Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual

Article 1. Objecte

1. S'estableix un sistema d'ajudes públiques en benefici de les víctimes directes i indirectes dels delictes dolosos i violents, comesos a Espanya, amb el resultat de mort, o de lesions corporals greus, o de danys greus en la salut física o mental.

2. Es beneficiaran igualment de les ajudes previstes per aquesta llei les víctimes de violència sexual en el sentit de l'article 3.1 de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, incloses les víctimes d'homicidi subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual.

Article 2. Beneficiaris

1. Podran accedir a aquestes ajudes les persones que, en el moment de perpetrar-se el delicte, siguin espanyoles o nacionals d'algun altre estat membre de la Unió Europea o que, no sent-ho, resideixin habitualment a Espanya, siguin nacionals d'un altre estat que reconegui ajudes anàlogues als espanyols en el seu territori.

Igualment, podran accedir a les ajudes les dones nacionals de qualsevol altre estat que es trobin a Espanya, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, quan l'afectada sigui víctima de violències sexuals en el sentit de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, incloses les víctimes d'homicidi subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual, o víctima de violència de gènere en els termes previstos en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

La condició de víctima de violència de gènere o violència sexual s'haurà d'acreditar per qualsevol dels mitjans de prova següents: a) Mitjançant la sentència condemnatòria. b) Mitjançant la resolució judicial que hagués acordat com a mesura cautelar de protecció de la víctima la prohibició d'aproximació o la presó provisional de l'inculpat. c) De la forma establerta en l'article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, o en l'article 37 de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual.

En el cas de defunció com a conseqüència de la violència patida, el que preveuen els paràgrafs anteriors serà exigible respecte de les persones beneficiàries a títol de víctimes indirectes, amb independència de la nacionalitat o residència habitual de la víctima morta.

2. Podran accedir a aquestes ajudes, a títol de víctimes directes, les persones que pateixin lesions corporals greus o danys greus en la seva salut física o mental com a conseqüència directa del delicte, incloses les víctimes de la violència vicària, prevista en l'article 1.4 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, quan el seu familiar o persona propera menor d'edat mori com a conseqüència del delicte.

3. Són beneficiaris a títol de víctimes indirectes, en el cas de mort, i amb referència sempre a la data d'aquesta, les persones que reuneixin les condicions que s'indiquen a continuació: a) El cònjuge del mort, si no estigués separat legalment, o la persona que hagués conviscut amb el mort de forma permanent amb una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, amb independència de la seva orientació sexual, durant, almenys, els dos anys anteriors al moment de la mort, tret que haguessin tingut descendència en comú, en aquest cas n'hi ha prou amb la mera convivència. b) Els fills del mort, que depenguessin econòmicament d'ell, amb independència de la seva filiació o de la seva condició de pòstums. Es presumirà econòmicament dependents del mort els fills menors d'edat i majors incapacitats. c) Els fills que, no sent-ho del mort, ho fossin de les persones previstes en el paràgraf a) anterior, sempre que depenguessin econòmicament d'aquell. d) A falta de les persones previstes pels paràgrafs a), b) i c) anteriors, seran beneficiaris els pares de la persona morta si depenguessin econòmicament d'ella.

4. En concórrer diversos beneficiaris a títol de víctimes indirectes, la distribució de la quantitat a què ascendeixi l'ajuda s'efectuarà de la forma següent: a) La quantitat es dividirà en dues meitats. Una correspondrà al cònjuge o a la persona que hagués conviscut amb el mort en els termes del paràgraf a) de l'apartat anterior. L'altra meitat correspondrà als fills previstos pels paràgrafs b) i c) de l'apartat anterior, i es distribuirà entre tots ells per parts iguals. b) Si els beneficiaris són els pares del mort, la quantitat a la qual ascendeixi l'ajuda es repartirà entre ells per parts iguals.

5. Seran també beneficiaris a títol de víctimes indirectes els pares del menor que mori com a conseqüència directa del delicte.

Article 3. Supòsits especials de denegació o limitació

1. Es podrà denegar l'ajuda pública o reduir-ne l'import quan la seva concessió total o parcial fos contrària a l'equitat o a l'ordre públic atenent les circumstàncies següents declarades per sentència: a) El comportament del beneficiari si hagués contribuït, directament o indirectament, a la comissió del delicte, o a l'agreujament dels seus perjudicis. b) Les relacions del beneficiari amb l'autor del delicte, o la seva pertinença a una organització dedicada a les accions delictives violentes.

