Text legal · Traducció no oficial
Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 17/2009
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Llei que transposa la Directiva de Serveis de la UE i estableix les disposicions generals per facilitar la llibertat d'establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis a Espanya, simplificant procediments, garantint un alt nivell de qualitat dels serveis i regulant la cooperació administrativa.
A qui afecta i abast
Aplicable als serveis oferts o prestats en territori espanyol per prestadors establerts a Espanya o en qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea, amb les excepcions previstes a la Llei.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
I. El sector serveis és el sector més important, tant de l'economia europea com de l'espanyola, en termes econòmics i d'ocupació i el que ha experimentat un major desenvolupament en els últims anys. La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, aprovada en el marc de l'estratègia de Lisboa, estableix una sèrie de principis d'aplicació general per a la normativa reguladora de l'accés a les activitats de serveis i el seu exercici dins de la Unió Europea.
II. La Llei consta d'un total de 32 articles, agrupats en sis capítols, sis disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte establir les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d'establiment dels prestadors i la lliure prestació de serveis, simplificant els procediments i fomentant, al mateix temps, un nivell elevat de qualitat en els serveis, així com evitar la introducció de restriccions al funcionament dels mercats de serveis que, d'acord amb el que estableix aquesta Llei, no resultin justificades o proporcionades.
Article 2. Àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei s'aplica als serveis que es realitzen a canvi d'una contraprestació econòmica i que són oferts o prestats en territori espanyol per prestadors establerts a Espanya o en qualsevol altre Estat membre.
2. Queden exceptuats de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei:
a) Els serveis no econòmics d'interès general.
b) Els serveis financers.
c) Els serveis i xarxes de comunicacions electròniques, així com els recursos i serveis associats en allò que es regeix per la legislació sobre comunicacions electròniques.
d) Els serveis en l'àmbit del transport, inclosos els transports urbans, i de la navegació marítima i aèria, inclosos els serveis portuaris i aeroportuaris necessaris per dur a terme l'activitat de transport, exceptuant l'activitat de les plataformes logístiques de les empreses.
e) Els serveis de les empreses de treball temporal.
f) Els serveis sanitaris, inclosos els serveis farmacèutics, realitzats o no en establiments sanitaris i independentment del seu mode d'organització i de finançament, prestats per professionals de la salut als seus pacients, amb l'objecte d'avaluar, mantenir o restaurar el seu estat de salut, quan aquestes activitats estiguin reservades a professions sanitàries regulades.
g) Els serveis audiovisuals, inclosos els serveis cinematogràfics, independentment del seu mode de producció, distribució i transmissió i la radiodifusió, exceptuant les activitats de comerç al detall dels productes audiovisuals.
h) Les activitats de joc, incloses les loteries, que impliquin apostes de valor monetari.
i) Les activitats que suposin l'exercici de l'autoritat pública, en particular les dels notaris, registradors de la propietat i mercantils.
j) Els serveis socials relatius a l'habitatge social, l'atenció a la infància i el suport a famílies i persones temporal o permanentment necessitades, proveïts directament per les Administracions Públiques o per prestadors privats en la mesura que dits serveis es prestin en virtut d'acord, concert o conveni amb l'esmentada Administració.
k) Els serveis de seguretat privada.
3. Aquesta Llei no s'aplicarà a l'àmbit tributari.
4. En cas de conflicte entre les disposicions d'aquesta Llei i altres disposicions que regulin l'accés a una determinada activitat de serveis o el seu exercici en aplicació de normativa comunitària, prevalaran aquestes últimes en aquells aspectes expressament previstos en la normativa comunitària de la qual treguin causa.
Article 3. Definicions
Als efectes d'aquesta Llei s'entendrà per:
1. «Servei»: qualsevol activitat econòmica per compte propi, prestada normalment a canvi d'una remuneració, contemplada en l'article 50 del Tractat de la Comunitat Europea.
2. «Prestador»: qualsevol persona física amb la nacionalitat de qualsevol Estat membre, o resident legal a Espanya, o qualsevol persona jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació d'un Estat membre, la seu social o centre d'activitat principal del qual es trobi dins de la Unió Europea, que ofereixi o presti un servei.
3. «Destinatari»: qualsevol persona física o jurídica, que utilitzi o desitgi utilitzar un servei.
4. «Estat membre d'establiment»: l'Estat membre en el territori del qual tingui el seu establiment el prestador del servei.
5. «Establiment»: l'accés a una activitat econòmica no assalariada i el seu exercici, així com la constitució i gestió d'empreses i especialment de societats, en les condicions fixades per la legislació, per una durada indeterminada, en particular per mitjà d'una infraestructura estable.
6. «Establiment físic»: qualsevol infraestructura estable a partir de la qual es du a terme efectivament una prestació de serveis.
7. «Autorització»: qualsevol acte exprés o tàcit de l'autoritat competent que s'exigeixi, amb caràcter previ, per a l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici.
8. «Requisit»: qualsevol obligació, prohibició, condició o límit a l'accés a l'exercici d'una activitat de serveis previstos en l'ordenament jurídic o derivats de la jurisprudència o de les pràctiques administratives o establerts en les normes dels col·legis professionals.
