Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable

Article 1. Objecte de la Llei

La present Llei té per objecte la regulació de la construcció, la posada en servei i l'explotació de les instal·lacions de transport de persones per cable que discorren íntegrament pel territori de Catalunya.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Es regeixen per la present Llei les instal·lacions següents:

a) Els funiculars i altres instal·lacions els vehicles dels quals es desplacen sobre rodes o altres dispositius de sustentació i mitjançant la tracció d'un o més cables.

b) Els telefèrics, els vehicles dels quals són desplaçats o moguts en suspensió per un o més cables. Aquesta categoria inclou els telecabines i les telecadires.

c) Els telesesquís, que, per mitjà d'un cable, arrosseguen els usuaris.

2. Les instal·lacions que de manera exclusiva es destinen al transport de mercaderies per cable es regeixen per la seva normativa específica, sense perjudici que els sigui aplicable la present Llei amb caràcter supletori.

3. Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació de la present Llei:

a) Els ascensors, tal com els defineix la Directiva 95/16/CE.

b) Els tramvies de tipus convencional amb tracció per cable.

c) Les instal·lacions utilitzades amb finalitats agrícoles.

d) Els materials específics per a fires, fixes o mòbils, i les instal·lacions dels parcs d'atraccions destinades a l'esbarjo que no s'utilitzin com a mitjans de transport de persones.

e) Les instal·lacions mineres i les instal·lacions implantades i utilitzades amb fins industrials.

f) Les embarcacions amb tracció per cable.

g) Els ferrocarrils de cremallera.

h) Les instal·lacions accionades per mitjà de cadenes.

Article 3. Objectius

Els objectius principals de la present Llei són:

a) Garantir el nivell més alt de seguretat i d'accessibilitat de les instal·lacions de transport per cable.

b) Fer compatibles amb el respecte al medi ambient la construcció i l'explotació de les instal·lacions de transport per cable, inclosos els vehicles.

c) Protegir els drets dels usuaris de les instal·lacions de transport per cable.

Article 4. Seguretat de les instal·lacions

1. Les instal·lacions de transport per cable i la seva infraestructura, els subsistemes i els components de seguretat han de garantir la seguretat de les persones. Amb aquesta finalitat, la seva construcció i explotació han d'ajustar-se a les especificacions tècniques prescrites per la normativa de la Unió Europea i a la resta de normes que els siguin aplicables.

2. La persona física o jurídica que explota una instal·lació de transport per cable, per garantir la seguretat de la mateixa, ha d'acreditar anualment davant de la inspecció, en la forma que sigui determinada per reglament, que la instal·lació ha superat els controls i les revisions preceptius. En cadascuna de les instal·lacions de transport per cable ha de figurar, en un lloc visible per als usuaris, un rètol identificatiu en el qual consti el nom de la instal·lació, el número de registre i l'òrgan competent per fer-ne la inspecció.

3. Les instal·lacions de transport per cable han d'adequar els elements i les mesures de seguretat a les normes que s'aprovin com a conseqüència de l'evolució dels coneixements i la tècnica en aquesta matèria. Amb aquesta finalitat, els serveis tècnics del departament competent en matèria de transports poden requerir a les persones físiques o jurídiques que exploten les instal·lacions que duguin a terme les millores, les modificacions, les revisions i els assaigs que es considerin necessaris, d'acord amb els terminis que siguin establerts per reglament.

4. Les empreses explotadores de les instal·lacions de transport per cable han de comunicar al departament competent en matèria de transports qualsevol accident o incident que es produeixi en relació amb les esmentades instal·lacions, en la forma i el termini que siguin establerts per reglament.

Article 5. Seguretat dels usuaris

La construcció i l'explotació d'instal·lacions de transport per cable requereixen l'adopció prèvia d'un pla d'autoprotecció que prevegi els riscos i les emergències que poden produir-se i les mesures que han de prendre's en aquestes situacions.

Article 6. Zona d'influència

1. El projecte de construcció a què fa referència l'article 5 ha de delimitar una zona d'influència de la instal·lació, per garantir la seguretat dels usuaris i de terceres persones.

2. S'entén per zona d'influència, als efectes del que estableix l'apartat 1, la superfície que comprèn l'espai ocupat per la instal·lació quan és en funcionament i les distàncies de seguretat necessàries, d'acord amb el que estableixin les normes tècniques aplicables.

3. L'execució d'obres en terrenys situats en la zona d'influència d'una instal·lació de transport per cable que puguin afectar l'explotació de la instal·lació requereix l'autorització administrativa prèvia de la direcció general competent en matèria de transports. L'autorització ha de ser denegada si els treballs suposen un risc per a la seguretat de la instal·lació o dels usuaris.

