Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és regular la planificació i gestió dels espais agraris de Catalunya i la seva conservació i protecció, el règim jurídic que els és d'aplicació i els supòsits i les modalitats d'intervenció pública, per assegurar que el sector agrari pugui utilitzar-los de la forma més beneficiosa possible, amb la finalitat de produir aliments, en el marc d'una activitat agrària econòmicament viable, d'una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient, d'acord amb la legislació ambiental i amb l'horitzó d'assolir la sobirania alimentària de Catalunya, de conformitat amb la normativa vigent.

Article 2. Finalitats

Les finalitats de la present llei són: a) Preservar i protegir els espais agraris, com un recurs natural essencial per a la producció d'aliments i altres productes —béns i serveis— i per a la seva viabilitat econòmica, i com un element de conservació de la cultura, la biodiversitat i els diferents ecosistemes naturals, que són la base del desenvolupament sostenible que ajuda a garantir la salut i el benestar dels humans, els animals i les plantes. b) Preservar la connectivitat dels espais agraris. c) Assegurar la viabilitat econòmica en la producció de béns i serveis i en la producció d'aliments. d) Reconèixer l'espai agrari i l'entorn rural com a béns d'interès general per a la població, en el marc d'un mercat global. e) Afavorir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal i incrementar-ne l'eficàcia i l'eficiència. f) Preservar els sòls agronòmicament més valuosos i productius. g) Protegir els espais d'alt valor agrari. h) Contribuir a la preservació i millora dels valors paisatgístics i ambientals associats als espais agraris. i) Establir les bases jurídiques i tècniques per a la planificació dels espais agraris. j) Afavorir el desenvolupament dels espais agraris en conjunt i dinamitzar-los socioeconòmicament. k) Dinamitzar l'activitat econòmica del sector i afavorir la continuïtat d'empreses familiars agràries arrelades al territori. l) Potenciar el sector agrari, amb l'impuls de mesures fiscals i pressupostàries específiques adreçades al sector, en particular, a les àrees amb dificultats especials o amb despoblació. m) Regular els edificis construïts en l'espai agrari, estiguin en ús o no, i que formin o hagin format part de l'activitat agrària. n) Establir criteris en relació amb els edificis construïts en l'espai rural, per donar-los un nou ús cap a activitats complementàries a l'activitat agrària o cap a activitats econòmiques artesanals.

Article 3. Definicions

1. Als efectes de la present llei, s'entén per espai agrari l'espai que consta d'ecosistemes forestals poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matollars i herbes amb aptitud i vocació productiva de béns i serveis, o que constitueixen marges, i inclou les infraestructures necessàries per dur a terme les activitats i funcions derivades del seu ús, com ara pistes i camins forestals, infraestructures i zones estratègiques per a la prevenció d'incendis.

2. Als efectes de la present llei, s'entén per espai d'alt valor agrari aquell que assoleix un valor significatiu en els factors socioeconòmics, ambientals i territorials que caracteritzen els espais agraris, és d'interès general per a la societat i ha de ser protegit, encara que actualment no s'hi desenvolupi cap activitat agrària. Els espais d'alt valor agrari s'han de definir en el procés d'elaboració del Pla territorial sectorial agrari, d'acord amb el que disposa l'article 7.

3. Són espais agraris, d'acord amb les definicions establertes en l'apartat 1: a) Els guàrets. b) Les superfícies de pastura, sens perjudici de ser considerades terreny forestal de conformitat amb el que estableix l'article 2.2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. c) Els erms que tenen les característiques adequades per ser cultivats amb unes condicions mínimes que permeten obtenir rendiments que fan viable la seva explotació, inclosos els situats als límits dels boscos. d) Els espais que acullen infraestructures o elements de suport i servei a la producció agrària. e) Els espais que tenen alguna o algunes de les característiques descrites en l'apartat 1 i que estan inclosos en els espais naturals protegits per qualsevol dels dispositius previstos en els plans territorials sectorials, sens perjudici de la regulació sectorial d'aquests espais naturals. f) Els edificis construïts en sòl no urbanitzable, estiguin en ús o no, i amb una finalitat agrària o que, en algun moment, han estat relacionats amb l'activitat agrària. g) Qualsevol altra superfície qualificada d'agrària en la normativa de la Unió Europea als efectes de la política agrària comuna.

4. Als efectes de la present llei, s'entén per sostenibilitat de l'activitat agrària la capacitat de dur a terme una activitat agrària que garanteix els elements següents: a) La producció i el subministrament de béns i aliments per a la societat, que l'orientin cap a la sobirania alimentària. b) L'equilibri territorial i la preservació del món rural. c) La gestió del medi, el respecte per les condicions ambientals i la conservació de la biodiversitat. d) La capacitat de generar serveis complementaris per a la societat per millorar la seva qualitat de vida. e) El fet de ser econòmicament viables.

