Text legal · Traducció no oficial
Llei 34/2010, d'1 d'octubre, de regulació de les festes tradicionals amb toros
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 34/2010
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 34/2010, d'1 d'octubre, regula les condicions en què es desenvolupen les festes tradicionals amb toros sense mort de l'animal (correbous) a Catalunya, en les dates i localitats on es celebren tradicionalment. La llei fixa el concepte d'aquestes festes, les modalitats reconegudes —toros a la plaça o a la platja, toros al carrer, toro enmaromat, toro embolat i toro cerril, i exhibicions d'habilitats— i els municipis en els quals poden autoritzar-se. El règim d'autorització correspon a la delegació territorial del Govern, que ha de resoldre en el termini d'una setmana; la sol·licitud requereix documentació acreditativa de la tradició, l'acord plenari de l'ajuntament, compromisos de no maltractament, certificats de seguretat estructural, cobertura sanitària i d'ambulàncies, pòlisses d'assegurances, documentació ramadera i la designació d'una comissió de toros i d'un professional taurí expert. La llei estableix les condicions de seguretat dels recintes i dels animals —despuntament dels banyes, temps màxims de participació per modalitat, franges horàries en període estival— i les funcions dels organitzadors, de la comissió taurina i del veterinari nomenat. El règim sancionador classifica les infraccions en molt greus, greus i lleus, i preveu multes d'entre 50 i 150.000 euros, inhabilitació i decomís. Els òrgans sancionadors són els serveis centrals i territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics. La llei inclou un annex amb la llista de municipis autoritzats, parcialment modificada per la Llei 5/2017. Aquesta és una traducció al català no oficial, elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica a les empreses i entitats organitzadores, als ajuntaments, als ramaders, als professionals taurins i als participants en festes tradicionals amb toros sense mort de l'animal celebrades a Catalunya en les localitats i dates en les quals es comprova una tradició acreditada. L'àmbit territorial és exclusivament la Comunitat Autònoma de Catalunya, d'acord amb la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'espectacles establerta per l'article 141 de l'Estatut d'autonomia.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la següent Llei 34/2010, d'1 d'octubre, de regulació de les festes tradicionals amb toros.
Els espectacles tradicionals amb toros constitueixen un element central en les celebracions populars d'un bon nombre de poblacions de Catalunya. Els primers indicis de la festa daten del segle XVII, i durant els segles XVIII i XIX es va anar estenent per diversos municipis de les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya.
El toro enmaromat, els toros al carrer, les habilitats a la plaça, el toro embolat i les vaquilles marquen tot el ritme festiu d'un esdeveniment extraordinari, propi de les arrels més profundes de Catalunya.
El flux econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic inconmensurable de la cria i selecció que els éssers humans efectuem d'aquests animals motiven que aquest esdeveniment sigui únic.
El marc legal d'aquesta festa és el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, l'article 6.1 del qual prohibeix l'ús d'animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ser objecte de burles o tractes antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen. L'article 6.2 d'aquest Decret legislatiu 2/2008 exclou de la prohibició les festes amb toros sense mort de l'animal (correbous) en les dates i localitats on es celebren tradicionalment.
Les autoritzacions per a aquests espectacles es concedeixen d'acord amb els requisits exigits per la Resolució de 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals amb toros (correbous).
Aquests espectacles amb toros sense mort de l'animal estan inclosos com a espectacle taurí en l'article 5.f del Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
La Delegació del Govern, els serveis territorials dels departaments afectats, els ajuntaments, el Col·legi de Veterinaris de Tarragona, els ramaders, les penyes taurines i altres representants de la societat civil van elaborar en comissió, en el seu moment, un codi de bones pràctiques que, avui dia, no té naturalesa normativa. Tot i això, aquest codi ha estat aplicat majoritàriament per les parts implicades, la qual cosa evidencia un desig compartit de fer bé les coses per a la protecció de l'animal i de la festa.
L'experiència acumulada en l'aplicació del codi de bones pràctiques porta a considerar la conveniència de garantir en un marc normatiu l'exercici d'aquesta activitat. Aquest marc normatiu ha de tenir tres eixos bàsics: el respecte i la protecció de la festa, la protecció de l'animal i la seguretat de les persones.
Aquest darrer aspecte i les característiques de l'espai on té lloc l'espectacle —una plaça construïda amb elements tradicionals, o simplement la via pública—, que suposen el risc inherent a un espectacle en el qual participen animals vius amb totes les seves capacitats, fan necessària l'adopció de mesures de seguretat per als participants i assistents.
De conformitat amb l'article 141 de l'Estatut d'autonomia, que estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'espectacles, i amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, i amb la finalitat de reunir l'experiència acumulada en l'aplicació del Codi de bones pràctiques, la present llei regula les condicions en què es desenvolupen les festes tradicionals amb toros.
