Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la vinya i del vi

Article 1. Objecte

1. L'objecte d'aquesta llei és l'ordenació bàsica, en el marc de la normativa de la Unió Europea, de la vinya i del vi, així com la seva designació, presentació, promoció i publicitat.

2. Igualment es regulen en aquesta llei els nivells diferenciats de l'origen i la qualitat dels vins, així com el sistema de protecció, en defensa de productors i consumidors, de les denominacions i mencions que legalment els estan reservades enfront del seu ús indegut.

3. També s'inclou en l'àmbit d'aquesta llei el règim sancionador de les infraccions administratives en les matèries a les quals es refereixen els dos apartats anteriors.

Article 2. Definicions

1. Les definicions dels productes als quals es refereix aquesta llei són les establertes en la normativa de la Unió Europea, així com les que s'estableixin reglamentàriament pel Govern a proposta del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació o, si escau, per la legislació de les comunitats autònomes.

2. En particular, als efectes d'aquesta llei, s'estableixen les definicions següents: a) 'Nova plantació': és aquella plantació efectuada en virtut d'una autorització de nova plantació concedida de conformitat amb la normativa de la Unió Europea. b) 'Replantació': és aquella plantació realitzada en virtut d'una autorització de replantació o de conversió de drets de replantació concedida de conformitat amb la normativa de la Unió Europea. c) 'Reposició de falles': és la reposició de ceps improductius a causa de fallades d'arrelament, o per accidents físics, biològics o meteorològics. d) 'Operadors': són les persones físiques o jurídiques, o l'agrupació d'aquestes persones, que intervenen professionalment en alguna de les activitats següents del sector vitivinícola: la producció del raïm com a matèria primera, l'elaboració del vi, el seu emmagatzematge, la seva criança, el seu embotellament i la seva comercialització. e) 'Vi': és l'aliment natural obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, estruixat o no, o de most de raïm.

3. Les definicions dels productes són excloents, i no podran utilitzar-se les respectives denominacions més que en els productes que s'ajustin estrictament a la definició.

Article 3. Indicacions relatives a les característiques dels vins

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.)

Article 4. Promoció

1. L'Administració General de l'Estat podrà finançar campanyes d'informació, difusió i promoció de la vinya, del vi i dels mosts de raïm, en el marc de la normativa de la Unió Europea i d'acord amb l'ordenament jurídic nacional vigent i en particular amb la normativa que prohibeix als menors d'edat el consum de begudes alcohòliques.

2. Els criteris orientatius que hauran de seguir-se en les campanyes finançades amb fons públics estatals seran els següents: a) Recomanar el consum moderat i responsable del vi. b) Informar i difondre els beneficis del vi com a aliment dins la dieta mediterrània. c) Fomentar el desenvolupament sostenible del cultiu de la vinya, afavorint el respecte del medi ambient, així com la fixació de la població en el medi rural. d) Destacar els aspectes històrics, tradicionals i culturals dels vins espanyols; en particular, les peculiaritats específiques de sòl i clima que hi influeixen. e) Impulsar el coneixement dels vins espanyols en els altres estats membres de la Unió Europea i en tercers països. f) Informar i difondre la qualitat i els beneficis dels mosts i sucs de raïm.

3. L'Administració General de l'Estat promourà una política de foment de projectes i programes de recerca i desenvolupament en el sector vitivinícola.

4. L'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals i els ens dependents d'aquestes podran cooperar de comú acord en la realització de campanyes concertades d'informació, difusió i promoció de la vinya, del vi i dels mosts de raïm.

Article 5. Plantacions i replantacions de vinya de raïm de vinificació

1. El Govern establirà la normativa bàsica en matèria de plantacions i replantacions de vinya de raïm de vinificació.

2. La reposició de falles no tindrà la consideració de replantació, i podrà efectuar-se sense límit durant els cinc primers anys de la plantació o replantació, d'acord amb el règim que reglamentàriament estableixi el Govern, així com per la normativa autonòmica, per als anys següents.

3. El material vegetal utilitzat en les plantacions de vinya de raïm de vinificació complirà els requisits establerts reglamentàriament pel Govern, així com els previstos en la normativa autonòmica. A més, el material vegetal utilitzat com a portaempelt, a excepció del territori de les Illes Canàries, haurà de ser material de vinya americana, o dels seus encreuaments, amb resistència provada a la fil·loxera.

