Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial

Preàmbul

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) estima que més de 200.000 llars de Catalunya tenen tots els seus membres en atur, amb una taxa que, tot i ser inferior a la mitjana de l'Estat espanyol, l'abril de 2016 era del 17,4% de la població activa. Al mateix temps, l'Idescat assenyala, a partir de dades de l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística, que la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya l'any 2014 se situava en el 26% de la població d'entre 18 i 59 anys. L'Idescat indica també que l'any 2014 el 12,9% de la població de Catalunya tenia moltes dificultats per arribar a final de mes.

Aquesta realitat socioeconòmica, combinada amb una forta contracció del mercat immobiliari com a conseqüència de la fallida generalitzada del sector de la construcció i dels ajustos en el sector financer, és un factor clau per entendre la gran quantitat de desnonaments i de casos de famílies en risc d'exclusió residencial que existeixen a Catalunya.

La situació d'emergència social és especialment greu en l'àmbit de l'habitatge, i el sobreendeutament hipotecari és un dels problemes més aguts. Segons les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial, durant l'any 2015 a Catalunya es van produir més de 15.000 llançaments per execucions hipotecàries i procediments derivats de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans. D'aquests, més de 5.000 corresponien a execucions hipotecàries i prop de 10.000, a procediments derivats de la Llei 29/1994.

Una de les competències de la Generalitat és elaborar el programa d'actuació per incrementar el parc d'habitatge social i atendre de forma més ràpida i eficaç les necessitats de les persones i unitats familiars amb majors riscos d'exclusió residencial. En aquest sentit, s'està aplicant l'exercici del dret de tanteig i retracte regulat pel Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària. Fruit de l'aplicació d'aquesta normativa, s'han pogut adquirir 184 habitatges durant l'any 2015, i es preveu adquirir-ne més de 260 durant l'any 2016. Paral·lelament, s'han establert convenis de col·laboració amb diverses entitats financeres per a la cessió temporal voluntària d'habitatges buits, que la Generalitat destina a l'atenció de casos d'emergència. Fins al maig de 2016, els convenis signats comportaven el compromís de cessió de 1.860 habitatges.

Malgrat aquest esforç per incrementar el parc d'habitatges de lloguer social, Catalunya ha de reforçar les mesures per atendre, des d'una perspectiva preventiva, les necessitats urgents de les persones i famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat en l'àmbit de l'habitatge.

Aquesta política preventiva ha de comptar amb la col·laboració de les entitats financeres i els grans tenidors d'habitatge, que disposen d'un parc d'habitatges buits que permetria donar sortida a l'aposta de la llei per solucions eficaces. El Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, creat a l'empara del Decret llei 1/2015, tenia inscrits, el maig de 2016, més de 46.000 habitatges propietat d'entitats financeres i grans tenidors en algun dels setanta-dos municipis definits com a municipis amb demanda acreditada pel Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.

Aquest parc d'habitatges, una part significant del qual difícilment es pot comercialitzar en el mercat privat, és un instrument clau per assolir els objectius de la present llei. D'una banda, perquè permet ampliar el nombre d'habitatges cedits temporalment a la Generalitat mitjançant convenis de col·laboració (i, per tant, respondre a la necessitat d'ampliar el parc destinat a lloguer social) i, de l'altra, perquè permet donar sortida a processos de mediació per sobreendeutament i fer possible l'expropiació temporal forçosa.

El dret a l'habitatge és reconegut per diversos tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol (per exemple, per l'article 25 de la Declaració universal dels drets humans de 1948, i per l'article 11 del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals de 1966).

D'acord amb l'article 10.1 de la Constitució espanyola, el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, regulat per l'article 47 de la mateixa norma, s'ha d'interpretar de conformitat amb els esmentats tractats. L'article 11 del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a ella i la seva família, incloent-hi alimentació, vestit i habitatge, i a una millora contínua de les condicions de vida. En aquest sentit, cal esmentar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el cas McCann contra el Regne Unit (13/05/2008) i el cas Rousk contra Suècia (25/07/2013).

