Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és la regulació de les mesures encaminades a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l'Administració pública en relació amb el canvi climàtic i l'establiment d'impostos com a instrument per actuar contra el canvi climàtic.

Article 2. Finalitats

1. La present llei té com a finalitats reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions de gasos d'efecte hivernacle, competitiva, innovadora i eficient en l'ús de recursos.

2. A més de les finalitats a les quals fa referència l'apartat 1, són finalitats específiques de la present llei: a) Contribuir a la transició cap a una societat en la qual el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. b) Reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes. c) Adaptar els sectors productius i incorporar l'anàlisi de la resiliència al canvi climàtic en la planificació del territori, les activitats, les infraestructures i les edificacions. d) Fomentar l'educació, la recerca, el desenvolupament i la transferència de tecnologia, i difondre el coneixement en matèria d'adaptació i mitigació del canvi climàtic. e) Establir mecanismes que proporcionin informació objectiva i avaluable sobre tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic, la seva evolució temporal i els seus impactes. f) Promoure la participació ciutadana i la dels agents econòmics i socials en l'elaboració i l'avaluació de les polítiques climàtiques. g) Fixar els instruments de seguiment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Catalunya i per als diversos sectors, productes i serveis, durant tot el seu cicle de vida. h) Definir els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de Catalunya, establir els corresponents pressupostos de carboni globals i desagregats a nivell sectorial prenent com a base el seu potencial de reducció. i) Impulsar el compliment dels compromisos internacionals amb el canvi climàtic que vinculen la Generalitat i la quota alíquota corresponent dels tractats internacionals subscrits per l'Estat espanyol, d'acord amb els criteris de repartiment d'esforços que tinguin establerts.

3. La responsabilitat en l'assoliment de les finalitats de la present llei és compartida pel Govern, els ens locals, els sectors productius, els agents polítics, socials i econòmics, i els ciutadans en general.

4. El Govern, en els àmbits amb incidència de competències d'altres administracions públiques, ha de vetllar perquè el desenvolupament sigui coherent amb les finalitats de la present llei, mitjançant l'aplicació dels mecanismes de col·laboració adequats.

Article 3. Principis d'actuació

1. Són principis d'actuació de l'Administració pública per assolir els objectius de la present llei els principis de deguda avaluació, càlcul objectiu i eficàcia.

2. El principi de deguda avaluació comporta el deure dels poders públics d'avaluar contínuament i periòdicament l'impacte ambiental de qualsevol política pública vigent o prospectiva perquè el seu resultat hagi de tenir-se en compte en la presa de decisions respecte a la política concreta.

3. El principi de càlcul objectiu comporta el foment de la posada en pràctica de mecanismes de càlcul objectiu, d'acord amb criteris nacionals i internacionals acceptats, de l'impacte ambiental de l'actuació humana en un determinat sector.

4. El principi d'eficàcia comporta el deure d'adoptar les decisions jurídiques i polítiques més eficients disponibles en cada moment per assolir els objectius.

5. Els principis de deguda avaluació, càlcul objectiu i eficàcia han de tenir-se en compte amb caràcter general i en els àmbits de l'agricultura i ramaderia, l'aigua, la biodiversitat, els boscos i la gestió forestal, l'energia, la indústria, els serveis i el comerç, la pesca, les infraestructures, els residus, la salut, els transports i la mobilitat, el turisme, les universitats i la recerca, i l'urbanisme i l'habitatge.

Article 4. Definicions

Als efectes de la present llei, s'entén per: a) Adaptació: Capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per moderar els danys o aprofitar les oportunitats. b) Any base: Any que, si no s'especifica el contrari, serveix de referència per al càlcul dels objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en el context del Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor el 2005. Es considera com a any base 1990. c) Canvi climàtic: Canvi en el clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que s'afegeix a la variabilitat natural del clima observada durant períodes comparables. d) Economia circular: Economia que promou l'eficiència en l'ús dels recursos per assolir un alt nivell de sostenibilitat, mitjançant l'ecodisseny, la prevenció i minimització de la generació de residus, la reutilització, la reparació, la remanufacturació i el reciclatge dels materials i productes, enfront de la utilització de matèries primeres verges. e) (Anul·lada pel Tribunal Constitucional). f) Embornal: Reservori que absorbeix o emmagatzema carboni com a part del cicle natural del carboni. Els embornals més comuns són l'oceà, l'atmosfera, el sòl, els boscos i la vegetació. g) Emissions indirectes: Emissions de gasos d'efecte hivernacle que són conseqüència de les activitats de l'organització, però procedeixen de fonts que són propietat d'altres organitzacions o estan controlades per altres organitzacions. S'exclouen de l'àmbit de les emissions indirectes les emissions que són conseqüència del consum d'energia elèctrica. h) Escenari climàtic: Representació versemblant i simplificada del clima futur. i) Gasos d'efecte hivernacle (GEH): Components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antròpic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. Són els regulats per la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. j) Gran rehabilitació: Conjunt d'obres que consisteixen en l'enderroc d'un edifici salvant únicament les seves façanes o en una actuació global que afecta l'estructura o l'ús general de l'edifici o l'habitatge rehabilitats. k) Indicador de canvi climàtic: Expressió de l'evolució d'una variable relacionada amb l'avaluació de les polítiques de canvi climàtic, com les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya, el balanç energètic de Catalunya, el nombre de viatges fets a Catalunya i el mode de transport, les dades sobre la disponibilitat d'aigua o l'estrès hídric de Catalunya. l) Mitigació: Intervenció antròpica que té per objectiu reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle o millorar els embornals. m) Pressupostos de carboni: Quota d'emissions de gasos d'efecte hivernacle assignada a una entitat, una organització o un territori durant un determinat període. n) Projecció climàtica: Pronòstic del clima, resultat d'obtenir una estimació de l'evolució real del clima en el futur, per exemple en escales de temps estacionals, interanuals o més prolongades. o) Recurs energètic: Substància de la qual es pot obtenir energia mitjançant diversos processos. p) Resiliència: Capacitat d'un sistema humà o natural per anticipar o absorbir els efectes d'un event climàtic advers d'una forma oportuna i eficient, per adaptar-se o per recuperar-se. q) Vulnerabilitat: Grau en el qual un sistema és susceptible o incapaç d'afrontar els efectes adversos del canvi climàtic, incloent la variabilitat i els extrems climàtics.

Article 5. Objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle

1. El Govern ha de presentar al Parlament els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i dels contaminants de l'aire per als períodes de compliment que estableixin la Unió Europea i l'Organització Mundial de la Salut perquè el Parlament, si escau, els aprovi. Aquests objectius han de revisar-se cada cinc anys. Només poden modificar-se abans d'aquesta revisió si es disposa de nous coneixements que puguin alterar substancialment els paràmetres de les bases per a la presa de decisions.

2. L'objectiu per a cada període de compliment es fixa prenent com a referència la reducció acordada per al conjunt de la Unió Europea i els criteris de repartiment d'esforços que la Unió Europea fixa per als estats membres, incorporant sempre les actualitzacions que la Conferència de les Parts (COP) de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic estableixi.

3. Els objectius en matèria de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle als quals fan referència els apartats anteriors han de ser congruents amb un escenari neutre en emissions de gasos d'efecte hivernacle a llarg termini en el marc de la visió estratègica europea.

Article 6. Marc estratègic de referència de mitigació

1. El Govern ha d'aprovar el Marc estratègic de referència de mitigació, en el termini d'un any a comptar des de la data de publicació de la present llei, a proposta de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i amb la participació dels ens locals i dels altres actors implicats. Aquest marc estratègic té una validesa de cinc anys. El Govern ha de presentar al Parlament informes anuals sobre el seu compliment.

2. El Marc estratègic de referència de mitigació és l'instrument que recull els objectius d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i dels contaminants de l'aire per als períodes considerats, i també una proposta de les mesures necessàries per assolir-los de forma planificada i establint indicadors quantitatius anuals de l'impacte de les accions. Aquest marc estratègic, detallat sectorialment, és de compliment obligatori per als actors implicats.

Article 7. Pressupostos de carboni

1. Els pressupostos de carboni, com a mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la present llei en les polítiques sectorials, han de concretar-se d'acord amb l'article 5. S'estableixen per períodes de cinc anys i s'aproven amb una antelació de deu anys.

2. Correspon al Parlament aprovar els pressupostos de carboni, a proposta del Govern, en base a les recomanacions del Comité d'Experts sobre el Canvi Climàtic i prèvia presentació a la Mesa Social del Canvi Climàtic.

3. Els pressupostos de carboni han d'incloure les contribucions de cadascun dels sectors, d'acord amb la comptabilitat dels inventaris d'emissions a l'atmosfera i d'evacuadors de CO₂.

4. Per establir cada pressupost de carboni, han de tenir-se en compte, entre altres factors, el coneixement científic, els impactes sobre els diferents sectors i els potencials de reducció de cadascun, les circumstàncies econòmiques i socials, la competitivitat, la política energètica, els escenaris d'emissions i els nous tractats internacionals.

Article 8. Inventari d'emissions a l'atmosfera i d'embornals de CO₂ de Catalunya

1. El departament competent en matèria de medi ambient, per realitzar el seguiment de les emissions i la planificació de les polítiques, ha d'elaborar l'Inventari d'emissions a l'atmosfera i d'embornals de CO₂ de Catalunya. Aquest inventari recull les emissions a l'atmosfera de substàncies procedents tant de fonts naturals com antròpiques que poden incidir en la salut de les persones, en la degradació de materials, en els éssers vius i en el funcionament dels ecosistemes, d'acord amb la llista de contaminants de l'annex I.

