Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques

Article 1. Règim d'assistència jurídica

1. L'assistència jurídica, consistent en l'assessorament i la representació i defensa en judici de l'Estat i dels seus Organismes autònoms, i la representació i defensa dels Òrgans Constitucionals les normes interns dels quals no estableixin un règim especial propi, correspondrà als Advocats de l'Estat integrats en el Servei Jurídic de l'Estat, del Director del qual depenen les seves unitats, denominades Advocacies de l'Estat.

No obstant això, l'assessorament jurídic en l'àmbit del Ministeri de Defensa i dels Organismes autònoms adscrits a aquest correspondrà als membres del Cos Jurídic Militar, d'acord amb el que estableix la Llei 17/1989, de 19 de juliol, reguladora del Règim del Personal Militar Professional, i les altres disposicions legals aplicables.

Tot això sense perjudici de les competències atribuïdes per la legislació als Sotssecretaris i Secretaris generals tècnics, i de les funcions atribuïdes per la seva normativa a l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Assumptes Exteriors com a òrgan assessor en matèria de Dret internacional.

2. L'assistència jurídica de l'Administració de la Seguretat Social, consistent en l'assessorament jurídic i la representació i defensa en judici en l'àmbit de les Entitats Gestores i Serveis Comuns de la Seguretat Social, correspondrà als membres del Cos de Lletrats de l'Administració de la Seguretat Social.

La coordinació i la direcció de l'assistència jurídica de la Seguretat Social correspon a la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social.

3. Els Advocats de l'Estat podran representar, defensar i assessorar les comunitats autònomes en els termes que, si escau, s'estableixin reglamentàriament i a través dels oportuns convenis de col·laboració celebrats entre el Govern de la Nació i els òrgans de govern de les comunitats autònomes.

Igualment, els Advocats de l'Estat podran representar, defensar i assessorar les Corporacions locals en els termes que s'estableixin reglamentàriament i a través dels oportuns convenis de col·laboració celebrats entre l'Administració General de l'Estat i les respectives Corporacions o les seves Federacions.

4. Llevat que les seves disposicions específiques estableixin una altra previsió a l'efecte, podrà correspondre als Advocats de l'Estat l'assistència jurídica a les entitats públiques empresarials regulades al capítol III del Títol III i les disposicions addicionals vuitena, novena i desena de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, mitjançant la formalització del conveni oportú, en el qual es determinarà la compensació econòmica a abonar al Tresor Públic.

5. L'actuació dels Advocats de l'Estat davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, davant el Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees, davant la Comissió i el Tribunal Europeu de Drets Humans, i, si escau, davant els Tribunals i Organismes internacionals en els quals actuéssin en representació del Regne d'Espanya, s'ajustarà al que disposa la normativa específica aplicable en cada cas i, en defecte d'aquesta, al que disposa aquesta Llei.

6. Per a la representació i defensa de l'Estat espanyol davant les jurisdiccions d'estats estrangers s'estarà al que estableixen aquesta Llei i les altres disposicions vigents i al que, si escau, es determini reglamentàriament.

Article 2. Representació i defensa d'autoritats i empleats públics

En els termes establerts reglamentàriament, els Advocats de l'Estat podran assumir la representació i defensa en judici de les autoritats, funcionaris i empleats de l'Estat, dels seus Organismes públics als quals es refereix l'article anterior i dels Òrgans Constitucionals, qualsevol que sigui la seva posició processal, quan els procediments es segueixin per actes o omissions relacionats amb el càrrec.

Article 3. Direcció del Servei Jurídic de l'Estat

1. La Direcció del Servei Jurídic de l'Estat és el centre superior consultiu de l'Administració de l'Estat, dels Organismes autònoms i de les entitats públiques dependents, d'acord amb les seves disposicions reguladores en el cas d'aquestes darreres, i sense perjudici de les competències atribuïdes per la legislació als Sotssecretaris i Secretaris generals tècnics, i de les funcions especials atribuïdes al Consell d'Estat com a suprem òrgan consultiu del Govern, de conformitat amb el que disposen l'article 107 de la Constitució i la seva Llei Orgànica de desplegament.