L'article 34 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea també fa referència a l'habitatge. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tutelat aquest dret mitjançant la seva jurisprudència referida a la protecció dels consumidors europeus. El cas Aziz n'és un bon exemple: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 14 de març de 2013 va dictar una sentència arran d'una qüestió prejudicial presentada pel Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, relativa al caràcter abusiu d'una clàusula contractual en un préstec bancari, que va afectar la legislació hipotecària espanyola perquè era contrària al dret de la Unió Europea.

Més recentment, la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 10 de setembre de 2014 ha reconegut l'existència d'un dret a l'habitatge en vinculació amb l'article 7 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, que consagra el dret al respecte de la vida privada i familiar, seguint, doncs, el camí obert pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

A més, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha assenyalat, per exemple, en la Sentència de 8 de maig de 2013, que l'habitatge social és un servei d'interès general. L'accés als serveis d'interès general és un dels drets reconeguts per l'article 36 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, en vinculació amb la cohesió social i territorial de la Unió.

El Parlament Europeu, en la Resolució d'11 de juny de 2013 sobre habitatge social a la Unió Europea, ha destacat el paper de l'habitatge com a servei econòmic d'interès general a la Unió: «Tenint en compte que la política d'habitatge social forma part integrant dels serveis d'interès econòmic general, per contribuir a cobrir les necessitats d'habitatge, facilitar l'accés a la propietat, promoure la qualitat de l'hàbitat, millorar l'hàbitat existent i adequar les despeses d'habitatge a la situació familiar i als recursos dels ocupants, tot mantenint un esforç de la seva part».

El Parlament Europeu, en l'esmentada resolució, «sol·licita als estats membres i a les autoritats regionals i locals que adoptin mesures eficaces i incentivadores, basant-se en anàlisis prospectives de la necessitat d'habitatges, per lluitar contra l'existència d'habitatges buits de llarga durada, especialment en les zones amb tensions, per lluitar contra l'especulació immobiliària i mobilitzar aquests habitatges per convertir-los en habitatges socials».

Efectivament, països com França, Bèlgica, el Regne Unit o els Estats Units d'Amèrica, entre d'altres, mitjançant la seva legislació estableixen mesures per combatre l'existència d'habitatges buits. Tots aquests països recorren a mesures de foment, però tots ells combinen aquestes mesures amb intervencions públiques de limitació que poden arribar fins a l'expropiació de l'ús de l'habitatge buit que incompleix la seva funció social (com en el cas anglès, en què la llei permet l'expropiació de l'ús d'habitatges privats que hagin estat buits almenys sis mesos, mitjançant l'aprovació de decrets de gestió d'habitatges buits —empty dwellings management orders).

L'article 47 de la Constitució reconeix el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat i el vincula a l'obligació dels poders públics d'impedir l'especulació; l'article 33 imposa als poders públics el deure de garantir que el dret de propietat no s'exerceixi de forma antisocial, i l'article 128 subordina tota la riquesa, sigui quina sigui la seva titularitat, a l'interès general.

Així mateix, l'article 15 de l'Estatut d'autonomia disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions d'explotació i maltractaments, com les que, de facto, comporta la manca d'un habitatge digne o el sobreendeutament.

D'altra banda, i en els mateixos termes que el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, l'article 42.3 de l'Estatut obliga els poders públics a vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment les més vulnerables. En aquest sentit, l'article 148.1.3 de la Constitució atorga a les comunitats autònomes la potestat d'assumir competències en matèria d'habitatge, i efectivament l'article 137 de l'Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en aquesta matèria, com també li atribueix, mitjançant l'article 123, la competència exclusiva en matèria de consum.

En el marc de la legislació de Catalunya, la protecció del dret a l'habitatge i l'obligació d'eradicar els seus usos anòmals, incloent-hi els habitatges buits, són objecte de regulació en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, l'article 4 de la qual determina que el conjunt d'activitats vinculades amb l'abastiment d'habitatges destinats a polítiques socials es configuri com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans.

Cal reconèixer de forma explícita, i com a dret subjectiu, el dret a un habitatge estable a favor de les persones que no disposen d'un habitatge digne i adequat, d'acord amb l'esmentada accepció, ni dels recursos econòmics necessaris per aconseguir-ne un.