Article 7. Protecció del medi ambient

La construcció i l'explotació de les instal·lacions de transport per cable i els seus vehicles han de subjectar-se als principis de sostenibilitat, de respecte al medi ambient i d'aplicabilitat de l'avaluació d'impacte ambiental, en els termes establerts per la normativa vigent aplicable.

Article 8. Classificació

1. Les instal·lacions de transport per cable poden tenir un règim d'ús públic o privat:

a) Són instal·lacions de transport públic per cable les destinades a l'activitat de transport per compte aliè mitjançant retribució econòmica.

b) Són instal·lacions de transport privat per cable les destinades al transport per compte propi d'ús gratuït, ja sigui per satisfer necessitats d'ús particular, ja sigui com a complement d'altres activitats principals efectuades pels titulars de la instal·lació.

2. Les instal·lacions de transport públic per cable poden diferenciar-se, per la naturalesa del servei que presten, entre:

a) Les que tenen la consideració de servei públic, que són les instal·lacions destinades a satisfer les necessitats de desplaçament de les persones, garantint-los el dret a la mobilitat, i que presten el servei de manera continuada, amb subjecció a un calendari i a uns horaris aprovats per l'Administració; i també les instal·lacions que, dedicades a un ús turístic o de lleure, compten amb entitat pròpia. [Ref. BOE-A-2012-547]

b) Les que no tenen la consideració de servei públic, que són les instal·lacions destinades de manera habitual a transportar persones per practicar una activitat esportiva o de lleure. Es consideren incloses en aquest apartat les instal·lacions situades en les estacions d'esquí o similars.

3. Les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic poden diferenciar-se entre:

a) Les d'àmbit urbà, que són les ubicades íntegrament dins d'un mateix terme municipal.

b) Les d'àmbit interurbà, que són les ubicades en més d'un terme municipal.

Article 9. Títol de transport i accés a les instal·lacions

1. Tothom té dret, un cop adquirit el corresponent títol de transport, a utilitzar les instal·lacions de transport públic per cable, d'acord amb les tarifes que hagin estat aprovades per l'Administració o que li hagin estat comunicades, segons escaigui.

2. Els usuaris, durant la prestació del servei, han de mantenir el títol de transport a disposició del personal de l'empresa que explota la instal·lació, el qual ha d'estar degudament acreditat.

3. Amb l'adquisició del títol de transport, els usuaris assumeixen l'obligació de respectar les normes d'ús de la instal·lació aprovades per l'Administració, que han d'estar exposades al públic en lloc visible, d'acord amb el que sigui establert per reglament a aquests efectes.

4. Els usuaris menors de quatre anys poden quedar exempts de l'obligació d'adquirir títol de transport, i es manté la vigència de la resta de drets i obligacions establerts per aquest article. [Ref. BOE-A-2023-10344]

Article 10. Accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda

Els titulars de les instal·lacions de transport públic per cable han d'adoptar les mesures necessàries per garantir l'accés als mateixos a les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa específica sobre aquesta matèria.

Article 11. Protecció dels drets dels usuaris

1. Les persones físiques o jurídiques explotadores d'una instal·lació de transport per cable han de tenir a disposició dels usuaris llibres o fulls de reclamacions, perquè puguin formular qualsevol reclamació sobre la instal·lació o el servei de transport, i han d'exhibir un rètol visible per als usuaris de la instal·lació que ho posi en coneixement d'aquests. Els models de les reclamacions i el procediment per tramitar-les han de determinar-se per reglament.

2. Les controvèrsies que puguin plantejar-se entre els usuaris i l'empresa explotadora d'una instal·lació de transport per cable en relació amb la prestació del servei han de sotmetre's a la Junta Arbitral del Transport de Catalunya, que es regeix per les seves pròpies normes de funcionament i en la qual, en tot cas, hi ha d'haver representants de l'Administració, dels titulars d'instal·lacions de transport per cable i dels usuaris.

Article 12. Registre de les instal·lacions de transport per cable

El departament competent en matèria de transports ha de mantenir el Registre de les Instal·lacions de Transport per Cable, en el qual han de constar totes les instal·lacions, les seves característiques principals i les persones físiques o jurídiques que en són titulars o les exploten. Les dades concretes que han de constar en el Registre han de determinar-se per reglament.

Article 13. Iniciativa i procediment

1. La iniciativa per a l'establiment d'instal·lacions de transport públic per cable que, d'acord amb l'article 8, tinguin la consideració de servei públic pot correspondre a les administracions públiques o a una persona física o jurídica. En tot cas, la titularitat d'aquestes instal·lacions ha de ser pública.

