Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors

Article 1. Objecte

Aquesta Llei estableix el règim específic que s'ha d'aplicar als contractes amb consumidors de serveis financers prestats, negociats i celebrats a distància, sens perjudici de l'aplicació de la normativa general sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic continguda a la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic i, si escau, al capítol II del Títol III i la disposició addicional primera de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista i la resta de normativa d'aplicació general als consumidors, així com la normativa especial que regeix la prestació dels serveis financers en cada cas.

Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació

1. Aquesta Llei s'aplicarà als contractes de serveis financers prestats a distància per les entitats de crèdit, les empreses de serveis d'inversió, les entitats asseguradores, les societats gestores d'institucions d'inversió col·lectiva, les entitats gestores de fons de pensions, els mediadors d'assegurances, les societats gestores d'entitats de capital risc i qualsevol altra que presti serveis financers, així com les sucursals a Espanya d'entitats estrangeres de la mateixa naturalesa, que figurin inscrites en algun dels registres administratius d'entitats a càrrec del Banc d'Espanya, la Comisión Nacional del Mercado de Valores i la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, o, si escau, de les comunitats autònomes, quan es tracti de determinades empreses asseguradores.

2. En el cas de serveis financers prestats per subjectes diferents dels esmentats en l'apartat precedent, aquesta Llei s'aplicarà als proveïdors dels mateixos establerts a Espanya i als que s'ofereixin a través d'un establiment permanent situat a Espanya. A efectes d'aquesta Llei, s'entendrà que un proveïdor de serveis està establert a Espanya o opera mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol quan es donin les circumstàncies i presumpcions previstes en l'article 2 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

3. Les disposicions d'aquesta Llei s'aplicaran igualment quan la contractació a distància es dugui a terme amb la participació d'un o diversos intermediaris.

4. Aquesta Llei, tenint en consideració el que disposa l'article 3 de la Llei 34/2002, també s'aplicarà als proveïdors de serveis establerts en un altre estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu quan el destinatari dels serveis resideixi a Espanya i resultin afectades les matèries següents: a) Emissió de publicitat per institucions d'inversió col·lectiva. b) Activitat d'assegurança directa realitzada en règim de dret d'establiment o en règim de lliure prestació de serveis. c) Obligacions nascudes dels contractes celebrats per persones que tinguin la condició de consumidors. d) Règim d'elecció per les parts contractants de la legislació aplicable al seu contracte. e) Licitud de les comunicacions comercials per correu electrònic o altre mitjà de comunicació electrònica equivalent no sol·licitat. Aquests proveïdors de serveis quedaran igualment sotmesos a les normes de l'ordenament jurídic espanyol que regulin aquestes matèries. En tot cas, la constitució, transmissió, modificació i extinció de drets reals sobre béns immobles situats a Espanya se subjectarà als requisits formals de validesa i eficàcia establerts en l'ordenament jurídic espanyol. No serà aplicable el que disposen les lletres a) a e) als supòsits en què, de conformitat amb les normes reguladores de les matèries enumerades anteriorment, no fos d'aplicació la llei del país on resideixi o estigui establert el destinatari del servei.

5. Sens perjudici que als proveïdors establerts en països que no siguin membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu els sigui d'aplicació el que disposen els articles 7.2, relatiu al principi de lliure prestació de serveis, i 8, relatiu a les restriccions a la prestació de serveis, de la Llei 34/2002, les obligacions previstes en aquesta Llei s'aplicaran a aquests proveïdors quan dirigeixin els seus serveis específicament al territori espanyol, sempre que això no contravingui el que estableixen tractats o convenis internacionals que siguin aplicables.

Article 3. Caràcter imperatiu

Els consumidors dels serveis financers prestats a distància no podran renunciar als drets que els reconeix aquesta Llei.

La renúncia als drets reconeguts per aquesta Llei als consumidors és nul·la, i igualment ho són els actes realitzats en frau d'aquesta Llei, de conformitat amb el que preveu l'article 6 del Codi Civil.