2. Les emissions dels gasos d'efecte hivernacle incloses en l'Inventari d'emissions a l'atmosfera i d'embornals de CO₂ de Catalunya i l'evolució de la capacitat de captació del diòxid de carboni dels embornals constitueixen l'Inventari d'emissions de GEH de Catalunya, que ha d'elaborar-se d'acord amb els criteris definits per la Unió Europea i pel Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic.

3. Els inventaris d'emissions han d'actualitzar-se anualment i han d'estar disponibles al portal institucional de la Generalitat.

4. El departament competent en matèria de medi ambient ha d'elaborar, amb una periodicitat no superior a cinc anys, la petjada de carboni de Catalunya, en la qual, a més de les emissions estimades d'acord amb els inventaris als quals fa referència l'apartat 2, han de tenir-se en compte les importacions i exportacions.

Article 9. Objectius

Els objectius a assolir en relació amb l'adaptació al canvi climàtic es corresponen amb les finalitats a les quals fan referència les lletres b) i c) de l'article 2.2.

Article 10. Marc estratègic de referència d'adaptació

1. El departament competent en matèria de canvi climàtic ha d'elaborar, conjuntament amb els altres departaments i amb la participació dels actors implicats, prèvia presentació a la Mesa Social del Canvi Climàtic, el marc estratègic de referència d'adaptació, que ha de recollir: a) L'avaluació dels impactes, d'acord amb l'estat del coneixement. b) La identificació dels sistemes naturals, dels territoris i dels sectors socioeconòmics més vulnerables. c) Una proposta de les mesures d'adaptació necessàries per reduir la vulnerabilitat.

2. El Govern aprova el Marc estratègic de referència d'adaptació al canvi climàtic a proposta de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, tenint en compte els informes sobre el canvi climàtic a Catalunya.

3. Els departaments de la Generalitat, en els àmbits que són objecte d'atenció en la present llei, han d'integrar en la seva planificació i programació sectorials, amb la participació dels ens locals i els altres actors implicats, els objectius referents a la reducció de la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic que recull el Marc estratègic de referència d'adaptació.

Article 11. Instruments de planificació i programació

1. A fi de reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, els instruments de planificació i programació sectorials han de tenir en compte: a) L'avaluació sistemàtica dels impactes observats i previstos del canvi climàtic sobre els sectors socioeconòmics, els sistemes productius, els sistemes naturals i els territoris més vulnerables. b) El coneixement disponible en matèria de projeccions climàtiques a Catalunya per a diversos horitzons temporals. c) L'establiment de les mesures de resposta viables econòmicament, socialment i ambientalment que han d'adoptar les institucions públiques i els agents privats amb l'objectiu d'adaptar-se als impactes del canvi climàtic. d) Un sistema de seguiment dels efectes de la planificació en matèria d'adaptació.

2. Els nous plans i projectes han d'incloure en l'informe d'impacte ambiental una avaluació d'adaptació als efectes del canvi climàtic d'acord amb els escenaris més probables previstos en els informes del Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic.

Article 12. Projeccions climàtiques

1. El Servei Meteorològic de Catalunya ha d'elaborar i revisar les projeccions climàtiques de Catalunya. Les projeccions han de basar-se en els escenaris establerts pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, comparant els resultats d'acord amb diversos escenaris. Aquestes projeccions són la base del coneixement en aquest àmbit per al desenvolupament del marc estratègic de referència d'adaptació i de les respectives planificacions sectorials.

2. El Servei Meteorològic de Catalunya ha de proporcionar informació al públic, periòdicament, sobre: a) L'estat del clima a Catalunya, que inclou l'avaluació de l'evolució del clima passat. b) Les projeccions climàtiques i els canvis esperables en les variables meteorològiques de temperatura, precipitació, humitat relativa i velocitat del vent, entre d'altres. c) L'anàlisi tècnica comparativa respecte als resultats de projeccions anteriors, tant respecte als valors observats com als projectats.

Article 13. Reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic i reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle

1. Han d'integrar-se en la planificació, l'execució i el control de les polítiques sectorials del Govern les mesures adequades per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic d'acord amb el que estableix el present capítol.

2. D'acord amb l'apartat 1, el departament competent en matèria de protecció civil ha d'incloure en els plans d'emergència i de protecció civil vigents les modificacions que escaiguin com a conseqüència de l'increment de la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.

3. A més del que estableix l'apartat 1, han d'integrar-se també, en els sectors susceptibles de generar emissions de gasos d'efecte hivernacle, mesures per reduir aquestes emissions.

4. El Govern pot adoptar mesures addicionals a les establertes per la present llei en els seus instruments de planificació, a fi de garantir el compliment dels objectius de mitigació i adaptació establerts pels articles 5 i 9.

Article 14. Agricultura i ramaderia

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'agricultura i ramaderia han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el malbaratament alimentari i el consum de recursos, i concretament han d'anar encaminades a: a) El foment prioritari de les mesures dirigides a la intensificació de les modernitzacions de regadius que comportin un aprofitament de l'aigua millor i més racional, amb la màxima eficiència energètica. b) La valorització d'espècies o varietats pròpies, principalment autòctones, que tinguin més capacitat per adaptar-se a les noves condicions climàtiques d'acord amb treballs genètics i ecofisiològics. c) La utilització progressiva de fertilitzants d'origen orgànic en substitució dels fertilitzants de síntesi química. d) L'adequació de la dimensió de la cabana ramadera a la capacitat de càrrega ambiental del territori i la minimització de les emissions derivades de les dejeccions ramaderes mitjançant els diferents tipus de gestió, incloent l'obtenció d'energia i d'adobs orgànics d'alt rendiment. e) La promoció dels productes agroramaders ecològics i de proximitat mitjançant les eines de suport que té el Govern per aconseguir una agricultura i una ramaderia que puguin desenvolupar varietats locals adaptades a les noves condicions climàtiques, i per avançar cap a un model de sobirania alimentària de qualitat altament eficient. f) L'elaboració d'un mapa de vulnerabilitats dels cultius i les espècies animals d'interès productiu més susceptibles de patir els impactes climàtics previstos. g) El foment dels sistemes de cultiu mínim, la ramaderia extensiva i el pasturatge, inclòs el pasturatge del sotabosc, i les pràctiques agrícoles que n'incrementin la capacitat d'embornal. h) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin l'emmagatzematge de carboni en els sòls mitjançant una millora de la gestió de la matèria orgànica, les cobertes vegetals i el cultiu de conservació. i) El foment del canvi en la maquinària agrícola, de manera que incorpori noves tecnologies d'estalvi energètic i menys contaminants que redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

2. Per reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sistema agrari, s'ha de: a) Incorporar a la planificació del reg agrícola els impactes observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya, amb especial atenció al risc d'una garantia insuficient en la disponibilitat d'aigua per al reg i per a la ramaderia d'acord amb la planificació hidrològica. b) Crear un model per convertir les granges en illes productores d'energia per a l'autoconsum i per a la comunitat més propera, garantir el seu abastament en tot el territori, garantir nous interessos en el sector primari i crear un instrument que permeti al consumidor conèixer la petjada de carboni i hídrica generada per la producció d'un aliment.

Article 15. Pesca i aqüicultura

1. Les mesures que s'adoptin en matèria de pesca i aqüicultura han d'anar encaminades a reduir la seva vulnerabilitat als impactes vinculats al canvi climàtic, a augmentar la seva resiliència i a reduir progressivament les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquestes activitats, i concretament han d'anar encaminades a: a) El foment prioritari de les mesures dirigides a l'adaptació de la pesca i l'aqüicultura als impactes del canvi climàtic, a la maximització de l'eficiència energètica del sector i a la reducció progressiva de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. b) La valorització d'espècies i varietats pròpies o foranes adaptades a les noves condicions ambientals. c) La promoció dels productes de proximitat per mitjà de les eines de suport que té el Govern per aconseguir una pesca i una aqüicultura sostenibles i de qualitat, altament eficients en el consum de recursos. d) L'establiment d'objectius per reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle i contaminants atmosfèrics, promovent la transició cap a les energies no contaminants. e) El restabliment, conservació i gestió de forma sostenible dels ecosistemes marins i litorals per frenar els efectes del canvi climàtic, i les actuacions per evitar la destrucció, la sobreexplotació, la contaminació d'hàbitats i les altres pressions antròpiques. f) El foment de les modalitats de pesca de baix impacte ambiental. g) L'ampliació de la sensibilització i la conscienciació ciutadana per millorar la comprensió pública sobre l'estat del mar i els impactes que pateix.

2. Per reduir la vulnerabilitat als impactes vinculats al canvi climàtic, augmentar la resiliència i reduir progressivament les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquestes activitats, s'ha de: a) Incorporar a la planificació els impactes observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya, amb especial atenció al risc d'una intensificació dels fenòmens meteorològics extrems, l'augment de la temperatura del mar i l'acidificació dels ecosistemes marins. b) Establir i gestionar eficaçment una xarxa d'àrees marines protegides a fi d'aturar la pèrdua de biodiversitat i millorar la resiliència dels ecosistemes marins.

Article 16. Aigua

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'aigua han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema hídric, i concretament a: a) La recuperació i la conservació en bon estat de les aigües continentals i, en el cas de les subterrànies, com a reserva estratègica per als períodes de sequera i els efectes del canvi climàtic. b) L'aplicació de mesures en l'àmbit econòmic per a la restauració progressiva i integral dels ecosistemes i per a la gestió del cicle de l'aigua. c) La derivació amb caràcter prioritari dels recursos hídrics obtinguts amb millores d'estalvi i eficiència cap a l'assoliment dels objectius de qualitat dels ecosistemes aquàtics i, en cas de sequera extrema, cap a l'abastament urbà. d) L'avaluació de la vulnerabilitat en les diferents masses d'aigua continentals i costaneres a partir del diagnòstic del document d'impactes i pressions dels successius plans de gestió hidrològica i les mesures d'adaptació necessàries.