Article 6. Transferència de drets de replantació

(Derogat per la disposició derogatòria única.a) de la Llei 30/2022, de 23 de desembre.)

Article 7. Varietats

El Govern establirà les modalitats en les quals les comunitats autònomes hauran de classificar com a varietats de vinya en el seu àmbit territorial les varietats del gènere Vitis destinades a la producció de raïm de vinificació o de material de multiplicació vegetativa de la vinya. Les varietats destinades a raïm de vinificació hauran de pertànyer a l'espècie Vitis vinifera L, o procedir d'un encreuament entre l'espècie Vitis vinifera i altres espècies del gènere Vitis.

Article 8. Arrencada de vinyes

1. Les plantacions destinades a la producció de vi realitzades amb varietats de vinya no classificades d'acord amb l'article 7 hauran de ser arrencades. S'exceptuen els casos contemplats en la normativa europea.

2. L'obligació d'arrencar la vinya per aplicació de la normativa estatal o autonòmica, en funció de l'àmbit territorial de què es tracti, o de la normativa de la Unió Europea, serà declarada mitjançant resolució de l'Administració competent en cada cas, i prèvia la tramitació del corresponent procediment administratiu.

Article 9. Reg de la vinya

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.)

Article 10. Augment artificial de la graduació alcohòlica natural

1. Queda prohibit l'augment artificial de la graduació alcohòlica natural de raïm, mosts i vins, amb l'excepció dels supòsits en els quals s'hi permeti expressament.

2. No obstant això, les comunitats autònomes, quan concorrin condicions meteorològiques desfavorables, podran autoritzar l'augment de la graduació alcohòlica del raïm, dels mosts i del vi nou encara en procés de fermentació. A aquest efecte, el Govern, a proposta del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, prèvia consulta de les comunitats autònomes, regularà les condicions bàsiques d'autorització. A tal fi, sense perjudici dels mètodes establerts en la normativa comunitària, s'utilitzarà, amb caràcter preferent, l'addició de most concentrat, o most concentrat rectificat.

3. En el marc de la normativa comunitària vigent, queda prohibida l'addició de sacarosa i d'altres sucres no procedents de raïm de vinificació per augmentar la graduació alcohòlica natural de mosts i vins.

Article 11. Mescles de tipus de vins

En el marc de la normativa comunitària, queda prohibida a Espanya la mescla de vins negres amb vins blancs.

Article 12. Principis generals del sistema

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) El sistema de protecció de l'origen i la qualitat dels vins es basava en els principis següents: a) Assegurar la qualitat i mantenir la diversitat dels vins. b) Proporcionar als operadors condicions de competència lleial. c) Garantir la protecció dels consumidors i el compliment del principi general de veracitat i demostrabilitat de la informació que figuri en l'etiquetatge. d) Permetre la progressió dels vins en diferents nivells amb un grau de requisits creixent. e) Comptar amb un sistema de control realitzat per un organisme públic o privat.

Article 13. Nivells del sistema

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Segons el nivell de requisits que complissin, els vins elaborats a Espanya podien acollir-se a: a) Vins de taula: 1r. Vins de taula. 2n. Vins de taula amb dret a la menció tradicional 'vi de la terra'. b) Vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.c.p.r.d.), amb els subnivells: 1r. Vins de qualitat amb indicació geogràfica. 2n. Vins amb denominació d'origen. 3r. Vins amb denominació d'origen qualificada. 4t. Vins de pagès.

Article 14. Normativa específica per a cada nivell

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Cada nivell de protecció comptava amb una regulació general que havia de recollir les obligacions derivades de la normativa comunitària, d'aquesta llei i, si escau, de la legislació autonòmica, així com la corresponent al sistema de control dels vins.

Article 15. Caracterització de cada nivell de protecció

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Les zones de producció, elaboració i envelliment dels distints nivells de protecció havien d'estar clarament delimitades en funció de criteris geogràfics i, si escau, antròpics. Cada nivell havia de tenir varietats de vinya assignades i, si escau, els rendiments màxims respectius.

Article 16. Superposició de nivells

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Una mateixa parcel·la de vinya podia proporcionar raïm per a l'elaboració de vins amb destinació a un únic o a diferents nivells de protecció, sempre que el raïm i el vi obtingut complissin els requisits establerts per al nivell o nivells triats.

