Guia · Justícia

Què és la justícia gratuïta a Catalunya?

La justícia gratuïta és el sistema públic que permet a les persones amb pocs recursos econòmics defensar-se davant la justícia sense pagar, totalment o en part, l'advocat, el procurador i altres despeses del procés. Aquí t'expliquem, en termes generals, com funciona a Catalunya i on comprovar els requisits.

Què és

La justícia gratuïta (o assistència jurídica gratuïta) és un conjunt de prestacions previstes per la llei perquè el cost d'un procés no sigui un obstacle per defensar els teus drets. Segons la Ley 1/1996, de asistencia jurídica gratuita, pot incloure, entre altres, la designació d'advocat i procurador d'ofici i la dispensa de determinades despeses processals, quan es compleixen els requisits legals.

És un sistema d'àmbit estatal que a Catalunya gestiona principalment el Departament de Justícia juntament amb els col·legis de l'advocacia. Aquesta pàgina explica el funcionament general; no determina si una persona concreta hi té dret.

Qui gestiona l'orientació i la sol·licitud

En termes generals, el camí habitual és aquest:

  • Orientació inicial (SOJ). Els col·legis de l'advocacia ofereixen el Servei d'Orientació Jurídica, un servei públic i gratuït on un advocat o advocada dóna una primera orientació i, si escau, ajuda a emplenar i presentar la sol·licitud.
  • Tramitació. La sol·licitud es pot presentar als col·legis de l'advocacia o per les vies oficials que indica la Generalitat (inclosa la presentació telemàtica).
  • Reconeixement del dret. Són les comissions d'assistència jurídica gratuïta, òrgans administratius, les que resolen si es reconeix el dret en cada cas.

On comprovar els requisits

El dret s'acostuma a vincular als recursos econòmics de la persona i de la seva unitat familiar, amb llindars i excepcions fixats per la llei (per exemple, hi ha supòsits en què es reconeix amb independència dels ingressos). Aquests llindars i criteris poden canviar, de manera que no els reproduïm aquí: consulta'ls sempre a la fitxa oficial del tràmit o al SOJ del teu col·legi de l'advocacia.

Quina documentació es pot demanar (en general)

Les llistes oficials tenen caràcter orientatiu i poden variar. En general, els organismes solen demanar documentació per acreditar:

  • la identitat i la composició de la unitat familiar (per exemple, document d'identitat, llibre de família o empadronament);
  • la situació econòmica (per exemple, declaració de la renda, certificats d'ingressos o de prestacions);
  • el patrimoni i l'habitatge;
  • quan ja hi ha un procediment judicial, la documentació del cas (citació, demanda o notificació).

Un cop presentada la sol·licitud, el col·legi o la comissió poden demanar documentació complementària. Verifica la llista concreta a la font oficial abans de preparar res.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

plet.cat ofereix informació general i orientació sobre fonts oficials. No és assessorament jurídic. Els requisits i procediments poden canviar; comprova sempre la informació a les fonts oficials abans d'actuar.