2. Per reduir la vulnerabilitat del sistema hídric, han d'implantar-se cabals de manteniment en els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya, d'acord amb el que estableix la planificació hidrològica, i revisar-los successivament en funció de l'evolució de les variables climàtiques, amb garanties suficients perquè l'estat ecològic de les masses d'aigua afectades no pateixi un deteriorament irreversible. En el cas de les conques de caràcter intercomunitari, les mesures han d'aplicar-se en els termes que s'acordin amb els òrgans de conca corresponents.

3. La interconnexió de les xarxes d'abastament com a mesura que atorga seguretat al sistema d'abastament d'aigua potable només ha de fer-se en casos excepcionals, i sempre que no comporti una interconnexió de conques hídriques que pugui donar lloc a trasvasaments permanents entre conques. Aquesta interconnexió no ha d'implicar una captació d'aigües que redueixi de forma important el cabal ecològic aigua avall del punt de captació.

4. El subministrament en alta a tot el territori de Catalunya ha de tenir caràcter públic.

Article 17. Biodiversitat

1. Les mesures que s'adoptin en matèria de biodiversitat han d'anar encaminades a preservar la biodiversitat i reduir la seva vulnerabilitat, i concretament han d'anar encaminades a: a) L'avaluació dels impactes del canvi climàtic en les mesures de planificació i gestió dels espais naturals per garantir la conservació de la biodiversitat. b) La preservació de la permeabilitat ecològica i la no fragmentació dels hàbitats i dels sistemes naturals, i la garantia, en la planificació amb incidència territorial, de la connectivitat entre aquests hàbitats i sistemes naturals. c) La preservació del medi natural i la biodiversitat com un element estructural de la política ambiental. d) La necessitat d'evitar la proliferació en el medi natural d'espècies al·lòctones invasores que puguin representar un risc per a la diversitat i el funcionament dels ecosistemes autòctons.

2. El Govern ha de fer un inventari dels hàbitats prioritaris i impulsar polítiques de conservació de les praderies de fanerògames marines i dels altres hàbitats amb capacitat d'embornal.

3. El Govern ha de revisar els plans de gestió dels espais naturals protegits tenint en compte el canvi climàtic.

4. Ha d'establir-se una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs i d'alt valor natural.

Article 18. Boscos i gestió forestal

Les mesures que s'adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal i com a font d'energies renovables i materials de construcció sostenibles, i concretament han d'anar encaminades a: a) Definir i promoure una gestió forestal que augmenti la resistència i resiliència de les masses forestals als impactes del canvi climàtic. b) Avaluar els riscos del canvi climàtic i gestionar-los. c) Afavorir una gestió forestal que permeti reduir el risc d'incendis forestals, aprofitar la biomassa forestal i recuperar els mosaics agroforestals i de pastures, a partir d'espècies locals més adaptades fisiològicament a les condicions climàtiques, i promoure els recursos forestals, tant els maderers com els no maderers. d) L'execució de mesures de gestió forestal activa dirigides a: 1r. La conservació de la biodiversitat i la millora de la vitalitat dels ecosistemes forestals, la seva capacitat d'adaptació als recursos hídrics disponibles i la seva funció reguladora del cicle hidrològic i de protecció contra l'erosió i altres efectes adversos de les pluges intenses. 2n. El subministrament sostenible de biomassa forestal per substituir combustibles fòssils en la producció tèrmica. 3r. La producció de fusta estructural de proximitat i altres productes maderers amb major capacitat com a embornals. e) La necessitat de coordinar les polítiques forestals i d'aigua, i l'establiment de mesures que permetin un sistema de gestió dels boscos que tingui en compte la regulació hídrica i permeti fer una gestió sostenible tant dels boscos com dels recursos hídrics.

Article 19. Energia

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'energia han d'anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos d'efecte hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l'accés a l'energia com a bé comú, i concretament han d'anar encaminades a: a) Promoure les mesures necessàries en l'àmbit de l'estalvi i l'eficiència energètica perquè el consum final d'energia l'any 2030 sigui un mínim del 32,5% inferior respecte del tendencial, en el marc de la normativa estatal bàsica en matèria d'energia. b) Promoure les energies renovables, que s'han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana a fi de minimitzar l'ocupació innecessària del territori i prioritzar l'ocupació de les cobertes de les edificacions i altres construccions auxiliars, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, i l'ocupació del sòl diferent del no urbanitzable, i, dins del sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús. c) Promoure les mesures necessàries en l'àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui —en un 50% l'any 2030 i un 100% l'any 2050— d'aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum. c bis) Aprovar l'objectiu que almenys el 30% de l'energia elèctrica renovable de nou desenvolupament a implantar en l'horitzó del 2030 sigui distribuïda i participada en la propietat o finançament per la ciutadania, les petites i mitjanes empreses, les administracions locals, les operadores i comunitats energètiques ciutadanes i les comunitats d'energies renovables. d) L'adopció de mesures de caràcter normatiu que afavoreixin l'autoconsum energètic a partir d'energies renovables i la participació d'actors locals en la producció i distribució d'energia renovable. e) El foment de la generació d'energia distribuïda i noves opcions en distribució i contractació de subministraments, i la implantació de xarxes de distribució d'energia intel·ligents i xarxes tancades. f) La promoció de la creació d'un clúster de recerca i producció en energies renovables a partir dels centres de recerca en energies renovables presents a Catalunya.

2. (Anul·lat pel Tribunal Constitucional).

3. L'Institut Català d'Energia ha d'impulsar i realitzar, en col·laboració amb els departaments de la Generalitat, els programes i actuacions necessaris en matèria d'energies renovables i d'estalvi i eficiència energètics per assolir els objectius establerts per la present llei. L'Institut ha d'actuar com a impulsor de les actuacions en aquest àmbit de les administracions locals amb competències energètiques i ha de preparar les estructures conceptuals i tecnològiques necessàries per transformar-se en una agència catalana de l'energia amb capacitat de governança, regulació i control sobre el Pacte nacional per a la transició energètica a Catalunya.

4. Els permisos d'investigació per a l'obtenció de gas i de petroli d'esquist per fracturació hidràulica horitzontal (fracking), incloent la relacionada amb l'obtenció de gas metà de capes de carbó amb utilització de fracturació induïda, no es poden concedir en sòl urbà o sòl urbanitzable, ni a una distància inferior a 500 m dels nuclis urbans. Així mateix, s'han de limitar als supòsits on es garanteixi que no poden resultar afectats: a) Els espais que formen part de la Xarxa Natura 2000. b) Els recursos hídrics superficials o subterranis i les zones que hagin estat designades com a vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. c) Les zones que siguin objecte de protecció especial, dins l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC).

5. El Govern ha d'adoptar les propostes normatives pertinents, un cop acordat el Pacte nacional per a la transició energètica a Catalunya, en relació amb l'autoconsum d'electricitat solar fotovoltaica, per afavorir la implantació de les tecnologies de generació elèctrica distribuïda als edificis, amb una gestió activa de la demanda i producció d'energia elèctrica i amb el suport de les tecnologies d'emmagatzematge d'energia, per reduir els consums energètics, maximitzar les capacitats del sistema elèctric i millorar la seva sostenibilitat ambiental i econòmica global. Així mateix, el Govern ha de modificar la legislació per agilitar la tramitació de la implantació de parcs eòlics.

6. La planificació territorial sectorial de les energies renovables per a la generació solar i eòlica ha de contemplar mesures que minimitzin els impactes derivats de l'elevada demanda de sòl que requereix la implantació d'aquestes energies i les seves línies d'evacuació. La planificació energètica i la de mitigació del canvi climàtic s'elaboraran de forma integrada. Cal tenir en consideració especial el principi de justícia social en relació amb aquelles persones, col·lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultar més afectats per la transició energètica.

Article 20. Indústria, serveis i comerç

1. Les empreses amb centres de treball a Catalunya que tinguin més de 250 treballadors i que vulguin acollir-se a les ajudes, les bonificacions i els beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica o d'innovació per a una transició cap a una economia neutra en carboni establerts o gestionats per l'Administració de la Generalitat han d'acreditar que han fet: a) L'anàlisi de la seva vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, d'acord amb el marc estratègic de referència definit per l'article 10 i, si escau, un calendari de mesures d'adaptació i l'establiment d'un mecanisme de seguiment. b) L'inventari de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del conjunt dels seus centres a Catalunya i les actuacions que duen a terme per a la seva reducció. Les dades de l'inventari han d'estar validades per una entitat de certificació independent degudament habilitada. En el cas de centres amb instal·lacions incloses en el règim de comerç de drets d'emissió de la Unió Europea, s'entenen vàlides als efectes de la present llei les emissions de gasos d'efecte hivernacle fetes a l'empara dels respectius sistemes.

2. El Govern ha de vetllar perquè les ajudes, les bonificacions i els beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica o d'innovació per a una transició cap a una economia neutra en carboni als quals puguin acollir-se les empreses amb centres de treball a Catalunya que tinguin menys de 250 treballadors incloguin criteris de selecció positiva quan puguin demostrar que han adoptat les mesures a les quals fa referència l'apartat 1.

3. Han d'impulsar-se les modificacions legislatives necessàries en relació amb la promoció de l'ecodisseny i la lluita contra l'obsolescència programada, d'acord amb les directrius de la Unió Europea.

4. En el cas de les activitats incloses en l'annex I.1 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, entre els criteris per sotmetre a intervenció administrativa les modificacions substancials de les activitats ja autoritzades, també han de tenir-se en compte les emissions de gasos d'efecte hivernacle, mesurades com a tones equivalents de diòxid de carboni.

