Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial

Article 1. Finalitat.

Aquesta llei té per objecte la protecció de la competència en interès de tots els que participen en el mercat, i a tal fi estableix la prohibició dels actes de competència deslleial, inclosa la publicitat il·lícita en els termes de la Llei General de Publicitat.

Article 2. Àmbit objectiu.

1. Els comportaments previstos en aquesta Llei tindran la consideració d'actes de competència deslleial sempre que es realitzin en el mercat i amb fins concurrencials.

2. Es presumeix la finalitat concurrencial de l'acte quan, per les circumstàncies en les quals es realitzi, es reveli objectivament idoni per promoure o assegurar la difusió en el mercat de les prestacions pròpies o d'un tercer.

3. La llei serà d'aplicació a qualssevol actes de competència deslleial, realitzats abans, durant o després d'una operació comercial o contracte, independentment que aquest arribi a celebrar-se o no.

Article 3. Àmbit subjectiu.

1. La llei serà d'aplicació als empresaris, professionals i a qualssevol altres persones físiques o jurídiques que participin en el mercat.

2. L'aplicació de la Llei no podrà supeditarse a l'existència d'una relació de competència entre el subjecte actiu i el subjecte passiu de l'acte de competència deslleial.

Article 4. Àmbit territorial.

La present Llei serà d'aplicació als actes de competència deslleial que produeixin o puguin produir efectes substancials en el mercat espanyol.

Article 4. Clàusula general.

1. Es reputarà deslleial tot comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe. En les relacions amb consumidors i usuaris s'entendrà contrari a les exigències de la bona fe el comportament d'un empresari o professional contrari a la diligència professional, entesa aquesta com el nivell de competència i cures especials que es pot esperar d'un empresari d'acord amb les pràctiques honestes del mercat, que distorsioni o pugui distorsionar de manera significativa el comportament econòmic del consumidor mitjà o del membre mitjà del grup destinatari de la pràctica, si es tracta d'una pràctica comercial dirigida a un grup concret de consumidors. Als efectes d'aquesta llei s'entén per comportament econòmic del consumidor o usuari tota decisió per la qual aquest opta per actuar o per abstenir-se de fer-ho en relació amb: a) La selecció d'una oferta o oferent. b) La contractació d'un bé o servei, així com, si escau, de quina manera i en quines condicions contractar-lo. c) El pagament del preu, total o parcial, o qualsevol altra forma de pagament. d) La conservació del bé o servei. e) L'exercici dels drets contractuals en relació amb els béns i serveis. Igualment, als efectes d'aquesta llei s'entén per distorsionar de manera significativa el comportament econòmic del consumidor mitjà, utilitzar una pràctica comercial per afeblir de manera apreciable la seva capacitat d'adoptar una decisió amb ple coneixement de causa, fent que prengui una decisió sobre el seu comportament econòmic que d'una altra manera no hauria pres.

2. Per a la valoració de les conductes els destinataris de les quals siguin consumidors, es tindrà en compte el consumidor mitjà.

3. Les pràctiques comercials que, dirigides als consumidors o usuaris en general, únicament siguin susceptibles de distorsionar de manera significativa, en un sentit que l'empresari o professional pugui preveure raonablement, el comportament econòmic d'un grup clarament identificable de consumidors o usuaris especialment vulnerables a tals pràctiques o al bé o servei al qual es refereixin, per presentar una discapacitat, per tenir afectada la seva capacitat de comprensió o per la seva edat o la seva credulitat, s'avaluaran des de la perspectiva del membre mitjà d'aquest grup. Això s'entendrà, sense perjudici de la pràctica publicitària habitual i legítima d'efectuar afirmacions exagerades o respecte de les quals no es pretengui una interpretació literal.

Article 5. Actes d'engany.