5. Als efectes de la present llei, s'entén per bones pràctiques agràries el conjunt de tècniques i pautes orientades a l'explotació agrària enfocades a garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social dels productes agrícoles, ramaders i silvícoles.

Article 4. Actuacions de promoció i normes sobre la gestió sostenible dels espais agraris

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha de dur a terme les actuacions de promoció, assistència tècnica i divulgació dels mètodes i les tècniques per a una gestió sostenible dels espais agraris, en particular les relatives a l'aplicació de bones pràctiques agràries.

2. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, per complir el que estableix l'apartat 1, ha d'elaborar i difondre normes i recomanacions sobre els aspectes següents: a) Tècniques, rotacions i alternatives de cultiu, amb l'objectiu d'assegurar la fertilitat dels sòls i la seva sostenibilitat futura. b) Millora de la fertilització i aplicació de matèria orgànica al sòl. c) Treballs i operacions del sòl o en els sòls que poden incidir sobre la capacitat agrològica, per l'erosió, la compactació o la salinització del terreny, entre altres processos. d) Instruments d'ordenació forestal. e) Gestió de prats i pastures. f) Directrius sobre el paisatge agrari. g) Directrius de gestió forestal i prats de pastures. h) Altres aspectes que entrin en el marc de les seves competències.

Article 5. Tipologia d'instruments de la planificació territorial sectorial agrària

Són instruments bàsics de la planificació territorial sectorial agrària: a) El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya. b) Els plans territorials sectorials agraris específics.

Article 6. Definició i contingut del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya

1. El Pla territorial sectorial agrari és l'instrument d'ordenació per a l'aplicació a Catalunya de les polítiques establertes per la present llei i ha de desenvolupar les previsions del Pla territorial general de Catalunya i facilitar-ne el compliment.

2. El Pla ha de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats del sector agrari, i ha de determinar les prioritats d'actuació i definir estàndards i normes de distribució territorial.

3. El Pla ha de prendre com a base la informació que consta al cadastre, al mapa de sòls de Catalunya, als registres oficials, als instruments d'ordenació forestal, a la informació cartogràfica oficial de Catalunya i al sistema d'informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC).

4. El Pla ha d'incloure anàlisis detallades, respecte als aspectes següents: a) Els factors que ajuden a caracteritzar els espais agraris: 1r Factors socioeconòmics: productivitat agrícola, ramadera i forestal; abandonament; model productiu; producció en denominació d'origen (DO) i en indicació geogràfica protegida (IGP) i marques de qualitat; grau d'inversió en infraestructures; grau de diversificació econòmica, i mà d'obra agrària. 2n Factors ambientals: connectivitat ecològica; grau de biodiversitat; risc de contaminació i degradació dels sòls; estat de conservació dels hàbitats, i espais naturals protegits de Catalunya, especialment els inclosos en l'àmbit d'espais naturals de protecció especial. 3r Factors territorials: ordenació territorial i urbanística; qualitat del sòl i capacitat agrològica del sòl; connectivitat de l'espai agrari; pressió antròpica; periurbanitat; valors de paisatge, i orografia i climatologia. b) La identificació i localització de les zones d'activitat agrària periurbana, especialment els parcs agraris existents o de nova creació, i l'anàlisi de les principals problemàtiques que les poden afectar, des del punt de vista de les produccions agràries. c) La identificació i localització de les infraestructures agràries més rellevants i, en particular, l'inventari dels regadius existents i les previsions per al futur, d'acord amb el que estableix el Pla de regadius de Catalunya i la planificació hidrològica. d) La projecció territorial de les dades econòmiques i productives del sector agrari, tenint en compte la informació que consta al cadastre, al mapa de sòls de Catalunya, als registres oficials o a la informació cartogràfica oficial de Catalunya, entre altres fonts. e) La identificació i localització de les problemàtiques que poden afectar les zones inundables, els espais naturals protegits o les zones vulnerables.

5. El pla ha d'incloure, entre altres, les determinacions següents: a) La identificació dels espais d'alt valor agrari, definits pels plans territorials sectorials, la integritat i naturalesa dels quals es consideri necessari preservar d'acord amb els valors, les característiques i l'interès general que tinguin per a l'equilibri territorial o per al manteniment i la continuïtat de la producció agrària; el valor social, històric i ecològic; la ubicació en zones d'agricultura periurbana o en àrees afectades significativament per grans infraestructures que poden ser qualificades de sistemes generals, i la funció de creació de mosaic agroforestal per a la prevenció d'incendis forestals. b) La descripció dels principals valors de cadascun dels espais d'alt valor agrari segons el que estableix l'article 6.4.a. c) Els criteris per a la localització preferent de les infraestructures de suport a les activitats agràries que calgui impulsar a les àrees rurals. d) Els indicadors per al seguiment i l'avaluació de l'aplicació del Pla. e) El procediment per modificar i revisar el Pla.