Les normes de protecció als consumidors contingudes en aquesta Llei seran d'aplicació quan la llei elegida per les parts per regir el contracte sigui la d'un estat no comunitari, sempre que el contracte tingui un vincle estret amb el territori d'un estat membre de l'Espai Econòmic Europeu.

S'entendrà, en particular, que existeix un vincle estret quan el proveïdor exerceixi les seves activitats en un o diversos estats membres de l'Espai Econòmic Europeu o per qualsevol mitjà de publicitat o comunicació dirigeixi aquestes activitats a un o diversos estats membres i el contracte estigui comprès en el marc d'aquestes activitats. En els contractes relatius a immobles s'entendrà, igualment, que existeix un vincle estret quan es trobin situats en el territori d'un estat membre.

Article 4. Àmbit material

1. S'inclouen en l'àmbit de la Llei els contractes celebrats entre un proveïdor i un consumidor i les ofertes relatives als mateixos sempre que generin obligacions per al consumidor, l'objecte dels quals és la prestació de tot tipus de serveis financers als consumidors, en el marc d'un sistema de venda o prestació de serveis a distància organitzat pel proveïdor, quan s'utilitzin exclusivament tècniques de comunicació a distància, inclosa la pròpia celebració del contracte. En el cas de contractes relatius a serveis financers que comprenguin un acord inicial de servei seguit d'operacions successives o una sèrie de distintes operacions del mateix tipus escalonades en el temps, les disposicions de la present Llei només s'aplicaran a l'acord inicial. En cas que no existeixi un acord inicial de servei, però que les operacions successives o distintes del mateix tipus escalonades en el temps es realitzin entre les mateixes parts, els articles 7 i 8 de la present Llei s'aplicaran quan es realitzi la primera operació. No obstant això, quan no es realitzi cap operació de la mateixa naturalesa durant més d'un any, la realització de l'operació següent s'entendrà com la primera d'una nova sèrie d'operacions, i en conseqüència serà d'aplicació el que disposen els articles 7 i 8 de la Llei.

2. A efectes de la present Llei, s'entendran per serveis financers els serveis bancaris, de crèdit o de pagament, els serveis d'inversió, les operacions d'assegurances privades, els plans de pensions i l'activitat de mediació d'assegurances. En particular, s'entendrà per: a) serveis bancaris, de crèdit o de pagament: les activitats relacionades en l'article 52 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit. b) serveis d'inversió: els definits com a tals a la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors. c) operacions d'assegurances privades: les definides en l'article 3 del Text Refós de la Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre. d) plans de pensions: els definits en l'article 1 del Text Refós de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre. e) activitat de mediació en assegurances: la definida en l'article 2 de la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d'assegurances i reassegurances privades.

3. S'entén que el contracte es celebra a distància quan per a la seva negociació i celebració s'utilitza exclusivament una tècnica de comunicació a distància, sense presència física i simultània del proveïdor i el consumidor, consistent en la utilització de mitjans telemàtics, electrònics, telefònics, fax o d'altres similars.

Article 5. Les parts

Les parts del contracte a distància són el proveïdor i el consumidor.

Es considera com a proveïdor tota persona física o jurídica, privada o pública, que, en el marc de les seves activitats comercials o professionals, presta un servei financer a distància. A efectes d'aquesta Llei, es considera com a proveïdors els qui intervinguin per compte propi com a intermediaris en qualsevol fase de la comercialització.

A efectes d'aquesta Llei, es consideren com a consumidors les persones físiques que, en els contractes a distància, actuen amb una finalitat aliena a la seva activitat empresarial o professional.