Article 17. Titularitat, ús i gestió dels béns protegits

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Els noms geogràfics protegits per estar associats a cada nivell, i especialment les denominacions d'origen, eren béns de domini públic i no podien ser objecte d'apropiació individual, venda, alienació o gravamen.

Article 18. Protecció

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Els noms geogràfics associats a cada nivell no podien ser utilitzats per a la designació d'altres productes del sector vitivinícola. La protecció s'estenia des de la producció a totes les fases de comercialització, a la presentació, la publicitat, l'etiquetatge i els documents comercials dels productes afectats.

Article 19. Vins de taula amb dret a la menció tradicional «vi de la terra»

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) El vi de taula podia utilitzar la menció 'vi de la terra', acompanyada d'una indicació geogràfica, sempre que el territori vitivinícola del qual procedís hagués estat delimitat tenint en compte unes determinades condicions ambientals i de cultiu.

Article 20. Vins de qualitat produïts en regions determinades

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Els vins de qualitat produïts en regions determinades, definits d'acord amb la normativa de la Unió Europea i produïts a Espanya, pertanyien a un dels nivells enumerats en l'article 13.1.b). El reconeixement d'un v.c.p.r.d. l'efectuava l'administració pública competent.

Article 21. Vins de qualitat amb indicació geogràfica

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Als efectes d'aquesta llei, s'entenia per vi de qualitat amb indicació geogràfica el produït i elaborat en una regió, comarca, localitat o lloc determinat amb raïm procedent dels mateixos, la qualitat, reputació o característiques del qual es devien al medi geogràfic, al factor humà o a tots dos.

Article 22. Vins amb denominació d'origen

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Als efectes d'aquesta llei, s'entenia per 'denominació d'origen' el nom d'una regió, comarca, localitat o lloc determinat que havia estat reconegut administrativament per designar vins que complissin les condicions d'haver estat elaborats en aquella àrea amb raïm procedent del mateix lloc, gaudir d'un elevat prestigi en el trànsit comercial i la qualitat i característiques dels quals es devien fonamentalment o exclusivament al medi geogràfic.

Article 23. Vins amb denominació d'origen qualificada

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) A més dels requisits exigibles a les denominacions d'origen, les denominacions d'origen qualificades havien de complir: a) Que haguessin transcorregut almenys 10 anys des del seu reconeixement com a denominació d'origen. b) Que els productes emparats es comercialitzessin exclusivament embotellats des de cellers inscrits i ubicats a la zona geogràfica delimitada. c) Que l'organisme de control establís i executés un sistema de control adequat. d) Que en els cellers inscrits, independents i separats almenys per una via pública, solament entrés raïm procedent de vinyes inscrites.

Article 24. Vins de pagès

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Als efectes d'aquesta llei, s'entenia per 'pagès' el paratge o lloc rural amb característiques edàfiques i de microclima pròpies que el diferencien i distingeixen d'altres del seu entorn, conegut amb un nom vinculat de forma tradicional i notòria al cultiu de les vinyes de les quals s'obtenen vins amb trets i qualitats singulars.

Article 25. Òrgans de gestió dels vins de qualitat produïts en una regió determinada

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) La gestió de cada vi de qualitat amb indicació geogràfica, denominació d'origen, denominació d'origen qualificada i, si escau, vi de pagès, era realitzada per un òrgan de gestió, en el qual estaven representats els titulars de vinyes i cellers inscrits en els registres que s'establissin en la norma específica reguladora del v.c.p.r.d.

Article 26. Fins i funcions dels òrgans de gestió

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Els fins dels òrgans de gestió eren la representació, defensa, garantia, recerca i desenvolupament de mercats i promoció tant dels vins emparats com del nivell de protecció. Les funcions incloïen: proposar el reglament del v.c.p.r.d., orientar la producció i qualitat, vetllar pel compliment del reglament, qualificar cada anyada, dur els registres definits, elaborar estadístiques de producció i gestionar les quotes obligatòries.

Article 27. Control i certificació

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) El reglament de cada v.c.p.r.d. establia el seu sistema de control, que en tot cas estava separat de la gestió. El control era efectuat per un organisme públic, per un òrgan de control adequadament separat de la gestió, o per un organisme independent de control o d'inspecció acreditat i autoritzat per l'administració competent.