6. Els plans urbanístics han de ser coherents amb les determinacions del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i han de facilitar-ne el compliment, d'acord amb l'article 13.2 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost.

7. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya pot ser objecte de concreció i desenvolupament parcial mitjançant els plans territorials sectorials agraris específics, segons el que determini el propi pla i d'acord amb l'article 7.

Article 7. Elaboració i tramitació del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'elaborar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya amb la col·laboració del departament competent en matèria de planificació territorial, ordenació del territori i protecció i conservació del medi ambient i la biodiversitat, i han d'emetre l'informe preceptiu.

2. El procediment d'elaboració del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya ha d'incloure la participació dels ciutadans i els ens locals, d'entitats ecologistes, dels col·legis professionals en matèria d'agronomia i de boscos, de les organitzacions empresarials i professionals agràries, de les organitzacions i associacions forestals, i també la representació del món cooperatiu agrari, a fi de conèixer i ponderar els interessos privats i públics relacionats, i de la resta de la societat civil organitzada.

3. L'elaboració i la tramitació del Pla ha de seguir el procediment d'avaluació ambiental estratègica, d'acord amb la legislació vigent en matèria d'avaluació ambiental.

4. Les aprovacions inicial i provisional del Pla són competència del conseller del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

5. Correspon al Govern aprovar el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i presentar-lo al Parlament.

Article 8. Els plans territorials sectorials agraris específics

1. El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, d'acord amb el que determini, pot ser objecte de complementació, concreció i desenvolupament parcial mitjançant plans territorials sectorials agraris específics, que poden fer referència a àrees concretes del territori amb una estructura de l'espai agrari molt ben definida, en les quals és necessària una intervenció específica per raó de les seves característiques, la seva problemàtica o les seves singularitats.

2. Els plans territorials sectorials agraris específics poden ser elaborats i aprovats de forma anticipada al conjunt del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, amb el mateix contingut, procediment i efectes, per al territori concret que els és aplicable i amb un àmbit geogràfic coherent.

3. Els plans territorials sectorials agraris específics han de contenir la informació següent: a) Una estimació dels recursos disponibles i de les necessitats i els dèficits, territorialitzats per al sector corresponent. b) Una determinació de les prioritats d'actuació. c) Una definició d'estàndards i normes de distribució territorial.

4. El procediment d'elaboració i tramitació dels plans territorials sectorials agraris específics s'ha d'ajustar al que estableix l'article 7.

Article 9. Relacions entre la planificació territorial sectorial agrària, el planejament urbanístic i la protecció ambiental

1. El planejament urbanístic ha de ser coherent amb les determinacions de la planificació territorial sectorial agrària i ha de facilitar-ne el compliment.

2. En la redacció dels plans generals d'ordenació urbanística municipal (POUM), cal tenir en compte, quan es defineix quins terrenys es reclassifiquen i passen de no urbanitzables a urbanitzables, el que estableix el pla territorial sectorial agrari específic de la zona de què es tracta i l'afectació, directa i indirecta, que es produeix en les explotacions agràries existents.

3. La reclassificació a què es refereix l'apartat 2 requereix un informe del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

4. Les declaracions d'espais naturals per acord del Govern, els plans de gestió i ús d'aquests espais, els plans especials que els regulen i la planificació territorial sectorial agrària han de ser coherents entre si, amb integració de tots els béns jurídics.

Article 10. Anàlisi d'afectacions agràries

1. Les figures de planejament territorial i urbanístic que afecten els espais agraris i els projectes d'obres a desenvolupar en aquests espais han d'incorporar en les memòries corresponents, de forma total o parcial, una anàlisi d'afectacions agràries que avaluï les afectacions sobre els espais agraris que poden derivar del pla o el projecte que es vol dur a terme. Queden exempts d'aquesta obligatorietat els projectes que tenen com a únic objecte la protecció civil en supòsits d'emergència o que deriven de situacions hidrològiques extremes declarades per l'administració competent o de desastres naturals com els incendis forestals.

2. Per elaborar una anàlisi d'afectacions agràries, cal tenir en compte els factors als quals es refereix l'article 6.4.a.

3. El contingut de l'informe d'anàlisi d'afectacions agràries és vinculant per al promotor del document objecte d'anàlisi, en els termes establerts en el propi informe.

4. Els instruments d'aprovació de les obres i infraestructures subjectes a la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l'obra pública, han d'incorporar, si escau, una anàlisi d'afectacions agràries, d'acord amb el que estableix l'article 12.