2. El procediment per tramitar l'establiment d'instal·lacions de transport públic per cable la titularitat de les quals correspongui a la Generalitat és el que estableix el present capítol. Per a l'establiment d'instal·lacions d'àmbit urbà de titularitat municipal, cal atenir-se al que estableix l'article 25.

3. Qualsevol modificació d'una de les instal·lacions a les quals fa referència l'apartat 1 es tramita pel procediment regulat pel present capítol per a l'establiment de les esmentades instal·lacions. Han d'establir-se per reglament els supòsits en els quals la modificació requereix únicament la comunicació prèvia a l'òrgan competent.

Article 14. Projecte

1. L'establiment d'instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic, o la modificació de les existents, requereix l'aprovació prèvia del corresponent projecte.

2. El projecte al qual es refereix l'apartat 1 ha d'incloure la documentació prescrita per la legislació aplicable a la Generalitat en matèria de contractació administrativa; especialment, la memòria descriptiva, la qual ha de fer referència a les necessitats a satisfer i als factors de tot tipus a tenir en compte; l'adequació de les instal·lacions a les determinacions urbanístiques vigents al municipi; la descripció del treball i de les obres i les seves característiques bàsiques; l'àmbit de la zona d'influència; l'anàlisi de seguretat i l'informe de seguretat corresponent; les tarifes que es proposen; un estudi d'impacte ambiental, i la proposta del reglament d'explotació, que ha d'incloure el pla d'autoprotecció per a situacions d'emergència, el pla d'evacuació per al cas d'aturada de la instal·lació i les altres circumstàncies que siguin determinades per reglament.

Article 15. Informació pública i informes

1. Durant el procediment per a l'aprovació del projecte al qual es refereix l'article 14 han de realitzar-se els estudis tècnics necessaris i obrir-se un període d'informació pública, per un termini d'un mes.

2. Simultàniament al període d'informació pública al qual es refereix l'apartat 1, el projecte ha de sotmetre's a l'informe dels ens locals competents en l'àmbit territorial en el qual es projecta construir la instal·lació, de l'òrgan competent en matèria de protecció civil en relació amb el pla per a situacions d'emergència i de les altres entitats o administracions públiques que puguin estar afectades per la instal·lació. Si en el termini d'un mes no s'han rebut els informes sol·licitats, pot continuar-se la tramitació del procediment.

Article 16. Declaració d'impacte ambiental

Un cop finalitzat el termini d'informació pública al qual es refereix l'article 15.1, la direcció general competent en matèria de transports ha de valorar les al·legacions presentades en aquest tràmit i enviar-les juntament amb el projecte a l'òrgan competent en matèria de medi ambient perquè formuli la declaració d'impacte ambiental, si escau, d'acord amb la normativa vigent.

Article 17. Dictamen de la comissió consultiva del transport per cable

El projecte al qual es refereix l'article 14, un cop evacuats els tràmits fixats pels articles 15 i 16, i abans de ser aprovat, ha de sotmetre's a la Comissió Consultiva del Transport per Cable, que ha de tenir en compte el contingut dels informes emesos al llarg del procediment.

Article 18. Aprovació del projecte

1. El director o directora general competent en matèria de transports ha de resoldre sobre l'aprovació del projecte al qual es refereix l'article 14 en el termini de dos mesos, a comptar des de l'emissió del dictamen de la Comissió Consultiva del Transport per Cable.

2. L'aprovació del projecte, d'acord amb l'apartat 1, implica la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels béns i els drets afectats, per mitjà de l'ocupació temporal o de l'expropiació forçosa. A tals efectes, el projecte ha d'incloure la relació completa i individualitzada dels béns i els drets no integrants del domini públic que calgui adquirir o ocupar per executar-lo.

3. Els terrenys de propietat privada afectats pel traçat d'una instal·lació de transport públic per cable considerada de servei públic que no hagin de ser expropiats queden subjectes a una servitud legal de construcció i conservació de la instal·lació i de salvament de persones. L'extensió de la zona que ha de suportar la servitud ha de ser únicament la imprescindible, considerant la naturalesa de la instal·lació i la configuració dels terrenys. Els propietaris dels terrenys afectats per la servitud tenen dret a ser indemnitzats pels titulars de l'explotació de la instal·lació pels danys que els puguin ocasionar.

Article 19. Establiment d'instal·lacions

1. La construcció i l'explotació de les instal·lacions de transport públic per cable de servei públic pot adoptar, indistintament, qualsevol de les modalitats següents:

a) Construcció i explotació a càrrec de l'Administració.

b) Construcció a càrrec de l'Administració i explotació a càrrec d'una persona física o jurídica.

c) Construcció i explotació a càrrec d'una persona física o jurídica.