1. Es considera deslleial per enganyosa qualsevol conducta que contingui informació falsa o informació que, fins i tot sent veraç, pel seu contingut o presentació indueixi o pugui induir a error als destinataris, essent susceptible d'alterar el seu comportament econòmic, sempre que incideixi sobre algun dels aspectes següents: a) L'existència o la naturalesa del bé o servei. b) Les característiques principals del bé o servei, tals com la seva disponibilitat, els seus beneficis, els seus riscos, la seva execució, la seva composició, els seus accessoris, el procediment i la data de la seva fabricació o subministrament, el seu lliurament, el seu caràcter apropiat, la seva utilització, la seva quantitat, les seves especificacions, el seu origen geogràfic o comercial o els resultats que es poden esperar de la seva utilització, o els resultats i característiques essencials de les proves o controls efectuats al bé o servei. c) L'assistència postvenda al client i el tractament de les reclamacions. d) L'abast dels compromisos de l'empresari o professional, els motius de la conducta comercial i la naturalesa de l'operació comercial o el contracte, així com qualsevol afirmació o símbol que indiqui que l'empresari o professional o el bé o servei són objecte d'un patrocini o una aprovació directa o indirecta. e) El preu o la seva manera de fixació, o l'existència d'un avantatge específic respecte al preu. f) La necessitat d'un servei o d'una peça, substitució o reparació. g) La naturalesa, les característiques i els drets de l'empresari o professional o el seu agent, tals com la seva identitat i la seva solvència, les seves qualificacions, la seva situació, la seva aprovació, la seva afiliació o les seves connexions i els seus drets de propietat industrial, comercial o intel·lectual, o els premis i distincions que hagi rebut. h) Els drets legals o convencionals del consumidor o els riscos que aquest pugui córrer.

2. Quan l'empresari o professional indiqui en una pràctica comercial que està vinculat a un codi de conducta, l'incompliment dels compromisos assumits en dit codi, es considera deslleial, sempre que el compromís sigui ferm i pugui ser verificat, i, en el seu context fàctic, aquesta conducta sigui susceptible de distorsionar de manera significativa el comportament econòmic dels seus destinataris.

3. També es considera deslleial qualsevol operació de comercialització d'un bé com a idèntic a un altre comercialitzat en altres Estats membres, quan dit bé presenti una composició o unes característiques significativament diferentes, llevat que estigui justificat per factors legítims i objectius.

Article 6. Actes de confusió.

Es considera deslleial tot comportament que resulti idoni per crear confusió amb l'activitat, les prestacions o l'establiment aliens.

El risc d'associació per part dels consumidors respecte de la procedència de la prestació és suficient per fonamentar la deslleialtat d'una pràctica.

Article 7. Omissions enganyoses.

1. Es considera deslleial l'omissió o ocultació de la informació necessària perquè el destinatari adopti o pugui adoptar una decisió relativa al seu comportament econòmic amb el degut coneixement de causa. És també deslleial si la informació que s'ofereix és poc clara, inintel·ligible, ambigua, no s'ofereix en el moment adequat, o no es dona a conèixer el propòsit comercial d'aquesta pràctica, quan no resulti evident pel context.

2. Per a la determinació del caràcter enganyós dels actes als quals es refereix l'apartat anterior, s'atendrà al context fàctic en el qual es produeixen, tenint en compte totes les seves característiques i circumstàncies i les limitacions del mitjà de comunicació utilitzat. Quan el mitjà de comunicació utilitzat imposi limitacions d'espai o de temps, per valorar l'existència d'una omissió d'informació es tindran en compte aquestes limitacions i totes les mesures adoptades per l'empresari o professional per transmetre la informació necessària per altres mitjans.

Article 8. Pràctiques agressives.

1. Es considera deslleial tot comportament que tenint en compte les seves característiques i circumstàncies, sigui susceptible d'afeblir de manera significativa, mitjançant assetjament, coacció, inclòs l'ús de la força, o influència indeguda, la llibertat d'elecció o conducta del destinatari en relació al bé o servei i, per consegüent, afecti o pugui afectar el seu comportament econòmic. Als efectes d'això, es considera influència indeguda la utilització d'una posició de poder en relació amb el destinatari de la pràctica per exercir pressió, fins i tot sense usar força física ni amenaçar amb el seu ús.

2. Per determinar si una conducta fa ús de l'assetjament, la coacció o la influència indeguda es tindran en compte: a) El moment i el lloc en el qual es produeix, la seva naturalesa o la seva persistència. b) L'ús d'un llenguatge o un comportament amenaçador o insultant. c) L'explotació per part de l'empresari o professional de qualsevol infortuni o circumstàncies específiques prou greus com per afeblir la capacitat de discerniment del destinatari, de les quals aquell tingui coneixement, per influir en la seva decisió respecte al bé o servei. d) Qualssevol obstacles no contractuals onerosos o desproporcionats imposats per l'empresari o professional quan l'altra part desitgi exercitar drets legals o contractuals, inclosa qualsevol forma de posar fi al contracte o de canviar de bé o servei o de proveïdor. e) La comunicació que es durà a terme qualsevol acció que, legalment, no pugui exercir-se.

Article 9. Actes de denigració.

Es considera deslleial la realització o difusió de manifestacions sobre l'activitat, les prestacions, l'establiment o les relacions mercantils d'un tercer que siguin aptes per menyscabar el seu crèdit en el mercat, llevat que siguin exactes, verídiques i pertinents.

