Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte determinar el contingut i l'abast del dret a l'assistència jurídica gratuïta a què es refereix l'article 119 de la Constitució i regular el procediment per al seu reconeixement i efectivitat.

El servei d'assistència jurídica gratuïta serà obligatori en els termes que preveu aquesta llei. Els col·legis professionals podran organitzar el servei i dispensar el col·legiat quan hi hagi raons que ho justifiquin.

Les disposicions d'aquesta llei són d'aplicació general en tot tipus de processos judicials, inclosos els recursos d'empara constitucional, la via administrativa prèvia quan així s'estableixi en la legislació específica, així com l'assessorament previ al procés que preveu l'apartat 1 de l'article 6.

En l'aplicació d'aquesta Llei s'han de prendre en consideració les necessitats específiques de les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat.

Article 2. Àmbit personal d'aplicació

En els termes i amb l'abast que preveuen aquesta llei i els tractats i convenis internacionals sobre la matèria en què Espanya sigui part, tenen dret a l'assistència jurídica gratuïta:

a) Els ciutadans espanyols, els nacionals dels altres estats membres de la Unió Europea i els estrangers que es trobin a Espanya, quan acreditin insuficiència de recursos per litigar.

b) Les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, en tot cas.

c) Les persones jurídiques següents quan acreditin insuficiència de recursos per litigar:

1r Associacions d'utilitat pública, previstes en l'article 32 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació

2n Fundacions inscrites en el registre públic corresponent.

d) En l'ordre jurisdiccional social, a més, els treballadors i beneficiaris del sistema de Seguretat Social, tant per a la defensa en judici com per a l'exercici d'accions per a l'efectivitat dels drets laborals en els procediments concursals.

Així mateix, el dret a l'assistència jurídica gratuïta es reconeix als treballadors i beneficiaris de la Seguretat Social per als litigis que sobre aquesta matèria se substanciïn davant l'ordre contenciós administratiu.

e) En l'ordre contenciós administratiu, així com en la via administrativa prèvia, els ciutadans estrangers que acreditin insuficiència de recursos per litigar tenen dret a l'assistència lletrada i a la defensa i representació gratuïtes en els procediments que puguin portar a la denegació de la seva entrada a Espanya, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol, i en tots els procediments en matèria d'asil.

f) En els litigis transfronterers en matèria civil i mercantil, les persones físiques que preveu el capítol VIII d'aquesta llei, en els termes que s'hi estableixen.

g) En l'àmbit concursal, es reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta, per a tots els tràmits del procediment especial, als deutors persones físiques o jurídiques que tinguin la consideració de microempresa en els termes establerts en el text refós de la Llei concursal, als quals resulti d'aplicació el procediment especial previst en el seu llibre tercer, sempre que acreditin insuficiència de recursos per litigar.

Igualment, en l'àmbit concursal, els sindicats estaran exempts d'efectuar dipòsits i consignacions en totes les seves actuacions i gaudiran del benefici legal de justícia gratuïta quan exerceixin un interès col·lectiu en defensa de les persones treballadores i beneficiàries de la Seguretat Social.

h) Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta, que se'ls prestarà de manera immediata, a les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d'éssers humans en aquells processos que tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes, així com a les persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció quan siguin víctimes de delictes d'homicidi, de lesions dels articles 149 i 150, en el delicte de maltractament habitual previst en l'article 173.2, en els delictes contra la llibertat, en els delictes contra la llibertat sexual i en els delictes de tràfic d'éssers humans. També es reconeix aquest dret, amb independència de l'existència de recursos per litigar, a les dones i persones menors d'edat que siguin víctimes dels delictes contra la llibertat sexual previstos en el títol VIII del llibre II del Codi penal, els delictes de mutilació genital femenina, matrimoni forçat i assetjament amb connotació sexual.

Aquest dret assistirà també els drethavents en cas de defunció de la víctima, sempre que no fossin partícips en els fets.

Als efectes de la concessió del benefici de justícia gratuïta, la condició de víctima s'adquirirà quan es formuli denúncia o querella, o s'iniciï un procediment penal, per algun dels delictes a què es refereix aquesta lletra, i es mantindrà mentre romangui en vigor el procediment penal o quan, després de la seva finalització, s'hagi dictat sentència condemnatòria. El benefici de justícia gratuïta es perdrà després de la fermesa de la sentència absolutòria, o del sobreseïment definitiu o provisional per no resultar acreditats els fets delictius, sense l'obligació d'abonar el cost de les prestacions gaudides gratuïtament fins a aquell moment.

En els diferents processos que es puguin iniciar com a conseqüència de la condició de víctima dels delictes a què es refereix aquesta lletra i, en especial, en els de violència de gènere, ha de ser el mateix advocat el que l'assisteixi, sempre que amb això es garanteixi degudament el seu dret de defensa.

i) Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta a qui a causa d'un accident acrediti seqüeles permanents que li impedeixin totalment la realització de les tasques de la seva ocupació laboral o professional habitual i requereixin l'ajuda d'altres persones per realitzar les activitats més essencials de la vida diària, quan l'objecte del litigi sigui la reclamació d'indemnització pels danys personals i morals soferts.

j) Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta a les associacions que tinguin com a finalitat la promoció i defensa dels drets de les víctimes del terrorisme, assenyalades en la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme.

k) Les persones que comuniquin infraccions en els termes de la Llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I., o a les autoritats autonòmiques respectives, sempre que compleixin les condicions de protecció recollides en l'esmentada Llei, sempre que comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, inferiors a quatre vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples vigent en el moment de comunicar la informació, i exclusivament per als procediments seguits en qualsevol ordre jurisdiccional que siguin conseqüència directa de la infracció comunicada.

l) En l'ordre penal, les persones jurídiques, quan per requeriment judicial s'hagi de designar defensa lletrada i, si escau, representació processal, sempre que la societat hagi estat declarada judicialment en situació d'insolvència actual o imminent, es trobi en concurs de creditors o no consti activitat econòmica en l'últim exercici quan, en aquest últim cas, la societat es trobi dissolta o en tràmit de dissolució per les causes i pel procediment legalment previstos per a això.

Article 3. Requisits bàsics

1. Es reconeixerà el dret d'assistència jurídica gratuïta a aquelles persones físiques que, no tenint patrimoni suficient, comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, que no superin els llindars següents:

a) Dues vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples vigent en el moment d'efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar.

b) Dues vegades i mitja l'indicador públic de renda d'efectes múltiples vigent en el moment d'efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones integrades en alguna de les modalitats d'unitat familiar amb menys de quatre membres.

c) El triple d'aquest indicador quan es tracti d'unitats familiars integrades per quatre o més membres o que tinguin reconeguda la seva condició de família nombrosa d'acord amb la normativa vigent.

2. Per a la determinació del concepte d'unitat familiar en les seves diverses modalitats s'estarà al que estableix la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques, equiparant-se als cònjuges no separats legalment les parelles de fet constituïdes de conformitat amb els requisits que els fossin exigibles.

3. Els mitjans econòmics es valoraran individualment quan el sol·licitant acrediti l'existència d'interessos familiars contraposats en el litigi per al qual se sol·licita l'assistència.

4. El dret a l'assistència jurídica gratuïta només es podrà reconèixer a qui litigui en defensa de drets o interessos propis, o aliens quan tinguin fonament en una representació legal. En aquest últim cas, els requisits per a l'obtenció del benefici vindran referits al representat.

5. Es reconeixerà el dret d'assistència jurídica gratuïta a les persones jurídiques esmentades en l'apartat c) de l'article anterior, quan, no tenint patrimoni suficient, el resultat comptable de l'entitat en còmput anual fos inferior a la quantitat equivalent al triple de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples.