2. Es considera que la construcció i l'explotació van a càrrec de l'Administració si s'efectuen mitjançant una entitat de dret públic creada amb aquesta finalitat o si s'atribueixen a una societat de dret privat en el capital de la qual sigui exclusiva la participació de l'Administració o d'un ens públic que en depengui.

3. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de transports adjudicar els contractes relatius a la construcció i l'explotació de les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic, d'acord amb els procediments i les formes d'adjudicació que determina la legislació sobre contractació administrativa aplicable a la Generalitat.

Article 20. Adjudicació conjunta de la construcció i l'explotació

1. L'adjudicació dels contractes per a la construcció i l'explotació de les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic ha de fer-se per concurs. El plec que reguli les seves condicions jurídiques, econòmiques i administratives ha de ser aprovat pel conseller o consellera competent en matèria de transports.

2. En el desenvolupament i l'adjudicació del concurs al qual es refereix l'apartat 1 han d'aplicar-se les regles generals que estableix la legislació de contractació administrativa aplicable a la Generalitat.

Article 21. Règim de l'explotació

1. L'explotació de les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic a càrrec d'una persona física o jurídica ha de fer-se en règim de concessió administrativa, adjudicada, amb caràcter general, per concurs. Excepcionalment, si hi ha raons que ho justifiquin, l'Administració pot acordar qualsevol de les altres modalitats de gestió del servei públic que estableix la normativa vigent.

2. La durada de les concessions d'explotació de les instal·lacions a les quals es refereix l'apartat 1 no pot excedir el termini màxim fixat per la legislació aplicable a la Generalitat en matèria de contractació administrativa.

Article 22. Condicions dels contractes

1. Els contractes, tant si són de construcció i explotació com si són únicament d'explotació, de les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic han de fixar les condicions que regeixen la contractació i els drets i les obligacions de les parts, d'acord amb el que es determini per reglament, i han d'adequar-se, en tot cas, al que estableix la legislació sobre contractació administrativa aplicable a la Generalitat.

2. El plec de clàusules dels contractes als quals es refereix l'apartat 1 ha de fixar les tarifes aplicables per a l'ús de la instal·lació, que han de cobrir el total dels costos i permetre l'adequada amortització i la correcta prestació del servei. La direcció general competent en matèria de transports pot autoritzar la revisió d'aquestes tarifes, en la forma establerta per reglament, si l'evolució dels costos ha alterat l'equilibri econòmic del contracte.

3. El funcionament de les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic ha de ser objecte de regulació mitjançant un reglament d'explotació específic per a cada instal·lació, aprovat per la direcció general competent en matèria de transports, d'acord amb el que es determini per reglament.

4. Els contractes relatius a la construcció i a l'explotació d'instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic poden transmetre's, amb l'autorització prèvia del conseller o consellera competent en matèria de transports, d'acord amb la normativa aplicable a la Generalitat en matèria de contractació administrativa.

Article 23. Inembargabilitat de la instal·lació i constitució de garanties

1. Les instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic són inembargables.

2. La constitució d'hipoteques i d'altres drets de garantia sobre les concessions d'instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic requereix l'autorització prèvia del conseller o consellera competent en matèria de transports, mitjançant resolució expressa.

Article 24. Causes d'extinció dels contractes

Són causes d'extinció dels contractes relatius a la construcció i a l'explotació d'instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic la finalització del termini contractual o la resolució del contracte, que pot produir-se per un dels motius següents:

a) La mort o la incapacitat sobrevinguda de la persona física contractista individual o l'extinció de la personalitat jurídica de la societat contractista.

b) La declaració de fallida, la suspensió de pagaments, el concurs de creditors per insolvència fallida en qualsevol procediment o l'acord de quitació i espera.

c) El mutu acord entre l'Administració i els contractistes.

d) La manca de prestació pels contractistes de la garantia definitiva o de les garanties especials o complementàries o la manca de formalització del contracte.

e) L'incompliment de les obligacions contractuals essencials.

f) Les altres causes que es determinin per reglament, d'acord amb la legislació sobre contractació administrativa aplicable a la Generalitat, i les que estableixi el contracte.

Article 25. Instal·lacions de titularitat municipal

1. L'establiment o la modificació d'instal·lacions de transport públic per cable considerades de servei públic, si són d'àmbit urbà i de titularitat municipal, requereix l'aprovació prèvia del projecte, en els termes que prescriu l'article 29.