2. Si el mort com a conseqüència del delicte estigués incurs en alguna de les causes de denegació o limitació de les ajudes previstes en l'apartat anterior, podran accedir-hi els beneficiaris a títol de víctimes indirectes, si quedessin en situació de desemparament econòmic.

Article 4. Concepte de lesions i danys

1. Als efectes d'aquesta Llei, són lesions greus les que menyscaben la integritat corporal o la salut física o mental i que incapacitin amb caràcter temporal o permanent la persona que les hagués patit.

No es considerarà incapacitat permanent la que no suposi un grau de minusvalidesa d'almenys el 33 per cent.

2. Les lesions corporals o els danys a la salut física o mental hauran de tenir entitat suficient perquè, d'acord amb la legislació de la Seguretat Social, tingués lloc una declaració d'invalidesa permanent en qualsevol dels seus graus o una situació d'incapacitat temporal superior a sis mesos.

3. Reglamentàriament es determinaran el procediment i l'òrgan competent per a la qualificació de les lesions o danys a la salut.

Article 5. Incompatibilitats

1. La percepció de les ajudes regulades en aquesta Llei no serà compatible amb la percepció de les indemnitzacions per danys i perjudicis causats pel delicte, que s'estableixin mitjançant sentència.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, serà procedent l'eventual abonament de tota o part de l'ajuda regulada en aquesta Llei i normes de desenvolupament quan el culpable del delicte hagi estat declarat en situació d'insolvència parcial, sense que en cap cas es pugui percebre per ambdós conceptes un import superior al fixat en la resolució judicial.

2. Igualment, les ajudes previstes en aquesta Llei seran incompatibles amb les indemnitzacions o ajudes econòmiques a les quals el beneficiari tingués dret a través d'un sistema d'assegurança privada, així com, en el supòsit d'incapacitat temporal de la víctima, amb el subsidi que li pogués correspondre per tal incapacitat en un règim públic de Seguretat Social.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, seria procedent l'eventual abonament de l'ajuda regulada en aquesta Llei i normes de desenvolupament al beneficiari d'una assegurança privada quan l'import de la indemnització a percebre en virtut d'aquesta fos inferior al fixat en la sentència, sense que la diferència a pagar pugui superar el barem fixat.

3. En els supòsits de lesions o danys determinants de la incapacitat permanent o mort de la víctima, la percepció de les ajudes serà compatible amb la de qualsevol pensió pública que el beneficiari tingués dret a percebre.

4. Les ajudes per incapacitat permanent seran compatibles amb les d'incapacitat temporal.

Article 6. Criteris per determinar l'import de les ajudes

1. L'import de les ajudes no podrà superar en cap cas la indemnització fixada en la sentència. L'import esmentat es determinarà mitjançant l'aplicació de les regles següents, en la mesura que no superi la quantia esmentada: a) Si es produeix situació d'incapacitat temporal, la quantitat a percebre serà l'equivalent al doble de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) diari, durant el temps en què l'afectat es trobi en tal situació després de transcorreguts els sis primers mesos. b) Si es produeixen lesions invalidants, la quantitat a percebre com a màxim es referirà a l'IPREM mensual vigent en la data en què es consolidin les lesions o danys a la salut i dependrà del grau d'incapacitació d'acord amb l'escala següent: Incapacitat permanent parcial: quaranta mensualitats. Incapacitat permanent total: seixanta mensualitats. Incapacitat permanent absoluta: noranta mensualitats. Gran invalidesa: cent trenta mensualitats. c) En els casos de mort, l'ajuda màxima a percebre serà de cent vint mensualitats de l'IPREM vigent en la data en què es produeixi el decés.

