Text legal · Traducció no oficial
Llei 16/2020, de 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 16/2020
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Aquesta llei estableix els instruments normatius i els recursos necessaris per al reconeixement i l'efectivitat del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes en els casos de desaparició forçada de menors o d'apropiació de menors amb la consegüent substitució d'identitat, ocorreguts principalment durant el franquisme i en les dècades posteriors a Catalunya. La llei defineix qui té la condició de víctima directa i indirecta, reconeix drets com l'accés a la documentació i als arxius, la tutela judicial efectiva, la reparació integral i les garanties de no repetició, i estableix les obligacions dels poders públics i dels subjectes privats. Crea una base de dades d'afectats, una base de dades d'identificadors d'ADN de caràcter gratuït i l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya com a ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. La llei també preveu la creació d'un equip especialitzat als Mossos d'Esquadra i d'un programa d'investigació dedicat a l'anàlisi d'aquest fenomen. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en espanyol publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica a les víctimes directes i indirectes de la desaparició forçada de menors a Catalunya, incloent-hi les persones sustraïdes, les mares i els pares biològics i els familiars fins al tercer grau, i en casos especials fins al quart. Obliga les administracions públiques de Catalunya, els centres hospitalaris i de salut públics i privats, els registres civils, els arxius, els cossos policials i els subjectes privats que van participar o poden haver participat en els fets, incloent-hi la Generalitat de Catalunya i la seva Administració de justícia en funcions no jurisdiccionals. Les disposicions s'estenen a qualsevol arxiu eclesiàstic, congregació, fundació o associació que custodiï documentació rellevant sobre els fets objecte de la llei.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
I. Context històric, polític i sociològic.
La desaparició forçada de menors s'ha donat al llarg de la història, però va prendre rellevància contemporània amb la Guerra Civil i la repressió política del franquisme, quan va començar com una pràctica sistemàtica i generalitzada a les presons de dones.
En el període 1938-1952, les autoritats franquistes i el context polític del moment van propiciar que en l'àmbit de la psiquiatria adquirissin especial rellevància doctrines inspirades en mètodes importats de l'Alemanya nacionalsocialista. Aquestes doctrines van propiciar l'elaboració d'estudis que van tenir molta influència sobre la manera en la qual havien de ser tractades les dones empresonades i com calia apartar-les dels seus fills i filles perquè aquests no fossin contaminats en la seva educació per la ideologia antipatriòtica de les seves mares.
Aquells estudis enaltien la ideologia del bàndol revoltat. Posaven èmfasi especialment en la superioritat dels seus valors morals, ètics i socials, i destacaven, per sobre de tot, la religiositat. Aquests valors s'oposaven als del bàndol republicà, que es consideraven moguts per l'enveja, el rancor, la ràbia i la venjança, en contra dels valors de la raça hispànica.
Franco va comptar amb la conformitat de l'Església catòlica, que considerava la Guerra com una croada d'alliberament nacional. La presó, el quarter, el manicomi, l'escola i la trona van ser els dominis de capellans, monges, militars i psiquiatres seguidors d'uns mètodes nazis que els franquistes, amb l'experiència heretada de segles inquisitorials, van desenvolupar a la perfecció. La seva finalitat era dominar la població.
Les primeres dones que van arribar a les presons van ser, en alguns casos, afusellades i separades immediatament dels fills i filles que portaven, però d'altres van ser violades a la presó o ja hi van arribar embarassades. Els corrents psiquiàtrics imperants en aquell moment van considerar l'«eugenèsia positiva» com a salvadora de les criatures que van poder i van deixar que les seves mares, alimentades a base de pa sec i aigua, les allatessin. L'Ordre de 30 de març de 1940 obligava que els nens havien de ser retirats de les seves mares abans dels tres anys, perquè no tinguessin record, seguint la ideologia nazi, i no es contaminessin del «gen roig» amb la seva educació.
L'Ordre ministerial de 4 de desembre de 1941 permetia inscriure i donar nom al Registre Civil, amb una data de naixement aproximada a la real i de pares desconeguts, a qualsevol menor suposadament no identificat. Aquesta norma va permetre canviar la identitat de nens nascuts de mares republicanes i, entre ells, la dels nadons segrestats a les seves mares a les presons abans dels tres anys.
En el període 1953-1977, en el marc mental i ideològic del nacionalcatolicisme i amb institucions com el Patronato de Protección de la Mujer, presidit per Carmen Polo de Franco, la mecànica de sostracció de menors es va centrar en dones pobres, sovint arribades de zones rurals a servir a les ciutats. En la majoria dels casos, es tractava de mares menors d'edat i solteres, així com dones desafectes al règim o amb una conducta social que es considerava moralment reprovable, que el règim considerava perilloses, i mares elegides perquè es necessitava un nadó acabat de néixer per a una família que volia pagar per adquirir-lo. Va ser el moment en què es va estandarditzar el format del «nadó mort» davant la previsió de la negació de la mare a lliurar-lo voluntàriament.
