Text legal · Traducció no oficial

Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 5/2012
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Llei que regula la mediació com a mètode adequat de solució de controvèrsies en assumptes civils i mercantils, establint els seus principis informadors, l'estatut del mediador, el procediment de mediació i l'execució dels acords resultants. Incorpora al dret espanyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre la mediació en assumptes civils i mercantils.

A qui afecta i abast

S'aplica a les mediacions en assumptes civils o mercantils, inclosos els conflictes transfronterers, sempre que no afectin drets i obligacions que no siguin a disposició de les parts. Queden excloses la mediació penal, la mediació amb les Administracions públiques i la mediació laboral.

Text traduït (no oficial)

PREÀMBUL

I

Una de les funcions essencials de l'Estat de dret és la garantia de la tutela judicial dels drets dels ciutadans. Aquesta funció implica el repte de la implantació d'una justícia de qualitat capaç de resoldre els diversos conflictes que sorgeixen en una societat moderna i, alhora, complexa.

En aquest context, des de la dècada dels anys setanta del segle passat, s'ha recorregut a nous sistemes alternatius de resolució de conflictes, entre els quals destaca la mediació, que ha anat cobrant una importància creixent com a instrument complementari de l'Administració de Justícia.

Entre els avantatges de la mediació cal destacar la seva capacitat per donar solucions pràctiques, efectives i rendibles a determinats conflictes entre parts i això la configura com una alternativa al procés judicial o a la via arbitral, dels quals s'ha de delimitar amb claredat. La mediació està construïda al voltant de la intervenció d'un professional neutral que facilita la resolució del conflicte per les mateixes parts, d'una forma equitativa, permetent el manteniment de les relacions subjacents i conservant el control sobre el final del conflicte.

II

Malgrat l'impuls que en els darrers anys ha experimentat a Espanya, en l'àmbit de les Comunitats Autònomes, fins a l'aprovació del Reial decret llei 5/2012 es mancava d'una ordenació general de la mediació aplicable als diversos assumptes civils i mercantils, alhora que n'assegurés la connexió amb la jurisdicció ordinària, fent efectiu el primer dels eixos de la mediació, que és la desjudicialització de determinats assumptes, que poden tenir una solució més adaptada a les necessitats i interessos de les parts en conflicte que la que podria derivar-se de la previsió legal.

La mediació, com a fórmula d'autocomposició, és un instrument eficaç per a la resolució de controvèrsies quan el conflicte jurídic afecta drets subjectius de caràcter disponible. Com a institució ordenada a la pau jurídica, contribueix a concebre els tribunals de justícia en aquest sector de l'ordenament jurídic com un últim recurs, en cas que no sigui possible composar la situació per la mera voluntat de les parts, i pot ser un hàbil coadjuvant per a la reducció de la càrrega de treball d'aquells, reduint la seva intervenció als casos en què les parts enfrontades no hagin estat capaces de posar fi, des de l'acord, a la situació de controvèrsia.

Així mateix, aquesta Llei incorpora al Dret espanyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils. No obstant això, la seva regulació va més enllà del contingut d'aquesta norma de la Unió Europea, en línia amb la previsió de la disposició final tercera de la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil i la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria de separació i divorci, en la qual s'encarregava al Govern la remissió a les Corts Generals d'un projecte de llei sobre mediació.

La Directiva 2008/52/CE es limita a establir unes normes mínimes per fomentar la mediació en els litigis transfronterers en assumptes civils i mercantils. Per la seva banda, la regulació d'aquesta norma conforma un règim general aplicable a tota mediació que tingui lloc a Espanya i pretengui tenir un efecte jurídic vinculant, si bé circumscrita a l'àmbit dels assumptes civils i mercantils i dins d'un model que ha tingut en compte les previsions de la Llei Model de la CNUDMI sobre Conciliació Comercial Internacional de 24 de juny de 2002.

Precisament, el transcurs del termini d'incorporació a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2008/52/CE, que va finalitzar el 21 de maig de 2011, va justificar el recurs al reial decret llei, com a norma adequada per efectuar aquesta necessària adaptació del nostre Dret, amb la qual cosa es va posar fi al retard en el compliment d'aquesta obligació, amb les conseqüències negatives que comporta per als ciutadans i per a l'Estat pel risc de ser sancionat per les institucions de la Unió Europea.

Les exclusions previstes en la present norma no ho són per limitar la mediació en els àmbits als quals es refereixen sinó per reservar-ne la regulació a les normes sectorials corresponents.

