Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació

Article 1. Objecte de la llei

1. La present llei té per objecte garantir i promoure el dret a la igualtat de tracte i no-discriminació, respectar la igual dignitat de les persones en desenvolupament dels articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució.

2. Als aquests efectes, la llei regula drets i obligacions de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, estableix principis d'actuació dels poders públics i preveu mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, en els sectors públic i privat.

Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació

1. Es reconeix el dret de tota persona a la igualtat de tracte i no-discriminació amb independència de la seva nacionalitat, de si són menors o majors d'edat o de si gaudeixen o no de residència legal. Ningú no podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a patir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

2. No obstant el que preveu l'apartat anterior, podran establir-se diferències de tracte quan els criteris per a aquesta diferenciació siguin raonables i objectius i el que es persegueixi sigui assolir un propòsit legítim o així ho autoritzi una norma amb rang de llei, o quan resultin de disposicions normatives o decisions generals de les administracions públiques destinades a protegir les persones, o a grups de població necessitats d'accions específiques.

3. La malaltia no podrà empara diferències de tracte diferents de les que derivin del propi procés de tractament de la mateixa, de les limitacions objectives que imposi per a l'exercici de determinades activitats o de les exigides per raons de salut pública.

4. Les obligacions establertes en la present llei seran d'aplicació al sector públic. També ho seran a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixi, es trobin o actuïn en territori espanyol. Als efectes d'aquesta llei s'entendrà comprès en el sector públic: a) L'Administració General de l'Estat. b) Les administracions de les comunitats autònomes. c) Les entitats que integren l'Administració Local. d) L'Administració de Justícia. e) El sector públic institucional. f) Les associacions i fundacions constituïdes per les administracions, ens, organismes i entitats que integren el sector públic.

Article 3. Àmbit objectiu d'aplicació

1. Aquesta llei s'aplicarà en els àmbits següents: a) Ocupació, per compte d'altri i per compte propi, que comprèn l'accés, les condicions de treball, la promoció professional i la formació per a l'ocupació. b) Accés, promoció, condicions de treball i formació en l'ocupació pública. c) Afiliació i participació en organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d'interès social o econòmic. d) Educació. e) Sanitat. f) Transport. g) Cultura. h) Seguretat ciutadana. i) Administració de Justícia. j) La protecció social, les prestacions i els serveis socials. k) Accés, oferta i subministrament de béns i serveis a disposició del públic, inclòs l'habitatge. l) Accés i permanència en establiments o espais oberts al públic, així com l'ús de la via pública. m) Publicitat, mitjans de comunicació i serveis de la societat de la informació. n) Internet, xarxes socials i aplicacions mòbils. o) Activitats esportives. p) Intel·ligència Artificial i gestió massiva de dades, així com altres esferes de significació anàloga.

2. El que disposa la present llei s'entén sense perjudici dels règims específics més favorables establerts en la normativa estatal o autonòmica per raó de les diverses causes de discriminació previstes en l'apartat 1 de l'article 2.

Article 4. El dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

1. El dret protegit per la present llei implica l'absència de tota discriminació per raó de les causes previstes en l'apartat 1 de l'article 2. En conseqüència, queda prohibida tota disposició, conducta, acte, criteri o pràctica que atempti contra el dret a la igualtat. Es consideren vulneracions d'aquest dret la discriminació, directa o indirecta, per associació i per error, la discriminació múltiple o interseccional, la denegació d'ajustos raonables, l'assetjament, la inducció, ordre o instrucció de discriminar o de cometre una acció d'intolerància, les represàlies o l'incompliment de les mesures d'acció positiva.

2. No es considera discriminació la diferència de tracte basada en alguna de les causes previstes en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta llei derivada d'una disposició, conducta, acte, criteri o pràctica que pugui justificar-se objectivament per una finalitat legítima i com a mitjà adequat, necessari i proporcionat per assolir-la.

3. El dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació és un principi informador de l'ordenament jurídic i, com a tal, s'integrarà i observarà amb caràcter transversal en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques.

4. En les polítiques contra la discriminació es tindrà en compte la perspectiva de gènere i es prestarà especial atenció al seu impacte en les dones i les nenes com a obstacle a l'accés a drets com l'educació, l'ocupació, la salut, l'accés a la justícia i el dret a una vida lliure de violències.

Article 5. Drets a la informació i a l'assessorament de les persones víctimes de discriminació

1. Totes les persones víctimes de discriminació, amb independència del seu origen, religió, edat, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, independentment de la seva situació administrativa a l'Estat espanyol, tenen garantits els drets reconeguts en aquesta llei.

2. Les persones víctimes de discriminació tenen dret a rebre informació completa i comprensible, així com assessorament relatiu a la seva situació personal adaptat al seu context, necessitats i capacitats, a través dels serveis, organismes o oficines que puguin disposar les administracions públiques.

3. Es garantirà, a través dels mitjans necessaris, que totes les persones víctimes de discriminació, especialment aquelles amb discapacitat, tinguin accés integral a la informació sobre els seus drets i sobre els recursos existents. Aquesta informació haurà d'oferir-se en format accessible i comprensible a les persones amb discapacitat.

4. Les persones víctimes de discriminació tenen dret a rebre assessorament jurídic gratuït en el moment immediatament previ a la interposició de la denúncia.

5. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a rebre tota la informació necessària en un llenguatge clar i comprensible, en un idioma que puguin entendre i mitjançant formats accessibles. Quan es tracti de territoris amb llengües cooficials el nen, nena o adolescent podrà rebre aquesta informació en la llengua cooficial que trii. A més, s'ha de garantir la prevenció i prohibició de qualsevol revictimització.

Article 6. Definicions

1. Discriminació directa i indirecta. a) La discriminació directa és la situació en la qual es troba una persona o grup en el qual s'integra que sigui, hagi estat o pogués ser tractada de manera menys favorable que altres en situació anàloga o comparable per raó de les causes previstes en l'apartat 1 de l'article 2. Es considerarà discriminació directa la denegació d'ajustos raonables a les persones amb discapacitat. Als efectes d'aquest article, s'entenen per ajustos raonables les modificacions i adaptacions necessàries i adequades de l'entorn físic, social i actitudinal que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular de manera eficaç i pràctica. b) La discriminació indirecta es produeix quan una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres ocasiona o pot ocasionar a una o diverses persones un desavantatge particular respecte d'altres per raó de les causes previstes en l'apartat 1 de l'article 2.

2. Discriminació per associació i discriminació per error. a) Existeix discriminació per associació quan una persona o grup en el qual s'integra, a causa de la seva relació amb una altra sobre la qual concorri alguna de les causes previstes en l'apartat primer de l'article 2 d'aquesta llei, és objecte d'un tracte discriminatori. b) La discriminació per error és aquella que es fonamenta en una apreciació incorrecta sobre les característiques de la persona o persones discriminades.

