Llei 16/2020, de 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya

Article 1. Objecte i finalitat

1. La present llei té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per al reconeixement i l'efectivitat del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes en els casos de desaparició forçada de menors o d'apropiació de menors, amb la consegüent substitució d'identitat. També té per objecte facilitar les tasques d'investigació necessàries, amb la regulació dels procediments administratius necessaris, atenent les obligacions contretes per l'Estat espanyol en la Declaració universal de drets humans de l'Organització de les Nacions Unides, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, la Convenció sobre els drets del nen i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, i altres normes internacionals d'aplicació.

2. La present llei es fonamenta en el respecte als drets bàsics de les persones i s'inspira de forma expressa en els tractats internacionals en matèria de drets humans, i declara com a fins:

a) La recerca de la veritat sobre els fets ocorreguts, amb l'anàlisi detallada de les causes polítiques, sociològiques, econòmiques i antropològiques que els van fer possibles.

b) L'aplicació de l'acció de la justícia sobre els fets ocorreguts.

c) La reparació integral dels danys i perjudicis ocasionats a les víctimes i la identificació dels seus responsables; especialment, el record i la rendició d'homenatge a les víctimes.

d) L'establiment de garanties perquè no es repeteixin els fets ocorreguts.

e) L'assistència, l'atenció psicològica i l'ajut a les víctimes per personal especialitzat en el procés de reparació.

f) La contribució a la difusió del respecte als drets humans, amb la construcció de pilars sòlids sobre els quals pugui assentar-se una convivència democràtica.

Article 2. Àmbit subjectiu

1. Als efectes de la present llei, es consideren víctimes directes de la desaparició forçada de menors:

a) Les persones que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, d'haver estat objecte directe d'una sostracció forçada de la seva família d'origen i substituïda la seva veritable identitat biològica.

b) Les mares i els pares biològics que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, que el seu fill ha estat objecte de sostracció i substituïda la seva veritable identitat biològica.

c) Les mares biològiques que van ser objecte de coacció o abús de superioritat en el consentiment per a la renúncia i la posterior adopció.

d) Les mares biològiques que es van acollir a un part anònim.

2. Als efectes de la present llei, es consideren víctimes directes de la desaparició forçada de menors:

a) Les persones que tenen sospites, fonamentades en qualsevol indici documental, pericial, testifical o de qualsevol índole, de ser familiars propers fins al tercer grau i, en casos particulars, com els del període de la Guerra Civil i la primera postguerra, fins al quart grau, d'una persona objecte d'una sostracció forçada.

b) Els progenitors adoptius que acreditin que van ser víctimes de frau o engany en el procés d'adopció de persones identificades com a víctimes d'acord amb l'apartat 1.

3. Tenen la condició de desapareguts tots els menors suposadament morts dels quals no consta inscripció al Registre Civil o que no tenen entrada al cementiri pertinent, especialment els morts oficialment abans de les vint-i-quatre hores del naixement i, per tant, considerats fetus per la llei vigent fins al 2011. Paral·lelament, els familiars fins al tercer grau d'aquests desapareguts tenen la consideració de víctimes.

4. Les disposicions de la present llei obliguen els poders públics següents:

a) Les administracions públiques de Catalunya.

b) Els organismes públics, qualsevol que sigui la seva denominació i personalitat jurídica, integrats en les administracions públiques territorials incloses en la lletra a, o dependents, incloent-hi qualsevol tipus de registre.

c) Les delegacions i oficines de la Generalitat de Catalunya situades fora de Catalunya.

d) Els centres hospitalaris i de salut, sigui quina sigui la seva denominació i personalitat jurídica, pública o privada, o que depenen de les administracions públiques territorials incloses en la lletra a.

e) Els registres civils.

f) L'Administració de justícia en funcions no jurisdiccionals.

g) Els arxius de salut, assistència social, judicials, militars i històrics de titularitat pública.

h) Els cossos de seguretat i policials de Catalunya.

