Text legal · Traducció no oficial
Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 6/2001
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 6/2001 regula les instal·lacions i els aparells d'enllumenat exterior i interior de Catalunya pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir. Estableix una zonificació del territori en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica (zones E1 a E4 i punts de referència), fixa limitacions i prohibicions sobre el flux d'hemisferi superior instal·lat, i regula les característiques tècniques de les instal·lacions i el règim horari dels usos. La norma determina les obligacions de les administracions públiques per garantir el compliment dels objectius perseguits, regula el règim econòmic mitjançant un fons de protecció del medi i línies d'ajuts, i estableix un règim sancionador amb infraccions lleus, greus i molt greus. També preveu disposicions addicionals, transitòries i finals relatives a l'adaptació dels enlluernaments existents, les campanyes de conscienciació i el desplegament reglamentari. Estructuralment, la Llei s'organitza en cinc capítols: disposicions generals (cap. I), règim regulador dels enlluernaments (cap. II), actuacions de les administracions públiques (cap. III), règim econòmic (cap. IV) i règim sancionador i potestat d'inspecció i control (cap. V), seguits de cinc disposicions addicionals, dues de transitòries i set de finals. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
S'aplica a totes les instal·lacions i aparells d'enllumenat exterior i interior situats a Catalunya que puguin produir contaminació lumínica, tant de titularitat pública com privada, amb les exempcions previstes a l'article 3 (ports, aeroports, instal·lacions ferroviàries, carreteres, autopistes, telefèrics, instal·lacions de senyalització de costes, Forces i Cossos de Seguretat, instal·lacions militars, vehicles de motor, infraestructures la il·luminació de les quals estigui regulada per normes de seguretat i determinades instal·lacions industrials).
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey de acuerdo con lo que establece el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, promulgo la siguiente Ley 6/2001, de 31 de mayo, de Ordenación Ambiental del Alumbrado para la Protección del Medio Nocturno. — Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
La il·luminació artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l'habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessària per a la realització d'un gran nombre d'activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequats de les instal·lacions d'enllumenat té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient, en la mesura que s'estan alterant, de manera desordenada, les condicions naturals d'obscuritat que són pròpies de les hores nocturnes.
D'altra banda, una il·luminació nocturna excessiva o defectuosa constitueix una forma de contaminació, en tant que afecta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i ha de ser protegit, tant perquè es tracta d'un patrimoni comú de tots els ciutadans com per la necessitat de possibilitar-ne l'estudi científic.
Finalment, una il·luminació nocturna que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d'energia i fa possible un notable estalvi energètic. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible a què aspira Catalunya.
Igualment, cal tenir present que el Parlament ja s'ha pronunciat, en diverses resolucions, sobre la necessitat de dur a terme les actuacions adequades per afrontar la problemàtica derivada de la contaminació lumínica. Així, la Resolució 89/V, de 1996, fa referència a la necessitat d'impedir la dispersió lumínica; la Resolució 728/V, de 1998, instava el Govern a impulsar un programa d'actuacions per combatre la contaminació lumínica, i la Resolució 616/V, de 1998, instava el Govern a constituir una comissió tècnica per a l'elaboració d'una norma reguladora d'aquest tipus de contaminació.
Totes aquestes raons, unides a la progressiva conscienciació ciutadana cap a la protecció del medi, justifiquen la necessitat de regular, mitjançant la present Llei, mecanismes que permetin donar resposta a la problemàtica que planteja una il·luminació nocturna inadequada, i a les formes de contaminació lumínica que se'n derivin, sense oblidar, en cap moment, la importància que l'enllumenat nocturn té com a element essencial per a la seguretat ciutadana, per a la circulació i també per a la vida comercial, turística i recreativa de les zones habitades. En tot cas, una regulació adequada de l'enllumenat nocturn ha de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a les ciutats i als pobles.
La Llei, doncs, determina la divisió del territori en diverses zones en funció de les característiques i especificitats de cadascuna en relació amb la claredat lumínica que pot ser admissible, i també regula els aspectes relatius a les intensitats de lluminositat permeses, al disseny i la instal·lació de l'enllumenat i al règim estacional i horari d'usos.