5. Els establiments comercials que superen els cinc-cents metres quadrats de superfície de venda han d'utilitzar un percentatge mínim, que ha d'establir-se per reglament, del consum final d'energia elèctrica procedent de fonts renovables.

Article 21. Infraestructures

1. Els gestors de les infraestructures de ports, aeroports, transport terrestre, energia, residus i aigua de Catalunya que vulguin acollir-se a les ajudes, les bonificacions i els beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica, d'innovació o per a una transició cap a una economia baixa en carboni establerts o gestionats per l'Administració de la Generalitat han d'acreditar que han fet: a) L'anàlisi de la seva vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, d'acord amb el marc estratègic de referència definit per l'article 10, la incorporació de mesures que millorin la seva resiliència al canvi climàtic i, si escau, un calendari de mesures d'adaptació i l'establiment d'un mecanisme de seguiment. b) L'inventari de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del conjunt dels seus centres a Catalunya i les actuacions que duen a terme per a la seva reducció. Les dades de l'inventari han d'estar validades per una entitat de certificació independent degudament habilitada.

2. Els promotors de la planificació dels àmbits sectorials d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, pesca, energia, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, ocupació del domini públic maritimoterrestre, utilització del medi marí, turisme, ordenació del territori urbà i rural, o dels usos del sòl; i els promotors dels projectes constructius de noves infraestructures de ports, aeroports, transport terrestre i ferroviari, energia, residus i aigua que es desenvolupin a Catalunya han d'incorporar, en el marc de l'avaluació ambiental estratègica de plans i en el marc de l'avaluació d'impacte ambiental de projectes: a) L'anàlisi de la seva vulnerabilitat davant dels impactes del canvi climàtic d'acord amb el coneixement científic actual. Els estudis ambientals estratègics dels plans i els estudis d'impacte ambiental dels projectes han de preveure, quan ho determini l'anàlisi de vulnerabilitat efectuada, mesures d'adaptació als impactes del canvi climàtic i el seu seguiment i monitorització. b) L'avaluació de la seva contribució a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, inclòs el seu impacte sobre l'estoc de carboni i la capacitat d'evacuació del territori afectat. Aquesta avaluació ha de recollir, per a cadascuna de les alternatives considerades, una estimació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. c) En el cas dels plans l'abast dels quals sigui el conjunt de Catalunya, han d'incloure també un objectiu de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte d'un any base de referència.

3. El departament competent en matèria de medi ambient ha de crear una àrea de control d'emissions a les infraestructures portuàries de competència de la Generalitat, a fi de controlar l'entrada dels vaixells que usin combustibles fòssils altament contaminants i no tinguin instal·lats sistemes de filtres de partícules i catalitzadors d'òxids de nitrogen.

4. El Govern ha de desenvolupar un pla d'electrificació progressiva dels ports competència de la Generalitat de Catalunya a fi de facilitar la connexió a la xarxa elèctrica local dels vaixells amarrats. Per a la resta de ports de Catalunya el Govern de la Generalitat ha d'impulsar els mecanismes de col·laboració oportuns perquè puguin disposar d'aquesta connexió.

Article 22. Residus

Les mesures que s'adoptin en matèria de residus han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat de la població i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, prioritzant l'estratègia de residu zero a fi d'estalviar material i de reduir el seu processament, especialment en la reducció i penalització dels productes envasats amb un ús intensiu de combustibles fòssils, i concretament han d'anar encaminades a: a) L'avaluació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de la gestió dels residus. Ha de fer-se un seguiment anual de les reduccions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle degudes a la millora en la gestió de residus. b) L'aplicació de la jerarquia de gestió de residus: la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització energètica o qualsevol altre tipus de valorització i, finalment, l'eliminació. c) El foment de la recollida selectiva, especialment de la matèria orgànica, per evitar la seva deposició en abocadors. d) La incorporació de mesures de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels abocadors i l'ús de combustible procedent de residus. e) La substitució de matèries primeres per subproductes o materials procedents de la valorització de residus per afavorir la creació d'una economia circular.

Article 23. Salut

1. Les mesures que s'adoptin en matèria de salut han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat de la població, i concretament han d'anar encaminades a: a) La identificació i avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre la salut de les persones. b) L'adopció i aplicació de mesures de prevenció davant els efectes del canvi climàtic que puguin resultar adversos per a la salut de les persones, incloent les mesures relatives a les malalties transmeses per vectors, a la qualitat de l'aigua i de l'aire i a la protecció davant les onades de calor, i també de mesures en l'àmbit alimentari, davant qualsevol efecte del canvi climàtic que pugui afectar la innocuïtat dels aliments. c) La difusió dels riscos per a la salut derivats dels efectes del canvi climàtic.

2. El Govern ha d'elaborar i aprovar plans especials de protecció per als grups de risc més vulnerables.

3. El Govern ha de complir els nivells d'emissions contaminants recomanats per l'Organització Mundial de la Salut en els seus informes periòdics.

Article 24. Transports i mobilitat

1. Les mesures que s'adoptin en matèria de transports i mobilitat han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per avançar cap a un model de transport públic, col·lectiu i intermodal que no es basi en la tinença de vehicle privat i que fomenti l'ús generalitzat del transport públic i altres formes de transport sostenible sense emissions de gasos d'efecte hivernacle, i concretament han d'anar encaminades a: a) La racionalització de la demanda de mobilitat i transport privat tant de mercaderies com de persones per optimitzar el conjunt de la xarxa d'infraestructures de transport públic mitjançant l'adopció d'instruments de gestió, informació i foment del transport públic. b) L'impuls de la millora en l'eficiència energètica del parc de vehicles i de la diversificació energètica mitjançant incentius econòmics i administratius tant als productors com als consumidors, evitant traspassar les emissions cap a altres contaminants amb impactes locals. c) La creació de les condicions tècniques i de gestió que facilitin la integració i la intermodalitat dels diversos modes de transport, potenciant els modes amb una menor intensitat en l'ús de combustibles fòssils. d) El foment de la gratuïtat de les zones d'aparcament per als vehicles que utilitzen energies renovables fins que aquests siguin el 80% del total del parc mòbil.

2. Ha de garantir-se que les infraestructures elèctriques tinguin suficient capacitat per atendre la demanda addicional d'electricitat que comportarà la transició cap al vehicle elèctric i que s'adeqüin a la mobilitat elèctrica i a l'electrificació del transport. El departament competent en matèria d'energia ha d'incorporar com a objectius al pla de desenvolupament de la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya que el 100% de la flota pública de la Generalitat sigui elèctrica el 2030 i que el 30% de renovació del parc de vehicles sigui elèctric el 2025.

3. El Govern ha d'establir els incentius i promoure els acords amb el sector de l'automoció que permetin assolir una transició cap a una mobilitat elèctrica de manera que l'any 2030 els nous turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes que es posin en circulació no utilitzin combustibles fòssils.

4. El Govern ha d'establir incentius i promoure acords amb el sector del transport rodat per assolir una reducció de la dependència dels combustibles fòssils l'any 2040 del 50% respecte de l'any 2005.

Article 25. Turisme

1. Les mesures que s'adoptin en matèria de turisme han d'anar encaminades a un canvi cap a un model més sostenible, menys consumidor de recursos i respectuós amb el territori i a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i concretament han d'anar encaminades a: a) El foment d'un model turístic que avaluï les noves situacions, tant les oportunitats com les amenaces, derivades dels impactes del canvi climàtic. b) El tractament integral de la sostenibilitat del sector turístic, inclosos els recursos, productes i destinacions. c) La sensibilització i informació tant dels treballadors del sector com dels turistes sobre l'ús sostenible dels recursos.

2. Entre els criteris de valoració per al finançament de projectes per al foment del turisme en el marc del Fons per al foment del turisme, creat per l'article 115 de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, o de qualsevol altre que el substitueixi, és un criteri de selecció positiu el fet que els beneficiaris tinguin una planificació que inclogui les mesures a les quals fa referència l'apartat 1.

3. El Govern, amb l'objectiu de reduir la vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems i en el marc dels instruments de col·laboració, ha d'instar els municipis que tinguin la consideració de turístics a disposar, en el marc de les seves competències, d'una planificació que incorpori una avaluació de les mesures específiques per garantir els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística i ha de donar-los suport. Aquests serveis bàsics inclouen l'abastament d'aigua potable, el subministrament d'energia, la gestió de residus, el transport, la depuració d'aigües residuals urbanes i l'atenció primària de salut.

Article 26. Formació professional, universitats i recerca

1. Sense perjudici del respecte al principi d'autonomia universitària, les mesures que s'adoptin en matèria d'universitats i recerca han d'anar encaminades a contribuir a l'impuls del coneixement sobre el canvi climàtic i la consolidació de les bones pràctiques en aquest àmbit, i concretament han d'anar encaminades a: a) La promoció d'estudis universitaris especialitzats en els àmbits que són objecte de protecció de la present llei. b) L'impuls de pràctiques universitàries en centres nacionals i internacionals que desenvolupin activitats d'estudi, recerca o anàlisi en relació amb el clima, els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres i marins, l'eficiència energètica, les energies renovables, la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic i els instruments econòmics amb incidència directa o indirecta sobre el canvi climàtic. c) L'oferta de formació continuada, presencial i no presencial, dirigida a tots els professionals amb incidència educativa, en tots els àmbits que són objecte de protecció de la present llei.