3. Discriminació múltiple i interseccional. a) Es produeix discriminació múltiple quan una persona és discriminada de manera simultània o consecutiva per dues o més causes de les previstes en aquesta llei. b) Es produeix discriminació interseccional quan concorren o interactuen diverses causes de les previstes en aquesta llei, generant una forma específica de discriminació. c) En supòsits de discriminació múltiple i interseccional la motivació de la diferència de tracte ha de donar-se en relació amb cadascun dels motius de discriminació. d) En supòsits de discriminació múltiple i interseccional les mesures d'acció positiva hauran d'atendre la concurrència de les diferents causes de discriminació.

4. Assetjament discriminatori. Constitueix assetjament, als efectes d'aquesta llei, qualsevol conducta realitzada per raó d'alguna de les causes de discriminació previstes en la mateixa, amb l'objectiu o la conseqüència d'atemptar contra la dignitat d'una persona o grup en el qual s'integra i de crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

5. Inducció, ordre o instrucció de discriminar. És discriminatòria tota inducció, ordre o instrucció de discriminar per qualsevol de les causes establertes en aquesta llei. La inducció ha de ser concreta, directa i eficaç per fer sorgir en una altra persona una actuació discriminatòria.

6. Represàlies. Als efectes d'aquesta llei s'entén per represàlia qualsevol tracte advers o conseqüència negativa que pugui patir una persona o grup en el qual s'integra per intervenir, participar o col·laborar en un procediment administratiu o procés judicial destinat a impedir o fer cessar una situació discriminatòria, o per haver presentat una queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs de qualsevol tipus amb el mateix objecte. Queden exclosos els supòsits que puguessin ser constitutius d'il·lícit penal.

7. Mesures d'acció positiva. Es consideren accions positives les diferències de tracte orientades a prevenir, eliminar i, si escau, compensar qualsevol forma de discriminació o desavantatge en la seva dimensió col·lectiva o social. Tals mesures seran aplicables en tant subsisteixen les situacions de discriminació o els desavantatges que les justifiquen i hauran de ser raonables i proporcionades.

8. Segregació escolar. S'entén per segregació tota pràctica, acció o omissió que té l'efecte de separar l'alumnat per motius socioeconòmics o sobre la base de qualsevol dels motius enumerats en l'article 2.1 de la present llei sense una justificació objectiva i raonable.

Article 7. Interpretació

La interpretació del contingut d'aquesta llei, així com l'actuació dels poders públics, s'ajustarà als instruments internacionals aplicables dels quals l'Estat sigui part en matèria de drets humans, així com amb la jurisprudència emesa pels òrgans jurisdiccionals internacionals i la resta de legislació aplicable, i tindrà en compte les recomanacions i resolucions adoptades pels organismes internacionals multilaterals i regionals.

Quan es presentin diferents interpretacions, s'haurà de preferir aquella que protegeixi amb major eficàcia les persones o els grups que siguin afectats per conductes discriminatòries o intolerables. La present llei consagra els nivells mínims de protecció i no perjudica les disposicions més favorables establertes en altres normes.

Article 8. Inducció, ordre o instrucció de discriminar o de cometre una acció d'intolerància

És discriminatòria tota inducció, ordre o instrucció de discriminar o de cometre una acció d'intolerància per qualsevol de les causes establertes en aquesta llei.

Article 9. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'ocupació per compte d'altri

1. No podran establir-se limitacions, segregacions o exclusions per raó de les causes previstes en aquesta llei per a l'accés a l'ocupació per compte d'altri, públic o privat, inclosos els criteris de selecció, en la formació per a l'ocupació, en la promoció professional, en la retribució, en la jornada i altres condicions de treball, així com en la suspensió, l'acomiadament o altres causes d'extinció del contracte de treball.

2. S'entendran discriminatoris els criteris i sistemes d'accés a l'ocupació, pública o privada, o en les condicions de treball que produeixin situacions de discriminació indirecta per raó de les causes previstes en aquesta llei.

3. Els serveis públics d'ocupació, les seves entitats col·laboradores i les agències de col·locació hauran de vetllar específicament pel respecte del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació indirecta, afavorint l'aplicació de mesures per a la consecució d'aquesta finalitat com el currículum de vida anònim.

4. La Inspecció de Treball i Seguretat Social, en els termes previstos en la normativa aplicable, haurà de vetllar particularment pel respecte del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'accés a l'ocupació i en les condicions de treball. Per a aquest fi, en l'exercici de la seva funció de vigilància i exigència del compliment de les normes d'ordre social, la Inspecció de Treball i Seguretat Social inclourà en el seu pla anual integrat d'actuació, amb caràcter d'objectiu d'abast general, el desenvolupament de plans específics sobre igualtat de tracte i no-discriminació.

5. L'ocupador no podrà preguntar sobre les condicions de salut de l'aspirant al lloc.

6. Per via reglamentària, es podrà exigir als ocupadors les empreses dels quals tinguin més de 250 treballadors, que publiquin la informació salarial necessària per analitzar els factors de les diferències salarials.

Article 10. Negociació col·lectiva

1. Sense perjudici de la llibertat de les parts per determinar el contingut dels convenis col·lectius, la negociació col·lectiva no podrà establir limitacions, segregacions o exclusions per a l'accés a l'ocupació, inclosos els criteris de selecció, en la formació per a l'ocupació, en la promoció professional, en la retribució, en la jornada i altres condicions de treball, per les causes previstes en aquesta llei. Els poders públics fomentaran el diàleg amb els interlocutors socials, a fi de promoure l'existència de codis de conducta i bones pràctiques.

2. D'acord amb el que disposa aquesta llei i la legislació laboral, mitjançant la negociació col·lectiva es podran establir mesures d'acció positiva per prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació en l'àmbit de l'ocupació i les condicions de treball per les causes previstes en aquesta llei.

3. La representació legal dels treballadors i la pròpia empresa vetllaran pel compliment del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'empresa per les causes previstes en aquesta llei.

Article 11. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en el treball per compte propi

1. No podran establir-se limitacions, segregacions o exclusions per les causes previstes en aquesta llei en l'accés a l'exercici i en el desenvolupament d'una activitat per compte propi.

2. El que disposa l'apartat anterior serà igualment d'aplicació als pactes establerts individualment entre el treballador autònom i el client per al qual desenvolupi la seva activitat professional, així com als acords d'interès professional concertats entre les associacions o sindicats que representen als treballadors autònoms econòmicament dependents i les empreses per a les quals executin la seva activitat.

3. Els acords d'interès professional a que es refereix l'apartat anterior podran establir mesures d'acció positiva per prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació per les causes previstes en aquesta llei en l'àmbit del treball per compte propi.

Article 12. Dret a la igualtat de tracte, a la no-discriminació i intolerància en organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d'interès social o econòmic

1. Les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials, les associacions professionals de treballadors autònoms, els col·legis professionals i qualsevol altra organització d'interès social o econòmic estaran obligades a respectar el dret a la igualtat de tracte i no-discriminació per les causes descrites en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta llei en l'adhesió, inscripció o afiliació, la seva estructura orgànica i funcionament, la participació i el gaudi de qualsevol dels avantatges que ofereixin als seus membres.