Hi va haver també adopcions irregulars de nens que van patir catàstrofes naturals, com alguns dels que van sobreviure a les riuades del Vallès de 1962 o a les nevades de Barcelona del mateix any, i que els familiars no van poder localitzar.
Ja en democràcia, les sostraccions van continuar, com a mínim, fins als canvis normatius següents, que dificulten el tràfic i la sostracció de menors:
a) La Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil, amb la qual es reconeix a qualsevol persona adoptada el dret a conèixer la seva identitat biològica. A partir d'aquell moment, la mare biològica ha de constar necessàriament en la inscripció del naixement del Registre Civil.
b) La sentència del Tribunal Suprem, de 21 de setembre de 1999, que comporta la fi del «part anònim», i en la qual es diu que l'article 47 de la Llei del Registre Civil, del 8 de juny de 1957, i els seus concordants, queden derogats per inconstitucionalitat sobrevinguda i, en conseqüència, es consideren inaplicables, per derogació de la cobertura legal, els articles 167 i 187 del reglament d'aquesta llei. Això ha estat reconegut específicament per a tots els adoptats amb la Llei de l'Estat 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència.
c) La Llei de l'Estat 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, que modifica l'article 30 del Codi civil i deroga la necessitat que transcorrin vint-i-quatre hores des del naixement per considerar persona el nadó que mor abans d'aquest termini.
Solament en els casos en què la mare va signar la renúncia al nadó en el moment del part s'ha pogut rebre informació oficial per localitzar i dur a terme la trobada. Tots els casos en els quals no existeix una renúncia signada per la mare, així com els casos en els quals es va comunicar a les mares la falsa mort del nadó, tenen denúncies arxivades per la impossibilitat, segons jutges i fiscals, de continuar amb la investigació, d'acord amb la tipologia següent:
a) Nens que oficialment neixen morts o moren abans de vint-i-quatre hores, però que no compten amb legall d'avortament. És a dir, no consten al Registre Civil i el motiu de l'arxivament és que no es pot continuar amb la investigació perquè no hi ha cos i no es pot realitzar la comparativa d'ADN; o bé no existeix documentació oficial de la mort ni de l'enterrament. És a dir, són persones desaparegudes.
La normativa estatal de policia sanitària mortuòria de 1974 prohibeix l'enterrament fora del cementiri i obliga a enterrar qualsevol part del cos que pugui ser identificada com a humana, ja sigui un dit, una cama o un fetus. Catalunya complementa per primera vegada aquesta normativa amb el Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria. De 1974 a 1997, doncs, a Catalunya és aplicable la norma estatal de 1974. Amb anterioritat a aquesta norma, podria ser possible l'enterrament en fossa o al jardí de l'hospital, com declaren que ho feien a l'Hospital Vall d'Hebron, a la Maternitat de Barcelona i a l'Hospital de Figueres, entre d'altres.
b) En algunes ocasions, existeix documentació de la mort del menor, però és enterrat en fossa, no es pot accedir al cos i no es pot analitzar, tot i que pot haver-hi mostres parafinades d'autòpsies que poden servir per realitzar la comparativa d'ADN amb els progenitors.
c) Si la documentació és aparentment correcta i pot dur-se a terme l'exhumació del cos (normalment amb nadons que han mort després de vint-i-quatre hores del part), hi ha casos en els quals l'Instituto Nacional de Toxicología no ha pogut concloure si el cos exhumat es correspon, o no, amb els seus familiars naturals. En alguns casos, s'ha utilitzat o destruït tota la mostra que podia servir per realitzar un contraanàlisi, la qual cosa ha provocat que no pugui fer-se per manca de material; en altres casos, el contraanàlisi sí ha ajudat a arribar a una conclusió.
També cal tenir en compte la manca de documentació per part de persones que cerquen els seus orígens biològics i que van ser ingressades a l'Auxilio Social, cases bressol, hospicis o orfenats, sense documentació, més enllà del «ha entrat per torn». Cal una investigació exhaustiva sobre la procedència d'aquestes persones, sobre qui les va ingressar i el motiu del seu ingrés, principalment perquè els torns es van prohibir a Espanya el 1952.
Així mateix, és important tenir en compte les denúncies presentades per part de fills i filles, perquè estan registrats falsament com a biològics als arxius. La forma en la qual està redactat el Codi penal provoca que s'investiguin per tipus penals que, analitzats per separat, tenen un termini molt breu de prescripció, i s'atura la investigació.