En particular, no s'estimen pertinents les manifestacions que tinguin per objecte la nacionalitat, les creences o ideologia, la vida privada o qualssevol altres circumstàncies estrictament personals de l'afectat.

Article 10. Actes de comparació.

La comparació pública, inclosa la publicitat comparativa, mitjançant una al·lusió explícita o implícita a un competidor estarà permesa si compleix els requisits següents: a) Els béns o serveis comparats hauran de tenir la mateixa finalitat o satisfer les mateixes necessitats. b) La comparació es realitzarà de manera objectiva entre una o més característiques essencials, pertinents, verificables i representatives dels béns o serveis, entre les quals podrà incloure's el preu. c) En el supòsit de productes emparats per una denominació d'origen o indicació geogràfica, denominació específica o especialitat tradicional garantida, la comparació només podrà efectuar-se amb altres productes de la mateixa denominació. d) No podran presentar-se béns o serveis com a imitacions o rèpliques d'altres als quals s'apliqui una marca o nom comercial protegit. e) La comparació no podrà contravenir el que estableixen els articles 5, 7, 9, 12 i 20 en matèria d'actes d'engany, denigració i explotació de la reputació aliena.

Article 11. Actes d'imitació.

1. La imitació de prestacions i iniciatives empresarials o professionals alienes és lliure, llevat que estiguin emparades per un dret d'exclusiva reconegut per la llei.

2. No obstant això, la imitació de prestacions d'un tercer es reputarà deslleial quan resulti idònia per generar l'associació per part dels consumidors respecte a la prestació o comporti un aprofitament indegut de la reputació o l'esforç alié. La inevitabilitat dels indicats riscos d'associació o d'aprofitament de la reputació aliena exclou la deslleialtat de la pràctica.

3. Així mateix, tindrà la consideració de deslleial la imitació sistemàtica de les prestacions i iniciatives empresarials o professionals d'un competidor quan dita estratègia estigui directament encaminada a impedir o obstaculitzar la seva afirmació en el mercat i excedeixi del que, d'acord amb les circumstàncies, pugui reputar-se una resposta natural del mercat.

Article 12. Explotació de la reputació aliena.

Es considera deslleial l'aprofitament indegut, en benefici propi o alié, dels avantatges de la reputació industrial, comercial o professional adquirida per un altre en el mercat.

En particular, es reputarà deslleial l'ús de signes distintius aliens o de denominacions d'origen falses acompanyats de la indicació sobre la veritable procedència del producte o d'expressions tals com «models», «sistema», «tipus», «classe» i similars.

Article 13. Violació de secrets.

Es considera deslleial la violació de secrets empresarials, que es regirà pel que disposa la legislació de secrets empresarials.

Article 14. Inducció a la infracció contractual.

1. Es considera deslleial la inducció a treballadors, proveïdors, clients i altres obligats, a infringir els deures contractuals bàsics que han contret amb els competidors.

2. La inducció a la terminació regular d'un contracte o l'aprofitament en benefici propi o d'un tercer d'una infracció contractual aliena només es reputarà deslleial quan, essent coneguda, tingui per objecte la difusió o explotació d'un secret industrial o empresarial o vagi acompanyada de circumstàncies tals com l'engany, la intenció d'eliminar un competidor del mercat o d'altres anàlogues.

Article 15. Violació de normes.

1. Es considera deslleial prevaler-se en el mercat d'un avantatge competitiu adquirit mitjançant la infracció de les lleis. L'avantatge ha de ser significatiu.

2. Tindrà també la consideració de deslleial la simple infracció de normes jurídiques que tinguin per objecte la regulació de l'activitat concurrencial.

3. Igualment, en el marc del que disposa l'article 2, es considera deslleial la contractació de persones estrangeres sense autorització per treballar obtinguda de conformitat amb el que preveu la legislació sobre estrangeria.

4. Igualment, en el marc del que disposa l'article 2, es considera deslleial l'incompliment reiterat de les normes de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Article 16. Discriminació i dependència econòmica.

1. El tractament discriminatori del consumidor en matèria de preus i altres condicions de venda es reputarà deslleial, llevat que hi hagi causa justificada.

2. Es reputarà deslleial l'explotació per part d'una empresa de la situació de dependència econòmica en la qual puguin trobar-se les seves empreses clients o proveïdores que no disposin d'alternativa equivalent per a l'exercici de la seva activitat. Aquesta situació es presumirà quan un proveïdor, a més dels descomptes o condicions habituals, hagi de concedir al seu client de forma regular altres avantatges addicionals que no es concedeixen a compradors similars.