9. «Declaració responsable»: el document subscrit per la persona titular d'una activitat empresarial o professional en el qual declara, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en la normativa vigent, que disposa de la documentació que ho acredita i que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l'activitat.
10. «Règim d'autorització»: qualsevol sistema previst en l'ordenament jurídic o en les normes dels col·legis professionals que contingui el procediment, els requisits i les autoritzacions necessàries per a l'accés o exercici d'una activitat de serveis.
11. «Raó imperiosa d'interès general»: raó definida i interpretada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, limitades a les següents: l'ordre públic, la seguretat pública, la protecció civil, la salut pública, la preservació de l'equilibri financer del règim de seguretat social, la protecció dels drets, la seguretat i la salut dels consumidors, dels destinataris de serveis i dels treballadors, les exigències de la bona fe en les transaccions comercials, la lluita contra el frau, la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, la sanitat animal, la propietat intel·lectual i industrial, la conservació del patrimoni històric i artístic nacional i els objectius de la política social i cultural.
12. «Autoritat competent»: qualsevol organisme o entitat que dugui a terme la regulació, ordenació o control de les activitats de serveis, o l'actuació del qual afecti a l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici, i, en particular, les autoritats administratives estatals, autonòmiques o locals i els col·legis professionals i, si escau, els consells generals i autonòmics de col·legis professionals.
13. «Professió regulada»: l'activitat o conjunt d'activitats professionals, l'accés, exercici o una de les modalitats d'exercici de les quals estiguin subordinades de manera directa o indirecta, en virtut de disposicions legals o reglamentàries, a la possessió de determinades qualificacions professionals.
14. «Comunicació comercial»: qualsevol forma de comunicació destinada a promocionar, directament o indirectament, béns, serveis o la imatge d'una empresa, organització o persona amb una activitat comercial, industrial o artesanal o que exerceixi una professió regulada. No es consideren comunicacions comercials: a) Les dades que permeten accedir directament a l'activitat d'aquesta empresa, organització o persona i, concretament, el nom de domini o l'adreça de correu electrònic. b) La informació relativa als béns, serveis o a la imatge d'aquesta empresa, organització o persona, elaborada de forma independent, especialment quan es faciliten sense contraprestació econòmica.
CAPÍTOL II. Llibertat d'establiment dels prestadors de serveis
Article 4. Llibertat d'establiment
1. Els prestadors podran establir-se lliurement en territori espanyol per exercir una activitat de serveis, sense més limitacions que les establertes d'acord amb el que preveu aquesta Llei.
2. Qualsevol prestador establert a Espanya que exerceixi legalment una activitat de serveis podrà exercir-la en tot el territori nacional.
3. En el cas de règims d'autorització previstos en la normativa comunitària, el que disposa aquest capítol no s'aplicarà a aquells aspectes expressament recollits en la mateixa.
Article 5. Règims d'autorització
La normativa reguladora de l'accés a una activitat de serveis o de l'exercici de la mateixa no podrà imposar als prestadors un règim d'autorització, llevat excepcionalment i sempre que concorrin les condicions següents, que hauran de motivar-se suficientment en la llei que estableixi dit règim:
a) No discriminació: que el règim d'autorització no resulti discriminatori ni directament ni indirectament en funció de la nacionalitat o que l'establiment es trobi o no en el territori de l'autoritat competent o, quant a societats, per raó del lloc d'ubicació del domicili social;
b) Necessitat: que el règim d'autorització estigui justificat per raons d'ordre públic, seguretat pública, salut pública, protecció del medi ambient, o quan l'escassetat de recursos naturals o l'existència d'inequívocs impediments tècnics limitin el nombre d'operadors econòmics del mercat.
c) Proporcionalitat: que dit règim sigui l'instrument més adequat per garantir la consecució de l'objectiu que es persegueix perquè no existeixen altres mesures menys restrictives que permetin obtenir el mateix resultat, en particular quan un control a posteriori es produís massa tard per ser realment eficaç. Així, en cap cas, l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici se subjectaran a un règim d'autorització quan sigui suficient una comunicació o una declaració responsable del prestador.
Article 6. Procediments d'autorització
Els procediments i tràmits per a l'obtenció de les autoritzacions als quals es refereix aquesta Llei hauran de tenir caràcter reglat, ser clars i inequívocs, objectius i imparcials, transparents, proporcionats a l'objectiu d'interès general i donar-se a conèixer amb antelació. En tot cas, hauran de respectar les disposicions recollides en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, així com garantir l'aplicació general del silenci administratiu positiu i que els supòsits de silenci administratiu negatiu constitueixin excepcions previstes en una norma amb rang de llei justificades per raons imperioses d'interès general.
Article 7. Limitacions temporals i territorials
1. Amb caràcter general, la realització d'una comunicació o una declaració responsable o l'atorgament d'una autorització permetrà accedir a una activitat de serveis i exercir-la per temps indefinit. Només es podrà limitar la durada quan:
a) La declaració responsable o l'autorització es renovi automàticament o només estigui subjecta al compliment continu dels requisits;
b) el nombre d'autoritzacions disponibles sigui limitat d'acord amb el article següent o;
c) pugui justificar-se la limitació de la durada de l'autorització o dels efectes de la comunicació o la declaració responsable per l'existència d'una raó imperiosa d'interès general.