Així, d'una banda, quan s'ha pogut documentar que la mare que consta com a mare biològica no ho és per ADN, els arxius judicials han estat per:
a) Prescripció dels delictes de fingiment de part i falsedat documental. S'arxiva el cas perquè el jutge o el fiscal consideren que no van denunciar quan tenien divuit anys i, per tant, la falsedat documental, el fingiment de part (per part de la mare) i les conseqüències legals per als facultatius que van falsificar la documentació, com a delictes aïllats, han prescrit.
b) Investigacions en les quals no hi ha mares que denunciïn que cerquen un fill o filla d'aquella clínica (per exemple, el cas de la Clínica San Cosme y San Damián, de Barcelona), però en canvi sí hi ha fills que denuncien irregularitats en la seva adopció o consten inscrits com a fills biològics de qui no ho són. Els trasllats d'hospital o clínica i la falsificació de documents de parts eren constants en aquests casos.
D'altra banda, hi ha els casos dels que estan registrats com a adoptats, però no existeix cap renúncia signada per la mare biològica i no tenen accés a cap document que identifiqui la mare. És a dir, partides de naixement sense nom de la mare, que, segons el Registre Civil, es va acollir al part anònim. Al seu torn, l'hospital o la clínica on van néixer no els facilita cap tipus de documentació i, per tant, desconeixen el seu naixement.
Quan una mare s'acollia al part anònim, era anònima a l'hora d'identificar-la al Registre Civil, però no ho era per a l'hospital o la clínica on donava a llum, que l'havien d'identificar per si moria en el part o necessitava algun tipus de tractament. Cal recordar que el part anònim es va il·legalitzar a Espanya el 1999.
La situació actual és que milers de víctimes, mares, pares, familiars, fills i filles, són oblidats pels poders públics i, en molts casos, s'arxiva provisionalment l'acció judicial per recuperar la seva veritable identitat. No obstant això, el Tribunal Europeu de Drets Humans, en l'assumpte Zorica Jovanović contra Sèrbia, va concloure que la víctima havia patit una violació continuada del seu dret al respecte a la vida privada i familiar, reconegut a l'article 8 del Conveni europeu de drets humans, per la persistència de l'Estat a no proporcionar-li informació fiable sobre la sort del seu fill.
Les actuacions dutes a terme fins ara no han estat suficients per abordar aquest problema des d'una perspectiva integral i reparadora. Cal promulgar una norma catalana amb rang de llei, de caràcter general, que integri i doni coherència, des del pla normatiu, a la regulació i la investigació d'un assumpte de tanta gravetat.
Les víctimes catalanes a les quals s'ha falsificat la identitat o han desaparegut perquè es va comunicar a la família una mort irreal estan patint psicològicament. El dret internacional considera que qualsevol persona que té un desaparegut a la família de més de cinc anys o que està desaparegut per, com a mínim, aquest període es troba en situació de tortura psicològica.
És important constatar que hi ha mares que van donar a llum amb edats superiors als cinquanta anys. Com a exemple, hi ha les dades que es poden consultar directament a l'Institut d'Estadística de Catalunya, en les quals estan reflectides les dones majors de cinquanta anys que van parir a Catalunya entre 1975 i 1996. S'observa que quan comencen les tècniques d'embaràs in vitro o per inseminació artificial decreix el nombre de dones d'edat avançada que queden embarassades, és a dir, al contrari del que seria normal. Per exemple, el 1976, van donar a llum a Catalunya dinou dones de més de cinquanta anys i el 1990, solament quatre.
També és destacable el fet que les províncies en les quals es donen més naixements de mares de més de cinquanta anys són Barcelona i Tarragona, quan la diferència de població és molt significativa. Per exemple, el 1976, a Barcelona van parir setze; a Tarragona, dues; a Girona, una, i a Lleida, cap. Però el 1978, a Barcelona en van parir deu; a Tarragona, quatre, i a Girona i Lleida, cap.
II. Contingut.
La present llei s'estructura en cinc capítols. El capítol primer conté les disposicions generals i l'àmbit subjectiu de la llei; el capítol segon, la relació de drets per a les persones afectades per aquests delictes, i el capítol tercer, les obligacions dels poders públics i els subjectes privats. Els capítols quart i cinquè contenen els articles relatius a la base de dades d'afectats i a la base de dades d'identificadors d'ADN, així com la creació de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya.
Tanquen la present llei les disposicions addicionals i finals.
Capítol I. Objecte i àmbit d'aplicació de la llei
Article 1. Objecte i finalitat
1. La present llei té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per al reconeixement i l'efectivitat del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes en els casos de desaparició forçada de menors o d'apropiació de menors, amb la consegüent substitució d'identitat. També té per objecte facilitar les tasques d'investigació necessàries, amb la regulació dels procediments administratius necessaris, atenent les obligacions contretes per l'Estat espanyol en la Declaració universal de drets humans de l'Organització de les Nacions Unides, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, la Convenció sobre els drets del nen i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, i altres normes internacionals d'aplicació.