2. Els poders públics desenvoluparan polítiques actives de suport a col·lectius i organitzacions legalment constituïdes que realitzin activitats de sensibilització, assessorament i formació en defensa de la dignitat de la persona i la igualtat de tracte davant la discriminació, intolerància i incident d'odi, així com d'assistència a víctimes i personació judicial en procediments.

3. Els poders públics promouran, fomentaran i donaran suport a les organitzacions socials en les activitats de celebració de dates commemoratives, actes i esdeveniments que contribueixin a promoure els drets humans, la igualtat, la llibertat, la tolerància i la no-discriminació.

Article 13. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'educació

1. Les administracions educatives, en el marc de les seves respectives competències, prendran mesures efectives per a la supressió d'estereotips i garantiran l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó de les causes previstes en aquesta llei, i en tot cas, en els criteris i pràctiques sobre admissió i permanència en l'ús i gaudi dels serveis educatius, amb independència de la titularitat dels centres que els imparteixen.

2. En cap cas, els centres educatius que excloguin de l'ingrés als mateixos, discriminant-los, a grups o persones individuals per raó d'alguna de les causes establertes en aquesta llei, podran acollir-se a qualsevol forma de finançament públic.

3. Les administracions educatives mantindran la deguda atenció a l'alumnat que, per raó d'alguna de les causes expressades en aquesta llei o per trobar-se en situació desafavorida a causa de discapacitat, raons socioeconòmiques, culturals, o d'altra índole, presentin necessitats específiques de suport educatiu o es desvetlli que el grup al qual pertanyen pateix percentatges més elevats d'absentisme o abandonament escolar.

4. Les administracions públiques i els centres educatius posaran en marxa mesures per prevenir, evitar i, si escau, revertir la segregació escolar.

5. En el contingut de la formació del professorat, tant inicial com permanent, s'inclourà formació específica en matèria d'atenció educativa a la diversitat i a la igualtat de tracte i no-discriminació.

6. Les administracions educatives atorgaran, en el currículum de totes les etapes educatives, una atenció especial al dret d'igualtat de tracte i no-discriminació. Així mateix, es fomentarà la inclusió, en els plans d'estudis en els quals sigui pertinent, d'ensenyaments en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, tolerància i drets humans.

7. La Inspecció Educativa intervindrà per garantir el respecte al dret a la igualtat de tracte i no-discriminació i la lluita contra la intolerància en l'àmbit educatiu.

Article 14. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'educació no formal

Els poders públics promouran en l'educació no formal la transmissió de valors democràtics i drets humans a fi d'evitar prejudicis, fanatismes i radicalitzacions que alentin la vulneració de la igualtat de tracte i la discriminació, així com les conductes d'estigmatització, hostilitat, odi, discriminació i violència, enfortint comportaments inspirats en el reconeixement de la dignitat de les persones, la igualtat, llibertat, solidaritat, justícia, tolerància, no violència, pluralisme i convivència intercultural.

Article 15. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'atenció sanitària

1. Les administracions sanitàries, en l'àmbit de les seves competències, garantiran l'absència de qualsevol forma de discriminació en l'accés als serveis i en les prestacions sanitàries per raó de qualsevol de les causes previstes en aquesta llei.

2. Ningú no podrà ser exclòs d'un tractament sanitari o protocol d'actuació sanitària per la concurrència d'una discapacitat, per trobar-se en situació de sense sostre, per l'edat, per sexe o per malalties preexistents o intercurrents, tret que raons mèdiques degudament acreditades ho justifiquin.

3. Les administracions sanitàries promouran accions destinades a aquells grups de població que presentin necessitats sanitàries específiques, tals com les persones majors, menors d'edat, amb discapacitat, pertanyents al col·lectiu LGBTI, que pateixin malalties mentals, cròniques, rares, degeneratives o en fase terminal, portadores de virus, víctimes de maltractament, persones en situació de sense sostre, amb problemes de drogodependència, minories ètniques, entre d'altres.

4. Les administracions sanitàries, en l'àmbit de les seves competències, desenvoluparan accions per a la igualtat de tracte i la prevenció de la discriminació.

5. En els plans i programes als quals fa referència l'apartat anterior es posarà especial èmfasi en les necessitats en matèria de salut específiques de les dones, com la salut sexual i reproductiva, entre d'altres.

6. Ningú no podrà ser apartat o suspès del seu torn d'atenció sanitària bàsica o especialitzada en condicions d'igualtat, ni ser exclòs d'un tractament sanitari per absència d'acreditació documental o de temps mínim d'estada demostrable.

Article 16. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en la prestació dels serveis socials

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, garantiran que en l'accés i la prestació dels diferents serveis socials no es produeixin situacions discriminatòries per qualsevol de les causes previstes en la present llei. Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, els plans i programes sobre serveis socials procuraran l'atenció prioritària dels grups especialment vulnerables, amb especial atenció a la situació de les dones i les nenes.

Article 17. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'oferta al públic de béns i serveis

1. Les administracions públiques, les entitats, empreses o particulars que ofereixin al públic béns i serveis, en el marc d'una activitat comercial o professional, tals com serveis financers, de transport, formació, oci o similars, no podran discriminar en l'accés als mateixos per les causes esmentades en l'article 2 de la present llei. El que preveu el paràgraf anterior no impedirà l'existència d'organitzacions, activitats o serveis destinats exclusivament a la promoció de grups identificats per algunes de les causes esmentades en l'article 2.

2. No podrà denegar-se l'accés a la contractació d'assegurances o serveis financers afins ni establir-se diferències de tracte en les condicions dels mateixos per raó d'alguna de les causes esmentades en l'article 2 tret que resultin proporcionades a la finalitat de l'assegurança o servei i a les condicions objectives de les persones sol·licitants en els termes previstos en la normativa en matèria d'assegurances.

3. Els llocs web i les aplicacions informàtiques tendiran a complir els requisits d'accessibilitat per garantir la igualtat i la no-discriminació en l'accés de les persones usuàries, en particular de les persones amb discapacitat i de les persones majors.

Article 18. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'àmbit de la seguretat ciutadana

1. Als efectes d'aquesta llei, les Forces i Cossos de Seguretat evitaran la utilització de perfils discriminatoris sense una justificació objectiva.

2. Les persones físiques o jurídiques que realitzin activitats i serveis de seguretat privada, per a la protecció de persones i béns, hauran de garantir la igualtat de tracte i no-discriminació no usant perfils discriminatoris sense una justificació objectiva.

Article 19. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'administració de justícia

1. Els poders públics, en l'àmbit de les seves respectives competències, vetllaran per la supressió d'estereotips i promouran l'absència de qualsevol forma de discriminació en l'administració de justícia per raó de les causes previstes en aquesta llei.