Article 28. Sol·licituds

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Els viticultors i elaboradors de vins, o les seves agrupacions o associacions, que pretenguessin el reconeixement d'un nivell de protecció de vi de taula amb dret a la menció tradicional de vi de la terra o de v.c.p.r.d., havien de sol·licitar-ho davant l'òrgan competent de la comunitat autònoma o davant el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Article 29. Documentació annexa a la sol·licitud

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) La sol·licitud havia d'anar acompanyada d'un estudi que comprengués: a) Respecte del nom: justificació que el nom geogràfic era prou precís i certificació del Registre Mercantil Central sobre l'absència de drets previs. b) Respecte dels vins: delimitació de la zona geogràfica, indicació de les varietats de vinya autoritzades, característiques d'elaboració, mètodes d'elaboració i descripció dels vins.

Article 30. Tramitació

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) El procediment de reconeixement dels distints nivells de protecció i dels seus respectius òrgans de gestió l'establia l'Administració competent en cada cas, havent d'assegurar l'audiència de tots els operadors que podien resultar afectats.

Article 31. Resolució

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) La resolució de reconeixement establia, almenys, la zona de producció i criança dels vins, les varietats de raïm utilitzables, els tipus de vins, els sistemes de cultiu, elaboració i, si escau, criança, i els coeficients màxims de producció.

Article 32. Protecció nacional, comunitària i internacional

(Derogat per la disposició derogatòria única.1 de la Llei 6/2015, de 12 de maig.) Un cop aprovat el v.c.p.r.d., les comunitats autònomes remetien al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en el termini d'un mes des de la seva publicació, una certificació de les disposicions pel que l'havien reconegut, a fi de la seva publicació en el termini de tres mesos en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Article 33. Obligacions dels interessats

1. Les persones físiques o jurídiques, associacions o entitats estan obligades a complir el que s'estableix en aquesta llei i en la normativa concordant en matèria de viticultura. Estan obligades, igualment, a conservar, en condicions que en permetin la comprovació, durant un temps mínim de quatre anys, la documentació relativa a les obligacions que s'estableixen en l'apartat 2 d'aquest article.

2. Igualment estan obligades, a requeriment dels òrgans competents o dels inspectors: a) A subministrar tota classe d'informació sobre instal·lacions, productes, serveis o sistemes de producció o elaboració, permetent la comprovació directa dels inspectors. b) A exhibir la documentació que serveixi de justificació de les transaccions efectuades. c) A facilitar que s'obtingui còpia o reproducció de la documentació esmentada. d) A permetre que es practiqui la presa de mostres adequada o qualsevol altre tipus de control o assaig sobre les seves vinyes o sobre els productes o mercaderies que elaborin, distribueixin o comercialitzin, i sobre les matèries primeres, additius o materials que utilitzin. e) I, en general, a consentir la realització de les visites d'inspecció i a donar tota mena de facilitats per a això.

3. Els operadors estan obligats a complir les obligacions que es derivin de la legislació nacional i de la Unió Europea en matèria de comercialització dels vins i de límits de producció i de transformació dels vins, inclosos els límits que s'acordin quant a rendiments per hectàrea de les parcel·les de raïm de vinificació que es destinin a cellers per a la seva transformació en el sector dels vins, d'acord amb la normativa de la Unió Europea.

Article 34. Inspecció

1. En l'exercici de les seves funcions de control en matèria de viticultura, els inspectors de les administracions públiques tindran el caràcter d'agent de l'autoritat. Podran sol·licitar el suport necessari de qualsevol altra autoritat, així com de les forces i cossos de seguretat estatals, autonòmics o locals.

2. Podran accedir directament a les vinyes, explotacions, locals i instal·lacions i a la documentació industrial, mercantil i comptable de les empreses que inspeccionen quan ho considerin necessari en el curs de les seves actuacions, que en tot cas tindran caràcter confidencial.

3. Els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de secret professional. L'incompliment d'aquest deure serà sancionat d'acord amb els preceptes del reglament de règim disciplinari corresponent.