3. Tindrà així mateix la consideració de deslleial: a) La ruptura, fins i tot de manera parcial, d'una relació comercial establerta sense que hi hagi hagut preavís escrit i precís amb una antelació mínima de sis mesos, llevat que es degui a incompliments greus de les condicions pactades o en cas de força major. b) L'obtenció, sota l'amenaça de ruptura de les relacions comercials, de preus, condicions de pagament, modalitats de venda, pagament de càrrecs addicionals i altres condicions de cooperació comercial no recollides en el contracte de subministrament que es tingui pactat.

Article 17. Venda a pèrdua.

1. Llevat de disposició contrària de les lleis o dels reglaments, la fixació de preus és lliure.

2. No obstant això, la venda realitzada per sota del cost, o per sota del preu d'adquisició, es reputarà deslleial en els casos següents: a) Quan sigui susceptible d'induir a error als consumidors sobre el nivell de preus d'altres productes o serveis del mateix establiment. b) Quan tingui per efecte desacreditar la imatge d'un producte o d'un establiment aliens. c) Quan formi part d'una estratègia encaminada a eliminar un competidor o grup de competidors del mercat.

Article 18. Publicitat il·lícita.

La publicitat considerada il·lícita per la Llei General de Publicitat, es reputarà deslleial.

Article 19. Pràctiques comercials desleials amb els consumidors.

1. Sense perjudici del que estableixen els articles 19 i 20 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, únicament tindran la consideració de pràctiques comercials desleials amb els consumidors i usuaris, les previstes en aquest capítol i en els articles 4, 5, 7 i 8 d'aquesta llei.

2. Les pràctiques comercials regulades en els articles 21 a 31, ambdós inclosos, són en tot cas i en qualsevol circumstància, pràctiques comercials desleials amb els consumidors.

Article 20. Pràctiques enganyoses per confusió per als consumidors.

En les relacions amb consumidors i usuaris, es reputen desleals aquelles pràctiques comercials, inclosa la publicitat comparativa, que, en el seu context fàctic i tenint en compte totes les seves característiques i circumstàncies, creïn confusió, inclòs el risc d'associació, amb qualssevol béns o serveis, marques registrades, noms comercials o altres marques distintives d'un competidor, sempre que siguin susceptibles d'afectar el comportament econòmic dels consumidors i usuaris.

Article 21. Pràctiques enganyoses sobre codis de conducta o altres distintius de qualitat.

1. Es reputen desleals per enganyoses, les pràctiques comercials que afirmin sense ser cert: a) Que l'empresari o professional està adherit a un codi de conducta. b) Que un codi de conducta ha rebut el refrèn d'un organisme públic o qualsevol altre tipus d'acreditació. c) Que un empresari o professional, les seves pràctiques comercials, o un bé o servei ha estat aprovat, acceptat o autoritzat per un organisme públic o privat, o fer aquesta afirmació sense complir les condicions de l'aprovació, acceptació o autorització.

2. L'exhibició d'un segell de confiança o de qualitat o d'un distintiu equivalent, sense haver obtingut la necessària autorització, és igualment, en tot cas, una pràctica comercial deslleial per enganyosa.

Article 22. Pràctiques esquer i pràctiques promocionals enganyoses.

Es considera deslleial per enganyós: 1. Realitzar una oferta comercial de béns o serveis a un preu determinat sense revelar l'existència de motius raonables que facin pensar a l'empresari o professional que els esmentats béns o serveis o d'altres equivalents no estaran disponibles al preu ofert durant un període suficient i en quantitats raonables, tenint en compte el tipus de bé o servei, l'abast de la publicitat que se li hagi donat i el preu de què es tracti. 2. Realitzar una oferta comercial de béns o serveis a un preu determinat per a després, amb la intenció de promocionar un bé o servei diferent, negar-se a mostrar el bé o servei ofert, no acceptar comandes o sol·licituds de subministrament, negar-se a subministrar-lo en un període de temps raonable, ensenyar una mostra defectuosa del bé o servei promocionat o desacreditar-lo. 3. Les pràctiques comercials relatives a les vendes en liquidació quan sigui incert que l'empresari o professional es trobi en algun dels supòsits previstos en l'article 30.1 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista o que, en qualsevol altre supòsit, afirmin que l'empresari o professional està a punt de cessar en les seves activitats o de traslladar-se sense que vagi a fer-ho. 4. Les pràctiques comercials que ofereixin un premi, de manera automàtica, o en un concurs o sorteig, sense concedir els premis descrits o d'altres de qualitat i valor equivalent. 5. Descriure un bé o servei com a «gratuït», «regal», «sense despeses» o qualsevol fórmula equivalent, si el consumidor o usuari ha d'abonar diners per qualsevol concepte diferent del cost inevitable de la resposta a la pràctica comercial i la recollida del producte o del pagament per al seu lliurament. 6. Crear la impressió falsa, fins i tot mitjançant l'ús de pràctiques agressives, que el consumidor o usuari ja ha guanyat, guanyarà o aconseguirà un premi o qualsevol altre avantatge equivalent si realitza un acte determinat, quan en realitat: a) No existeix tal premi o avantatge equivalent. b) O la realització de l'acte relacionat amb l'obtenció del premi o avantatge equivalent està subjecta a l'obligació, per part del consumidor o usuari, d'efectuar un pagament o incórrer en una despesa.