2. La present llei es fonamenta en el respecte als drets bàsics de les persones i s'inspira de forma expressa en els tractats internacionals en matèria de drets humans, i declara com a fins:
a) La recerca de la veritat sobre els fets ocorreguts, amb l'anàlisi detallada de les causes polítiques, sociològiques, econòmiques i antropològiques que els van fer possibles.
b) L'aplicació de l'acció de la justícia sobre els fets ocorreguts.
c) La reparació integral dels danys i perjudicis ocasionats a les víctimes i la identificació dels seus responsables; especialment, el record i la rendició d'homenatge a les víctimes.
d) L'establiment de garanties perquè no es repeteixin els fets ocorreguts.
e) L'assistència, l'atenció psicològica i l'ajut a les víctimes per personal especialitzat en el procés de reparació.
f) La contribució a la difusió del respecte als drets humans, amb la construcció de pilars sòlids sobre els quals pugui assentar-se una convivència democràtica.
Article 2. Àmbit subjectiu
1. Als efectes de la present llei, es consideren víctimes directes de la desaparició forçada de menors:
a) Les persones que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, d'haver estat objecte directe d'una sostracció forçada de la seva família d'origen i substituïda la seva veritable identitat biològica.
b) Les mares i els pares biològics que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, que el seu fill ha estat objecte de sostracció i substituïda la seva veritable identitat biològica.
c) Les mares biològiques que van ser objecte de coacció o abús de superioritat en el consentiment per a la renúncia i la posterior adopció.
d) Les mares biològiques que es van acollir a un part anònim.
2. Als efectes de la present llei, es consideren víctimes directes de la desaparició forçada de menors:
a) Les persones que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, de ser familiars propers fins al tercer grau i, en casos particulars, com els del període de la Guerra Civil i la primera postguerra, fins al quart grau, d'una persona objecte d'una sostracció forçada.
b) Els progenitors adoptius que acreditin que van ser víctimes de frau o engany en el procés d'adopció de persones identificades com a víctimes d'acord amb l'apartat 1.
3. Tenen la condició de desapareguts tots els menors suposadament morts dels quals no consta inscripció al Registre Civil o que no tenen entrada al cementiri pertinent, especialment els morts oficialment abans de les vint-i-quatre hores del naixement i, per tant, considerats fetus per la llei vigent fins al 2011. Paral·lelament, els familiars fins al tercer grau d'aquests desapareguts tenen la consideració de víctimes.
4. Les disposicions de la present llei obliguen els poders públics següents:
a) Les administracions públiques de Catalunya.
b) Els organismes públics, qualsevol que sigui la seva denominació i personalitat jurídica, integrats en les administracions públiques territorials incloses en la lletra a, o dependents, incloent-hi qualsevol tipus de registre.
c) Les delegacions i oficines de la Generalitat de Catalunya situades fora de Catalunya.
d) Els centres hospitalaris i de salut, sigui quina sigui la seva denominació i personalitat jurídica, pública o privada, o que depenen de les administracions públiques territorials incloses en la lletra a.
e) Els registres civils.
f) L'Administració de justícia en funcions no jurisdiccionals.
g) Els arxius de salut, assistència social, judicials, militars i històrics de titularitat pública.
h) Els cossos de seguretat i policials de Catalunya.
5. Les disposicions de la present llei obliguen els subjectes privats següents:
a) Els establiments hospitalaris o de salut, les residències, els asils, les congregacions, les fundacions, les associacions i establiments similars que existien en el moment en què es van cometre els fets objecte d'aquesta llei o els hagin succeït jurídicament i custodien arxius, legalls o qualsevol material informatiu relatiu a aquests fets.
b) L'Església catòlica, els arxius eclesiàstics que continguin dades rellevants que interessin a les víctimes, especialment els centres que van ser receptors de mares gestants, les maternitats administrades per ordes religiosos, les cases bressol, els hospicis i els orfenats.
c) Qualsevol altra persona física o jurídica que hagi pogut veure's involucrada en els fets.
6. Les víctimes poden adreçar-se a les oficines consulars situades a Catalunya per demanar-los la seva col·laboració si ho consideren necessari per a l'exercici dels drets als quals es refereix la present llei.
Capítol II. Drets de les víctimes
Article 3. Dret a la veritat
1. Les víctimes tenen dret a accedir a la documentació que pugui ser del seu interès i que es trobi als arxius i registres de qualsevol dels subjectes obligats als quals es refereix l'article 2.
2. El dret d'accés al qual es refereix l'apartat 1 comprèn, en qualsevol cas, la consulta de la documentació i l'obtenció d'una còpia, que ha de ser gratuïta als arxius públics. Als arxius privats la consulta també ha de ser gratuïta, però l'obtenció de còpia de la documentació pot estar subjecta al pagament previ de l'import de la seva realització per part del sol·licitant; aquest import no pot ser abusiu per part de la institució.