Article 6. Instruments tècnics

1. En la comercialització a distància dels serveis financers, haurà de quedar constància de les ofertes i la celebració dels contractes en un suport durador. Per suport durador s'entén tot instrument que permeti al consumidor emmagatzemar la informació adreçada personalment a ell, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat per als fins per als quals la informació està destinada i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

2. S'entén per proveïdor d'una tècnica de comunicació a distància tota persona, física o jurídica, pública o privada, l'activitat comercial o professional de la qual consisteixi a posar directament a disposició dels proveïdors de serveis financers una o més tècniques de comunicació a distància.

Article 7. Requisits d'informació prèvia al contracte

1. El proveïdor del servei financer haurà de subministrar al consumidor, amb temps suficient i abans que aquest assumeixi qualsevol obligació derivada de l'oferta o del contracte a distància, com a mínim, la informació que es detalla a continuació.

1) Quant al propi proveïdor: a) la identitat i activitat principal del proveïdor, l'adreça geogràfica en la qual el proveïdor estigui establert i qualsevol altra adreça geogràfica pertinent per a les relacions del consumidor amb el proveïdor; b) quan intervingui un representant del proveïdor establert a l'estat membre de residència del consumidor, la identitat d'aquest representant legal, la qualitat amb la qual actua, la seva adreça geogràfica, telèfon, fax i, si escau, correu electrònic als quals pugui adreçar-se el consumidor per a les seves relacions amb el representant, així com la identitat completa del proveïdor; c) en cas que les relacions comercials del consumidor siguin amb algun professional diferent del proveïdor, com els representants o intermediaris d'entitats financeres, la identitat d'aquest professional, la condició amb la qual actua respecte al consumidor i l'adreça geogràfica pertinent per a les relacions del consumidor amb el professional; d) quan el proveïdor estigui inscrit en un registre públic, el registre en el qual el proveïdor estigui inscrit i el seu número de registre, o mitjans equivalents d'identificació en aquest registre; e) si el proveïdor o una determinada activitat del proveïdor està subjecta a un règim d'autorització, les dades de la corresponent autoritat de supervisió.

2) Quant al servei financer: a) una descripció de les principals característiques del servei financer, en els termes que determinin les normes reglamentàries de desplegament; b) el preu total que ha de pagar el consumidor al proveïdor del servei financer, amb inclusió de totes les comissions, càrregues i despeses, així com tots els impostos pagats a través del proveïdor o, quan no pugui indicar-se un preu exacte, la base de càlcul que permeti al consumidor comprovar el preu; c) si escau, un advertiment que indiqui que el servei financer està relacionat amb instruments que impliquen riscos especials, com ara els d'escassa o nul·la liquiditat, la possibilitat que no es reemborsin íntegrament els fons dipositats o que el preu del servei s'incrementi de manera significativa, ja derivin de les seves característiques específiques o de les operacions que s'hagin d'executar o el preu dels quals depèn de fluctuacions en mercats financers aliens al control del proveïdor, i els resultats històrics dels quals no són indicadors de resultats futurs; d) la indicació que puguin existir altres impostos o despeses que no es paguin a través del proveïdor o que no els facturi ell mateix; e) tota limitació del període durant el qual la informació subministrada sigui vàlida; f) les modalitats de pagament i d'execució; g) qualsevol cost addicional específic per al consumidor inherent a la utilització de la tècnica de comunicació a distància, en cas que es repercuteixi aquest cost; h) en el cas dels plans de pensions s'informarà el consumidor que les quantitats aportades i l'estalvi generat es destinaran únicament a cobrir les situacions previstes en el contracte i no podran ser recuperats per a cap altra finalitat diferent dels supòsits excepcionals contemplats en les condicions contractuals, tot d'acord amb el que preveu la normativa aplicable.