2. Les administracions públiques afavoriran la informació i accessibilitat a la justícia dels grups especialment vulnerables d'acord amb les causes establertes en aquesta llei.

Article 20. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l'accés a l'habitatge

1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, garantiran que les polítiques d'urbanisme i habitatge respectin el dret a la igualtat de tracte i previnguin la discriminació, inclosa la segregació residencial, i qualsevol forma d'exclusió per qualsevol de les causes previstes en la present llei. De manera específica, es tindran en compte les necessitats de les persones sense llar i de les que es trobin en situació de major vulnerabilitat o siguin més susceptibles de patir alguna forma de discriminació.

2. Els prestadors de serveis de venda, arrendament, intermediació immobiliària, portals d'anuncis, o qualsevol altra persona física o jurídica que faci una oferta disponible per al públic, estaran igualment obligats a respectar en les seves operacions comercials el dret a la igualtat de tracte i no-discriminació. En particular, queda prohibit: a) Rebutjar una oferta de compra o arrendament, o impedir o denegar la compra o arrendament d'un habitatge, per raó d'alguna de les causes de discriminació previstes en la present llei, quan s'hagués realitzat una oferta pública de venda o arrendament. b) Discriminar una persona quant als termes o condicions de la venda o arrendament d'un habitatge amb fonament en les referides causes. L'obligació de no-discriminació es mantindrà durant tot el període posterior d'ús de l'habitatge, en el cas dels arrendaments.

3. El que preveuen els paràgrafs anteriors serà d'aplicació també als locals de negoci.

Article 21. Dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en establiments, o espais i espectacles oberts al públic

1. Els criteris i pràctiques sobre admissió de les persones a establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives hauran de garantir l'absència de qualsevol forma de discriminació per raó de les causes previstes en l'apartat primer de l'article 2.

2. La prohibició de discriminació regulada en l'apartat anterior comprèn tant les condicions d'accés als locals o establiments com la permanència en els mateixos, així com l'ús i gaudi dels serveis que s'hi prestin, sense perjudici de l'existència d'organitzacions, activitats o serveis destinats exclusivament a la promoció de grups identificats per algunes de les causes esmentades en l'article 2.

3. Les persones titulars dels establiments i locals als quals es refereixen els apartats anteriors o les organitzadores d'espectacles públics o activitats recreatives donaran a conèixer en un espai visible els criteris i limitacions que resultin de l'exercici del dret d'admissió. Les administracions públiques competents desenvoluparan les mesures necessàries per garantir el compliment del que disposa aquest article.

Article 22. Mitjans de comunicació social i publicitat, internet i xarxes socials

1. Tots els mitjans de comunicació social respectaran el dret a la igualtat de tracte, evitant tota forma de discriminació en el tractament i format accessible de la informació, en els seus continguts i la seva programació.

2. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, promouran l'adopció d'acords d'autoregulació dels mitjans de comunicació social, publicitat, internet, xarxes socials i les empreses de tecnologies de la informació i comunicació que contribueixin al compliment de la legislació en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació i intolerància.

3. Es considera publicitat il·lícita la comunicació publicitària comercial o institucional que contingui elements de discriminació per raó de les causes previstes en aquesta llei.

Article 23. Intel·ligència Artificial i mecanismes de presa de decisió automatitzats

1. En el marc de l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial, de la Carta de Drets Digitals i de les iniciatives europees al voltant de la Intel·ligència Artificial, les administracions públiques afavoriran la posada en marxa de mecanismes perquè els algorismes involucrats en la presa de decisions que s'utilitzin en les administracions públiques tinguin en compte criteris de minimització de biaixos, transparència i rendició de comptes, sempre que sigui factible tècnicament.

2. Les administracions públiques, en el marc de les seves competències en l'àmbit dels algorismes involucrats en processos de presa de decisions, prioritzaran la transparència en el disseny i la implementació i la capacitat d'interpretació de les decisions adoptades pels mateixos.

3. Les administracions públiques i les empreses promouran l'ús d'una Intel·ligència Artificial ètica, fiable i respectuosa amb els drets fonamentals, seguint especialment les recomanacions de la Unió Europea en aquest sentit.

4. Es promourà un segell de qualitat dels algorismes.

Article 24. Activitats culturals i esportives

1. En el desenvolupament de qualsevol activitat cultural o esportiva es respectaran el dret a la igualtat de tracte i el respecte a la dignitat de la persona, evitant tota discriminació per alguna de les causes previstes en la llei.

2. Les administracions públiques donaran suport a la creació i la difusió de continguts i estudis que contribueixin a la presa de consciència en l'àmbit cultural sobre la discriminació en totes les formes i expressions que recull la present llei.

Article 25. Mesures de protecció i reparació davant la discriminació

1. La protecció davant la discriminació obliga a l'aplicació de mètodes o instruments suficients per a la seva detecció, l'adopció de mesures preventives, i l'articulació de mesures adequades per al cessament de les situacions discriminatòries.

2. L'incompliment de les obligacions previstes en l'apartat anterior donarà lloc a responsabilitats administratives, així com, si escau, penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar-se, i que podran incloure tant la restitució com la indemnització, fins a aconseguir la reparació plena i efectiva per a les víctimes.

3. Davant un incident discriminatori, les autoritats encarregades de fer complir aquesta llei prendran les mesures oportunes per garantir que els fets no tornin a repetir-se, especialment en els casos en els quals l'agent discriminador sigui una administració pública.

Article 26. Nul·litat de ple dret

Són nuls de ple dret les disposicions, actes o clàusules dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per raó d'algun dels motius previstos en l'apartat primer de l'article 2 d'aquesta llei.

Article 27. Atribució de responsabilitat patrimonial i reparació del dany

1. La persona física o jurídica que causi discriminació per algun dels motius previstos en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta llei repararà el dany causat proporcionant una indemnització i restituint la víctima a la situació anterior a l'incident discriminatori, quan sigui possible. Acreditada la discriminació es presumirà l'existència de dany moral, que es valorarà atenent a les circumstàncies del cas, a la concurrència o interacció de diverses causes de discriminació previstes en la llei i a la gravetat de la lesió efectivament produïda.

2. Seran igualment responsables del dany causat les persones ocupadores o prestadores de béns i serveis quan la discriminació, inclòs l'assetjament, es produeixi en el seu àmbit d'organització o direcció i no hagin complert les obligacions previstes en l'apartat 1 de l'article 25.

Article 28. Tutela judicial del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

La tutela judicial davant les vulneracions del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació comprendrà, en els termes establerts per les lleis processals, l'adopció de totes les mesures necessàries per posar fi a la discriminació de què es tracti i, en particular, les dirigides al cessament immediat de la discriminació, podent acordar l'adopció de mesures cautelars dirigides a la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització dels danys i perjudicis causats i el restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici del seu dret, amb independència de la seva nacionalitat, de si són majors o menors d'edat o de si gaudeixen o no de residència legal.