Als efectes previstos en aquest apartat, no té la consideració de limitació temporal el termini màxim que es pugui imposar al prestador per iniciar la seva activitat a comptar des de l'atorgament de l'autorització o des de la realització de la comunicació o la declaració responsable.
2. El que disposa l'apartat anterior no afectarà la possibilitat de les autoritats competents de revocar l'autorització, en especial quan deixin de complir-se les condicions per a la concessió de l'autorització.
Així mateix, quan l'accés a l'activitat o el seu exercici estigui condicionat a la realització d'una comunicació o d'una declaració responsable per part del prestador, la comprovació per part de l'administració pública de la inexactitud o falsedat en qualsevol dada, manifestació o document, de caràcter essencial, que s'hagués aportat o de l'incompliment dels requisits assenyalats en la legislació vigent, determinarà la impossibilitat de continuar amb l'exercici del dret o activitat des del moment en que es tingui constància de tals fets.
3. La realització d'una comunicació o una declaració responsable o l'atorgament d'una autorització permetrà al prestador accedir a l'activitat de serveis i exercir-la en la totalitat del territori espanyol, fins i tot mitjançant l'establiment de sucursals.
Els mitjans d'intervenció que s'apliquin als establiments físics respectaran les condicions següents:
a) Podrà exigir-se una autorització per a cada establiment físic quan sigui susceptible de generar danys sobre el medi ambient i l'entorn urbà, la seguretat o la salut pública i el patrimoni historicoartístic.
b) Podrà exigir-se una declaració responsable per a cada establiment físic quan en la normativa s'exigeixi el compliment de requisits justificats per una raó imperiosa d'interès general.
c) Podrà exigir-se una comunicació quan, per raons imperioses d'interès general, calgui mantenir un control sobre el nombre o característiques de les instal·lacions o d'infraestructures físiques al mercat.
El mitjà d'intervenció haurà de resultar proporcionat i no discriminatori.
Article 8. Limitació del nombre d'autoritzacions
1. Només es podrà limitar el nombre d'autoritzacions quan estigui justificat per l'escassetat de recursos naturals o inequívocs impediments tècnics.
2. Quan el nombre d'autoritzacions per realitzar una determinada activitat de serveis estigui limitat:
a) El procediment de concessió per les Administracions Públiques garantirà el compliment dels principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva.
b) L'autorització que es concedeixi tindrà una durada limitada i proporcionada atenent les característiques de la prestació del servei i no donarà lloc a un procediment de renovació automàtica ni comportarà, un cop extingida l'autorització, cap tipus d'avantatge per al prestador cessant o per a persones especialment vinculades amb ell.
Article 9. Principis aplicables als requisits exigits
1. Les Administracions Públiques no podran exigir requisits, controls previs o garanties equivalents o comparables, per la seva finalitat, a aquells als quals ja estigui sotmès el prestador a Espanya o en un altre Estat membre.
2. Tots els requisits que supeditaran l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici hauran d'ajustar-se als criteris següents:
a) No ser discriminatoris.
b) Estar justificats per una raó imperiosa d'interès general.
c) Ser proporcionats a dita raó imperiosa d'interès general.
d) Ser clars i inequívocs.
e) Ser objectius.
f) Ser fets públics amb antelació.
g) Ser transparents i accessibles.
3. L'accés a una activitat de servei o el seu exercici es regirà pel principi d'igualtat de tracte i no discriminació.
Article 10. Requisits prohibits
En cap cas se supedita l'accés a una activitat de serveis a Espanya o el seu exercici al compliment del següent:
a) Requisits discriminatoris basats directament o indirectament en la nacionalitat, inclòs que l'establiment es trobi o no en el territori de l'autoritat competent, o el domicili social; i en particular: requisit de nacionalitat o de residència per al prestador, el seu personal, els partícips en el capital social o els membres dels òrgans de gestió i supervisió.
b) Prohibició d'estar establert en diversos Estats membres o d'estar inscrit en els registres o col·legis o associacions professionals de diversos Estats membres.
c) Limitacions de la llibertat del prestador per triar entre un establiment principal o secundari i, especialment, l'obligació que el prestador tingui el seu establiment principal en el territori espanyol, o limitacions de la llibertat d'elecció entre establiment en forma de sucursal o de filial.
d) Condicions de reciprocitat amb un altre Estat membre en el qual el prestador tingui ja el seu establiment, amb excepció de les previstes en els instruments comunitaris en matèria d'energia.
e) Requisits de naturalesa econòmica que supeditarin la concessió de l'autorització a la prova de l'existència d'una necessitat econòmica o d'una demanda en el mercat.
f) Intervenció directa o indirecta de competidors, fins i tot dins d'òrgans consultius, en la concessió d'autoritzacions o en l'adopció d'altres decisions de les autoritats competents relatives a l'establiment per a l'exercici d'una activitat de serveis.
g) Obligació que la constitució de garanties financeres o la subscripció d'una assegurança s'hagi de realitzar amb un prestador o organisme establert en el territori espanyol.
h) Obligació d'haver estat inscrit amb caràcter previ durant un període determinat en els registres de prestadors existents en el territori espanyol o d'haver exercit prèviament l'activitat durant un període determinat en dit territori.
