Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials

Article 1. Objecte

1. L'objecte de la present llei és la protecció dels secrets empresarials. A efectes d'aquesta llei, es considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents: a) Ser secret, en el sentit que, en conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en els quals normalment s'utilitza el tipus d'informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles; b) tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secret, i c) haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per mantenir-lo en secret.

2. La protecció es dispensa al titular d'un secret empresarial, que és qualsevol persona física o jurídica que legítimament exerceixi el control sobre el mateix, i s'estén front a qualsevol modalitat d'obtenció, utilització o revelació de la informació constitutiva d'aquell que resulti il·lícita o tingui un origen il·lícit d'acord amb el que preveu aquesta llei.

3. La protecció dels secrets empresarials no afectarà l'autonomia dels interlocutors socials o el seu dret a la negociació col·lectiva. Tampoc podrà restringir la mobilitat dels treballadors; en particular, no podrà servir de base per justificar limitacions de l'ús per part d'aquests d'experiència i competències adquirides honestament durant el normal transcurs de la seva carrera professional o d'informació que no reuneixi tots els requisits del secret empresarial, ni per imposar en els contractes de treball restriccions no previstes legalment. Així mateix, el que disposa aquesta llei s'entendrà sense perjudici del que preveu el Títol IV de la Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents.

Article 2. Obtenció, utilització i revelació lícites de secrets empresarials

1. L'obtenció de la informació constitutiva del secret empresarial es considera lícita quan es realitzi per algun dels mitjans següents: a) El descobriment o la creació independents; b) L'observació, estudi, desmuntatge o assaig d'un producte o objecte que s'hagi posat a disposició del públic o estigui lícitament en possessió de qui realitza aquestes actuacions, sense estar subjecte a cap obligació que vàlidament li impedeixi obtenir d'aquesta manera la informació constitutiva del secret empresarial; c) L'exercici del dret dels treballadors i els representants dels treballadors a ser informats i consultats, de conformitat amb el Dret europeu o espanyol i les pràctiques vigents; d) Qualsevol altra actuació que, segons les circumstàncies del cas, resulti conforme amb les pràctiques comercials lleials, incloses la transferència o cessió i la llicència contractual del secret empresarial, d'acord amb el Capítol III.

2. L'obtenció, utilització o revelació d'un secret empresarial es consideren lícites en els casos i termes en els quals el Dret europeu o espanyol ho exigeixi o permeti.

3. En tot cas, no procediran les accions i mesures previstes en aquesta llei quan es dirigeixin contra actes d'obtenció, utilització o revelació d'un secret empresarial que hagin tingut lloc en qualsevol de les circumstàncies següents: a) En exercici del dret a la llibertat d'expressió i informació recollit en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, inclòs el respecte a la llibertat i al pluralisme dels mitjans de comunicació; b) Amb la finalitat de descobrir, en defensa de l'interès general, alguna falta, irregularitat o activitat il·legal que guardin relació directa amb el dit secret empresarial; c) Quan els treballadors l'hagin posat en coneixement dels seus representants, en el marc de l'exercici legítim per part d'aquests de les funcions que tenen legalment atribuïdes pel Dret europeu o espanyol, sempre que tal revelació fos necessària per a aquest exercici; d) Amb la finalitat de protegir un interès legítim reconegut pel Dret europeu o espanyol.

Article 3. Violació de secrets empresarials

1. L'obtenció de secrets empresarials sense consentiment del seu titular es considera il·lícita quan es dugui a terme mitjançant: a) L'accés, apropiació o còpia no autoritzades de documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics o altres suports, que continguin el secret empresarial o a partir dels quals es pugui deduir; i b) Qualsevol altra actuació que, en les circumstàncies del cas, es consideri contrària a les pràctiques comercials lleials.

2. La utilització o revelació d'un secret empresarial es consideren il·lícites quan, sense el consentiment del seu titular, les realitzi qui hagi obtingut el secret empresarial de forma il·lícita, qui hagi incomplert un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelar el secret empresarial, o qui hagi incomplert una obligació contractual o de qualsevol altra índole que limiti la utilització del secret empresarial.