2. Les mesures que s'adoptin en matèria de recerca universitària, sense perjudici de l'autonomia de cada centre, han d'anar encaminades a contribuir a l'impuls del coneixement sobre el canvi climàtic i la consolidació de les bones pràctiques en aquest àmbit, i concretament han d'anar encaminades a: a) La generació de projectes de recerca en les convocatòries anuals directament dependents de la Generalitat, amb l'objectiu de millorar el coneixement i la tecnologia en relació amb el canvi climàtic i la seva mitigació i de millorar l'adaptabilitat de la societat catalana i els seus sectors productius, i també la creació i consolidació de grups de recerca, centres d'alt nivell i empreses derivades (spin-off) resultants dels avenços en el coneixement. b) La potenciació de les accions de mecenatge i d'atracció de capital privat, nacional i internacional, i d'àngels inversors en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), assegurant el finançament públic. c) L'establiment d'un programa de recerca interdepartamental que vetlli per la coordinació de la recerca pública que es faci a Catalunya i que promogui l'increment dels vincles amb els centres i instituts internacionals capdavanters. d) La creació d'iniciatives i patents i l'explotació dels resultats de la recerca.

3. El departament competent en matèria d'universitats i les universitats i els Centres de Recerca de Catalunya (Cerca) han d'impulsar i reforçar les relacions entre les universitats, els Cerca i l'empresa i entre les universitats, els Cerca i els ens locals mitjançant la creació d'espais de trobada, físics i virtuals, i d'un teixit d'agents que ho afavoreixin, a fi de facilitar l'accés al coneixement acadèmic, tècnic i de la recerca en aquests àmbits.

4. Les mesures que s'adoptin en matèria de formació professional han d'anar encaminades a contribuir a l'impuls del coneixement sobre el canvi climàtic i la consolidació de les bones pràctiques en aquest àmbit, i concretament han d'anar encaminades a la formació de professionals tècnics sobre els aspectes rellevants de la transició energètica, la mobilitat, la construcció sostenible i el canvi climàtic.

5. Ha de crear-se una línia de recerca dedicada a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, i a la promoció de campanyes informatives de conscienciació.

Article 27. Urbanisme i habitatge

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'urbanisme i habitatge han d'anar encaminades a un canvi de model urbanístic que prioritzi la rehabilitació del parc d'habitatges i els edificis de consum energètic quasi nul i a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i concretament han d'anar encaminades a: a) L'adaptació de la normativa urbanística i energètica perquè les noves àrees residencials siguin el màxim d'autosuficients energèticament i es dissenyin d'acord amb la jerarquia de criteris de reducció de la demanda energètica, eficiència dels sistemes, aprofitament de recursos energètics locals, promoció de materials de construcció de baix impacte ambiental i compensació de les emissions de diòxid de carboni. b) El foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables en el sector de l'edificació, prioritzant les que no generen un trasllat cap a altres contaminants amb impactes locals. c) L'adaptació de la normativa urbanística i ambiental perquè tant les figures de nous planejaments urbanístics i les seves modificacions i revisions com el planejament territorial incorporin una anàlisi quantitativa i una valoració descriptiva de l'impacte sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i els impactes del canvi climàtic sobre el nou planejament, i també mesures per mitigar-lo i adaptar-s'hi. d) La selecció i classificació d'espais ja urbanitzats o ocupats per infraestructures i serveis amb potencialitats per situar o compartir superfícies per captar energies renovables.

2. El Govern i les administracions locals han de promoure: a) L'ús, per part dels professionals del disseny, projecció i construcció de zones residencials, de fonts d'energia renovable per a la calefacció, la refrigeració i l'aigua calenta sanitària, i de solucions constructives, tant estructurals com de tancaments, altament eficients energèticament. b) La construcció amb criteris bioclimàtics amb l'objectiu que el 2020 els nous edificis construïts siguin de consum energètic quasi nul. c) L'impuls de polítiques actives que fomentin la rehabilitació energètica del parc d'habitatges i la millora de l'estalvi i l'eficiència energètics. L'Estratègia catalana per a la renovació energètica dels edificis ha de prioritzar l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis i habitatges amb aprofitament d'energia renovable, i ha de cobrir la necessitat d'actuació sobre un mínim de cinquanta mil habitatges anuals. d) La consideració, per part dels municipis, en el seu planejament urbanístic, de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre la superfície de verd urbà per habitant. e) La reserva de punts de càrrega de vehicles elèctrics en els centres de treball i edificis públics. f) El desenvolupament de models compactes d'ocupació del territori i uns usos més eficients i intensius dels terrenys urbanitzats en els ordenaments territorial i urbanístic. g) La garantia, en els nous desenvolupaments urbanístics, de la provisió energètica amb fonts d'energia cent per cent renovables, ja sigui per connexió a la xarxa de consum ja sigui facilitant l'autoconsum o, si escau, construint xarxes tancades.

Article 28. El Govern

1. Correspon al Govern la planificació de les polítiques climàtiques que ha d'incloure la mitigació de gasos d'efecte hivernacle de tots els sectors generadors i l'adaptació als impactes del canvi climàtic sobre els sistemes naturals, els sectors socioeconòmics i els territoris. Aquesta planificació ha d'establir els objectius i les mesures genèriques, que han d'incloure, necessàriament i com a mínim, les establertes pel capítol tercer.

2. El Govern ha d'establir periòdicament objectius relatius al percentatge mínim de consum d'energia d'origen renovable a les instal·lacions públiques que siguin propietat de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i en aquelles en les quals figurin com a arrendataris, sempre que les condicions contractuals permetin el compliment d'aquests objectius i la seva gestió sigui competència dels departaments de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic.

3. Els contractes d'arrendament que subscriguin la Generalitat i les entitats del seu sector públic han d'incorporar les obligacions establertes pel present article.

4. El Govern, en el marc dels instruments de col·laboració existents, ha de facilitar a les administracions locals, les universitats i els centres de recerca la posada en pràctica de mesures equivalents a les establertes pel present article en les seves infraestructures, equipaments i serveis.

Article 29. Els departaments de la Generalitat

1. Els departaments de la Generalitat i els seus organismes dependents han de: a) Disposar d'un inventari de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generats pels immobles, les instal·lacions i els serveis que presten. b) Fer una auditoria energètica dels edificis públics que siguin propietat de la Generalitat i d'aquells en els quals la Generalitat sigui arrendatària i les condicions contractuals ho permetin, i també dels seus processos de treball, i promoure l'autoconsum. c) Establir un objectiu de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i un programa d'actuació que tingui en compte les directrius que a aquests efectes hagin establert els departaments competents en matèria d'energia i habitatge, en tot allò relatiu a energies renovables i a estalvi i eficiència energètics. d) Incloure en tots els procediments de contractació pública en els quals resulti adequat al seu objecte especificacions tècniques i criteris d'adjudicació específics relatius a l'ús eficient de recursos i a la minimització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La quantificació de l'ús de recursos i d'emissions de gasos ha d'incloure's en el càlcul del cost d'inversió, d'explotació i de manteniment de l'objecte del contracte. e) Elaborar i fer públic un informe sobre el grau de consecució dels objectius i de les mesures correctores que es proposin en cas de desviació. Aquest informe ha de tenir una periodicitat anual i el contingut mínim especificat en l'annex II. El departament o organisme que ja tingui establert un sistema d'informació o declaració ambiental pot integrar el contingut que especifica l'annex II en aquest altre sistema.

2. Els programes de reducció i els informes anuals als quals fa referència l'apartat 1 són aprovats pels secretaris generals o pels òrgans de direcció dels diversos organismes i han de ser públics. Els programes han de preveure un procés regular de revisió que pot incloure la modificació dels objectius establerts. En tot cas, han de detallar-se els motius que fan necessària aquesta modificació dels objectius, que ha de ser aprovada per aquests òrgans.

Article 30. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic

1. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de canvi climàtic, coordina la planificació de les polítiques climàtiques i en fa el seguiment.

2. Són funcions de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic les següents: a) Elevar al Govern propostes relatives a la mitigació d'emissions i a l'adaptació als impactes del canvi climàtic. b) Aprovar les propostes dels marcs estratègics de mitigació i adaptació. c) Coordinar l'actuació dels departaments de la Generalitat en l'àmbit de la lluita contra el canvi climàtic. d) Fer el seguiment i l'avaluació de les polítiques climàtiques i dels plans d'acció sectorials en relació amb els aspectes rellevants per assolir les finalitats d'aquesta llei. e) Establir les prioritats d'actuació del Fons Climàtic, atenent la disponibilitat econòmica, la planificació sectorial i l'anàlisi cost-eficiència.

3. La composició i el règim de funcionament de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic s'han de determinar per reglament.

4. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic ha d'avaluar la política d'ajuts de la Generalitat als sectors o sistemes inclosos en aquesta llei i la seva adequació als objectius de la llei.

Article 31. La Taula Social del Canvi Climàtic

1. La Taula Social del Canvi Climàtic és un òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de canvi climàtic que canalitza la participació, la informació i la consulta a les entitats i organitzacions més representatives del teixit social, econòmic i ambiental de Catalunya sobre les polítiques climàtiques.

2. Corresponen a la Taula Social del Canvi Climàtic les funcions següents: a) La formulació de propostes d'actuació en matèria de polítiques climàtiques. b) L'anàlisi i la formulació de propostes sobre la planificació climàtica, sobre les actualitzacions i revisions d'aquesta planificació, sobre els marcs estratègics de mitigació i adaptació i en matèria de pressupostos de carboni. c) La formulació de propostes a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i qualsevol altra funció consultiva que li sigui encomanada.

3. La composició i el règim de funcionament de la Taula Social del Canvi Climàtic s'han de determinar per reglament. Aquest reglament ha de garantir que en la composició de la Taula hi hagi membres elegits d'entre les entitats i associacions més representatives dels àmbits de l'Administració local, de la recerca, empresarial, professional, veïnal, sindical, ambiental i econòmic de Catalunya.