Així mateix, és una exigència social que els poders públics reaccionin i assegurin el dret a l'habitatge de les persones afectades per desnonaments provinents d'execucions hipotecàries, a fi que puguin continuar ocupant el seu habitatge, la qual cosa ha de suposar, en el marc de la normativa legal aplicable, l'atribució als poders públics de l'exercici de formes d'actuació en el marc de l'exercici de les seves competències en matèria d'habitatge, consum i serveis socials.

Els poders públics han de ser capaços de reaccionar amb diferents nivells d'articulació, per atendre la situació d'emergència social provocada per drames humans en els quals, com a conseqüència de les privacions del dret a l'habitatge, ha arribat a quedar afectat el dret a la vida.

D'altra banda, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013 (assumpte C-415-11) posa en evidència la necessitat urgent que els poders públics actuïn, en els seus àmbits competencials, per a la salvaguarda dels drets fonamentals i estatutaris relatius a l'ús i gaudi del seu habitatge habitual.

La Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, fruit d'una iniciativa legislativa popular, va establir mesures que tenien per objecte protegir les persones més desafavorides, mitjançant la intervenció de la Generalitat en l'exercici de les competències que li són pròpies en matèria d'habitatge, consum i serveis socials.

No obstant això, el Govern de l'Estat ha interposat un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei, per la qual cosa s'han hagut de cercar mecanismes alternatius, en el marc normatiu vigent i en exercici de les competències pròpies de la Generalitat, per ajudar les persones més desafavorides.

La present llei estableix mecanismes per assistir les persones que es troben en situació d'exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s'hi, mitjançant fórmules d'actuació de les administracions públiques catalanes que, seguint el principi de cooperació, permetin reaccionar i, al mateix temps, conciliar tots els béns jurídics a protegir. En aquest sentit, les mesures regulades per aquesta llei no són substitutives sinó complementàries de les establertes per altres lleis i de les que puguin establir-se en l'àmbit estatal o local.

Una de les prioritats de les polítiques públiques d'habitatge ha estat, i continua essent, la mobilització del parc dels habitatges buits, en funció de les necessitats de cada municipi. Les polítiques socials d'habitatge s'han d'abordar de forma conjunta des de tots els àmbits, tal com han fet els municipis amb mesures en aquesta direcció.

Per això, és important mantenir la relació de confiança amb la qual han treballat els municipis amb la Generalitat, ja que només amb l'esforç conjunt de les administracions públiques catalanes es podrà donar resposta al problema de l'accés a l'habitatge. Amb aquesta finalitat, la llei incorpora el compromís de la Generalitat de coresponsabilitat en les despeses, mitjançant l'establiment de les mesures de foment que siguin necessàries per implantar i executar la norma. Igualment, les relacions entre les administracions públiques s'han d'articular sota el principi de lleialtat institucional, d'acord amb el qual cada administració ha d'assumir la responsabilitat i ha d'aportar els recursos en funció de les competències que té reconegudes legalment com a administració actuant amb competència obligada o complementària en matèria d'habitatge i de polítiques públiques.

Les mesures regulades per la present llei tenen per objecte la protecció de les persones i unitats familiars en exclusió residencial com a conseqüència d'una situació de sobreendeutament, o que estan en risc de trobar-s'hi. Per aquesta raó, el legislador té com a finalitat cercar solucions que permetin que una persona pugui afrontar els deutes derivats d'una relació de consum, inclosos els del pagament de l'habitatge, en situacions de sobreendeutament originades per causes sobrevingudes, moltes de les quals són derivades de la crisi econòmica que afecta la societat catalana.

Al mateix temps, la llei pretén preservar la funció social de la propietat en relació amb la satisfacció del dret fonamental a disposar d'un habitatge digne i adequat per a persones en situació vulnerable, comptant amb la participació de les entitats privades.

La present llei consta de divuit articles, agrupats en tres títols, i de dotze disposicions addicionals, set disposicions finals i un annex.