Article 11. Requisits d'aplicació excepcional subjectes a avaluació prèvia
1. La normativa reguladora de l'accés a una activitat de serveis o del seu exercici no haurà de supeditar dit accés o exercici a:
a) Restriccions quantitatives o territorials i, concretament, límits fixats en funció de la població o d'una distància mínima entre prestadors.
b) Requisits que obliguin el prestador a constituir-se adoptant una determinada forma jurídica; així com l'obligació de constituir-se com a entitat sense ànim de lucre.
c) Requisits relatius a la participació en el capital d'una societat.
d) Requisits distints dels exigits per a l'accés a les professions regulades que reservin l'accés a una activitat de serveis a una sèrie de prestadors concrets.
e) La prohibició de disposar de diversos establiments en el territori espanyol.
f) Requisits relatius a la composició de la plantilla.
g) Restriccions a la llibertat de preus, com ara tarifes mínimes o màximes, o limitacions als descomptes.
h) L'obligació del prestador de realitzar, juntament amb el seu servei, altres serveis específics o d'oferir una determinada gamma o assortiment de productes.
2. No obstant això, excepcionalment, es podrà supeditar l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici al compliment d'algun dels requisits de l'apartat anterior quan no siguin discriminatoris, estiguin justificats per una raó imperiosa d'interès general i siguin proporcionats.
En tot cas, la concurrència d'aquestes condicions haurà de ser notificada a la Comissió Europea i haurà d'estar suficientment motivada en la normativa que estableixi tals requisits.
CAPÍTOL III. Lliure prestació de serveis per a prestadors d'un altre Estat membre
Article 12. Lliure prestació de serveis
1. Els prestadors establerts en qualsevol altre Estat membre podran prestar serveis en territori espanyol en règim de lliure prestació sense més limitacions que les establertes d'acord amb el que preveu aquesta Llei.
2. En cap cas, l'exercici d'una activitat de serveis per part d'aquests prestadors en territori espanyol podrà ser restringit mitjançant:
a) L'obligació que el prestador estigui establert en el territori espanyol.
b) L'obligació que el prestador obtingui una autorització concedida per autoritats espanyoles, o hagi d'inscriure's en un registre o en un col·legi o associació professional espanyols.
c) La prohibició que el prestador es procuri en el territori nacional una determinada forma o tipus d'infraestructura.
d) Exigències que impedeixin o limitin la prestació de serveis com a treballador autònom.
e) L'obligació que el prestador obtingui de les autoritats espanyoles un document d'identificació específic.
f) L'exigència de requisits sobre l'ús de determinats equips i material que formin part integrant de la prestació del servei, llevat per motius de salut i seguretat en el treball.
g) Les restriccions contemplades en l'article 16 d'aquesta Llei.
3. Excepcionalment, podrà supeditar-se l'accés d'aquests prestadors a una activitat de serveis o el seu exercici temporal en territori espanyol al compliment dels requisits que en cada cas determini la legislació sectorial aplicable, únicament quan estiguin justificats per raons d'ordre públic, de seguretat pública, de salut pública o de protecció del medi ambient; i siguin, de conformitat amb l'article 5 d'aquesta Llei, proporcionats i no discriminatoris i de forma suficientment motivada.
Article 13. Excepcions a la lliure prestació de serveis
1. El que disposa l'article anterior no serà d'aplicació als serveis següents:
a) Els serveis de recollida, classificació, transport i distribució dels enviaments postals en l'àmbit del Servei Postal.
b) La generació, el transport, la distribució i el subministrament d'electricitat.
c) El transport, la distribució, el subministrament, l'emmagatzematge, la regasificació i el proveïment de gas natural.
d) Els serveis de distribució i subministrament d'aigua, i els serveis d'aigües residuals.
e) El tractament de residus i la vigilància i control del seu trasllat.
2. Tampoc s'aplicarà la prohibició d'establir restriccions a la lliure prestació de serveis a les matèries i activitats següents, exclusivament en aquells aspectes expressament previstos per la seva normativa específica:
a) Les matèries que comprèn la Directiva 96/71/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 1996, sobre el desplaçament de treballadors efectuat en el marc d'una prestació de serveis.
b) La lliure prestació de serveis dels advocats, d'acord amb la Directiva 77/249/CEE del Consell de les Comunitats Europees, de 22 de març de 1977.
c) Les matèries als quals es refereix el Títol II de la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals.
d) Els assumptes coberts per la Directiva 2006/43/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l'auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats.
Article 14. Mesures excepcionals per motius de seguretat dels serveis
1. En casos excepcionals, i únicament per motius de seguretat dels serveis, les autoritats competents podran adoptar, per a prestadors concrets, mesures restrictives de la llibertat de prestació dels serveis, mitjançant resolució suficientment motivada.
2. Les mesures excepcionals esmentades únicament podran adoptar-se quan concorrin, conjuntament, les condicions següents:
a) Que la norma en virtut de la qual s'adopta la mesura no hagi estat objecte d'harmonització comunitària en l'àmbit de seguretat dels serveis.
b) Que la mesura ofereixi al destinatari del servei una protecció major que l'adoptada per l'Estat membre d'establiment, o que aquest no n'hagi adoptada cap o sigui insuficient.
c) Que la mesura sigui proporcionada.
