Llei 28/2015, de 30 de juliol, per a la defensa de la qualitat alimentària

Article 1. Objecte

És objecte d'aquesta llei establir la regulació bàsica en matèria de defensa de la qualitat alimentària, incloent-hi el règim sancionador, per donar compliment a l'obligació establerta per l'article 55 del Reglament (CE) núm. 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals o reglament que el substitueixi, així com els mecanismes de cooperació.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei serà d'aplicació: a) A tots els productes alimentaris o aliments segons es defineixen en el Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, transformats o sense transformar comercialitzats a Espanya, amb independència del lloc d'establiment de l'operador en el territori nacional. b) En instal·lacions de manipulació, classificació, fàbriques, plantes d'envasament, magatzems dels majoristes o dels distribuïdors majoristes inclosos els denominats magatzems de logística pertanyents a la moderna distribució, magatzems dels importadors de productes alimentaris, oficines d'intermediaris mercantils amb o sense magatzem, així com en el transport entre tots ells.

2. Queden exclosos del seu àmbit d'aplicació: els aspectes higienicosanitaris i de seguretat alimentària; la legislació específica d'organismes modificats genèticament i de la irradiació de productes alimentaris; l'oferta per a la venda al consumidor final, inclosos els obradors de les instal·lacions detallistes; el comerç exterior; la producció primària, inclosa la legislació sobre benestar dels animals i la producció ecològica.

Article 3. Fins

Són fins d'aquesta llei:

a) Contribuir a generar un alt nivell de confiança en els productes alimentaris mitjançant els procediments necessaris per defensar-ne la qualitat.

b) Proporcionar condicions lleials en el marc de la seva activitat entre els operadors de la cadena alimentària.

c) Protegir els drets dels operadors de la indústria alimentària i dels consumidors, garantint el compliment del principi general de veracitat i demostrabilitat de la informació que figuri en l'etiquetatge dels productes alimentaris.

d) Contribuir a la unitat de mercat i a la competitivitat, a més de a la transparència i claredat del sector alimentari espanyol.

e) Garantir la coordinació del control exercit sobre la qualitat alimentària per les autoritats competents.

f) Vigilar que els processos d'elaboració i transformació dels productes alimentaris s'ajustin a la normativa vigent a la Unió Europea.

g) Establir la necessària col·laboració amb la indústria alimentària per abordar qüestions que afectin els objectius d'aquesta llei.

Article 4. Definicions

Als efectes d'aquesta llei s'estableixen les definicions següents:

a) Aliment o producte alimentari: Segons el que s'estableix en el Reglament (CE) núm. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, és qualsevol substància o producte destinats a ser ingerits pels éssers humans o amb probabilitat raonable de ser-ho, tant si han estat transformats sencers o parcialment com si no. Inclou les begudes, la goma de mastegar i qualsevol substància, inclosa l'aigua, incorporada voluntàriament a l'aliment durant la seva fabricació, preparació o tractament.

b) Qualitat alimentària: Conjunt de propietats i característiques d'un producte alimentari o aliment relatives a les matèries primeres o ingredients utilitzats en la seva elaboració, a la seva naturalesa, composició, puresa, identificació, origen i traçabilitat, així com als processos d'elaboració, emmagatzematge, envasament i comercialització utilitzats i a la presentació del producte final, incloent-hi el seu contingut efectiu i la informació al consumidor final especialment l'etiquetatge. Aquestes propietats i característiques seran les recollides en la normativa de qualitat alimentària d'obligat compliment dictada per les administracions competents en cada sector, així com en la normativa horitzontal d'aplicació en l'àmbit d'aquesta llei.

c) Operador: Tota persona física o jurídica que actua en la part de la cadena alimentària que abasta les instal·lacions enumerades en l'article 2.1.b). No es consideren operadors de la cadena alimentària als efectes d'aquesta llei els titulars dels mercats centrals d'abastament majorista (MERCAS), sens perjudici que tinguin tal consideració els majoristes i operadors de logística i distribució que tinguin el seu establiment en aquests mercats o les seves zones d'activitats complementàries.