2. Abans de la posada en funcionament de la instal·lació, la direcció general competent en matèria de transports ha de comprovar-ne l'adequació al projecte aprovat i el correcte funcionament.

Article 26. Construcció i explotació de les instal·lacions

1. La construcció i l'explotació d'instal·lacions de transport públic per cable que, d'acord amb l'article 8, no tinguin la consideració de servei públic requereixen l'aprovació del projecte corresponent i l'atorgament de l'autorització administrativa d'explotació, d'acord amb el procediment establert per la present Llei i pel reglament que la desenvolupi.

2. Excepcionalment, quan es tracti de terrenys de propietat privada, pot declarar-se la utilitat pública o l'interès social de la instal·lació, als efectes de l'aplicació del procediment d'expropiació forçosa que estableix la legislació vigent, en el qual la persona física o jurídica titular de la instal·lació té la consideració de beneficiari. A tals efectes, ha de valorar-se en cada cas la concurrència de circumstàncies, causes o motius, especialment els vinculats a les necessitats de desplaçament de les persones habitants de la zona o la viabilitat de la pròpia instal·lació, que justifiquin la declaració esmentada.

Article 27. Procediment

El procediment per a l'establiment d'una instal·lació de transport públic per cable no considerada de servei públic s'inicia sempre a instància de la persona interessada, mitjançant una sol·licitud adreçada a la direcció general competent en matèria de transports, acompanyada del projecte corresponent, que ha d'incloure els documents següents:

a) La memòria justificativa de l'interès i la conveniència de la instal·lació.

b) El projecte de construcció de la instal·lació, redactat per un facultatiu o facultativa competent i visat pel col·legi professional que correspongui, que ha d'incloure una anàlisi de seguretat i l'informe de seguretat corresponent, d'acord amb el que estableix la normativa dictada per les institucions de la Unió Europea i les altres normes que siguin d'aplicació.

c) La proposta de reglament d'explotació, que ha d'incloure els plans d'autoprotecció i d'evacuació que siguin preceptius.

d) La memòria explicativa sobre l'adequació de la instal·lació a les determinacions urbanístiques vigents al municipi, que ha d'incloure els plànols dels terrenys afectats i els títols de disponibilitat.

e) Les tarifes que es proposen per a l'ús de la instal·lació, llevat que el preu inclogui, a més del servei de transport per cable, altres prestacions complementàries.

f) La declaració d'impacte ambiental, si aquesta ja s'ha formulat en relació amb la instal·lació que es projecta construir, o, si no, un estudi d'impacte ambiental o un certificat de l'òrgan competent en matèria de medi ambient que acrediti que no és procedent sotmetre la instal·lació de què es tracti al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, cas en el qual ha d'aportar-se una memòria sobre els efectes que pot tenir en el medi ambient i les mesures específiques de protecció.

g) Els justificants de no tenir cap deute amb la Generalitat i d'estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries i de la seguretat social.

h) Qualsevol altre document que es determini per reglament.

Article 28. Informes

1. El projecte al qual fa referència l'article 27 ha de sotmetre's als informes dels ens locals afectats per la instal·lació, de l'òrgan competent en matèria de protecció civil, en relació amb el pla d'autoprotecció per a situacions d'emergència, i de les altres entitats o administracions públiques que puguin estar afectades per la instal·lació. Si en el termini d'un mes no s'han rebut els informes sol·licitats, ha de continuar-se el procediment.

2. En el cas de ser exigible la presentació de l'estudi d'impacte ambiental, d'acord amb el que prescriu la lletra f de l'article 27, ha de remetre's a l'òrgan competent en matèria de medi ambient perquè formuli la declaració d'impacte ambiental i no pot atorgar-se l'autorització fins que no es resolgui aquest tràmit amb caràcter favorable.

Article 29. Aprovació del projecte

1. El director o directora general competent en matèria de transports ha de resoldre de manera expressa sobre l'aprovació del projecte al qual es refereix l'article 27 en el termini de tres mesos a comptar des de la presentació de tota la documentació prescrita per l'article 27, tenint en compte el contingut dels informes emesos i l'adequació del projecte a la normativa aplicable. La manca de notificació de la resolució expressa en el termini indicat suposa la desestimació de la sol·licitud.

2. L'aprovació del projecte al qual es refereix l'apartat 1 implica l'autorització administrativa per a l'inici dels treballs de construcció de la instal·lació, sense perjudici de l'obtenció dels altres permisos i llicències preceptius.