Article 11. Contingut de l'anàlisi d'afectacions agràries

L'anàlisi d'afectacions agràries ha de contenir la informació següent: a) La descripció exhaustiva i precisa de la situació actual de l'espai agrari afectat per la nova planificació. b) La delimitació de les superfícies sobre les quals s'han de desenvolupar les previsions del pla o el projecte de què es tracta. c) La justificació de la demanda d'espai agrari que es pretén destinar a altres fins distintos dels determinats en la present llei i en la normativa de desenvolupament. d) L'anàlisi comparativa de les diferents alternatives possibles quant a les noves implantacions o els nous usos en l'espai agrari, tenint en compte els factors als quals es refereix l'article 6.4.a. e) La motivació de les solucions proposades, que han d'acreditar-se des dels punts de vista jurídic i tècnic. f) L'anàlisi dels efectes de la planificació o de les actuacions sobre l'activitat agrària de les explotacions de l'entorn de l'actuació que poden veure afectada la seva activitat productiva. g) L'anàlisi, si escau, de les afectacions en les distàncies de les instal·lacions ramaderes que marca la legislació sectorial i en altres distàncies que poden afectar edificacions agràries en general, en aplicació del criteri de reciprocitat, que exigeix per a les noves construccions no agràries una distància adequada, d'acord amb la normativa sectorial agrària, de les construccions ramaderes, agrícoles i forestals ja existents, a fi que les explotacions puguin dur a terme la seva activitat amb normalitat. h) L'establiment, si escau, de mesures correctores i compensatòries, que han de ser necessàriament dins el mateix àmbit geogràfic. i) La justificació, si escau, de la no-existència d'alternatives possibles a les actuacions previstes en l'espai agrari afectat. j) L'anàlisi i motivació de les solucions proposades per dotar el conjunt de carreteres i camins de servei de suficient funcionalitat viària i de sostenibilitat per a l'ús de vehicles especials agraris.

Article 12. Tramitació de l'anàlisi d'afectacions agràries

1. El contingut de l'anàlisi d'afectacions agràries, que ha de formar part de la memòria de les figures de planejament territorial i urbanístic i dels projectes d'obres indicats en els articles 9 i 10, ha de ser avaluat per l'òrgan que els ha d'aprovar. En particular, l'anàlisi d'afectacions agràries s'ha de tenir en compte en els informes preceptius que elabora el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

2. L'òrgan competent ha de valorar els informes preceptius d'anàlisi d'afectacions agràries, en el termini d'un mes, si es tracta d'informes sobre projectes d'obres i infraestructures i de figures de planejament urbanístic derivat i, en el termini de dos mesos, si es tracta de figures de planejament territorial o de planejament urbanístic general, de declaracions d'espais naturals aprovades per un acord del Govern, de plans de gestió i ús d'aquests espais i de plans especials que els regulen, així com en els altres supòsits.

Article 13. Sistema d'informació dels espais agraris

1. Per assegurar una protecció adequada dels espais agraris i complir els preceptes de la present llei i d'altra normativa concurrent, el Govern, mitjançant el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, ha de dissenyar, implantar i gestionar un sistema d'informació i vigilància de l'estat dels espais agraris.

2. El sistema d'informació dels espais agraris té per objecte: a) Caracteritzar els espais agraris en relació amb els factors als quals es refereix l'article 6.4.a amb la finalitat de protegir-los, tenint en compte les especificacions per a l'execució del mapa de sòls a escala 1:25.000, d'acord amb les funcions de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. b) Elaborar el catàleg de sòls i espais agraris amb risc de degradació. c) Conèixer l'evolució de l'estat dels espais agraris al llarg del temps com a conseqüència de les accions, pressions i amenaces de les quals poden ser objecte. d) Catalogar els espais agraris segons els valors que assenyala el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya, d'acord amb els articles 6.3 i 6.4. e) Aportar als agents públics i privats que són usuaris actuals o potencials dels espais agraris la informació necessària per dur a terme la seva preservació, gestió i ús adequats.

3. El sistema d'informació dels espais agraris ha de permetre exercir les funcions següents: a) Elaborar i aprovar normes sobre cartografia i estudis dels espais agraris, tenint en compte les especificacions per a l'execució del mapa de sòls a escala 1:25.000 de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i els factors als quals es refereix l'article 6.4.a. b) Elaborar la cartografia dels espais agraris i gestionar les bases de dades associades, de manera que siguin degudament accessibles per als usuaris, funcions que corresponen per llei a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. c) Controlar l'estat dels espais agraris i efectuar-ne el seguiment.

4. La informació disponible en el sistema d'informació dels espais agraris s'ha de tenir en compte obligatòriament en tota activitat de planificació territorial, de caràcter general o sectorial, sota la competència de qualsevol administració pública de Catalunya.

Article 14. Normes per al sistema d'informació dels espais agraris

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, per fer possible la incorporació de la informació sobre espais agraris al sistema d'informació dels espais agraris de manera compatible, homogènia i accessible, ha de dictar les normes referents a la metodologia tècnica sobre els aspectes següents: a) L'elaboració de la cartografia i els sistemes de classificació dels espais agraris. b) La metodologia dels sistemes de mostreig i de la identificació dels espais d'alt valor agrari. c) Els mètodes analítics. d) Els valors de referència dels paràmetres objecte d'avaluació per damunt o per sota dels quals es donen situacions problemàtiques que han de ser objecte de correcció, restricció d'usos o atenció especial. e) El sistema de suport i gestió del sistema d'informació dels espais agraris.