5. Les disposicions de la present llei obliguen els subjectes privats següents:

a) Els establiments hospitalaris o de salut, les residències, els asils, les congregacions, les fundacions, les associacions i establiments similars que existien en el moment en què es van cometre els fets objecte d'aquesta llei o els hagin succeït jurídicament i custodien arxius, legalls o qualsevol material informatiu relatiu a aquests fets.

b) L'Església catòlica, els arxius eclesiàstics que continguin dades rellevants que interessin a les víctimes, especialment els centres que van ser receptors de mares gestants, les maternitats administrades per ordes religiosos, les cases bressol, els hospicis i els orfenats.

c) Qualsevol altra persona física o jurídica que hagi pogut veure's involucrada en els fets.

6. Les víctimes poden adreçar-se a les oficines consulars situades a Catalunya per demanar-los la seva col·laboració si ho consideren necessari per a l'exercici dels drets als quals es refereix la present llei.

Article 3. Dret a la veritat

1. Les víctimes tenen dret a accedir a la documentació que pugui ser del seu interès i que es trobi als arxius i registres de qualsevol dels subjectes obligats als quals es refereix l'article 2.

2. El dret d'accés al qual es refereix l'apartat 1 comprèn, en qualsevol cas, la consulta de la documentació i l'obtenció d'una còpia, que ha de ser gratuïta als arxius públics. Als arxius privats la consulta també ha de ser gratuïta, però l'obtenció de còpia de la documentació pot estar subjecta al pagament previ de l'import de la seva realització per part del sol·licitant; aquest import no pot ser abusiu per part de la institució.

3. En el cas de l'accés als llibres dels cementiris, el dret d'accés comprèn, amb caràcter no exclusiu, la informació sobre les qüestions següents, en relació amb els familiars morts:

a) La persona que va sol·licitar l'enterrament de la persona morta.

b) Les causes declarades de la defunció.

c) El metge que va certificar la defunció.

d) L'entitat que es va fer càrrec del sepeli.

e) El lloc on es troben les cendres o les restes, si n'hi ha.

f) La còpia del full del llibre de registre de l'enterrament.

La informació és extensiva a totes les dades disponibles relatives a la inhumació de fetus i de criatures nascudes vives i mortes i registrades com a tals.

4. Les víctimes han de tenir accés complet als butlletins estadístics municipals amb els quals es conformava el padró municipal en els quals consten els naixements comunicats pels hospitals, amb la identificació dels nascuts, per districte o per hospital, la data del part, i l'edat de la mare i la seva procedència, si és d'un altre municipi.

5. Les víctimes que han estat adoptades o registrades falsament com a biològiques, i els familiars dels nascuts suposadament sostrets, tenen dret a accedir als expedients relatius a l'adopció de les persones amb les quals poden estar vinculades documentalment. A aquests efectes, el garant és l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya creada per l'article 11.

6. Les víctimes, mitjançant l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, tenen dret a ser informades i assessorades sobre els passos a seguir per accedir a la informació que consti als llibres de registres d'ingressos, parts i adopcions públiques i privades, especialment d'hospitals, clíniques, residències públiques i internats de mares solteres, amb l'objectiu de trobar documentació que les vinculi amb els seus familiars naturals, i a rebre orientació i ajut per solucionar els obstacles amb els quals es trobin.

7. Tots els establiments i organitzacions als quals es refereixen els apartats 4 i 5 de l'article 2 són susceptibles de ser investigats si declaren que la informació sol·licitada sobre naixements, bateigs, defuncions, avortaments, inhumacions, exhumacions i reduccions de restes, cremacions, adopcions, tuteles i altres fets que afecten el naixement i l'extinció de la personalitat i la determinació i modificació de les relacions paternofilials, que ha de conservar-se als arxius, no existeix.

8. Els metges, els lletrats o qualsevol altre professional que per qualsevol circumstància tinguin en el seu poder dades de les víctimes i dels seus familiars buscats tenen l'obligació de cedir-les als òrgans competents en tot allò que no resulti cobert pel secret professional, que ha d'interpretar-se de manera restrictiva i amb la ponderació obligada en relació amb el dret a la investigació de les relacions paternofilials.

9. Les víctimes tenen dret a rebre de qualsevol organisme, persona involucrada o institució tota la informació que pugui estar vinculada amb el seu cas, d'acord amb la normativa d'accés a la informació.