3. L'obtenció, utilització o revelació d'un secret empresarial es consideren igualment il·lícites quan la persona que les realitzi, en el moment de fer-ho, sàpiga o, en les circumstàncies del cas, hagués d'haver sabut que obtenia el secret empresarial directament o indirectament de qui el feia servir o revelava de forma il·lícita segons el que disposa l'apartat anterior.

4. La producció, oferta o comercialització de mercaderies infractores o la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats constitueixen utilisations il·lícites d'un secret empresarial quan la persona que les realitzi sàpiga o, en les circumstàncies del cas, hagués d'haver sabut que el secret empresarial que incorporen s'havia utilizat de forma il·lícita en el sentit del que disposa l'apartat 2. A efectes de la present llei, es consideren mercaderies infractores aquells productes i serveis el disseny, característiques, funcionament, procés de producció, o comercialització dels quals es beneficien de manera significativa de secrets empresarials obtinguts, utilizats o revelats de forma il·lícita.

Article 4. Transmissibilitat del secret empresarial

El secret empresarial és transmissible.

En la transmissió hauran d'observar-se, quan resultin aplicables per la naturalesa del secret empresarial, els reglaments de la Unió Europea relatius a l'aplicació de l'apartat 3 de l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d'acords de transferència de tecnologia.

Article 5. Cotitularitat

1. El secret empresarial podrà pertànyer pro indiviso a diverses persones. La comunitat resultant es regirà pel que acordin les parts, en defecte d'allò pel que disposen els apartats següents i, en últim terme, per les normes de dret comú sobre la comunitat de béns.

2. Cada un dels partícips per si sol podrà: a) Explotar el secret empresarial amb notificació prèvia als altres cotitulars. b) Realitzar els actes necessaris per a la conservació del secret empresarial com a tal. c) Exercitar les accions civils i criminals en defensa del secret empresarial, però haurà de notificar-ho als altres comuners, a fi que aquests puguin sumar-se a les mateixes.

3. La cessió del secret empresarial o la concessió de llicència a un tercer per explotar-lo haurà de ser atorgada conjuntament per tots els partícips, llevat que l'òrgan jurisdiccional per raons d'equitat, donades les circumstàncies del cas, faculti algun d'ells per realitzar la cessió o concessió esmentades.

Article 6. Llicències de secrets empresarials

1. El secret empresarial pot ser objecte de llicència amb l'abast objectiu, material, territorial i temporal que en cada cas es pacti. Llevat de pacte en contrari, el titular d'una llicència contractual tindrà dret a realitzar tots els actes que integren la utilització del secret empresarial.

2. La llicència pot ser exclusiva o no exclusiva. Es presumirà que la llicència és no exclusiva i que el llicenciant pot atorgar altres llicències o utilitzar per si mateix el secret empresarial. La llicència exclusiva impedeix l'atorgament d'altres llicències i el llicenciant només podrà utilitzar el secret empresarial si en el contracte s'hagués reservat expressament aquest dret.

3. El titular d'una llicència contractual no podrà cedir-la a tercers, ni concedir sublicències, llevat que s'hagués convingut el contrari.

4. El llicenciatari o sublicenciatari estarà obligat a adoptar les mesures necessàries per evitar la violació del secret empresarial.

Article 7. Transmissió o llicència sense titularitat o facultats

Qui transmeti a títol onerós un secret empresarial o atorgui una llicència sobre el mateix respondrà, llevat de pacte en contrari, front al adquirent dels danys que li causi, si posteriorment es declarés que mancava de la titularitat o de les facultats necessàries per a la realització del negoci de què es tracti. Respondrà sempre quan hagués actuat de mala fe.

Article 8. Defensa dels secrets empresarials

Contra els infractors d'un secret empresarial podran exercitar-se les accions que corresponguin, qualsevol que sigui la seva classe i naturalesa, i exigir l'adopció de les mesures necessàries per a la seva protecció.

A efectes d'aquesta norma es considerarà infractor tota persona física o jurídica que realitzi qualsevol acte de violació dels enunciats en l'article 3.

Així mateix, amb les particularitats previstes en l'article 9.7, aquestes accions podran adreçar-se front als tercers adquirents de bona fe, entenent-se per tals, a efectes de la present llei, qui en el moment de la utilització o de la revelació no sabia o, en les circumstàncies del cas, no hagués d'haver sabut que havia obtingut el secret empresarial directament o indirectament d'un infractor.