Article 4. Exclusió per motius econòmics

1. Als efectes de comprovar la insuficiència de recursos per litigar, es tindran en compte, a més de les rendes i altres béns patrimonials o circumstàncies que declari el sol·licitant, els signes externs que manifestin la seva real capacitat econòmica, denegant-se el dret a l'assistència jurídica gratuïta si aquests signes, desmentint la declaració del sol·licitant, revelen amb evidència que aquest disposa de mitjans econòmics que superen el límit fixat per la llei.

2. Per valorar l'existència de patrimoni suficient es tindrà en compte la titularitat de béns immobles sempre que no constitueixin l'habitatge habitual del sol·licitant, així com els rendiments del capital mobiliari.

Article 5. Reconeixement excepcional del dret

1. En atenció a les circumstàncies de família del sol·licitant, nombre de fills o familiars a càrrec seu, les taxes judicials i altres costos derivats de l'inici del procés, o altres d'anàloga naturalesa, objectivament avaluades i, en tot cas, quan el sol·licitant ostenti la condició d'ascendent d'una família nombrosa de categoria especial, la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta davant la qual es presenti la sol·licitud podrà concedir excepcionalment, mitjançant resolució motivada, el reconeixement del dret a les persones els recursos i ingressos de les quals, tot i superar els límits previstos en l'article 3, no excedeixin del quíntuple de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples, tenint en compte a més la manca de patrimoni suficient.

2. En les mateixes condicions assenyalades en el paràgraf anterior, es podrà reconèixer el dret a l'assistència jurídica gratuïta atenent les circumstàncies de salut del sol·licitant i a les persones amb discapacitat assenyalades en l'apartat 2 de l'article 1 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, així com a les persones que les tinguin a càrrec seu quan actuïn en un procés en nom i interès seu, sempre que es tracti de procediments que tinguin relació amb les circumstàncies de salut o discapacitat que motiven aquest reconeixement excepcional.

En aquests casos, la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta corresponent determinarà expressament quines prestacions de les previstes en l'article 6 són d'aplicació al sol·licitant.

Article 6. Contingut material del dret

El dret a l'assistència jurídica gratuïta comprèn les prestacions següents:

1. Assessorament i orientació gratuïts previs al procés a qui pretengui reclamar la tutela judicial dels seus drets i interessos, així com informació sobre la possibilitat de recórrer a la mediació o altres mitjans extrajudicials de solució de conflictes, en els casos no prohibits expressament per la llei, quan tinguin per objecte evitar el conflicte processal o analitzar la viabilitat de la pretensió.

Quan es tracti de víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d'éssers humans, així com de menors d'edat i les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, en els termes establerts en la lletra g) de l'article 2, l'assistència jurídica gratuïta comprendrà assessorament i orientació gratuïts en el moment immediatament previ a la interposició de denúncia o querella.

2. Assistència d'advocat al detingut, pres o imputat que no l'hagués designat, per a qualsevol diligència policial que no sigui conseqüència d'un procediment penal en curs o en la seva primera compareixença davant un òrgan jurisdiccional, o quan aquesta es dugui a terme per mitjà d'auxili judicial i el detingut, pres o imputat no hagués designat advocat al lloc on es presti. Igualment serà aplicable aquesta assistència lletrada a la persona reclamada i detinguda com a conseqüència d'una ordre de detenció europea que no hagués designat advocat.

No serà necessari que el detingut, pres o imputat acrediti prèviament que no té recursos, sense perjudici que si no se li reconeix posteriorment el dret a l'assistència jurídica gratuïta, hagi d'abonar a l'advocat els honoraris meritats per la seva intervenció.

3. Defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en el procediment judicial, quan la intervenció d'aquests professionals sigui legalment preceptiva o quan, no sent-ho, es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) la seva intervenció sigui expressament requerida pel jutjat o tribunal mitjançant interlocutòria motivada per garantir la igualtat de les parts en el procés.

b) tractant-se de delictes lleus, la persona contra qui es dirigeix el procés penal hagi exercit el seu dret a estar assistida d'advocat i així ho acordi el jutjat o tribunal, en atenció a l'entitat de la infracció de què es tracti i les circumstàncies personals del sol·licitant d'assistència jurídica.

4. Inserció gratuïta d'anuncis o edictes, en el curs del procés, que preceptivament s'hagin de publicar en periòdics oficials.

5. Exempció del pagament de taxes judicials, així com del pagament de dipòsits necessaris per a la interposició de recursos.

6. Assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, o, en defecte d'això, a càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques.

Excepcionalment, i quan per inexistència de tècnics en la matèria de què es tracti no fos possible l'assistència pericial de pèrits dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions públiques, aquesta es durà a terme, si el jutge o el tribunal ho estima pertinent, en resolució motivada, a càrrec de pèrits designats d'acord amb el que s'estableix en les lleis processals, entre els tècnics privats que corresponguin.

El jutge o tribunal podrà acordar en resolució motivada que l'assistència pericial especialitzada gratuïta es dugui a terme per professionals tècnics privats quan s'hagi de prestar a menors i persones amb discapacitat psíquica que siguin víctimes d'abús o maltractament, ateses les circumstàncies del cas i l'interès superior del menor o de la persona amb discapacitat, podent-se prestar de manera immediata.

7. Obtenció gratuïta de còpies, testimoniatges, instruments i actes notarials, en els termes previstos en l'article 130 del Reglament notarial.

8. Reducció del 80 per 100 dels drets aranzelaris que corresponguin per l'atorgament d'escriptures públiques i per l'obtenció de còpies i testimoniatges notarials no previstos en el número anterior, quan tinguin relació directa amb el procés i siguin requerits per l'òrgan judicial en el curs d'aquest, o serveixin per a la fonamentació de la pretensió del beneficiari de la justícia gratuïta.

9. Reducció del 80 per 100 dels drets aranzelaris que corresponguin per l'obtenció de notes, certificacions, anotacions, assentaments i inscripcions en els registres de la propietat i mercantil, quan tinguin relació directa amb el procés i siguin requerits per l'òrgan judicial en el curs d'aquest, o serveixin per a la fonamentació de la pretensió del beneficiari de la justícia gratuïta.

10. Els drets aranzelaris a què es refereixen els apartats 8 i 9 no es percebran quan l'interessat acrediti ingressos per sota de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples.

11. L'assistència gratuïta de professional de l'advocacia en qualsevol dels mitjans adequats de solució de controvèrsies permesos per la llei que tingui per objecte donar compliment al requisit de procedibilitat disposat en l'article 5 de la Llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, quan en l'eventual procés judicial la intervenció d'aquest professional sigui legalment preceptiva o quan, no sent-ho, la part contrària actuï amb ell.

Article 7. Extensió temporal

1. L'assistència jurídica gratuïta en el transcurs d'una mateixa instància s'estén a tots els seus tràmits i incidències, inclosa l'execució, però no es podrà aplicar a un procés diferent.

2. El dret a l'assistència jurídica gratuïta es mantindrà per a la interposició i successius tràmits dels recursos contra les resolucions que posin fi al procés en la corresponent instància, aplicant-se en aquest cas el que disposa l'article 32 d'aquesta Llei.

3. Quan la competència per al coneixement dels recursos a què es refereix l'apartat anterior correspongui a un òrgan judicial la seu del qual es trobi en una localitat diferent, el secretari judicial, una vegada rebudes les actuacions judicials, requerirà als respectius col·legis la designació d'advocat i, si escau, procurador d'ofici exercents en aquesta seu jurisdiccional.

Article 8. Insuficiència econòmica sobrevinguda

No es reconeixerà el dret a l'assistència jurídica gratuïta ni a prestacions diferents de les sol·licitades a l'actor una vegada presentada la demanda, o al demandat una vegada formulada la seva contestació, llevat que en la seva sol·licitud acreditin davant la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta que les circumstàncies i condicions necessàries per obtenir-lo van sobrevenir amb posterioritat a la demanda o contestació, respectivament. El reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta per circumstàncies sobrevingudes no tindrà caràcter retroactiu.