2. Les normes per al sistema d'informació dels espais agraris són d'obligat compliment per a tota l'activitat de cartografia, caracterització o avaluació dels espais agraris duta a terme amb fons públics a Catalunya i tenen la consideració de recomanacions quan els treballs que es realitzin siguin a càrrec d'entitats privades.

Article 15. Pla de seguiment de l'estat dels espais agraris

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'establir, triennalment, un pla de seguiment, caracterització, avaluació i control o inspecció de l'estat dels espais agraris, amb el contingut bàsic següent: a) Una determinació de les prioritats territorials amb la finalitat de caracteritzar els espais agraris, tenint en compte paràmetres de qualitat i risc de degradació o erosió, entre altres aspectes, d'acord amb els factors enumerats en l'article 6.4.a. b) L'abast de la tasca cartogràfica a desenvolupar durant el trienni. c) L'abast de les activitats de mostreig i les analítiques per efectuar el seguiment i control regular de la qualitat dels espais agraris i de la seva evolució. d) El pressupost destinat al pla de seguiment.

2. Correspon al departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural coordinar i, si escau, executar les actuacions previstes en el programa de cartografia i seguiment de l'estat dels espais agraris.

3. Tota actuació sobre la cartografia i el seguiment de l'estat dels espais agraris que pot ser duta a terme per altres departaments o organismes de la Generalitat de Catalunya, diferents del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, ha de tenir en compte les normes a les quals es refereix l'article 14 i ha d'incorporar al sistema d'informació dels espais agraris la informació generada.

Article 16. Concepte i classificació de les infraestructures d'interès general en l'espai agrari

Als efectes de la present llei, són infraestructures d'interès general en l'espai agrari les que s'instal·len en l'espai agrari o l'utilitzen i no són només d'interès agrari, sinó d'interès per a tota la societat i l'activitat econòmica. Les infraestructures d'interès general en l'espai agrari es classifiquen en els tipus següents: a) Aeroports, xarxes ferroviàries i xarxes viàries —carreteres, autopistes i altres vies— que ocupen un espai agrari. b) Instal·lacions de producció i transformació d'energia, i xarxes de distribució d'energia i telecomunicacions, aèries o soterrades. c) Infraestructures necessàries per a la prevenció i extinció dels incendis forestals.

Article 17. Obres per a la construcció d'infraestructures d'interès general en l'espai agrari

1. Les obres per a la construcció d'infraestructures d'interès general en l'espai agrari han de complir el que estableix el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i el pla territorial sectorial agrari específic de la zona on s'instal·lin, amb l'objectiu d'adaptar al màxim possible l'afectació de la infraestructura sobre el sòl agrari, la pèrdua de sòl productiu i la prevenció d'incendis forestals.

2. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'avaluar l'anàlisi preceptiva d'afectacions agràries quant a l'afectació que la infraestructura projectada té sobre l'espai agrari, i ha d'establir correccions i modificacions al projecte.

3. Si la infraestructura projectada té una afectació sobre un espai catalogat com d'alt valor agrari, cal requerir al promotor de la infraestructura una justificació específica d'aquesta, que ha de ser valorada pel departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

Article 18. Concepte i classificació de les infraestructures agràries

Als efectes de la present llei, són infraestructures agràries el conjunt d'elements materials necessaris per a l'accés a l'espai rural, per a l'exercici i la garantia de l'activitat agrària i la prevenció d'incendis forestals i per a la implantació i el manteniment de la indústria agroalimentària. Les infraestructures agràries es classifiquen de la manera següent: a) Infraestructures hidràuliques vinculades a la producció i transformació de productes agraris, que estan formades per tots els elements necessaris per a la captació, el transport, l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua fins als cultius, explotacions agràries o altres emplaçaments situats en els espais agraris. Queden incloses en aquesta categoria les xarxes de drenatge i de desguassos generals que passen per sòls agraris fins a col·lectors principals, rius o rambles naturals. b) Xarxes viàries rurals, que estan formades per camins rurals i per les vies pecuàries, que es regeixen pel que estableix la normativa específica corresponent. c) Infraestructures necessàries per a la concentració parcel·lària, a les quals s'integren els camins rurals que es requereixen per donar servei a les explotacions agràries un cop reestructurades després del procés de concentració, així com els dispositius de drenatge i els desguassos necessaris. També formen part d'aquest grup les infraestructures derivades de l'execució de les mesures correctores que es poden exigir mitjançant la declaració d'impacte ambiental corresponent i les que són necessàries per a l'aplicació efectiva del procediment administratiu i per a la conservació i la millora dels elements naturals, arquitectònics o ambientals que calgui preservar. d) Altres infraestructures vinculades a l'activitat agrària que li aporten valor i dinamització econòmica, que són necessàries per garantir les activitats agràries diferents de les que especifiquen les lletres a, b i c i que s'han de realitzar a escala de l'explotació agrària per utilitzar-les, com les edificacions agràries i forestals; les infraestructures relacionades amb l'energia, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'emmagatzematge i el tractament de les dejeccions ramaderes i de la biomassa; les infraestructures que comporten una primera transformació i la venda directa del producte agrari, com ara obradors i agrotendes, i altres infraestructures, com ara centres d'agroturisme i granges escola, i les cabanes de pastor, els murs de pedra seca, les basses o els abeuradors.