Article 1. Objecte de la llei
L'objecte de la present llei és establir els requisits i condicions que han de complir les festes tradicionals amb toros sense mort de l'animal (correbous), en les dates i localitats catalanes on es celebren tradicionalment, amb la finalitat de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic i, alhora, la protecció dels animals.
Article 2. Concepte de festes tradicionals amb toros
Són festes tradicionals amb toros els espectacles populars en els quals es deslliguen, s'exhibeixen, es porten, es toregen o es corren toros, sense mort de l'animal, i que adopten tradicionalment les modalitats de toros a la plaça o toros a la platja, toros al carrer, toro enmaromat, toro embolat i toro cerril, així com les exhibicions d'habilitats.
Article 3. Municipis amb tradició
Les festes tradicionals amb toros, de conformitat amb el que disposa l'article 6.2.b del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, només poden autoritzar-se en les localitats i dates en les quals es han celebrat tradicionalment. A aquests efectes, s'entén per dates de celebració tradicional les coincidents amb festes majors, fires, celebracions populars o d'altres de especial i rellevant importància. El nombre de dies de festa tradicional amb toros i el nombre d'espectacles taurins i les seves modalitats no queden condicionats pels celebrats en anys anteriors.
Article 4. Modalitats
Les festes tradicionals amb toros poden adoptar qualsevol de les modalitats que es celebren tradicionalment a Catalunya, com ara:
a) Toros a la plaça: consisteix a deslligar els animals en un recinte tancat, una plaça o lloc similar, construït amb barreres de protecció i graderies per al públic, a fi d'evitar que surtin del recinte. Aquesta modalitat inclou la variant de toros a la platja.
b) Toros al carrer: consisteix a deslligar els animals pels carrers d'una població, degudament tancats amb tanques i barreres. Aquesta modalitat inclou els populars correbous.
c) Toro enmaromat: consisteix a deslligar un toro pels carrers d'una població, lligat per les banyes amb una maroma, amb l'objectiu de controlar el seu pas al llarg del recorregut.
d) Toro embolat: consisteix a deslligar un toro en una plaça o en carrers tancats. A aquest animal li ha estat col·locada una estructura metàl·lica a cada banya, amb dues boles d'estopa enceses a la part superior.
e) Toro cerril: consisteix a deslligar un toro, per primera vegada, en un recinte, en una plaça de toros o en un recorregut de carrers degudament tancats, des d'un caixó de transport o des dels xiquers habilitats a tal fi.
f) Exhibicions d'habilitats: són exhibicions en les quals els participants mostren la seva destresa i les seves habilitats amb els animals.
Article 5. Autorització
1. Per poder celebrar una festa tradicional amb toros de conformitat amb la present llei, cal obtenir la prèvia autorització de la corresponent delegació territorial del Govern.
2. La delegació territorial del Govern ha de dictar i notificar als interessats la resolució en el termini d'una setmana a partir de la data d'entrada en el registre de la sol·licitud i la documentació que l'acompanya.
3. L'autorització de la festa tradicional amb toros s'estén a la celebració de la festa i al programa d'espectacles taurins, que ha d'especificar, per a cada espectacle:
a) La modalitat concreta de festa de la qual es tracta entre les definides per l'article 4.
b) La data i l'hora d'inici i de finalització.
c) El lloc o recorregut.
4. En cas que algun dels espectacles, per circumstàncies sobrevingudes i imprevistes, hagi de celebrar-se en una data o en un horari diferents dels previstos en l'autorització, l'empresa o entitat organitzadora ha de comunicar-ho prèviament a l'òrgan que l'ha autoritzat i al veterinari o veterinària nomenat pel corresponent servei territorial, i ha d'efectuar una declaració responsable segons la qual es presta la cobertura sanitària i de seguretat establerta per la present llei i que tant el tècnic o tècnica encarregat de vetllar per la seguretat del recinte com l'equip mèdic, la comissió taurina i tot el personal de seguretat estan informats de la modificació.
5. En cas que l'empresa o entitat organitzadora, una vegada autoritzat l'espectacle, decideixi incorporar un espectacle nou al programa d'espectacles autoritzats, ha de sol·licitar autorització específica de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2.