III

El model de mediació es basa en la voluntarietat i lliure decisió de les parts i en la intervenció d'un mediador, del qual es pretén una intervenció activa orientada a la solució de la controvèrsia per les mateixes parts. El règim que conté la Llei es basa en la flexibilitat i en el respecte a l'autonomia de la voluntat de les parts, la voluntat de les quals, expressada en l'acord que la posa fi, podrà tenir la consideració de títol executiu, si les parts ho desitgen, mitjançant la seva elevació a escriptura pública. En cap cas pretén aquesta norma tancar tota la varietat i riquesa de la mediació, sinó tan sols assentar les seves bases i afavorir aquesta alternativa enfront de la solució judicial del conflicte. És aquí on es troba, precisament, el segon eix de la mediació, que és la deslegalització o pèrdua del paper central de la llei en benefici d'un principi dispositiu que regeix també en les relacions que són objecte del conflicte.

La figura del mediador és, d'acord amb la seva conformació natural, la peça essencial del model, ja que és qui ajuda a trobar una solució dialogada i voluntàriament volguda per les parts. L'activitat de mediació es desplega en múltiples àmbits professionals i socials, requerint habilitats que en molts casos depenen de la pròpia naturalesa del conflicte. El mediador ha de tenir, doncs, una formació general que li permeti exercir aquesta tasca i sobretot oferir garantia inequívoca a les parts per la responsabilitat civil en que pogués incórrer.

Igualment, la Llei utilitza el terme mediador de manera genèrica sense prejudjar que sigui un o diversos.

Es té present el paper molt rellevant en aquest context dels serveis i institucions de mediació, que exerceixen una tasca fonamental a l'hora d'ordenar i fomentar els procediments de mediació.

Corol·lari d'aquesta regulació és el reconeixement de l'acord de mediació com a títol executiu, el que es produirà amb la seva ulterior elevació a escriptura pública, l'execució del qual podrà instar-se directament davant dels tribunals. En la regulació de l'acord de mediació radica el tercer eix de la mediació, que és la desjuridificació, consistent en no determinar de forma necessària el contingut de l'acord restauratiu o reparatori.

El marc flexible que procura la Llei pretén ser un al·licient més per afavorir el recurs a la mediació, de tal forma que no tingui repercussió en costos processals posteriors ni es permeti el seu plantejament com una estratègia dilatòria del compliment de les obligacions contractuals de les parts. Així es manifesta en l'opció de la suspensió de la prescripció quan tingui lloc l'inici del procediment enfront de la regla general de la seva interrupció, amb el propòsit d'eliminar possibles desincentius i evitar que la mediació pugui produir efectes jurídics no desitjats.

La present Llei se circumscriu estrictament a l'àmbit de competències de l'Estat en matèria de legislació mercantil, processal i civil, que permeten articular un marc per a l'exercici de la mediació, sens perjudici de les disposicions que dictin les Comunitats Autònomes en l'exercici de les seves competències.

Amb la finalitat de facilitar el recurs a la mediació, s'articula un procediment de fàcil tramitació, poc costós i de curta durada en el temps.

IV

L'articulat d'aquesta Llei s'estructura en cinc títols.

En el títol I, sota la rúbrica «Disposicions generals», es regula l'àmbit material i espacial de la norma, la seva aplicació als conflictes transfronterers, els efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat, així com les institucions de mediació.

El títol II enumera els principis informadors de la mediació, a saber: el principi de voluntarietat i lliure disposició, el d'imparcialitat, el de neutralitat i el de confidencialitat. A aquests principis s'afegeixen les regles o directrius que han de guiar l'actuació de les parts en la mediació, com ara la bona fe i el respecte mutu, així com el seu deure de col·laboració i suport al mediador.

El títol III conté l'estatut mínim del mediador, amb la determinació dels requisits que han de complir i dels principis de la seva actuació. Per garantir la seva imparcialitat s'expliciten les circumstàncies que el mediador ha de comunicar a les parts, seguint en això el model del Codi de conducta europeu per a mediadors.

El títol IV regula el procediment de mediació. És un procediment senzill i flexible que permet que siguin els subjectes implicats en la mediació els que determinin lliurement les seves fases fonamentals. La norma es limita a establir aquells requisits imprescindibles per donar validesa a l'acord que les parts puguin assolir, sempre sota la premissa que assolir un acord no és quelcom obligatori, ja que, de vegades, com ensenya l'experiència aplicativa d'aquesta institució, no és estrany que la mediació persegueixi simplement millorar relacions, sense intenció d'assolir un acord de contingut concret.

Finalment, el títol V estableix el procediment d'execució dels acords, ajustant-se a les previsions que ja existeixen en el Dret espanyol i sense establir diferències amb el règim d'execució dels acords de mediació transfronterers el compliment dels quals hagi de produir-se en un altre Estat; per a això es requerirà la seva elevació a escriptura pública com a condició necessària per a la seva consideració com a títol executiu.

