Llei 17/1985, de 1 de juliol, sobre objectes fabricats amb metalls preciosos

Article primer.

1. Als efectes de la present Llei es qualifiquen com a metalls preciosos exclusivament el platí, l'or i la plata, i es denominen objectes fabricats amb metalls preciosos els que continguin, totalment o parcialment, platí, or o plata en la proporció legal en ella establerta.

2. Per a la fabricació, el tràfic i la comercialització d'aquests objectes hauran de complir-se els preceptes de la present Llei.

Article segon.

Queden exceptuats de l'àmbit d'aplicació de la present Llei:

a) Les matèries primeres destinades a la fabricació d'objectes, inclosos lingots, xapes, fulles, làmines, varetes, fils, bandes i tubs, excepte quan siguin directament comercialitzats per al públic, en aquest cas han de tenir les mateixes garanties que la resta d'objectes fabricats amb metalls preciosos. No obstant això, quan es considerin matèries primeres podran ser sotmesos a assaig oficial i s'expedirà el corresponent certificat de matèria de referència.

b) Les parts d'articles o productes semielaborats incomplets, les quals únicament podran ser transferides entre fabricants.

c) Les peces per a pròtesis dentàries i ús mèdic.

d) Les peces i instruments d'ús científic, destinats a laboratoris o a l'ús industrial, o a aplicacions estratègiques.

e) Els objectes fabricats amb metalls preciosos que tinguin caràcter d'antiguitat, considerant com a tals els que tinguin més de cent anys.

f) Les monedes que tenen o han tingut curs legal.

Article tercer.

S'entén per «llei» la proporció en pes en la qual el metall preciós pur entra en un aliatge. S'expressarà en mil·lèsimes i es representarà convencionalment amb un nombre de tres dígits. La «llei» ha de ser constant en tot el cos de l'objecte.

Article quart.

1. Es denomina contrast la senyal amb la qual, mitjançant punxonat, hauran de ser marcats els objectes fabricats amb metalls preciosos que compleixin les prescripcions de la present Llei, prèviament al seu tràfic o comercialització a l'interior del país.

2. Els punxons per al citat contrast seran: a) De garantia. b) D'identificació d'origen, és a dir, de fabricant o d'importador.

3. Els punxons de garantia són d'ús exclusiu per part dels laboratoris facultats a aquest fi per les administracions públiques competents en matèria d'anàlisi i contrast de metalls preciosos. Aquests punxons, així com les lletres o xifres que si escau els complementin, seran fabricats per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre i facilitats als laboratoris de contrast autoritzats, i se'n portarà un registre pel Centre Directiu competent del Ministerio de Industria y Energía, el qual serà, així mateix, l'encarregat de tramitar el subministrament a aquests laboratoris.

4. Les marques dels punxons de garantia seran figures geomètriques, de forma diferent per al platí, l'or i la plata, i en elles han de figurar la indicació de la «llei» de l'aliatge i la contrasenya del laboratori que realitzi el contrast. Reglamentàriament es determinaran la forma, les indicacions i les dimensions d'aquestes marques per a cadascun dels metalls preciosos.

5. Els punxons d'identificació d'origen per a fabricants i importadors compliran els requisits de disseny, fabricació i utilització que es determinin reglamentàriament.

6. Amb caràcter general, en els objectes d'origen o procedència desconeguts no es punxonarà cap contrast, si bé en els termes i formes que es determinin reglamentàriament podran ser contrastats per causa justificada amb el punxó de garantia, després d'un examen meticulós i individual d'aquests objectes.

Article cinquè.

1. Per a la comprovació de les lleis d'aliatges de metalls preciosos i el consegüent contrast, podran aplicar-se els mètodes i aparells que en cada moment aconsellin els avenços de la tècnica, però uns i altres hauran d'haver estat prèviament autoritzats per les administracions públiques.

2. Reglamentàriament es determinaran els procediments oficials de contrast per al platí, l'or i la plata, d'aplicació habitual, així com per a casos de divergència o litigi.

3. Els assaigs es realitzaran de manera que es causi el mínim deteriorament possible de l'objecte de metall preciós. No obstant això, quan hi hagi dubtes fundats en relació amb possibles irregularitats, els laboratoris queden facultats per realitzar assaigs de tipus destructiu, en els termes i formes que es determinin reglamentàriament, tot i procedint al pagament pertinent en el cas que l'objecte analitzat compleixi les prescripcions legals.

Article sisè.