Article 9. Accions civils

1. Contra els actes de violació de secrets empresarials podran, en especial, sol·licitar-se: a) La declaració de la violació del secret empresarial. b) El cessament o, si s'escau, la prohibició dels actes de violació del secret empresarial. c) La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o de la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats. d) L'aprehensió de les mercaderies infractores, inclosa la recuperació de les que es trobin en el mercat, i dels mitjans destinats únicament a la seva producció, sempre que tal recuperació no menyscabi la protecció del secret comercial en qüestió. e) La remoció, que comprèn el lliurament al demandant de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualssevol altres suports que continguin el secret empresarial, i si s'escau la seva destrucció total o parcial. f) L'atribució en propietat de les mercaderies infractores al demandant. g) La indemnització dels danys i perjudicis, si ha intervingut dol o culpa de l'infractor. h) La publicació o difusió completa o parcial de la sentència.

2. Les mesures adoptades en virtut de les lletres d), e) i h) de l'apartat anterior s'executaran a expenses de l'infractor, llevat que per excepció hi hagi motius perquè sigui d'altra manera, i no restringeixen el dret a la indemnització de danys i perjudicis que pugui ostentar el demandant.

3. Per determinar les mesures que s'acordin en virtut de les accions de l'apartat 1, es tindrà en compte la seva proporcionalitat i les circumstàncies del cas, i entre elles el valor i altres característiques del secret empresarial en qüestió, les mesures adoptades per a la seva protecció, el comportament de l'infractor, les conseqüències de la violació del secret empresarial, la probabilitat que l'infractor persisteixi en la violació, els interessos legítims de les parts, les conseqüències que podria tenir per a les parts que s'estimessin o no les accions exercitades, els interessos legítims de tercers, l'interès públic i la salvaguarda dels drets fonamentals.

4. Quan la sentència limiti la durada del cessament i prohibició que ordeni, aquesta durada haurà de ser suficient per eliminar qualsevol avantatge competitiu o econòmic que l'infractor hagués pogut extreure de la violació del secret empresarial.

5. Les mesures de cessament i prohibició deixaran de tenir efecte, a instància de part, quan la informació en qüestió deixi de constituir un secret empresarial per causes que no puguin atribuir-se directament o indirectament a l'infractor condemnat.

6. En els supòsits de les lletres a) a f) de l'apartat 1, la sentència fixarà, si així hagués estat sol·licitat per l'actor, la quantia líquida d'una indemnització coercitiva a favor del demandant, adequada a les circumstàncies, per dia transcorregut fins que es produeixi el compliment de la sentència.

7. A petició de la part demandada, quan sigui un tercer adquirent de bona fe, les mesures objecte de les accions de l'apartat 1 podran substituir-se pel pagament a favor de la part demandant d'una indemnització pecuniària, sempre que aquesta resulti raonablement satisfactòria i l'execució d'aquelles mesures hagués de causar a la part demandada un perjudici desproporcionat.

Article 10. Càlcul dels danys i perjudicis

1. En fixar la indemnització de danys i perjudicis es tindran en compte tots els factors pertinents, com ara els perjudicis econòmics, inclòs el lucre cessant, que hagi patit el titular del secret empresarial, l'enriquiment injust obtingut per l'infractor i, quan sigui procedent, altres elements que no siguin d'ordre econòmic, com el perjudici moral causat al titular del secret empresarial per la seva obtenció, utilització o revelació il·lícites. També podran incloure's, si s'escau, les despeses de recerca en les quals s'hagi incorregut per obtenir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial. Amb caràcter alternatiu, es podrà fixar, segons els casos, una quantitat a tant alçat en concepte d'indemnització de danys i perjudicis.

2. En relació amb el càlcul i liquidació dels danys i perjudicis, serà d'aplicació el que disposa l'article 73 de la Llei de Patents. Així mateix, les diligències per a aquesta finalitat es duran a terme a partir de les bases fixades en la sentència conforme al procediment previst en el Capítol IV del Títol V del Llibre III de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Article 11. Prescripció

Les accions de defensa dels secrets empresarials prescriuen pel transcurs de tres anys des del moment en què el legitimat va tenir coneixement de la persona que va realitzar la violació del secret empresarial. La seva prescripció s'interromprà per les causes previstes amb caràcter general en el Codi Civil.