V

Les disposicions finals cohonesten la regulació amb l'encaix de la mediació amb els procediments judicials.

Es reforma, així, la Llei 3/1993, de 22 de març, Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, i la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Col·legis Professionals, per incloure entre les seves funcions, juntament amb l'arbitratge, la mediació, permetent així la seva actuació com a institucions de mediació.

S'operen també una sèrie de modificacions de caràcter processal que faciliten l'aplicació de la mediació dins del procés civil. Es regula així la facultat de les parts per disposar de l'objecte del judici i sotmetre's a mediació, així com la possibilitat que sigui el jutge qui inviti les parts a arribar a un acord i, a tal fi, s'informin de la possibilitat de recórrer a la mediació. Es tracta d'una novetat que, dins del respecte a la voluntat de les parts, tracta de promoure la mediació i les solucions amistoses dels litigis. D'altra banda, es preveu la declinatòria com a remei enfront de l'incompliment dels pactes de sotmetiment a mediació o enfront de la presentació d'una demanda estant en curs la mateixa.

La modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil comprèn, finalment, la dels preceptes necessaris per a la inclusió de l'acord de mediació dins dels títols que donen dret al despatx de l'execució.

Amb aquestes modificacions s'articula l'adequada interrelació entre la mediació i el procés civil, reforçant l'eficàcia d'aquesta institució.

VI

Per últim, aquesta Llei reforma la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'Advocat i Procurador dels Tribunals, amb l'objectiu de donar satisfacció a les legítimes expectatives dels estudiants de Dret que, en el moment de la publicació d'aquella Llei, es trobaven matriculats en els seus estudis universitaris i, com a conseqüència de la publicació de la mateixa, veuen completament alterades les condicions d'accés a les professions d'advocat i procurador.

TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Concepte.

S'entén per mediació aquell medi adequat de solució de controvèrsies en el qual dues o més parts intenten voluntàriament, a través d'un procediment estructurat, assolir per si mateixes un acord amb la intervenció d'un mediador.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

1. Aquesta Llei és d'aplicació a les mediacions en assumptes civils o mercantils, inclosos els conflictes transfronterers, sempre que no afectin drets i obligacions que no estiguin a disposició de les parts en virtut de la legislació aplicable.

En defecte de sotmetiment exprés o tàcit a aquesta Llei, la mateixa serà aplicable quan, almenys, una de les parts tingui el seu domicili a Espanya i la mediació es realitzi en territori espanyol.

2. Queden exclosos, en tot cas, de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei: a) La mediació penal. b) La mediació amb les Administracions públiques. c) La mediació laboral.

Article 3. Mediació en conflictes transfronterers.

1. Un conflicte és transfronterer quan almenys una de les parts està domiciliada o resideix habitualment en un Estat diferent a aquell en el qual qualsevol de les altres parts a les quals afecta estiguin domiciliades quan acordin fer ús de la mediació o sigui obligatori acudir-hi d'acord amb la llei que resulti aplicable. També tindran aquesta consideració els conflictes previstos o resolts per acord de mediació, qualsevol que sigui el lloc en el qual s'hagi realitzat, quan, com a conseqüència del trasllat del domicili d'alguna de les parts, el pacte o algunes de les seves conseqüències es pretenguin executar en el territori d'un Estat diferent.

2. En els litigis transfronterers entre parts que resideixin en diferents Estats membres de la Unió Europea, el domicili es determinarà de conformitat amb els articles 59 i 60 del Reglament (CE) n.º 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil.

Article 4. Efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat.

La sol·licitud d'inici de la mediació conforme a l'article 16 interromprà la prescripció o suspendrà la caducitat d'accions des de la data en la qual consti la recepció d'aquesta sol·licitud pel mediador o el dipòsit davant la institució de mediació si escau, reiniciant-se o reprenent-se respectivament el còmput dels terminis en el cas que en el termini de quinze dies naturals des de la data de la recepció de la sol·licitud pel mediador o institució mediadora no s'hagués intentat per aquests la comunicació amb l'altra part, així com en el cas que en el termini de quinze dies naturals des de la recepció de la proposta per la part requerida, o des de la data d'intent de la comunicació si aquella recepció no es produeix, no es mantingui la primera reunió dirigida a assolir un acord o no s'obtingui resposta per escrit.

En cas que s'obri la mediació, la interrupció o la suspensió es perllongarà fins a la data de la signatura de l'acord de mediació o, en el seu defecte, la signatura de l'acta final, o quan es produeixi la terminació de la mediació per alguna de les causes previstes en aquesta llei.

Article 5. Les institucions de mediació.