2. L'import de l'ajuda s'establirà mitjançant l'aplicació de coeficients correctors sobre les quanties màximes previstes en l'apartat anterior, en la forma que es determini reglamentàriament i atenent: a) La situació econòmica de la víctima i de la persona beneficiària. b) El nombre de persones que depenguessin econòmicament de la víctima i de la persona beneficiària. c) El grau d'afectació o menyscabament que hagués patit la víctima dins dels límits de la situació que li correspongués d'entre les previstes per l'article 6.1.b) d'aquesta llei. En el supòsit que l'afectada sigui víctima de violències sexuals en el sentit de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, o víctima de violència de gènere en els termes previstos en l'article 2.1 d'aquesta llei, l'import de l'ajuda, calculat d'acord amb el que estableixen els apartats anteriors, s'incrementarà en un vint-i-cinc per cent. En els casos de mort com a conseqüència d'alguna d'aquestes formes de violència, l'ajuda s'incrementarà en un vint-i-cinc per cent per als beneficiaris fills menors d'edat o majors respecte dels quals s'hagin establert judicialment mesures de suport.

3. En el supòsit previst per l'article 2.5 d'aquesta Llei, l'ajuda consistirà únicament en el rescabalament de les despeses funeràries que haguessin satisfet efectivament els pares o tutors del menor mort, en la quantia màxima que es determini reglamentàriament.

4. En els supòsits de violències sexuals i de violències de gènere que causin a la víctima danys en la seva salut mental, l'import de l'ajuda sufragarà la reparació econòmica dels danys i perjudicis patits, i s'hauran d'avaluar, almenys, els conceptes següents: a) El dany físic i mental, inclòs el dany a la dignitat, el dolor, el sofriment i l'angoixa emocional. b) La pèrdua d'oportunitats, incloses les oportunitats d'educació, ocupació i prestacions socials. c) Els danys materials i la pèrdua d'ingressos, inclòs el lucre cessant. d) El dany social, inclosa l'exclusió de la família o comunitat. e) El tractament terapèutic, social i de salut sexual i reproductiva lliurement elegit per la víctima, en la quantia màxima que es determini reglamentàriament. f) Les activitats domèstiques i de cures no remunerades. Serà procedent la concessió d'aquesta ajuda fins i tot quan les lesions o danys patits per la víctima no siguin determinants d'incapacitat temporal. En qualsevol cas, l'ajuda prevista per aquest apartat serà compatible amb la que correspongués a la víctima si les lesions o danys patits produïssin incapacitat temporal o lesions invalidants.

Article 7. Prescripció de l'acció

1. L'acció per sol·licitar les ajudes prescriu pel transcurs del termini d'un any, comptat des de la data en què es va produir el fet delictiu. El termini de prescripció quedarà suspès des que s'iniciï el procés penal per aquests fets, i tornarà a córrer un cop recaigui resolució judicial ferma que posi fi provisional o definitivament al procés i li hagi estat notificada personalment a la víctima.

No obstant això, en el supòsit de violències sexuals i de violència de gènere, el termini de prescripció serà de cinc anys i no l'afectarà el transcurs del mateix des que es va produir el fet causant, i començarà a comptar-se en tot cas des que recaigui resolució judicial ferma que posi fi provisional o definitivament al procés o des del moment en què s'acrediti la condició de víctima d'acord amb el que estableix l'article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, o l'article 37 de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, sens perjudici del que estableix l'article 10 d'aquesta llei. Si no s'hagués substanciat procediment judicial, el termini de prescripció de cinc anys començarà a comptar des de la comissió del fet delictiu.

2. En els supòsits en què com a conseqüència directa de les lesions corporals o danys en la salut es produís el decés, s'obrirà un nou termini de la mateixa durada per sol·licitar l'ajuda o, si escau, la diferència que fos procedent entre la quantia satisfeta per tals lesions o danys i la que correspongui per la mort; el mateix s'observarà quan, com a conseqüència directa de les lesions o danys, es produís una situació de major gravetat a la qual correspongui una quantitat superior.

Reglamentàriament es determinarà el procediment per comprovar el nexe causal en els supòsits previstos per aquest apartat.

Article 8. Competències

1. Les sol·licituds d'ajuda presentades a l'empara d'aquesta Llei seran tramitades i resoltes pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

2. Les seves resolucions i actes de tràmit que determinin la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió podran ser impugnades pels interessats davant la Comissió Nacional d'Ajuda i Assistència a les Víctimes de Delictes Violents i contra la Llibertat Sexual, creada per l'article 11 d'aquesta Llei.