1. Els laboratoris facultats per dur a terme l'assaig i el consegüent contrast de garantia d'objectes fabricats amb metalls preciosos hauran de pertànyer a alguna de les categories següents: a) Laboratoris oficials de les administracions públiques. b) Laboratoris autoritzats i intervinguts per les administracions públiques en la forma que es determini reglamentàriament.

2. En tot cas, els laboratoris hauran de comptar amb els mitjans adequats, tant materials com humans, que s'estableixin reglamentàriament, i realitzaran, quan correspongui, el marcatge dels objectes fabricats amb metalls preciosos de la manera que igualment es reguli.

Article setè.

1. Podran recobrir-se els objectes de plata totalment o parcialment amb un bany d'or, rodi o un altre element amb fins protectors o decoratius, essent en tal cas considerats com de plata mentre es compleixin les especificacions de la plata.

2. Igualment podrà aplicar-se un bany de rodi sobre els objectes d'or o aliar aquest metall amb altres elements amb la finalitat d'obtenir coloracions diferents. En ambdós casos, aquests objectes seran considerats com d'or sempre que compleixin les especificacions que s'estableixen per a ell.

Article vuitè.

Reglamentàriament es determinarà: a) La forma d'unió mecànica de peces de metalls preciosos. b) Les condicions de la utilització de soldadures. c) L'acoblament de metalls industrials a objectes fabricats amb metalls preciosos, així com l'ús en aquests objectes de materials no metàl·lics. d) La fabricació d'objectes que incorporin diferents metalls preciosos. e) Qualsevol altra circumstància que afecti la forma de producció o comercialització d'objectes fabricats amb metalls preciosos.

Article novè.

1. Perquè un objecte de metall preciós pugui ser comercialitzat a l'Estat espanyol haurà d'assolir alguna de les «lleis» següents, segons el metall preciós de què es tracti: Platí: 999, 950, 900, 850. Or: 999, 916, 750, 585, 375. Plata: 999, 925, 800.

2. Respecte d'aquestes «lleis» no s'admetrà tolerància en menys.

3. Si el contingut d'iridi en el platí no excedeix de 5 mil·lèsimes, aquest metall serà considerat com a platí als efectes de l'especificació de la «llei».

4. Perquè un objecte sigui considerat d'una determinada «llei» haurà de tenir un contingut de metall preciós igual o superior al marcat per aquesta «llei».

5. Amb subjecció a les «lleis» establertes en l'epígraf 1 anterior podran fabricar-se objectes de qualsevol pes.

Article deu.

1. Com a garantia que un objecte de metall preciós assoleix alguna de les «lleis» definides en l'article anterior, ha de portar els contrastos següents: a) En primer lloc la senyal del punxó d'identificació d'origen (de fabricant o d'importador), que haurà d'apreciar-se amb tota nitidesa. b) Realitzat aquest i pròxim a ell la senyal del punxó de garantia, amb la salvaguarda establerta en l'article 4.è, epígraf 6.

2. Quan no s'assoleixin les «lleis» mínimes previstes per a cada metall, l'objecte del metall preciós serà rebutjat, sense perjudici que s'imposi la sanció corresponent.

3. Quan el contrast es faci per mostreig de lots, el defecte de la mostra escollida implicarà el rebuig del lot complet.

4. S'exceptuen de les obligacions de contrast en la pròpia peça els objectes que, per la seva mida reduïda o pel seu disseny, quedarien seriosament alterats per la marca dels punxons, i aquests objectes hauran de comercialitzar-se com es determini reglamentàriament.

Article onzè.

1. Perquè un objecte sigui comercialitzat com a fabricat amb metall preciós haurà de complir els requisits dels articles 9.è i 10, i es prohibeix tota denominació que pugui induir a error.

2. Els objectes que continguin alguna quantitat de metalls preciosos sense assolir les «lleis» establertes en l'article 9.1 han de ser clarament comercialitzats amb les denominacions següents: «platí de baixa aliatge», «or de baixa aliatge» i «plata de baixa aliatge», i no portaran cap contrast dels considerats com a obligatoris.

3. Els objectes metàl·lics recoberts de metalls preciosos mitjançant bany hauran de denominar-se clarament com a «metall daurat», «metall platejat» o «metall platinat», i els que ho siguin mitjançant xapat, hauran de denominar-se «metall xapat amb or», «metall xapat amb plata» o «metall xapat amb platí», qualsevol que sigui la «llei» del recobriment.

4. En els casos d'exposició o exhibició comercial se separaran els objectes fabricats amb metalls preciosos i degudament contrastats dels altres als quals es refereixen els epígrafs 2 i 3 anteriors, l'etiquetatge i comercialització dels quals s'haurà d'adaptar a les normes que es determinin reglamentàriament.