1. Tenen la consideració d'institucions de mediació les entitats públiques o privades, espanyoles o estrangeres, i les corporacions de dret públic que tinguin entre les seves finalitats l'impuls de la mediació, facilitant l'accés i administració d'aquesta, inclosa la designació de mediadors, havent de garantir la transparència en l'esmentada designació. Si entre les seves finalitats figurés també l'arbitratge, adoptaran les mesures per assegurar la separació entre totes dues activitats.

La institució de mediació no podrà prestar directament el servei de mediació, ni tindrà més intervenció en la mateixa que la que preveu aquesta Llei.

Les institucions de mediació donaran a conèixer la identitat dels mediadors que actuïn dins del seu àmbit, informant, almenys, de la seva formació, especialitat i experiència en l'àmbit de la mediació a la qual es dediquin.

2. Aquestes institucions podran implantar sistemes de mediació per mitjans electrònics, en especial per a aquelles controvèrsies que consisteixin en reclamacions dineràries.

3. El Ministerio de Justicia i les Administracions públiques competents vetllaran perquè les institucions de mediació respectin, en el desenvolupament de les seves activitats, els principis de la mediació establerts en aquesta Llei, així com per la bona actuació dels mediadors, en la forma que estableixin les seves normes reguladores.

TÍTOL II. Principis informadors de la mediació

Article 6. Requisit de procedibilitat i lliure disposició.

1. La mediació és un dels medis adequats de solució de controvèrsies als quals les parts poden acudir per intentar trobar una solució extrajudicial a la controvèrsia i complir amb el requisit de procedibilitat previst en l'article 403.2 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

A efectes processals, s'entendrà complert aquest requisit amb la celebració, almenys, d'una sessió inicial davant el mediador, sempre que en ella consti l'objecte de la controvèrsia i els altres requisits establerts en l'article 17. A aquesta sessió hauran d'assistir les parts, personalment si es tracta de persones físiques, i el representant legal o persona amb facultat per transigir, si es tracta de persones jurídiques.

2. Quan existeixi un pacte per escrit que expressi el compromís de sotmetre a mediació les controvèrsies sorgides o que puguin sorgir, s'haurà d'intentar el procediment pactat de bona fe, abans d'acudir a la jurisdicció o a una altra solució extrajudicial. Aquesta clàusula produirà aquests efectes fins i tot quan la controvèrsia versi sobre la validesa o existència del contracte en el qual consti.

3. Ningú està obligat a romandre en el procediment de mediació ni a concloure un acord.

Article 7. Igualtat de les parts i imparcialitat dels mediadors.

En el procediment de mediació es garantirà que les parts intervinguin amb plena igualtat d'oportunitats, mantenint l'equilibri entre les seves posicions i el respecte cap als punts de vista per elles expressats, sense que el mediador pugui actuar en perjudici o interès de qualsevol d'elles.

Article 8. Neutralitat.

Les actuacions de mediació es desenvoluparan de forma que permetin a les parts en conflicte assolir per si mateixes un acord de mediació, actuant el mediador d'acord amb el que disposa l'article 13.

Article 9. Confidencialitat.

1. El procediment de mediació i la documentació utilitzada en el mateix és confidencial, excepte la informació relativa a si les parts van acudir o no a mediació i a l'objecte de la controvèrsia. L'obligació de confidencialitat s'estén al mediador, que quedarà protegit pel secret professional, a les institucions de mediació i a les parts intervinents de manera que no podran revelar la informació que haguessin pogut obtenir derivada del procediment.

2. La confidencialitat de la mediació i del seu contingut impedeix que els mediadors o les persones que participin en el procediment de mediació estiguin obligats, en l'àmbit d'un procediment judicial o d'un arbitratge, a declarar sobre la informació i documentació derivada d'aquest procediment de mediació o a aportar documentació relacionada amb ell, excepte: a) Quan totes les parts de manera expressa i per escrit s'hagin dispensat recíprocament o al mediador del deure de confidencialitat. b) Quan s'estigui tramitant la impugnació de la taxació de costes i la seva sol·licitud d'exoneració o moderació segons el que preveu l'article 245 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, a aquells únics efectes i sense que pugui utilitzar-se per a uns altres ni en processos posteriors. c) Quan, mitjançant resolució judicial motivada, sigui sol·licitada pels jutges de l'ordre jurisdiccional penal. d) Quan sigui necessari per raons imperioses d'ordre públic, en particular quan així ho requereixi la protecció de l'interès superior del menor o la prevenció de danys a la integritat física o psicològica d'una persona.

Excepte en les esmentades excepcions, si es pretengués per alguna de les parts l'aportació de la informació confidencial com a prova en un procés judicial o un arbitratge no serà admesa per aplicació del que disposa l'article 183.3 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

3. La infracció del deure de confidencialitat generarà responsabilitat en els termes previstos en l'ordenament jurídic.

Article 10. Les parts en la mediació.