Aquest procediment d'impugnació tindrà caràcter substitutiu del recurs ordinari, en els termes de l'article 107.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 9. Procediment

1. Les sol·licituds de les ajudes, adreçades al Ministeri d'Economia i Hisenda, es podran presentar per l'interessat o pel seu representant en qualsevol de les formes previstes per l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i contindran els extrems a què es refereix l'article 70.1 d'aquesta Llei.

2. Les sol·licituds d'ajuda que es formulin hauran de contenir, a més, les dades següents: a) Acreditació documental del decés, si escau, i de la condició de beneficiari a títol de víctima indirecta. b) Descripció de les circumstàncies en què s'hagués comès el fet que presenti caràcters de delicte dolós violent, amb indicació de la data i el lloc de la seva comissió. c) Acreditació que els fets van ser denunciats davant l'autoritat pública. d) Declaració sobre les indemnitzacions i ajudes percebudes per l'interessat o dels mitjans de què disposa per obtenir qualsevol tipus d'indemnització o ajuda per tals fets. e) Còpia de la resolució judicial ferma que posi fi al procés penal, ja sigui sentència, acte de rebel·lia o que declari l'arxivament per mort de la persona culpable, o declari el sobreseïment provisional de la causa o el sobreseïment lliure per donar-se els supòsits previstos pels articles 383, 641.2.è o 637.3.è de la Llei d'enjudiciament criminal, respectivament.

3. El Ministeri d'Economia i Hisenda podrà sol·licitar a les autoritats policials, al Ministeri Fiscal o als Jutjats o Tribunals la informació que necessiti per resoldre sobre les sol·licituds d'ajuda. Podrà procedir, o ordenar que es procedeixi, a qualsevol classe d'investigació pertinent als seus propis fins.

4. El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques podrà també recaptar de qualsevol persona física o jurídica, entitat o administració pública, l'aportació d'informes sobre la situació professional, financera, social o fiscal de l'autor del fet delictiu i de la víctima, sempre que tal informació resulti necessària per a la tramitació i resolució dels expedients de concessió d'ajudes, o l'exercici de les accions de subrogació o repetició. Podrà igualment ordenar les investigacions pericials necessàries per a la determinació de la durada i gravetat de les lesions o danys a la salut produïts a la víctima. La informació obtinguda d'aquesta manera no podrà ser utilitzada per a altres fins que els de la instrucció de l'expedient de sol·licitud d'ajuda, quedant prohibida la seva divulgació.

5. La resolució serà adoptada després de sentir les al·legacions de l'interessat en tràmit d'audiència i conèixer l'informe del Servei Jurídic de l'Estat, que intervindran sempre en la tramitació dels expedients.

Article 10. Concessió d'ajudes provisionals

1. Podran concedir-se ajudes provisionals amb anterioritat que recaigui resolució judicial ferma que posi fi al procés penal, sempre que quedi acreditada la precària situació econòmica en què hagués quedat la víctima o els seus beneficiaris.

Reglamentàriament es determinaran els criteris en virtut dels quals es considerarà precària la situació econòmica de la víctima del delicte, als efectes de poder accedir a la concessió d'ajudes provisionals.

En els supòsits en què la víctima del delicte tingui la consideració de víctima de violències sexuals o de violència de gènere, en els termes previstos en l'article 2.1 d'aquesta llei, podran concedir-se les ajudes provisionals qualsevol que sigui la situació econòmica de la víctima o dels seus beneficiaris.

2. Podrà sol·licitar-se l'ajuda provisional un cop la víctima hagi denunciat els fets davant les autoritats competents o quan es segueixi d'ofici procés penal per als mateixos.

3. La sol·licitud d'ajuda provisional haurà de contenir, a més dels extrems a què es refereix l'article 66.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, les dades següents: a) La qualificació de les lesions o danys a la salut, així com els danys a les víctimes de violències sexuals, realitzada per l'òrgan i mitjançant el procediment que es determini reglamentàriament. b) Acreditació documental del decés, si escau, i de la condició de beneficiari a títol de víctima indirecta. c) Informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis raonables per suposar que el decés, les lesions o els danys s'han produït per un fet amb caràcters de delicte violent, dolós o contra la llibertat sexual.

4. L'ajuda provisional no podrà ser superior al 80 per cent de l'import màxim d'ajuda establert per aquesta llei per als supòsits de mort, lesions corporals greus, danys greus en la salut o danys per delictes contra la llibertat sexual, segons correspongui.

