Llei 1/2004, de 21 de desembre de 2004, d'Horaris Comercials

Article 1. Llibertat d'horaris

Dins del marc definit per aquesta llei i pel que, si escau, desenvolupin les comunitats autònomes, cada comerciant determinarà amb plena llibertat l'horari d'obertura i tancament dels seus establiments comercials de venda i distribució de mercaderies, els dies festius d'obertura i el nombre d'hores diàries o setmanals en els quals exercirà la seva activitat.

Article 2. Competències autonòmiques

En l'exercici de les seves competències, correspondrà a les comunitats autònomes la regulació dels horaris per a l'obertura i tancament dels locals comercials, en els seus respectius àmbits territorials, en el marc de la lliure i lleial competència i amb subjecció als principis generals sobre ordenació de l'economia que es contenen en la present llei.

Article 3. Horari global

1. L'horari global en el qual els comerços podran desenvolupar la seva activitat durant el conjunt de dies laborables de la setmana no podrà restringir-se per les comunitats autònomes a menys de 90 hores.

2. L'horari d'obertura i tancament dins dels dies laborables de la setmana serà lliurement decidit per cada comerciant, respectant sempre el límit màxim de l'horari global que, si escau, estableixi la comunitat autònoma.

3. Les comunitats autònomes que ho considerin oportú podran establir en la seva normativa aquelles obligacions d'informació al públic en matèria d'horaris comercials que millorin el coneixement del règim d'horaris per part dels consumidors.

Article 4. Diumenges i festius

1. El nombre mínim de diumenges i dies festius en els quals els comerços podran romandre oberts al públic serà de setze.

2. Les comunitats autònomes podran modificar aquest nombre d'acord amb les seves necessitats comercials, incrementant-lo o reduint-lo, sense que en cap cas es pugui limitar per sota de deu el nombre mínim de diumenges i festius d'obertura autoritzada.

3. Cada comerciant determinarà lliurement l'horari corresponent a cada diumenge o dia festiu en el qual exerceixi la seva activitat.

4. La determinació dels diumenges o dies festius en els quals podran romandre oberts al públic els comerços, amb el mínim anual indicat, correspondrà a cada comunitat autònoma per al seu respectiu àmbit territorial.

5. Per a la determinació dels diumenges i festius d'obertura als quals es refereixen els apartats 1 i 2, les comunitats autònomes hauran d'atendre de manera prioritària l'atractiu comercial dels dies per als consumidors, d'acord amb els criteris següents: a) L'obertura en almenys un dia festiu quan es produeixi la coincidència de dos o més dies festius continuats. b) L'obertura en els diumenges i festius corresponents als períodes de rebaixes. c) L'obertura en els diumenges i festius de major afluència turística a la comunitat autònoma. d) L'obertura en els diumenges o festius de la campanya de Nadal.

Article 5. Establiments amb règim especial d'horaris

1. Els establiments dedicats principalment a la venda de pastisseria i rebosteria, pa, plats preparats, premsa, combustibles i carburants, floristeries i plantes i les denominades botigues de conveniència, així com les instal·lades en punts fronterers, en estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri i en zones de gran afluència turística, tindran plena llibertat per determinar els dies i hores en els quals romandran oberts al públic a tot el territori nacional.

2. També tindran plena llibertat per determinar els dies i hores en els quals romandran oberts al públic a tot el territori nacional els establiments de venda de reduïda dimensió distints dels anteriors, que disposin d'una superfície útil per a l'exposició i venda al públic inferior a 300 metres quadrats, exclosos els que pertanyin a empreses o grups de distribució que no tinguin la consideració de petita i mitjana empresa d'acord amb la legislació vigent.

3. S'entendrà per botigues de conveniència aquelles que, amb una superfície útil per a l'exposició i venda al públic no superior a 500 metres quadrats, romanguin obertes al públic almenys divuit hores al dia i distribueixin la seva oferta, de forma similar, entre llibres, periòdics i revistes, articles d'alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles varis.

4. Als efectes del que estableix l'apartat 1, les comunitats autònomes, a proposta dels ajuntaments corresponents, determinaran les zones de gran afluència turística per al seu respectiu àmbit territorial. Es consideraran zones de gran afluència turística aquelles àrees coincidents amb la totalitat del municipi o part d'ell en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Existència d'una concentració suficient, quantitativa o qualitativa, de places en allotjaments i establiments turístics o bé en el nombre de segones residències respecte a les que constitueixen residència habitual. b) Que hagi estat declarat Patrimoni de la Humanitat o en el qual es localitzi un bé immoble d'interès cultural integrat en el patrimoni historicoartístic. c) Que limitin o constitueixin àrees d'influència de zones frontereres. d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional. e) Proximitat a àrees portuàries en les quals operin creuers turístics i registrin una afluència significativa de visitants. f) Que constitueixin àrees el principal atractiu de les quals sigui el turisme de compres. g) Quan concorrin circumstàncies especials que ho justifiquin. En els supòsits en els quals concorrin les circumstàncies enumerades i la proposta de declaració de zona de gran afluència turística formulada per l'ajuntament interessat contingui una limitació de caràcter temporal o territorial, caldrà justificar en la proposta les raons en les quals es fonamenta tal limitació temporal o territorial, d'acord amb els interessos comercials, turístics i en benefici del consumidor. En el cas que la comunitat autònoma considerés que no està suficientment justificada aquesta restricció, es declararà zona de gran afluència turística la totalitat del municipi tot l'any. Si en el termini que determini la seva legislació o, en defecte d'això, en el termini de sis mesos, la comunitat autònoma competent no resolgués la sol·licitud de l'ajuntament interessat, s'entendrà declarada com a zona de gran afluència turística la proposada per aquest ajuntament.

5. En tot cas, en els municipis amb més de 100.000 habitants que hagin registrat més de 600.000 pernoctacions l'any immediatament anterior o que comptin amb ports en els quals operin creuers turístics que hagin rebut l'any immediatament anterior més de 400.000 passatgers, es declararà, almenys, una zona de gran afluència turística aplicant els criteris previstos en l'apartat anterior. Per a l'obtenció d'aquestes dades estadístiques es consideraran fonts les publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística i de Ports de l'Estat. Si en el termini de sis mesos a partir de la publicació d'aquestes dades, les comunitats autònomes competents no haguessin declarat cap zona de gran afluència turística en el municipi en el qual concorrin les circumstàncies indicades en el paràgraf anterior, s'entendrà declarada com a tal la totalitat del municipi i els comerciants disposaran de plena llibertat per a l'obertura dels seus establiments durant tot l'any.

6. Les oficines de farmàcia, així com els estancs, es regiran per la seva normativa específica, aplicant-se en defecte d'aquesta les disposicions d'aquesta llei.

7. Dins dels límits marcats per la present llei, les comunitats autònomes podran regular específicament els horaris comercials dels establiments dedicats exclusivament a la venda de productes culturals, així com els que prestin serveis d'aquesta naturalesa.

Article 6. Règim sancionador

Les comunitats autònomes podran establir el sistema sancionador aplicable a les infraccions de la normativa que dictin en desplegament de la present llei en relació amb calendaris i horaris comercials.