3) Quant al contracte a distància: a) l'existència o no de dret de desistiment, de conformitat amb l'article 10 i, si existeix aquest dret, la seva durada i les condicions per exercir-lo, inclosa la informació relativa a l'import que el consumidor pugui haver d'abonar d'acord amb l'article 11, així com les conseqüències de la manca d'exercici d'aquest dret i la seva pèrdua quan, abans d'exercir aquest dret, el contracte s'executi en la seva totalitat per ambdues parts, a petició expressa del consumidor; b) les instruccions per exercir el dret de desistiment, indicant, entre altres aspectes, a quina adreça postal o electrònica s'ha d'adreçar la notificació del desistiment; c) la durada contractual mínima, en cas de contractes de prestació de serveis financers permanents o periòdics; d) informació sobre qualsevol dret, diferent del contemplat en la lletra a), que puguin tenir les parts per resoldre el contracte anticipadament o unilateralment d'acord amb les condicions del contracte, incloses les penalitzacions que pugui contenir el contracte en aquest cas; e) l'estat o estats membres en la legislació dels quals es basa el proveïdor per establir relacions amb el consumidor, abans de la celebració del contracte; f) les clàusules contractuals, si n'hi ha, relatives a la llei aplicable al contracte a distància i a la jurisdicció competent per conèixer l'assumpte; g) la llengua o les llengües en les quals les condicions contractuals i la informació prèvia es presenten, i la llengua o les llengües en les quals podrà formalitzar-se el contracte i executar-se les prestacions derivades del mateix, d'acord amb el consumidor.

4) Quant als mitjans de reclamació i indemnització: a) a quins sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, de caràcter públic o privat, pot tenir accés el consumidor i com hi pot accedir; b) l'existència de fons de garantia o altres mecanismes d'indemnització, siguin de caràcter obligatori o voluntari.

2. Tota la informació exigida en l'apartat 1 haurà de subministrar-se indicant inequívocament la seva finalitat comercial i es comunicarà de manera clara i comprensible per qualsevol mitjà que s'adapti a la tècnica de comunicació a distància utilitzada, respectant degudament, en particular, els principis de bona fe en les transaccions comercials i els principis que regulen la protecció de les persones que manquen de capacitat d'obrar i els drets en matèria d'accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

3. En el cas de comunicació a través de telefonia vocal, s'observaran les normes següents: a) a l'inici de tota conversa amb el consumidor s'indicarà clarament la identitat del proveïdor i la finalitat comercial de la trucada iniciada pel proveïdor; b) prèvia acceptació expressa del consumidor, només caldrà subministrar la informació següent: 1r. la identitat de la persona en contacte amb el consumidor i el seu vincle amb el proveïdor; 2n. una descripció de les característiques principals del servei financer; 3r. el preu total que ha de pagar el consumidor al proveïdor del servei financer, inclosos tots els impostos pagats a través del proveïdor o, quan no es pugui indicar un preu exacte, la base del càlcul que permeti al consumidor comprovar el preu; 4t. indicació que poden existir altres impostos o despeses que no es paguin a través del proveïdor o que no els facturi ell mateix; 5è. l'existència o inexistència d'un dret de desistiment, de conformitat amb l'article 10 i, si existeix aquest dret, la seva durada i les condicions per exercir-lo, inclosa la informació relativa a l'import que el consumidor pugui haver d'abonar d'acord amb l'article 11; c) el proveïdor informarà el consumidor sobre l'existència d'informació addicional disponible prèvia petició i del tipus d'informació en qüestió.

4. La informació sobre les obligacions contractuals, que s'haurà de comunicar al consumidor durant la fase precontractual, haurà de ser conforme a les obligacions contractuals que resultin de la legislació a la qual se subjecti el contracte, si se celebra.

Article 8. Requisits addicionals d'informació

Sens perjudici del que estableix l'article 7, seran d'aplicació els requisits addicionals d'informació prèvia establerts en la legislació especial que sigui aplicable al servei financer objecte del contracte a distància.

Quan sigui d'aplicació el Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, les disposicions en matèria d'informació contingudes en l'article 7.1 d'aquesta llei, excepte el que estableix el paràgraf 2 apartats c) a g), el que disposa el paràgraf 3, apartats a), b) i e) i el que s'inclou en el paràgraf 4, apartat b), se substituiran per el que estableix l'article 29 d'aquest reial decret llei i les seves disposicions de desplegament, en els termes que allà s'estableixin.