1. Sens perjudici del respecte als principis establerts en aquesta Llei, la mediació s'organitzarà de la manera que les parts tinguin per convenient.

2. Les parts subjectes a mediació actuaran entre si conforme als principis de lleialtat, bona fe i respecte mutu.

Durant el temps en que es desenvolupi la mediació les parts no podran exercitar contra les altres parts cap acció judicial o extrajudicial en relació amb el seu objecte, amb excepció de la sol·licitud de les mesures cautelars o d'altres mesures urgents imprescindibles per evitar la pèrdua irreversible de béns i drets.

El compromís de sotmetiment a mediació i la iniciació d'aquesta impedeix als tribunals conèixer de les controvèrsies sotmeses a mediació durant el temps en que es desenvolupi aquesta, sempre que la part a qui interessi ho invoqui mitjançant declinatòria.

3. Les parts hauran de prestar col·laboració i suport permanent a l'actuació del mediador, mantenint la deguda deferència cap a la seva activitat.

TÍTOL III. Estatut del mediador

Article 11. Condicions per exercir de mediador.

1. Poden ser mediadors les persones naturals que es trobin en ple exercici dels seus drets civils, sempre que no els ho impedeixi la legislació a la qual puguin estar sotmesos en l'exercici de la seva professió.

Les persones jurídiques que es dediquin a la mediació, siguin societats professionals o qualsevol altra prevista per l'ordenament jurídic, hauran de designar per al seu exercici una persona natural que reuneixi els requisits previstos en aquesta Llei.

2. El mediador haurà d'estar en possessió de títol oficial universitari o de formació professional superior i comptar amb formació específica per exercir la mediació, que s'adquirirà mitjançant la realització d'un o diversos cursos específics impartits per institucions degudament acreditades, que tindran validesa per a l'exercici de l'activitat mediadora en qualsevol part del territori nacional.

3. El mediador haurà de subscriure una assegurança o garantia equivalent que cobreixi la responsabilitat civil derivada de la seva actuació en els conflictes en els quals intervingui.

4. Per actuar com a mediador en els supòsits exigits en l'article 16.1 serà necessària la inscripció en el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació dependent del Ministerio de Justicia o, si escau, en els registres de mediadors habilitats per les Comunitats Autònomes.

Article 12. Qualitat i autoregulació de la mediació.

El Ministerio de Justicia i les Administracions públiques competents, en col·laboració amb les institucions de mediació, fomentaran i requeriran l'adequada formació inicial i contínua dels mediadors, l'elaboració de codis de conducta voluntaris, així com l'adhesió d'aquells i de les institucions de mediació a aquests codis.

Article 13. Actuació del mediador.

1. El mediador facilitarà la comunicació entre les parts i vetllarà perquè disposin de la informació i l'assessorament suficients.

L'assistència dels advocats de les parts a cadascuna de les sessions de mediació, d'haver-n'hi diverses, serà consensuada amb les parts i el mediador i la seva inassistència a alguna d'elles no invalidarà el procediment de mediació quan així s'hagi acordat.

2. El mediador desenvoluparà una conducta activa tendint a aconseguir l'acostament entre les parts, amb respecte als principis recollits en aquesta Llei.

3. El mediador podrà renunciar a desenvolupar la mediació, amb obligació de lliurar una acta a les parts en la qual consti la seva renúncia.

4. El mediador no podrà iniciar o haurà d'abandonar la mediació quan concorrin circumstàncies que afectin la seva imparcialitat.

5. Abans d'iniciar o de continuar la seva tasca, el mediador haurà de revelar qualsevol circumstància que pugui afectar la seva imparcialitat o bé generar un conflicte d'interessos. Tals circumstàncies inclouran, en tot cas: a) Tot tipus de relació personal, contractual o empresarial amb una de les parts. b) Qualsevol interès directe o indirecte en el resultat de la mediació. c) Que el mediador, o un membre de la seva empresa o organització, hagin actuat anteriorment a favor d'una o diverses de les parts en qualsevol circumstància, a excepció de la mediació.

En tals casos el mediador només podrà acceptar o continuar la mediació quan asseguri poder mediar amb total imparcialitat i sempre que les parts ho consentin i ho facin constar expressament.

El deure de revelar aquesta informació roman al llarg de tot el procediment de mediació.

Article 14. Responsabilitat dels mediadors.

L'acceptació de la mediació obliga els mediadors a complir fidelment l'encàrrec, incorrent, si no ho fessin, en responsabilitat pels danys i perjudicis que causin. El perjudicat tindrà acció directa contra el mediador i, si escau, la institució de mediació que correspongui independentment de les accions de reemborsament que assisteixin a aquesta contra els mediadors. La responsabilitat de la institució de mediació derivarà de la designació del mediador o de l'incompliment de les obligacions que li incumbeixen.