Article 23. Pràctiques enganyoses sobre la naturalesa i propietats dels béns o serveis, la seva disponibilitat i els serveis postvenda.

Es reputarà deslleial, per enganyós: 1. Afirmar o crear per un altre medi la impressió que un bé o servei pot ser comercialitzat legalment no essent cert. 2. Al·legar que els béns o serveis poden facilitar l'obtenció de premis en jocs d'atzar. 3. Proclamar, falsament, que un bé o servei pot curar malalties, disfuncions o malformacions. 4. Afirmar, no essent cert, que el bé o servei només estarà disponible durant un període de temps molt limitat o que només estarà disponible en determinades condicions durant un període de temps molt limitat a fi d'induir al consumidor o usuari a prendre una decisió immediata, privant-lo de l'oportunitat o el temps suficient per fer la seva elecció amb el degut coneixement de causa. 5. Comprometre's a proporcionar un servei postvenda als consumidors o usuaris sense advertir-los clarament abans de contractar que l'idioma en el qual aquest servei estarà disponible no és l'utilitzat en l'operació comercial. 6. Crear la impressió falsa que el servei postvenda del bé o servei promocionat està disponible en un Estat membre diferent d'aquell en el qual s'ha contractat el seu subministrament.

Article 24. Pràctiques de venda piramidal.

Es considera deslleial per enganyós, en qualsevol circumstància, crear, dirigir o promocionar un pla de venda piramidal en el qual el consumidor o usuari realitzi una contraprestació a canvi de l'oportunitat de rebre una compensació derivada fonamentalment de l'entrada d'altres consumidors o usuaris en el pla, i no de la venda o subministrament de béns o serveis.

Article 25. Pràctiques enganyoses per confusió.

Es reputarà deslleial per enganyós promocionar un bé o servei similar al comercialitzat per un determinat empresari o professional per induir de manera deliberada al consumidor o usuari a creure que el bé o servei procedeix d'aquest empresari o professional, no essent cert.

Article 26. Pràctiques comercials encobertes.

Es consideren desleals per enganyoses les pràctiques que: 1. Incloguin com a informació en els mitjans de comunicació o en serveis de la societat de la informació o xarxes socials, comunicacions per promocionar un bé o servei, pagant l'empresari o professional per dita promoció, sense que quedi clarament especificat en el contingut, o a través d'imatges i sons clarament identificables per al consumidor o usuari, que es tracta d'un contingut publicitari. 2. Facilitin resultats de recerques en resposta a les consultes en línia efectuades per un consumidor o usuari sense revelar clarament qualsevol publicitat retribuïda o pagament dirigits específicament a que els béns o serveis obtinguin una classificació superior en els resultats de les recerques, entenent per classificació la preeminència relativa atribuïda als béns o serveis, en la seva presentació, organització o comunicació per part de l'empresari, independentment dels mitjans tecnològics emprats per a dita presentació, organització o comunicació.

Article 27. Altres pràctiques enganyoses.