No procedirà la sol·licitud del dret quan el procés ja hagi finalitzat mitjançant resolució ferma, llevat que es refereixi a la seva execució.

Quan l'actor o el demandat pretenguin el reconeixement del dret en la segona instància sense haver-lo sol·licitat en la primera, hauran d'acreditar davant la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta que les circumstàncies i condicions necessàries van sobrevenir en el curs de la primera instància o amb posterioritat a ella.

La mateixa regla serà aplicable a qui pretengui el reconeixement del dret per interposar o seguir el recurs de cassació respecte de la segona instància.

Article 9. Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta

En cada capital de província, en les ciutats de Ceuta i Melilla i en cada illa en què existeixin un o més partits judicials, es constituirà una Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta com a òrgan responsable, en el seu corresponent àmbit territorial, d'efectuar el reconeixement del dret regulat en aquesta Llei.

No obstant això, l'òrgan competent en la comunitat autònoma podrà determinar un àmbit territorial diferent per a la Comissió.

Així mateix, en relació amb els jutjats i tribunals amb competència en tot el territori nacional, es constituirà a la capital de l'Estat una Comissió Central d'Assistència Jurídica Gratuïta dependent de l'Administració General de l'Estat.

Article 10. Composició de les comissions d'assistència jurídica gratuïta

1. La Comissió Central d'Assistència Jurídica Gratuïta estarà composta pels degans del Col·legi d'Advocats i del Col·legi de Procuradors de Madrid, o l'advocat o procurador que ells designin, un advocat de l'Estat i un funcionari del Ministeri de Justícia pertanyent a cossos o escales del subgrup A1. La Comissió serà presidida semestralment per cadascun dels seus membres, a excepció del funcionari del Ministeri de Justícia, que actuarà com a secretari.

2. Les comissions d'assistència jurídica gratuïta dependents de les comunitats autònomes estaran integrades pel degà del Col·legi d'Advocats i el del Col·legi de Procuradors, o l'advocat o el procurador que ells designin, i per dos membres que designin les administracions públiques de les quals depenen. L'òrgan competent de la comunitat autònoma determinarà quins dels seus integrants exerciran la presidència i la secretaria.

3. En les comissions d'assistència jurídica gratuïta dependents de l'Administració General de l'Estat, els membres que corresponen a l'Administració pública seran un advocat de l'Estat i un funcionari, que actuarà com a secretari, pertanyent a cossos o escales del subgrup A1, amb destinació a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia corresponent o, en defecte d'això, un funcionari dels esmentats cossos o escales que presti els seus serveis en la Delegació o Subdelegació del Govern del territori de què es tracti.

En les províncies on existeixi més d'un Col·legi d'Advocats o de Procuradors, el representant d'aquestes corporacions en la Comissió es designarà de comú acord pels degans d'aquells.

Quan el volum d'assumptes o altres circumstàncies justificades ho aconsellin, es podran crear delegacions de la Comissió Provincial d'Assistència Jurídica Gratuïta, amb la composició i àmbit d'actuació que reglamentàriament es determinin i garantint, en tot cas, l'homogeneïtat de criteris per reconèixer el dret a l'assistència jurídica gratuïta.

Article 11. Funcionament de les comissions d'assistència jurídica gratuïta

El funcionament de les comissions d'assistència jurídica gratuïta s'ajustarà al que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, per als òrgans col·legiats.

El Ministeri de Justícia i Interior prestarà el suport administratiu i el suport tècnic necessaris per al funcionament de les comissions dependents de l'Administració General de l'Estat.

Els col·legis d'advocats i de procuradors posaran a disposició de les comissions d'assistència jurídica gratuïta la llista de col·legiats exercents adscrits als serveis de justícia gratuïta, amb indicació, si escau, d'especialitzacions.

Article 12. Sol·licitud del dret

1. El sol·licitant del dret a l'assistència jurídica gratuïta haurà d'indicar quines són les prestacions incloses en l'article 6 el reconeixement de les quals demana. El reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta comportarà en tot cas l'exempció del pagament de les taxes i dipòsits previstos en el número 5 de l'article 6. La sol·licitud del reconeixement del dret podrà formular-se als sols efectes de l'exempció del pagament de les taxes i dipòsits assenyalats.

2. El reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta, que podrà comprendre totes o algunes de les prestacions previstes en l'article 6, s'instarà pels sol·licitants davant el Col·legi d'Advocats del lloc on es trobi el jutjat o tribunal que hagi de conèixer del procés principal per al qual aquell se sol·licita, o davant el jutjat del seu domicili. En aquest últim cas, l'òrgan judicial donarà trasllat de la petició al Col·legi d'Advocats territorialment competent.

La sol·licitud podrà presentar-se per qualsevol mitjà, incloent-hi els previstos en la normativa d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

3. Quan hi hagi concurrència de litigants en un procés, el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta haurà de ser instat individualment per cadascun dels interessats.

4. Quan, d'acord amb les lleis processals, els sol·licitants hagin de litigar sota una sola defensa o representació, s'hauran de computar, als efectes del reconeixement del dret, la totalitat dels ingressos i havers patrimonials dels sol·licitants. En aquest cas, si s'acredita que els ingressos i havers patrimonials de cadascun dels sol·licitants no sobrepassen els llindars previstos en l'apartat 1 de l'article 3, es procedirà a nomenar advocat i, si escau, procurador del torn d'ofici que hauran d'assumir la representació i defensa conjunta de tots ells.

5. Si s'acredita que els ingressos i havers patrimonials d'algun dels sol·licitants que hagin de litigar sota una sola defensa o representació superen els llindars previstos en l'apartat 1 de l'article 3 però no arriben al quíntuple de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples, la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta podrà determinar quines de les prestacions establertes en l'article 6 s'atorgarà als sol·licitants.

6. Quan el cost de les prestacions reconegudes s'hagi de sufragar per diversos litigants, l'aportació del sistema d'assistència jurídica gratuïta es limitarà a la part proporcional que correspongui a les parts a les quals s'hagi reconegut el dret.

Article 13. Requisits de la sol·licitud

En la sol·licitud s'indicaran de forma expressa les prestacions per a les quals se sol·licita el reconeixement del dret, que podran ser totes o algunes de les previstes en l'article 6 i es faran constar, acompanyant els documents que reglamentàriament es determinin per a la seva acreditació, les dades que permetin apreciar la situació econòmica i patrimonial de l'interessat i dels integrants de la seva unitat familiar, les seves circumstàncies personals i familiars, la pretensió que es vol fer valer i la part o parts contràries en el litigi, si n'hi hagués.

En la presentació de la sol·licitud s'informarà el sol·licitant de la facultat atribuïda a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta per a la consulta de les dades a què es refereix l'article 17, tant del sol·licitant com, si escau, del seu cònjuge o parella de fet, havent de prestar tots els afectats el consentiment en la sol·licitud.

Quan el sol·licitant del dret no estigui casat o el seu matrimoni hagi estat dissolt o estigui separat legalment, haurà de confirmar, mitjançant declaració jurada, que no té parella de fet.

Article 14. Esmena de deficiències

Si el Col·legi d'Advocats constata que existeixen deficiències en la sol·licitud o que la documentació presentada resulta insuficient, ho comunicarà a l'interessat, fixant amb precisió els defectes o mancances advertides i les conseqüències de la falta d'esmena, requerint-lo perquè la completi en el termini de deu dies hàbils.

Transcorregut aquest termini sense que s'hagi aportat la documentació requerida, el Col·legi d'Advocats arxivarà la petició.

Article 15. Designacions provisionals i trasllats

Si de la sol·licitud i els seus documents justificatius resulta acreditat que el peticionari es troba inclòs en l'àmbit definit en l'article 2 d'aquesta Llei, el Col·legi d'Advocats, esmenats els defectes advertits, procedirà en el termini màxim de quinze dies, comptat a partir de la recepció de la sol·licitud per aquest Col·legi o de l'esmena dels defectes, a la designació provisional d'advocat, comunicant-ho immediatament al Col·legi de Procuradors a fi que, en cas de ser preceptiu, en el termini màxim de tres dies, es designi procurador que assumeixi la representació.