Article 19. Camins rurals

1. Als efectes de la present llei, s'entén per camí rural la via, pavimentada o no, que no forma part de la xarxa de carreteres, però que és complementària i contribueix a la vertebració del territori rural, i que, en particular, dóna accés a nuclis rurals o masies habitades o els comunica amb una carretera o una via d'ordre superior, permet accedir a les explotacions agràries i facilita els treballs necessaris que s'han de realitzar en aquestes per a la producció agrària i la comunicació amb punts d'interès turístic, cultural o patrimonial.

2. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'elaborar, en col·laboració amb les administracions locals, un inventari dels camins rurals existents a Catalunya amb l'objectiu de disposar d'un catàleg de camins rurals on s'especifiquin la titularitat i les característiques de cadascun, com és el cas de les vies pecuàries.

3. Per a l'elaboració de l'inventari de camins rurals establert en l'apartat 2, s'ha de partir de la classificació de camins rurals següent: a) Camins primaris: són els camins rurals de connectivitat intramunicipal i intermunicipal. b) Camins secundaris: són els camins rurals que donen accés a activitats agràries i a habitatges en ús. c) Camins terciaris: són els camins que passen per l'espai agrari i inclouen les pistes forestals necessàries per a la gestió de l'espai forestal.

Article 20. Obres per a la construcció o la millora d'infraestructures agràries

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha de planificar, promoure i dur a terme obres per a l'execució d'infraestructures agràries, particularment les que tenen relació amb el regadiu, la concentració parcel·lària i la xarxa viària rural, sempre d'acord amb les indicacions del que estableix el pla territorial sectorial agrari específic de la zona corresponent.

2. Es poden dur a terme obres en infraestructures agràries d'iniciativa pública per implantar instal·lacions industrials vinculades a l'activitat agrària o grans equipaments o serveis d'interès agrari en el medi rural quan, per la seva incidència econòmica, social o ambiental, trascendeixin els interessos locals i donin resposta a les exigències del model d'ordenació territorial establert en el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya o en els plans territorials que el desenvolupen.

3. Les obres de millora i construcció d'infraestructures agràries han de contribuir a la millora de l'eficiència de les activitats dutes a terme en els espais agraris, de tots els mitjans necessaris per a la producció agrària i, molt particularment, dels recursos naturals, així com a la preservació i la sostenibilitat econòmica, ambiental i social dels espais agraris.

Article 21. Unitats mínimes de cultiu

El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'analitzar tota actuació sobre els espais agraris per verificar que les parcel·les resultants de l'actuació no queden per sota de les unitats mínimes de cultiu que estableix la normativa vigent, a excepció dels casos degudament justificats o dels casos en els quals les parcel·les són inferiors a les unitats mínimes de cultiu abans de l'actuació, i ha de vetllar perquè la reducció de superfície cultivable que pugui ocasionar l'actuació plantejada sigui sempre la mínima imprescindible.

Article 22. Concepte i condicions de l'activitat agrària periurbana

1. Als efectes de la present llei, s'entén per activitat agrària periurbana la que es duu a terme en zones perifèriques d'àrees urbanes i té les característiques següents: a) És objecte de forta pressió urbanística. b) Té la competència d'altres sectors econòmics per a l'ús del sòl i dels recursos necessaris per a la producció d'aliments. c) Està sotmesa a inestabilitat per les perspectives d'ús del sòl. d) Té una alta fragmentació parcel·lària. e) Està sotmesa a pressió per un ús social intensiu, que pot generar incompatibilitats amb l'activitat agrària.

2. Tota activitat agrària periurbana ha de complir les condicions següents: a) Produir aliments i productes forestals, tant pel que fa a béns com a serveis. b) Contribuir a la qualitat del medi ambient i oferir serveis ambientals i forestals. c) Ser una activitat professional. d) Aportar valors socials i culturals.

3. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha d'identificar i delimitar les zones amb activitat agrària periurbana, tenint en compte els factors enumerats en l'article 6.4.a, i ha de vetllar perquè tots els plans territorials sectorials agraris específics reconeguin els parcs agraris existents o altres noves iniciatives de protecció que puguin proposar-se.

4. Les zones amb activitat agrària periurbana s'han de tenir en compte en programar mesures de foment de l'activitat agrària i de desenvolupament rural, per garantir que la viabilitat de les explotacions no es vegi compromesa a causa del seu emplaçament.