3. La resolució d'aprovació del projecte al qual es refereix l'apartat 1 ha de contenir les mesures necessàries per a la protecció adequada del medi ambient i els recursos naturals. També hi poden fer-se constar altres observacions i condicions que calgui tenir en compte en les obres d'execució, així com la documentació complementària que sigui precís aportar.

4. Durant l'execució de les obres, els serveis tècnics de l'Administració tenen la potestat de dur a terme les inspeccions necessàries per comprovar que les obres es desenvolupen d'acord amb el projecte aprovat, i poden requerir a aquest efecte l'aportació dels documents que considerin necessaris.

Article 30. Atorgament de l'autorització administrativa

1. Un cop finalitzades les obres d'una instal·lació de transport públic per cable no considerada de servei públic, la persona interessada ha de sol·licitar a la direcció general que ha aprovat el projecte l'autorització que permeti l'inici de l'explotació de la mateixa.

2. Amb la sol·licitud prescrita per l'apartat 1, ha de presentar-se la documentació acreditativa d'haver contractat una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys que puguin causar-se amb motiu del funcionament de la instal·lació, en la forma que es determini per reglament, sense perjudici de la subscripció de l'assegurança obligatòria de viatgers. També ha de presentar-se la resta de documentació que sigui determinada per reglament o que estableixin les normes que regulen les condicions tècniques de la instal·lació.

3. La direcció general competent en matèria de transports ha d'atorgar l'autorització administrativa d'explotació a la qual es refereix l'apartat 1 un cop els serveis tècnics hagin comprovat l'adequació de la instal·lació al projecte aprovat i n'hagin acreditat el correcte funcionament mitjançant l'acta de reconeixement general i de proves corresponent. Si en el termini d'un mes des de la presentació de la documentació prescrita per l'apartat 2 no s'ha atorgat l'autorització mitjançant resolució expressa, s'ha d'entendre que la sol·licitud ha estat estimada.

4. L'autorització a la qual es refereix l'apartat 3 ha de notificar-se a la persona interessada i a l'ens local afectat per la instal·lació.

Article 31. Vigència i contingut de l'autorització administrativa

1. La vigència de l'autorització administrativa d'explotació regulada per l'article 30 resta condicionada a la renovació anual, mitjançant el procediment que es determini per reglament, en el qual ha d'acreditar-se que es continuen complint els requisits exigits inicialment als titulars de l'autorització i que la instal·lació ha superat les inspeccions prescrites per les normes tècniques aplicables, de manera que es continuen respectant les condicions de seguretat exigides per la normativa vigent.

2. L'autorització a la qual es refereix l'apartat 1 ha de fixar els drets i les obligacions dels titulars, les condicions que regeixen l'explotació de la instal·lació i les altres especificacions que es determinin per reglament.

3. En el supòsit que una instal·lació de transport públic per cable no considerada de servei públic no compleixi les condicions de seguretat exigides per les normes vigents, ha de deixar-se en suspens l'explotació mentre es mantingui l'incompliment, sense perjudici de les responsabilitats que puguin derivar d'aquest fet d'acord amb el capítol VII. Si l'incompliment no pot corregir-se, ha de revocar-se l'autorització i la persona titular de la instal·lació ha de procedir a desmuntar-la i a restituir la situació a l'estat anterior a la construcció, en el termini que s'estableixi per reglament, o bé a substituir-la per una altra instal·lació.

Article 32. Modificació de les instal·lacions

1. Qualsevol modificació d'una instal·lació de transport públic per cable no considerada de servei públic, o de les condicions d'explotació, requereix l'autorització del director o directora general competent en matèria de transports, un cop tramitat el procediment regulat pel present capítol per a l'establiment de les esmentades instal·lacions, llevat dels supòsits en els quals, d'acord amb el que es determini per reglament, es requereixi únicament la comunicació prèvia a l'òrgan competent.

2. La transmissió de la titularitat d'una instal·lació de transport públic per cable no considerada de servei públic ha de ser autoritzada, mitjançant resolució, pel director o directora general competent en matèria de transports.

Article 33. Règim jurídic

L'establiment d'instal·lacions de transport privat per cable requereix l'aprovació prèvia del projecte i l'obtenció de l'autorització administrativa corresponent, d'acord amb el procediment que estableix el capítol III, amb les especificitats que es determinin per reglament.

Article 34. Funcions

1. La Comissió Consultiva del Transport per Cable és l'òrgan consultiu i assessor de la Generalitat en matèria de transports per cable i és adscrita al departament competent en matèria de transports.

2. Correspon a la Comissió Consultiva del Transport per Cable l'emissió d'informes i dictàmens i, en general, l'assessorament en tot allò que pugui afectar el sector del transport per cable, en la forma que s'estableixi per reglament.