En cas que el Col·legi d'Advocats estimi que el peticionari no compleix les esmentades condicions, o que la pretensió principal continguda en la sol·licitud és manifestament insostenible o mancada de fonament, notificarà en el termini de cinc dies al sol·licitant que no ha efectuat el nomenament provisional d'advocat previst en el paràgraf anterior i traslladarà la sol·licitud a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta.

De l'expedient corresponent i les designacions provisionals efectuades, es donarà trasllat en el termini de tres dies a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta als efectes de la seva verificació i resolució.

En cas que el Col·legi d'Advocats no dicti cap resolució en el termini de quinze dies, el sol·licitant podrà reiterar la seva sol·licitud davant la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, la qual, de manera immediata, reclamarà l'expedient al Col·legi d'Advocats ordenant, alhora, la designació provisional d'advocat i procurador, si aquest fos preceptiu, i seguirà, posteriorment, el procediment fixat en l'article 17 d'aquesta Llei.

Article 16. Suspensió del curs del procés

1. La sol·licitud de reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta no suspendrà el curs del procés o expedient administratiu.

No obstant això, a fi d'evitar que el transcurs dels terminis pugui provocar la preclusió d'un tràmit o la indefensió de qualsevol de les parts, el secretari judicial o l'òrgan administratiu, d'ofici o a petició d'aquestes, podrà decretar la suspensió fins que es produeixi la decisió sobre el reconeixement o la denegació del dret a litigar gratuïtament, o la designació provisional d'advocat i procurador si la seva intervenció fos preceptiva o requerida en interès de la justícia, sempre que la sol·licitud del dret s'hagi formulat en els terminis establerts en les lleis processals o administratives. Aquesta suspensió afectarà també el termini d'esmena a què es refereix l'apartat 2 de l'article 8 de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

2. Quan la presentació de la sol·licitud del reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta es realitzi abans d'iniciar el procés i l'acció pugui resultar perjudicada pel transcurs dels terminis de prescripció o caducitat, aquestes quedaran interrompudes o suspeses, respectivament, fins a la designació provisional d'advocat i, de ser preceptiu, procurador del torn d'ofici que exerceixin l'acció en nom del sol·licitant; i si no fos possible realitzar aquests nomenaments, fins que recaigui resolució definitiva en via administrativa, reconeixent o denegant el dret.

El còmput del termini de prescripció es reprendrà des de la notificació al sol·licitant de la designació provisional d'advocat pel Col·legi d'Advocats o, si escau, des de la notificació del reconeixement o denegació del dret per la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta i, en tot cas, en el termini de dos mesos des de la presentació de la sol·licitud.

En el supòsit que aquesta petició hagi estat denegada, fos clarament abusiva i únicament estigui preordenada a dilatar els terminis, l'òrgan judicial que conegui de la causa podrà computar els terminis en els estrictes termes legalment previstos, amb totes les conseqüències que se'n derivin.

Article 17. Comprovació de dades, resolució i notificació

1. Per verificar l'exactitud i realitat de les dades econòmiques i, en especial, de la informació relativa a les rendes i al patrimoni declarats pel sol·licitant del dret a l'assistència jurídica gratuïta, incloent-hi, si escau, els del seu cònjuge o parella de fet, la Comissió realitzarà les comprovacions i reclamarà telemàticament tota la informació que estimi necessàries. Aquesta informació podrà reclamar-se, en particular, de l'Administració Tributària corresponent, del Cadastre, de la Seguretat Social, així com dels registres de la propietat i mercantils o de qualssevol altres registres que tinguin informació relacionada amb els indicis a què es refereix l'article 3, havent de ser remesa per mitjans telemàtics. L'Administració Tributària i la Seguretat Social facilitaran la informació necessària en el marc del que estableix la seva normativa específica.

També podrà la Comissió escoltar la part o parts contràries en el plet o contra les quals es pretengui exercir l'acció, quan siguin conegudes i s'estimi que poden aportar dades per conèixer la real situació econòmica del sol·licitant.

2. La Comissió, una vegada efectuades les comprovacions anteriors, dictarà resolució, en el termini màxim de trenta dies, comptats a partir de la recepció de l'expedient per la Comissió, reconeixent o denegant el dret a l'assistència jurídica gratuïta i determinant quines de les prestacions són d'aplicació a la sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense que la Comissió hagi resolt expressament la sol·licitud, quedaran ratificades les decisions que prèviament hagin pogut adoptar els col·legis d'advocats o de procuradors, sense perjudici de l'obligació de resoldre d'aquest òrgan de conformitat amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

La resolució es notificarà en el termini comú de tres dies al sol·licitant, al Col·legi d'Advocats i, si escau, al Col·legi de Procuradors, així com a les parts interessades i es comunicarà a l'òrgan administratiu o al jutjat o tribunal que estigui coneixent del procés o, si aquest no s'hagués iniciat, al jutge degà de la localitat.

Les comunicacions i notificacions previstes en aquest article s'efectuaran preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan aquelles tinguin lloc entre administracions públiques, òrgans judicials, professionals de la justícia, col·legis professionals i la Comissió.

Si el Col·legi d'Advocats no ha dictat cap resolució, el silenci de la Comissió serà positiu. A petició de l'interessat, l'òrgan administratiu, si escau, o el jutge o tribunal que conegui del procés o, si la sol·licitud es realitza amb anterioritat a l'inici d'aquest, el jutge degà competent procedirà a declarar el dret i a requerir als col·legis professionals la designació provisional d'advocat i procurador, si escau. Això sense perjudici del que resulti de les eventuals impugnacions contra aquesta estimació presumpta.

Article 18. Efectes de la resolució

El reconeixement del dret s'adequarà a les prestacions sol·licitades. Implicarà la confirmació de les designacions d'advocat i de procurador, si escau, efectuades provisionalment pels col·legis professionals.

Si, per contra, la Comissió desestima la pretensió, les designacions que eventualment s'hagin realitzat quedaran sense efecte i el peticionari haurà, si escau, d'abonar els honoraris i drets econòmics ocasionats per la intervenció dels professionals designats amb caràcter provisional, en els mateixos termes previstos en l'article 27 d'aquesta Llei.

Article 19. Revocació del dret

1. La declaració errònia, el falsejament o ocultació de dades pels sol·licitants d'assistència jurídica gratuïta, que hagin estat determinants per al reconeixement del dret, donaran lloc, en tot cas, prèvia audiència de l'interessat, a la seva revocació per part de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, mitjançant resolució motivada, que, a aquests fins, tindrà potestats de revisió d'ofici.

La revocació prevista en el paràgraf anterior comportarà l'obligació del pagament de tots els honoraris o drets meritats pels professionals que hi intervinguin des de la concessió del dret, així com de la quantitat equivalent al cost de les altres prestacions obtingudes en raó d'aquesta concessió, sense perjudici de les responsabilitats d'un altre ordre que, si escau, corresponguin.

2. Si l'òrgan judicial que conegui de la pretensió exercida pel beneficiari de l'assistència jurídica gratuïta aprecia abús de dret, temeritat, mala fe o frau de llei en el seu exercici, en la resolució que posi fi al procés declararà l'existència d'aquest, revocarà el dret de justícia gratuïta i el condemnarà a abonar les despeses i costes processals meritades a instància seva, en els termes de l'apartat anterior. Aquesta revocació es posarà en coneixement de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta corresponent a fi que per l'Administració pública competent s'obtingui el reembossament, si escau per la via de constrenyiment, de totes les prestacions que s'haguessin obtingut com a conseqüència del reconeixement del seu dret a litigar gratuïtament.