Article 6. Documentació per a l'autorització d'un espectacle tradicional amb toros
1. Per obtenir l'autorització d'un espectacle tradicional amb toros, l'empresa o entitat organitzadora ha de presentar, com a mínim deu dies abans de la celebració del primer espectacle, la sol·licitud d'autorització en el registre de la corresponent delegació territorial del Govern, juntament amb la documentació següent:
a) L'informe o les manifestacions d'institucions, entitats o persones coneixedores de la història i les tradicions locals en les quals s'acrediti fefaentment la tradició de la festa. Queden exempts de presentar aquesta documentació els sol·licitants que hagin celebrat aquesta modalitat de festa o hagin presentat aquesta documentació l'any anterior.
b) L'acord del ple de l'ajuntament pel qual s'aproven la celebració de la festa i el programa d'espectacles taurins, que ha de referir-se a tots els aspectes especificats per l'article 5.3.
c) L'escrit de compromís en el qual consti expressament que els animals no seran maltractats en el transcurs de l'espectacle i que l'empresa o entitat organitzadora adopta mesures preventives per evitar qualsevol tipus de maltractament.
d) El certificat del tècnic o tècnica municipal o de la persona o entitat que tingui aquesta competència en el qual consti expressament que les instal·lacions i els elements constructius on tindrà lloc l'espectacle compleixen les condicions suficients de seguretat i solidesa.
e) El certificat subscrit pel metge o metgessa al càrrec del servei mèdic, en el qual s'acrediti:
Primer.–Que es compromet a prestar els primers auxilis als ferits que es puguin produir durant l'espectacle.
Segon.–Que es disposa d'una instal·lació permanent, provisional, mòbil o, si es donés el cas, habilitada, per prestar els primers auxilis, amb material sanitari adequat i suficient de conformitat amb la normativa sanitària.
f) El contracte d'un servei d'ambulància per cobrir l'horari i la zona de l'espectacle. El contracte ha d'incloure el certificat de la persona titular dels vehicles en el qual acrediti que estan dotats de tots els elements necessaris d'acord amb la normativa sanitària per a possibles evacuacions. Hi ha d'haver, com a mínim, una ambulància de servei mentre duri l'espectacle.
g) El certificat emès per una companyia d'assegurances en el qual consti que l'empresa o entitat organitzadora ha subscrit una pòlissa d'assegurança d'accidents i responsabilitat civil per cobrir els possibles sinistres durant la celebració de l'espectacle, que ha d'incloure, com a mínim, la cobertura següent:
Primer. Assegurança d'accidents que doni cobertura a tots els participants i assistents, inclosos els membres de la comissió taurina i el professional taurí o la professional taurina que exerceix les tasques d'expert en toros en l'espectacle, amb les condicions mínimes següents:
– Assistència sanitària il·limitada de la totalitat dels participants i assistents, que cobreixi tots els seus despeses sanitàries.
– Pòlissa d'assegurança en cas de defunció: 12.000 euros.
– Pòlissa d'assegurança en cas d'invalidesa permanent absoluta i parcial: 24.000 euros.
Segon. Pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil, per danys produïts a tercers no participants, amb un capital mínim assegurat de:
– 300.000 euros per sinistre.
– 150.000 euros per víctima.
– 60.000 euros per dany material.
En el cas que l'assegurança contractada resultés insuficient, la responsabilitat recau en l'empresa o entitat organitzadora o promotora de la festa.
h) El contracte de compravenda o lloguer dels animals, amb especificació del seu nombre i de les seves característiques. El contracte ha d'indicar la data i el tipus d'espectacle en el qual s'exhibiran els animals contractats, amb la identificació completa de les dades personals de les parts contractants.
i) Còpia segellada de la sol·licitud al corresponent servei territorial del nomenament d'un veterinari o veterinària, també prèviament segellada pel corresponent col·legi de veterinaris, per aixecar l'acta inicial en totes les modalitats de festa tradicional amb toros, i per aixecar l'acta final en les modalitats de toro embolat i toro enmaromat.
j) El certificat emès per les autoritats corresponents del departament competent en matèria de ramaderia, o de l'organisme equivalent d'una altra comunitat autònoma, que acrediti que la ramaderia està inscrita en el Registre d'explotacions ramaderes i que es troba lliure de malalties de sanejament obligatori. Aquest certificat ha d'haver estat emès com a mínim dotze mesos abans de la data de celebració de l'espectacle en el qual participin els animals.
k) La declaració responsable del propietari o propietària de la ramaderia contractada en la qual es faci constar que la ramaderia i la totalitat dels animals que participaran en l'espectacle estan degudament inscrits en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia, i que el seu trasllat estarà emparat per la documentació i complirà les condicions establertes per la normativa vigent en matèria sanitària de transport animal.
l) Escrit de l'entitat organitzadora de la festa de nomenament d'una comissió local, denominada comissió de toros, formada, com a mínim, per cinc aficionats qualificats, identificats amb nom, cognoms i document d'identitat.
m) Escrit d'un professional taurí, inscrit en les seccions I, II o III o en la subsecció primera de la secció V del Registre General de Professionals Taurins, en el qual es compromet a efectuar les tasques d'expert en toros en l'espectacle. Juntament amb l'escrit de compromís s'ha d'aportar el seu carnet professional i el seu document d'identitat.
n) El contracte de la ramaderia propietària dels animals amb un veterinari o veterinària clínic per prestar atenció als animals amb la necessària urgència. No es requereix la presència d'aquesta persona durant l'espectacle, però se li requereix l'assistència veterinària en el cas que les circumstàncies ho demanessin.
