Text legal · Traducció no oficial
Llei 40/2002, de 14 de novembre, reguladora del contracte d'aparcament de vehicles
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 40/2002
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 40/2002 estableix el règim jurídic aplicable als aparcaments en què una persona cedeix, com a activitat mercantil, un espai per a l'estacionament de vehicles de motor amb deures de vigilància i custòdia a canvi d'un preu. La norma delimita les obligacions del titular de l'aparcament —entre les quals facilitar un justificant, restituir el vehicle en el mateix estat i indicar preus i horaris— i els deures de l'usuari, com pagar el preu pactat i exhibir el justificant en la retirada. Regula també el règim de responsabilitats de cada part, el dret de retenció del titular i el procediment per a la retirada de vehicles presumptament abandonats.
A qui afecta i abast
S'aplica als aparcaments de titularitat privada amb cessió d'espai com a activitat mercantil, tant en la modalitat de reserva de plaça com en la d'estacionament rotatori. Queden exclosos els estacionaments en zones de regulació viària pública i els no retribuïts directament ni indirectament.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
La realitat social imposa la consideració legal de la relació jurídica establerta entorn de la figura de l'aparcament dels vehicles de motor, atesa la massificació del fenomen, així com els problemes que se'n deriven per la manca d'un desenvolupament legislatiu específic.
La jurisprudència reclama, en aquest sentit, la conveniència d'aquesta regulació específica, per evitar els problemes que es deriven d'enquadrar la regulació de l'aparcament en diverses figures contractuals del nostre ordenament civil. La dificultat que comporta genera un ampli marge d'inseguretat en no delimitar específicament les responsabilitats respectives d'empresaris i usuaris, especialment davant l'important nombre de supòsits que la massificació esmentada comporta en les conseqüències jurídiques de l'aparcament.
Per això, la present Llei delimita, en primer lloc, quins són els aparcaments objecte de la mateixa, distingint-los d'aquells que, per la seva menor transcendència, poden tractar-se a l'empara d'altres figures contractuals. És l'aparcament públic el que origina el grau més alt de conflictivitat i és a aquest supòsit específic al qual pretén donar resposta aquesta Llei.
S'aborda especialment la imprecisa regulació de la responsabilitat del titular de l'aparcament quant a la restitució del vehicle i dels seus accessoris o altres efectes, en termes que recullen i resolen els criteris i els dubtes plantejats per la jurisprudència.
D'altra banda, en regular-se les obligacions dels empresaris i dels usuaris, es delimiten «a sensu contrario» els drets que per a cadascun d'aquests col·lectius es generen de la relació jurídica que l'aparcament comporta. I tot això s'efectua en termes que s'acomoden a les característiques atípiques que precisament la doctrina ha distingit en els aparcaments.
CAPÍTOL I. Àmbit de la Llei
Article 1. Àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei estableix el règim jurídic aplicable als aparcaments en els quals una persona cedeix, com a activitat mercantil, un espai en un local o recinte del qual és titular per a l'estacionament de vehicles de motor, amb els deures de vigilància i custòdia durant el temps d'ocupació, a canvi d'un preu determinat en funció del temps real de prestació del servei.
2. Als efectes d'aquesta Llei, es consideren modalitats de la prestació d'aquest servei: a) Estacionament amb reserva de plaça, en el qual el titular de l'aparcament s'obliga a mantenir durant tot el període de temps pactat una plaça d'aparcament a disposició plena de l'usuari. b) Estacionament rotatori, en el qual el titular de l'aparcament s'obliga a facilitar una plaça d'aparcament per un període de temps variable, no prefixat. En aquesta modalitat d'estacionament rotatori el preu es pactarà per minut d'estacionament, sense possibilitat d'arrodoniments a unitats de temps no efectivament consumides o utilitzades.
Article 2. Aparcaments exclosos
Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei: a) Els estacionaments a les denominades zones d'estacionament regulat o a la via pública, tant si exigeixen el pagament de taxes com si aquestes no es meriten. b) Els estacionaments no retribuïts directament o indirectament.
CAPÍTOL II. Dels drets i obligacions de les parts
Article 3. Obligacions del titular de l'aparcament
1. En els aparcaments objecte d'aquesta Llei, el seu titular haurà de: a) Facilitar a l'usuari a qui es permeti l'accés un espai per a l'aparcament del vehicle. b) Lliurar a l'usuari, en format paper o en qualsevol altre suport durador que en permeti la conservació, inclosos els suports que permetin l'accés a registres telemàtics o electrònics, un justificant o resguard de l'aparcament. En el justificant s'ha de fer constar, en tot cas, la identificació del vehicle i si l'usuari lliura al responsable de l'aparcament les claus del vehicle. D'aquesta obligació d'identificació estaran exempts els aparcaments d'ús exclusiu per a clients d'establiments comercials amb sistemes de control d'accés i el horari dels quals coincideixi amb el de l'establiment. El vehicle s'identificarà mitjançant la seva matrícula o qualsevol marcador que en permeti la identificació en el justificant o resguard de l'aparcament lliurat a l'usuari. En l'estacionament rotatori s'ha de fer constar en el justificant, a més, el dia, hora i minut d'entrada. c) Restituir al portador del justificant, en l'estat en què li va ser lliurat, el vehicle i els components i accessoris que estiguin incorporats funcionalment —de manera fixa i inseparable— a aquell i siguin habituals i ordinaris, per la seva naturalesa o valor, en el tipus de vehicle de què es tracti. En tot cas, els accessoris no fixos i extraïbles, com ara radiocassets i telèfons mòbils, hauran de ser retirats pels usuaris, i, en cas contrari, el titular de l'aparcament no respondrà de la seva restitució. d) Indicar per qualsevol mitjà que en possibiliti el coneixement abans de contractar i de manera fàcilment perceptible els preus, horaris i les normes d'ús i funcionament de l'aparcament, inclòs si és pràctica habitual de l'aparcament requerir a l'usuari el lliurament de les claus del vehicle. e) Disposar de formularis de reclamacions.