Article 32. El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic

1. El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic és un òrgan col·legiat, adscrit al departament competent en matèria de canvi climàtic i dotat d'autonomia funcional, que actua amb total independència de funcionament en el desenvolupament de les seves funcions. El Comitè presenta al Govern i al Parlament les propostes dels pressupostos de carboni per als diferents períodes temporals i en fa el seguiment i l'avaluació.

2. El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic és format per set membres, nomenats pel Parlament, per majoria de tres cinquenes parts, entre experts acadèmics o professionals de reconegut prestigi en àmbits rellevants per a les funcions del Comitè.

3. Els membres del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic es designen per sis anys. El Comitè es renova per terceres parts cada dos anys.

4. El departament competent en matèria de canvi climàtic ha de facilitar al Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic els mitjans necessaris per a desenvolupar les seves funcions i actuar com a secretaria tècnica i administrativa.

5. Els membres del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic han d'elegir d'entre ells el president i el secretari, d'acord amb el que estableix l'article 16 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

6. El funcionament del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic es regeix per les seves normes internes. El Comitè ha d'aprovar les normes de funcionament intern d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

7. El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic ha de presentar anualment al Parlament un informe sobre el grau de compliment dels pressupostos de carboni. El Govern ha de tenir en compte les recomanacions del Comitè i les ha d'incorporar a les seves polítiques. En els casos en què no puguin incorporar-se, ha de justificar-ne els motius i informar el Parlament.

8. Els informes i avaluacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic han d'estar a disposició dels ciutadans en el portal web institucional de la Generalitat.

Article 33. Participació de l'Administració local en les polítiques climàtiques

1. El Govern ha de fomentar, per mitjà dels mecanismes i òrgans de col·laboració i cooperació existents, la participació dels ens locals tant en la planificació de les polítiques climàtiques com en els plans d'acció sectorial de cada departament en els aspectes rellevants per al compliment dels objectius d'aquesta llei.

2. El Govern ha de promoure que els municipis que no tinguin la consideració de turístics, ja sigui de forma individual o agrupada, integrin en la planificació local tant la mitigació dels gasos d'efecte hivernacle com l'adaptació als impactes del canvi climàtic, atenent les singularitats organitzatives de l'Administració local i l'estructura socioeconòmica dels territoris, per a la qual cosa els ha de prestar assistència.

3. Els plans municipals de lluita contra el canvi climàtic es poden finançar amb el Fons Climàtic si els municipis apliquen polítiques fiscals que incentivin les bones pràctiques, afavorint la mitigació i disminuint la vulnerabilitat, i desincentiven les males pràctiques.

4. El Govern ha de promoure la creació d'oficines municipals o comarcals de transició energètica, que han de tenir com a objectiu informar la ciutadania i els mateixos ens locals, i facilitar les eines per al seu foment.

Article 34. Planificació general, compensació territorial, simplificació i racionalització administratives i finançament dels projectes

1. S'habilita el Govern per a declarar com a obres d'interès públic, a proposta del departament competent en matèria d'energia, les infraestructures d'energies renovables que responguin a una planificació general en matèria d'energia i que tinguin el consens territorial.

2. En la determinació de les compensacions per als territoris que acullen les infraestructures a les quals es refereix l'apartat 1, a més del municipi que les acull, cal tenir presents els territoris col·lindants o propers, atenent el seu grau d'afectació i de vulnerabilitat. Als efectes d'aquest article, en el concepte d'infraestructura s'inclouen els elements necessaris no sols per a produir l'energia, sinó també per a la seva evacuació i distribució.

3. En els procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes que es desenvolupin a Catalunya, cal valorar les emissions de gasos d'efecte hivernacle que la seva execució i gestió puguin produir, i també la vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic. Els departaments competents en matèria de canvi climàtic i d'avaluació ambiental han d'establir les metodologies i guies oportunes que facilitin el càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i l'anàlisi de la vulnerabilitat.

4. El Govern ha d'elaborar i aplicar una estratègia de simplificació de la tramitació administrativa i d'incentius fiscals a les actuacions privades més adequades per a combatre el canvi climàtic, potenciant els mitjans telemàtics.

5. El Govern ha d'impulsar i facilitar, per mitjà de l'Institut Català de Finances, l'accés al finançament per contribuir al desenvolupament de projectes adreçats al compliment dels objectius d'aquesta llei, com a complement del sector financer privat.

Article 35. Contractació verda

En el règim de contractació de tot el sector públic de Catalunya, s'han d'establir criteris objectius que, en el marc dels principis de llibertat d'accés, transparència, igualtat, objectivitat i eficiència, promoguin la contractació verda.

Article 36. Col·laboració i cooperació internacionals

1. El Govern ha de mantenir i potenciar el seu compromís i la seva activitat d'abast internacional en els àmbits següents, entre d'altres: a) Les cimeres mundials sobre canvi climàtic de les Nacions Unides. b) Els debats en el marc de la Unió Europea sobre les polítiques climàtiques. c) Les xarxes i els altres espais de col·laboració amb altres territoris per a l'intercanvi d'informació i coneixement i per al desenvolupament de projectes conjunts de mitigació i adaptació. d) El suport al món local, amb l'objectiu que mantingui el compromís amb les iniciatives europees i internacionals en aquest àmbit.

2. Les administracions públiques de Catalunya, en exercici de les seves competències i funcions en matèria de canvi climàtic, han de contribuir a assolir els objectius establerts per les Nacions Unides en cooperació al desenvolupament. La contribució ha d'incloure actuacions de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic en col·laboració amb els agents públics i privats.

3. El Govern, en la seva cooperació amb regions en vies de desenvolupament i en altres actuacions en matèria d'acció exterior, ha de vetllar per no incrementar la vulnerabilitat d'aquestes regions davant els impactes del canvi climàtic i ha de contribuir al seu desenvolupament d'una manera sostenible i neutra en emissions de carboni.

Article 37. Objectiu de la fiscalitat ambiental

Les administracions públiques de Catalunya han de gravar les actuacions que fan augmentar la vulnerabilitat o incrementen les emissions de gasos d'efecte hivernacle i han d'incentivar fiscalment les actuacions que afavoreixen l'adaptació al canvi climàtic o la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle quan sigui possible tècnicament i econòmicament.

Article 38. Coordinació entre administracions

El Govern, en el marc dels instruments de col·laboració existents, ha de fomentar que els ens locals, en l'àmbit de les seves competències, per mitjà d'una política fiscal d'acord amb l'objectiu a què es refereix l'article 33.3, incentivin en el sector privat les actuacions següents, que contribueixen a fer efectives les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic: a) El foment de les energies renovables i de la generació distribuïda. b) La descentralització de xarxes i l'autoconsum energètic. c) Els habitatges energèticament eficients. d) La mobilitat sostenible. e) L'estalvi d'aigua. f) Les actuacions per a millorar la biodiversitat o per a evitar-ne la pèrdua. g) La reducció d'impactes sobre la salut. h) Els equipaments més eficients. i) La modificació dels processos de producció per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres agents contaminants. j) La gestió forestal sostenible. k) La prevenció en la generació de residus i la seva valorització. l) La pesca, l'aqüicultura i el marisqueig sostenibles. m) L'adaptació i la reducció de la vulnerabilitat dels diferents sectors econòmics i sistemes naturals.

Article 39. Creació d'impostos ambientals

1. A més de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, creat per la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, es creen els impostos següents: a) Impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos d'efecte hivernacle. b) Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

2. Els tres impostos a què es refereix l'apartat 1 tenen caràcter finalista: en el cas de l'impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos d'efecte hivernacle i de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, el 100% de la recaptació s'ha de destinar a nodrir el Fons Climàtic i el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric respectivament.

3. S'eliminen les bonificacions, devolucions i altres mesures similars sobre l'adquisició i el consum de recursos energètics d'origen fòssil i derivats. S'exclouen d'aquesta eliminació els ajuts a l'adquisició i el consum de recursos energètics d'origen fòssil per a la maquinària del sector primari, mentre no existeixi una font d'energia alternativa viable.

Article 40. Objecte i naturalesa

1. L'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

2. Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural.

Article 41. Fet imposable

1. Constitueixen el fet imposable de l'impost les emissions de diòxid de carboni dels vehicles aptes per a circular per les vies públiques inclosos dins les categories següents: a) Vehicles de les categories M1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de persones i el seu equipatge, que tinguin vuit seients com a màxim, a més del seient del conductor, sense espais per a viatgers de peu) i N1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de mercaderies amb una massa màxima no superior a 3,5 tones), d'acord amb el que disposa la Directiva 2007/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de setembre, per la qual es crea un marc per a l'homologació dels vehicles de motor i dels remolcs, sistemes, components i unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles, i el Reglament (UE) núm. 678/2011 de la Comissió, del 14 de juliol, que substitueix l'annex II i modifica els annexos IV, IX i XI de la Directiva 2007/46/CE. b) Vehicles de les categories L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor) i L7e (quadricicles pesants), d'acord amb el que disposa el Reglament (UE) 168/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de gener, relatiu a l'homologació dels vehicles de dues o tres rodes i els quadricicles, i a la vigilància del mercat d'aquests vehicles.

2. Als efectes d'aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles a què es refereix l'apartat 1 matriculats en el Registre de vehicles establert pel Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre, mentre no hagin estat donats de baixa del registre de forma definitiva o temporal i els vehicles proveïts de permisos temporals.

3. No estan subjectes a l'impost els vehicles que, havent estat donats de baixa en el Registre de vehicles per l'antiguitat del model, puguin ser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d'exposicions, certàmens o curses limitades a vehicles d'aquesta naturalesa.