Article 15. Cost de la mediació.

1. El cost de la mediació, hagi conclòs o no amb el resultat d'un acord, es dividirà per igual entre les parts, llevat de pacte en contrari.

2. Tant els mediadors com la institució de mediació podran exigir a les parts la provisió de fons que estimin necessària per atendre el cost de la mediació.

Si les parts o alguna d'elles no realitzessin en termini la provisió de fons sol·licitada, el mediador o la institució, podran donar per conclosa la mediació. No obstant això, si alguna de les parts no hagués realitzat la seva provisió, el mediador o la institució, abans d'acordar la conclusió, ho comunicarà a les altres parts, per si tinguessin interès a suplir-la dins del termini que hagués estat fixat.

TÍTOL IV. Procediment de mediació

Article 16. Sol·licitud d'inici.

1. El procediment de mediació podrà iniciar-se: a) De comú acord entre les parts. En aquest cas la sol·licitud inclourà la designació del mediador o la institució de mediació en la qual portaran a terme la mediació, així com l'acord sobre el lloc en el qual es desenvoluparan les sessions i la llengua o llengües de les actuacions. b) Per una de les parts en compliment d'un pacte de sotmetiment a mediació existent entre aquelles. c) Per una de les parts abans de l'exercici d'accions judicials i en compliment del requisit de procedibilitat previst en l'article 403.2 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil. d) Per derivació judicial o del lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia, prèvia conformitat de les parts en els termes previstos en les lleis processals.

2. La sol·licitud es formularà davant les institucions de mediació o davant el mediador proposat per una de les parts a les altres o ja designat per elles.

3. Quan de manera voluntària s'iniciï una mediació estant en curs un procés judicial, les parts de comú acord podran sol·licitar-ne la suspensió de conformitat amb el que disposa la legislació processal.

En els casos en que es derivi a mediació pel jutge, jutgessa o tribunal o pel lletrat o lletrada de l'Administració de Justícia durant el curs del procés, les parts designaran un mediador o institució de mediació degudament acreditats davant els registres de mediadors del Ministerio de Justicia o de les Comunitats Autònomes. Si no arribessin a un acord en la designació en el termini comú de cinc dies, es nomenarà el que per torn correspongui de la llista de mediadors de cada especialitat que existeixi en el Servei de medis adequats de solució de controvèrsies o davant els propis tribunals.

En tots els casos, la no acceptació pel mediador designat en primer lloc, llevat que sigui justificada, s'entendrà com a renúncia automàtica a la designació efectuada, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries en les quals pugui incórrer per raó d'aquesta negativa.

Article 17. Sessió inicial.

1. Rebuda la sol·licitud i llevat de pacte en contrari de les parts, el mediador o la institució de mediació citarà les parts per a la celebració de la sessió inicial. En cas d'inassistència injustificada de qualsevol de les parts a aquesta sessió s'entendrà que rebutgen la mediació sol·licitada i es tindrà per complert el requisit de procedibilitat. La informació de quina part o parts no van assistir a la sessió no serà confidencial.

En aquesta sessió el mediador informarà les parts de les possibles causes que puguin afectar la seva imparcialitat, de la seva professió, formació i experiència; així com de les característiques de la mediació, el seu cost, l'organització del procediment i les conseqüències jurídiques de l'acord que es pogués assolir, i del termini per signar l'acta de la sessió constitutiva.

Les parts hauran de manifestar durant la sessió l'objecte de la controvèrsia perquè l'intent de mediació pugui entendre's com a suficient per considerar complert el requisit de procedibilitat previ a la interposició de la demanda.

2. El mediador haurà d'expedir, a petició de qualsevol de les parts, un document en el qual haurà de fer constar: a) La identitat del mediador, la seva qualificació, col·legi professional o institució a la qual pertany. b) La identitat de les parts. c) L'objecte de la controvèrsia. d) La data de la sessió. e) La declaració solemne que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés, perquè produeixi efectes davant l'autoritat judicial corresponent. f) Si escau, la inassistència de qualsevol de les parts.

La certificació pel mediador de l'assistència de les parts a aquesta sessió inicial, o l'inici del procés de mediació de bona fe, fins i tot quan posteriorment s'abandoni pel desistiment de qualsevol de les parts, satisfà el requisit de procedibilitat de l'intent negociador previ a la interposició de la demanda.

Article 18. Pluralitat de mediadors.

1. La mediació serà portada a terme per un o diversos mediadors.

2. Si per la complexitat de la matèria o per la conveniència de les parts es produís l'actuació de diversos mediadors en un mateix procediment, aquests actuaran de forma coordinada.