Article 29. Legitimació per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

1. Sense perjudici de la legitimació individual de les persones afectades, els partits polítics, els sindicats, les associacions professionals de treballadors autònoms, les organitzacions de persones consumidores i usuàries i les associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre els seus fins la defensa i promoció dels drets humans estaran legitimades, en els termes establerts per les lleis processals, per defensar els drets i interessos de les persones afiliades o associades o usuàries dels seus serveis en processos judicials civils, contenciós-administratius i socials, sempre que comptin amb la seva autorització expressa.

2. Als efectes del que estableix l'apartat anterior, les associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre els seus fins la defensa i promoció dels drets humans han d'acreditar els requisits següents: a) Que s'haguessin constituït legalment almenys dos anys abans de la iniciació del procés judicial i que vinguin exercint de manera activa les activitats necessàries per assolir els fins previstos en els seus estatuts. b) Que d'acord amb els seus estatuts desenvolupin la seva activitat en l'àmbit estatal o, si escau, en un àmbit territorial que resulti afectat per la possible situació de discriminació.

Article 30. Regles relatives a la càrrega de la prova

1. D'acord amb el que preveuen les lleis processals i reguladores dels procediments administratius, quan la part actora o l'interessat al·legui discriminació i aporti indicis fundats sobre la seva existència, correspondrà a la part demandada o a qui s'imputi la situació discriminatòria l'aportació d'una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat.

2. Als efectes del que disposa el paràgraf primer, l'òrgan judicial o administratiu, d'ofici o a instància de part, podrà recaptar informe dels organismes públics competents en matèria d'igualtat.

3. El que estableix l'apartat primer no serà d'aplicació als processos penals ni als procediments administratius sancionadors, ni a les mesures adoptades i els procediments tramitats a l'empara de les normes d'organització, convivència i disciplina dels centres docents.

Article 31. Actuació administrativa contra la discriminació

1. Quan una autoritat pública, amb motiu de l'exercici de les seves competències, tingui coneixement d'un supòsit de discriminació dels previstos en aquesta llei, haurà, si és competent, d'incoar el corresponent procediment administratiu, en el qual es podran acordar les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures oportunes i proporcionades per a la seva eliminació o, en cas de no ser-ho, comunicar aquests fets de forma immediata a l'Administració competent.

2. Als efectes del que estableix l'article 4.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, els sindicats, les associacions professionals de treballadors autònoms, les organitzacions de persones consumidores i usuàries i les associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre els seus fins la defensa i promoció dels drets humans i compleixin els requisits fixats en l'article 29 de la present llei, podran tenir la consideració d'interessat en els procediments administratius en els quals l'Administració hagi de pronunciar-se en relació amb una situació de discriminació prevista en aquesta llei, sempre que comptin amb l'autorització de la persona o persones afectades.

Article 32. Del Ministeri Fiscal

1. Les seccions especialitzades en delictes d'odi i discriminació de les fiscalies provincials promouran i coordinaran, en el seu àmbit respectiu, les actuacions penals dirigides a la investigació i persecució de comportaments discriminatoris.

2. Les administracions públiques podran donar trasllat al Ministeri Fiscal de qualsevol fet o actuació del qual tinguin coneixement en el qual s'hagi acreditat tracte discriminatori i del qual, si escau, pogués derivar-se responsabilitat penal.

3. Els membres del Ministeri Fiscal rebran de manera obligatòria formació especialitzada en relació amb els col·lectius emparats en la present llei, d'acord amb les directrius fixades per la Fiscalia General de l'Estat.

Article 33. Promoció del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació

1. Amb la finalitat de fer efectiu el dret constitucional a la igualtat, els poders públics adoptaran mesures d'acció positiva per raó de les causes establertes en aquesta llei i impulsaran polítiques de foment de la igualtat de tracte i no-discriminació real i efectiva en les relacions entre particulars.

2. Les empreses podran assumir la realització d'accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no-discriminació en el si de les empreses o en el seu entorn social. En tot cas, s'informarà als representants dels treballadors de les accions adoptades.

3. Els poders públics enfortiran les mesures de prevenció i foment de la denúncia d'accions de discriminació, violència i incidents i discurs d'odi, evitant qualsevol espai d'impunitat.

4. Els poders públics promouran l'ensenyament, formació i sensibilització en els valors democràtics, constitucionals i dels drets humans encaminats a eradicar prejudicis, coneixements defectuosos, adoctrinaments, fanatismes o radicalitzacions que alimentin la discriminació o la intolerància.

Article 34. Estratègia Estatal per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació

1. L'Estratègia Estatal per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació és l'instrument principal de col·laboració territorial de l'Administració de l'Estat per a l'impuls, desenvolupament i coordinació de les polítiques i els objectius generals de la seva competència establerts en aquesta llei, sense perjudici i respectant les competències del marc estatutari de les comunitats autònomes.

2. Correspon a la Conferència Sectorial d'Igualtat la seva preparació, seguiment i avaluació, garantint-se la participació de les organitzacions representatives dels interessos socials afectats en cadascuna d'aquestes fases. L'aprovació de l'Estratègia correspondrà al Consell de Ministres.

3. L'Estratègia tindrà caràcter quadriennal. Es procedirà a la seva avaluació en finalitzar la seva durada o quan es produeixin circumstàncies sobrevingudes que facin convenient la seva modificació. El Ministeri d'Igualtat elaborarà un informe d'avaluació del grau de compliment, impacte i eficàcia de l'Estratègia.

4. L'Estratègia Estatal per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació incorporarà de forma prioritària: a) Els principis bàsics d'actuació en matèria de no-discriminació. b) Mesures dirigides a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació per raó de les causes establertes en aquesta llei. c) Prestació especial atenció a les discriminacions interseccionals o múltiples. d) Mesures dirigides a la informació, sensibilització i formació en igualtat de tracte i no-discriminació.

5. El Ministeri competent en matèria d'igualtat coordinarà, en col·laboració amb els departaments ministerials afectats per la matèria, els plans que en el marc d'aquesta Estratègia seguirà el Govern en l'àmbit de les seves competències.

Article 35. Col·laboració entre les administracions públiques

1. L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats i ciutats amb Estatut d'Autonomia i les entitats locals cooperaran entre si per integrar la igualtat de tracte i no-discriminació, i la lluita contra la intolerància, en l'exercici de les seves respectives competències.

2. En el si de la Conferència Sectorial d'Igualtat, podran adoptar-se plans i programes conjunts d'actuació amb aquesta finalitat.

Article 36. Estadístiques i estudis

1. A l'objecte de fer efectives les disposicions contingudes en aquesta llei i en la legislació específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, els poders públics elaboraran estudis, memòries o estadístiques que permetin un millor coneixement de les causes, extensió, evolució, naturalesa i efectes de la discriminació per raó de les causes previstes en aquesta llei.