Article 35. Mesures cautelars

1. Els inspectors podran immobilitzar cautelarment les mercaderies, productes, envasos, etiquetes i altres objectes relacionats presumptament amb alguna de les infraccions previstes en aquesta llei, fent constar en acta tant l'objecte com els motius de la intervenció cautelar.

2. Les mesures cautelars adoptades pels inspectors hauran de ser confirmades, modificades o aixecades en un termini no superior a 15 dies per l'òrgan que sigui competent per a incoar el procediment sancionador corresponent.

3. Quan la presumpta infracció detectada fos imputable a un organisme públic o a un òrgan de control dels previstos en els apartats c) i d) de l'article 27.1, l'òrgan competent per a incoar el procediment sancionador podrà acordar, a proposta de l'instructor, la suspensió cautelar de l'esmentat organisme.

4. No es podran adoptar les mesures cautelars esmentades en els apartats 1 i 3 quan puguin causar perjudicis de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per les lleis.

5. En tot cas, les mesures previstes en aquest article podran ser aixecades o modificades, d'ofici o a instàncies de part, durant la tramitació del procediment per providència del seu instructor, i s'extingiran amb l'eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment corresponent.

6. Quan no pugui iniciar-se un procediment sancionador per falta de competència sobre el presumpte responsable, i l'òrgan competent no hagi aixecat la immobilització de les mercaderies intervingudes cautelarment, aquestes no podran ser comercialitzades en cap cas.

Article 36. Competència

Correspon la titularitat de la potestat sancionadora per les infraccions tipificades en aquesta llei: a) A l'Administració General de l'Estat, en el cas d'infraccions relatives als nivells de protecció l'àmbit territorial dels quals s'estengui a més d'una comunitat autònoma. b) A l'òrgan competent de l'Administració de la comunitat autònoma corresponent, en els altres casos.

Article 37. Infraccions

Els incompliments del que es disposa en aquesta llei, en la normativa comunitària, en les disposicions de les comunitats autònomes o en les disposicions de desenvolupament seran considerats com a infraccions administratives, que podran ser lleus, greus o molt greus.

Article 38. Infraccions lleus

1. Es consideraran infraccions lleus: a) L'absència dels llibres-registre, sense causa justificada, quan siguin requerits per al seu control en actes d'inspecció. b) Les inexactituds o errors en llibres-registre, en declaracions relatives a raïm, vins i mosts, o en documents d'acompanyament, quan la diferència entre la quantitat consignada i la real no superi un 15 per cent d'aquesta darrera. c) La falta d'actualització dels llibres-registre quan no hagi transcorregut més d'un mes des de la data en què hagué de practicar-se el primer assentament no reflectit. d) La presentació de declaracions relatives a raïm, vins i mosts fora del termini reglamentari. e) El subministrament d'informació incorrecta en les sol·licituds relatives a viticultura. f) (Derogada.) g) (Derogada.) h) La falta d'alguna de les indicacions obligatòries en l'etiquetatge o presentació dels productes, o la seva expressió de forma diferent a la reglamentària. i) La falta d'identificació dels recipients destinats a l'emmagatzematge de productes a doll i de la indicació del seu volum nominal. j) L'incompliment del lliurament de productes per a les destil·lacions obligatòries. k) L'aplicació, de forma diferent a la legalment establerta, de tractaments, pràctiques o processos autoritzats en l'elaboració o transformació dels productes regulats en aquesta llei, sempre que no hi hagi un risc per a la salut. l) La regularització de les plantacions realitzades abans de l'1 de setembre de 1998. m) La no utilització d'una autorització de nova plantació, de replantació o de conversió concedida, tret dels casos establerts en la normativa nacional o de la Unió Europea. n) Per a les plantacions realitzades amb anterioritat a l'1 de gener de 2016, les plantacions realitzades amb varietats de vinya o portaempelts no classificats per la comunitat autònoma corresponent, quan l'infractor procedeixi a l'arrencada en un termini inferior a dos mesos des que la comunitat autònoma ho requereixi. ñ) La reposició de falles que incompleixi les condicions establertes en aquesta llei. o) El reg de la vinya quan estigui prohibida aquesta pràctica. p) El subministrament incomplet de la informació o documentació necessària per a les funcions d'inspecció i control administratiu. q) L'incompliment d'obligacions merament formals que imposin les disposicions generals vigents en la matèria.