La Llei estableix, igualment, les obligacions de les administracions públiques per assegurar el compliment dels objectius que persegueix, fixa les ajudes econòmiques necessàries per donar suport a les possibles operacions d'adaptació dels enlluernaments existents a les noves prescripcions, regula el règim sancionador corresponent i, finalment, impulsa campanyes de conscienciació ciutadana cap a la problemàtica ambiental que planteja la contaminació lumínica.
Tota aquesta regulació ha de permetre fer un altre pas endavant cap al compromís global de tota la societat en la defensa i la conservació del medi, inserit en el marc d'un desenvolupament sostenible que faci possible el creixement del benestar econòmic i social i el compatibilitzi amb la necessària protecció del medi.
En aquest sentit, l'aplicació de la present Llei ha de servir per millorar l'eficiència energètica de les il·luminacions.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
És objecte de la present Llei la regulació de les instal·lacions i els aparells d'enllumenat exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.
Article 2. Finalitats
La present Llei té com a finalitats:
a) Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes, en general.
b) Promoure l'eficiència energètica dels enlluernaments exteriors i interiors mitjançant l'estalvi d'energia, sense minva de la seguretat.
c) Evitar la intrusió lumínica en l'entorn domèstic i, en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis.
d) Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.
Article 3. Exempcions d'aplicació
1. Estan exempts del compliment de les obligacions fixades per la present Llei, en els supòsits i amb l'abast que siguin fixats per via reglamentària:
a) Els ports, els aeroports, les instal·lacions ferroviàries, les carreteres, les autovies i les autopistes.
b) Els telefèrics i els altres mitjans de transport de tracció per cable.
c) Les instal·lacions i els dispositius de senyalització de costes.
d) Les instal·lacions de les Forces i els Cossos de Seguretat i les instal·lacions de caràcter militar.
e) Els vehicles de motor.
f) En general, les infraestructures la il·luminació de les quals estigui regulada per normes destinades a garantir la seguretat de la ciutadania.
g) Les instal·lacions industrials que, per les característiques dels seus processos productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores del dia i duen a terme la seva activitat a l'aire lliure. Aquesta exempció afecta únicament els espais concrets que, en aplicació de la normativa vigent en matèria de seguretat industrial o de seguretat en el lloc de treball, necessiten unes condicions específiques d'il·luminació no conciliables amb la normativa de protecció del medi nocturn. [Ref. BOE-A-2012-546]
2. S'exclou de l'àmbit d'aplicació de la present Llei la llum produïda per combustió en el marc d'una activitat sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu, si no té finalitat d'il·luminació.
Article 4. Definicions
1. Als efectes de la present Llei, s'entén per:
a) Contaminació lumínica: L'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona on s'han instal·lat les lluminàries.
b) Difusió cap al cel: La forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que es difonen cap al firmament.
c) Enlluernament: La forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió.
d) Intrusió lumínica: La forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l'àrea on són útils per a l'activitat prevista i envaeixen zones on no són necessaris i on poden causar molèsties o perjudicis.
e) Sobreconsum: El consum energètic inútil o innecessari derivat de l'emissió de fluxos lluminosos amb excés d'intensitat o de distribució espectral.
f) Enllumenat exterior: La instal·lació prevista per il·luminar superfícies situades fora d'espais coberts.
g) Enllumenat interior: La instal·lació prevista per il·luminar superfícies situades dins d'espais coberts.
h) Lluminositat: El flux de llum pròpia o reflectida, que pot ser:
h) 1. Lluminositat reduïda: La que és de baixa intensitat respecte al nivell referent de llum.
h) 2. Lluminositat mitjana: La que té una intensitat intermèdia respecte al nivell referent de llum.
h) 3. Lluminositat alta: La que té una intensitat accentuada respecte al nivell referent de llum.
i) Nivell referent de llum: Nivell d'intensitat de fluxos lluminosos determinat per via reglamentària a fi del compliment de les prescripcions de la present Llei i de la normativa que la desplegui.