Article 5. La qualitat alimentària i el seu control

Sens perjudici del control oficial establert en l'àmbit de la Unió Europea, el control de la qualitat es realitzarà segons les modalitats següents:

a) Control oficial realitzat per l'autoritat competent.

b) Autocontrol de l'operador, que podrà ser verificat per entitats d'inspecció i certificació acreditades.

c) Autocontrol establert per una associació sectorial concreta, si escau, sobre els operadors del seu àmbit sectorial.

d) Autocontrol establert per una cooperativa, si escau, sobre els seus associats.

Article 6. El control oficial

El control oficial es realitzarà per les autoritats competents en cadascuna de les fases de la cadena alimentària que comprèn les instal·lacions enumerades en l'article 2.1.b) i en cadascuna de les activitats següents: la recepció, la manipulació, la classificació, l'obtenció, l'elaboració, la transformació, l'envasament, l'emmagatzematge i el transport d'aliments.

Article 7. Inspecció i acta d'inspecció en el control oficial

1. Les actuacions d'inspecció es realitzaran per funcionaris públics que en l'exercici de les seves funcions tindran la condició d'agents de l'autoritat i podran sol·licitar el suport necessari de qualsevol altra autoritat pública, així com de les Forces i Cossos de Seguretat.

2. Podran reclamar quants documents considerin necessaris de les empreses que inspeccionen d'acord amb l'objectiu perseguit en el curs de les seves actuacions que, en tot cas, tindran caràcter confidencial. Els serveis d'inspecció podran sol·licitar la informació que necessitin als òrgans de les administracions públiques i els seus organismes i entitats vinculades o dependents incloses, entre d'altres, les empreses amb participació pública, organitzacions professionals i interprofessionals, els quals prestaran, quan se'ls requereixi per a això, la informació que se'ls sol·liciti d'acord amb la normativa aplicable en cada cas.

3. Els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de reserva professional. L'incompliment d'aquest deure serà sancionat d'acord amb la normativa de règim disciplinari de les administracions públiques on prestin els seus serveis.

4. En les actuacions d'inspecció, l'inspector aixecarà acta en la qual constaran les dades relatives a la identificació de l'empresa i de la persona davant de la qual es realitza la inspecció, detallant tots els fets que constitueixen el control oficial i, si escau, les mesures que s'haguessin ordenat.

5. Els fets constatats per funcionaris als quals es reconeix la condició d'autoritat, i que es formalitzin en les actes observant els requisits legals pertinents, tindran valor probatori, sens perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguin assenyalar o aportar els propis administrats.

6. Quan en l'exercici de les seves actuacions d'investigació sigui necessari entrar en el domicili constitucionalment protegit de l'inspeccionat, l'Administració haurà d'obtenir el consentiment d'aquell o la pertinent autorització judicial.

Article 8. Obligacions dels interessats

1. Les persones físiques i jurídiques estaran obligades, a requeriment dels funcionaris inspectors o qualsevol altra autoritat competent, a: a) Consentir la realització de les visites d'inspecció i donar tota mena de facilitats per dur-la a terme. b) Subministrar tota mena d'informació pertinent sobre instal·lacions, productes o serveis, permetent-ne la comprovació directa pels inspectors. c) Facilitar que s'obtingui còpia o reproducció de la referida documentació. d) Permetre que es practiqui la oportuna presa de mostres dels productes o mercaderies que elaborin, distribueixin o comercialitzin.

2. Quan a requeriment de l'administració pública competent o espontàniament s'aportin declaracions o documentació de l'empresa de qualsevol índole, hauran d'anar signades per una persona que representi i obligui l'empresa. La falsedat, així com la constància en aquests documents de dades inexactes o incompletes, es sancionarà de conformitat amb el que es preveu en aquesta llei.

Article 9. Mesures cautelars

1. Els funcionaris inspectors podran immobilitzar de manera cautelar les mercaderies, productes, envasos, etiquetes o altres elements que incompleixin els preceptes relacionats amb les infraccions a les quals es refereix el títol III, fent constar en acta tant l'objecte com els motius de la intervenció cautelar així com, si escau, les mesures que s'hagin d'adoptar per evitar-ne el deteriorament i assegurar-ne la integritat.