2. La petició d'autorització també pot efectuar-la directament el propi ajuntament si així ho acorda en ple. En aquest cas, l'acord municipal ha de pronunciar-se sobre tots els aspectes a què es refereix l'article 5.3 i la petició ha d'anar acompanyada de la documentació exigida per l'apartat 1.
Article 7. Condicions de seguretat
1. El tancat del recinte per a la celebració de la festa ha de disposar d'una porta que permeti el fàcil accés al mateix dels serveis sanitaris i d'ambulància.
2. La construcció i els elements constructius de les places i les barreres, així com els materials utilitzats, han de disposar-se i estructurar-se de manera que no existeixi perill de lesió o dany per a les persones i els animals.
3. Han d'habilitar-se, com a mínim, dos xiquers, amb un accés adequat que garanteixi la necessària mobilitat i les condicions de seguretat, tant del personal de la ramaderia encarregat de l'elecció dels animals com del servei veterinari en el moment dels reconeixements. Els xiquers han de disposar d'una il·luminació adequada quan sigui necessari.
4. Els xiquers han de complir les necessàries condicions d'higiene i desinfecció i les que permetin assegurar el repòs i benestar dels animals, i han de disposar de subministrament d'aigua per poder refrescar-los.
5. A fi de garantir la seguretat de tots els participants, els animals que intervenen en l'espectacle han de tenir les banyes clarament despuntades. En el cas dels novillos, aquesta condició és exigible únicament si es considera necessari a fi d'evitar un greu risc per a les persones.
6. Es poden mantenir íntegres les banyes del toro cerril independentment de l'edat de l'animal. En aquest cas cal que els participants estiguin advertits d'això.
7. El veterinari o veterinària que s'ha nomenat de conformitat amb l'article 6.1.i ha de comprovar l'estat de les banyes dels animals en la inspecció prèvia, ha de declarar que els animals que no compleixen els requisits no són aptes per a l'espectacle i ha de fer constar els resultats de la inspecció en l'acta prèvia. Excepcionalment, en el cas dels toros al carrer i del toro cerril, aquesta inspecció s'ha de realitzar amb posterioritat a l'espectacle. La ramaderia propietària dels animals és responsable del compliment de les disposicions del present article en tot el referit a les condicions dels animals.
8. Pel que fa als animals que han de participar en cadascun dels espectacles tradicionals amb toros, han de complir-se les condicions següents:
a) Els animals han de ser propietat de la ramaderia contractada expressament per a l'espectacle de què es tracti.
b) La ramaderia ha d'estar inscrita en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia.
c) Únicament poden participar en els espectacles els animals, mascles o femelles, de ramaderia bovina de lídia el naixement dels quals estigui degudament registrat en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia.
d) Una vegada finalitzat l'espectacle, no és preceptiu el sacrifici de l'animal. Si l'animal ha de ser sacrificat, ha de ser-ho en un escorxador degudament autoritzat, de conformitat amb la normativa establerta per reglament.
Article 8. Funcions dels organitzadors i controladors de l'espectacle
1. El veterinari o veterinària a què fa referència l'article 6.1.i ha d'aixecar acta abans de l'inici de l'espectacle, en la qual ha d'identificar els animals, donar els resultats de la seva inspecció i declarar no aptes per a l'espectacle els que no compleixin les garanties establertes. També ha d'inspeccionar els xiquers de la plaça per comprovar que compleixin les condicions estipulades per l'article 7.2, i efectuar les pertinents recomanacions a la direcció de l'espectacle.
2. En les modalitats de toro embolat i toro enmaromat, el veterinari o veterinària nomenat ha d'aixecar l'acta final de reconeixement dels animals, en la qual declara si algun animal ha sofert alguna lesió traumàtica o manifesta algun signe de comportament patològic visible. Si ho considera convenient, davant d'alguna possible lesió de l'animal, pot requerir a l'empresa ramadera la intervenció del veterinari o veterinària clínic que aquesta té contractat.
3. El veterinari o veterinària nomenat per l'òrgan resolutori té la condició d'autoritat en l'exercici de les seves funcions, i els seus actes tenen presumpció de veracitat als efectes del que estableix l'article 137.3 de la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i el Procediment Administratiu Comú. En les actes aixecades han de constar necessàriament les dades següents:
a) En les actes inicials: la identificació de l'espectacle, el nom de la ramaderia, la identificació de l'animal, la guia d'origen i sanitat pecuària (GOSP) i la declaració d'aptitud o de no aptitud de l'animal en l'espectacle de conformitat amb la normativa vigent.
b) En les actes finals: la identificació de l'espectacle, el nom de la ramaderia, la identificació de l'animal, si s'ha produït alguna lesió traumàtica o no, si s'ha donat un comportament anormal de l'animal o altres símptomes i, en aquest cas, el seu origen o causa, i la durada de l'espectacle.