2. A més, per als operadors voluntàriament acollits a un nivell de protecció, constituiran infraccions lleus: a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguin necessaris en els registres del nivell de protecció, quan la diferència entre la quantitat consignada i la real no superi un cinc per cent d'aquesta darrera. b) No comunicar qualsevol variació que afecti les dades subministrades en el moment de la inscripció en els registres, quan no hagi transcorregut més d'un mes. c) Qualsevol altra infracció de la norma reguladora del nivell de protecció o dels acords del seu òrgan de gestió que estableixi obligacions addicionals.

Article 39. Infraccions greus

1. Es consideraran infraccions greus: a) La falta de llibres-registre, documents d'acompanyament o declaracions relatives a raïm, vins i mosts, així com els errors, inexactituds o omissions en ells que afectin les característiques dels productes o mercaderies consignats. b) Les inexactituds o errors en llibres-registre, documents d'acompanyament o declaracions relatives a raïm, vins i mosts quan la diferència entre la quantitat consignada i la real superi un 15 per cent d'aquesta darrera. c) La falta d'actualització dels llibres-registre quan hagi transcorregut més d'un mes. d) L'aportació de dades falses en les sol·licituds d'ajuts i subvencions públiques. e) L'omissió en l'etiqueta de la raó social responsable, o la falta d'etiquetes o retolació indeleble que fossin preceptives, o la utilització d'envasos o embalatges que no reuneixin els requisits exigits. f) La utilització en l'etiquetatge, presentació o publicitat dels productes de denominacions, indicacions, qualificacions, expressions o signes que no corresponguin al producte o induïn a confusió. g) L'incompliment del lliurament de productes per a les destil·lacions obligatòries de dues o més campanyes en el període de cinc anys anteriors a la inspecció. h) La tinença o venda de productes enològics sense autorització. i) L'elaboració o transformació dels productes regulats en aquesta llei mitjançant tractaments, pràctiques o processos no autoritzats, sempre que no hi hagi riscos per a la salut. j) Les defraudacions en la naturalesa, composició, qualitat, pes o volum. k) La tinença de maquinària, instal·lacions o productes no autoritzats per a l'elaboració o emmagatzematge dels vins o mosts, sempre que no comportin riscos per a la salut. l) Destinació de productes a usos no conformes amb la normativa relativa al potencial vitivinícola. m) Per a les plantacions realitzades amb anterioritat a l'1 de gener de 2016, les plantacions realitzades amb varietats de vinya o portaempelts no classificats, quan l'infractor no procedeixi a l'arrencada en el termini requerit. n) L'oposició a la presa de mostres, la dilació injustificada o la negativa a subministrar informació o documentació, així com l'aportació de documentació o informació falsa. ñ) La manipulació o disposició en qualsevol forma, sense autorització, de mercaderies intervingudes cautelarment, quan no resulti acreditat que comportessin un risc per a la salut. o) El trasllat físic, sense autorització, de les mercaderies intervingudes cautelarment, sempre que no es violin els precinttes ni les mercaderies surtin de les instal·lacions. p) L'incompliment de les condicions essencials de l'autorització de plantació o replantació concedida. q) (Suprimida.) r) L'incompliment pels operadors de les obligacions que resultin de l'aplicació de l'article 33.3. s) La falta de supervisió per part dels organismes de control del compliment per part dels operadors de les obligacions que resultin de l'aplicació de l'article 33.3.

2. A més, per als operadors voluntàriament acollits a un nivell de protecció, constituiran infraccions greus: a) Les inexactituds o omissions en les dades necessàries en els registres del nivell de protecció corresponent, quan la diferència entre la quantitat consignada i la correcta superi el percentatge que s'estableixi en la normativa estatal o autonòmica. b) L'incompliment de les normes específiques del nivell de protecció. c) L'expedició, comercialització o circulació de vins emparats sense estar proveïts de les contraetiquetes, precintos numerats o qualsevol altre mitjà de control. d) Efectuar operacions d'elaboració, embotellament o etiquetatge de vins emparats en instal·lacions no inscrites. e) L'impagament de les quotes obligatòries establertes. f) Qualsevol altra infracció de la norma específica del nivell de protecció.

3. Per als organismes d'inspecció o de control constituiran infraccions greus: a) L'expedició de certificats o informes el contingut dels quals no s'ajusti a la realitat dels fets. b) La realització d'inspeccions, assaigs o proves de forma incompleta o amb resultats inexactes per una insuficient constatació dels fets.