3. En el cas de l'accés als llibres dels cementiris, el dret d'accés comprèn, amb caràcter no exclusiu, la informació sobre les qüestions següents, en relació amb els familiars morts:
a) La persona que va sol·licitar l'enterrament de la persona morta.
b) Les causes declarades de la defunció.
c) El metge que va certificar la defunció.
d) L'entitat que es va fer càrrec del sepeli.
e) El lloc on es troben les cendres o les restes, si n'hi ha.
f) La còpia del full del llibre de registre de l'enterrament.
La informació és extensiva a totes les dades disponibles relatives a la inhumació de fetus i de criatures nascudes vives i mortes i registrades com a tals.
4. Les víctimes han de tenir accés complet als butlletins estadístics municipals amb els quals es conformava el padró municipal en els quals consten els naixements comunicats pels hospitals, amb la identificació dels nascuts, per districte o per hospital, la data del part, i l'edat de la mare i la seva procedència, si és d'un altre municipi.
5. Les víctimes que han estat adoptades o registrades falsament com a biològiques, i els familiars dels nascuts suposadament sostrets, tenen dret a accedir als expedients relatius a l'adopció de les persones amb les quals poden estar vinculades documentalment. A aquests efectes, el garant és l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya creada per l'article 11.
6. Les víctimes, mitjançant l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, tenen dret a ser informades i assessorades sobre els passos a seguir per accedir a la informació que consti als llibres de registres d'ingressos, parts i adopcions públiques i privades, especialment d'hospitals, clíniques, residències públiques i internats de mares solteres, amb l'objectiu de trobar documentació que les vinculi amb els seus familiars naturals, i a rebre orientació i ajut per solucionar els obstacles amb els quals es trobin.
7. Tots els establiments i organitzacions als quals es refereixen els apartats 4 i 5 de l'article 2 són susceptibles de ser investigats si declaren que la informació sol·licitada sobre naixements, bateigs, defuncions, avortaments, inhumacions, exhumacions i reduccions de restes, cremacions, adopcions, tuteles i altres fets que afecten el naixement i l'extinció de la personalitat i la determinació i modificació de les relacions paternofilials, que ha de conservar-se als arxius, no existeix.
8. Els metges, els lletrats o qualsevol altre professional que per qualsevol circumstància tinguin en el seu poder dades de les víctimes i dels seus familiars buscats tenen l'obligació de cedir-les als òrgans competents en tot allò que no resulti cobert pel secret professional, que ha d'interpretar-se de manera restrictiva i amb la ponderació obligada en relació amb el dret a la investigació de les relacions paternofilials.
9. Les víctimes tenen dret a rebre de qualsevol organisme, persona involucrada o institució tota la informació que pugui estar vinculada amb el seu cas, d'acord amb la normativa d'accés a la informació.
10. La mare biològica que durant la vigència del part anònim va lliurar el seu fill en adopció sota qualsevol circumstància, i en l'actualitat vulgui trobar-lo, pot acudir a l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya a fi de ser informada i assessorada sobre els passos a seguir per sol·licitar la recerca al Registre Civil en el qual estigui inscrit el seu fill biològic. En cas que ambdues parts accedeixin a la trobada, l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, mitjançant un equip especialitzat, ha de preparar aquesta trobada i contribuir al seu bon desenvolupament, i ha de ser la garant de la conciliació familiar entre les dues parts. Així mateix, amb l'autorització de la persona adoptada, ha de sol·licitar al Registre Civil que, en nota marginal, s'inscrigui la identitat de la mare biològica. Si la persona adoptada no vol conèixer la mare, però sí vol que consti el seu nom, l'Oficina, amb l'autorització de la persona adoptada, ha d'instar al Registre Civil a la inscripció; en cas contrari, no es facilitarà informació de la identitat de la persona adoptada a la seva mare biològica.
11. L'incompliment de les obligacions establertes en els apartats anteriors és sancionat administrativament, sens perjudici de la possible responsabilitat penal. Les infraccions i les sancions aplicables han de determinar-se per llei.
Article 4. Dret a la tutela judicial
1. Les exhumacions que siguin necessàries per fer efectius els drets de les víctimes, tant en terrenys de titularitat pública com privada, són sufragades per la Generalitat de Catalunya i les realitza l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
2. Les proves necessàries per fer efectius els drets de les víctimes han de dur-se a terme, a instància de part legítima o d'ofici, sempre de forma gratuïta, pels òrgans públics especialitzats.
3. Les restes exhumades que no siguin reclamades pels que tenen la consideració d'interessats han de ser novament sepultades, en les condicions de dignitat suficients, per part dels ajuntaments, en el terme municipal on hagin estat trobades, i de manera que, si és necessari, puguin tornar a recuperar-se.