j) Flux d'hemisferi superior instal·lat: Flux radiat per damunt del pla horitzontal per un aparell d'il·luminació o per un cos, un edifici o un element lluminós.
k) Horari nocturn: Franja horària que va des de l'hora que sigui fixada per via reglamentària fins a la sortida del sol.
l) Modificació de l'enllumenat: Canvi en les instal·lacions o els aparells d'enllumenat, amb l'abast i les condicions que siguin determinades per via reglamentària.
m) Lluminària: Aparell que conté una font de llum.
n) Estalvi energètic: Obtenció de la llum necessària amb el mínim consum d'energia.
o) Eficiència energètica: Màxim aprofitament d'una lluminària.
2. També als efectes de la present Llei, i pel que fa a l'ús a què és destinat l'enllumenat, s'entén per:
a) Enllumenat exterior viari: El de les superfícies destinades al trànsit de vehicles.
b) Enllumenat exterior per a vianants: El de les superfícies destinades al pas de persones.
c) Enllumenat exterior viari i per a vianants: El de les superfícies destinades al trànsit de vehicles i al pas de persones.
d) Enllumenat exterior ornamental: El de les superfícies il·luminades amb objectius estètics.
e) Enllumenat exterior industrial: El de les superfícies destinades a una activitat industrial.
f) Enllumenat exterior comercial i publicitari: El de les superfícies destinades a una activitat comercial o publicitària.
g) Enllumenat exterior esportiu i recreatiu: El de les superfícies destinades a una activitat esportiva o recreativa.
h) Enllumenat exterior de seguretat: El de les superfícies que cal vigilar i controlar.
i) Enllumenat exterior d'edificis: El de les superfícies que, tot i que formen part d'una finca de propietat privada, són externes a les edificacions.
j) Enllumenat exterior d'equipaments: El de les superfícies que, tot i que formen part d'un equipament, públic o privat, són externes a les edificacions.
Capítol II. Règim regulador dels enlluernaments
Article 5. Zonificació
1. Per a l'aplicació de la present Llei, el territori s'ha de dividir en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.
2. La divisió del territori en zones s'ha d'establir per via reglamentària i s'ha d'ajustar a la zonificació següent:
a) Zona E1: Àrees incloses en el pla d'espais d'interès natural o en àmbits territorials que hagin de ser objecte d'una protecció especial, per raó de les seves característiques naturals o del seu valor astronòmic especial, en les quals només es pot admetre una lluminositat mínima.
b) Zona E2: Àrees incloses en àmbits territorials que només admeten una lluminositat reduïda.
c) Zona E3: Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una lluminositat mitjana.
d) Zona E4: Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una lluminositat alta.
e) Punts de referència: Punts propers a les àrees de valor astronòmic o natural especial incloses en la zona E1, per a cadascun dels quals cal establir una regulació específica en funció de la distància a què es trobin de l'àrea en qüestió.
3. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en el seu terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l'apartat 2, llevat que concorrin causes justificades, d'acord amb el que sigui regulat per reglament.
Article 6. Limitacions i prohibicions
1. El flux d'hemisferi superior instal·lat aplicable a les zones establertes en virtut de l'article 5 s'ha de regular per via reglamentària, per a cadascun dels usos especificats per l'article 4.2 i per a qualsevol altre ús que sigui determinat per reglament.
2. Els nivells màxims de llum per a cadascun dels usos especificats per l'article 4.2 s'han d'establir per via reglamentària, tenint en compte les recomanacions internacionals, amb mecanismes que en permetin l'adequació en cas de modificació de les esmentades recomanacions.
3. Els projectes d'instal·lació d'enlluernaments que hagin de funcionar en horari nocturn han d'anar acompanyats d'una memòria que en justifiqui la necessitat.
4. Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d'hemisferi superior instal·lat, atenent les característiques i especificitats del seu territori, sempre que no disminueixi la protecció atorgada en virtut de l'apartat 2, llevat que concorrin causes justificades, d'acord amb el que sigui regulat per via reglamentària.