2. Les mesures cautelars adoptades pels funcionaris inspectors hauran de ser confirmades, modificades o aixecades, en un termini no superior a quinze dies per l'autoritat competent. En cas d'aliments peribles, l'inspector haurà de tenir en compte la caducitat dels mateixos, reflectint en l'acta la reducció del termini de manera motivada i adaptat a la seva caducitat. Transcorregut aquest termini hauran d'aixecar-se si no s'ha acordat ja la iniciació de procediment sancionador.

3. Sens perjudici de l'aplicació del que es disposa en l'apartat 2 respecte del pronunciament exprés en termini i els seus efectes, quan no pugui iniciar-se un procediment sancionador per manca de competència en raó de la matèria o del territori, es comunicarà immediatament a l'autoritat que correspongui, remetent-li les actuacions realitzades.

4. L'autoritat competent en les seves actuacions podrà acordar, sense caràcter de sanció, la clausura o tancament temporal d'empreses, instal·lacions, locals o mitjans de transport que no comptin amb les autoritzacions o registres preceptius o no hagin realitzat les comunicacions o declaracions responsables, en cas d'estar subjectes a aquesta obligació, fins que es rectifiquin els defectes o es compleixin els requisits exigits per als mateixos.

Article 10. Autocontrol i traçabilitat

1. Els operadors inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei hauran d'establir un sistema d'autocontrol de les operacions del procés productiu sota la seva responsabilitat, amb la finalitat de complir el que s'estableix en la legislació específica corresponent i assegurar la qualitat alimentària dels productes.

2. El sistema d'autocontrol disposarà, almenys, dels elements següents: a) Procediments documentats dels processos que es duguin a terme a l'empresa. b) Un pla de mostreig i anàlisi. c) Un procediment de traçabilitat segons els requisits establerts pel Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002. A més, quan la legislació sectorial específica així ho disposi, els operadors disposaran del procediment de traçabilitat interna que aquesta descrigui.

3. Els operadors han de posar a disposició de les autoritats competents tota la informació relativa al propi sistema d'autocontrol i traçabilitat, així com la informació derivada o produïda pel mateix. Hauran de conservar la referida informació i si escau la documentació corresponent almenys els sis mesos següents a la data de durada mínima dels productes o data de caducitat. Quan els productes tinguin una data de caducitat inferior a tres mesos o sense data especificada, i es destinin directament al consumidor final, la informació haurà de conservar-se durant els sis mesos següents a la data de fabricació del producte a la indústria o de lliurament en magatzem.

4. Les associacions sectorials o cooperatives que estableixin en el seu àmbit sistemes d'autocontrol hauran d'elaborar un procediment a l'efecte i donar-lo a conèixer a tots els operadors del sector o socis de l'entitat cooperativa, així com a les autoritats competents.

Article 11. Comprovació de l'autocontrol de l'operador en qualitat alimentària

1. En el cas que una norma de qualitat o disposició legal o reglamentària exigeixi una comprovació de l'autocontrol per entitats d'inspecció o certificació, exclosos els plecs de condicions de les figures de qualitat que es regeixen per la seva pròpia normativa, a més de complir les condicions establertes en aquest article, les entitats esmentades hauran de presentar una declaració responsable davant de l'autoritat competent de l'àmbit territorial on iniciïn la seva activitat. S'informarà d'aquest fet a la resta d'autoritats competents d'altres demarcacions territorials quan desenvolupin la seva activitat en el seu territori. La declaració responsable presentada serà vàlida per operar en tot el territori nacional.

2. Les entitats d'inspecció o certificació hauran de complir els requisits següents: a) Complir amb les normes que estableixi la legislació sectorial corresponent. b) Estar acreditada, per a l'activitat específica que vagi a realitzar, per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) d'acord amb el que s'estableix en el Reglament (CE) núm. 765/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de juliol de 2008, pel qual s'estableixen els requisits d'acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes, i que s'hagi sotmès amb èxit al sistema d'avaluació per parells previst en el citat reglament. c) Comunicar a les autoritats competents de control oficial els possibles incompliments detectats en el marc de les activitats d'inspecció o certificació. Així mateix, hauran de mantenir puntualment informada l'autoritat competent de tota suspensió i retirada d'acreditació o qualsevol incidència al respecte de la seva activitat.