Article 15. Procediment aplicable per a l'adopció de mesures excepcionals per motius de seguretat dels serveis
1. Abans d'adoptar alguna de les mesures previstes en l'article anterior, les autoritats competents sol·licitaran a les autoritats de l'Estat membre d'establiment, a través del punt de contacte previst en l'article 27.2 d'aquesta Llei, que adopti mesures respecte al prestador de què es tracti i facilitaran totes les dades pertinents sobre el servei en qüestió i sobre les circumstàncies del cas.
2. Un cop que les autoritats de l'Estat membre d'establiment hagin comunicat les mesures que vagin a adoptar, hagin adoptat o per quins motius no han pres cap mesura, les autoritats competents notificaran, si escau, a través del punt de contacte, a la Comissió Europea i a les autoritats de l'Estat membre d'establiment la seva intenció d'adoptar mesures indicant: a) Els motius pels quals considera que les mesures adoptades o previstes per l'Estat membre d'establiment són insuficients. b) Els motius pels quals considera que les mesures que preveu adoptar compleixen les condicions previstes en l'article 14 d'aquesta Llei.
3. Les mesures únicament es podran adoptar un cop transcorreguts quinze dies hàbils a partir de la notificació prevista en l'apartat anterior.
4. En els casos en els quals per motius d'urgència no pugui aplicar-se el procediment establert en els apartats anteriors, les autoritats competents notificaran immediatament a través del punt de contacte les mesures adoptades a la Comissió Europea i a l'Estat membre d'establiment, indicant els motius de la urgència.
5. Les sol·licituds de mesures restrictives per motius de seguretat requerides per altres Estats membres a autoritats competents espanyoles es realitzaran a través del punt de contacte.
Article 16. Restriccions i discriminacions prohibides
1. No podran imposar-se als destinataris dels serveis requisits que restringeixin la utilització dels serveis oferts per un prestador establert en un altre Estat membre.
2. En particular, no podran imposar-se al destinatari dels serveis requisits que impliquin:
a) L'obligació d'obtenir una autorització o de fer una declaració davant les autoritats espanyoles.
b) Limitacions discriminatòries en les possibilitats de concessió d'ajudes o avantatges econòmics en funció del lloc d'establiment del prestador o del lloc d'execució de la prestació.
3. Els prestadors de serveis no podran imposar als destinataris requisits ni condicions generals d'accés als serveis que siguin discriminatoris per raó de la seva nacionalitat o lloc de residència.
CAPÍTOL IV. Simplificació administrativa
Article 17. Simplificació de procediments
1. Les Administracions Públiques revisaran els procediments i tràmits aplicables a l'establiment i la prestació de serveis amb l'objecte d'impulsar-ne la simplificació.
2. Així mateix, als efectes d'acreditar el compliment dels requisits exigits per a l'accés a una activitat de serveis i el seu exercici, les autoritats competents acceptaran els documents procedents d'un altre Estat membre dels quals es desprengui que es compleixen tals requisits.
3. En el cas de documents emesos per una autoritat competent, ja sigui a Espanya o en un altre Estat membre, no s'exigirà la presentació de documents originals o còpies compulsades ni traduccions jurades, llevat dels casos previstos per la normativa comunitària, o justificats per motius d'ordre públic i de seguretat pública.
4. Tots els procediments i tràmits que supediten l'accés a una activitat de serveis i el seu exercici es podran realitzar electrònicament i a distància, llevat que es tracti de la inspecció del lloc o de l'equip que s'utilitza en la prestació del servei.
Article 18. Finestreta única
1. Els prestadors de serveis podran accedir, electrònicament i a distància a través d'una finestreta única, tant a la informació sobre els procediments necessaris per a l'accés a una activitat de serveis i el seu exercici, com a la realització dels tràmits preceptius per a això, incloent-hi les declaracions, notificacions o sol·licituds necessàries per obtenir una autorització, així com les sol·licituds d'inscripció en registres, llistes oficials, associacions, col·legis professionals i consells generals i autonòmics de col·legis professionals.
2. Les Administracions Públiques garantiran que els prestadors de serveis puguin, a través de la finestreta única:
a) Obtenir tota la informació i formularis necessaris per a l'accés a la seva activitat i el seu exercici.
b) Presentar tota la documentació i sol·licituds necessàries.
c) Conèixer l'estat de tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d'interessats i rebre la corresponent notificació dels actes de tràmit preceptius i la resolució dels mateixos per l'òrgan administratiu competent.
3. Així mateix, les Administracions Públiques adoptaran les mesures necessàries i incorporaran en els seus respectius àmbits les tecnologies precises per garantir la interoperabilitat dels distints sistemes.
Article 19. Garanties d'informació a través de la finestreta única
1. Els prestadors i els destinataris tenen el dret d'obtenir, a través de la finestreta única i per mitjans electrònics, la informació següent, que haurà de ser clara i inequívoca:
a) Els requisits aplicables als prestadors establerts en territori espanyol, en especial els relatius als tràmits necessaris per accedir a les activitats de serveis i el seu exercici.
b) Els mitjans i condicions d'accés als registres i bases de dades públics relatius als prestadors i als serveis.
c) Les vies de reclamació i els recursos que podran interposar-se en cas de litigi entre les autoritats competents i el prestador o el destinatari.
d) Les dades de les associacions sectorials de prestadors de serveis i les organitzacions de consumidors que prestin assistència als prestadors i destinataris dels serveis.