Article 35. Composició

La Comissió Consultiva del Transport per Cable ha d'estar formada per representants de:

a) Els departaments que tinguin competències relatives a les instal·lacions de transport per cable.

b) Els ens locals.

c) Les empreses que exploten instal·lacions de transport per cable.

d) Les associacions sindicals i empresarials.

e) Les cambres oficials de comerç, indústria i navegació.

f) Els col·legis professionals afectats.

g) Les associacions d'usuaris.

h) Les entitats esportives i de lleure.

i) Altres entitats que puguin tenir un interès legítim en les instal·lacions de transport per cable, d'acord amb el que es determini per reglament.

Article 36. Potestat d'inspecció

1. La inspecció de les instal·lacions regulades per la present Llei correspon al departament competent en matèria de transports, que ha d'exercir-la mitjançant el personal tècnic i administratiu que es determini per reglament, sense perjudici de les competències que puguin correspondre a altres departaments o administracions públiques.

2. El personal al qual es refereix l'apartat 1 té la condició d'autoritat en l'exercici de les funcions d'inspecció, i pot sol·licitar, per complir-les eficaçment, el suport necessari dels Mossos d'Esquadra i de la resta de forces i cossos de seguretat.

Article 37. Funcions dels serveis d'inspecció

1. Correspon al personal que compleix tasques d'inspecció en matèria del transport per cable dur a terme les actuacions necessàries per comprovar que en les instal·lacions s'han fet les revisions i les proves reglamentàries, en tot allò relatiu a la conservació i al manteniment; controlar les condicions d'explotació i la prestació dels serveis, i, si escau, formular les denúncies que corresponguin.

2. La funció inspectora a la qual es refereix l'apartat 1 pot exercir-se d'ofici o com a conseqüència d'una denúncia formulada per una entitat, un organisme o una persona física o jurídica.

3. Les actes d'inspecció aixecades pel personal al qual es refereix l'article 36 tenen valor probatori, sense perjudici de les proves que puguin aportar les persones interessades.

Article 38. Infraccions

Són infraccions administratives de la present Llei les accions i les omissions tipificades com a tals pel present capítol. Aquestes infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 39. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus, als efectes de la present Llei:

a) Prestar el servei de transport sense disposar del títol habilitant preceptiu.

b) Prestar el servei de transport en condicions que puguin afectar la seguretat de les persones, en la mesura que comportin un perill greu i directe, i, especialment:

Primer. Prestar el servei incomplint les condicions de seguretat que estableixin el títol habilitant, el reglament d'explotació o altres normes tècniques aplicables relatives a la revisió i el manteniment de la instal·lació.

Segon. Transportar més persones de les autoritzades.

Tercer. No dur a terme en la instal·lació les millores o les modificacions ordenades per l'Administració per garantir la seguretat de les persones.

c) Negar-se a l'actuació dels serveis d'inspecció, o obstruir-la, de manera que s'impedeixi o es retardi l'exercici de les seves funcions.

d) No mantenir vigents les assegurances obligatòries prescrites per la present Llei o per altres disposicions aplicables, si aquest fet no constitueix infracció penal.

e) Reincidir en qualsevol de les infraccions greus, si no ha conclòs el termini de prescripció de la infracció anterior.

Article 40. Infraccions greus

Són infraccions greus, als efectes de la present Llei:

a) No complir les condicions essencials del títol habilitant, llevat que hagi de qualificar-se com a infracció molt greu, d'acord amb el que estableix l'article 39.b), considerant essencials les condicions que configuren la naturalesa del servei i el manteniment dels requisits exigits per autoritzar-lo, i, en tot cas, les que constin expressament en el plec de condicions del títol habilitant.

b) No haver efectuat les revisions obligatòries, llevat que, d'acord amb el que estableix l'article 39.b), hagi de qualificar-se com a infracció molt greu.

c) No complir el règim tarifari.

d) Construir instal·lacions, o modificar-les, sense l'aprovació del projecte corresponent.

e) Negar-se a l'actuació dels serveis d'inspecció, o obstruir-la, llevat que, d'acord amb el que estableix l'article 39.c), hagi de qualificar-se com a infracció molt greu.

f) No complir l'obligació de comunicar al departament competent les avaries o els incidents en la instal·lació o els danys causats als usuaris o a terceres persones, d'acord amb el que s'estableixi per les normes reglamentàries.

g) No tenir a disposició dels usuaris de la instal·lació els llibres o fulls de reclamacions, o no comunicar a la direcció general competent les reclamacions o les queixes efectuades, en la forma i el termini que s'estableixin per reglament.

h) Incórrer en qualsevol de les infraccions tipificades per l'article 39 que, atenent les circumstàncies concurrents, no hagi de qualificar-se com a infracció molt greu.

i) Reincidir en qualsevol de les infraccions lleus, si no ha conclòs el termini de prescripció de la infracció anterior.