Article 12. Principis generals

1. L'incompliment del que es disposa en la legislació alimentària d'aplicació que recull la normativa de qualitat alimentària d'obligat compliment dictada per les administracions competents en cada sector i la normativa horitzontal aplicable, així com els preceptes recollits en aquesta llei, serà considerat infracció administrativa, que es qualificarà com a lleu, greu o molt greu.

2. Les sancions aplicables a les infraccions seran les establertes en aquest títol en funció de la seva qualificació.

3. Quan els serveis o autoritats competents en matèria de control de la qualitat alimentària apreciïn en l'exercici de la seva activitat que podrien existir riscos per a la salut, traslladaran la part corresponent de les actuacions a les autoritats sanitàries competents, que, en aquest cas, qualificaran les infraccions segons la legislació sanitària aplicable.

Article 13. Infraccions lleus

(Anul·lat per Sentència del TC 142/2016, de 21 de juliol.)

Article 14. Infraccions greus

(Anul·lat per Sentència del TC 142/2016, de 21 de juliol.)

Article 15. Infraccions molt greus

(Anul·lat per Sentència del TC 142/2016, de 21 de juliol.)

Article 16. Concurrència d'infraccions

1. Quan concorrin dues o més infraccions en matèria de defensa de la qualitat alimentària imputables per un mateix fet a un mateix subjecte s'imposarà com a sanció conjunta la corresponent a la infracció més greu, en el seu grau màxim, sense que pugui excedir de la que representi la suma de les que correspondria aplicar si es sancionen per separat les infraccions, en aquest cas, quan se superi aquest límit es sancionaran les infraccions per separat.

2. Quan concorrin dues o més infraccions tipificades tant en la normativa en matèria de defensa dels consumidors com en la de defensa de la qualitat alimentària en les quals s'aprecia identitat de subjecte, fet i fonament, en cap cas es podran sancionar ambdues. A tal fi, d'acord amb l'article 25, s'establirà la suficient coordinació entre les autoritats competents en ambdues matèries.

3. Quan de les infraccions detectades s'observés la possible existència d'infracció penal, es passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent i s'abstindrà de seguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no dicti sentència ferma, tingui lloc el sobreseïment o l'arxiu de les actuacions o es produeixi la devolució de l'expedient pel ministeri fiscal.

Article 17. Responsabilitat per les infraccions

1. Seran subjectes responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques i les comunitats de béns que incorren en les accions o omissions tipificades com a infracció.

2. Llevat que la normativa de la Unió Europea prevegi un règim diferent, de les infraccions en productes envasats seran responsables les firmes o raons socials, inclòs el distribuïdor, que figurin en l'etiqueta, bé nominalment o bé mitjançant qualsevol indicació que en permeti la identificació certa. S'exclouen els casos en els quals es demostri falsificació o mala conservació del producte pel posseïdor, sempre que s'especifiquin en l'etiquetatge les condicions de conservació. Així mateix, serà responsable solidari l'elaborador, fabricant o envasador i el distribuïdor que no figuri en l'etiqueta si es prova que coneixia la infracció comesa i que va prestar el seu consentiment. En el cas que s'hagin falsificat les etiquetes, la responsabilitat correspondrà al falsificador i a les persones que comercialitzin els productes sabent la falsificació.

3. De les infraccions en productes a granel, o envasats sense etiqueta, o quan en l'etiqueta no figuri cap firma o raó social, serà responsable el seu posseïdor, llevat que es pugui identificar de manera certa la responsabilitat d'un posseïdor anterior, i sens perjudici de la responsabilitat que correspongui al posseïdor actual, inclòs el distribuïdor.

4. Quan el compliment de les obligacions previstes en aquesta llei correspongui a diverses persones conjuntament, o si la infracció fos imputable a diverses persones i no resultés possible determinar el grau de participació de cadascuna d'elles, respondran de forma solidària de les infraccions que, si escau, es cometin i de les sancions que s'imposin.

5. Així mateix seran responsables subsidiàriament els tècnics responsables de l'elaboració i control respecte de les infraccions directament relacionades amb la seva activitat professional.