Article 9. Comunicació de les condicions contractuals i de la informació prèvia

1. El proveïdor comunicarà al consumidor totes les condicions contractuals, així com la informació prevista en els articles anteriors 7 i 8, en suport de paper o un altre suport durador accessible al consumidor, amb suficient antelació a la possible celebració del contracte a distància o a l'acceptació d'una oferta i, en tot cas, abans que el consumidor assumeixi les obligacions mitjançant qualsevol contracte a distància o oferta.

2. Sens perjudici del compliment dels requisits d'incorporació de les condicions generals de contractació, el proveïdor haurà de complir les obligacions previstes en l'apartat 1, immediatament després de la formalització del contracte quan aquest s'hagués celebrat a petició del consumidor utilitzant una tècnica de comunicació a distància que no permeti transmetre les condicions contractuals i la informació exigida d'acord amb el que preveu l'esmentat apartat 1.

3. En qualsevol moment de la relació contractual, el consumidor tindrà dret, si ho sol·licita, a obtenir les condicions contractuals en suport de paper. A més, el consumidor tindrà el dret de canviar la tècnica o les tècniques de comunicació a distància utilitzades, llevat que sigui incompatible amb el contracte celebrat o amb la naturalesa del servei financer prestat.

4. L'incompliment dels requisits relatius a la informació prèvia que es derivin dels contractes, així com els relatius a la comunicació d'aquesta informació prèvia, que s'estableixen en el Capítol II, en els articles 7, 8 i 9 de la present Llei, podrà donar lloc a la nul·litat dels contractes, d'acord amb el que preveu la legislació espanyola.

Article 10. Dret de desistiment

1. El consumidor disposarà d'un termini de catorze dies naturals per desistir del contracte a distància, sense indicació dels motius i sense penalització alguna. L'esmentat termini serà de trenta dies naturals en el cas de contractes relacionats amb assegurances de vida. El termini per exercir el dret de desistiment començarà a córrer des del dia de la celebració del contracte, llevat pel que fa a les assegurances de vida, cas en el qual el termini començarà quan s'informi el consumidor que el contracte ha estat celebrat. No obstant això, si el consumidor no hagués rebut les condicions contractuals i la informació contractual indicada en l'article 7.1, el termini per exercir el dret de desistiment començarà a comptar el dia en què rebi la citada informació.

