició addicional setena. Concessions i altres instruments específics d'ordenació de l'espai marítim

1. Les autoritzacions, concessions i altres instruments d'ordenació de l'espai marítim regulats per la normativa en matèria de pesca i acció marítimes es regeixen per la seva normativa específica.

2. Els plans a què es refereix el títol II de la present llei s'apliquen sense perjudici dels instruments d'ordenació de l'espai marítim regulats per la normativa en matèria de pesca i acció marítimes.

Disposició addicional vuitena. Nàutica esportiva i popular

El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges han de vetllar pel foment de la nàutica esportiva i popular en l'ordenació del litoral català, procurar el manteniment de les instal·lacions nàuticoesportives existents i facilitar la pràctica de la nàutica popular, entesa com la que es duu a terme amb embarcacions que no superen els vuit metres d'eslora.

Disposició addicional novena. Conservatori del Litoral de Catalunya

1. El Govern, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present llei, ha de crear el Conservatori del Litoral de Catalunya, amb els objectius de salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl.

2. El Conservatori del Litoral de Catalunya s'ha de finançar amb les aportacions del Govern, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, i amb les aportacions de les altres administracions, d'entitats i d'empreses.

3. El procés de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya ha de ser participatiu i comptar amb experts en matèria ambiental i territorial, entitats de conservació del medi natural i representants dels ens locals.

Disposició addicional desena. Mesures excepcionals en situacions de força major

1. Les autoritzacions i les concessions que estableix la present llei poden ser modificades per l'Administració atorgant en situacions de força major sense que la part perjudicada tingui dret a indemnització.

2. Als efectes de la present disposició, són situacions de força major la regressió no prevista de la costa que no sigui originada per les obres objecte de concessió, els moviments sísmics o els maremotos, els temporals imprevisibles, els incendis no provocats, les emergències sanitàries i qualsevol altra causa excepcional similar.

3. En situacions de força major d'acord amb la present disposició, les administracions competents en matèria de protecció civil poden dictar les disposicions necessàries per protegir les persones, els béns i el medi ambient.

Disposició transitòria primera. Zona d'influència del domini públic maritimoterrestre i classificació de les platges

Mentre no entri en vigor el Pla de protecció i ordenació del litoral:

a) La zona d'influència del domini públic maritimoterrestre a què es refereix l'article 2.b s'amplia sobre els àmbits exteriors inclosos en les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial definides pel Pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya que sobrepassin la franja definida en el dit article.

b) La classificació de les platges i el corresponent règim d'ocupació són els que determini el departament competent en matèria d'ordenació del litoral.

Disposició transitòria segona. Usos i serveis de temporada de les platges

1. Mentre no entri en vigor el Pla de protecció i ordenació del litoral, els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges s'aproven d'acord amb la normativa anterior.

2. A partir de l'entrada en vigor del Pla de protecció i ordenació del litoral, els ajuntaments han de tramitar els plans d'ús del litoral i de les platges. Mentre no s'aprovin aquests nous instruments, els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges vigents continuen aplicant-se i regint-se per la normativa anterior durant el seu termini de vigència.

3. Mentre siguin aplicables els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges, les autoritzacions per a l'ocupació del domini públic maritimoterrestre i l'explotació dels serveis de temporada compresos dins l'àmbit territorial d'aquests plans es regeixen per la normativa anterior.

Disposició transitòria tercera. Procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la Llei

Els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la present llei es regeixen per la normativa anterior, sense perjudici del dret de la persona interessada a desistir del procediment iniciat i acollir-se a les disposicions de la present llei.

Disposició transitòria quarta. Aplicació del cànon per explotació de l'activitat

El cànon per explotació de l'activitat a què es refereix l'article 25 s'aplica també a:

a) Les concessions en tràmit a l'entrada en vigor de la present llei, en el procediment d'atorgament de les quals l'Administració de la Generalitat no hagi fet encara l'oferta de condicions al peticionari.

b) Les pròrrogues, modificacions substancials i canvis de titularitat de les concessions vigents que s'atorguin a partir de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició transitòria cinquena. Òrgans competents

1. Mentre no es constitueixi la Comissió d'Ordenació del Litoral, les funcions que li atribueix l'article 32 són exercides pels òrgans competents d'acord amb la normativa anterior.

2. Mentre no es determinin els òrgans competents de l'Administració de la Generalitat per a l'exercici de les competències atribuïdes per la present llei, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral és el director general competent en matèria d'ordenació del litoral.

Disposició derogatòria

Es deroguen:

a) La disposició addicional sisena i la disposició final segona de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost.

b) El Decret 55/1992, de 10 de febrer, pel qual s'atribueixen competències al Departament de Política Territorial i Obres Públiques a la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.

c) Qualsevol altra disposició que s'oposi a la present llei.

Disposició final primera. Desplegament reglamentari

S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per desplegar i executar els preceptes de la present llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor al mes de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 2020. El President de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet i Valera.

Font i provença

Títol original: Ley 8/2020, de 30 de julio, de protección y ordenación del litoral. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash d17a85058a9b).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.