6. La responsabilitat administrativa per les infraccions regulades en aquesta llei estarà supeditada a la responsabilitat civil o penal que, si escau, pugui exigir-se als seus responsables, sent aquesta última preferent, paralitzant-se el procediment administratiu sancionador quan s'apreci que els fets també són constitutius de delicte o quan s'estigui desenvolupant un procés penal sobre els mateixos fets, d'acord amb l'article 16.3.

7. Sens perjudici de les sancions que procedeixin, els responsables de les infraccions quedaran obligats a indemnitzar els danys i perjudicis que s'hagin causat i que seran determinats per l'òrgan competent per imposar la sanció, tenint en aquests casos el perjudicat la consideració d'interessat en el procediment.

Article 18. Mesures complementàries

Quan s'hagin intervingut cautelarment mercaderies, productes, envasos, etiquetes o altres elements relacionats amb la infracció sancionada, l'autoritat a la qual correspongui resoldre el procediment sancionador acordarà la seva destinació. En tot cas, les despeses originades per la destinació alternativa, la destrucció o el comís aniran a càrrec de l'infractor, inclosa la indemnització que s'hagi d'abonar al propietari de la mercaderia decomissada quan aquest no sigui l'infractor.

Article 19. Multes coercitives

1. Quan l'interessat no compleixi l'obligació personalíssima establerta en la present llei o ho faci de manera incompleta, podran imposar-se multes coercitives a fi que es compleixi íntegrament l'obligació, en els supòsits previstos en l'article 99.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. En el cas d'incompliment de l'obligació, les multes coercitives s'imposaran amb una periodicitat d'almenys tres mesos fins al compliment total de la sanció a la qual es refereixin.

3. Les multes coercitives seran independents i compatibles amb les sancions que procedeixin amb tal caràcter per la infracció comesa.

Article 20. Sancions

1. Les sancions a imposar per l'autoritat competent en el seu àmbit corresponent seran: a) Les infraccions lleus seran sancionades amb apercebiment o multa de fins a 4.000 euros. b) Les infraccions greus seran sancionades amb multa entre 4.001 i 150.000 euros. c) Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa entre 150.001 i 3.000.000 d'euros. d) La sanció que s'imposi en cap cas podrà ser inferior en la seva quantia al benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions.

2. L'òrgan competent per resoldre podrà imposar com a sanció accessòria alguna de les mesures següents: a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedeixin la continuïtat en la producció del dany. b) Comís dels productes no identificats o de les mercaderies, productes, envasos, etiquetes o altres elements no conformes. c) Clausura temporal, parcial o total, de l'empresa sancionada per un període màxim de cinc anys. d) La retirada del mercat del producte falsificat, quan la infracció es refereixi a falsificació del producte per substitució de l'espècie, varietat o raça.

Article 21. Graduació de les sancions

Per a la determinació concreta de la sanció que s'imposi, entre les assignades a cada tipus d'infracció, es prendran en consideració els criteris següents:

a) L'existència d'intencionalitat o de simple negligència.

b) La concurrència de diverses irregularitats o infraccions que es sancionen en el mateix procediment.

c) La naturalesa dels perjudicis causats; en particular, l'efecte perjudicial que la infracció hagués pogut produir sobre els interessos econòmics dels consumidors, els preus, el consum o, si escau, el prestigi de les figures de protecció de la qualitat diferenciada.

d) El volum de vendes o producció i la posició de l'empresa infractora en el sector.

e) El reconeixement de la infracció i l'esmena de la falta o dels efectes de la mateixa abans que es resolgui el corresponent procediment sancionador.

f) El volum i valor de les mercaderies o productes afectats per la infracció.

Article 22. Publicitat de les sancions

Per raons d'exemplaritat o en cas de reincidència en infraccions de naturalesa anàloga o acreditada intencionalitat en la infracció, l'autoritat que resolgui l'expedient podrà acordar la publicació de les sancions imposades com a conseqüència del que s'estableix en aquesta llei.

Per dur a terme aquesta mesura s'esperarà el temps necessari fins que es compleixi el termini d'interposició de recurs; de no presentar-se aquest, es procedirà a donar l'esmentada publicitat.

Quan hi hagi interposició de recurs contenciós administratiu s'esperarà que la sanció hagi adquirit fermesa en seu judicial.