2. El dret de desistiment no s'aplicarà als contractes relatius a: a) serveis financers el preu dels quals depengui de fluctuacions dels mercats financers que el proveïdor no pugui controlar, que poguessin produir-se durant el termini en el curs del qual pugui exercir-se el dret de desistiment, entre ells, les transaccions sobre: 1r. operacions de canvi de divises, 2n. instruments del mercat monetari, 3r. valors negociables, 4t. participacions en institucions d'inversió col·lectiva, 5è. contractes financers de futurs, inclosos els instruments equivalents que impliquin una liquidació en efectiu, 6è. contractes de futurs sobre tipus d'interès, 7è. contractes de permuta sobre tipus d'interès, sobre divises o els lligats a accions o a un índex sobre accions, opcions destinades a la compra o venda de qualsevol dels instruments relacionats en els punts anteriors, inclosos els instruments equivalents que impliquin una liquidació en efectiu. En concret, s'inclouen en aquesta categoria les opcions sobre divises i sobre tipus d'interès, 8è. contractes referenciats a índexs, preus o tipus d'interès de mercat, 9è. contractes vinculats, en els quals, com a mínim, un dels negocis jurídics suposi una transacció de les esmentades en els punts anteriors. A efectes d'aquesta Llei, es consideraran contractes vinculats aquells negocis jurídics complexos resultat de la juxtaposició de dos o més negocis jurídics independents, en els quals, com a resultat d'aquesta juxtaposició, l'execució d'un depengui de la de tots els altres, ja sigui simultàniament o successivament; b) els contractes d'assegurances següents: 1r. contractes d'assegurança en els quals el prenedor assumeixi el risc de la inversió, així com els contractes en els quals la rendibilitat garantida estigui en funció d'inversions assignades als mateixos, 2n. els de viatge, equipatge o assegurances similars d'una durada inferior a un mes, 3r. aquells els efectes dels quals acabin abans del termini al qual es refereix l'apartat 1, 4t. els que donin compliment a una obligació d'assegurament del prenedor, 5è. els plans de previsió assegurats; c) contractes que s'hagin executat en la seva totalitat per ambdues parts a petició expressa del consumidor abans que aquest exerceixi el seu dret de desistiment, com les ordres de transferència i les operacions de gestió de cobrament; d) crèdits destinats principalment a l'adquisició o conservació de drets de propietat en terrenys o en immobles existents o per construir, o destinats a renovar o millorar immobles; e) crèdits garantits ja sigui per una hipoteca sobre un bé immoble o per un dret sobre un immoble; f) les declaracions de consumidors fetes amb la intervenció de notari, sempre i quan aquest doni fe que s'han garantit els drets del consumidor contemplats en l'article 7; g) els plans de pensions.

3. El consumidor que exerceixi el dret de desistiment l'haurà de comunicar al proveïdor en els termes previstos pel contracte, abans que finalitzi el termini corresponent, per un procediment que permeti deixar constància de la notificació de qualsevol manera admesa en Dret. Es considerarà que la notificació ha estat feta dins del termini si es fa en un suport de paper o sobre un altre suport durador, disponible i accessible al destinatari, i s'envia abans que expiri el termini.

4. En el cas que al contracte a distància sobre el qual s'hagi exercit el dret de desistiment s'hi hagi vinculat un altre contracte a distància de serveis financers prestat pel mateix proveïdor o per un tercer, previ acord amb el proveïdor, aquest contracte addicional també quedarà resolt, sense penalització alguna.

5. Les previsions contingudes en la present Llei en relació amb el dret de desistiment no seran d'aplicació als contractes resolts com a conseqüència de l'exercici del dret de desistiment reconegut en una altra norma.

Article 11. Pagament del servei prestat abans del desistiment

1. El consumidor que exerceixi el dret de desistiment només estarà obligat a pagar, com més aviat millor, el servei financer realment prestat pel proveïdor de conformitat amb el contracte, fins al moment del desistiment. L'import que el consumidor hagi de pagar no superarà l'import proporcional de la part ja prestada del servei comparada amb la cobertura total del contracte, ni serà en cap cas de tal magnitud que equivalgui a una penalització.

2. El proveïdor no podrà exigir cap pagament al consumidor en qualsevol de les situacions següents: a) Si no demostra que li ha facilitat la informació exigida en l'article 7.1.3), a). b) Si inicia l'execució del contracte, sense haver-ho sol·licitat el consumidor, abans que expiri el període de desistiment.

3. El proveïdor reemborsarà al consumidor com més aviat millor, i dins d'un termini màxim de trenta dies naturals, qualsevol quantitat que hagi percebut d'aquest d'acord amb el que estableix el contracte a distància, llevat de l'import esmentat en l'apartat 1. Aquest termini s'iniciarà el dia en què el proveïdor rebi la notificació del desistiment.

4. El consumidor tornarà al proveïdor qualsevol quantitat que hagi rebut d'aquest, com més aviat millor, i, en tot cas, en el termini màxim de trenta dies naturals, a comptar des de la notificació del desistiment.

Article 12. Pagament mitjançant targeta

(Derogat per la disposició final 9.2 de la Llei 16/2009, de 13 de novembre.)