Article 12. Jurisdicció i procediment

Els litigis civils que puguin sorgir a l'empara de la present llei es coneixeran pels jutges i tribunals de l'ordre jurisdiccional civil i es resoldran en el judici que correspongui conforme a la Llei d'Enjudiciament Civil.

Article 13. Legitimació per a l'exercici de les accions

1. Estaran legitimats per a l'exercici de les accions de defensa previstes en aquesta llei el titular del secret empresarial i qui acrediti haver obtingut una llicència exclusiva o no exclusiva per a la seva explotació que els autoritzi expressament aquest exercici.

2. El titular d'una llicència exclusiva o no exclusiva per a l'explotació d'un secret empresarial que no estigui legitimat per a l'exercici de les accions de defensa, podrà requerir fefaentment al titular del mateix perquè interi l'acció judicial corresponent. Si el titular s'hi negués o no exercités l'oportuna acció dins d'un termini de tres mesos, podrà el llicenciatari entablar-la en el seu propi nom.

3. El llicenciatari que exerciti una acció en virtut del que disposa algun dels apartats anteriors haurà de notificar-ho fefaentment al titular del secret empresarial, el qual podrà personar-se i intervenir en el procediment.

Article 14. Competència

Serà territorialment competent per conèixer de les accions previstes en aquesta llei el Jutjat del Mercantil corresponent al domicili del demandat o, a elecció del demandant, el Jutjat del Mercantil de la província on s'hagués realitzat la infracció o s'haguessin produït els seus efectes.

Article 15. Tractament de la informació que pugui constituir secret empresarial

1. Les parts, els seus advocats o procuradors, el personal de l'Administració de Justícia, els testimonis, els perits i qualssevol altres persones que intervinguin en un procediment relatiu a la violació d'un secret empresarial, o que tinguin accés a documents que hi figuren per raó del seu càrrec o de la funció que exerceixen, no podran utilitzar ni revelar aquella informació que pugui constituir secret empresarial i que els jutges o tribunals, d'ofici o a petició degudament motivada de qualsevol de les parts, hagin declarat confidencial. Aquesta prohibició estarà en vigor fins i tot després de la conclusió del procediment.

2. Els jutges i tribunals podran igualment, d'ofici o prèvia sol·licitud motivada d'una de les parts, adoptar les mesures concretes necessàries per preservar la confidencialitat de la informació que pugui constituir secret empresarial. Aquestes mesures podran incloure, entre d'altres que siguin adequades i proporcionades: a) Restringir a un nombre limitat de persones l'accés a qualsevol document, objecte, material, substància, fitxer electrònic o altre suport que contingui informació que pugui constituir secret empresarial; b) Restringir a un nombre limitat de persones l'accés a les vistes, quan en elles pugui revelar-se informació que pugui constituir en tot o en part secret empresarial; c) Posar a disposició de tota persona que no estigui inclosa entre el nombre limitat de persones esmentat una versió no confidencial de la resolució judicial que es dicti.

3. Tot tractament de dades de caràcter personal que hagi d'efectuar-se en virtut dels apartats precedents es durà a terme de conformitat amb la normativa de la Unió Europea i espanyola en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 16. Incompliment de la bona fe processal

Els intervinents en processos d'accions per violació de secrets empresarials hauran d'ajustar-se a les regles de la bona fe processal en els termes previstos en l'article 247 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Com a especialitat enfront del que estipula l'apartat 3 d'aquest article, la multa que podrà imposar-se a la part demandant que hagi exercit l'acció de forma abusiva o de mala fe, podrà assolir, sense cap altre límit, la tercera part de la quantia del litigi. A més, els jutges i tribunals podran ordenar la difusió de la resolució en la qual es constati el caràcter abusiu i manifestament infundat de la demanda interposada.

Article 17. Diligències de comprovació de fets

Qui vagi a exercitar una acció civil de defensa de secrets empresarials podrà sol·licitar del Jutjat del Mercantil que hagi d'entendre d'ella la pràctica de diligències de comprovació d'aquells fets el coneixement dels quals resulti indispensable per preparar la corresponent demanda. Aquestes diligències de comprovació es regiran pel que preveu el Capítol II del Títol XII de la Llei de Patents.