10. La mare biològica que durant la vigència del part anònim va lliurar el seu fill en adopció sota qualsevol circumstància, i en l'actualitat vulgui trobar-lo, pot acudir a l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya a fi de ser informada i assessorada sobre els passos a seguir per sol·licitar la recerca al Registre Civil en el qual estigui inscrit el seu fill biològic. En cas que ambdues parts accedeixin a la trobada, l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, mitjançant un equip especialitzat, ha de preparar aquesta trobada i contribuir al seu bon desenvolupament, i ha de ser la garant de la conciliació familiar entre les dues parts. Així mateix, amb l'autorització de la persona adoptada, ha de sol·licitar al Registre Civil que, en nota marginal, s'inscrigui la identitat de la mare biològica. Si la persona adoptada no vol conèixer la mare, però sí vol que consti el seu nom, l'Oficina, amb l'autorització de la persona adoptada, ha d'instar al Registre Civil a la inscripció; en cas contrari, no es facilitarà informació de la identitat de la persona adoptada a la seva mare biològica.

11. L'incompliment de les obligacions establertes en els apartats anteriors és sancionat administrativament, sens perjudici de la possible responsabilitat penal. Les infraccions i les sancions aplicables han de determinar-se per llei.

Article 4. Dret a la tutela judicial

1. Les exhumacions que siguin necessàries per fer efectius els drets de les víctimes, tant en terrenys de titularitat pública com privada, són sufragades per la Generalitat de Catalunya i les realitza l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.

2. Les proves necessàries per fer efectius els drets de les víctimes han de dur-se a terme, a instància de part legítima o d'ofici, sempre de forma gratuïta, pels òrgans públics especialitzats.

3. Les restes exhumades que no siguin reclamades pels que tenen la consideració d'interessats han de ser novament sepultades, en les condicions de dignitat suficients, per part dels ajuntaments, en el terme municipal on hagin estat trobades, i de manera que, si és necessari, puguin tornar a recuperar-se.

4. Les autoritats policials i judicials i medicoforenses han d'assegurar sempre la cadena de custòdia de les restes exhumades i traslladades per a l'anàlisi pericial i la identificació, perquè pugui servir de prova material i pericial a les persones considerades víctimes d'acord amb el que estableix l'article 2, les quals, a més, poden sol·licitar mostres sota cadena de custòdia per realitzar anàlisis pericials privades.

5. Cada administració censal ha de posar a disposició de l'autoritat policial i judicial, a requeriment d'aquesta, les dades informatitzades sobre els naixements i les defuncions ocorreguts en cadascuna de les províncies o districtes dels nens compresos entre zero i cinc anys, en els casos de censos quinquennals, i entre zero i un any, en els casos de censos anuals. Ha d'iniciar-se amb el cens de 1936.

6. L'oficina del Registre Civil, o, si escau, l'Institut d'Estadística de Catalunya o els òrgans competents, han de proporcionar, també de manera informatitzada, les dades sobre els naixements, els avortaments i les defuncions, així com les modificacions de filiació.

7. L'Administració ha de salvaguardar la seguretat i la intimitat de les víctimes contra ingerències il·legítimes i ha de protegir-les d'actes d'intimidació i represàlia o de qualsevol altre acte que pugui ofendre-les o denigrar-les.

8. La memòria anual que el Consell de Justícia de Catalunya ha de presentar al Parlament d'acord amb el que estableix l'article 98.2.h de l'Estatut d'autonomia sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya ha d'incloure una estadística i una relació de dades desagregades referents a les actuacions judicials a Catalunya que s'hagin impulsat o estiguin en tràmit als partits judicials de Catalunya relatives a la desaparició forçada de menors. Aquestes dades no han de ser, en cap cas, dades de caràcter personal.

9. La memòria anual que el fiscal superior de Catalunya ha de presentar al Parlament d'acord amb el que estableix l'article 96.3 de l'Estatut d'autonomia ha d'informar de les diligències d'investigació i les actuacions impulsades d'ofici a Catalunya en relació amb el fenomen de la desaparició forçada de menors, així com de les persecucions d'il·lícits penals seguides arran de denúncies presentades per persones físiques, entitats privades o organismes públics.