Article 41. Infraccions lleus

Són infraccions lleus, als efectes de la present Llei:

a) Utilitzar una instal·lació de transport per cable sense disposar del títol de transport preceptiu, o incomplir les normes d'ús.

b) No tenir en un lloc visible de la instal·lació el rètol identificatiu que prescriu l'article 4.2.

c) No tenir a disposició dels usuaris les normes d'utilització de la instal·lació.

d) No tenir al corrent els llibres, els registres o les estadístiques de caràcter obligatori, d'acord amb el que determinen les normes aplicables.

e) No mantenir les instal·lacions en les condicions necessàries de neteja i conservació per garantir la prestació correcta del servei de transport, llevat que, en tant que resulti afectada la seguretat de les persones, hagi de qualificar-se com a infracció molt greu.

f) Incórrer en qualsevol de les infraccions tipificades per l'article 40 que, vistes les circumstàncies concurrents, no hagi de qualificar-se com a infracció greu.

Article 42. Responsabilitat de les infraccions

La responsabilitat administrativa per a les infraccions de la present Llei correspon:

a) Als titulars de les instal·lacions, en el cas d'instal·lacions que disposin del títol habilitant preceptiu.

b) A les persones físiques o jurídiques propietàries de les instal·lacions o responsables de la prestació del servei de transport, en el cas d'instal·lacions que no disposin del títol habilitant preceptiu.

c) Als usuaris de les instal·lacions, en el cas de les infraccions tipificades per l'article 41.a).

Article 43. Mesures provisionals

1. Un cop incoat un expedient sancionador en virtut de la present Llei, el director o directora general competent en matèria de transports pot adoptar, mitjançant resolució motivada, a proposta de l'instructor o instructora de l'expedient, les mesures provisionals que siguin precises per assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui dictar-se, per preservar els interessos generals o per evitar la continuïtat dels efectes de la infracció.

2. Les mesures provisionals a les quals es refereix l'apartat 1 poden consistir, en el supòsit de les infraccions tipificades per les lletres a) i b) de l'article 39, en la clausura de la instal·lació, cas en el qual cal adoptar les mesures necessàries perquè els usuaris pateixin la menor pertorbació possible.

Article 44. Sancions

1. Les infraccions lleus han de sancionar-se amb un advertiment o amb una multa de fins a 600 euros, sancions que poden acumular-se; les infraccions greus, amb una multa d'entre 601 i 30.000 euros, i les infraccions molt greus, amb una multa d'entre 30.001 i 150.000 euros.

2. Les infraccions molt greus poden comportar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la incoació d'un expedient de caducitat de la concessió o de revocació de l'autorització administrativa, d'acord amb el procediment que es determini per reglament. La incoació és obligatòria si la persona física o jurídica responsable de la infracció ha estat sancionada per resolució ferma en via administrativa dins dels darrers dotze mesos per la comissió d'altres dues infraccions molt greus.

3. La quantia de les multes ha de graduar-se en funció de la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els riscos produïts, els danys i els perjudicis ocasionats, la rellevància pública de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència.

4. Es produeix reincidència si la persona responsable d'una infracció sancionada per resolució ferma comet una altra de la mateixa naturalesa dins del termini de prescripció.

5. Es considera circumstància atenuant en la graduació de la multa a imposar el fet d'haver procedit a esmenar la infracció abans de la resolució del procediment sancionador.

Article 45. Procediment sancionador

1. El procediment per a la imposició de les sancions fixades pel present capítol ha d'ajustar-se al que disposen les normes de procediment administratiu aplicables.

2. Si, transcorregut un any des de la incoació del procediment sancionador, no s'ha notificat la resolució, ha de declarar-se la caducitat de l'expedient.

Article 46. Potestat sancionadora

La competència per a la imposició de les sancions fixades per la present Llei correspon al director o directora general competent en matèria de transports, que pot delegar-ne l'exercici, d'acord amb el que determinen les normes de procediment administratiu aplicables.

Article 47. Prescripció

1. Les infraccions molt greus prescriuen als tres anys; les infraccions greus, als dos anys, i les infraccions lleus, a l'any. Aquests terminis comencen a comptar-se des de la data en la qual es comet la infracció.

2. Els terminis fixats per l'apartat 1 són aplicables també a la prescripció de les sancions, comptats a partir de l'endemà de la seva fermesa en via administrativa.