2. Les Forces i Cossos de Seguretat recaptaran les dades sobre el component discriminatori de les denúncies cursades i les processaran en els corresponents sistemes estadístics de seguretat, publicant-se amb ple respecte al dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal i a l'autoidentificació racial o ètnica.

3. La Fiscalia General de l'Estat i el Consell General del Poder Judicial recaptaran les dades de les denúncies presentades en virtut de la present llei, així com les resolucions administratives i sentències judicials.

4. L'estadística judicial recollirà dades específiques sobre els assumptes registrats per infraccions relatives a tracte discriminatori.

5. Les administracions públiques recaptaran dades sobre les tipologies de discriminació, en coherència amb les elaborades pel Ministeri de l'Interior en el seu informe anual sobre l'evolució dels delictes d'odi a Espanya. En tot cas, les dades de caràcter personal obtingudes en l'àmbit de les actuacions als quals es refereix aquest article hauran de complir la legislació reguladora de la protecció de dades personals.

Article 37. Subvencions públiques i contractació

1. Les administracions públiques, en els plans estratègics de subvencions que adoptin en l'exercici de les seves competències, determinaran els àmbits en els quals les bases reguladores de les mateixes hagin d'incloure la valoració d'actuacions per a la consecució efectiva de la igualtat de tracte i no-discriminació per part de les entitats sol·licitants.

2. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, podran establir condicions especials amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i no-discriminació i fomentaran la inclusió de criteris qualitatius en la contractació pública.

3. D'acord amb l'ordenament jurídic, les administracions públiques no subvencionaran, bonificaran o prestaran ajuts públics a aquelles persones físiques o jurídiques, públiques o privades, sancionades per resolució administrativa ferma per alguna de les infraccions qualificades com a molt greus.

4. Les administracions públiques en cap cas podran atorgar ajuts que tinguin per objecte la realització d'una activitat o el compliment d'una finalitat que atempti, alenti o toleri pràctiques qualificades com a infraccions en el Títol IV d'aquesta llei.

5. Als efectes de donar compliment al que estableix aquest article, el departament competent en matèria d'igualtat crearà una base de dades per al seguiment i comprovació del compliment de les sancions previstes en aquest article.

Article 38. Formació

Els poders públics, en l'àmbit de les seves respectives competències, contemplaran en els processos selectius i en la formació del seu personal, l'estudi i l'aplicació de la igualtat de tracte i la no-discriminació. A més, vetllaran perquè el personal extern compti amb aquesta formació quan els serveis prestats impliquin una relació directa amb la ciutadania. La formació no sols serà teòrica, sinó també pràctica quant a les eines que poden usar els distints perfils de persones que treballen en l'administració pública per prevenir i donar resposta a la discriminació en l'àmbit de les seves respectives competències.

Article 39. Diàleg amb les organitzacions no governamentals

L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i ciutats amb Estatut d'Autonomia i les entitats locals fomentaran el diàleg amb les organitzacions no governamentals que tinguin un interès legítim en contribuir a la lluita contra la discriminació i la intolerància, amb la finalitat de promoure el principi d'igualtat de tracte i el valor de la tolerància.

Article 40. Creació i funcions

Es crea, en l'àmbit de l'Administració de l'Estat, l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, com a autoritat independent encarregada de protegir i promoure la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones per raó de les causes i en els àmbits competència de l'Estat previstos en aquesta llei, tant en el sector públic com en el privat. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació realitzarà les funcions següents: a) Garantir la prestació independent de serveis especialitzats d'assistència i orientació a les persones que hagin pogut patir discriminació. b) Constituir-se, amb el consentiment exprés de les parts, en òrgan de mediació o conciliació entre elles en relació amb violacions del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació. c) Iniciar, d'ofici o a instància de tercers, investigacions sobre l'existència de possibles situacions de discriminació que revisteixi una especial gravetat o rellevància. d) Exercitar accions judicials en defensa dels drets derivats de la igualtat de tracte i la no-discriminació. e) Interessar l'actuació de l'Administració de l'Estat per sancionar les accions o omissions que puguin ser constitutives d'infracció administrativa en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació. f) Posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets que puguin ser constitutius d'infracció penal. g) Promoure l'adopció de codis de bones pràctiques en matèria de lluita contra la discriminació. h) Col·laborar amb el Defensor del Poble i amb les institucions i organismes públics equivalents autonòmics i internacionals. i) Emetre dictamen sobre els projectes de disposicions de caràcter general que desenvolupin aquesta llei. j) Informar, amb caràcter preceptiu, sobre l'Estratègia Estatal per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació. k) Elaborar, en coordinació amb els òrgans de l'Administració General de l'Estat competents en matèria estadística, informes i estadístiques de caràcter periòdic i promoure estudis sobre igualtat de tracte i no-discriminació. l) Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la igualtat de tracte i no-discriminació, en l'àmbit de les seves competències, així com formular propostes per a la seva modificació. m) Informar, a instància dels òrgans judicials en els processos jurisdiccionals o del Ministeri Fiscal en les diligències prèvies. n) Elaborar i proposar al Govern, per a la seva aprovació, l'Estatut de l'Autoritat Independent i les seves eventuals modificacions. o) Aprovar l'informe anual de les seves activitats. p) Participar en el Fòrum per a la integració social dels immigrants. q) Participar en la Comissió Laboral Tripartita d'Immigració. r) Participar en el Consell per a la Promoció de la Igualtat de Tracte i No-Discriminació de les Persones per l'Origen Racial o Ètnic. s) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei o reglamentàriament.

Article 41. Naturalesa, règim jurídic, organització i funcionament

1. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació és una entitat de dret públic, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada, que actua per al compliment dels seus fins amb plena independència i autonomia funcional respecte de les administracions públiques.

2. L'actuació de l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació es regirà, en l'exercici de les seves funcions públiques, per la present llei i les normes que la desenvolupin, per la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, així com la resta de les normes de dret administratiu general i especial que li siguin d'aplicació i pel seu propi Estatut. A aquests efectes, s'entendrà que les seves resolucions posen fi a la via administrativa.

3. La estructura orgànica dependent de l'Autoritat Independent, el seu règim de funcionament intern, el seu règim de personal, el seu règim econòmic i pressupostari i tantes altres qüestions relatives al seu funcionament i règim d'actuació resultin necessàries, es regularan en l'Estatut de l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, que serà aprovat pel Consell de Ministres mitjançant Reial decret.

4. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació estarà dirigida i representada per la persona que ocupi la seva presidència, que serà nomenada pel Govern mitjançant Reial decret, entre personalitats de reconegut prestigi en la defensa i promoció de la igualtat de tracte i la lluita contra la discriminació. El seu mandat serà de cinc anys sense possibilitat de renovació. Amb anterioritat a l'expiració d'aquest mandat, el seu cessament únicament podrà produir-se per renúncia, per estar incursa en alguna causa d'incompatibilitat, per incapacitat permanent per a l'exercici del càrrec, per causa de condemna en sentència ferma per delicte dolós o per incompliment greu dels deures del seu càrrec.