Article 42. Subjecte passiu

1. Són subjectes passius de l'impost: a) Les persones físiques que siguin titulars del vehicle i tinguin el seu domicili fiscal a Catalunya. b) Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle i que tinguin el seu domicili fiscal a Catalunya. c) Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle i no tinguin el seu domicili fiscal a Catalunya però hi tinguin un establiment, una sucursal o una oficina, per als vehicles que, d'acord amb les dades que consten en el Registre de vehicles, estiguin domiciliats a Catalunya.

2. Als efectes del que estableix aquest article, s'entén per titular del vehicle la persona identificada amb aquesta condició en el Registre de vehicles.

Article 43. Exempcions

1. Estan exempts de l'impost: a) Els vehicles oficials de l'Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals exempts de l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica. b) Els vehicles amb matrícula del cos diplomàtic o d'oficina consular i del seu personal tècnic administratiu, d'acord amb el que disposa l'annex XVIII del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre. c) Els vehicles amb matrícula d'organització internacional i del seu personal tècnic administratiu, d'acord amb el que disposa l'annex XVIII del Reglament general de vehicles. d) Els vehicles que correspongui per l'aplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals. e) Els vehicles incorporats en el Registre de vehicles amb els codis de classificació per criteri d'utilització número 43 (ambulància), 44 (servei mèdic) i 45 (funerari) de l'annex II del Reglament general de vehicles. f) Els vehicles incorporats en el Registre de vehicles amb el codi de classificació per criteri d'utilització número 01 (persones de mobilitat reduïda) de l'annex II del Reglament general de vehicles, amb la condició que els subjectes beneficiaris d'aquesta exempció no en poden gaudir per a més d'un vehicle simultàniament.

Article 43 bis. Base imposable

1. La base imposable de l'impost és constituïda per les emissions de diòxid de carboni dels vehicles inclosos en les categories a les quals es refereix l'article 41, mesurades en grams de diòxid de carboni per quilòmetre.

2. Als efectes de l'apartat 1, la base imposable coincideix amb les emissions oficials de diòxid de carboni que consten en el certificat expedit pel fabricant o l'importador del vehicle.

3. En el cas dels vehicles de les categories M1 i N1, per als quals no es pugui determinar la base imposable d'acord amb el que estableix l'apartat 2, per no disposar de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula corresponent (vegeu el text oficial), amb el límit mínim de 35 g CO₂/km i el límit màxim de 499 g CO₂/km.

4. En el cas dels vehicles de les categories L3e, L4e, L5e i L7e, per als quals no es pugui determinar la base imposable de l'impost d'acord amb el que estableix l'apartat 2 d'aquest article, perquè no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula corresponent (vegeu el text oficial), amb el límit mínim de 25 g CO₂/km i el límit màxim de 249 g CO₂/km.

Article 44. Quota tributària

1. La quota íntegra s'obté d'aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d'acord amb les taules següents: a) Vehicles de la categoria M1 i de les categories L3e, L4e, L5e i L7e: fins a 95 g/km, 0,00 €/g; de més de 95 fins a 120 g/km, 0,70 €/g; de més de 120 fins a 140 g/km, 0,85 €/g; de més de 140 fins a 160 g/km, 1,00 €/g; de més de 160 fins a 200 g/km, 1,20 €/g; de més de 200 g/km, 1,40 €/g. b) Vehicles de la categoria N1: fins a 140 g/km, 0,00 €/g; de més de 140 g/km, 0,70 €/g.

2. La quota líquida s'obté d'aplicar a la quota íntegra les bonificacions establertes per l'article 45.

Article 45. Bonificacions

1. Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, d'acord amb el que disposa l'annex XVIII del Reglament general de vehicles, gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra.

2. Per la domiciliació del pagament dels rebuts als quals es refereix l'article 47, s'aplica una bonificació del 2% de la quota íntegra. En el supòsit de la liquidació corresponent a l'alta en el padró, l'aplicació d'aquesta bonificació està condicionada, també, al fet que el subjecte passiu, en el termini al qual es refereix l'apartat 3 de l'article 47 bis, opti, sense estar obligat a fer-ho amb caràcter general, per rebre les notificacions de l'Agència Tributària de Catalunya per mitjans electrònics, i mantingui aquesta opció fins a la data de notificació de la liquidació corresponent a l'alta en el padró. L'aplicació de la bonificació queda condicionada al cobrament efectiu del rebut o la liquidació per domiciliació del seu pagament, i queda sense efecte si aquest cobrament no s'ha pogut efectuar per causa no imputable a l'Administració, i també en cas de sol·licitud d'ajornament o fraccionament del deute.

3. Els vehicles clàssics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra. 3.1 Té la consideració de vehicle clàssic el que compleix tots els requisits següents: a) Té una antiguitat mínima de 30 anys en la data de meritació. b) El seu tipus específic, definit en la legislació nacional o comunitària corresponent, s'ha deixat de produir. c) El seu estat de manteniment és correcte des d'un punt de vista històric, es manté en el seu estat original i no s'han modificat de forma substancial les característiques tècniques dels seus components principals. 3.2 Per a gaudir de la bonificació, el contribuent ha d'aportar un certificat d'idoneïtat emès pel club o associació automobilística corresponent. Per a obtenir el certificat, el contribuent ha d'aportar al club o associació la documentació següent: permís de circulació del vehicle, llevat que el vehicle no en disposi per estar exposat en un museu; fotografies actuals de l'exterior, de l'interior i del motor del vehicle; document acreditatiu del compliment dels requisits de l'apartat 3.1, signat per la persona responsable de la inspecció ocular en un club o associació adscrit a la Federació Catalana de Vehicles Històrics. Aquest certificat d'idoneïtat ha de ser validat per la Federació Catalana de Vehicles Històrics prèviament a la presentació a l'Administració tributària. El certificat té una validesa de deu anys, si no hi ha canvi de titularitat del vehicle, en aquest cas l'ha de renovar la nova persona titular. El director o directora de l'Agència Tributària de Catalunya ha d'aprovar, per resolució, el model del certificat d'idoneïtat i la forma de presentar-lo a l'Agència Tributària de Catalunya.

Article 46. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, sens perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. El període impositiu és inferior a l'any natural en els supòsits següents: a) Primera adquisició del vehicle en una data posterior a l'1 de gener. S'assimila a la primera adquisició del vehicle la seva entrada en el territori d'aplicació de l'impost per trasllat del domicili fiscal del seu titular a Catalunya, o per l'adquisició per part d'una persona amb domicili fiscal a Catalunya d'un vehicle de titularitat d'una persona sense domicili fiscal a Catalunya. En aquests supòsits, el període impositiu s'inicia el dia del canvi de domicili fiscal o el dia d'adquisició del vehicle. b) Baixa definitiva del vehicle o baixa temporal. S'assimila a la baixa definitiva del vehicle la seva sortida del territori en què és aplicable l'impost per trasllat del domicili fiscal del seu titular fora de Catalunya, o per l'adquisició d'una persona sense domicili fiscal a Catalunya d'un vehicle de titularitat d'una persona amb domicili fiscal a Catalunya. En aquests supòsits, el període impositiu finalitza el dia anterior al del canvi de domicili fiscal o el dia anterior al de l'adquisició del vehicle.

3. L'impost es merita l'últim dia del període impositiu.

4. Si el període impositiu no coincideix amb l'any natural, l'import de la quota tributària es prorratea per dies.

5. En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l'impost referit a tot el període impositiu qui sigui el seu titular en la data de meritació, sens perjudici dels pactes privats que existeixin entre les parts.

Article 47. Padró

1. L'impost es gestiona per padró, que és elaborat i aprovat per l'Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.

2. Les dades i els elements tributaris que configuren el padró de l'impost són els referenciats a 31 de desembre de cada any, i recullen la situació corresponent a la data de meritació de l'impost, determinada per l'article 46.3.

3. El padró ha de contenir, per a cada subjecte passiu, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social de la persona o entitat titular del vehicle. b) Número d'identificació fiscal. c) Dades d'identificació del vehicle. d) Nombre de dies del període impositiu. e) Base imposable. f) Quota íntegra. g) Bonificació de la quota tributària, si escau. h) Quota tributària. i) Número del compte corrent en el qual s'ha de practicar, si escau, la domiciliació de l'ingrés.

4. Amb caràcter previ a l'elaboració definitiva del padró, el cap de l'Oficina Central de Gestió Tributària de l'Agència Tributària de Catalunya elabora un padró provisional, que té, per a cadascuna de les persones interessades, el caràcter de proposta de liquidació, i que s'exposa al públic de l'1 al 15 de maig de l'any natural posterior al de meritació, per publicació en la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya. Aquesta exposició pública ha de ser objecte d'anunci previ per edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Un cop finalitzat el tràmit d'exposició al públic, les persones interessades disposen d'un termini de quinze dies hàbils per a presentar al·legacions a la proposta de liquidació.

5. El padró definitiu és aprovat pel cap de l'Oficina Central de Gestió Tributària, i s'exposa al públic de l'1 al 15 de setembre de l'any natural posterior al de meritació, per publicació en la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya. Aquesta exposició pública ha de ser objecte d'anunci previ per edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que ha d'incloure les dades següents: a) Període de cobrament. b) Modalitats de pagament admeses. c) En cas de domiciliació del pagament, dates en les quals es realitzarà el deute en el compte dels rebuts i, si escau, de les liquidacions corresponents a l'alta en el padró. d) Llocs en els quals es pot efectuar el pagament. e) Advertiment que, un cop transcorregut el termini de pagament sense que s'hagi produït, s'inicia el període executiu i els deutes són exigits per procediment de constrenyiment amb els recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i, si escau, les costes que se'n deriven. f) Recursos que siguin procedents contra les liquidacions. g) Òrgans competents per a resoldre'ls. h) Terminis per a la interposició dels recursos.