2. La Direcció del Servei Jurídic de l'Estat és igualment el centre superior directiu dels assumptes contenciosos en els quals sigui part l'Estat i els seus Organismes autònoms, o les entitats públiques empresarials o els Òrgans Constitucionals quan correspongui.

3. La Direcció del Servei Jurídic de l'Estat i les unitats que la integren exerceixen les seves funcions sota la direcció superior i única del titular del departament ministerial en el qual s'integra.

4. En l'Administració perifèrica, les Advocacies de l'Estat, per la singularitat de les seves funcions, tindran la consideració de serveis no integrats.

5. Les diverses Advocacies de l'Estat, qualsevol que sigui la seva ubicació, dependran jeràrquicament i funcionalment de la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat.

6. Les Advocacies de l'Estat tindran en els diversos Ministeris el caràcter de serveis comuns i, per tant, estaran sota les competències de direcció, organització i funcionament que la legislació atorga als Sotssecretaris respecte a aquests serveis.

Article 4. Advocats de l'Estat

1. Els Advocats de l'Estat, pel fet del seu nomenament i presa de possessió en la destinació, queden habilitats per a l'exercici de totes les funcions i el compliment de tots els serveis propis del seu càrrec.

2. Els llocs de treball de les Advocacies de l'Estat als quals s'hagi encomanat l'exercici de les funcions descrites en aquesta Llei s'adscriuran, mitjançant el desenvolupament normatiu adequat, amb caràcter exclusiu als funcionaris del Cos d'Advocats de l'Estat, en el qual s'ingressarà mitjançant oposició lliure entre llicenciats en Dret.

Article 5. Contraposició d'interessos

En els supòsits en els quals, davant qualsevol ordre jurisdiccional, litiguessin entre si o ostentessin interessos contraposats les Administracions o Organismes públics la representació legal o convencional dels quals ostenti l'Advocat de l'Estat, s'observaran les regles següents:

a) S'atendrà, en primer lloc, al que disposa la normativa especial o les clàusules convencionals reguladores de l'assistència jurídica a l'entitat o entitats públiques empresarials o Organismes públics regulats per la seva normativa específica de què es tracti.

b) En cas de silenci de la norma o del conveni, la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat, abans d'evacuar el primer tràmit processal, i en atenció a la naturalesa dels interessos en conflicte, exposarà a les Administracions, entitats o Organismes litigants el seu criteri tant pel que fa a l'eventual solució extrajudicial del litigi, si aquesta és possible, com, en defecte d'aquesta, a la postulació que hauria d'assumir l'Advocat de l'Estat, evitant en tot cas situacions d'indefensió. Hagin manifestat o no la seva opinió les parts, amb l'informe previ de la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat, el titular del Departament del qual depèn aquesta Direcció resoldrà en definitiva el que sigui procedent quant a la postulació que ha d'assumir l'Advocat de l'Estat.

Article 6. Col·laboració entre els òrgans interessats i el Servei Jurídic de l'Estat

Els òrgans interessats en els processos, i tots els de l'Administració General de l'Estat als quals els òrgans del Servei Jurídic de l'Estat ho sol·licitin, hauran de prestar la col·laboració necessària per a la millor defensa dels interessos en litigi.

Article 7. Disposició de l'acció processal

1. Sense perjudici del que disposen les lleis especials, per tal que l'Advocat de l'Estat pugui vàlidament desistir d'accions o recursos, apartar-se de querelles, o sotmetre's a les pretensions de la part contrària, necessitarà autorització expressa de l'Advocacia General de l'Estat-Direcció del Servei Jurídic de l'Estat, que haurà de sol·licitar prèviament, en tot cas, l'informe del Departament, Organisme o entitat pública corresponent.

La signatura d'acords amistosos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans correspon al titular de l'Advocacia General de l'Estat, amb el vistiplau dels titulars del Ministeri de Justícia i del Ministeri d'Assumptes Exteriors.