2. Les Administracions Públiques adoptaran mesures perquè a la finestreta única pugui accedir-se a la informació contemplada en aquest article en castellà, en les llengües cooficials de l'Estat i en alguna altra llengua de treball comunitària.
3. Així mateix, es facilitarà que els prestadors i els destinataris puguin obtenir per mitjans electrònics i a distància, en particular a través de les finestretes úniques d'altres Estats membres, l'accés a: a) Informació general sobre els requisits aplicables en els altres Estats membres a l'accés a les activitats de serveis i el seu exercici. b) Informació general sobre les vies de recurs disponibles en cas de litigi entre el prestador i el destinatari en altres Estats membres. c) Dades de les associacions o organitzacions d'altres Estats membres que puguin oferir als prestadors o destinataris assistència pràctica.
4. El dret a la informació contingut en aquest article no exigeix a les autoritats competents que facilitin assessorament jurídic en casos particulars.
CAPÍTOL V. Política de qualitat dels serveis
Article 20. Foment de la qualitat dels serveis
Les Administracions Públiques i altres autoritats competents fomentaran un elevat nivell de la qualitat dels serveis. En particular:
a) Impulsaran que els prestadors assegurin de forma voluntària la qualitat dels seus serveis per mitjà, entre d'altres, dels instruments següents: i) L'avaluació o certificació de les seves activitats per part d'organismes independents. ii) L'elaboració de la seva pròpia carta de qualitat o la participació en cartes o etiquetes de qualitat elaborades per organitzacions empresarials o professionals a nivell comunitari.
b) Fomentaran el desplegament de l'avaluació independent de la qualitat dels serveis, especialment per les organitzacions de consumidors.
c) Promouran la participació de col·legis professionals i, si escau, els consells generals i autonòmics de col·legis, organitzacions professionals i de les cambres de comerç en l'elaboració a escala comunitària de codis de conducta.
d) Impulsant inspeccions administratives i controls periòdics, així com el disseny i reforçament de plans d'inspecció.
Article 21. Assegurances i garanties de responsabilitat professional
1. Es podrà exigir als prestadors de serveis, en norma amb rang de llei, la subscripció d'una assegurança de responsabilitat civil professional o una altra garantia equivalent que cobreixi els danys que puguin provocar en la prestació del servei en aquells casos en els quals els serveis que prestin presentin un risc directe i concret per a la salut o per a la seguretat del destinatari o d'un tercer, o per a la seguretat financera del destinatari.
La garantia exigida haurà de ser proporcionada a la naturalesa i abast del risc cobert.
2. Quan un prestador que s'estableixi a Espanya ja estigui cobert per una assegurança de responsabilitat civil professional o una altra garantia equivalent o comparable en un altre Estat membre en el qual ja estigui establert, es considerarà complerta l'exigència a la qual es refereix l'apartat anterior. Si l'equivalència amb els requisits és només parcial, es podrà exigir l'ampliació de l'assegurança o una altra garantia fins a completar les condicions que s'hagin establert en la norma que la regula.
3. En el cas d'assegurances o altres garanties subscrites amb entitats asseguradores i entitats de crèdit autoritzades en un altre Estat membre, s'acceptaran als efectes d'acreditació els certificats emesos per aquestes.
Article 22. Obligacions d'informació dels prestadors
1. Sense perjudici de les obligacions d'informació establertes en la legislació de protecció dels consumidors i usuaris que resulti d'aplicació, els prestadors de serveis, amb la deguda antelació, posaran a disposició dels destinataris tota la informació exigida en el present article de forma clara i inequívoca, abans de la celebració del contracte, o si escau, abans de la prestació del servei.
2. Els prestadors proporcionaran al destinatari, de forma fàcilment accessible, la informació següent:
a) Les dades d'identitat, forma i règim jurídic, número d'identificació fiscal del prestador, adreça on té el seu establiment, i les dades que permetin posar-s'hi ràpidament en contacte.
b) Dades registrals del prestador del servei.
c) Les dades de l'autoritat que, si escau, hagi atorgat l'autorització.
d) En les professions regulades, la qualificació professional i l'Estat membre en el qual va ser atorgada, així com, si escau, el col·legi professional en el qual estigui inscrit el prestador.
e) Les condicions i clàusules generals, i les relatives a la legislació i jurisdicció aplicable al contracte.
f) Garanties postvenda addicionals a les exigides per llei, si escau.
g) El preu complet del servei, inclosos els impostos, quan el prestador fixi prèviament un preu per a un determinat tipus de servei.
h) Les principals característiques del servei o serveis que ofereixi.
i) Si escau, l'assegurança o garanties exigides, i en particular, les dades de l'assegurador i de la cobertura geogràfica de l'assegurança.
j) En cas que el prestador exerceixi una activitat subjecta a l'IVA, el número d'identificació fiscal.
k) Llengua o llengües en les quals podrà formalitzar-se el contracte, quan aquesta no sigui la llengua en la qual se li ha ofert la informació prèvia a la contractació.
l) Existència del dret de desistiment del contracte que pugui correspondre al consumidor, el termini i la forma d'exercir-lo.