5. Els nivells màxims de llum establerts en virtut de l'apartat 2 també són aplicables als enlluernaments interiors, si produeixen intrusió lumínica cap a l'exterior.
6. Es prohibeixen:
a) Les lluminàries, integrals o monocromàtiques, amb un flux d'hemisferi superior emès que superi el 50 per 100 d'aquest, llevat que il·luminin elements d'un interès històric o artístic especial, d'acord amb el que sigui determinat per via reglamentària.
b) Les fonts de llum que, mitjançant projectors convencionals o làsers, emetin per damunt del pla horitzontal, llevat que il·luminin elements d'un interès històric especial, d'acord amb el que sigui determinat per via reglamentària.
c) Els artefactes i els dispositius aeris de publicitat nocturna.
d) La il·luminació de grans extensions de platja o de costa, excepte per raons de seguretat, en cas d'emergència o en els casos que sigui determinat per via reglamentària, en atenció als usos de l'enllumenat.
e) L'enllumenat de les pistes d'esquí en zones E1, excepte per a esdeveniments esportius extraordinaris d'acord amb el que s'estableixi per reglament, i en la resta de zones per una durada superior a un valor establert per reglament. Per reglament també es poden fixar les franges horàries en les quals és permès l'enllumenat i altres condicions addicionals per a la protecció del medi nocturn i de la fauna. [Ref. BOE-A-2015-3637]
f) La il·luminació d'instal·lacions a falta de la memòria justificativa que exigeix l'apartat 3.
Article 7. Característiques de les instal·lacions i els aparells d'il·luminació
1. Les instal·lacions i els aparells d'il·luminació s'han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s'afavoreixi l'estalvi, l'ús adequat i l'aprofitament de l'energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.
2. S'han d'establir per via reglamentària les prescripcions aplicables als aparells d'il·luminació, en funció, si escau, de les zones establertes d'acord amb l'article 5 i dels nivells màxims fixats d'acord amb l'article 6, especialment pel que fa a:
a) La inclinació i la direcció de les lluminàries, les característiques del tancament i la necessitat d'apantallar-les per evitar valors excessius de flux d'hemisferi superior instal·lat, d'enlluernament o d'intrusió lumínica.
b) El tipus de làmpades que cal utilitzar o d'ús preferent.
c) Els sistemes de regulació del flux lluminós en horaris especials, si escau.
3. Els aparells d'enllumenat exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, compleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l'angle d'implantació respecte a l'horitzontal i l'eficiència energètica, poden acreditar mitjançant un distintiu homologat la seva qualitat per evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.
4. S'han d'adoptar els programes de manteniment necessaris per a la conservació permanent de les característiques de les instal·lacions i els aparells d'il·luminació.
5. D'acord amb els criteris d'estalvi energètic, en els processos de renovació de l'enllumenat públic s'han de substituir les làmpades de vapor de mercuri d'alta pressió (VM) per altres de menor emissió de radiació de longitud d'ona curta i major eficàcia lluminosa. Aquests processos han de tendir a la reducció de la potència instal·lada. [Ref. BOE-A-2014-2999]
Article 8. Règim estacional i horari d'usos de l'enllumenat
1. L'enllumenat exterior, tant el de propietat pública com el de propietat privada, s'ha de mantenir apagat en horari nocturn, tant en zones comercials com en zones industrials, residencials o rurals, excepte en els casos següents:
a) Per raons de seguretat.
b) Per il·luminar carrers, camins, vials, llocs de pas i, mentre siguin destinades a aquest ús, zones d'equipament i d'aparcament.
c) Per a usos comercials, industrials, agrícoles, esportius o recreatius, durant el temps d'activitat.
d) Per altres motius justificats, que s'han de determinar per via reglamentària i s'han d'haver especificat en la memòria justificativa que exigeix l'article 6.3.
2. Els ajuntaments han de regular un règim propi d'enllumenat per als esdeveniments nocturns singulars, festius, firals, esportius o culturals a l'aire lliure, que han de compatibilitzar la prevenció de la contaminació lumínica i l'estalvi energètic amb les necessitats derivades dels esmentats esdeveniments.