Article 23. Sancions accessòries

1. Amb independència de les sancions imposades, les autoritats competents podran proposar en el seu àmbit competencial, per a les infraccions greus i molt greus, la supressió, cancel·lació o suspensió total o parcial de tota mena d'ajudes oficials, com ara crèdits, subvencions i d'altres que hagués sol·licitat o sol·licités en el futur l'empresa sancionada, en un termini de cinc anys. L'esmentada autoritat competent decidirà a aquest respecte d'acord amb les circumstàncies que, en cada cas, concorrin, incloent-hi el temps que es mantindrà aquesta supressió, cancel·lació o suspensió. Els infractors s'inclouran en una base de dades del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que es nodrirà de les incorporacions de dades que realitzin les comunitats autònomes i el propi Ministeri, per a la seva consulta exclusiva pels organismes concernits, i de la qual es donarà de baixa l'infractor quan hagi passat el període corresponent, sempre que aquest hagi satisfet la quantia de la sanció imposada.

2. En els casos d'infraccions greus i molt greus, l'autoritat competent per imposar la sanció, amb independència de la mateixa, inhabilitarà les empreses o operadors sancionats per contractar amb les administracions públiques, total o parcialment.

3. Les sancions fermes seran objecte d'execució immediata d'acord amb el que s'estableix en la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

4. Les sancions previstes en aquesta llei seran compatibles amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos en la normativa de la Unió Europea.

Article 24. Prescripció i caducitat

1. Les infraccions i sancions molt greus prescriuran als sis anys, les greus als quatre anys, i les lleus als dos anys.

2. Per al còmput dels terminis de prescripció d'infraccions i sancions s'estarà al que es disposa en l'article 132, apartats 2 i 3, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. En els supòsits d'infraccions continuades el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de l'activitat o de l'últim acte amb el qual la infracció es consuma. En el cas que els fets o activitats constitutius d'infracció fossin desconeguts per manca de signes externs, el termini es computarà des que es manifestin.

3. El termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució corresponent serà d'un any comptat des de la seva incoació, llevat que la normativa autonòmica fixi un altre de superior.

4. La manca de resolució en aquest termini comportarà la caducitat de l'expedient, podent reobrir-se, sempre que la infracció no hagués prescrit, conservant-se la presa de mostres, les anàlisis efectuades, així com els actes, documents i tràmits el contingut dels quals s'hagués mantingut igual de no haver caducat el procediment anterior.

5. Caducarà l'acció per perseguir les infraccions quan, coneguda per l'Administració l'existència d'una infracció i finalitzades les diligències dirigides a l'esclariment dels fets, que en el cas d'una acta amb presa de mostres es considerarà la data del butlletí d'anàlisi inicial, hagués transcorregut més d'un any sense que l'autoritat competent hagués ordenat incoar l'oportú procediment.

Article 25. Col·laboració i cooperació en l'exercici del control

1. Les administracions públiques i els seus organismes públics vinculats o dependents, d'acord amb la normativa aplicable en cada cas, actuaran de manera coordinada i prestaran la deguda col·laboració entre elles per fer efectives les actuacions de control i l'execució de les sancions previstes en la present llei. En particular col·laboraran i cooperaran les administracions competents en matèria de la defensa de la qualitat alimentària i de la protecció dels consumidors. En l'exercici de les seves funcions les autoritats competents en matèria d'inspecció i control podran sol·licitar el suport necessari de qualsevol altra autoritat, de la Guàrdia Civil i, si escau, de qualsevol altra Força i Cos de Seguretat. Les autoritats competents en matèria de control de qualitat i defensa contra fraus es prestaran assistència administrativa mútua en els procediments de control i sancionador.