Article 18. Accés a fonts de prova

Qui exerciti o vagi a exercitar una acció civil de defensa de secrets empresarials podrà sol·licitar del Jutjat del Mercantil que hagi d'entendre d'ella l'adopció de mesures d'accés a fonts de prova per les vies previstes en els articles 283 bis a) a 283 bis h) i 283 bis k), de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Article 19. Mesures d'assegurament de la prova

Qui exerciti o vagi a exercitar una acció civil de defensa de secrets empresarials podrà sol·licitar del Jutjat del Mercantil que hagi d'entendre d'ella, de conformitat amb l'article 297 de la Llei d'Enjudiciament Civil, l'adopció de les mesures d'assegurament de la prova que es considerin oportunes.

Article 20. Petició i règim de les mesures cautelars

Qui exerciti o vagi a exercitar una acció civil de defensa de secrets empresarials podrà sol·licitar de l'òrgan judicial que hagi d'entendre d'ella l'adopció de mesures cautelars tendents a assegurar l'eficàcia d'aquesta acció, que es regiran pel que preveu aquesta llei i, en la resta, pel que disposa el Capítol III del Títol XII de la Llei de Patents i el Títol VI del Llibre III de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Article 21. Possibles mesures cautelars

Podran adoptar-se com a mesures cautelars contra el presumpte infractor les que assegurin degudament la completa efectivitat de l'eventual pronunciament que en el seu dia recaigui i, en especial, les següents: a) El cessament o, si s'escau, prohibició d'utiliztar o revelar el secret empresarial; b) El cessament o, si s'escau, prohibició de produir, oferir, comercialitzar o utiliztar mercaderies infractores o d'importar, exportar o emmagatzemar mercaderies infractores amb aquestes finalitats; c) La retenció i dipòsit de mercaderies infractores; d) L'embargament preventiu de béns, per a l'assegurament de l'eventual indemnització de danys i perjudicis.

Article 22. Pressupòsits

En verificar la concurrència dels pressupòsits generals de les mesures cautelars, el tribunal haurà d'examinar especialment les circumstàncies específiques del cas i la seva proporcionalitat tenint en compte el valor i altres característiques del secret empresarial, les mesures adoptades per protegir-lo, el comportament de la part contrària en la seva obtenció, utilització o revelació, les conseqüències de la seva utilització o revelació il·lícites, els interessos legítims de les parts i les conseqüències per a elles de l'adopció o de la manca d'adopció de les mesures, els interessos legítims de tercers, l'interès públic i la necessitat de salvaguardar els drets fonamentals.

Article 23. Sol·licitud de caució substitutòria per part del demandat

El demandat podrà sol·licitar la substitució de l'efectivitat de les mesures cautelars acordades per la prestació per la seva part d'una caució suficient, de conformitat amb el que disposa l'article 129 de la Llei de Patents i els articles 746 i 747 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Com a excepció, en cap cas s'admetrà que el demandat substitueixi per caució les mesures cautelars adreçades a evitar la revelació de secrets empresarials.

Article 24. Alçament de les mesures cautelars en cas de desaparició sobrevinguda del secret empresarial

A instància de la part demandada s'alçaran les mesures cautelars previstes en les lletres a), b) i c) de l'article 21 si la informació en relació amb la qual es va interposar la demanda ha deixat de reunir els requisits per ser considerada secret empresarial, per motius que no puguin imputar-se a aquella.

Article 25. Caució exigible al demandant

1. El sol·licitant de la mesura cautelar haurà de prestar caució suficient per respondre, de manera ràpida i efectiva, dels danys i perjudicis que l'adopció de la mesura cautelar pogués causar al patrimoni del demandat, de conformitat amb el que disposa l'article 728.3 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

2. Als efectes de determinar la caució, el tribunal haurà de valorar els potencials perjudicis que les mesures cautelars puguin ocasionar als tercers que resultin afectats desfavorablement per aquelles. No podrà cancel·lar-se la caució en tant no hagi transcorregut un any des de l'alçament de les mesures cautelars.

3. Els tercers que hagin resultat afectats desfavorablement per les mesures cautelars adoptades en virtut del que disposa aquesta secció i que hagin estat alçades a causa d'un acte o omissió del demandant, o per haver-se constatat posteriorment que l'obtenció, utilització o revelació del secret empresarial no van ser il·lícites o no existia risc de tal il·licitud, podran reclamar la indemnització dels danys i perjudicis.