4. En les actes finals en les quals el veterinari o veterinària faci constar que l'animal ha sofert danys, ha d'emetre informe complementari descriptiu sobre el dany observat, el seu origen o causa i la seva gravetat.
5. La comissió taurina es compon d'un mínim de cinc aficionats qualificats. Els membres d'aquesta comissió, juntament amb la persona experta en toros —que efectua tasques d'assistència tècnica a la comissió de toros—, han d'estar presents durant tot l'espectacle i han d'identificar-se amb un braçal o distintiu de color viu.
6. Les funcions de la comissió i de la persona experta en toros són:
a) Vetllar per l'ordre i la seguretat dels participants i fer sortir els menors de catorze anys que pretenguin participar en l'espectacle i les persones que manifestament no compleixin les condicions físiques per participar, com les persones amb discapacitat física o psíquica i les persones en estat d'embriaguesa o intoxicació per drogues o qualsevol altra substància estupefaent.
b) Col·laborar amb el personal sanitari per auxiliar els possibles ferits i atendre les recomanacions de la direcció de l'espectacle i del veterinari o veterinària.
c) Comprovar, abans de l'inici de l'espectacle, els elements constructius de les places i les barreres, a fi d'evitar que alguna estructura, disposició o construcció pugui causar lesió o dany als animals.
d) Vigilar, en el transcurs de l'espectacle, per evitar maltractaments i sofriments als animals.
7. Els membres de la comissió i la persona experta en toros poden requerir la intervenció dels agents de l'autoritat si consideren que les seves recomanacions han estat incomplertes i entenen que es precisa la intervenció dels agents.
8. La direcció de les festes correspon a l'empresa o entitat organitzadora de l'espectacle i a l'alcalde o alcaldessa del municipi, com a sol·licitant del permís, que és l'autoritat responsable de la seva direcció, si bé pot delegar aquestes competències en un regidor o regidora de l'ajuntament o en un membre de la policia local.
9. Per poder iniciar l'espectacle, la direcció ha d'haver comprovat la presència efectiva del servei d'ambulància i del servei mèdic, de la persona experta en toros i dels membres de la comissió taurina. No pot permetre l'inici de l'espectacle fins que el veterinari o veterinària hagi aixecat l'acta inicial, excepte en els casos dels toros al carrer i del toro cerril, d'acord amb l'especificat per l'article 7.7.
10. La direcció de l'espectacle, en compliment de les seves funcions, pot requerir la intervenció dels agents de l'autoritat si considera que les seves recomanacions han estat incomplertes i que es precisa la intervenció policial.
11. La direcció de l'espectacle té la potestat de requerir a la ramaderia perquè faci intervenir el veterinari o veterinària clínic que té contractat, si ho creu necessari, en cas de lesió d'algun animal.
12. La direcció de l'espectacle té l'obligació de suspendre'l, una vegada iniciat, en els casos següents:
a) Si no estan disponibles el servei d'ambulància o el servei mèdic per cobrir l'espectacle.
b) Si no estan presents els membres de la comissió taurina o la persona experta en toros.
c) Si es posa en perill la seguretat d'algun animal.
d) Si concorre qualsevol altra circumstància sobrevinguda que disminueixi de forma manifesta les condicions de seguretat dels participants o espectadors.
Article 9. Característiques de les modalitats
1. En les modalitats de toros a la plaça i de toros al carrer, no es permet fer participar un mateix animal més de quinze minuts.
2. En la festa dels toros al carrer ha de comprovar-se que no existeixi cap obstacle evident que dificulti el pas dels animals i dels participants.
3. En la modalitat de toro enmaromat, cal avisar els veïns afectats pel recorregut del pas de l'espectacle per la via pública de què es tracti. El recorregut ha de ser prèviament desallotjat de qualsevol obstacle que pugui dificultar el pas dels toros i els participants. En cap cas pot variar-se el recorregut prefixat, llevat de causa justificada. La durada màxima de participació de cada animal no pot superar els cinquanta minuts.
4. En la modalitat de toro embolat, el còmput de temps de participació de cada animal s'inicia en el mateix moment de tallar-li la maroma de subjecció. El temps màxim de l'exhibició és de trenta minuts, si bé la durada de les boles enceses no pot ser de més de quinze minuts.