Article 20. Impugnació de la resolució

1. Qui sigui titular d'un dret o d'un interès legítim podrà impugnar les resolucions que, de manera definitiva, reconeguin, revoquin o deneguin el dret a l'assistència jurídica gratuïta.

Aquesta impugnació, per a la qual no serà preceptiva la intervenció d'advocat, s'haurà de realitzar per escrit i de forma motivada, en el termini de deu dies des de la notificació de la resolució o des que hagi estat coneguda per qualsevol dels legitimats per interposar-la, davant el secretari de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta. Aquest remetrà l'escrit d'impugnació, juntament amb l'expedient corresponent a la resolució impugnada i una certificació d'aquesta, al jutjat o tribunal competent o al jutge degà per al seu repartiment, si el procediment no s'hagués iniciat.

2. Rebut l'escrit d'impugnació i els documents i certificació a què al·ludeix el paràgraf anterior, el secretari judicial requerirà a les parts i a l'advocat de l'Estat o al lletrat de la comunitat autònoma corresponent quan d'ella depengui la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, perquè en el termini de cinc dies presentin per escrit les al·legacions i proves que estimin oportunes.

El jutge o tribunal podrà acordar mitjançant provisió, d'ofici o a instància de part, la celebració d'una compareixença si la impugnació no es pogués resoldre amb els documents i proves aportats. El secretari judicial assenyalarà dia i hora perquè tingui lloc dins dels deu dies següents.

3. Rebudes les al·legacions o finalitzada la compareixença, si escau, el jutge o tribunal resoldrà sense més tràmits mitjançant interlocutòria en el termini de cinc dies, mantenint o revocant la resolució impugnada, amb imposició d'una sanció pecuniària de 30 a 300 euros a qui hagi promogut la impugnació de manera temerària o amb abús de dret.

Contra la interlocutòria dictada pel jutge o el tribunal no es podrà interposar cap recurs.

Article 21. Requeriment de designació d'advocat i procurador

Si, conforme a la legislació processal o administrativa, l'òrgan judicial que estigui coneixent del procés o l'òrgan administratiu que tramiti l'expedient estima que, per les circumstàncies o la urgència del cas, fos necessari assegurar de forma immediata els drets de defensa i representació de les parts, i alguna d'elles manifesta no tenir recursos econòmics sempre que això fos exigible per obtenir el dret d'assistència jurídica gratuïta, dictarà una resolució motivada requerint dels col·legis professionals el nomenament provisional d'advocat i procurador, quan les designacions no s'hagin realitzat amb anterioritat.

El secretari judicial o l'òrgan administratiu comunicarà aquesta resolució pel mitjà més ràpid possible als col·legis d'advocats i de procuradors, tramitant-se a continuació la sol·licitud segons el que preveuen els articles precedents.

Article 21 bis. Substitució del professional designat

1. La persona beneficiària de l'assistència jurídica gratuïta tindrà dret a instar la designació de nous professionals mitjançant sol·licitud degudament justificada, que no suspendrà la designació dels professionals que ja vingui acordada.

2. Aquesta sol·licitud l'haurà de formular davant el col·legi professional que hagi realitzat la designació. Rebuda la sol·licitud, aquest col·legi donarà trasllat per cinc dies al professional la substitució del qual s'interessa, resolent a continuació de forma motivada en el termini de quinze dies.

3. La resolució apreciant que concorre causa que justifica la substitució es comunicarà pel col·legi professional corresponent a la Comissió de Justícia Gratuïta, a la persona sol·licitant i, de manera immediata, al nou professional que en tal cas designi.

4. La Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta podrà denegar la tramitació de la sol·licitud de substitució, confirmant la designació dels professionals actuants, sempre que la sol·licitud es fonamenti en una causa que ja va ser objecte de denegació en relació al mateix assumpte i professional, sense que concorrin nous fets o circumstàncies que la justifiquin.

5. Les resolucions que deneguin el dret a la designació de nou professional podran ser impugnades pel beneficiari de l'assistència jurídica gratuïta, en els termes de l'article 20.

Article 22. Gestió col·legial dels serveis d'assistència lletrada, de defensa i de representació gratuïtes

Els consells generals de l'Advocacia Espanyola i dels Col·legis de Procuradors dels Tribunals d'Espanya i els seus respectius col·legis regularan i organitzaran, a través de les seves juntes de govern, els serveis obligatoris d'assistència lletrada i de defensa i representació gratuïtes, garantint, en tot cas, la seva prestació continuada i atenent criteris de funcionalitat i d'eficiència.

Els professionals que prestin el servei obligatori de justícia gratuïta tindran dret a una compensació que tindrà caràcter indemnitzatori.

Els col·legis d'advocats implantaran serveis d'assessorament als peticionaris d'assistència jurídica gratuïta, amb la finalitat d'orientar i encarrilar les seves pretensions. Aquest assessorament tindrà, en tot cas, caràcter gratuït per als sol·licitants.

Els col·legis d'advocats facilitaran als sol·licitants d'assistència jurídica gratuïta la informació necessària en relació al compliment dels requisits per a la seva concessió, així com l'auxili en la redacció de les sol·licituds corresponents.

Article 23. Autonomia professional i disciplina col·legial

Els professionals que prestin el servei obligatori de justícia gratuïta, als quals es refereix aquesta llei, desenvoluparan la seva activitat amb llibertat i independència de criteri, amb subjecció a les normes deontològiques i a les normes que disciplinen el funcionament dels serveis col·legials de justícia gratuïta.

Article 24. Distribució per torns

Els col·legis professionals establiran sistemes de distribució objectiva i equitativa dels diferents torns i mitjans per a la designació dels professionals d'ofici. Aquests sistemes seran públics per a tots els col·legiats i podran ser consultats pels sol·licitants d'assistència jurídica gratuïta.

Els col·legis d'advocats, llevat d'aquells en què per la reduïda dimensió de l'activitat no sigui necessari, comptaran amb un torn de guàrdia permanent per a la prestació del servei d'assistència lletrada al detingut i un altre per a la prestació dels serveis d'assessorament previ i d'assistència lletrada per a les víctimes de violència de gènere, terrorisme, tràfic d'éssers humans i de menors d'edat i persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental que siguin víctimes de situacions d'abús o maltractament.

Article 25. Formació i especialització

El Ministeri de Justícia, de manera coordinada amb les comunitats autònomes competents, previ informe dels consells generals de l'Advocacia i dels Procuradors dels Tribunals d'Espanya, establirà els requisits generals mínims de formació i especialització necessaris per prestar els serveis obligatoris d'assistència jurídica gratuïta, amb objecte d'assegurar un nivell de qualitat i de competència professional que garanteixi el dret constitucional a la defensa. Aquests requisits seran d'obligat compliment per a tots els col·legis professionals.

Article 26. Responsabilitat patrimonial

Pel que afecta el funcionament dels serveis d'assistència jurídica gratuïta, els col·legis d'advocats i de procuradors estaran subjectes als mateixos principis de responsabilitat patrimonial establerts per a les administracions públiques per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 27. Efectes del reconeixement del dret

El reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta comportarà la designació d'advocat i, quan sigui necessari, de procurador d'ofici, sense que en cap cas puguin actuar simultàniament un advocat d'ofici i un procurador lliurement elegit, o viceversa, llevat que el professional de lliure elecció renunciï per escrit a percebre els seus honoraris o drets davant el titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta i davant el col·legi en el qual es trobi inscrit.

Si el dret no fos reconegut, els professionals que hi intervinguin podran percebre dels seus defensats o representats els honoraris corresponents a les actuacions practicades.

Article 28. Renúncia a la designació

Qui tingui dret en els termes previstos en aquesta Llei a l'assistència jurídica gratuïta podrà, no obstant el que preveu l'article anterior, renunciar expressament a la designació d'advocat i procurador d'ofici, nomenant lliurement professionals de la seva confiança havent de constar expressament aquest extrem en la sol·licitud i afectant simultàniament aquesta renúncia l'advocat i procurador.