3. Els criteris generals del règim estacional i horari d'usos de l'enllumenat exterior s'han de regular per via reglamentària. La regulació ha de tenir en compte les especificitats a què fan referència els apartats 1 i 2, ha de fixar els condicionants aplicables a l'enllumenat en horari nocturn de monuments o d'altres elements d'un interès cultural, històric o turístic especial, i tenir en compte l'ús dels sistemes d'il·luminació més eficients. [Ref. BOE-A-2012-546]
4. El que estableix el present article també és aplicable als enlluernaments interiors, tant els de propietat pública com els de propietat privada, si produeixen intrusió lumínica a l'exterior.
Capítol III. Actuacions de les administracions públiques
Article 9. Obligacions de les administracions públiques
Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè:
a) Els enlluernaments distribueixin la llum de la manera més efectiva i eficient i utilitzin la quantitat mínima de llum per satisfer els criteris d'enllumenat.
b) Les lluminàries utilitzades siguin tancades o apantallades, d'acord amb el que estableixen els articles 6 i 7.
c) Els enlluernaments exteriors que s'instal·lin preferentment tinguin acreditada la seva qualitat per evitar la contaminació lumínica i estalviar energia, d'acord amb el que estableix l'article 7.3.
d) Els components dels enlluernaments s'ajustin adequadament a les característiques dels usos i de la zona il·luminada i emetin preferentment en la zona de l'espectre visible de longitud d'ona llarga.
e) Els enlluernaments estiguin connectats només quan calgui, mitjançant temporitzadors, si escau.
f) Els enlluernaments es mantinguin apagats en horari nocturn, quan no siguin necessaris.
g) Les instal·lacions i els aparells d'il·luminació siguin sotmesos al manteniment adequat per a la conservació permanent de les seves característiques.
Article 10. Règim d'intervenció de l'administració ambiental
1. Les característiques dels enlluernaments exteriors, ajustades a les disposicions de la present Llei i de la normativa que la desplegui, s'han de fer constar en els projectes tècnics annexos a la sol·licitud d'autorització ambiental, a la sol·licitud de llicència ambiental o, si escau, a la comunicació de l'activitat, d'acord amb el que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental.
2. El que estableix l'apartat 1 també és aplicable als enlluernaments interiors, si produeixen intrusió lumínica a l'exterior.
Article 11. Criteris per a la contractació administrativa
1. Les administracions públiques han d'incloure en els plecs de clàusules administratives d'obres, de serveis i de subministraments els requisits que han de complir necessàriament l'enllumenat exterior per ajustar-se als criteris de prevenció i correcció de la contaminació lumínica establerts per la present Llei i per la normativa que la desplegui.
2. El distintiu homologat a què es refereix l'article 7.3 per als aparells d'il·luminació acredita que compleixen els requisits fixats per l'apartat 1 als efectes de la contractació administrativa.
3. Les construccions, les instal·lacions i els habitatges que requereixen il·luminació en horari nocturn han de presentar a l'administració pública competent una memòria que en justifiqui la necessitat. En tot cas, el projecte d'enllumenat s'ha d'ajustar al màxim als criteris de prevenció de la contaminació lumínica.
Article 12. Construccions finançades amb fons públics
Els projectes d'enllumenat exterior en construccions, instal·lacions i habitatges finançats amb fons públics s'han d'ajustar necessàriament als criteris de prevenció de la contaminació lumínica que estableix la present Llei.
Capítol IV. Règim econòmic
Article 13. Fons econòmic
1. Es crea el fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica, que es nodreix dels recursos següents:
a) L'import dels ingressos provinents de les sancions imposades per l'Administració de la Generalitat en aplicació de la present Llei.
b) Les aportacions i les ajudes atorgades per particulars, per empreses i institucions públiques o privades i per administracions públiques.
c) Les aportacions dels pressupostos de la Generalitat necessàries per garantir el compliment dels objectius de la present Llei.
2. La recaptació del fons creat per l'apartat 1 s'afecta a la concessió d'ajudes i subvencions destinades a la implantació de les mesures establertes per la present Llei i per la normativa que la desplegui.