4. Les autoritats policials i judicials i medicoforenses han d'assegurar sempre la cadena de custòdia de les restes exhumades i traslladades per a l'anàlisi pericial i la identificació, perquè pugui servir de prova material i pericial a les persones considerades víctimes d'acord amb el que estableix l'article 2, les quals, a més, poden sol·licitar mostres sota cadena de custòdia per realitzar anàlisis pericials privades.
5. Cada administració censal ha de posar a disposició de l'autoritat policial i judicial, a requeriment d'aquesta, les dades informatitzades sobre els naixements i les defuncions ocorreguts en cadascuna de les províncies o districtes dels nens compresos entre zero i cinc anys, en els casos de censos quinquennals, i entre zero i un any, en els casos de censos anuals. Ha d'iniciar-se amb el cens de 1936.
6. L'oficina del Registre Civil, o, si escau, l'Institut d'Estadística de Catalunya o els òrgans competents, han de proporcionar, també de manera informatitzada, les dades sobre els naixements, els avortaments i les defuncions, així com les modificacions de filiació.
7. L'Administració ha de salvaguardar la seguretat i la intimitat de les víctimes contra ingerències il·legítimes i ha de protegir-les d'actes d'intimidació i represàlia o de qualsevol altre acte que pugui ofendre-les o denigrar-les.
8. La memòria anual que el Consell de Justícia de Catalunya ha de presentar al Parlament d'acord amb el que estableix l'article 98.2.h de l'Estatut d'autonomia sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya ha d'incloure una estadística i una relació de dades desagregades referents a les actuacions judicials a Catalunya que s'hagin impulsat o estiguin en tràmit als partits judicials de Catalunya relatives a la desaparició forçada de menors. Aquestes dades no han de ser, en cap cas, dades de caràcter personal.
9. La memòria anual que el fiscal superior de Catalunya ha de presentar al Parlament d'acord amb el que estableix l'article 96.3 de l'Estatut d'autonomia ha d'informar de les diligències d'investigació i les actuacions impulsades d'ofici a Catalunya en relació amb el fenomen de la desaparició forçada de menors, així com de les persecucions d'il·lícits penals seguides arran de denúncies presentades per persones físiques, entitats privades o organismes públics.
Article 5. Dret a la reparació
1. Les víctimes tenen dret al coneixement i a la restitució de la seva veritable identitat, i al reconeixement d'aquesta identitat a tots els efectes. En conseqüència, poden dur a terme les accions de rectificació en tots els registres, documents i organismes públics o privats en els quals sigui necessari, amb la col·laboració de les administracions pertinents.
2. Les víctimes tenen dret a realitzar accions de reparació de danys i perjudicis contra les persones i institucions responsables de la privació dels seus drets.
3. Les víctimes, si ambdues parts s'avenen, tenen dret a la trobada acompanyades per professionals d'un servei públic especialitzat i gratuït que ha de preparar i fer possible aquesta trobada.
Article 6. Dret a les garanties de no repetició
Els poders públics, per evitar la repetició de fets similars als que són objecte de la present llei, han d'impulsar les mesures següents:
a) Campanyes d'informació i sensibilització.
b) Difusió, als mitjans de comunicació públics, de campanyes d'informació sobre aquests fets.
c) Exposició d'aquests fets en els programes educatius de l'ensenyament reglat.
d) Formació específica per a la policia judicial, la policia autonòmica i les policies locals, jutges i fiscals i metges forenses.
e) Formació del personal docent i dels professionals de la informació sobre aquests fets, que han de fonamentar-se en investigacions universitàries acreditades i en els relats de les víctimes contrastats de manera fefaent.
f) Organització d'actes d'homenatge i reconeixement a les víctimes d'aquests delictes.
g) Institució d'un dia en memòria dels menors que han estat objecte de la desaparició forçada, i de les seves famílies.
h) Adopció de les propostes de reforma legal i administrativa en matèria de transparència i accés a la informació en els processos d'acolliment, adopció i tutela, jurisdicció de menors, així com en la inspecció dels establiments sanitaris públics i privats i en els registres civils per introduir les garanties i els procediments de gestió i verificació tendents a l'eradicació de les conductes constitutives de sostracció de menors, alteració il·lícita de l'estat civil i tràfic d'éssers humans.
Capítol III. Obligacions
Article 7. Obligacions dels poders públics
1. Els poders públics estan obligats, en els termes establerts per la legislació corresponent, a prevenir i sancionar les desaparicions forçades de menors; a cercar i identificar els menors apropiats i restituir-los a les seves famílies d'origen; i a revisar, i si escau, anul·lar, els procediments d'adopció que tinguin el seu origen en una desaparició forçada, ja sigui d'ofici o a instància de les víctimes.