Article 40. Infraccions molt greus

1. Es consideraran infraccions molt greus: a) L'elaboració, transformació o comercialització dels productes regulats en aquesta llei mitjançant tractaments, pràctiques o processos no autoritzats, sempre que hi hagi riscos per a la salut. b) La no introducció en les etiquetes i presentació dels vins dels elements suficients per diferenciar clarament la seva qualificació i procedència. c) La tinença de maquinària, instal·lacions o productes no autoritzats per a l'elaboració o emmagatzematge dels vins o mosts, quan comportin riscos per a la salut. d) La falsificació de productes o la venda de productes falsificats, sempre que no siguin constitutives de delicte o falta. e) La negativa absoluta a l'actuació dels serveis públics d'inspecció. f) La manipulació, trasllat o disposició, sense autorització, de mercaderies intervingudes cautelarment, si es violen els precintes o si les mercaderies surten de les instal·lacions on van ser intervingudes. g) Les coaccions, amenaces, injúries, represàlies, agressions o qualsevol altra forma de pressió als empleats públics encarregats de les funcions d'inspecció o vigilància administrativa.

2. En relació amb els v.c.p.r.d. constituiran, igualment, infraccions molt greus: a) La utilització, sense tenir-ne dret, d'indicacions, noms comercials, marques, símbols o emblemes que facin referència als noms emparats per un nivell de protecció. b) La utilització, sense tenir-ne dret, de les mencions reservades a v.c.p.r.d. c) L'ús dels noms protegits en productes als quals expressament se'ls hagi negat. d) La tinença, negociació o utilització indegudes dels documents, etiquetes, contraetiquetes i precintes propis del v.c.p.r.d.

3. Per als organismes d'inspecció o de control constituiran infraccions molt greus les tipificades en l'apartat 3 de l'article anterior, quan d'aquestes resulti un dany molt greu o se'n derivi un perill molt greu i imminent per a les persones, la flora, la fauna o el medi ambient.

4. Per als Consells Reguladors dels vins amb denominació d'origen o amb denominació d'origen qualificada constituirà infracció molt greu la intromissió en l'activitat d'aquests darrers o la pertorbació de la independència o inamovibilitat dels controladors.

Article 41. Responsabilitat per les infraccions

1. De les infraccions en productes envasats seran responsables les firmes o raons socials que figurin en l'etiqueta. Igualment serà responsable solidari l'elaborador, fabricant o envasador que no figuri en l'etiqueta si es prova que coneixia la infracció comesa i que hi va prestar el seu consentiment.

2. De les infraccions en productes a doll, o envasats sense etiqueta, o quan en l'etiqueta no figuri cap firma o raó social, serà responsable el seu posseïdor, excepte quan es pugui identificar de manera certa la responsabilitat d'un posseïdor anterior.

3. De les infraccions relatives a plantacions, replantacions, reposicions de falles o reg serà responsable el titular de l'explotació i, subsidiàriament, el propietari d'aquesta.

4. De les infraccions comeses per les persones jurídiques, inclosos els òrgans de gestió dels v.c.p.r.d. i els organismes d'inspecció o control, seran responsables subsidiàriament els administradors o titulars dels mateixos.

5. Igualment seran responsables subsidiàriament els tècnics responsables de l'elaboració i control respecte de les infraccions directament relacionades amb la seva activitat professional.

6. La responsabilitat administrativa per les infraccions regulades en aquesta llei serà independent de la responsabilitat civil o penal que, si escau, pugui exigir-se als seus responsables.

Article 42. Sancions

1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertiment o multa de fins a 2.000 euros, podent superar-se aquest import fins a assolir el valor de les mercaderies, productes o superfícies objecte de la infracció.

2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa compresa entre 2.001 i 30.000 euros, podent superar-se aquesta quantitat fins a assolir el cinc per cent del volum de vendes del producte objecte d'infracció, corresponent a l'exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.

3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa compresa entre 30.001 i 300.000 euros, podent superar-se aquesta quantitat fins a assolir el 10 per cent del volum de vendes del producte objecte d'infracció.