Igualment es consideren desleals per enganyoses les pràctiques que: 1. Presentin els drets que atorga la legislació als consumidors o usuaris com si fossin una característica distintiva de l'oferta de l'empresari o professional. 2. Realitzin afirmacions inexactes o falses quant a la naturalesa i l'extensió del perill que suposaria per a la seguretat personal del consumidor i usuari o de la seva família, el fet que el consumidor o usuari no contracti el bé o servei. 3. Transmetin informació inexacta o falsa sobre les condicions de mercat o sobre la possibilitat de trobar el bé o servei, amb la intenció d'induir al consumidor o usuari a contractar-lo en condicions menys favorables que les condicions normals de mercat. 4. Incloguin en la documentació de comercialització una factura o un document similar de pagament que doni al consumidor o usuari la impressió que ja ha contractat el bé o servei comercialitzat, sense que aquest l'hagi sol·licitat. 5. Afirmin de manera fraudulenta o creïn la impressió falsa que un empresari o professional no actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional, o presentar-se de manera fraudulenta com a consumidor o usuari. 6. Consisteixin en la revenda d'entrades d'espectacles als consumidors o usuaris si l'empresari les va adquirir emprant mitjans automatitzats per esquivar qualsevol límit imposat al nombre d'entrades que pot adquirir cada persona o qualsevol altra norma aplicable a la compra d'entrades. 7. Afirmin que les ressenyes d'un bé o servei s'afegeixen per consumidors i usuaris que han utilitzat o adquirit realment el bé o servei, sense prendre mesures raonables i proporcionades per comprovar que les esmentades ressenyes pertanyin a tals consumidors i usuaris. 8. Afegeixin o encarreguin a una altra persona física o jurídica que inclogui ressenyes o aprovacions de consumidors falses, o distorsionin ressenyes de consumidors o usuaris o aprovacions socials amb la finalitat de promocionar béns o serveis. 9. Es dirigeixin a les persones consumidores de forma individualitzada, havent-se personalitzat sobre la base d'una presa de decisions automatitzada, sense informar sobre els paràmetres utilitzats per a tal personalització o sobre les fonts de dades utilitzades en els casos d'ofertes relatives a contractes per productes o serveis del sector financer.

Article 28. Pràctiques agressives per coacció.

Es reputen desleals per agressives les pràctiques comercials que facin creure al consumidor o usuari que no pot abandonar l'establiment de l'empresari o professional o el local en el qual es realitzi la pràctica comercial, fins a haver contractat, llevat que dita conducta sigui constitutiva d'infracció penal.

Article 29. Pràctiques agressives per assetjament.

1. Es considera deslleial per agressiu realitzar visites en persona al domicili del consumidor o usuari, ignorant les seves peticions perquè l'empresari o professional abandoni la seva casa o no torni a personar-se en ella.

2. Igualment es reputarà deslleial realitzar propostes no desitjades i reiterades per telèfon, fax, correu electrònic o altres mitjans de comunicació a distància, llevat que en les circumstàncies i en la mesura que estigui justificat legalment per fer complir una obligació contractual. L'empresari o professional haurà d'utilitzar en aquestes comunicacions sistemes que permetin al consumidor deixar constància de la seva oposició a continuar rebent propostes comercials d'aquell empresari o professional. Perquè el consumidor o usuari pugui exercir el seu dret a manifestar la seva oposició a rebre propostes comercials no desitjades, quan aquestes es realitzin per via telefònica, les trucades hauran de realitzar-se des d'un número de telèfon identificable. Aquest supòsit s'entendrà sense perjudici del que estableix la normativa vigent sobre protecció de dades personals, serveis de la societat de la informació, telecomunicacions i contractació a distància amb els consumidors o usuaris, inclosa la contractació a distància de serveis financers.

Article 30. Pràctiques agressives en relació amb els menors.

Es reputarà deslleial per agressiu, incloure en la publicitat una exhortació directa als nens perquè adquireixin béns o usin serveis o convenços els seus pares o altres adults que contractin els béns o serveis anunciats.

Article 31. Altres pràctiques agressives.

Es considera deslleial per agressiu: 1. Exigir al consumidor o usuari, ja sigui prenedor, beneficiari o tercer perjudicat, que desitgi reclamar una indemnització a l'empara d'un contracte d'assegurança, la presentació de documents que no siguin raonablement necessaris per determinar l'existència del sinistre i, si escau, l'import dels danys que en resultin o deixar sistemàticament sense resposta la correspondència al respecte, amb la finalitat de dissuadir-lo d'exercir els seus drets. 2. Exigir el pagament immediat o ajornat, la devolució o la custòdia de béns o serveis subministrats pel comerciant, que no hagin estat sol·licitats pel consumidor o usuari, llevat que el bé o servei en qüestió sigui un bé o servei de substitució subministrat de conformitat amb el que estableix la legislació vigent sobre contractació a distància amb els consumidors i usuaris. 3. Informar expressament al consumidor o usuari que el treball o el sustent de l'empresari o professional corren perill si el consumidor o usuari no contracta el bé o servei. 4. Les visites no sol·licitades efectuades per l'empresari en el domicili del consumidor o usuari o les excursions organitzades pel mateix amb l'objectiu o l'efecte de promocionar o vendre béns o serveis, en el cas que no respectin els termes de les restriccions establertes en virtut de l'article 19.7 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

Article 32. Accions.