2. Els poders públics han de tramitar i resoldre les peticions formulades per les víctimes en l'exercici dels drets que conté la present llei, de conformitat amb el que disposa la legislació sobre procediment administratiu comú o la que sigui d'aplicació per raó de la matèria.
3. Els poders públics han de vetllar per garantir a les víctimes l'accés a la informació i els arxius dels seus casos, o la informació que pugui servir per aclarir-los, en entitats públiques i privades, com les que indica l'article 2.
4. Els poders públics han de facilitar l'accés als arxius en els casos en els quals es cerquin familiars biològics.
5. Els poders públics han de desenvolupar i aplicar polítiques de memòria col·lectiva adequades per aconseguir la reparació i la no repetició dels delictes comesos.
6. Durant la investigació dels fets, les víctimes tenen dret al suport jurídic gratuït que pugui contribuir a aquesta investigació, en els termes establerts per la legislació d'aplicació. Així mateix, durant la investigació dels fets i en el moment en el qual es dilucidi la veritat o la impossibilitat d'obtenir-la, les víctimes han de poder accedir a un suport psicològic gratuït.
7. Els cossos policials autonòmics i locals han de col·laborar en la investigació dels fets i donar suport a les accions administratives i judicials.
8. Els poders públics han d'establir les actuacions administratives necessàries per facilitar a les víctimes l'accés a la documentació oficial i a la documentació dels llibres de part i de naixement d'hospitals, clíniques i cases de maternitat, així com el suport actiu en els processos judicials oberts.
9. Els poders públics han d'instar d'ofici, a través de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, a la investigació policial dels casos, si se sospita d'un possible delicte de desaparició forçada o d'usurpació d'identitat d'un menor, com els que poden derivar-se de naixements registrats de mares majors de cinquanta anys, altres circumstàncies que no puguin justificar un possible embaràs real a partir de pràctiques de concepció assistides mèdicament i les proves d'ADN pertinents que corroborin la filiació natural.
10. Els poders públics, en el mateix sentit, han de promoure una investigació adequada en els casos de persones que consten com a fills biològics i que han tingut coneixement que no ho són, i de les persones amb irregularitats greus en la seva adopció.
Article 8. Obligacions dels subjectes privats
1. Els subjectes privats subjectes a les obligacions de la present llei han de donar resposta a les peticions formulades per les víctimes en el termini de tres mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud.
2. En cas de manca de resposta o de resposta evasiva o incompleta, les víctimes poden presentar una demanda davant els òrgans competents de la jurisdicció civil en defensa del seu dret.
Capítol IV. Actuacions
Article 9. Base de dades d'afectats
1. Ha de crear-se, sota la direcció de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, una base de dades d'afectats. En l'elaboració i funcionament d'aquesta base de dades han de participar els representants de les entitats legalment constituïdes, tant les que comptin amb formació acadèmica sobre la matèria com les associacions representatives de les víctimes de la desaparició forçada de menors.
2. Els interessats tenen dret a accedir a la base de dades en relació amb la informació que els afecta directament i se'ls ha de proporcionar còpia de la documentació corresponent. L'accés a la base de dades amb finalitats d'investigació es regeix per la normativa d'aplicació en aquesta matèria.
Article 10. Base de dades d'identificadors d'ADN
1. Ha de crear-se una base de dades d'identificadors d'ADN, de caràcter gratuït, que contingui tota la informació rellevant en relació amb els fets que són objecte de la present llei.
2. Han de conservar-se les mostres de restes òssies o material genètic de les diverses exhumacions realitzades, amb la seqüència d'ADN, i han de facilitar-se a les víctimes interessades en el cas que vulguin realitzar un contraanàlisi privat per compte seu, el qual haurà de realitzar-se en un laboratori acreditat. En aquest cas, es realitzaran els contraanàlisis oportuns fins a l'esclariment total de la seqüenciació de l'ADN correcte, i la Generalitat de Catalunya n'ha d'assumir els costos.
3. Les víctimes que hagin interposat una denúncia pels fets objecte de la present llei poden sol·licitar que se'ls prenguin mostres per seqüenciar el seu ADN a fi que puguin ser comparades amb altres dades emmagatzemades, prèvia acompliment, si escau, dels corresponents requisits legals. Aquestes proves han de ser analitzades en un termini de tres mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, evitant el deteriorament de les mostres i agilitzant així tot el procés, especialment, en el cas de persones d'edat avançada. En cas de dubte sobre els resultats, es pot instar a realitzar un contraanàlisi privat; i en cas de discrepància en els resultats, hauran de realitzar-se tantes proves genètiques com sigui necessari fins a la seqüenciació correcta de l'ADN, i la Generalitat de Catalunya n'ha d'assumir els costos.
4. La víctima, en cas que disposi d'una analítica feta que consti en un altre registre d'ADN públic d'alguna comunitat autònoma, pot sol·licitar que s'incorpori a la base de dades d'identificadors d'ADN per a la corresponent confrontació.