3. A petició del destinatari, els prestadors posaran a disposició d'aquell la informació complementària següent:
a) Quan el preu no el fixi prèviament el prestador, el preu del servei o, si no pot indicar-se aquell, el mètode per calcular-lo; o un pressupost suficientment detallat.
b) Data de lliurament, execució del contracte i durada.
c) En el cas de les professions regulades: referència a les normes d'accés a la professió a l'Estat membre d'establiment.
d) La informació relativa a les seves activitats multidisciplinàries, possibles conflictes d'interès i les mesures adoptades per evitar-los.
e) Els possibles codis de conducta als quals, si escau, estigui sotmès el prestador.
f) Informació detallada sobre les característiques i condicions per fer ús dels mitjans extrajudicials de resolució de conflictes.
4. Tota la informació a la qual es refereixen els apartats anteriors es posarà a disposició del destinatari pel prestador, en alguna de les formes següents: a) En el lloc de prestació del servei o de celebració del contracte. b) Per via electrònica a través d'una adreça facilitada pel prestador. c) Figurant dita informació en tot document informatiu del prestador. d) Per via electrònica a través d'una pàgina web.
Article 23. Obligacions dels prestadors en matèria de reclamacions
1. Sense perjudici del que disposa l'article 21 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, els prestadors posaran a disposició dels destinataris un número de telèfon, una adreça postal, número de fax o adreça de correu electrònic, amb la finalitat que aquells puguin adreçar-hi les seves reclamacions o peticions d'informació sobre el servei prestat.
2. Així mateix, hauran de donar resposta a les reclamacions a les quals es refereix l'apartat anterior en el termini més breu possible i en qualsevol cas abans d'un mes des que les mateixes s'hagin rebut pel prestador.
3. La resposta es realitzarà en la mateixa llengua en la qual s'ha realitzat el contracte.
Article 24. Comunicacions comercials de les professions regulades
1. Es garanteix la llibertat de les comunicacions comercials en les professions regulades.
2. No podran establir-se prohibicions totals a les comunicacions comercials en les professions regulades. Les limitacions que es puguin imposar no podran ser discriminatòries, hauran d'estar sempre justificades per una raó imperiosa d'interès general i seran proporcionades.
Article 25. Activitats multidisciplinàries
1. No es podrà obligar els prestadors de serveis a l'exercici d'una única activitat de forma exclusiva, bé sigui a través de la imposició de requisits que obliguin a exercir de forma exclusiva una activitat específica, bé sigui mitjançant la imposició de requisits que restringeixin l'exercici conjunt o en associació de distintes activitats.
2. No obstant, per garantir la seva independència i imparcialitat, així com prevenir conflictes d'interessos, podran veure's subjectes per llei als requisits als quals es refereix l'apartat anterior:
a) Les professions regulades, en la mesura en la qual sigui necessari per garantir el compliment de requisits deontològics distints i incompatibles deguts al caràcter específic de cada professió, sempre que els mateixos estiguin justificats per una raó imperiosa d'interès general, siguin proporcionats i no discriminatoris.
b) Els prestadors que realitzin serveis de certificació, acreditació, control tècnic, proves o assajos.
Article 26. Accions de cessació
Davant les conductes que infringeixin el que disposa aquesta Llei susceptibles de lesionar els interessos col·lectius o difusos dels consumidors i usuaris, es podrà exercir l'acció de cessació prevista en l'article 53 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.
CAPÍTOL VI. Cooperació administrativa per al control efectiu dels prestadors
Article 27. Obligacions generals de cooperació
1. Amb la finalitat de garantir la supervisió dels prestadors i dels seus serveis, les Administracions Públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, cooperaran als efectes d'informació, control, inspecció i investigació, entre si, amb les autoritats competents dels altres Estats membres i amb la Comissió Europea.
2. Les relacions amb altres Estats membres i amb la Comissió Europea previstes en aquesta Llei s'organitzaran a través de la designació de diferents punts de contacte a l'Administració General de l'Estat i a les comunitats autònomes.
No obstant, es crearà un punt de contacte de coordinació a l'Administració General de l'Estat al qual es remetran totes les comunicacions de qualsevol administració amb la Comissió Europea i altres Estats membres.
3. Les autoritats competents espanyoles i les de qualsevol Estat membre podran consultar en les mateixes condicions els registres en els quals estiguin inscrits els prestadors, respectant en tot cas les normes sobre protecció de dades personals.
4. Les sol·licituds d'informació i de realització de controls, inspeccions i investigacions realitzades per les autoritats competents espanyoles en relació als prestadors establerts en el territori d'un altre Estat membre o els seus serveis estaran degudament motivades. La informació obtinguda s'emprarà únicament per a la finalitat per a la qual es va sol·licitar.
5. En cas que no es poguessin atendre de forma immediata les sol·licituds realitzades per les autoritats competents d'altres Estats membres, les autoritats competents espanyoles ho comunicaran a les autoritats sol·licitants a través del punt de contacte.
6. En els casos en els quals les autoritats competents d'un altre Estat membre no compleixin amb el deure de cooperació, les autoritats espanyoles competents, a través del punt de contacte, informaran al respecte la Comissió Europea.