La seva quantia s'establirà mitjançant l'aplicació dels coeficients correctors als quals es refereix l'article 6.2.

5. L'ajuda provisional podrà ser satisfeta d'una sola vegada o mitjançant abonaments periòdics, que se suspendran en produir-se algun dels supòsits previstos per l'article 14 d'aquesta Llei.

Article 11. Comissió Nacional d'Ajuda i Assistència a les Víctimes de Delictes Violents i contra la Llibertat Sexual

1. Es crea la Comissió Nacional d'Ajuda i Assistència a les Víctimes de Delictes Violents i contra la Llibertat Sexual, que serà competent per resoldre els procediments d'impugnació de les resolucions del Ministeri d'Economia i Hisenda en matèria de les ajudes regulades per aquesta Llei.

La Comissió Nacional no estarà sotmesa a instruccions jeràrquiques i resoldrà els procediments d'impugnació de les resolucions del Ministeri d'Economia i Hisenda, així com els recursos extraordinaris de revisió contra els seus propis acords amb respecte als principis, garanties i terminis que les lleis reconeixen als ciutadans i als interessats en tot procediment administratiu.

2. El Govern, a proposta dels Ministres de Justícia, d'Economia i Hisenda i de l'Interior, establirà la composició i el règim de funcionament de la Comissió Nacional. Estarà presidida per un magistrat nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial, i integrada per representants de l'Administració General de l'Estat i, si escau, d'organitzacions vinculades a l'assistència i defensa de les víctimes. En qualsevol cas, correspondrà una de les seves vocalies a un representant del Ministeri Fiscal, nomenat a proposta del Fiscal General de l'Estat.

3. Els acords de la Comissió Nacional, en resoldre els procediments d'impugnació previstos per aquesta Llei, posaran fi a la via administrativa.

Article 12. Procediment d'impugnació

1. Els interessats podran impugnar les resolucions del Ministeri d'Economia i Hisenda en matèria de les ajudes regulades per aquesta Llei davant la Comissió Nacional en el termini d'un mes des de la seva notificació personal als interessats.

Transcorregut aquest termini sense haver-se impugnat la resolució, aquesta serà ferma a tots els efectes, sens perjudici, si escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió davant el Ministeri d'Economia i Hisenda.

2. La impugnació podrà fonamentar-se en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos en els articles 62 i 63 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Els vicis i defectes que facin anul·lable l'acte no podran ser al·legats pels causants dels mateixos.

3. La impugnació podrà formular-se davant el Ministeri d'Economia i Hisenda o davant la Comissió Nacional.

Si es formula davant el Ministeri d'Economia i Hisenda, aquest haurà de remetre-la a la Comissió Nacional en el termini de deu dies, amb el seu informe i una còpia completa i ordenada de l'expedient.

4. Transcorreguts tres mesos des de la formulació de la impugnació sense que s'adopti acord per la Comissió Nacional, es podrà entendre desestimada la impugnació, tret del supòsit previst per l'article 43.3.b) de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i quedarà expedita la via del recurs contenciós-administratiu.

Article 13. Acció de subrogació de l'Estat

L'Estat se subrogarà de ple dret, fins a l'import total de l'ajuda provisional o definitiva satisfeta a la víctima o als beneficiaris, en els drets que assisteixin els mateixos contra l'obligat civilment pel fet delictiu. La repetició de l'import de l'ajuda contra l'obligat civilment pel fet delictiu es realitzarà, si escau, mitjançant el procediment administratiu d'apremi previst en el Reglament General de Recaptació.

L'Estat podrà mostrar-se part en el procés penal o civil que es segueixi, sens perjudici de l'acció civil que exerciti el Ministeri Fiscal.