Títol Preliminar. Disposicions generals

Títol I. Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social

Títol II. Mesures protectores en matèria d'habitatge i consum

Capítol I. Mesures protectores en situacions de sobreendeutament

Capítol II. Mesures per augmentar el parc social d'habitatges assequibles de lloguer

Capítol III. Mesures per resoldre la manca d'habitatge de les persones o unitats familiars en risc d'exclusió residencial

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Col·laboració entre administracions

1. Les administracions públiques de Catalunya han de determinar fórmules de cooperació i d'intercanvi d'informació, respectant la normativa de protecció de dades, a l'efecte d'establir els marcs convencionals i pressupostaris pertinents per complir el que estableix la present llei, en el marc de les disponibilitats pressupostàries. 2. El Govern, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, en el pressupost anual ha d'habilitar una dotació econòmica específica per garantir la suficiència financera dels ajuntaments en relació amb els processos d'expropiació temporal d'habitatges buits per garantir el reallotjament de les persones en situació de vulnerabilitat, de conformitat amb les previsions d'impacte econòmic contingudes en l'informe econòmic i pressupostari d'aquesta llei. 3. La Generalitat ha de coresponsabilitzar-se en les despeses derivades de l'aplicació d'aquesta llei, assumint com a mínim el cinquanta per cent del cost consignant una partida específica en els pressupostos anuals de la Generalitat que s'ha de sumar a les convocatòries de subvencions ja existents.

Disposició addicional segona. Foment de la mediació en situacions de sobreendeutament

El Govern ha de promoure i fomentar l'ús del procediment de mediació entre les persones deutores i les entitats creditores, regulat per la present llei, com a mesura de protecció en situacions de sobreendeutament.

Disposició addicional tercera. Convenis de la Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes

1. La Generalitat i la resta d'administracions públiques catalanes, dins de les seves competències, han de subscriure convenis de col·laboració amb les persones jurídiques titulars d'habitatges inscrits en el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant. 2. L'objectiu d'aquests convenis és la concertació de mecanismes complementaris als establerts per la present llei per fomentar mesures d'augment del parc social d'habitatges assequibles de lloguer, i per evitar que les persones o unitats familiars en risc d'exclusió residencial quedin sense habitatge.

Disposició addicional quarta. Augment del parc d'habitatge públic

La Generalitat, per emparar millor el dret a l'habitatge i complir les obligacions derivades de la present llei, ha de presentar, en el marc del Pla sectorial de l'habitatge, un pla d'ampliació del seu parc d'habitatge públic, a fi de disposar d'un nombre suficient d'habitatges per acollir de forma temporal persones en situació de risc residencial.

Disposició addicional cinquena. Referència del Codi de consum a les comissions de sobreendeutament

La referència a les comissions de sobreendeutament realitzada per l'article 132-4.4 del Codi de consum de Catalunya s'entén feta a la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social, regulada per l'article 5 de la present llei.

Disposició addicional sisena. Valoració de l'exclusió residencial en la graduació de les sancions

Entre els criteris per determinar la graduació de les sancions per infraccions comeses en matèria d'habitatge, particularment per l'incompliment de les prescripcions establertes per la present llei, s'ha de tenir en compte el fet que la infracció hagi derivat en una situació efectiva d'exclusió residencial.

Disposició addicional setena. Règim especial del municipi de Barcelona

1. Es crea una secció territorial de la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social per a l'àmbit del municipi de Barcelona. 2. Aquesta secció territorial de la Comissió és integrada pels membres següents: a) Un representant del departament competent en matèria d'habitatge, que n'exerceix la presidència, nomenat pel seu titular. b) Tres representants de la Generalitat, nomenats pel Govern. c) Tres representants de l'Ajuntament de Barcelona, nomenats per l'alcaldia. d) Un representant de les organitzacions de consumidors de l'àmbit territorial de Barcelona, escollit pel Consell de Persones Consumidores de Catalunya. e) Un representant de les entitats financeres i de crèdit. f) Un representant de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. g) Dos representants de les entitats del tercer sector social. 2. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha d'establir els mecanismes necessaris, en el termini de quatre mesos a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei, perquè l'Ajuntament de Barcelona pugui accedir de forma permanent a la consulta electrònica de les dades dels habitatges ubicats en el terme municipal de Barcelona i inscrits en el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant que necessiti per a l'exercici de les seves competències en matèria d'habitatge. 3. Els drets de tanteig i retracte regulats per l'article 2 del Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària, en l'àmbit territorial del municipi de Barcelona poden ser exercits per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya o per l'Ajuntament de Barcelona. A tal efecte, la decisió de transmetre l'habitatge s'ha de comunicar a les dues administracions. 4. La competència sancionadora a la qual es refereix l'article 131.1.a de la Llei 18/2007, en relació amb les infraccions comeses en el terme municipal de Barcelona, correspon a l'Ajuntament de Barcelona si la multa proposada supera els 500.000 euros.