Article 19. Sessió constitutiva.

1. El procediment de mediació començarà mitjançant una sessió constitutiva en la qual les parts expressaran el seu desig de desenvolupar la mediació i deixaran constància dels aspectes següents: a) El programa d'actuacions i durada màxima prevista per al desenvolupament del procediment, sens perjudici de la seva possible modificació. b) La informació del cost de la mediació o les bases per a la seva determinació, amb indicació separada dels honoraris de la persona mediadora i d'altres possibles despeses. c) La declaració d'acceptació voluntària per les parts de la mediació i que assumeixen les obligacions d'ella derivades. d) El lloc de celebració i la llengua del procediment.

2. De la sessió constitutiva s'aixecarà una acta en la qual constin aquests aspectes, que serà signada tant per les parts com per la persona o persones mediadores. En altre cas, aquesta acta declararà que la mediació s'ha intentat sense efecte.

Article 20. Durada del procediment.

1. La durada del procediment de mediació serà el més breu possible i les seves actuacions es concentraran en el nombre mínim de sessions.

2. En els casos en que s'opti per l'intent de mediació com a requisit de procedibilitat, la durada de la mediació no podrà excedir de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud pel mediador.

Article 21. Desenvolupament de les actuacions de mediació.

1. El mediador convocarà les parts per a cada sessió amb l'antelació necessària, dirigirà les sessions i facilitarà l'exposició de les seves posicions i la seva comunicació de manera igual i equilibrada.

2. Les comunicacions entre el mediador i les persones en conflicte podran ser o no simultànies.

3. El mediador comunicarà a totes les parts la celebració de les reunions que tinguin lloc per separat amb alguna d'elles, sens perjudici de la confidencialitat sobre allò tractat. El mediador no podrà ni comunicar ni distribuir la informació o documentació que la part li hagués aportat, llevat d'autorització expressa d'aquesta.

Article 22. Terminació del procediment.

1. El procediment de mediació pot concloure en acord o finalitzar sense assolir aquest acord, bé sigui perquè totes o alguna de les parts exerceixin el seu dret a donar per finalitzades les actuacions, comunicant-ho al mediador, bé perquè hagi transcorregut el termini màxim acordat per les parts per a la durada del procediment, així com quan el mediador apreciï de manera justificada que les posicions de les parts són irreconciliables o concorri una altra causa que en determini la conclusió.

Amb la terminació del procediment es tornaran a cada part els documents que hagués aportat. Amb els documents que no haguessin de tornar-se a les parts, es formarà un expedient que haurà de conservar i custodiar el mediador o, si escau, la institució de mediació, una vegada acabat el procediment, per un termini de quatre mesos.

2. La renúncia del mediador a continuar el procediment o el rebuig de les parts al seu mediador només produirà la terminació del procediment quan no s'arribi a nomenar un nou mediador.

3. L'acta final determinarà la conclusió del procediment i, si escau, reflectirà els acords assolits de forma clara i comprensible, o la seva finalització per qualsevol altra causa.

L'acta haurà d'anar signada per totes les parts i pel mediador o mediadors i es lliurarà un exemplar original a cadascuna d'elles. En cas que alguna de les parts no volgués signar l'acta, el mediador farà constar en la mateixa aquesta circumstància, lliurant un exemplar a les parts que ho desitgin.

Article 23. L'acord de mediació.

1. L'acord de mediació pot versar sobre una part o sobre la totalitat de les matèries sotmeses a la mediació.

En l'acord de mediació haurà de constar la identitat i el domicili de les parts, el lloc i data en que se subscriu, les obligacions que cada part assumeix i que s'ha seguit un procediment de mediació ajustat a les previsions d'aquesta Llei, amb indicació del mediador o mediadors que han intervingut i, si escau, de la institució de mediació en la qual s'ha desenvolupat el procediment.

2. L'acord de mediació haurà de ser signat per les parts o els seus representants.

3. De l'acord de mediació es lliurarà un exemplar a cadascuna de les parts, reservant-se'n un altre el mediador per a la seva conservació.

El mediador informarà les parts del caràcter vinculant de l'acord assolit i que poden instar-ne l'elevació a escriptura pública a l'objecte de configurar el seu acord com un títol executiu.

4. Contra allò convingut en l'acord de mediació només podrà exercitar-se l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes.

Article 24. Actuacions desenvolupades per mitjans electrònics.

1. Les parts podran acordar que totes o alguna de les actuacions de mediació, inclosa la sessió constitutiva i les successives que estimin convenient, es duguin a terme per mitjans electrònics, per videoconferència o un altre medi anàleg de transmissió de la veu o la imatge, sempre que quedi garantida la identitat dels intervinents i el respecte als principis de la mediació previstos en aquesta Llei.