Article 28. Obligacions d'informació dels prestadors
Sense perjudici del deure dels prestadors d'atendre els requeriments d'informació formulats per les autoritats competents, hauran d'informar, a través de la corresponent finestreta única, dels canvis que afectin les condicions que van determinar l'atorgament de l'autorització.
Dita informació es comunicarà en la llengua o llengües facilitades a la finestreta única.
Article 29. Supervisió de prestadors establerts en territori espanyol
1. Les autoritats competents espanyoles facilitaran la informació que les sol·licitin les autoritats competents d'un altre Estat membre sobre els prestadors que estiguin establerts a Espanya.
2. Les autoritats competents espanyoles procediran a les comprovacions, inspeccions i investigacions sobre prestadors establerts en el seu territori que les sol·licitin de manera motivada les autoritats competents d'un altre Estat membre i informaran a aquestes dels resultats i, si escau, de les mesures adoptades.
3. Les autoritats competents espanyoles vetllaran pel compliment dels requisits imposats al prestador establert en territori espanyol, encara que el servei de que es tracti es presti o provoqui perjudicis en un altre Estat membre.
4. Quan les autoritats competents d'un altre Estat membre sol·licitin a les autoritats competents espanyoles l'adopció de mesures excepcionals en casos individuals per motius de seguretat, a les quals es refereix l'article 14 d'aquesta Llei, en relació a un prestador establert en territori espanyol, les autoritats espanyoles comprovaran el més aviat possible si dit prestador exerceix les seves activitats de forma legal, així com els fets que van donar lloc a la petició.
Article 30. Supervisió de prestadors establerts en un altre Estat membre
1. Les autoritats competents espanyoles seran responsables de la supervisió de l'activitat dels prestadors establerts en altres Estats membres que prestin serveis en territori espanyol en relació als requisits sobre la lliure prestació de serveis que puguin imposar-se d'acord amb l'article 12.3 d'aquesta Llei i en particular:
a) Prendran totes les mesures necessàries per garantir que el prestador respecta dits requisits.
b) Procediran a realitzar les comprovacions, inspeccions i investigacions necessàries per supervisar el servei prestat.
2. En relació als requisits distints dels esmentats en l'apartat anterior, en cas de desplaçament temporal d'un prestador establert en un altre Estat membre per prestar un servei, les autoritats competents espanyoles procediran, a petició motivada de les autoritats de l'Estat membre d'establiment, a les comprovacions, inspeccions i investigacions que siguin necessàries.
3. En tot cas, les autoritats espanyoles competents podran, per pròpia iniciativa, procedir a comprovacions, inspeccions i investigacions in situ, sempre que siguin proporcionades, no discriminatòries i no estiguin motivades pel fet que el prestador tingui el seu establiment en un altre Estat membre.
Article 31. Mecanisme d'alerta
Si les autoritats competents tinguessin coneixement d'actes o circumstàncies específics de caràcter greu relatius a una activitat o a un prestador de serveis que puguin ocasionar perjudicis greus per a la salut o la seguretat de les persones o el medi ambient en qualsevol part del territori de la Unió Europea, informaran immediatament els Estats membres i la Comissió Europea a través del punt de contacte.
Article 32. Informació sobre l'honorabilitat del prestador
1. A sol·licitud motivada de les autoritats competents d'un altre Estat membre es comunicaran, respectant la legislació vigent, les mesures disciplinàries i sancions administratives fermes que s'hagin adoptat per qualsevol autoritat competent espanyola, inclosos els col·legis professionals, respecte al prestador i que guardin relació directa amb la seva activitat comercial o professional. També es comunicaran les condemnes penals i les declaracions de concurs culpable que s'hagin dictat respecte al prestador i que guardin relació directa amb la seva activitat comercial o professional.
L'aplicació de l'anterior s'haurà de fer respectant les normes sobre protecció de les dades personals i els drets garantits a les persones condemnades o sancionades segons l'ordenament jurídic espanyol.
2. L'autoritat competent espanyola comunicarà al prestador que tal informació ha estat subministrada a una autoritat competent d'un altre Estat membre.
Disposicions addicionals, transitòria, derogatòria i finals
Disposicions addicionals primera a setena: estableixen el sistema d'intercanvi electrònic d'informació entre Administracions Públiques; la possible inclusió d'altres tràmits a la finestreta única; la creació del Comitè per a la millora de la regulació de les activitats de serveis; la notificació a la Comissió Europea; el règim d'infraccions i sancions per incompliment de les obligacions d'informació; les referències a l'IVA a les comunitats autònomes amb règim especial; i la prohibició de discriminació per raó de nacionalitat, lloc de residència o establiment (afegit per la Llei 6/2020, de 11 de novembre).
Disposició transitòria: els procediments d'autorització iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es tramitaran i resoldran per la normativa vigent en el moment de la presentació de la sol·licitud. Disposicions finals primera a sisena: caràcter bàsic de la Llei; incorporació de la Directiva 2006/123/CE; habilitació normativa i compliment; compensació de deutes (derogada); adaptació de la normativa vigent; entrada en vigor en el termini de trenta dies a partir de l'endemà de la seva publicació al «Boletín Oficial del Estado».
Font i provença
Títol original: Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash e1f9b3dbce12).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.