Article 42. Personal i recursos econòmics

1. El personal al servei de l'Autoritat Independent serà, amb caràcter general, funcionari de carrera de les administracions públiques o, si escau, personal laboral procedent d'organismes nacionals o internacionals amb funcions en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació. En els processos selectius s'incorporaran mesures d'acció positiva en benefici de les persones protegides per aquesta llei.

2. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació comptarà, per al compliment dels seus fins, amb els recursos econòmics següents: a) Les assignacions que s'estableixin anualment amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. b) Les subvencions i aportacions que se li concedeixin. c) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i rendes dels mateixos. d) Les contraprestacions derivades dels convenis de col·laboració que subscrigui. e) Qualssevol altres que legalment puguin ser-li atribuïts.

3. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació elaborarà anualment un avantprojecte de pressupost, que inclourà els estats d'ingressos i despeses, i remetrà aquesta proposta al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, per a la seva inclusió en l'avantprojecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

4. El control econòmic i financer de l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació s'efectuarà d'acord amb el que disposa la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, i la Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes.

Article 43. Participació

L'Estatut de l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació regularà les formes i el procediment per assegurar la participació en les seves activitats de les organitzacions representatives dels interessos socials afectats, entre elles, les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, així com del conjunt de les administracions públiques i de les associacions i organitzacions d'àmbit estatal legalment constituïdes la activitat de les quals estigui relacionada amb la promoció o la defensa de la igualtat de tracte i la no-discriminació.

Article 44. Deure de col·laboració

1. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació prestarà quanta col·laboració li sigui requerida per les Corts Generals, els òrgans jurisdiccionals, el Ministeri Fiscal, el Defensor del Poble i les Administracions públiques.

2. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, cooperarà, en l'exercici de les seves competències, amb els organismes públics, que per raó de les seves funcions, participin en la defensa dels drets i el disseny de les polítiques públiques referents als grups o col·lectius que presentin un major grau de vulnerabilitat davant la discriminació.

3. Les administracions públiques i els particulars hauran de prestar la col·laboració necessària a l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació quan ho exigeixi el compliment de la funció prevista en la lletra c) de l'article 40 d'aquesta llei. Hauran de proporcionar, al seu requeriment i en termini, tota classe d'informació i dades que tinguin i que puguin resultar necessàries.

4. El deure de col·laboració i informació inclourà la comunicació de la informació que contingui dades personals de tercers sense el seu consentiment quan resulti estrictament necessari per al compliment de les funcions de l'Autoritat Independent de conformitat amb el que disposa la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

Article 45. Relació amb el Defensor del Poble

1. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació exercirà les funcions que té atribuïdes en aquesta llei sense perjudici de les competències del Defensor del Poble o òrgans similars de les comunitats autònomes.

2. L'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació podrà celebrar convenis de col·laboració amb el Defensor del Poble o òrgans similars de les comunitats autònomes per establir els mecanismes de cooperació que es considerin oportuns.

Article 46. Objecte i àmbit d'aplicació

1. El present Títol té per objecte establir el règim d'infraccions i sancions que garanteixin les condicions bàsiques en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació. Aquest règim de condicions bàsiques podrà ser objecte de desenvolupament i tipificació específica, en l'àmbit de les seves competències, per la legislació autonòmica, essent d'aplicació supletòria el que disposa en matèria de potestat sancionadora la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

2. En aquelles comunitats autònomes en les quals existeixin règims especials d'infraccions i sancions en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, en qualsevol dels àmbits d'aplicació d'aquesta llei, els mateixos resultaran d'aplicació preferent al previst en aquesta llei. En tot cas, en relació amb les persones amb discapacitat serà d'aplicació el que preveu el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.

3. No podran sancionar-se els fets que hagin estat sancionats penal o administrativament, en els casos en els quals s'apreciï identitat de subjecte, de fet i de fonament. En els supòsits en els quals les infraccions poguessin ser constitutives d'il·lícit penal, l'Administració passarà el tant de culpa a l'òrgan judicial competent o al Ministeri Fiscal i s'abstindrà de seguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no dicti sentència ferma o resolució que posi fi al procediment o mentre el Ministeri Fiscal no comuniqui la improcedència d'iniciar o prosseguir actuacions.

4. Si s'arxivés un procediment judicial de caràcter penal o la persona fos absoluta per no ser els fets constitutius d'infracció penal, però poguessin ser constitutius d'infracció administrativa d'acord amb la present llei, el Jutge o Tribunal competent ho comunicarà a l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, competent als efectes d'incoar si escau l'expedient administratiu sancionador que correspongui.

Article 47. Infraccions

1. Les infraccions en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació es qualificaran com a lleus, greus o molt greus.

2. En tot cas, i sense perjudici del que s'estableixi en la legislació autonòmica, en l'àmbit de les seves competències, tindran la consideració d'infraccions lleus les conductes que incorren en irregularitats formals per la inobservança del que estableix la present llei i en la seva normativa de desenvolupament, sempre que no generin o continguin un efecte discriminatori, ni estiguin motivades en una raó discriminatòria en els termes previstos en aquesta llei.

3. En tot cas, tindran la consideració d'infraccions greus: a) Els actes o omissions que constitueixin una discriminació, directa o indirecta, per associació, per error, així com els que constitueixin inducció, ordre o instrucció de discriminar una persona per raó de les causes previstes en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta llei. b) Tota conducta de represàlia en els termes previstos en l'article 6 de la present llei. c) L'incompliment d'un requeriment administratiu específic, que no constitueixi una exigència formal, formulat per l'òrgan administratiu al qual correspongui l'exercici de les competències necessàries per donar compliment a les previsions d'aquesta llei. d) La comissió d'una tercera o més infracció lleu, sempre que en el termini de l'any anterior el presumpte infractor hagués estat ja sancionat per dues infraccions lleus per resolució administrativa ferma.

4. En tot cas, tindran la consideració d'infraccions molt greus: a) Els actes o omissions que constitueixin discriminació múltiple. b) Les conductes d'assetjament discriminatori regulades en l'article 6. c) La pressió greu exercida sobre l'autoritat, agent de la mateixa, personal funcionari o empleat públic, en l'exercici de les potestats administratives per a l'execució de les mesures previstes en la present llei, i en les seves normes de desenvolupament. d) La comissió d'una tercera o més infracció greu, sempre que en el termini dels dos anys anteriors el presumpte infractor hagués estat ja sancionat per dues infraccions greus per resolució administrativa ferma.

Article 48. Sancions

1. Les infraccions establertes en la present llei seran sancionades amb multes que aniran de 300 a 500.000 euros, d'acord amb la graduació següent: a) Infraccions lleus entre 300 i 10.000 euros. b) Infraccions greus entre 10.001 i 40.000 euros. c) Infraccions molt greus entre 40.001 i 500.000 euros.