Article 5. Dret a la reparació

1. Les víctimes tenen dret al coneixement i a la restitució de la seva veritable identitat, i al reconeixement d'aquesta identitat a tots els efectes. En conseqüència, poden dur a terme les accions de rectificació en tots els registres, documents i organismes públics o privats en els quals sigui necessari, amb la col·laboració de les administracions pertinents.

2. Les víctimes tenen dret a realitzar accions de reparació de danys i perjudicis contra les persones i institucions responsables de la privació dels seus drets.

3. Les víctimes, si ambdues parts s'avenen, tenen dret a la trobada acompanyades per professionals d'un servei públic especialitzat i gratuït que ha de preparar i fer possible aquesta trobada.

Article 6. Dret a les garanties de no repetició

Els poders públics, per evitar la repetició de fets similars als que són objecte de la present llei, han d'impulsar les mesures següents:

a) Campanyes d'informació i sensibilització.

b) Difusió, als mitjans de comunicació públics, de campanyes d'informació sobre aquests fets.

c) Exposició d'aquests fets en els programes educatius de l'ensenyament reglat.

d) Formació específica per a la policia judicial, la policia autonòmica i les policies locals, jutges i fiscals i metges forenses.

e) Formació del personal docent i dels professionals de la informació sobre aquests fets, que han de fonamentar-se en investigacions universitàries acreditades i en els relats de les víctimes contrastats de manera fefaent.

f) Organització d'actes d'homenatge i reconeixement a les víctimes d'aquests delictes.

g) Institució d'un dia en memòria dels menors que han estat objecte de la desaparició forçada, i de les seves famílies.

h) Adopció de les propostes de reforma legal i administrativa en matèria de transparència i accés a la informació en els processos d'acolliment, adopció i tutela, jurisdicció de menors, així com en la inspecció dels establiments sanitaris públics i privats i en els registres civils per introduir les garanties i els procediments de gestió i verificació tendents a l'eradicació de les conductes constitutives de sostracció de menors, alteració il·lícita de l'estat civil i tràfic d'éssers humans.

Article 7. Obligacions dels poders públics

1. Els poders públics estan obligats, en els termes establerts per la legislació corresponent, a prevenir i sancionar les desaparicions forçades de menors; a cercar i identificar els menors apropiats i restituir-los a les seves famílies d'origen; i a revisar, i si escau, anul·lar, els procediments d'adopció que tinguin el seu origen en una desaparició forçada, ja sigui d'ofici o a instància de les víctimes.

2. Els poders públics han de tramitar i resoldre les peticions formulades per les víctimes en l'exercici dels drets que conté la present llei, de conformitat amb el que disposa la legislació sobre procediment administratiu comú o la que sigui d'aplicació per raó de la matèria.

3. Els poders públics han de vetllar per garantir a les víctimes l'accés a la informació i els arxius dels seus casos, o la informació que pugui servir per aclarir-los, en entitats públiques i privades, com les que indica l'article 2.

4. Els poders públics han de facilitar l'accés als arxius en els casos en els quals es cerquin familiars biològics.

5. Els poders públics han de desenvolupar i aplicar polítiques de memòria col·lectiva adequades per aconseguir la reparació i la no repetició dels delictes comesos.

6. Durant la investigació dels fets, les víctimes tenen dret al suport jurídic gratuït que pugui contribuir a aquesta investigació, en els termes establerts per la legislació d'aplicació. Així mateix, durant la investigació dels fets i en el moment en el qual es dilucidi la veritat o la impossibilitat d'obtenir-la, les víctimes han de poder accedir a un suport psicològic gratuït.

7. Els cossos policials autonòmics i locals han de col·laborar en la investigació dels fets i donar suport a les accions administratives i judicials.

8. Els poders públics han d'establir les actuacions administratives necessàries per facilitar a les víctimes l'accés a la documentació oficial i a la documentació dels llibres de part i de naixement d'hospitals, clíniques i cases de maternitat, així com el suport actiu en els processos judicials oberts.