5. En relació amb el comerç i el reciclatge d'objectes que continguin en la seva composició metalls preciosos hauran de complir-se els requisits de documentació, informació i d'altres que siguin necessaris per raons de seguretat ciutadana i que es determini reglamentàriament.

Article dotzè.

En tots els supòsits de comercialització d'objectes fabricats amb metalls preciosos, haurà d'oferir-se al consumidor tota la informació sobre composicions i tipus d'objectes comercialitzats en la forma que es determini reglamentàriament.

Article tretzè.

1. Per a la comercialització al territori espanyol d'objectes fabricats amb metalls preciosos importats procedents d'estats que no siguin membres de la Unió Europea, s'exigeixen els requisits següents: a) Que compleixin els requisits que per a la comercialització al mercat interior s'estableixen en el Capítol II d'aquesta Llei. b) Que, amb independència dels contrastos amb els quals aquests objectes hagin estat marcats a l'estat d'origen, i encara que incorporin contrastos de garantia aplicats per entitats d'un estat membre de la Unió Europea amb legislació equivalent, han de ser marcats en destinació amb el punxó de contrast de garantia, efectuat per un laboratori de contrast reconegut a Espanya. En cap cas no es reconeixen els contrastos efectuats per laboratoris off-shore, fins i tot quan hagin estat habilitats per estats membres de la Unió Europea amb legislació equivalent a l'espanyola.

2. Els objectes fabricats amb metalls preciosos procedents d'un altre estat membre de la Unió Europea, amb legislació equivalent a l'espanyola, podran ser comercialitzats al territori espanyol sense necessitat de complir els requisits previstos en l'apartat 1 del present article, sempre que posseeixin el contrast d'identificació d'origen i el contrast de garantia de l'estat membre de procedència, i que aquests contrastos compleixin els requisits següents: a) El contrast d'identificació d'origen haurà d'haver estat registrat per l'òrgan corresponent de l'estat membre de procedència. b) El contrast de garantia que oferirà una informació equivalent a l'exigida per la present Llei a tals contrastos. Així mateix, haurà d'haver estat realitzat per un organisme independent o, si escau, per un laboratori sotmès al control de l'administració pública o d'un organisme independent d'un estat membre.

3. En el cas que els objectes fabricats amb metalls preciosos siguin procedents d'un altre estat membre de la Unió Europea, amb legislació no equivalent a l'espanyola, els serà d'aplicació allò que preveu l'apartat 1 del present article, llevat que concorri la circumstància prevista en l'apartat 4. En el cas que l'estat membre tingui un sistema de contrast voluntari a priori, i si l'objecte ha passat el control del laboratori o organisme independent habilitat en l'esmentat estat a tal efecte i disposa de contrast de garantia, no ha de ser contrastat de nou per un laboratori espanyol oficial o autoritzat. En cap cas no es reconeixen els contrastos d'objectes fabricats amb metalls preciosos efectuats pels laboratoris habilitats en un estat membre amb legislació no equivalent per altres estats membres de la Unió Europea amb legislació equivalent a l'espanyola (laboratoris off-shore).

4. No seran d'aplicació les previsions dels apartats 1, 2 i 3 del present article si existissin acords amb un altre o altres estats sobre condicions de reconeixement mutu de contrastos d'objectes fabricats amb metalls preciosos.

Article catorzè.

1. Els objectes de metalls preciosos destinats a l'exportació podran fabricar-se qualsevol que sigui la seva «llei», complint exclusivament les prescripcions de l'estat receptor.

2. No obstant l'anterior, si existissin convenis subscrits i ratificats amb altres estats o entitats supranacionals, s'estarà al que s'estableixi en els mateixos, i es procedirà, si escau, a marcar els objectes corresponents, en concepte de contrast de garantia, amb la marca que hagués estat acceptada en els dits convenis. Si eventualment algun objecte destinat a l'exportació retornés de l'estat de destinació, serà considerat a tots els efectes com a procedent d'aquest estat i, per a la seva comercialització a l'interior, haurà de complir prèviament els requisits establerts en l'article 13.

Article quinzè.

Els objectes de metalls preciosos podran importar-se amb caràcter temporal, precisant-se en aquest cas el termini màxim de temps que poden romandre en territori nacional i quedant sotmesos a la regulació comercial i duanera vigent per a cada modalitat.

Article setzè.

Correspon a les administracions públiques controlar el compliment dels preceptes establerts en la present Llei i concretament: a) La implantació o autorització de laboratoris d'anàlisi i contrast facultats per marcar amb els punxons de garantia. b) El control dels punxons d'identificació d'origen sol·licitats a cada àmbit territorial. c) La inspecció del compliment de les obligacions establertes en la present Llei i en les seves normes reglamentàries. d) La instrucció d'expedients sancionadors per incompliment dels preceptes de la present Llei i de les seves normes reglamentàries.