5. Les parcel·les agrícoles periurbanes que, per abandonament, estan cobertes per massa forestal poden recuperar-se com a terres agrícoles amb l'autorització preceptiva.

Article 23. Parcel·la agrícola i ramadera en desús

1. Als efectes de la present llei, són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que no arriben a assolir almenys el 50% dels rendiments físics mitjans de les explotacions agràries de la comarca on estan situades, els quals s'han de quantificar d'acord amb les estadístiques oficials que elabora i publica el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural i comparant els mateixos àmbits productius, i sempre que aquest desús sigui per causes imputables als propietaris o als titulars de l'explotació agrària.

2. Són parcel·les agrícoles i ramaderes en desús les que tenen alguna de les característiques següents: a) Les parcel·les amb sòls en procés de degradació i sense l'aplicació de mesures correctores, en aquest cas, per mantenir la parcel·la agrícola i ramadera en condicions, cal complir, com a mínim, els criteris de la condicionalitat o, alternativament, el criteri de bones pràctiques agràries, de conformitat amb la normativa de desenvolupament de la present llei. b) Les parcel·les amb sòls on les males pràctiques agràries o els usos inconvenients posen en perill collites veïnes, l'aprofitament de les parcel·les confrontants o el medi natural. c) Les parcel·les agrícoles periurbanes on el propi estat d'abandó o els usos inconvenients comporten un risc d'incendi forestal que afecta el nucli de població o el medi natural. d) Les parcel·les amb sòls que romanen sense activitat agrícola i ramadera durant tres anys consecutius, llevat que es permeti per motius agronòmics o ambientals o per altres causes justificades. e) Les parcel·les en les quals no s'han dut a terme activitats d'explotació o de conservació, en un període d'almenys cinc anys, i sense causa que ho justifiqui.

3. Les parcel·les classificades com a sòl urbanitzable, independentment del règim de drets i deures que els atorga la legislació en matèria d'urbanisme, poden ser considerades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús fins que es desenvolupi el planejament urbanístic classificat corresponent.

4. En els espais declarats espais naturals protegits, les parcel·les que es demostra que es destinen a usos ambientals i que disposen d'un pla de gestió específic no han de ser declarades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, encara que compleixin les condicions que assenyala l'apartat 1.

5. La concreció de les consideracions objectives per determinar que una parcel·la és una parcel·la agrícola i ramadera en desús s'ha de realitzar per reglament, en consonància amb el que estableix l'article 25.

Article 24. Inventari de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús

1. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, en col·laboració amb l'Administració local i les organitzacions professionals agràries més representatives i les que representen el món cooperatiu agrari, que formen part de la Mesa Agrària, i els membres col·legiats dels col·legis professionals amb competències en agronomia, ha d'identificar les zones on és probable que hi hagi parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, amb l'objectiu de disposar d'un inventari, poder programar les actuacions a dur a terme i preservar la capacitat productiva del sector agrari.

2. Tota persona que vulgui identificar parcel·les agrícoles i ramaderes en desús i formi part de les organitzacions de l'apartat 1, s'ha de registrar en una base de dades de l'Administració per donar-se d'alta.

Article 25. Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús

1. Es crea el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que depèn del departament en matèria agrària i de desenvolupament rural i inclou les parcel·les que formen part de l'inventari al qual fa referència l'article 24 i que han estat qualificades de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Les parcel·les queden sota la gestió del departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

2. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha de crear mecanismes d'intermediació per afavorir la continuïtat de l'activitat agrària en les parcel·les que deixen de ser explotades pel seu titular.

3. El Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús ha d'impulsar fórmules de cessió de l'ús d'aquestes parcel·les i pot promoure'n el lloguer, salvaguardant el dret de propietat i permetent l'obtenció de rendes.

4. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha de promoure l'aprovació, en el termini de sis mesos a partir de la data de publicació de la present llei, d'un reglament que reguli el funcionament del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús.

5. Tota parcel·la agrícola i ramadera qualificada de parcel·la en desús, el titular de la qual no pot ser identificat, queda sota l'administració del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, que pot signar contractes d'arrendament i de cessió. Si s'identifica el propietari de la parcel·la agrícola i ramadera en desús, aquest pot recuperar-ne la gestió en les condicions establertes en l'article 26.