Article 14. Règim d'ajudes
1. S'han d'establir línies d'ajudes específiques per promoure l'adaptació dels enlluernaments exteriors a les prescripcions de la present Llei.
2. Per a l'atorgament de les ajudes a què es refereix l'apartat 1, és criteri preferent el fet que l'enllumenat es trobi dins d'una zona E1 o un punt de referència.
3. Les sol·licituds que es formulin per rebre les ajudes a què es refereix l'apartat 1 s'han de presentar acompanyades del projecte tècnic de la instal·lació i del pressupost corresponent.
Capítol V. Règim sancionador i potestat d'inspecció i control
Article 15. Infraccions sancionables
Constitueixen infracció administrativa les accions i les omissions que contravenen les obligacions que estableix la present Llei, d'acord amb la tipificació i la graduació que estableix l'article 16.
Article 16. Tipificació de les infraccions
1. Són infraccions lleus els incompliments dels requeriments formulats per l'Administració per esmenar les accions o omissions següents: [Ref. BOE-A-2023-10344]
a) Vulnerar el règim horari d'ús de l'enllumenat.
b) Excedir el flux d'hemisferi superior instal·lat establert per la normativa.
c) Instal·lar una tipologia de làmpada diferent de l'establerta en la normativa.
d) Infringir per acció o per omissió qualsevol altra determinació de la present llei o de la reglamentació que la desplegui, llevat que s'incorri en una infracció greu o molt greu.
2. Són infraccions greus les accions o omissions següents:
a) Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat fora de zones de màxima protecció (E1), punts de referència i les seves àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.
b) Incomplir en més del 100% els valors límit d'altres paràmetres lluminotècnics establerts per la present llei o per la reglamentació que la desplegui.
c) (Derogada.)
d) (Derogada.)
e) Cometre una infracció tipificada com a lleu, si causa un impacte important al medi o a edificis habitats.
f) Obstruir l'activitat de control o d'inspecció de l'Administració.
3. Són infraccions molt greus les accions o omissions següents:
a) Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat en zones de màxima protecció (E1), punts de referència i les seves àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.
b) Cometre una infracció tipificada com a greu, si causa un impacte important sobre el medi o sobre edificis habitats.
c) Cometre una infracció tipificada com a lleu si es donen acumulativament les circumstàncies següents: un impacte important en el medi o en edificis habitats i que l'acció infractora tingui un abast territorial extens o afecti un nombre molt elevat de punts de llum. [Ref. BOE-A-2022-953] [Ref. BOE-A-2014-2999]
Article 17. Responsabilitat
Són responsables de les infraccions de la present Llei les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor.
Article 18. Procediment sancionador
El procediment administratiu aplicable per a la imposició de les sancions fixades per la present Llei és el que estableix la normativa vigent reguladora del procediment sancionador.
Article 19. Quantia de les sancions
Les sancions que corresponen a cada tipus d'infracció són les següents: [Ref. BOE-A-2022-953] [Ref. BOE-A-2014-2999]
a) Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 250 euros a 1.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multes de 1.001 euros a 5.000 euros.
c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.
Article 20. Graduació de les sancions
Les sancions es graduen tenint en compte els criteris següents:
a) La intencionalitat de la persona infractora.
b) El grau de participació en el fet per un altre títol que el d'autor.
c) La reincidència, si per resolució ferma s'ha declarat la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa.
d) El grau d'afectació al medi en funció de la vulnerabilitat de la zona, la distància de les zones més vulnerables, l'abast territorial de l'impacte, la quantitat de flux lluminós, la radiància emesa per la llum, el grau o percentatge de superació del valor límit que ha estat superat, així com les hores que la llum ha de romandre encesa. [Ref. BOE-A-2022-953] [Ref. BOE-A-2014-2999]
Article 21. Mesures cautelars
1. Si es detecta l'existència d'una actuació contrària a les determinacions de la present Llei, l'administració competent ha de requerir a l'interessat, amb audiència prèvia, perquè la corregeixi, i ha de fixar un termini a aquest efecte.