5. En el període d'estiu, les modalitats de toro embolat i toro enmaromat han de celebrar-se en les franges horàries menys caloroses. Cal evitar, per tant, que l'espectacle es celebri en la franja horària que va des de les dotze del migdia a les cinc de la tarda.
6. Malgrat la durada prevista per a cada modalitat, l'animal ha de ser retirat si dóna evidents indicis d'esgotament o si se li detecten lesions. Correspon a la direcció de l'espectacle la decisió de donar-lo per finalitzat, decisió que sempre ha de ser atesa a petició del veterinari o veterinària.
Article 10. Prohibicions
Sense perjudici de les restants prohibicions derivades del contingut de la present llei, es prohibeix explícitament:
a) La participació en els espectacles de menors de catorze anys, que únicament poden estar presents com a espectadors.
b) La participació de persones que mostrin manca de condicions físiques o psíquiques per a això o que mostrin estat d'embriaguesa o intoxicació per drogues.
c) L'ús de pals, punxes, descàrregues elèctriques innecessàries o elements similars contra els animals, així com el llançament d'objectes o qualsevol altra pràctica que els provoqui dany. En cas que s'utilitzin aquests elements o que es produeixin aquestes pràctiques, ha de fer-se constar en l'acta final de l'espectacle.
d) Fer sortir un animal per a la seva participació en un espectacle taurí si no han transcorregut un mínim de vint-i-quatre hores des de la seva darrera intervenció en qualsevol de les modalitats a les quals es refereix l'article 4. S'exceptua d'aquesta prohibició, per la seva naturalesa, l'exhibició de toros cerrils, que només poden tenir dues intervencions en un període de vint-i-quatre hores.
e) La celebració de modalitats no especificades per l'article 4, la introducció d'elements contraris a aquest article o l'ús d'un mateix animal en la combinació de dues modalitats.
Article 11. Règim sancionador
1. Les infraccions en matèria de festes tradicionals amb toros es classifiquen en faltes molt greus, greus i lleus. Aquestes infraccions són objecte de les sancions regulades per la present llei.
2. En tot allò no establert expressament per el present article i els articles 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19 s'apliquen les normes de procediment sancionador de l'Administració de la Generalitat.
Article 12. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
a) Organitzar, practicar o celebrar espectacles taurins que no disposin d'autorització administrativa o que incompleixin les seves condicions si hi ha greus riscos per als animals, les persones o els béns.
b) Incomplir les autoritzacions i mesures de seguretat establertes per la normativa, i tenir els locals, les instal·lacions o els recorreguts en mal estat de manera que disminueixi perillosa el nivell de seguretat exigible.
c) Obrir instal·lacions destinades als espectacles taurins, modificar-les substancialment o canviar d'activitat sense l'autorització pertinent, sempre que els fets creïn situacions de greu risc per als animals, les persones o els béns.
d) Incomplir les resolucions de prohibició i suspensió dels espectacles o celebrar espectacles en instal·lacions clausurades o precintades.
e) Participar en un espectacle taurí, si la persona ha estat inhabilitada per a aquesta activitat, durant el període de vigència de la sanció.
f) Negar l'accés dels agents de l'autoritat als espais on se celebren els espectacles taurins o impedir o obstaculitzar greument el compliment de les seves funcions d'inspecció.
g) Cometre dues faltes greus en el període d'un any.
Article 13. Infraccions greus
Són infraccions greus:
a) Organitzar, practicar o celebrar espectacles taurins sense l'autorització administrativa pertinent, o de manera que s'incompleixin les condicions de l'autorització.
b) Incomplir les mesures de seguretat establertes per la normativa i en les autoritzacions, o tenir en mal estat els locals, instal·lacions o recorreguts.
c) Obrir instal·lacions destinades a espectacles taurins o modificar o canviar substancialment l'activitat sense l'autorització pertinent.
d) Ometre les mesures exigibles d'higiene, salubritat o benestar dels animals o tenir en mal estat les instal·lacions o els recorreguts on se celebren els espectacles taurins.
e) No respectar les característiques de les modalitats especificades per l'article 9, en cas de superar el 25% del temps establert per aquest article 9 per a cada modalitat.
f) Incórrer en les prohibicions especificades per l'article 10.
g) Alterar fraudulentament les dades referents als animals o fer participar un animal que no compleixi les condicions per participar en espectacles taurins tradicionals, de conformitat amb la present llei.
h) Administrar als animals qualsevol substància que alteri el seu comportament o les seves aptituds.
i) Celebrar l'espectacle sense la presència del personal de control, d'organització i sanitari establert legalment.
j) Posar en perill la seguretat i la integritat dels altres participants.
k) Cometre qualsevol de les infraccions especificades per l'article 10 si, per la naturalesa de la infracció, l'ocasió o la circumstància, no està classificada com a greu.
l) Utilitzar els elements o efectuar les pràctiques susceptibles de causar danys als animals prohibits explícitament per l'article 10.c.
m) Cometre dues faltes lleus en el període d'un any.