Article 14. Acció de repetició de l'Estat

L'Estat podrà exigir el reemborsament total o parcial de l'ajuda concedida, pel procediment previst en el Reglament General de Recaptació, en els casos següents:

a) Quan per resolució judicial ferma es declari la inexistència del delicte a què es refereix aquesta Llei.

b) Quan amb posterioritat al seu abonament, la víctima o els seus beneficiaris obtinguessin per qualsevol concepte la reparació total o parcial del perjudici patit en els tres anys següents a la concessió de l'ajuda, en els termes establerts en l'article 5 d'aquesta Llei.

c) Quan l'ajuda s'hagués obtingut sobre la base de l'aportació de dades falses o deliberadament incompletes o a través de qualsevol altra forma fraudulenta, així com l'omissió deliberada de circumstàncies que determinessin la denegació o reducció de l'ajuda sol·licitada.

d) Quan la indemnització reconeguda en la sentència sigui inferior a l'ajuda provisional.

e) Quan amb posterioritat al seu abonament s'hagués d'efectuar un nou repartiment de l'ajuda, per la concurrència de nous beneficiaris.

f) Quan de les circumstàncies declarades en sentència es dedueixi la concurrència d'alguna de les causes de denegació o reducció previstes en l'article 3 d'aquesta Llei.

Article 15. Deures d'informació

1. Els Jutges i Magistrats, membres de la Carrera Fiscal, autoritats i funcionaris públics que intervinguin per raó del seu càrrec en la investigació de fets que presentin caràcters de delictes dolosos violents i contra la llibertat sexual, informaran les presumptes víctimes sobre la possibilitat i el procediment per sol·licitar les ajudes regulades en aquesta Llei.

2. Les autoritats policials encarregades de la investigació de fets que presentin caràcters de delicte recolliran en les actuacions que instrueixin totes les dades necessàries d'identificació de les víctimes i de les lesions que se'ls apreciïn. Igualment, tenen l'obligació d'informar la víctima sobre el curs de les seves investigacions, tret que amb això es posi en perill el resultat.

3. En totes les fases del procediment d'investigació l'interrogatori de la víctima s'haurà de fer amb respecte a la seva situació personal, als seus drets i a la seva dignitat.

4. El Secretari judicial tindrà cura que la víctima d'un fet que presenti caràcters de delicte, en el mateix moment de realitzar la denúncia o, en tot cas, en la seva primera compareixença davant l'òrgan competent, sigui informada en termes clars de les possibilitats d'obtenir en el procés penal la restitució i reparació del dany patit i de les possibilitats d'aconseguir el benefici de la justícia gratuïta. Igualment tindrà cura que la víctima sigui informada de la data i el lloc de celebració del judici corresponent i que li sigui notificada personalment la resolució que recaigui, encara que no sigui part en el procés.

5. El Ministeri Fiscal tindrà cura de protegir la víctima de tota publicitat no desitjada que reveli dades sobre la seva vida privada o la seva dignitat, i podrà sol·licitar la celebració del procés penal a porta tancada, d'acord amb el que preveu la legislació processal.

Fins i tot quan el procés es vegi abocat a resolució que posi fi al procés penal pels supòsits de rebel·lia, arxivament per mort del culpable, o pogués recaure sobreseïment provisional de la causa o el sobreseïment lliure per donar-se els supòsits previstos pels articles 383, 641.2.è o 637.3.è de la Llei d'enjudiciament criminal, o hagués recaigut ja resolució judicial ferma, sempre que existissin indicis raonables d'haver-se comès els delictes objecte d'aplicació d'aquesta llei, el Ministeri Fiscal, un cop recaptat l'informe forense, estarà obligat a sol·licitar i recaptar, fins i tot amb la interposició dels recursos oportuns, la informació relativa a la identitat de la víctima, els danys físics i psíquics patits, la seva connexió causal amb els fets indiciàriament constitutius de delicte i, en definitiva, qualsevol prova conduent a l'obtenció de l'ajuda pública prevista en aquesta llei.

El Ministeri Fiscal actuarà de la mateixa manera en els casos en què no s'hagi substanciat procés per haver-se acreditat la violència per mitjans no judicials.

Article 16. Oficines d'assistència a les víctimes

1. El Ministeri de Justícia i Interior procedirà, d'acord amb les previsions pressupostàries, a la implantació d'oficines d'assistència a les víctimes en totes aquelles seus de Jutjats i Tribunals o en totes aquelles Fiscalies en les quals les necessitats ho exigeixin.

2. En relació amb les activitats dutes a terme per aquestes oficines, el Ministeri de Justícia i Interior podrà establir convenis per a l'encàrrec de gestió amb les Comunitats Autònomes i amb les Corporacions locals.