2. En cas que el requeriment a què es refereix l'apartat 1 sigui desatès, l'administració competent pot acordar, per resolució motivada, i amb audiència prèvia de l'interessat, les mesures necessàries per desconnectar i, si escau, precintar l'enlluernament infractor.
3. Les mesures cautelars determinades pel present article es poden adoptar simultàniament a l'acord d'incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment posterior de la tramitació, i no es poden prolongar per més de tres mesos.
Article 22. Multes coercitives i reparació dels danys
1. Es poden imposar multes coercitives, d'una quantia màxima de 10.000 euros, i un màxim de tres multes consecutives, per compel·lir al compliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores que s'hagin dictat. [Ref. BOE-A-2022-953]
2. Si una infracció de la present Llei causa un dany a la biodiversitat del medi, el responsable té l'obligació de reparar-lo, i ha de retornar prioritàriament la situació a l'estat originari, previ a l'alteració. Si la reparació no és possible, el responsable de la infracció ha d'indemnitzar pels danys i perjudicis.
3. La imposició de multes coercitives i l'exigència de la reparació del dany o de la indemnització pels danys i perjudicis causats és compatible amb la imposició de les sancions que corresponguin.
Article 23. Potestat sancionadora i òrgans competents
1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades per la present Llei correspon a l'Administració de la Generalitat i als ens locals.
2. Els òrgans competents per imposar les sancions fixades per la present Llei s'han de determinar per reglament.
Article 24. Potestat d'inspecció i control
1. La potestat d'inspecció i control dels enlluernaments que puguin ser font de contaminació lumínica correspon al Departament de Medi Ambient i als ajuntaments, i és exercida per personal acreditat al servei de l'Administració respectiva, que té la condició d'autoritat, sense perjudici del que estableix la disposició addicional tercera.
2. Els fets constatats en l'acta d'inspecció aixecada pel personal acreditat a què es refereix l'apartat 1 tenen valor probatori, sense perjudici de les proves que puguin aportar els interessats.
3. Les entitats o persones sotmeses a inspecció tenen l'obligació de facilitar al màxim el desenvolupament de les tasques d'inspecció i control.
Article 25. Règim d'inspecció i control de les activitats sotmeses a la normativa de prevenció i control ambiental
1. La persona titular de l'activitat ha de garantir en tot moment que es compleixen les prescripcions fixades en matèria de prevenció de la contaminació lumínica en el permís de l'activitat.
2. Els controls ambientals inicials o les inspeccions ambientals d'inici de l'activitat de les activitats subjectes a la normativa de prevenció i control ambiental han d'incloure la comprovació del compliment de les prescripcions establertes en els corresponents permisos en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.
3. El compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica incloses en els permisos ambientals ha de ser comprovat, com a màxim, cada sis anys. Sempre que sigui possible, aquestes actuacions de comprovació s'han de dur a terme en el marc del control ambiental periòdic o de la inspecció periòdica integrada dels establiments.
4. Les actuacions de comprovació s'han de realitzar d'acord amb les instruccions tècniques aprovades per la direcció general competent en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.
5. Les activitats sotmeses al règim de comunicació que disposin d'instal·lacions d'il·luminació exterior de més de 5 kW de potència han d'acompanyar la comunicació d'una certificació acreditativa del compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica lliurada per una entitat col·laboradora de l'Administració o pels serveis tècnics municipals. [Ref. BOE-A-2015-3637]
Disposició addicional primera
Els enlluernaments exteriors existents en el moment de l'entrada en vigor de la present Llei poden mantenir inalterables les seves condicions tècniques, en els termes que estableix la disposició transitòria primera, però han d'ajustar el règim d'usos horaris al que determinen la present Llei i la normativa que la desplegui.
Disposició addicional segona
Si posteriorment a l'entrada en vigor de la present Llei es duu a terme una modificació substancial d'un enlluernament exterior que n'afecta la intensitat, l'espectre o el flux d'hemisferi superior instal·lat, s'ha d'ajustar en tot cas a les prescripcions de la Llei i de la normativa que la desplegui.