2. Atenent els criteris de graduació de les sancions, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, seran sancionades: a) Les infraccions lleus, amb multes, en el seu grau mínim, de 300 a 3.000 euros; en el seu grau mitjà, de 3.001 a 6.000 euros; i en el seu grau màxim de 6.001 a 10.000 euros. b) Les infraccions greus, amb multes, en el seu grau mínim de 10.001 a 20.000 euros; en el seu grau mitjà de 20.001 a 30.000 euros; i en el seu grau màxim de 30.001 a 40.000 euros. c) Les infraccions molt greus, amb multes, en el seu grau mínim, de 40.001 a 100.000 euros; en el seu grau mitjà, de 100.001 a 200.000 euros; i en el seu grau màxim de 200.001 a 500.000 euros.

3. La recaptació obtinguda del cobrament de les multes contemplades en el punt 1 d'aquest article, serà invertida en la promoció de sensibilització per a la igualtat de tracte i no-discriminació i lluita contra la intolerància.

Article 49. Criteris de graduació de les sancions

1. La multa i la sanció accessòria, si escau, imposada per l'òrgan administratiu sancionador haurà de guardar la deguda adequació i proporcionalitat amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció. En tot cas, les sancions s'aplicaran en el seu grau mínim, mitjà o màxim d'acord amb els criteris següents: a) Intencionalitat de la persona infractora. b) Naturalesa dels danys causats. c) Permanència o transitorietat de les repercussions de la infracció. d) Nombre de persones afectades. e) La repercussió social de les infraccions. f) La reincidència, per comissió en el terme d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s'hagi declarat per resolució ferma. g) El benefici econòmic que s'hagués generat per a la persona autora de la infracció. h) La condició d'autoritat, agent de la mateixa, personal funcionari o empleat públic de la persona infractora. i) La concurrència o interacció de diverses causes de discriminació previstes en la llei. j) En tot cas, les infraccions s'adoptaran en el seu grau màxim quan siguin realitzades pels titulars de qualsevol càrrec o funció pública.

2. Quan de la comissió d'una infracció derivi necessàriament la comissió d'una altra o altres, s'imposarà la sanció corresponent a la infracció més greu.

3. Si la infracció es comet per funcionari públic en l'exercici del seu càrrec, la sanció s'aplicarà en el seu grau màxim.

Article 50. Sancions accessòries i substitució de sancions

1. Quan les infraccions siguin molt greus l'òrgan que resolgui l'expedient sancionador, per resolució motivada, podrà imposar com a sanció accessòria, a més de la multa que sigui pertinent, la supressió, cancel·lació o suspensió total o parcial d'ajuts oficials que la persona sancionada tingués reconeguts o hagués sol·licitat en el sector d'activitat en l'àmbit del qual es produeix la infracció, el tancament de l'establiment en el qual s'hagi produït la discriminació o el cessament en l'activitat econòmica o professional per un termini màxim de cinc anys.

2. En la imposició de sancions, per resolució motivada de l'òrgan que resolgui l'expedient sancionador, amb el consentiment de la persona sancionada, i sempre que no es tracti d'infraccions molt greus, es podrà substituir la sanció econòmica per la prestació de la seva cooperació personal no retribuïda en activitats d'utilitat pública, amb interès social i valor educatiu, o en tasques de reparació dels danys causats o de suport o assistència a les víctimes dels actes de discriminació; per l'assistència a cursos de formació o a sessions individualitzades, o per qualsevol altra mesura alternativa que tingui la finalitat de sensibilitzar l'infractor sobre la igualtat de tracte i la no-discriminació, i de reparar el dany moral de les víctimes i dels grups afectats.

Article 51. Prescripció de les infraccions i de les sancions

Les infraccions a les quals es refereix la present llei qualificades com a lleus prescriuran a l'any, les qualificades com a greus als tres anys i les qualificades com a molt greus als quatre anys.

Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuran a l'any, les imposades per infraccions greus als quatre anys i les imposades per infraccions molt greus als cinc anys.

Article 52. Autoritats competents i procediment

1. La incoació i instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les corresponents sancions administratives, correspondrà a cada Administració Pública en l'àmbit de les seves respectives competències.

2. El termini màxim en el qual haurà de notificar-se la resolució del procediment sancionador serà de sis mesos, i la resolució assenyalarà el termini per al seu compliment sense que pugui ser inferior a quinze ni superior a trenta dies.

3. En els casos en els quals s'aporti un principi de prova del qual s'infereixi que una de les infraccions previstes en aquesta llei i en la legislació específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació hagués pogut ser comesa per una autoritat o personal al servei de les Administracions públiques, l'òrgan administratiu competent, en quant tingui coneixement de les mateixes, adoptarà les mesures provisionals que siguin oportunes perquè desaparegui la situació de discriminació creada.

4. Als procediments sancionadors la tramitació dels quals correspongui a l'Administració General de l'Estat, amb excepció dels de l'ordre social, se'ls aplicarà la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. En aquests casos, el procediment s'iniciarà sempre d'ofici, i l'òrgan competent per resoldre el procediment serà la persona titular del Ministeri competent per raó de la matèria en l'àmbit objectiu d'aplicació de la llei en el qual s'hagi comès la conducta infractora.

Article 53. Informació, atenció i mesures de suport a les víctimes de discriminació i intolerància

1. Els poders públics garantiran la informació a les víctimes, a través de serveis telemàtics i presencials, per realitzar una atenció integral i multidisciplinari, a les víctimes d'agressions, actes d'intolerància o incidents d'odi i de conductes discriminatòries per qualsevol de les causes previstes en la llei.

2. Els poders públics prestaran una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'incidents d'odi, discriminació i actes d'intolerància. Aquesta atenció comprendrà l'assessorament, l'assistència, en especial, la sanitària, i les mesures socials tendents a facilitar la seva recuperació integral.

3. En l'atenció a les víctimes es donarà un tractament específic quan les agressions o accions que inciten a l'odi, la discriminació i intolerància s'hagin realitzat utilitzant les noves tecnologies o a través de les xarxes socials.

Article 54. Campanyes i suport a les organitzacions de víctimes i a les entitats especialitzades en l'assistència de víctimes de discriminació i la intolerància

1. Els poders públics realitzaran campanyes de sensibilització i divulgació per a la igualtat de tracte i contra la discriminació i la intolerància promovent la denúncia de les mateixes i garantiran l'assistència a les víctimes, encara que no s'interposi denúncia.

2. Els poders públics dissenyaran i posaran en marxa en els centres escolars, integrat en el Pla de Convivència dels centres docents, un protocol específic per a l'alerta, identificació, assistència i protecció en el cas d'assetjament escolar en relació amb les actituds de discriminació, de intolerància i incidents d'odi per qualsevol de les causes que s'esmenten en els articles d'aquesta llei.