2. L'informe haurà de ser emès per la unitat competent per raó de la matèria i, si escau, per l'òrgan autor de l'acte objecte del procés. Els informes hauran de contenir els motius jurídics que fonamenten la disposició de l'acció processal. En els processos en els quals es ventiliïn pretensions sobre drets de la Hisenda Pública de quantia superior a un milió d'euros, el Departament, organisme o entitat pública haurà d'acompanyar l'informe sobre la proposta d'allanament o desistiment d'una memòria amb l'estimació de les seves conseqüències econòmiques per a la Hisenda Pública. La memòria haurà de ser emesa per la unitat competent per raó de la matèria.

Article 8. Actuacions davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes

L'actuació de l'Advocat de l'Estat davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes es regirà pel que disposen les respectives Lleis Orgàniques i les altres disposicions que els regulen.

Article 9. Actuacions en procediments arbitrals i altres reclamacions extrajudicials

Prèvia autorització del titular del departament o organisme públic corresponent, i amb informe de la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat, els Advocats de l'Estat integrats en els Serveis Jurídics de l'Estat podran assumir la representació i defensa de l'Estat, dels seus organismes autònoms, de les entitats públiques que en depenen i dels òrgans constitucionals en procediments arbitrals i altres reclamacions extrajudicials de naturalesa nacional o internacional.

Article 10. Jurisdicció militar

L'exercici de les funcions de representació i defensa en judici de l'Estat davant la jurisdicció militar es desenvoluparà d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 2/1989, de 13 d'abril, Processal Militar.

Article 11. Notificacions, citacions, emplaçaments i altres actes de comunicació processal

1. En els processos seguits davant qualsevol jurisdicció en els quals siguin part l'Administració General de l'Estat, els Organismes autònoms o els òrgans constitucionals, llevat que les normes internes d'aquests darrers o les lleis processals disposin una altra cosa, les notificacions, citacions, emplaçaments i altres actes de comunicació processal s'entendran directament amb l'Advocat de l'Estat a la seu oficial de la respectiva Advocacia de l'Estat.

2. Quan les entitats públiques empresarials o altres Organismes públics regulats per la seva normativa específica siguin representats i defensats per l'Advocat de l'Estat, s'aplicarà igualment el que disposa l'apartat anterior.

3. Seran nul·les les notificacions, citacions, emplaçaments i altres actes de comunicació processal que no es practiquin d'acord amb el que disposa aquest article.

Article 12. Exempció de dipòsits i caucions

L'Estat i els seus Organismes autònoms, les entitats públiques empresarials, els Organismes públics regulats per la seva normativa específica que en depenen i els òrgans constitucionals, estaran exempts de l'obligació de constituir els dipòsits, caucions, consignacions o qualsevol altre tipus de garantia previst a les lleis.

Als Pressupostos Generals de l'Estat i de les altres institucions públiques es consignaran crèdits pressupostaris per garantir el compliment puntual, si pertoca, de les obligacions no assegurades per l'exempció.

Article 13. Costes

1. La taxació de les costes en les quals fos condemnada la part que actuï en el procés contra l'Estat, els seus organismes públics, els òrgans constitucionals o les persones representades i defensades per l'Advocat de l'Estat, es regirà, quant als seus conceptes i import, per les normes generals. En aquests conceptes s'inclouran, en tot cas, els corresponents a les funcions de representació de l'Advocat de l'Estat.

Un cop ferma la taxació de costes, les Delegacions d'Economia i Hisenda recaptaran les quantitats corresponents d'acord amb el procediment de recaptació a través d'entitat col·laboradora regulat al Reglament General de Recaptació. A manca de pagament en període voluntari, s'utilitzarà el procediment administratiu de constrenyiment d'acord amb el que preveu el Reglament General de Recaptació.

Als imports ingressats per taxació de costes se'ls donarà la destinació establerta pressupostàriament.

2. Les costes en les quals fos condemnada la part que actuï en el procés contra l'Estat, els Organismes públics i els òrgans constitucionals s'aplicaran al pressupost d'ingressos de l'Estat, llevat dels supòsits dels articles 1.3 i 1.4 d'aquesta Llei, que es regiran pel que estableixi el conveni corresponent.