4. Quan les infraccions greus siguin comeses per operadors acollits a un nivell de protecció i en afectin, es podrà imposar com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l'ús del nom protegit per un termini màxim de tres anys. Si es tractés d'infraccions molt greus, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal per un termini màxim de cinc anys o la pèrdua definitiva d'aquest ús.

5. En el supòsit de la comissió d'infracció greu o molt greu, l'òrgan competent per a resoldre podrà imposar com a sanció accessòria: a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedeixin la continuïtat en la producció del dany. b) Comís de mercaderies, productes, envasos, etiquetes i altres objectes relacionats amb la infracció. c) Clausura temporal, parcial o total, de l'empresa sancionada, per un període màxim de cinc anys. d) Suspensió dels organismes públics o òrgans de control, de forma definitiva o per un període màxim de 10 anys.

6. Les sancions previstes en aquesta llei seran compatibles amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos en la normativa comunitària.

Article 43. Mesures complementàries

1. Quan s'hagin intervingut cautelarment mercaderies, productes, envasos, etiquetes i altres objectes relacionats amb la infracció sancionada, l'autoritat que hagi de resoldre el procediment sancionador acordarà la seva destinació. Les mercaderies o productes hauran de ser destruïts si la seva utilització o consum constituís perill per a la salut pública.

2. Per a les plantacions realitzades amb anterioritat a l'1 de gener de 2016, quan l'obligat no compleixi l'obligació imposada en l'article 8, relativa a l'arrencada de vinyes, o ho faci de forma incompleta, es podran imposar multes coercitives.

3. Per a les plantacions realitzades amb anterioritat a l'1 de gener de 2016, en el cas d'incompliment de l'obligació d'arrencada de vinyes, les multes coercitives s'imposaran amb una periodicitat de dotze mesos fins al compliment total de l'arrencada i el seu import serà de fins a 12.000 euros per hectàrea.

4. En el cas d'incompliment de l'obligació imposada com a sanció accessòria, les multes coercitives s'imposaran amb una periodicitat de tres mesos fins al compliment total de la sanció a la qual es refereixin i el seu import no podrà ser superior a 3.000 euros.

Article 44. Graduació de les sancions

1. Per a la determinació concreta de la sanció que s'imposi, entre les assignades a cada tipus d'infracció, es prendran en consideració els criteris següents: a) L'existència d'intencionalitat o de simple negligència. b) La reiteració, entesa com la concurrència de diverses irregularitats o infraccions que es sancionin en el mateix procediment. c) La naturalesa dels perjudicis causats; en particular, l'efecte perjudicial que la infracció hagi pogut produir sobre la salut o els interessos econòmics dels consumidors, els preus, el consum o, si escau, el prestigi del v.c.p.r.d. d) La reincidència, per comissió en el termini de tres anys de més d'una infracció de la mateixa naturalesa. e) El volum de vendes o producció i la posició de l'empresa infractora en el sector vitivinícola. f) El reconeixement i la correcció de les infraccions abans que es resolgui el corresponent procediment sancionador. g) L'extensió de la superfície de cultiu o el volum i valor de les mercaderies o productes afectats per la infracció.

2. La quantia de la sanció podrà minorar-se motivadament quan els fets constitutius de la infracció sancionada ocasionin, al mateix temps, la pèrdua o retirada de beneficis comunitaris, o quan la sanció resulti excessivament onerosa.

3. Quan en la instrucció del corresponent procediment sancionador es determini la quantia del benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions sancionades, la sanció imposada en cap cas podrà ser inferior en la seva quantia al mateix.

Article 45. Prescripció de les infraccions i sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys, i les lleus a l'any.

2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als tres anys; les imposades per infraccions greus als dos anys; i les imposades per infraccions lleus a l'any.

Article 46. Consell Espanyol de Viticultura

(Derogat per la disposició derogatòria única.a) de la Llei 30/2022, de 23 de desembre.) Regulava la creació del Consell Espanyol de Viticultura com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu de representació de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com de les organitzacions econòmiques i socials que operen en el sector de la viticultura.

Article 47. Funcions del Consell Espanyol de Viticultura

(Derogat per la disposició derogatòria única.a) de la Llei 30/2022, de 23 de desembre.) Regulava les funcions d'assessorament, proposta i debat del Consell Espanyol de Viticultura en relació amb la política vitivinícola espanyola.