Disposició addicional vuitena. Seccions territorials de la Comissió en municipis de gran població

1. En els municipis de gran població es pot crear una secció territorial de la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social, d'acord amb el que disposa l'article 6.3. 2. La secció territorial a la qual es refereix l'apartat 1 ha d'incloure tres representants de l'ajuntament del municipi, nomenats per l'alcaldia.

Disposició addicional novena. Recollida i tractament de dades de caràcter personal

1. Les administracions públiques que, a l'empara de la present llei i de la Llei 24/2015, hagin d'adoptar mesures per atendre els supòsits d'exclusió residencial i de pobresa energètica, a l'efecte de garantir el dret a l'habitatge i als subministraments bàsics d'aigua potable, d'electricitat i de gas, poden recollir i tractar totes les dades de caràcter personal que siguin necessàries i adequades, sense necessitat d'obtenir el consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades. 2. Amb la finalitat a la qual es refereix l'apartat 1, les persones jurídiques que, com a propietàries d'habitatges, com a titulars de crèdits personals o hipotecaris o com a comercialitzadores dels subministraments bàsics estan obligades per la present llei i per la Llei 24/2015, han de comunicar als serveis socials municipals competents les dades personals mínimes necessàries que aquests els requereixin perquè puguin atendre i, si escau, evitar els casos d'exclusió residencial o pobresa energètica conforme a les prescripcions d'aquesta llei, sense que sigui necessari el consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades. També estan obligats a aquesta comunicació els poders públics que per raó de l'exercici de les seves competències tinguin coneixement de situacions d'exclusió residencial i de pobresa energètica.

Disposició addicional desena. Col·laboració dels col·legis professionals

Les administracions públiques, en els casos en què no escaigui el dret a la justícia gratuïta, han d'arribar a acords amb els col·legis professionals per establir mecanismes de suport en matèria d'assessorament jurídic i tècnic en les mesures d'aplicació de la present llei.

Disposició addicional onzena. Consulta de dades dels habitatges buits i ocupats

1. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha d'establir els mecanismes pertinents, dins d'un termini de quatre mesos a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei, perquè els ajuntaments de municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada puguin consultar per via electrònica, de forma permanent, les dades que necessitin dels habitatges ubicats en el terme municipal del seu municipi i inscrits en el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, per a l'exercici de les seves competències en matèria d'habitatge. 2. El Govern, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, ha d'aprovar el reglament que ha de regular el Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, establert per la Llei 1/2015.

Disposició addicional dotzena. Habilitació de recursos per als serveis socials bàsics

El Govern ha d'habilitar els recursos pertinents, mitjançant els contractes programa de serveis socials, per complir les obligacions derivades de la present llei, amb la incorporació als equips de serveis socials bàsics d'un perfil professional específic.

Disposició addicional tretzena. Allotjament provisional en situacions d'emergència social en matèria d'habitatge