Article dissetè.

1. Correspon a les administracions públiques avaluar la gravetat de les infraccions contra els preceptes de la present Llei, sense perjudici de les accions que puguin constituir delicte, i incoar, si escau, els corresponents expedients sancionadors, a aquest efecte es giraran les visites d'inspecció pertinents als establiments del ram.

2. En tot cas, es consideraran infraccions lleus: a) El marcatge amb expressió de «lleis» la determinació de les quals correspon als punxons de garantia. b) L'ús d'expressions que qualifiquin el nom dels metalls preciosos, al marge de les autoritzades en aquesta Llei. c) L'incompliment de terminis en la importació temporal. d) La manca de separació als comerços entre objectes de metalls preciosos i els de baixa aliatge o els recoberts amb metalls preciosos. e) Les deficiències en la documentació o en la comunicació d'informació exigides per raons de seguretat ciutadana, així com les omissions de la informació deguda al consumidor. f) Les que per negligència infringeixin els preceptes reglamentaris de fabricació, importació o comercialització d'objectes de metalls preciosos. Aquestes infraccions es castigaran amb sancions de fins a 3.005,06 euros.

3. Es consideraran infraccions greus: a) La reincidència en faltes lleus. b) La presentació a contrast de garantia d'objectes de «lleis» inferiors a les mínimes admissibles. c) El farciment impropi o fraudulent d'objectes de metalls preciosos amb d'altres de «lleis» inferiors, amb metalls industrials o amb altres materials. d) La comercialització a l'interior del país d'objectes de metalls preciosos sense els contrastos establerts en la present Llei. e) L'omissió de la documentació o de la comunicació de dades i informacions i l'incompliment dels requisits exigits per raons de seguretat ciutadana. f) Les que amb ànim de frau infringeixin els preceptes reglamentaris de fabricació, importació o comercialització d'objectes fabricats amb metalls preciosos. Aquestes infraccions es castigaran amb sancions de fins a 15.025,3 euros, podent superar aquesta quantitat fins a assolir el quíntuple del valor dels productes objecte de la infracció.

4. Es consideraran infraccions molt greus: a) La reincidència en faltes greus. b) La falsificació de punxons de garantia. c) L'ús de punxons d'identificació d'origen no autoritzats. d) L'ús abusiu de soldadures o el seu empleg com a farciment. e) Les que impliquin haver prescindit sistemàticament dels preceptes reglamentaris de fabricació, importació o comercialització d'objectes de metalls preciosos. Aquestes infraccions es castigaran amb sancions de fins a 601.012,1 euros, podent superar aquesta quantitat fins a assolir el quíntuple del valor dels productes objecte de la infracció.

5. Els límits de les multes a les quals es refereixen els números anteriors podran ser revisats pel Govern tenint en compte l'Índex de Preus al Consum.

6. L'autoritat a la qual correspongui resoldre l'expedient podrà acordar, com a sanció accessòria, el decomís de la mercaderia fraudulenta, no identificada o que no ofereixi garanties per al consumidor. Quan s'estimi necessari, o en el cas d'infraccions molt greus, es podrà acordar igualment la clausura temporal o definitiva de l'establiment responsable.

7. La imposició de sancions correspondrà als Ministerios del Interior, de Industria y Energía i de Sanidad y Consumo en l'àmbit de les seves competències i en la forma que es determini reglamentàriament, i al Consell de Ministres quan el seu import excedeixi de 15.025,3 euros, així com, si escau, a les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves respectives competències. En tot cas, correspon al Consell de Ministres la clausura temporal o definitiva de l'establiment responsable, que podrà acordar-se en el supòsit d'infraccions molt greus reiterades o que afectin de manera greu la seguretat de les transaccions.

Article divuitè.

Les infraccions administratives previstes en la present Llei prescriuen als tres anys i les sancions corresponents imposades en virtut de resolució ferma, als quatre anys.

Article dinovè.

Quan el fet sancionable pogués constituir delicte o falta del qual estigués coneixent l'Autoritat Judicial, l'Administració s'abstindrà de qualsevol acció sancionadora del mateix, que únicament podrà iniciar, o si escau continuar, quan el procés penal acabi per sentència absolutòria o una altra resolució que li posi fi, provisional o definitiva, sense declaració de responsabilitat penal, sempre que estiguin basades en motius que no siguin la inexistència del fet.