1. Contra els actes de competència deslleial, inclosa la publicitat il·lícita, podran exercitar-se les accions següents: 1a. Acció declarativa de deslleialtat. 2a. Acció de cessació de la conducta deslleial o de prohibició de la seva reiteració futura. Així mateix, podrà exercir-se l'acció de prohibició, si la conducta encara no s'ha posat en pràctica. 3a. Acció de remoció dels efectes produïts per la conducta deslleial. 4a. Acció de rectificació de les informacions enganyoses, incorrectes o falses. 5a. Acció de rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats per la conducta deslleial, si hi ha intervingut dol o culpa de l'agent. 6a. Acció d'enriquiment injust, que només procedirà quan la conducta deslleial lesioni una posició jurídica emparada per un dret d'exclusiva o una altra d'anàleg contingut econòmic.

2. En les sentències estimatòries de les accions previstes en l'apartat anterior, números 1a a 4a, el tribunal, si ho considera procedent, i amb càrrec al demandat, podrà acordar la publicació total o parcial de la sentència o, quan els efectes de la infracció puguin mantenir-se al llarg del temps, una declaració rectificadora. A més, aquesta publicitat podrà realitzar-se a criteri del tribunal i prèvia remissió a l'efecte, a través de l'Autoritat per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació i els observatoris o dels òrgans competents del departament o organisme amb competències en matèria d'igualtat entre dones i homes d'àmbit nacional o el seu equivalent en l'àmbit autonòmic.

Article 33. Legitimació activa.

1. Qualsevol persona física o jurídica que participi en el mercat, els interessos econòmics de la qual resultin directament perjudicats o amenaçats per la conducta deslleial, està legitimada per a l'exercici de les accions previstes en l'article 32.1, 1a a 5a. Enfront de la publicitat il·lícita està legitimada per a l'exercici de les accions previstes en l'article 32.1, 1a a 5a, qualsevol persona física o jurídica que resulti afectada i, en general, qui tingui un dret subjectiu o un interès legítim. L'acció de rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats per la conducta deslleial podrà exercitar-se, igualment, pels legitimats d'acord amb el que preveu l'article 11.2 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil. L'acció d'enriquiment injust només podrà ser exercitada pel titular de la posició jurídica violada.

2. Les accions contemplades en l'article 32.1, 1a a 4a, podran exercitar-se a més per les associacions, corporacions professionals o representatives d'interessos econòmics, quan resultin afectats els interessos dels seus membres.

3. Ostenten legitimació activa per a l'exercici de les accions previstes en l'article 32.1, 1a a 4a, en defensa dels interessos generals, col·lectius o difusos, dels consumidors i usuaris: a) L'Institut Nacional del Consum i els òrgans o entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors i usuaris. b) Les associacions de consumidors i usuaris que reuneixin els requisits establerts en el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris o, si escau, en la legislació autonòmica en matèria de defensa dels consumidors i usuaris. c) Les entitats d'altres Estats membres de la Comunitat Europea constituïdes per a la protecció dels interessos col·lectius i dels interessos difusos dels consumidors i usuaris que estiguin habilitades mitjançant la seva inclusió en la llista publicada a tal fi en el «Diari Oficial de les Comunitats Europees».

4. El Ministeri Fiscal podrà exercitar l'acció de cessació en defensa dels interessos generals, col·lectius o difusos, dels consumidors i usuaris.

Article 34. Legitimació passiva.

1. Les accions previstes en l'article 32 podran exercitar-se contra qualsevol persona que hagi realitzat o ordenat la conducta deslleial o hagi cooperat a la seva realització. No obstant això, l'acció d'enriquiment injust només podrà dirigir-se contra el beneficiari de l'enriquiment.

2. Si la conducta deslleial s'hagués realitzat per treballadors o altres col·laboradors en l'exercici de les seves funcions i deures contractuals, les accions previstes en l'article 32.1, 1a a 4a, hauran de dirigir-se contra el principal. Respecte a les accions de rescabalament de danys i d'enriquiment injust s'estarà al que disposa el Dret Civil.

Article 35. Prescripció.

Les accions de competència deslleial previstes en l'article 32 prescriuen pel transcurs d'un any des del moment en el qual podien exercitar-se i el legitimat va tenir coneixement de la persona que va realitzar l'acte de competència deslleial; i, en qualsevol cas, pel transcurs de tres anys des del moment de la finalització de la conducta.

La prescripció de les accions en defensa dels interessos generals, col·lectius o difusos, dels consumidors i usuaris, es regeix pel que disposa l'article 56 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

Article 36. Diligències preliminars.