1. En situacions d'emergència social de les persones en risc d'exclusió residencial, d'acord amb la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, l'allotjament d'aquestes persones s'efectua, amb caràcter provisional, en un allotjament dotacional que formi part del sistema urbanístic d'equipaments comunitaris o, si no n'hi ha d'aquest tipus, en altres allotjaments gestionats per les administracions competents en les mateixes condicions de temporalitat regulades per als allotjaments dotacionals. 2. Les resolucions sobre l'adjudicació d'allotjament provisional a les quals fa referència l'apartat 1, a proposta de les meses de valoració de situacions d'emergència social i econòmica, han de tenir en compte: a) Les situacions de convivència veïnal pacífica. A aquest efecte, s'han de valorar els informes emesos pels òrgans competents dels ajuntaments corresponents o dels cossos policials i, si escau, les al·legacions fetes per les comunitats de propietaris interessades. b) La disponibilitat, per part de les persones afectades, d'un altre habitatge o immoble per qualsevol títol que n'habiliti l'ocupació. 3. En situacions d'emergència social de les persones ocupants sense títol habilitat d'habitatges adquirits o gestionats per les administracions competents, el seu allotjament es pot efectuar en les mateixes condicions a les quals fan referència els apartats 1 i 2. No obstant això, en el cas d'ocupacions anteriors a l'adquisició o gestió de l'habitatge per part de l'Administració, es pot considerar la possibilitat d'atendre provisionalment la necessitat d'allotjament en el mateix habitatge ocupat si es compleixen les condicions següents: a) Que la unitat familiar ocupant tingui resolució favorable de la mesa de valoració de situacions d'emergència social i econòmica. b) Que no s'hagi iniciat el procediment per a l'adjudicació definitiva dels habitatges ocupats. c) Que la seva ocupació sigui, com a mínim, sis mesos anterior a la data d'adquisició dels habitatges o d'inici de la seva gestió per part de l'Administració. Aquesta circumstància s'ha d'acreditar per qualsevol mitjà admès en dret. d) Que no hagin renunciat a l'adjudicació d'un habitatge d'emergència social els darrers dos anys. 4. La situació d'allotjament provisional de conformitat amb aquest article no dóna a les persones adjudicatàries preferència per si mateixa en el procediment d'adjudicació definitiva d'habitatge del parc públic o gestionat per les administracions públiques. 5. Amb la finalitat de fer efectives les resolucions d'adjudicació definitiva dels habitatges de les administracions públiques o gestionats per aquestes que tinguin ocupants sense títol habilitant, es poden utilitzar els mecanismes d'execució forçosa dels actes administratius o altres mecanismes legals que permetin l'ocupació de l'habitatge per part de les persones adjudicatàries.

Disposicions finals

Disposició final primera. Extinció del deute en situacions de sobreendeutament

1. La resolució del procediment de mediació al qual es refereix el capítol I del títol II ha de determinar l'extinció del deute en els termes que estableixi la legislació civil de Catalunya. 2. El Govern ha d'iniciar la tramitació d'una modificació de la legislació civil per reforçar la protecció dels consumidors en els processos d'execució derivats de situacions de sobreendeutament, incloent-hi, si escau, els mecanismes d'extinció del deute.

Disposició final segona. Municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada

1. Mentre no s'aprovi el Pla territorial sectorial d'habitatge, als efectes de les prescripcions establertes per la present llei, del tanteig i retracte regulat pel Decret llei 1/2015 i de l'aplicació de l'impost sobre els habitatges buits creat per la Llei 14/2015, els municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada són els que figuren llistats en l'annex. 2. L'actualització continuada de la relació de municipis a la qual es refereix l'apartat 1 es pot realitzar d'ofici, mitjançant ordre del conseller del departament competent en matèria d'habitatge, prèvia audiència dels municipis afectats, o a petició dels municipis que acreditin el compliment dels requisits per ser incorporats en la relació, tenint en compte les situacions d'exclusió residencial dels municipis.

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 18/2007

1. S'afegeix un nou apartat, el 6, a l'article 12 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent: «6. En les àrees a les quals es refereix l'apartat 5, s'han d'establir programes d'inspecció dels edificis residencials per detectar l'existència d'habitatges desocupats i per establir censos de propietats susceptibles de ser afectades per les mesures establertes per l'article 42.» 2. Es modifiquen els apartats 1, 2, 3 i 4 de l'article 118 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que queden redactats de la manera següent: «1. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 90.001 a 900.000 euros. 2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 9.001 a 90.000 euros. 3. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 3.000 a 9.000 euros. 4. Per complir el principi de proporcionalitat de les sancions establert per l'article 117, l'òrgan competent per sancionar, si es justifica suficientment en l'expedient, pot sancionar les infraccions molt greus i les greus d'acord amb els trams de les multes previstes per a les greus i les lleus, respectivament, sense que això suposi alterar la qualificació de la gravetat de la infracció.» 3. S'afegeixen tres noves lletres, la k, la l i la m, a l'article 124.2 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent: «k) No sotmetre's al procediment de mediació en els casos en què sigui legalment preceptiu, en situacions de sobreendeutament o en els quals persones o unitats familiars en risc d'exclusió residencial puguin quedar sense habitatge. l) No comunicar la presentació d'una demanda d'execució hipotecària, la voluntat de presentar-la, o l'exercici d'una acció de desnonament, en els casos establerts per la Llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. m) No oferir el reallotjament que determina la Llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, o oferir-lo incomplint les condicions que estableix la mateixa llei.»