Disposició addicional tercera
Les actuacions d'inspecció i control dels enlluernaments exteriors, pel que fa al compliment de la present Llei, poden ser dutes a terme per entitats col·laboradores, que han d'estar degudament autoritzades i han de comptar amb els mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de les seves funcions.
Disposició addicional quarta
Els ajuntaments poden delegar en els consells comarcals la zonificació del terme municipal que els autoritza l'article 5.3, en els termes que estableix la normativa sobre règim local.
Disposició addicional cinquena
El desplegament reglamentari de la present Llei ha de tenir en compte, d'acord amb els requisits i els principis que la Llei estableix, les alteracions de la claredat natural causades per l'activitat humana, a més de la instal·lació d'enlluernaments, que puguin derivar en formes de contaminació lumínica.
Disposició transitòria primera
1. Ha de cessar el funcionament de qualsevol element d'una instal·lació d'enllumenat exterior que estigui inclòs en algun dels supòsits següents, d'acord amb els terminis establerts pels apartats 2, 3 i 4: [Ref. BOE-A-2015-3637] [Ref. BOE-A-2014-2999] [Ref. BOE-A-2012-546] [Ref. BOE-A-2010-737]
a) Làmpades ubicades en zona E1 que no són de vapor de sodi o d'altres tecnologies de característiques espectrals similars.
b) Làmpades de vapor de mercuri d'alta pressió.
c) Llums que tenen un flux d'hemisferi superior instal·lat superior al 50%.
2. Si es tracta d'instal·lacions ubicades en un punt de referència o en la seva àrea d'influència, el termini venç el 31 de març de 2016.
3. Si es tracta d'instal·lacions de titularitat pública, el termini venç el 31 de desembre de 2016.
4. Si es tracta d'instal·lacions de titularitat privada, el termini venç el 31 de desembre de 2018.
Disposició transitòria segona
La Generalitat, per mitjà del règim d'ajudes regulat per l'article 14 i dels altres mecanismes pressupostaris pertinents, ha de col·laborar amb els ajuntaments per garantir l'adaptació dels enlluernaments públics dels termes municipals respectius a les prescripcions de la present Llei.
Disposició final primera
El Departament de Medi Ambient ha de promoure campanyes de difusió i conscienciació ciutadana en relació amb la problemàtica que comporta la contaminació lumínica.
Disposició final segona
D'acord amb el principi de col·laboració, s'han de promoure convenis de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i l'Administració Local, així com, si escau, l'Administració General de l'Estat, amb vista a l'impuls i la implantació de les mesures que regula la present Llei.
Disposició final tercera
1. En el termini de dos mesos des de l'entrada en vigor de la present Llei, s'ha de regular i constituir una comissió de prevenció i correcció de la contaminació lumínica, amb la participació dels diversos sectors implicats, amb la funció d'impulsar i promoure l'aplicació de la present Llei, i qualsevol altra que li sigui atribuïda.
2. El desplegament reglamentari de la present Llei s'ha d'efectuar en el termini de nou mesos a partir de la constitució de la comissió a què es refereix l'apartat 1.
Disposició final quarta
Es faculta el Govern per actualitzar, mitjançant decret, les multes fixades per la present Llei, d'acord amb les variacions de l'índex de preus al consum.
Disposició final cinquena
S'habilita el Govern per desplegar i aplicar la present Llei i el conseller o consellera de Medi Ambient per fer la regulació de la Comissió de Prevenció i Correcció de la Contaminació Lumínica a què es refereix la disposició final tercera.
Disposició final sisena
En el termini que estableix la disposició final tercera per al desplegament reglamentari de la present Llei, el departament competent ha de determinar els requisits per atorgar el distintiu homologat a què es refereix l'article 7.3.
Disposició final setena
La present Llei entra en vigor als tres mesos de la seva publicació.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els Tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 31 de maig de 2001. — FELIP PUIG I GODES, Conseller de Medi Ambient. — JORDI PUJOL, President.
Font i provença
Títol original: Ley 6/2001, de 31 de mayo, de Ordenación Ambiental del Alumbrado para la Protección del Medio Nocturno. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash a86a27129911).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.