2. La mediació que consisteixi en una reclamació de quantitat que no excedeixi de 600 euros es desenvoluparà preferentment per mitjans electrònics, llevat que l'ús d'aquests no sigui possible per a alguna de les parts.

TÍTOL V. Execució dels acords

Article 25. Formalització del títol executiu.

1. Les parts podran elevar a escriptura pública l'acord assolit després d'un procediment de mediació.

L'acord de mediació es presentarà per qualsevol de les parts davant un notari acompanyat de còpia de les actes de la sessió constitutiva i final del procediment, sense que sigui necessària la presència del mediador.

2. Per dur a terme l'elevació a escriptura pública de l'acord de mediació, el notari verificarà el compliment dels requisits exigits en aquesta Llei i que el seu contingut no és contrari a Dret.

3. Quan l'acord de mediació hagi d'executar-se en un altre Estat, a més de l'elevació a escriptura pública, serà necessari el compliment dels requisits que, si escau, puguin exigir els convenis internacionals en els quals Espanya sigui part i les normes de la Unió Europea.

4. Quan l'acord s'hagués assolit en una mediació desenvolupada després d'iniciar un procés judicial, les parts podran sol·licitar del tribunal la seva homologació d'acord amb el que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.

Article 26. Tribunal competent per a l'execució dels acords de mediació.

L'execució dels acords resultat d'una mediació iniciada estant en curs un procés s'instarà davant el tribunal que va homologar l'acord.

Si es tractés d'acords formalitzats després d'un procediment de mediació serà competent el Jutjat de Primera Instància del lloc en el qual s'hagués signat l'acord de mediació, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 545 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Article 27. Execució dels acords de mediació transfronterers.

1. Sens perjudici del que disposin la normativa de la Unió Europea i els convenis internacionals vigents a Espanya, el reconeixement i execució d'un acord de mediació es produirà en la forma prevista en la Llei de cooperació jurídica internacional en matèria civil.

2. Un acord de mediació que no hagi estat declarat executable per una autoritat estrangera només podrà ser executat a Espanya prèvia elevació a escriptura pública per notari espanyol a sol·licitud de les parts, o d'una d'elles amb el consentiment exprés de les altres.

3. El document estranger no podrà ser executat quan resulti contrari a l'ordre públic espanyol.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Reconeixement d'institucions o serveis de mediació. Les institucions o serveis de mediació establerts o reconeguts per les Administracions públiques d'acord amb el que disposen les lleis podran assumir les funcions de mediació previstes en aquesta Llei sempre que compleixin les condicions establertes en la mateixa per actuar com a institucions de mediació.

Disposició addicional segona. Impuls a la mediació. 1. Les Administracions públiques competents per a la provisió de mitjans materials al servei de l'Administració de Justícia proveiran la posada a disposició dels òrgans jurisdiccionals i del públic d'informació sobre la mediació com a alternativa al procés judicial. 2. Les Administracions públiques competents procuraran incloure la mediació dins de l'assessorament i orientació gratuïts previs al procés, previstos en l'article 6 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'Assistència Jurídica Gratuïta, en la mesura que permeti reduir tant la litigiositat com els seus costos.

Disposició addicional tercera. Escriptures públiques de formalització d'acords de mediació. Per al càlcul dels honoraris notarials de l'escriptura pública de formalització dels acords de mediació s'aplicaran els aranzelaris corresponents als «Documents sense quantia» previstos en el número 1 de l'annex I del Reial Decret 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels notaris.

Disposició addicional quarta. Igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat. Els procediments de mediació hauran de garantir la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat. A tal fi, hauran d'atenir-se al que disposa el Reial Decret 366/2007, de 16 de març, pel qual s'estableixen les condicions d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat en les seves relacions amb l'Administració General de l'Estat.

Disposicions finals

Disposició derogatòria. Queda derogat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març, de mediació en assumptes civils i mercantils.

Disposicions finals primera a desena. Modifiquen la Llei 2/1974 de Col·legis Professionals, la Llei 3/1993 Bàsica de Cambres de Comerç, la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil (arts. 19, 39, 63, 65, 66, 206, 335, 347, 395, 414, 415, 438, 440, 443, 517, 518, 539, 545, 548, 550, 556, 559, 576, 580), la Llei 34/2006 sobre accés a les professions d'Advocat i Procurador, i estableixen el títol competencial, la incorporació de la Directiva 2008/52/CE, el procediment simplificat electrònic, el desenvolupament reglamentari i l'avaluació de les mesures adoptades. La Llei entra en vigor als vint dies de la seva publicació al «Boletín Oficial del Estado».

Font i provença

Títol original: Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 2530926f9856).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.