Disposició final quarta. Ocupació d'habitatges sense títol habilitant

1. Les resolucions d'adjudicació de les administracions públiques d'habitatges que són propietat o estan gestionats per administracions o entitats públiques, en cas que estiguin ocupats sense títol habilitant, han d'atendre els criteris determinats pel Govern mitjançant reglament, tenint en compte les situacions d'emergència econòmica i social que s'han de satisfer. Mentre no s'aprovi el reglament, aquests criteris han de ser determinats per les meses de valoració de situacions d'emergència social i econòmica, en el marc de la seva normativa reguladora. 2 a 5. (Derogats).

Disposició final cinquena. Pròrroga de les mesures fixades per l'article 16

El Govern pot prorrogar el termini fixat per l'article 16, per un període màxim de tres anys, si en finalitzar el termini es mantenen les condicions d'emergència social que justifiquen les mesures establertes per aquest article.

Disposició final sisena. Criteris de regulació dels arrendaments urbans

(Derogada).

Disposició final setena. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Annex. Municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada

1. Abrera. 2. Agramunt. 3. Alcanar. 4. Alcarràs. 5. Alcoletge. 6. Aldea, l'. 7. Alella. 8. Alguaire. 9. Almacelles. 10. Almenar. 11. Almoster. 12. Altafulla. 13. Amposta. 14. Anglesola. 15. Arboç, l'. 16. Arenys de Mar. 17. Arenys de Munt. 18. Argentona. 19. Artesa de Segre. 20. Avià. 21. Badalona. 22. Badia del Vallès. 23. Balaguer. 24. Banyoles. 25. Barberà del Vallès. 26. Barcelona. 27. Begues. 28. Bellpuig. 29. Bellver de Cerdanya. 30. Berga. 31. Besalú. 32. Bisbal d'Empordà, la. 33. Blanes. 34. Borges Blanques, les. 35. Cabrera de Mar. 36. Cabrils. 37. Calaf. 38. Calafell. 39. Caldes d'Estrac. 40. Caldes de Montbui. 41. Calella. 42. Calldetenes. 43. Calonge. 44. Cambrils. 45. Canet de Mar. 46. Canonja, la. 47. Canovelles. 48. Cardedeu. 49. Cardona. 50. Castellar del Vallès. 51. Castellbisbal. 52. Castelldefels. 53. Castelló d'Empúries. 54. Castell-Platja d'Aro. 55. Castellvell del Camp. 56. Centelles. 57. Cerdanyola del Vallès. 58. Cervelló. 59. Cervera. 60. Constantí. 61. Corbera de Llobregat. 62. Cornellà de Llobregat. 63. Cornellà del Terri. 64. Cubelles. 65. Cunit. 66. Escala, l'. 67. Esparreguera. 68. Esplugues de Llobregat. 69. Falset. 70. Figueres. 71. Flix. 72. Fondarella. 73. Fornells de la Selva. 74. Franqueses del Vallès, les. 75. Gandesa. 76. Garriga, la. 77. Gavà. 78. Gelida. 79. Girona. 80. Gironella. 81. Golmés. 82. Granollers. 83. Guissona. 84. Gurb. 85. Hospitalet de Llobregat, l'. 86. Igualada. 87. Llagosta, la. 88. Llagostera. 89. Llançà. 90. Lleida. 91. Lliçà d'Amunt. 92. Lliçà de Vall. 93. Llinars del Vallès. 94. Lloret de Mar. 95. Malgrat de Mar. 96. Manlleu. 97. Manresa. 98. Martorell. 