Article 14. Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
a) Ometre les mesures d'higiene exigibles o tenir les instal·lacions en mal estat de manera que produeixin incomoditat manifesta.
b) Superar fins al 25% el temps màxim de participació per a cada animal en cada modalitat d'espectacle establert per l'article 9.
c) Menystenir la presidència o els membres organitzadors i controladors de l'espectacle, o qualsevol de les persones competents per a la inspecció, les persones actuants, les empreses organitzadores o ramaderes, el personal al seu servei i els animals, o faltar-los al respecte.
d) Retardar l'inici de l'espectacle respecte a l'hora anunciada sense causa justificada.
e) Participar en l'espectacle en cas de tenir prohibida la participació per resolució sancionadora.
f) Incomplir qualsevol tipus de requisit o prohibició establert per la present llei i qualsevol altra infracció que no estigui tipificada com a molt greu o greu, o que tot i estar tipificada com a tal, per la seva naturalesa, l'ocasió o la circumstància hagi de classificar-se com a lleu.
Article 15. Sancions
1. Les infraccions molt greus són objecte de les sancions següents, que poden ser alternatives o acumulatives:
a) Multa d'entre 60.001 i 150.000 euros.
b) Un any d'inhabilitació per a l'exercici de l'activitat empresarial de ramaderia taurina i d'organització d'espectacles taurins.
2. Les infraccions greus són objecte de les sancions següents, que poden ser alternatives o acumulatives:
a) Multa d'entre 601 i 60.000 euros.
b) Inhabilitació per prendre part en espectacles amb toros per un període de fins a dos anys.
3. Les infraccions lleus se sancionen amb multa d'entre 50 i 600 euros.
4. Pot decretar-se el decomís dels elements utilitzats per a la comissió d'una infracció.
Article 16. Graduació de les sancions
La sanció imposada ha de ser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. A tal fi, l'òrgan sancionador ha de graduar l'aplicació de les sancions regulades per la present llei, amb la motivació expressa d'acord amb algun dels criteris següents:
a) La gravetat i la transcendència social de la infracció.
b) El risc que la infracció hagi pogut causar a la seguretat de les persones.
c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, ocasionats a les persones, els animals i els béns.
d) La reincidència, en el termini d'un any, en la comissió de faltes tipificades per la present llei, si així s'estableix per resolució ferma.
e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció.
f) La bona disposició manifestada per complir les disposicions legals, acreditada amb l'adopció de mesures de reparació abans de la finalització de l'expedient sancionador.
Article 17. Responsabilitats
1. Són responsables de les infraccions tipificades per la present llei les persones físiques o jurídiques que les cometin.
2. En cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, són responsables solidàries les persones físiques que ocupen o ocupaven càrrecs de l'administració o direcció que ha comès la infracció o que han col·laborat activament en la comissió de la mateixa, que no puguin acreditar haver fet tot el possible, en el marc de les seves competències, per evitar-la, que l'hagin consentida o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si segueixen en el càrrec com si ja n'han cessat.
Article 18. Prescripció i caducitat
1. Les faltes molt greus prescriuen als tres anys; les faltes greus, als dos anys, i les faltes lleus, als sis mesos.
2. El termini de prescripció de les faltes comença a comptar en el moment en què es cometen o des que l'Administració en té coneixement.
3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen als tres anys; per la comissió de faltes greus, als dos anys, i per la comissió de faltes lleus, a l'any.
4. Qualsevol actuació de l'Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d'iniciar o impulsar el procediment sancionador o d'executar les sancions interromp el termini de prescripció, de manera que s'inicia novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d'execució queda interromput durant més d'un mes per causa no imputable als presumptes responsables o infractors.
5. El procediment sancionador ha d'haver estat resolt i la seva resolució notificada en el termini màxim de nou mesos des de la seva obertura, llevat que concorri alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que suposi la interrupció del còmput. Vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d'acord amb el que estableix l'esmentada legislació.
Article 19. Òrgans sancionadors
Els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per exercir les potestats sancionadores que li atribueix la present llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.
Disposicions derogatòries i finals
Disposició derogatòria
Queden derogades la Resolució de 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals amb toros (correbous), i totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin les disposicions de la present llei.
Disposició final primera. Desplegament
1. S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives per dictar els reglaments de desplegament i aplicació de la present llei.
2. El reglament de desplegament de la present llei ha de ser aprovat per decret en el termini d'un any a comptar de la data d'aprovació de la llei.
Disposició final segona. Revisió i actualització de les quanties
Les quanties de les multes fixades per la present llei poden ser revisades i actualitzades per disposició del Govern.