Article 13. Serveis no sol·licitats

1. No es podran prestar serveis financers a un consumidor, inclòs el supòsit de renovació tàcita d'un contracte a distància, sense la sol·licitud prèvia d'aquell, quan aquesta prestació impliqui una exigència de pagament immediat o ajornat. No es considerarà que existeix renovació tàcita d'un contracte a distància, en el cas de les diferents prestacions derivades d'un contracte successiu o quan la renovació en el venciment del contracte estigui expressament prevista en el contracte inicialment subscrit a falta de denúncia per una de les parts i sempre que no es modifiquin les condicions contractuals inicialment pactades.

2. En el cas de prestació no sol·licitada, el consumidor quedarà exempt de tota obligació, sense que la falta de resposta pugui considerar-se com a consentiment. No obstant això, si el consumidor fes ús efectiu del servei financer no sol·licitat haurà de satisfer l'import de la part realment utilitzada o gaudida, sense que tal deure suposi la prestació del consentiment per obligar-se mitjançant un nou contracte no sol·licitat ni l'obligació de satisfer despeses o comissions, ni, en general, quantitats no acordades prèviament amb l'entitat proveïdora del servei.

Article 14. Comunicacions no sol·licitades

1. Serà necessari el consentiment previ del consumidor perquè un proveïdor pugui utilitzar com a tècnica de comunicació a distància sistemes automàtics de trucada sense intervenció humana o missatges de fax. Les comunicacions no sol·licitades per via telefònica, per fax o per via electrònica es regiran pel que disposen, respectivament, la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, i la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, així com, si escau, per el que preveuen les seves respectives normatives de desplegament. Només serà possible la utilització per part del proveïdor d'altres tècniques de comunicació a distància que permetin una comunicació individual, diferents de les esmentades en el paràgraf anterior, amb el consentiment previ del consumidor.

2. L'ús de les tècniques descrites en l'apartat anterior no suposarà cap despesa per al consumidor.

Article 15. Accions de cessació

1. Podrà exercitar-se l'acció de cessació contra les conductes contràries a la present Llei que lesionin els interessos tant col·lectius com difusos dels consumidors i usuaris.

2. L'acció de cessació es dirigeix a obtenir una sentència que condemni el demandat a cessar en la conducta contrària a la present Llei i a prohibir-ne la reiteració futura. Igualment, l'acció podrà exercitar-se per prohibir la realització d'una conducta quan aquesta hagi finalitzat en el moment d'exercitar l'acció, si existeixen indicis suficients que facin témer la seva reiteració de manera immediata.

3. Estaran legitimats per exercitar l'acció de cessació: a) L'Instituto Nacional del Consumo i els òrgans o entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors. b) Les associacions de consumidors i usuaris que reuneixin els requisits establerts en la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris o, si escau, en la legislació autonòmica en matèria de defensa dels consumidors. c) El Ministeri Fiscal. d) Les entitats d'altres estats membres de la Comunitat Europea constituïdes per a la protecció dels interessos col·lectius i dels interessos difusos dels consumidors que estiguin habilitades mitjançant la seva inclusió en la llista publicada a aquest efecte en el «Diari Oficial de la Unió Europea». Els jutges i tribunals acceptaran aquesta llista com a prova de la capacitat de l'entitat habilitada per ser part, sens perjudici d'examinar si la seva finalitat i els interessos afectats legitimen l'exercici de l'acció. Totes les entitats citades en aquest apartat podran personar-se en els processos promoguts per qualsevol altra d'elles, si ho estimen oportú per a la defensa dels interessos que representen.

4. Els proveïdors de tècniques de comunicació a distància posaran fi, quan així els sigui requerit judicialment, a la prestació del servei de comunicació a distància que estigui sent utilitzat indegudament.