6. En cas d'alta en el padró, l'exposició al públic del padró definitiu té l'efecte de notificació de la inclusió en el padró, i la liquidació corresponent a aquesta alta s'ha de notificar al contribuent de forma individual.

7. No s'han d'incloure en el padró definitiu: a) Els vehicles exempts de l'impost. b) Els vehicles que meritin una quota líquida igual o inferior a la quantia que s'aprovi d'acord amb el que disposa l'article 26.4 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

8. En els exercicis successius, l'exposició al públic del padró definitiu té, per a cadascuna de les persones interessades, l'efecte de notificació de les liquidacions que contingui.

9. Les liquidacions contingudes en el padró definitiu són susceptibles de recurs potestatiu de reposició davant el cap de l'Oficina Central de Gestió Tributària, o de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Tributs de Catalunya.

10. L'alta, la modificació o la baixa en el padró de l'impost pot produir-se també com a conseqüència d'un procediment de comprovació iniciat pels òrgans de Gestió Tributària de l'Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa l'Administració, o d'una actuació d'investigació de la inspecció dels tributs de la Generalitat.

Article 47 bis. Pagament i domiciliació

1. L'exacció dels deutes notificats col·lectivament s'ha de realitzar per rebut. El termini d'ingrés en període voluntari d'aquests deutes comprèn de l'1 al 20 de novembre o el dia hàbil immediatament posterior.

2. Un cop notificada l'alta en el padró provisional, els contribuents que desitgin domiciliar el pagament del deute han d'optar-hi per comunicació adreçada al cap de l'Oficina Central de Recaptació de l'Agència Tributària de Catalunya. La domiciliació s'ha de sol·licitar en el termini de dos mesos, comptadors des de la finalització del període d'exposició del padró provisional al qual es refereix l'article 47.4, i s'inclou en el padró definitiu. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a aquesta data tenen efectes per als exercicis següents.

3. La domiciliació del pagament dels exercicis futurs també es pot sol·licitar en el moment d'efectuar l'ingrés del deute en les entitats financeres col·laboradores. En el supòsit de la liquidació corresponent a l'alta en el padró, el subjecte passiu pot optar per la domiciliació del seu pagament en el termini de dos mesos comptadors des de la finalització del període d'exposició del padró provisional corresponent a aquesta liquidació, i aquesta domiciliació queda condicionada, també, al fet que el subjecte passiu, en el període esmentat, opti, sense estar obligat a fer-ho amb caràcter general, per rebre les notificacions de l'Agència Tributària de Catalunya per mitjans electrònics, i mantingui aquesta opció fins a la data de notificació d'aquella liquidació.

Article 48. Gestió, recaptació i inspecció

La gestió i recaptació de l'impost i la seva inspecció en tot el territori de Catalunya corresponen a les oficines centrals de l'Agència Tributària de Catalunya.

Article 49. Infraccions i sancions

El règim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Article 50. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Tributs, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.

Article 50 bis. Desenvolupament i aplicació de l'impost

1. Els elements de quantificació de l'impost es poden modificar per mitjà de la Llei de pressupostos de la Generalitat.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la desenvolupen.

Article 51. Fons Climàtic

1. El Fons Climàtic és un fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, adscrit al departament competent en matèria de canvi climàtic, i que té com a objectiu convertir-se en un instrument necessari per a l'execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

2. El Fons Climàtic pot impulsar les actuacions següents, entre d'altres: a) El foment de les energies renovables i de l'eficiència energètica. b) La descentralització de xarxes i l'autoconsum energètic. c) Els habitatges energèticament eficients. d) La mobilitat sostenible. e) L'eficiència i l'estalvi d'aigua. f) La conservació de la biodiversitat i la lluita contra la seva pèrdua. g) La reducció d'impactes sobre la salut i la sanitat animal i vegetal. h) La garantia de protecció de la població davant l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems. i) Els equipaments més eficients. j) La modificació dels processos de producció per reduir les emissions contaminants. k) La gestió forestal sostenible. l) La recerca i la innovació en l'àmbit del canvi climàtic. m) La sensibilització, la informació i l'educació sobre el canvi climàtic. n) La transformació del model agroindustrial en un nou model que garanteixi la sobirania alimentària. o) La reducció de gasos d'efecte hivernacle en el sector agrari. p) L'adaptació i reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics i dels sistemes naturals. q) Qualsevol altra que sigui necessària per al compliment dels objectius d'aquesta llei.

3. El Fons Climàtic es finança amb els recursos econòmics següents: a) Els ingressos procedents dels instruments establerts pel capítol cinquè. En tot cas, s'han de destinar al Fons Climàtic el 50% dels ingressos obtinguts de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. b) (Anul·lada). c) La part dels ingressos de les assignacions tributàries de l'impost sobre la renda de les persones físiques per a finalitats d'interès social que corresponguin a la Generalitat i que aquesta destini a la protecció del medi. d) Qualsevol altra font de recursos econòmics que el Govern consideri adequada.

4. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic estableix les prioritats d'actuació i el repartiment corresponent atenent les disponibilitats econòmiques del Fons Climàtic, la planificació sectorial i l'anàlisi cost-eficiència.

5. Es poden destinar recursos econòmics del Fons Climàtic a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per a la seva gestió.

6. El Fons Climàtic es crea dins del pressupost del departament competent en matèria de medi ambient.

Article 52. Règim de comerç de drets d'emissió

1. Correspon al departament competent en matèria de canvi climàtic l'autorització, la supervisió, el control i el seguiment a Catalunya de totes les activitats incloses en el règim de comerç de drets d'emissió de la Unió Europea, transitòriament fins que s'adopti un nou instrument més eficaç de lluita contra el canvi climàtic.

2. El Govern ha d'establir els mecanismes administratius i de suport necessaris per a facilitar a qui realitza activitats incloses en el règim de comerç de drets d'emissió situades a Catalunya el compliment dels requisits establerts per la normativa en aquesta matèria.

3. El Govern ha d'establir per reglament els mecanismes d'habilitació, acreditació de verificadors i certificació de persones físiques que puguin complir les tasques de verificació, d'acord amb la normativa europea, i també la supervisió de les seves actuacions.

Article 53. Transferència de coneixement

1. Les delegacions exteriors de l'Administració de la Generalitat han d'incentivar i facilitar l'accés als mercats internacionals d'empreses i serveis catalans que ofereixin tecnologies per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i per a l'adaptació als impactes del canvi climàtic.

2. El Govern ha de crear una plataforma digital que inclogui, entre altres qüestions, els avenços científics en matèria de canvi climàtic i les experiències internacionals reeixides en polítiques de mitigació i adaptació, i ha de posar a l'abast la transferència del coneixement que aquests avenços i experiències comportin per als ciutadans i els agents socioeconòmics.

3. Els departaments competents en els àmbits objecte d'aquesta llei han d'establir les vies de col·laboració adequades amb els centres que facin recerca, desenvolupament i innovació en matèria de canvi climàtic a Catalunya.

Article 54. Participació pública en plans i programes i accés a la informació ambiental

1. El Govern ha de facilitar la informació adequada i fomentar la participació dels ciutadans en totes les polítiques climàtiques per mitjà de la Taula Social del Canvi Climàtic o un procés descentralitzat en tot el territori.

2. Les autoritats públiques han de vetllar perquè els indicadors dels pressupostos de carboni s'actualitzin, es publiquin i es posin a disposició dels ciutadans, a fi de recollir les observacions pertinents.

3. El Govern, els ajuntaments i els consells comarcals han d'establir els mitjans tècnics telemàtics i accessibles per informar els ciutadans de les iniciatives i actuacions públiques en matèria climàtica. Així mateix, els plans i programes sectorials el contingut dels quals sigui rellevant quant al canvi climàtic han d'estar a disposició dels ciutadans en les diferents seus dels departaments de la Generalitat i de les administracions locals i supralocals.

Article 55. Difusió del coneixement i sensibilització

1. El Govern, conjuntament amb altres institucions de l'àmbit de la recerca i la ciència, ha d'elaborar periòdicament un informe sobre l'estat del coneixement en matèria de canvi climàtic a Catalunya.

2. La Generalitat ha de promoure campanyes informatives i formatives entre la ciutadania, les empreses i els treballadors amb la finalitat de donar a conèixer els últims avenços científics sobre el canvi climàtic i sobre les polítiques públiques per mitigar-lo i adaptar-s'hi.

3. El Govern, per mitjà dels departaments competents en matèria d'ensenyament, energia i canvi climàtic, ha d'impulsar la sensibilització envers les qüestions ambientals en l'educació primària, la secundària, els cicles formatius i els ensenyaments superiors, i també en els programes de formació inicial i permanent del professorat.

Article 56. Avaluació de la petjada de carboni de productes

1. El Govern ha d'establir els instruments oportuns per a facilitar que els ciutadans disposin d'informació sobre la petjada de carboni dels productes i puguin decidir el seu consum coneixent les emissions que ha generat la producció i el transport d'un determinat bé.

2. Els instruments a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure el detall de la metodologia de càlcul que s'hagi utilitzat i de les fonts de dades utilitzades. Aquestes metodologies han de ser coherents amb les directrius que estableixi la Unió Europea sobre la petjada ambiental dels productes.

3. El departament competent en matèria de canvi climàtic i el departament competent en matèria de consum han d'establir els acords pertinents amb els representants dels diferents sectors dels productes que inclou l'annex III per fer possible que la informació sobre la petjada de carboni dels productes arribi al consumidor de forma fàcilment comprensible i accessible.