La renúncia posterior a la designació, que, així mateix, haurà d'afectar simultàniament l'advocat i procurador designats d'ofici, haurà de ser comunicada expressament a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta i als corresponents col·legis professionals i no implicarà la pèrdua de les altres prestacions reconegudes en la concessió del dret d'assistència jurídica gratuïta.

Article 29. Especialitats de l'ordre jurisdiccional penal

En l'ordre penal s'aplicaran, a més de les regles contingudes en aquesta Llei, les garanties previstes en la Llei d'enjudiciament criminal amb objecte d'assegurar, en tot cas, el dret a la defensa des del mateix moment de la detenció.

Article 30. Indemnització pel servei

La intervenció de professionals designats d'ofici per a l'assistència, defensa i representació gratuïta només podrà ser indemnitzada quan existeixi reconeixement exprés del dret a l'assistència jurídica gratuïta efectuat en els termes previstos en aquesta llei.

L'import de la indemnització s'aplicarà fonamentalment a compensar les actuacions professionals previstes en els apartats 1 a 3 de l'article 6 d'aquesta llei, quan tinguin per destinataris qui hagi obtingut el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta.

Article 31. Obligacions professionals

Els advocats i procuradors designats exerciran les seves funcions d'assistència i representació de forma real i efectiva fins a la terminació del procés en la instància judicial de què es tracti i, si escau, l'execució de les sentències, si les actuacions processals en aquesta es produeixen dins dels dos anys següents a la resolució judicial dictada en la instància, sense perjudici de l'efecte de les causes de renúncia o excusa que estiguin previstes en la Llei.

Només en l'ordre penal podran els advocats designats excusar-se de la defensa. Per a això haurà de concórrer un motiu personal i just, que serà apreciat pels degans dels col·legis.

L'excusa s'haurà de formular en el termini de tres dies des de la notificació de la designació i resoldre's en el termini de cinc dies des de la seva presentació.

Article 32. Insostenibilitat de la pretensió

Quan l'advocat designat per a un procés consideri insostenible la pretensió que es pretén fer valer, ho haurà de comunicar a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, dins dels 15 dies següents a la seva designació, exposant els motius jurídics en els quals fonamenta la seva decisió. Transcorregut aquest termini sense que es produeixi tal comunicació, o sense que l'advocat demani la seva interrupció per falta de la documentació necessària per avaluar la pretensió, aquest queda obligat a assumir la defensa.

Llevat del que disposa l'article anterior, la defensa de l'acusat o imputat serà obligatòria.

Article 33. Tramitació

1. Sol·licitada per l'advocat la interrupció del termini previst en l'article anterior, per falta de la documentació necessària, la Comissió requerirà a l'interessat perquè la presenti en un termini màxim de deu dies.

Transcorregut aquest termini sense que l'interessat hagi presentat aquesta documentació, la Comissió arxivarà la sol·licitud.

Presentada la documentació, aquesta s'aportarà a l'advocat, reprenent-se el termini per analitzar la viabilitat de la pretensió.

Si la Comissió estima que la documentació amb la qual compta l'advocat, en el moment de la sol·licitud, és suficient per analitzar la viabilitat de la pretensió principal, inadmetrà la sol·licitud d'interrupció, reprenent-se el termini per a la formulació de la insostenibilitat des de la notificació de la resolució d'inadmissió.

2. Formulada la insostenibilitat de la pretensió, la Comissió reclamarà del Col·legi d'Advocats un dictamen sobre la seva viabilitat que haurà d'emetre's en el termini de 15 dies.

Se sol·licitarà, així mateix, informe fonamentat del Ministeri Fiscal quan el dictamen del Col·legi d'Advocats coincideixi amb el de l'advocat designat. Aquest informe s'emetrà en el termini de sis dies.

Article 34. Nomenament de segon advocat

Si el Col·legi d'Advocats o el Ministeri Fiscal estimen defensable la pretensió, es procedirà al nomenament d'un segon advocat. Els dictàmens emesos pel Col·legi d'Advocats i pel Ministeri Fiscal seran aportats al nou advocat, per a qui serà obligatòria la defensa.

En cas que el Col·legi d'Advocats i el Ministeri Fiscal estimin indefensable la pretensió, la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta desestimarà la sol·licitud.

Article 35. Insostenibilitat en via de recurs

El mateix procediment previst en els articles anteriors se seguirà quan es tracti d'interposar recursos contra resolucions que hagin posat fi al procés en la instància corresponent, si l'advocat del recurrent considera inviable la pretensió.

El còmput del termini per a la interposició dels recursos quedarà suspès fins que es resolgui materialment la viabilitat de la pretensió.

En l'ordre penal i respecte dels condemnats no es podrà formular insostenibilitat de la pretensió.

Article 36. Condemna en costes

1. Si en la resolució que posi fi al procés hi ha pronunciament sobre costes, a favor de qui va obtenir el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta o de qui el tingués legalment reconegut, la part contrària haurà d'abonar les costes causades en la defensa i representació d'aquella, havent de ser abonades directament a les persones professionals que s'hagin designat per a la seva representació i direcció jurídica, les quals estaran legitimades per instar la seva taxació i que estaran obligades a tornar les quantitats eventualment percebudes amb càrrec a fons públics per la seva intervenció en el procés. A aquests efectes, es comunicarà per l'oficina judicial als col·legis professionals corresponents aquesta circumstància.

2. Quan en la resolució que posi fi al procés fos condemnat en costes qui hagi obtingut el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta o qui el tingués legalment reconegut, aquest quedarà obligat a pagar les causades en la seva defensa i les de la part contrària, si dins dels tres anys següents a la terminació del procés vingués a millor fortuna, quedant mentrestant interrompuda la prescripció de l'article 1.967 del Codi civil. Es presumeix que ha vingut a millor fortuna quan els seus ingressos i recursos econòmics per tots els conceptes superin el doble del mòdul previst en l'article 3, o si s'haguessin alterat substancialment les circumstàncies i condicions tingudes en compte per reconèixer el dret conforme a aquesta Llei. Li correspondrà a la Comissió la declaració de si el beneficiari ha vingut a millor fortuna conforme al que disposa l'article 19, podent ser impugnada la resolució que dicti en la forma prevista en l'article 20.

3. Quan la sentència que posi fi al procés no contingui exprés pronunciament en costes, vencent en el plet el beneficiari de la justícia gratuïta, aquest haurà de pagar les costes causades en la seva defensa, sempre que no excedeixin de la tercera part del que hagi obtingut. Si excedeixen es reduiran al que importi aquesta tercera part, atenent-se a prorrata les seves diverses partides.

4. Quan es reconegui el dret a assistència jurídica gratuïta per a processos en els quals procedeixi la petició de «litis expensas» i aquestes fossin concedides en resolució ferma a favor de la part que litiga amb el reconeixement del dret a assistència jurídica gratuïta, el lletrat i procurador que hi intervinguin podran exigir a aquesta el pagament dels seus honoraris, fins a l'import total de la partida aprovada judicialment per a aquest concepte.

5. Obtingut el pagament pels professionals designats d'ofici conforme a les regles previstes en els apartats anteriors, estaran obligats a tornar les quantitats eventualment percebudes amb càrrec a fons públics per la seva intervenció en el procés.

Per al càlcul dels seus honoraris i drets, s'estarà a les normes sobre honoraris d'advocats de cada col·legi, així com als aranzels dels procuradors vigents en el moment de la substanciació del procés.

Article 37. Subvenció

Les administracions públiques competents, assegurant el dret a l'assistència jurídica gratuïta a què es refereix l'article 119 de la Constitució, subvencionaran amb càrrec a les seves dotacions pressupostàries la implantació, atenció i funcionament dels serveis d'assistència jurídica gratuïta pels col·legis d'advocats i de procuradors.