9. Els poders públics han d'instar d'ofici, a través de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, a la investigació policial dels casos, si se sospita d'un possible delicte de desaparició forçada o d'usurpació d'identitat d'un menor, com els que poden derivar-se de naixements registrats de mares majors de cinquanta anys, altres circumstàncies que no puguin justificar un possible embaràs real a partir de pràctiques de concepció assistides mèdicament i les proves d'ADN pertinents que corroborin la filiació natural.

10. Els poders públics, en el mateix sentit, han de promoure una investigació adequada en els casos de persones que consten com a fills biològics i que han tingut coneixement que no ho són, i de les persones amb irregularitats greus en la seva adopció.

Article 8. Obligacions dels subjectes privats

1. Els subjectes privats subjectes a les obligacions de la present llei han de donar resposta a les peticions formulades per les víctimes en el termini de tres mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud.

2. En cas de manca de resposta o de resposta evasiva o incompleta, les víctimes poden presentar una demanda davant els òrgans competents de la jurisdicció civil en defensa del seu dret.

Article 9. Base de dades d'afectats

1. Ha de crear-se, sota la direcció de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, una base de dades d'afectats. En l'elaboració i funcionament d'aquesta base de dades han de participar els representants de les entitats legalment constituïdes, tant les que comptin amb formació acadèmica sobre la matèria com les associacions representatives de les víctimes de la desaparició forçada de menors.

2. Els interessats tenen dret a accedir a la base de dades en relació amb la informació que els afecta directament i se'ls ha de proporcionar còpia de la documentació corresponent. L'accés a la base de dades amb finalitats d'investigació es regeix per la normativa d'aplicació en aquesta matèria.

Article 10. Base de dades d'identificadors d'ADN

1. Ha de crear-se una base de dades d'identificadors d'ADN, de caràcter gratuït, que contingui tota la informació rellevant en relació amb els fets que són objecte de la present llei.

2. Han de conservar-se les mostres de restes òssies o material genètic de les diverses exhumacions realitzades, amb la seqüència d'ADN, i han de facilitar-se a les víctimes interessades en el cas que vulguin realitzar un contraanàlisi privat per compte seu, el qual haurà de realitzar-se en un laboratori acreditat. En aquest cas, es realitzaran els contraanàlisis oportuns fins a l'esclariment total de la seqüenciació de l'ADN correcte, i la Generalitat de Catalunya n'ha d'assumir els costos.

3. Les víctimes que hagin interposat una denúncia pels fets objecte de la present llei poden sol·licitar que se'ls prenguin mostres per seqüenciar el seu ADN a fi que puguin ser comparades amb altres dades emmagatzemades, prèvia acompliment, si escau, dels corresponents requisits legals. Aquestes proves han de ser analitzades en un termini de tres mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, evitant el deteriorament de les mostres i agilitzant així tot el procés, especialment, en el cas de persones d'edat avançada. En cas de dubte sobre els resultats, es pot instar a realitzar un contraanàlisi privat; i en cas de discrepància en els resultats, hauran de realitzar-se tantes proves genètiques com sigui necessari fins a la seqüenciació correcta de l'ADN, i la Generalitat de Catalunya n'ha d'assumir els costos.

4. La víctima, en cas que disposi d'una analítica feta que consti en un altre registre d'ADN públic d'alguna comunitat autònoma, pot sol·licitar que s'incorpori a la base de dades d'identificadors d'ADN per a la corresponent confrontació.

Article 11. Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya

1. Es crea l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya com a ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada.

2. La composició, el règim de funcionament, el règim econòmic i financer i la resta de regulació específica de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya han de determinar-se per reglament.

3. Correspon a l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya el reconeixement de la condició de víctima als efectes de la present llei. L'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya ha de reconèixer la condició de víctima a les persones que s'ajustin a la definició establerta per l'article 2 i quan els fets van succeir presumptament al territori de Catalunya, per obtenir el suport necessari, públic i gratuït, per investigar els casos fins a la seva total dilucidació i, si escau, acompanyar les víctimes en la trobada amb els seus familiars. Aquest reconeixement ha d'estendre's als actes que s'organitzin en memòria de les persones afectades per aquests fets.

4. L'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya ha d'informar els usuaris, ha d'orientar-los cap als responsables de cada servei i ha de supervisar les actuacions per poder garantir els drets de les víctimes.