Capítol V. Creació d'òrgans
Article 11. Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya
1. Es crea l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya com a ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada.
2. La composició, el règim de funcionament, el règim econòmic i financer i la resta de regulació específica de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya han de determinar-se per reglament.
3. Correspon a l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya el reconeixement de la condició de víctima als efectes de la present llei. L'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya ha de reconèixer la condició de víctima a les persones que s'ajustin a la definició establerta per l'article 2 i quan els fets van succeir presumptament al territori de Catalunya, per obtenir el suport necessari, públic i gratuït, per investigar els casos fins a la seva total dilucidació i, si escau, acompanyar les víctimes en la trobada amb els seus familiars. Aquest reconeixement ha d'estendre's als actes que s'organitzin en memòria de les persones afectades per aquests fets.
4. L'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya ha d'informar els usuaris, ha d'orientar-los cap als responsables de cada servei i ha de supervisar les actuacions per poder garantir els drets de les víctimes.
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. Compatibilitat
Les previsions establertes per la present llei són compatibles amb l'exercici de les accions i l'accés als procediments judicials ordinaris i extraordinaris establerts a les lleis o als tractats i convenis internacionals.
Disposició addicional segona. Unitat policial específica
Ha de crear-se, al Cos de Mossos d'Esquadra, un equip especialitzat en la desaparició forçada de menors que vetlli per la investigació dels delictes als quals es refereix la present llei. Aquest equip ha de comptar amb l'activitat formativa i la col·laboració de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya.
Disposició addicional tercera. Habilitació pressupostària de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya
Ha de dotar-se de pressupost l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya perquè pugui disposar del personal tècnic i especialitzat necessari i cobrir les despeses derivades de les investigacions dels casos presentats per les víctimes.
Disposició addicional quarta. Informació dels treballs de la Comissió Interdepartamental per a la Concreció d'una Estratègia Interdepartamental i Integral davant la Desaparició Forçada de Menors
1. El Govern ha d'informar el Parlament del resultat i les conclusions dels treballs de la Comissió Interdepartamental per a la Concreció d'una Estratègia Interdepartamental i Integral davant la Desaparició Forçada de Menors, creada per l'Acord GOV/148/2019, de 22 d'octubre.
2. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha de traslladar al Govern de l'Estat el resultat i les conclusions dels treballs de la Comissió Interdepartamental per a la Concreció d'una Estratègia Interdepartamental i Integral davant la Desaparició Forçada de Menors, als efectes del que estableix l'article 8.1 de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.
Disposició addicional cinquena. Programa d'investigació
1. Ha d'establir-se un programa d'investigació dedicat a l'anàlisi històrica, científica, arxivística i social del fenomen de la desaparició forçada de menors i del període corresponent, que els documenti i que estableixi patrons que connectin amb investigacions judicials i policials, consultes, denúncies i víctimes.
2. Per iniciar el treball del programa d'investigació cal identificar perfils de recursos i capacitats i treballar amb els fons que cal identificar i catalogar. Amb aquesta finalitat, i com a base per començar a crear el model d'investigació, cal considerar els casos i investigacions tancats per resolució judicial i les consultes formulades i contestades.
Disposició addicional sisena. Integració normativa
1. L'exercici dels drets reconeguts per la present llei ha d'adequar-se, si escau, al que estableix la legislació general de protecció de dades personals i la que resulti específicament d'aplicació per raó de la naturalesa de les dades i la informació a la qual es refereix la present llei.
2. El contingut dels drets reconeguts per la present llei ha d'interpretar-se sempre en funció de la concurrència d'altres drets que poden veure's afectats per raó de la matèria, especialment dels drets fonamentals a la intimitat personal i familiar, els derivats del secret professional i el dret a la tutela judicial.
3. L'exercici dels drets i l'aplicació de la present llei han d'ajustar-se, si escau, al que estableix la legislació de l'Estat en les matèries de la seva competència que guarden relació amb el que estableix la present llei.
Disposicions finals
Disposició final primera. Habilitació per al desenvolupament
1. S'habilita el Govern per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació del que estableix la present llei. En el procés d'elaboració d'aquestes disposicions ha de garantir-se el tràmit d'audiència de les entitats legalment constituïdes, tant les que comptin amb formació acadèmica sobre la matèria com les associacions representatives de les víctimes de la desaparició forçada de menors.
2. Les normes necessàries per al desenvolupament de la present llei i els estatuts de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya han d'aprovar-se en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei.
Disposició final segona. Habilitació pressupostària
Els preceptes de la present llei que comportin despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya produeixen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.
Disposició final tercera. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».
Font i provença
Títol original: Ley 16/2020, de 22 de diciembre, de la desaparición forzada de menores en Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 4f2e0db6a892).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.