Article 16. Reclamació extrajudicial

1. El proveïdor i el consumidor podran sotmetre els seus conflictes a l'arbitratge de consum, mitjançant l'adhesió d'aquells al Sistema Arbitral del Consum, o a altres sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, que figurin en la llista que publica la Comissió Europea sobre sistemes alternatius de resolució de conflictes amb consumidors i que respecti els principis establerts per la normativa comunitària, així com als mecanismes previstos en la legislació sobre protecció dels clients de serveis financers.

2. Els òrgans arbitrals de consum o els òrgans previstos en la legislació sobre protecció dels clients de serveis financers, que intervinguin en la resolució de reclamacions sobre serveis financers prestats a distància, hauran de cooperar en la resolució dels conflictes de caràcter transfronterer que es produeixin a nivell intracomunitari, a través de la «Xarxa transfronterera de denúncia extrajudicial sobre serveis financers» (FIN-NET) o qualsevol altre mecanisme habilitat a aquest efecte.

Article 17. Càrrega de la prova

Correspondrà al proveïdor la càrrega de la prova del compliment de les obligacions que li incumbeixin a l'empara d'aquesta Llei, en matèria d'informació al consumidor, així com del consentiment del consumidor per a la celebració del contracte i, quan escaigui, per a la seva execució.

Article 18. Sancions administratives

1. Els proveïdors de serveis financers a distància estaran subjectes al règim sancionador establert en aquest Capítol quan la present Llei els sigui d'aplicació i, subsidiàriament, al previst en la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic.

2. En el cas dels proveïdors de serveis financers inclosos en l'article 2.1 d'aquesta Llei, es consideraran normes d'ordenació i disciplina les disposicions contingudes en la present Llei relatives a l'obligació de deixar constància de les ofertes i la celebració dels contractes en un suport durador tal com estableix l'article 6.1; als requisits d'informació prèvia al contracte establerts en l'article 7; a les obligacions de comunicació de les condicions contractuals i de la informació prèvia regulades en l'article 9 i a les contingudes en l'article 14 relatives a serveis no sol·licitats. El seu incompliment serà sancionat d'acord amb el que estableixi la normativa sectorial corresponent, amb les especialitats següents: a) Per a les entitats de crèdit, i qualsevol altra que presti serveis financers, d'acord amb l'article 2.1 d'aquesta Llei, que figurin inscrites en els registres administratius del Banc d'Espanya, i sempre que les infraccions no tinguin caràcter ocasional o aïllat, com una infracció greu, d'acord amb el que preveu la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit. b) Per a les empreses de serveis d'inversió, les institucions d'inversió col·lectiva, les entitats de capital risc i les seves societats gestores, respectivament, com una infracció greu d'acord amb el que preveu la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'Institucions d'Inversió Col·lectiva, i la Llei 1/1999, de 5 de gener, reguladora de les Entitats de Capital Risc i de les seves societats gestores. c) Per a les entitats asseguradores, com a infracció greu o molt greu d'acord amb els articles 40.4.b i 40.3.b del Text Refós de la Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre. d) Per als mediadors d'assegurances, com a infracció greu o molt greu d'acord amb els articles 55.3.a) i 55.2.c) de la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de Mediació d'assegurances i reassegurances privades. e) Per a les entitats gestores de fons de pensions, com a infracció greu o molt greu d'acord amb els articles 35.3.ñ) i 35.4.ñ) del Text Refós de la Llei de regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovada per Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

3. En el cas de proveïdors de serveis financers diferents dels contemplats en l'apartat 2 precedent, l'incompliment de les disposicions d'aquesta Llei serà sancionat com a infracció en matèria de consum, i s'hi aplicarà el que disposa la legislació específica sobre protecció de consumidors i usuaris.

4. Quan, com a conseqüència d'una actuació sancionadora, es tingués coneixement de fets que poguessin ser constitutius d'infraccions tipificades en altres lleis, se'n donarà compte als òrgans o organismes competents per a la seva supervisió i sanció.

5. El consumidor podrà rescindir el contracte en tot moment, sense despeses i sense penalització alguna.