6. El Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús té les funcions següents: a) Establir un registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, diferenciant les que estan en disposició de ser arrendades de les que no ho estan i de les que estan en tràmit d'inscripció en aquest registre. b) Establir la renda de lloguer anual per a cadascuna de les parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que estiguin en disposició de ser arrendades, la valoració de les quals s'ha d'ajustar al que estableix la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i de valoracions dels arrendaments rústics. c) Recollir les sol·licituds de parcel·la agrícola i ramadera en desús que presentin les persones interessades. d) Adjudicar les parcel·les als sol·licitants, mitjançant l'establiment d'un contracte de lloguer entre el propietari de la parcel·la i el sol·licitant, a partir d'una convocatòria pública per concurrència competitiva. e) Establir les condicions que han de complir les persones interessades per accedir a les parcel·les, que s'han de fixar per reglament. El reglament regulador i les bases de cada convocatòria han de prioritzar l'adjudicació dels contractes a les persones interessades que compleixen un o diversos dels requisits següents: 1r Joves. 2n Dones. 3r Persones amb formació reglada en qualsevol àmbit de l'agricultura o la ramaderia. 4t Persones físiques o jurídiques que tenen com a objecte social l'explotació agrària de la terra i que tenen la qualificació de prioritàries. 5è Persones que ja treballen parcel·les situades a la distància mínima possible de la parcel·la objecte de la sol·licitud. 6è Entitats amb personalitat jurídica que treballen amb persones amb discapacitats psíquiques o físiques i amb risc d'exclusió social, i que tenen especials dificultats per trobar feina. f) Fer un seguiment del compliment de les clàusules establertes en el contracte de lloguer.

7. El departament competent en matèria d'agricultura i de desenvolupament rural ha d'incorporar d'ofici en el Registre les parcel·les que són de titularitat pública o aquelles la gestió efectiva de les quals, de qualsevol nivell administratiu, correspon a l'Administració i estan en desús, i ha de procedir a la seva oportuna publicitat.

8. El Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús ha de tenir en compte i establir mecanismes de relació pertinents amb les iniciatives que l'Administració local hagi posat en funcionament amb el mateix objectiu que aquest registre.

Article 26. Recuperació d'una parcel·la agrícola i ramadera en desús

El propietari d'una parcel·la que es troba en situació de lloguer en el Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús pot recuperar la possibilitat de treballar-la en les condicions següents: a) Si no existeix cap contracte de lloguer vigent en el moment en que el propietari desitja recuperar la parcel·la i manifesta el compromís de posar-la en producció. b) Si existeix un contracte de lloguer, quan aquest finalitzi. Si el propietari desitja cancel·lar el contracte de lloguer, ha d'indemnitzar l'arrendatari per l'import de les inversions realitzades a la parcel·la.

Article 27. Declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús

1. Les persones físiques que són agricultors professionals, a títol individual o mitjançant les organitzacions professionals més representatives; les cooperatives agràries; les persones jurídiques que tenen com a objecte social l'explotació agrària de la terra, i les persones que són membres de col·legis professionals relacionats amb l'activitat agrària, poden comunicar la presumpta existència d'una parcel·la agrícola i ramadera en desús al departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, a les seus dels serveis territorials o mitjançant la xarxa d'oficines comarcals.

2. Si el departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural aprecia que la parcel·la de què es tracta té alguna de les característiques establertes en l'article 23, s'ha d'iniciar un procediment d'ofici per declarar-la en desús.

3. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, des de l'inici del procediment de la declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús, ha de promoure el contacte amb qui té la propietat de la parcel·la per esbrinar quines són les causes de la manca d'activitat agrària i ha d'advertir el titular de les conseqüències del manteniment d'aquesta situació.

4. La declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús s'ha de realitzar mitjançant resolució dictada pel director general competent en matèria agrària i de desenvolupament rural, que s'ha de fonamentar en un informe tècnic emès pels serveis del seu departament.

5. Abans de dictar la resolució de declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús, cal donar audiència al titular o als titulars de la parcel·la afectada i obrir un període d'informació pública de l'expedient per un termini de vint dies.

6. Contra la resolució que declara una parcel·la agrícola i ramadera en desús, es pot interposar recurs d'alçada davant el conseller competent en matèria agrària i de desenvolupament rural.

Article 28. Efectes de la declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús

1. Tota parcel·la agrícola i ramadera en desús passa a formar part, de forma provisional, del Registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús, cosa que s'ha de comunicar al propietari i al titular de l'explotació agrària, si escau.

2. El departament competent en matèria agrària i de desenvolupament rural ha de dur a terme un seguiment de la utilització de les parcel·les declarades parcel·les agrícoles i ramaderes en desús.

3. Transcorreguts tres mesos des de la declaració de parcel·la agrícola i ramadera en desús, si es mantenen les circumstàncies que van motivar la declaració, s'entén incomplerta la funció social de l'ús de la terra i, donat que s'infrautilitza, la parcel·la passa a formar part, de forma definitiva, del Registre de parcel·les agràries i ramaderes en desús, i pot comportar l'expropiació forçosa temporal del dret d'usdefruit de la parcel·la, d'acord amb la normativa en matèria d'expropiació forçosa.

4. L'arrendament forçós que estableixi l'Administració es regeix per la legislació catalana en matèria d'arrendaments rústics.

5. La durada de l'arrendament és la que estableix, per a cada tipologia de contracte, la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.