Article 38. Despeses de funcionament

Reglamentàriament s'establirà el sistema a través del qual es subvencionarà, amb càrrec a les dotacions pressupostàries de les administracions públiques competents, el cost que generi als consells generals i col·legis professionals d'advocats i procuradors el funcionament operatiu dels serveis d'assistència jurídica gratuïta, de les unitats encarregades de l'assessorament i l'orientació previs al procés als ciutadans i de la qualificació provisional de les pretensions sol·licitades.

Aquest sistema s'ajustarà en tot cas a les regles següents:

a) La subvenció es determinarà per a cada col·legi amb un sistema de mòduls compensatoris per expedient tramitat.

b) Fins que no es compleixi l'esmentat requisit, els col·legis percebran la quantia que resulti d'aplicar el 8 per 100 al cost econòmic generat en cada període de liquidació per les actuacions professionals esmentades en l'article anterior.

Article 39. Gestió col·legial de la subvenció

Els consells generals de l'Advocacia Espanyola i dels Col·legis dels Procuradors dels Tribunals d'Espanya distribuiran entre els col·legis d'advocats i de procuradors l'import de la subvenció que correspongui a l'activitat desenvolupada per cadascun.

Els consells generals i els col·legis, en tant que entitats col·laboradores per a la gestió de la subvenció, estaran sotmesos a les obligacions establertes per a aquests subjectes per la Llei general pressupostària.

Article 40. Indemnització per barem

En atenció a la tipologia de procediments en els quals intervinguin els professionals designats d'ofici, s'establiran, previ informe del Consell General de l'Advocacia Espanyola i del Consell General dels Col·legis dels Procuradors dels Tribunals d'Espanya, les bases econòmiques i mòduls d'indemnització per la prestació dels serveis d'assistència jurídica gratuïta.

Article 41. Queixes i denúncies

Les comissions d'assistència jurídica gratuïta donaran trasllat als col·legis professionals corresponents al seu àmbit territorial de les queixes o denúncies formulades com a conseqüència de les actuacions dels professionals encarregats dels serveis col·legials d'assistència jurídica gratuïta, sense perjudici d'aquelles actuacions judicials que resultin procedents.

Els col·legis estaran obligats a comunicar a les esmentades comissions les resolucions i mesures adoptades com a conseqüència dels expedients disciplinaris que, si escau, fossin incoats. Aquestes resolucions podran ser recorregudes per les comissions.

Article 42. Correccions disciplinàries

El règim disciplinari dels advocats i procuradors dels serveis d'assistència jurídica gratuïta es regirà per les mateixes regles establertes amb caràcter general per a l'exercici d'aquestes professions, amb les especialitats següents:

a) La indeguda percepció d'honoraris, drets o beneficis econòmics tindrà sempre la consideració de falta molt greu.

b) La imposició de sancions per infraccions greus o molt greus, relacionades amb les actuacions desenvolupades en aplicació del que estableix aquesta Llei, comportarà, en tot cas, l'exclusió del professional dels serveis d'assistència jurídica gratuïta.

Article 43. Separació cautelar

Obert un expedient disciplinari per un col·legi professional com a conseqüència de queixes o denúncies formulades pels usuaris dels serveis d'assistència jurídica gratuïta, i quan la gravetat dels fets denunciats així ho aconselli, es podrà acordar la separació cautelar del servei del professional presumptament responsable d'aquells fets, per un període màxim de sis mesos fins que es resolgui l'expedient disciplinari incoat a aquest efecte.

Article 44. Autoritat Central

El Ministeri de Justícia i Interior, a través de l'Autoritat Central receptora de l'aplicació a Espanya del Conveni Europeu relatiu a la transmissió de sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta de 27 de gener de 1977 i del Conveni de l'Haia d'accés internacional a la justícia de 25 d'octubre de 1980, formularà davant les comissions d'assistència jurídica gratuïta les sol·licituds de justícia gratuïta formulades a l'empara d'aquests convenis.

Article 45. Tramitació

La tramitació de les sol·licituds de justícia gratuïta a què es refereix l'article anterior s'ajustarà a les regles de procediment establertes en aquesta Llei, amb les excepcions següents:

a) El termini per a la impugnació prevista en l'article 20 serà de dos mesos.

b) El termini per a l'esmena de deficiències previst en l'article 14 serà de dos mesos, comptats a partir de la data en què la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta notifiqui la insuficiència documental.

c) Els documents presentats estaran redactats o traduïts al castellà, quedant dispensats de qualsevol formalitat de legalització o postil·la.

Article 46. Àmbit d'aplicació

1. En els litigis transfronterers tindran dret a l'assistència jurídica gratuïta regulada en aquest capítol exclusivament les persones físiques que siguin ciutadans de la Unió Europea o nacionals de tercers països que resideixin legalment en un dels estats membres. Als efectes d'aquest capítol, s'entendrà per estat membre de la Unió Europea tots els estats membres excepte Dinamarca.

2. El benefici d'assistència jurídica gratuïta es reconeixerà únicament en els litigis en matèria civil o mercantil, així com en els procediments extrajudicials en aquestes mateixes matèries quan la llei els imposi a les parts o el jutjat o tribunal remeti aquestes a aquests procediments.

En aplicació del Reglament (CE) núm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil, el benefici d'assistència jurídica gratuïta es reconeixerà, igualment, en els litigis transfronterers derivats d'un contracte de treball.

L'assistència jurídica gratuïta podrà concedir-se també, quan es compleixin els requisits que s'exigeixen en aquesta llei, per a:

a) L'execució de sentències dictades pels tribunals d'altres estats membres de la Unió Europea en els quals s'hagi obtingut el benefici de la justícia gratuïta.

b) L'execució de documents públics amb força executiva.

3. En l'àmbit d'aplicació d'aquest capítol, les seves disposicions prevaldran entre els estats membres sobre els convenis i tractats multilaterals i bilaterals ratificats per ells. En les relacions amb els altres estats, l'aplicació d'aquest capítol no afectarà els restants convenis i tractats multilaterals i bilaterals ratificats per Espanya.

Article 47. Litigis transfronterers

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per litigi transfronterer aquell en el qual la part que sol·licita l'assistència jurídica gratuïta resideix habitualment o està domiciliada en un estat membre de la Unió Europea diferent d'aquell altre on es trobi el jutjat o tribunal competent per al seu coneixement o en el qual s'hagi d'executar la resolució.

2. Per a la determinació de l'estat membre en el qual està domiciliada una part del litigi transfronterer, s'aplicarà el que disposa l'article 59 del Reglament (CE) núm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil.

3. El moment que es tindrà en compte per determinar si existeix un litigi transfronterer serà el de presentació de la sol·licitud d'acord amb aquest capítol.

Article 48. Autoritats expedidores i receptores

En l'àmbit d'aplicació d'aquest capítol, seran autoritats expedidores i receptores de les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta que s'enviïn o es rebin a Espanya els col·legis d'advocats.

Article 49. Requisits per al reconeixement del dret

1. Qui sol·liciti assistència jurídica gratuïta a l'empara d'aquesta Secció haurà de residir o estar domiciliat en un estat membre de la Unió Europea diferent d'Espanya. Per al reconeixement d'aquest dret s'observaran els requisits establerts en els articles 3 a 5 d'aquesta llei.

2. Els límits econòmics establerts en aquesta llei no impediran que el sol·licitant que els superi pugui obtenir el benefici si prova que no pot fer front a les despeses processals a causa de les diferències en el cost de la vida entre l'estat membre de la seva residència o domicili i Espanya. En tal cas, es tindrà en compte el compliment pel sol·licitant dels criteris de caràcter econòmic aplicables en l'estat membre del seu domicili o residència habitual per concedir la justícia gratuïta.