3. Les costes al pagament de les quals fos condemnat l'Estat, els seus Organismes públics o els òrgans constitucionals s'abonaran amb càrrec als respectius pressupostos, d'acord amb el que s'estableixi reglamentàriament.

Article 14. Suspensió del curs de les actuacions

1. En els processos civils que es dirigeixin contra l'Estat, els seus Organismes autònoms, les entitats públiques que en depenen o els òrgans constitucionals, l'Advocat de l'Estat recaptarà els antecedents per a la defensa de l'Administració, Organisme o entitat representada, i elevarà, si escau, consulta davant la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat. Amb aquesta finalitat, en rebre el primer trasllat, citació o notificació de l'òrgan jurisdiccional podrà sol·licitar, i el Jutge acordarà, la suspensió del curs de les actuacions, llevat que, excepcionalment, i per acte motivat, s'estimi que això produiria un greu dany per a l'interès general.

El termini de suspensió serà fixat discrecionalment pel Jutge, sense que pugui excedir d'un mes ni ser inferior a quinze dies. Aquest termini es comptarà des de l'endemà de la notificació de la providència per la qual s'acordi la suspensió, i no cabrà contra aquesta providència cap recurs.

2. En els interdictats, procediments de l'article 41 de la Llei Hipotecària, assegurament de béns litigiosos i incidents, el termini de suspensió serà fixat discrecionalment pel Jutge, sense que sigui superior a deu dies ni inferior a sis.

Article 15. Fur territorial de l'Estat

1. Per al coneixement i la resolució dels processos civils en els quals siguin part l'Estat, els organismes públics, els òrgans constitucionals o qualsevol entitat del sector públic institucional la representació i defensa dels quals vingui atribuïda normativa o convencionalment als advocats de l'Estat, seran en tot cas competents els jutjats i tribunals que tinguin la seu a les capitals de província, a Ceuta o a Melilla. Aquesta norma s'aplicarà amb preferència sobre qualsevol altra norma sobre competència territorial que pogués concórrer en el procediment.

2. En les circumscripcions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i el Tribunal Superior de Justícia de Canàries, el fur territorial de l'Estat previst a l'apartat anterior s'aplicarà amb la mateixa preferència a l'illa on radiqui la seu de la capital de província.

3. Als jutjats que radiquin a les restants illes es podrà optar pel fur previst a l'apartat anterior o pel que resulti d'aplicar les normes sobre competència territorial previstes a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, a elecció del demandant. Quan s'opti per aquest darrer, serà d'aplicació obligatòria el que preveu l'article 16 d'aquesta llei.

4. El que disposa aquest article no serà d'aplicació als processos universals.

Article 16. Compareixença per videoconferència

1. En els processos davant l'ordre jurisdiccional civil, penal, contenciós-administratiu, laboral o militar en els quals sigui part l'Estat, els organismes públics, els òrgans constitucionals o qualsevol entitat del sector públic institucional la representació i defensa dels quals vingui atribuïda normativa o convencionalment als advocats de l'Estat, aquests podran intervenir en les actuacions a través de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so i la interacció visual, auditiva i verbal entre dues persones o grups de persones geogràficament distants.

En l'ordre jurisdiccional penal, quan es disposi la presència física de l'investigat o acusat, serà també necessària la presència física de l'advocat de l'Estat encarregat de la seva representació i defensa. Quan es permeti la declaració telemàtica de l'investigat o acusat, l'advocat de l'Estat encarregat de la seva representació i defensa compareixerà juntament amb aquell o a la seu de l'òrgan judicial.

La compareixença per videoconferència per part de l'Advocacia de l'Estat es comunicarà a l'òrgan judicial amb almenys deu dies hàbils d'antelació. Aquest termini no caldrà respectar-lo quan el senyal de l'actuació s'hagi notificat amb una antelació inferior a l'indicada.

2. En els processos en els quals l'advocat de l'Estat intervingui per mitjans electrònics, les altres parts processals podran comparèixer del mateix mode en els termes exposats a l'apartat anterior, si així ho sol·liciten.