Disposició final tercera. Llista de municipis
S'inclou com a annex la llista actualitzada dels municipis on es celebren festes tradicionals amb toros, sense perjudici de les festes que puguin autoritzar-se posteriorment de conformitat amb la normativa i de les festes la tradició de les quals pugui demostrar-se. L'òrgan competent en la matèria pot nomenar una comissió tècnica que elabori un mapa de municipis de festes tradicionals amb toros.
Disposició final quarta. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», amb l'excepció dels preceptes el compliment dels quals exigeix despesa a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, que tenen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.
Annex. Llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb toros
Municipis amb correbous | Nucli de població / Empresa o entitat organitzadora | Festivitat Terres de l'Ebre: Aldover – Aldover – Festes de setembre. Alfara de Carles – Alfara de Carles – Sant Jaume. Alfara de Carles – Alfara de Carles – Festa Major de Sant Agustí. Alfara de Carles – Alfara de Carles – Festa de setembre. Camarles – Camarles – Festa Major (Sant Jaume). Camarles – El Lligallo del Gànguil – Festa Major dels Lligallos (Sant Joan). Deltebre – Deltebre – Festa Major d'agost. Deltebre – La Cava – Festa Major de Sant Roc. L'Aldea – L'Aldea – Festa Major d'agost. L'Aldea – L'Ermita – Festa de l'Ermita. L'Aldea – L'Estació – Festa Major de l'Estació. L'Aldea – L'Hostal – Festes del Barri de l'Hostal. L'Ampolla – L'Ampolla – Festes de Sant Joan. L'Ampolla – L'Ampolla – Festes del Carme. Paüls – Paüls – Festa Major d'agost. Roquetes – Roquetes – Festa Major (juliol). Tortosa – Campredó – Festa Major (Sant Jaume). Tortosa – Els Reguers – Festa Major dels Reguers. EMD de Jesús – Jesús – Festa Major (juliol). EMD de Jesús – Jesús – Festes de Sant Francesc (octubre). Xerta – Xerta – Festa Major d'estiu (Sant Jaume). Xerta – Xerta – Festa Major d'hivern (Sant Martí). Alcanar – Alcanar – Festes de Sant Isidre. Alcanar – Les Cases d'Alcanar – Festa Major de les Cases (agost). Amposta – Amposta – Festa Major d'agost. Amposta – Barri del Grau – Festes del Carme. Amposta – L'Acollidora – Associació de Veïns l'Acollidora (Sant Cristòfol). Amposta – El Poblenou del Delta – Festes Majors del Poblenou del Delta. Godall – Godall – Festa Major. La Galera – La Galera – Festa Major. La Sénia – La Sénia – Festa Major d'agost. Mas de Barberans – Mas de Barberans – Festa Major de Sant Marc. Masdenverge – Masdenverge – Festa Major. Sant Carles de la Ràpita – Confraria de Pescadors – Festes de la Verge del Carme. Sant Carles de la Ràpita – La Ràpita – Festes de la Verge de la Ràpita. Sant Carles de la Ràpita – La Ràpita – Festa Major (juliol). EMD els Muntells – Els Muntells – Festa Major d'agost. Sant Jaume d'Enveja – Sant Jaume – Festa Major de Sant Jaume. Sant Jaume d'Enveja – Sant Jaume – Festes de la Segregació (juny). Santa Bàrbara – Santa Bàrbara – Festa Major (juliol). Ulldecona – Ulldecona – Festes de la Verge de la Pietat i de Sant Lluc. Ulldecona – Els Valentins – Festa de Sant Antoni. Ulldecona – El Castell – Festes de Sant Joaquim. Arnes – Arnes – Festa Major (juliol). Corbera d'Ebre – Corbera d'Ebre – Festa de Sant Cristòfol. Horta de Sant Joan – Horta de Sant Joan – Festes de setembre. Catalunya central: Cardona – Cardona – Festa Major (setembre). Santpedor – Santpedor – Festa Major (juny). Girona: [Suprimit] [Suprimit] Vidreres – Vidreres – Festa Major (setembre). [Suprimit] Tarragona: El Morell – El Morell – Festa Major (principis d'agost). Mont-roig del Camp – Miami Platja – Festa Major (Sant Jaume). Barcelona: Badalona – Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià - Gran Sol – Juny (Sant Joan). Vilanova i la Geltrú – Penya Taurina i Cultural La Collada - Sis Camins – Juliol. Vilanova i la Geltrú – [sense especificar] – Agost. (Es van suprimir diversos municipis de la llista per l'art. 208 de la Llei 5/2017, de 28 de març.)
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 1 d'octubre de 2010.–El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Aguilera.
Font i provença
Títol original: Ley 34/2010, de 1 de octubre, de regulación de las fiestas tradicionales con toros. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 8a4cc5582ea9).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.