2. Els titulars dels aparcaments que comptin amb un servei especial per a això podran acceptar i responsabilitzar-se també de la restitució d'altres accessoris diferents dels assenyalats en el primer paràgraf de l'apartat 1.c) d'aquest article, així com dels efectes, objectes o estris introduïts per l'usuari en el seu vehicle, quan: a) Hagin estat expressament declarats per l'usuari a l'entrada de l'aparcament i el responsable d'aquest n'accepti la custòdia. b) L'usuari observi les precaucions i mesures de seguretat que se li indiquin, inclosa la de l'aparcament del vehicle o el dipòsit dels efectes, a la zona o lloc que estigui habilitat a aquest efecte per a la seva vigilància. En aquest tipus d'aparcaments haurà d'existir a l'exterior d'aquests una informació suficient que permeti identificar la prestació del servei especial.
3. En els casos previstos en l'apartat anterior, el titular de l'aparcament podrà establir preus diferents o complementaris per a la guarda i vigilància dels efectes la custòdia dels quals accepti.
Article 4. Deures de l'usuari
En els aparcaments objecte d'aquesta Llei, l'usuari haurà de: a) Abonar el preu fixat per a l'aparcament en les condicions acordades. b) Exhibir el justificant o resguard de l'aparcament o acreditar, en cas d'extravament, el seu dret sobre el vehicle per procedir a retirar-lo. c) Declarar, en els casos previstos en l'apartat 2 de l'article 3, els accessoris especials i els estris introduïts en el vehicle; estacionar-los i dipositar-los, si s'escau, als llocs i amb les mesures indicades a aquest efecte, i observar les altres precaucions establertes per a aquests casos pel titular de l'aparcament. d) Seguir les normes i instruccions del responsable de l'aparcament respecte a l'ús i seguretat del mateix, els seus empleats i usuaris.
Article 5. Responsabilitats
1. El titular de l'aparcament respondrà, tant enfront de l'usuari com enfront del propietari del vehicle, pels danys i perjudicis que respectivament els ocasioni l'incompliment, total o parcial, de les obligacions previstes en la Llei. Correlativament, l'usuari serà responsable enfront de l'empresari i dels altres usuaris dels danys i perjudicis que els causi per incompliment dels seus deures o imperília en la conducció del vehicle dins del recinte.
2. El propietari del vehicle que no fos el seu usuari respondrà solidàriament dels danys i perjudicis causats per aquest, excepte quan l'aparcament s'hagués efectuat amb el lliurament de les claus del vehicle al responsable de l'aparcament.
3. El titular de l'aparcament tindrà, enfront de qualsevol persona, dret de retenció sobre el vehicle en garantia del pagament del preu de l'aparcament.
4. En relació amb la reclamació d'indemnitzacions per danys i perjudicis contra el titular de l'aparcament, l'usuari pot sol·licitar la mediació i l'arbitratge de les Juntes Arbitrals de Consum, d'acord amb el que disposa la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'Arbitratge.
Article 6. Retirada del vehicle
El titular de l'aparcament podrà utilitzar el procediment previst en l'article 71 del text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària quan romangui un vehicle estacionat de manera continuada en el mateix lloc de l'aparcament per un període de temps superior a sis mesos de manera que se'n presumeixi racionalment l'abandó, ja sigui pel seu propi estat, pels desperfectes que tingui i que facin impossible el seu desplaçament per mitjans propis, per no tenir plaques de matrícula o, en general, per aquells signes externs que facin presumir la manca d'interès del propietari en la seva utilització.
Correspondrà al titular de l'aparcament la prova de l'abandó del vehicle i del transcurs del període de sis mesos.
Article 7. Règim supletori
Respectant, en tot cas, el que estableix la present Llei, els aparcaments es regeixen, en el seu defecte, per la voluntat de les parts i supletòriament pel que disposen les disposicions generals de les obligacions i contractes i pels usos i costums del lloc.
Disposicions addicionals
Disposició addicional única. Les administracions públiques, en l'esfera de les seves respectives competències, vigilaran especialment que les disposicions legals i reglamentàries en matèria de promoció de l'accessibilitat i eliminació de barreres siguin d'aplicació a aquests espais. Les administracions públiques, en col·laboració amb el Consell Estatal de Persones amb Discapacitat, promouran la incorporació de mecanismes d'avís homologats que emetin senyals òptiques i sonores, perceptibles des de la via pública, als accessos als aparcaments i garatges el volum de trànsit rodat o la perillositat objectiva dels quals ho aconselli, en atenció a les persones amb dificultats auditives i/o visuals.
Disposició derogatòria
Disposició derogatòria única. Queden derogades totes les disposicions, d'igual o inferior rang, que s'oposin al que estableix la present Llei.
Disposicions finals
Disposició final primera. Als efectes d'aquesta Llei es considera relació contractual la que s'estableixi entre el titular de l'aparcament i el del vehicle, quan aquest hagi estat dipositat en compliment d'un manament judicial o administratiu, reservant-se acció directa del titular de l'aparcament enfront de la persona titular del vehicle.
Disposició final segona. La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».
Font i provença
Títol original: Ley 40/2002, de 14 de noviembre, reguladora del contrato de aparcamiento de vehículos. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 85d12abdafdc).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.