99. Martorelles. 100. Masies de Voltregà, les. 101. Masnou, el. 102. Matadepera. 103. Mataró. 104. Miralcamp. 105. Molins de Rei. 106. Mollerussa. 107. Mollet del Vallès. 108. Montblanc. 109. Montcada i Reixac. 110. Montgat. 111. Montmeló. 112. Montornès del Vallès. 113. Mont-ras. 114. Mont-roig del Camp. 115. Móra d'Ebre. 116. Móra la Nova. 117. Navàs. 118. Òdena. 119. Olesa de Montserrat. 120. Olot. 121. Palafolls. 122. Palafrugell. 123. Palamós. 124. Palau d'Anglesola, el. 125. Palau-solità i Plegamans. 126. Pallaresos, els. 127. Pallejà. 128. Palma de Cervelló, la. 129. Papiol, el. 130. Parets del Vallès. 131. Perelló, el. 132. Piera. 133. Pineda de Mar. 134. Pobla de Segur, la. 135. Polinyà. 136. Pont de Suert, el. 137. Ponts. 138. Porqueres. 139. Prat de Llobregat, el. 140. Premià de Dalt. 141. Premià de Mar. 142. Puigcerdà. 143. Reus. 144. Ripoll. 145. Ripollet. 146. Roca del Vallès, la. 147. Roda de Berà. 148. Roquetes. 149. Roses. 150. Rubí. 151. Sabadell. 152. Sallent. 153. Salou. 154. Salt. 155. Sant Adrià de Besòs. 156. Sant Andreu de la Barca. 157. Sant Andreu de Llavaneres. 158. Sant Boi de Llobregat. 159. Sant Carles de la Ràpita. 160. Sant Celoni. 161. Sant Climent de Llobregat. 162. Sant Cugat del Vallès. 163. Sant Esteve Sesrovires. 164. Sant Feliu de Guíxols. 165. Sant Feliu de Llobregat. 166. Sant Fost de Campsentelles. 167. Sant Fruitós de Bages. 168. Sant Gregori. 169. Sant Joan de les Abadesses. 170. Sant Joan de Vilatorrada. 171. Sant Joan Despí. 172. Sant Joan les Fonts. 173. Sant Julià de Ramis. 174. Sant Just Desvern. 175. Sant Pere de Ribes. 176. Sant Pol de Mar. 177. Sant Quirze del Vallès. 178. Sant Sadurní d'Anoia. 179. Sant Vicenç de Castellet. 180. Sant Vicenç de Montalt. 181. Sant Vicenç dels Horts. 182. Santa Bàrbara. 183. Santa Coloma de Cervelló. 184. Santa Coloma de Farners. 185. Santa Coloma de Gramenet. 186. Santa Coloma de Queralt. 187. Santa Cristina d'Aro. 188. Santa Eugènia de Berga. 189. Santa Llogaia d'Àlguema. 190. Santa Margarida de Montbui. 191. Santa Margarida i els Monjos. 192. Santa Perpètua de Mogoda. 193. Santa Susanna. 194. Sarrià de Ter. 195. Selva del Camp, la. 196. Sénia, la. 197. Sentmenat. 198. Seu d'Urgell, la. 199. Sitges. 200. Solsona. 201. Sort. 202. Súria. 203. Tarragona. 204. Tàrrega. 205. Teià. 206. Terrassa. 207. Tiana. 208. Tona. 209. Tordera. 210. Torelló. 211. Torredembarra. 212. Torrelles de Llobregat. 213. Torroella de Montgrí. 214. Tortosa. 215. Tossa de Mar. 216. Tremp. 217. Ulldecona. 218. Vallirana. 219. Valls. 220. Vendrell, el. 221. Vic. 222. Vielha e Mijaran. 223. Vilablareix. 224. Viladecans. 225. Viladecavalls. 226. Vilafant. 227. Vilafranca del Penedès. 228. Vilagrassa. 229. Vilamalla. 230. Vilanova del Camí. 231. Vilanova i la Geltrú. 232. Vila-seca. 233. Vilassar de Dalt. 234. Vilassar de Mar.