1. Qui pretengui exercitar una acció de competència deslleial podrà sol·licitar al jutge la pràctica de diligències per a la comprovació d'aquells fets el coneixement dels quals resulti objectivament indispensable per preparar el judici.

2. Tals diligències es substanciaran d'acord amb el que preveuen els articles 129 a 132 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents, i podran estendre's a tot l'àmbit intern de l'empresa.

Article 37. Foment dels codis de conducta.

1. Les corporacions, associacions o organitzacions comercials, professionals i de consumidors podran elaborar, perquè siguin assumits voluntàriament pels empresaris o professionals, codis de conducta relatius a les pràctiques comercials amb els consumidors, amb la finalitat d'elevar el nivell de protecció dels consumidors i garantint en la seva elaboració la participació de les organitzacions de consumidors.

2. Els codis de conducta respectaran la normativa de defensa de la competència i se'ls donarà una publicitat suficient per al seu degut coneixement pels destinataris.

3. Les Administracions públiques promouran la participació de les organitzacions empresarials i professionals en l'elaboració a escala comunitària de codis de conducta amb aquesta mateixa finalitat.

4. L'aplicació d'aquests codis de conducta s'encomanarà als sistemes d'autoregulació, que es dotaran d'òrgans independents de control per assegurar el compliment eficaç dels compromisos assumits per les empreses adherides. Podran incloure, entre d'altres, mesures col·lectives d'autocontrol previ dels continguts publicitaris, i hauran d'establir sistemes eficaços de resolució extrajudicial de reclamacions que compleixin els requisits establerts en la normativa comunitària i, com a tals, siguin notificats a la Comissió Europea, de conformitat amb el que preveu la Llei 7/2017, de 2 de novembre, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, o qualsevol disposició equivalent.

5. El recurs als òrgans de control dels codis de conducta en cap cas suposarà la renúncia a les accions judicials previstes en l'article 32, però amb ell s'entendrà complert el requisit de procedibilitat exigit per l'article 5 i la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia.

Article 38. Accions davant codis de conducta.

1. Davant els codis de conducta que recomanin, fomentin o impulsin conductes desleals o il·lícites podran exercitar-se les accions de cessació i rectificació previstes en l'article 32.1, 2a i 4a.

2. Amb caràcter previ a l'exercici de les accions previstes en l'apartat anterior, dirigides enfront dels responsables dels codis de conducta que reuneixin els requisits establerts en l'article 37.4, s'haurà d'instar del responsable de dit codi la cessació o rectificació de la recomanació deslleial, així com el compromís d'abstenir-se de realitzar-la quan encara no s'hagin produït. La sol·licitud haurà de realitzar-se per qualsevol mitjà que permeti tenir constància del seu contingut i de la data de la seva recepció. El responsable del codi de conducta estarà obligat a emetre el pronunciament que procedeixi en el termini de 15 dies des de la presentació de la sol·licitud, termini durant el qual, qui hagi iniciat aquest procediment previ, no podrà exercitar la corresponent acció judicial. Transcorregut el termini previst en el paràgraf anterior, sense que s'hagi notificat al reclamant la decisió o quan aquesta sigui insatisfactòria o fos incomplerta, quedarà expedita la via judicial.

Article 39. Accions prèvies davant empresaris i professionals adherits a codis de conducta.

1. Quan l'acció es fonamenti en les causes previstes en l'article 5.2, s'instará, amb caràcter previ a l'exercici de les accions previstes en l'article 32.1, 2a i 4a, davant l'òrgan de control del codi de conducta, la cessació o rectificació de l'acte o la pràctica comercial de qui de forma pública estiguin adherits al mateix, així com el compromís d'abstenir-se de realitzar l'acte o la pràctica deslleial quan aquests encara no s'hagin produït. L'òrgan de control estarà obligat a emetre el pronunciament que procedeixi en el termini de 15 dies des de la presentació de la sol·licitud, termini durant el qual, qui hagi iniciat aquest procediment previ, no podrà exercitar la corresponent acció judicial. Transcorregut el termini previst en el paràgraf anterior, sense que s'hagi notificat al reclamant la decisió o quan aquesta sigui insatisfactòria o fos incomplerta, quedarà expedita la via judicial.

2. En la resta dels supòsits d'accions dirigides a obtenir la cessació o la rectificació d'una conducta deslleial de qui públicament estiguin adherits a codis de conducta que reuneixin els requisits de l'article 37.4, l'acció prèvia davant l'òrgan de control prevista en l'apartat anterior serà potestativa.