Article 50. Contingut material del dret

1. El dret d'assistència jurídica gratuïta reconegut a l'empara d'aquesta Secció comprèn totes les prestacions indicades en l'article 6, amb excepció del seu apartat 2, amb l'extensió temporal de l'article 7, i, a més:

a) Els serveis d'interpretació.

b) La traducció dels documents presentats pel beneficiari a instàncies del jutjat o tribunal o de l'autoritat competent i que siguin necessaris per resoldre l'assumpte.

c) Les despeses de desplaçament que vagin per compte del sol·licitant, quan les normes aplicables o el jutjat o tribunal requereixin la seva compareixença personal per a la defensa de la seva pretensió, i el jutjat o tribunal decideixi que no existeixen altres mitjans satisfactoris de prendre declaració. A l'objecte de considerar si és necessària l'assistència personal del sol·licitant, d'un testimoni o d'un pèrit, els jutjats i tribunals tindran en compte el que preveu el Reglament (CE) número 1206/2001 del Consell, de 28 de maig de 2001, relatiu a la cooperació entre els òrgans jurisdiccionals dels estats membres en l'àmbit de l'obtenció de proves en matèria civil o mercantil, així com, si escau, altres convenis o normes aplicables.

d) La defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en el procediment judicial quan, no sent legalment preceptiva la intervenció d'aquests professionals, sigui expressament requerida pel jutjat o tribunal mitjançant interlocutòria motivada en vista de la complexitat de l'assumpte o per garantir la igualtat de les parts en el procés.

2. Els documents remesos per les autoritats expedidores competents en aplicació d'aquest capítol estaran exempts de legalització i de qualsevol altra formalitat equivalent.

Article 51. Sol·licitud del dret

1. Les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta que provinguin d'un altre estat membre de la Unió Europea per a un litigi transfronterer es presentaran davant el Col·legi d'Advocats del lloc on es trobi el jutjat o tribunal que hagi de conèixer del procés principal per al qual aquella se sol·licita o davant aquell en què se sol·liciti el reconeixement o execució d'una resolució.

Quan el Col·legi d'Advocats que rep la sol·licitud estimi que és incompetent per a la seva tramitació, la remetrà al col·legi que consideri competent, de manera raonada. Si aquest rebutja també la sol·licitud, l'enviarà al Consell General de l'Advocacia Espanyola perquè decideixi quin és el Col·legi d'Advocats de la circumscripció del jutjat o tribunal al qual correspon la seva tramitació, determinat aquest d'acord amb les regles dels articles 44 i següents de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, o, si escau, en les normes internacionals que resultin d'aplicació.

Quan se sol·liciti el reconeixement excepcional del dret per concórrer qualssevol de les circumstàncies previstes en l'article 5 d'aquesta llei o quan s'al·legui la impossibilitat de fer front a les despeses processals prevista en el seu article 49.2, el Col·legi d'Advocats remetrà immediatament a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta la sol·licitud i documentació perquè resolgui sobre la pretensió deduïda.

Les sol·licituds es formalitzaran en el model oficial establert a aquest efecte, i podran presentar-se bé directament per l'interessat, bé a través de l'autoritat expedidora competent de l'estat membre en què el sol·licitant tingui la seva residència habitual o el seu domicili. Les sol·licituds s'acompanyaran dels documents en els quals es fonamenti la pretensió.

2. En el supòsit de concurrència de litigants en un mateix procés, el reconeixement del dret haurà de ser instat de manera individualitzada per a cadascun dels interessats, d'acord amb el que disposa l'article 12.

3. El Ministeri de Justícia, a través de l'òrgan competent en virtut del que disposa l'article 10 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, notificarà a la Comissió Europea els noms i adreces de les autoritats receptores o expedidores competents a Espanya, els àmbits geogràfics sobre els quals tenen competència, els mitjans per rebre les sol·licituds i, si escau, la llengua o les llengües oficials de les institucions de la Comunitat, a més de l'espanyol i, si escau, de les llengües oficials de la comunitat autònoma en la qual tinguin la seva seu les autoritats expedidores i receptores, en les quals s'acceptarà que es formalitzin les sol·licituds de justícia gratuïta així com la documentació acreditativa corresponent.

Quan una sol·licitud o la documentació corresponent es rebin en una llengua no acceptada a Espanya, seran immediatament retornades a qui les hagués presentat perquè procedeixi a la seva traducció i presentació en el termini de 15 dies comptats des de la recepció del requeriment.

4. Una vegada presentada la sol·licitud, se seguiran en aquests casos les normes previstes en els articles 13 a 21 amb l'especialitat que el termini d'esmena de deficiències de l'article 14 serà de 15 dies. Així mateix, s'observaran les normes recollides en el capítol IV, en allò que resultin d'aplicació.

En tot cas, s'haurà d'informar el sol·licitant sobre la tramitació de la seva sol·licitud, la resolució de la qual serà motivada en cas de denegació total o parcial.

5. En els casos en què hagi de tenir lloc a Espanya el reconeixement o execució d'una resolució judicial dictada per un jutjat o tribunal d'un altre estat membre de la Unió Europea en el qual s'hagi obtingut el benefici de la justícia gratuïta, el dret a l'assistència jurídica gratuïta s'instarà mitjançant sol·licitud en la qual s'acrediti el reconeixement del dret en aquest estat i el compliment dels requisits de l'article 49.

Es podrà concedir, així mateix, el benefici de l'assistència jurídica gratuïta per a l'execució a Espanya de documents públics amb força executiva quan el sol·licitant acrediti el compliment dels requisits de l'article 49.

Article 52. Drets a Espanya

Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual o el seu domicili a Espanya que pretenguin beneficiar-se d'assistència jurídica gratuïta en un altre estat membre de la Unió Europea per a un litigi transfronterer dels previstos en aquest capítol podran accedir a Espanya als drets següents:

a) Assistència dels serveis d'orientació jurídica del Col·legi d'Advocats corresponent a la residència o domicili del sol·licitant fins que es presenti la sol·licitud de justícia gratuïta en l'estat membre on es trobi el tribunal. Aquesta assistència inclourà l'assessorament al sol·licitant perquè la sol·licitud vagi acompanyada de tota la documentació acreditativa que sigui necessària perquè es pugui resoldre sobre ella.

b) Traducció de la sol·licitud i de la documentació acreditativa necessària que s'hagi de presentar a les autoritats d'aquest estat membre.

Article 53. Tramitació

1. Els drets previstos en l'article 52 podran sol·licitar-se davant el Col·legi d'Advocats que correspongui a la residència habitual o domicili del sol·licitant.

Si el Col·legi d'Advocats estima que la petició manca de manera manifesta de fonament o no entra dins l'àmbit d'aplicació d'aquest capítol, ho notificarà al sol·licitant en el termini de cinc dies, i traslladarà la sol·licitud a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta perquè decideixi de manera definitiva sobre la negativa a remetre la sol·licitud.

2. Correspondrà al Col·legi d'Advocats transmetre la sol·licitud d'assistència jurídica gratuïta a les autoritats receptores de l'estat membre de la Unió Europea on es trobi el tribunal competent per al litigi de què es tracti. Es remetrà en el termini de 15 dies a partir de la data en què la sol·licitud es trobi formalitzada en la llengua o en una de les llengües acceptades per l'estat membre de l'autoritat receptora i també els documents acreditatius, traduïts, si fos necessari, a alguna d'aquestes llengües.

3. Sense perjudici del que preveu l'apartat anterior, el sol·licitant podrà beneficiar-se dels drets previstos en l'article 52 i presentar per si mateix la sol·licitud de justícia gratuïta davant l'autoritat receptora competent de l'estat membre en el qual es trobi el tribunal o en el qual s'hagi d'executar la resolució.

Article 54. Denegació del dret

Quan l'autoritat competent d'un altre estat membre denegui la sol·licitud de justícia gratuïta realitzada des d'Espanya amb exercici dels drets de l'article 52, s'exigirà, si concorren les circumstàncies previstes en l'article 19, el reintegrament de les despeses corresponents a les traduccions.