2. Per millorar l'eficàcia del desenvolupament dels procediments de control i contribuir a mantenir la unitat de mercat i la lleialtat en les transaccions comercials es constitueix com a grup de treball la Mesa de Coordinació de la Qualitat Alimentària, adscrita al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i que estarà integrada amb caràcter institucional pels representants de l'Administració General de l'Estat i de les comunitats autònomes competents en matèria de control de la qualitat alimentària. Podran ser convidades a col·laborar, quan l'assumpte ho requereixi, o quan necessitin exposar alguna qüestió que els afecti, les associacions representatives del sector alimentari, en particular la indústria alimentària i altres associacions o entitats. Aquesta Mesa, que estarà presidida pel Director General de la Indústria Alimentària, realitzarà i desenvoluparà els estudis i els treballs tècnics relacionats amb: a) La coordinació de les actuacions de control oficial per a la defensa de la qualitat alimentària. b) L'establiment de criteris comuns per a la interpretació de la normativa alimentària. c) L'elaboració d'un informe anual de resultats de les activitats de control oficial per a la defensa de la qualitat alimentària. d) La difusió de la normativa alimentària. e) L'organització d'activitats de formació dels funcionaris que realitzen el control oficial. f) L'elaboració de procediments documentats relatius al control oficial per a la defensa de la qualitat alimentària. g) La realització d'anàlisis del control de la qualitat en el conjunt de la cadena alimentària. h) El foment de la qualitat alimentària.

3. Per aconseguir els objectius enumerats, a més, s'utilitza l'aplicació informàtica d'accés restringit Xarxa Informativa del Sistema de Control de la Qualitat Alimentària (RICAL), que posa a disposició dels inspectors de qualitat de les comunitats autònomes la documentació generada per la Mesa de Coordinació de la Qualitat Alimentària.

4. Les associacions sectorials que realitzin activitats d'autocontrol, segons s'estableix en l'article 5.c) de la present llei, informaran el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i a les autoritats competents de les comunitats autònomes dels resultats, en cas que s'apartin del que s'estableix en la legislació vigent corresponent, perquè les esmentades autoritats competents puguin prendre les mesures oportunes.

5. La mesa de coordinació, en la seva creació i funcionament, serà atesa amb els mitjans personals, tècnics i pressupostaris assignats a l'òrgan superior o directiu en el qual es trobi integrada.

6. Amb l'objecte d'aconseguir la màxima coordinació en els treballs que en matèria de control corresponen a les diferents administracions públiques implicades, s'establiran reglamentàriament els procediments operatius i d'intercanvi d'informació i de documentació, que hauran de seguir-se per les esmentades administracions públiques en casos d'inspeccions o expedients en els quals estiguin involucrats operadors de més d'una comunitat autònoma, o per respondre davant de la sol·licitud d'assistència en controls desenvolupats per administracions públiques competents d'altres estats membres o per desenvolupar els treballs necessaris en el marc de plans de control promoguts per la Unió Europea.

Article 26. Deure d'informació sobre el control oficial

1. Les autoritats autonòmiques competents per al control oficial de la qualitat alimentària enviaran la informació necessària sobre aquests controls a la unitat del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente encarregada de la seva coordinació quan se li requereixi, en les dates i terminis que es determinin en la Mesa de Coordinació de la Qualitat Alimentària, seguint els corresponents procediments documentats, amb l'objectiu d'aconseguir una coordinació eficaç en matèria de qualitat alimentària en tot el territori espanyol, informar la Comissió Europea sobre l'efectivitat d'aquest control a Espanya i oferir aquesta informació de manera homogènia i actualitzada.

2. El resultat global d'aquests documents estarà disponible en l'esmentada Xarxa Informativa del Sistema de Control de la Qualitat Alimentària (RICAL) per a tots els usuaris registrats, tant estatals com autonòmics.

3. S'establirà una Xarxa d'Intercanvi d'Informació de Qualitat Alimentària (RIICA) entre totes les autoritats competents de control oficial, inclòs el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, amb la finalitat de disposar dels instruments idonis per gestionar qualsevol incidència en l'àmbit de la qualitat, amb l'eficàcia i amb l'agilitat requerides en aquest tipus d'actuacions en tot el territori nacional. Aquesta Xarxa de coordinació estarà relacionada amb la Xarxa d'intercanvi d'informació que creï l'autoritat de la Unió Europea relativa al seguiment del frau alimentari.

4. Les autoritats competents de les comunitats autònomes informaran el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de les mesures preses com a conseqüència de la informació que rebin de les activitats d'autocontrol de les associacions, que es recull en l'article precedent apartat 4.