Text legal · Traducció no oficial

Llei 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 18/2000
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 18/2000 estableix el marc normatiu de la publicitat institucional a Catalunya. Regula l'activitat publicitària de les administracions catalanes —incloses les administracions locals i supralocals— quan formalitzen contractes de publicitat, difusió publicitària, creació publicitària i patrocini. La llei defineix la publicitat institucional com aquella que promouen les institucions públiques per defensar valors democràtics, el benestar social, la salut, la prevenció i la seguretat, i en distingeix clarament la comunicació estrictament informativa o de funcionament de serveis, que queda fora del seu àmbit. Estableix un codi de conducta publicitària que inclou principis com la no-partidisme, la identificabilitat, la veracitat, el respecte al medi ambient, la no-discriminació i la protecció de la infància. Regula la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional, n'amplia el paper assessor i de seguiment, i preveu criteris de contractació basats en la lliure concurrència. A més, fixa restriccions específiques durant el període electoral per preservar la neutralitat de la comunicació pública. Aquesta pàgina conté una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A qui afecta i abast

Aquesta llei s'aplica a totes les administracions de Catalunya, incloses les administracions locals i supralocals, quan duen a terme activitat publicitària institucional mitjançant contractes de publicitat, difusió publicitària, creació publicitària i patrocini. Queda fora del seu àmbit la comunicació pública de caràcter estrictament informatiu, en forma de convocatòria o avís, o relativa al funcionament de serveis. Afecta, per tant, els organismes públics catalans que planifiquen i executen campanyes de comunicació institucional, i les empreses i agències que en gestionen l'execució.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

La comunicació és un tret fonamental de l'activitat de les institucions públiques atès que, d'una banda, és necessària perquè les administracions duguin a terme, de manera adequada, les funcions que tenen encomanades i, de l'altra, perquè contribueix poderosament a construir una imatge d'eficàcia, credibilitat i coherència d'aquestes institucions. La publicitat institucional és un element més de la comunicació pública que serveix per intercanviar i compartir informació d'utilitat per als ciutadans.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat de Catalunya, en l'article 9.30, competència exclusiva en matèria de publicitat, sens perjudici de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans específics.

D'altra banda, cal que hi hagi una separació clara entre la publicitat política vinculada als processos electorals, la publicitat que duen a terme les institucions públiques amb l'objectiu de promoure i defensar els valors de la societat com la salut o la seguretat, i la publicitat de caràcter merament administratiu, que compleix la funció de comunicació d'informacions estrictament administratives. Preservar aquesta distinció i regular la publicitat institucional són els objectes de la present Llei.

Finalment, la present Llei, valorant la tasca duta a terme per la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional, creada pel Decret 289/1997, d'11 de novembre, n'amplia l'abast i les funcions.

Article 1. Objecte

La present Llei té per objecte regular la publicitat institucional dins de la comunicació pública i establir els principis generals que han de regir l'activitat publicitària de caràcter institucional que duen a terme les administracions de Catalunya mitjançant contractes de publicitat, difusió publicitària, creació publicitària i patrocini.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. La present Llei regula l'activitat publicitària institucional que duen a terme les administracions de Catalunya, incloses les administracions locals i supralocals, en tots i cadascun dels seus àmbits d'actuació.

2. Als efectes del que disposa la present Llei, no es considera publicitat institucional la comunicació pública que les administracions duen a terme amb caràcter estrictament informatiu, en forma de convocatòria o avís o relativa al funcionament de serveis.

Article 3. Descripció

1. Als efectes del que disposa la present Llei, s'entén per publicitat institucional la publicitat que duen a terme les institucions públiques per promoure i defensar els valors i conductes que permetin consolidar la democràcia, el benestar social, la salut o la prevenció i la seguretat.

2. D'acord amb la concepció especificada en l'apartat 1, la publicitat institucional té per objecte:

a) Promoure i defensar la democràcia i els valors de la societat, com el benestar social, la cultura de la pau, la solidaritat o la salut.

b) Informar sobre els drets i obligacions dels ciutadans o grups de ciutadans.

c) Informar sobre l'existència de les entitats i institucions públiques, de les activitats que duen a terme, dels serveis que presten o dels productes que promocionen.

d) Informar de les activitats o projectes duts a terme per l'Administració pública en l'àmbit de les seves atribucions o competència.

e) Promoure qualsevol altre missatge en l'àmbit de les competències o objecte social de l'entitat, societat o persona juridicopública que promou la comunicació.

3. La publicitat institucional prové de l'Administració i, per tant, és inherent al servei de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

4. La publicitat institucional ha de constituir un instrument útil per al desenvolupament global, i vetllar pels drets de les persones destinatàries i pel respecte de l'ètica publicitària.

5. La publicitat institucional, a més de ser explicativa de la institució en el seu marc global, ha de difondre missatges que contribueixin a implicar els ciutadans i ciutadanes en el procés de construcció d'una societat avançada des del punt de vista del seu progrés econòmic i social i de la seva consciència cívica. Així mateix, ha de tenir sempre present en els seus missatges una voluntat cohesionadora i integradora del conjunt de la societat.

Article 4. Principis

La publicitat institucional ha de respectar les disposicions establertes sobre publicitat, especialment quant a publicitat enganyosa, deslleial, subliminal i encoberta, així com el codi de conducta publicitària següent:

a) La utilització no partidista de la publicitat institucional: Cap comunicació publicitària institucional no ha de ser partidista, ni tenir punts de similitud amb la publicitat que dugui a terme cap partit polític per a la seva pròpia imatge o la captació d'afiliats. Sempre cal desmarcar clarament la publicitat institucional de la propaganda política. En aquest sentit, s'ha d'evitar la confusió i la coincidència de les campanyes institucionals amb les campanyes electorals, amb excepció de les campanyes institucionals referides al propi procés electoral.

b) La publicitat institucional ha de ser clarament identificable: La publicitat institucional no ha de confondre els ciutadans i ciutadanes. Ha de tenir elements d'identificació suficientment clars per no induir a cap confusió.

c) El respecte a la legalitat i a l'ordenament constitucional: La publicitat institucional ha de respectar la legalitat vigent i, de forma especial, els valors, drets i principis que inspiren l'ordenament constitucional.

d) La veracitat: Els anuncis institucionals han de ser clars i complets. La publicitat institucional no ha de conduir a conclusions errònies, ni per ambigüitat, per inexactitud de dades o per omissió o altres circumstàncies.

e) El to i el nivell del missatge: Els missatges que s'utilitzin en publicitat han de ser fàcilment comprensibles per al nivell mitjà del públic al qual van adreçats. Només en el cas d'actuacions adreçades a segments de població especialitzats poden utilitzar-se expressions i conceptes tècnics de comprensió dificultosa per als ciutadans i ciutadanes de nivell cultural mitjà. El missatge ha d'evitar les actituds paternalistes, de manera que les persones no se sentin infravalorades. Mai no s'explotarà la ingenuïtat, la immaduresa, la inexperiència o la credulitat natural. Al contrari, ha de promoure l'esperit crític.

f) La no incitació a la violència o a les actituds incíviques ni l'explotació de la por: La publicitat institucional no ha d'incitar, directament o indirectament, a la violència ni a comportaments antisocials, ni ha de suggerir avantatges en les actituds de violència. Tampoc no pot oferir arguments que s'aprofitin de la por, el temor o les supersticions de les persones destinatàries, ni promoure pràctiques perilloses.

g) Els drets de la personalitat: La publicitat institucional ha de respectar els drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.

h) El respecte al medi ambient: La publicitat institucional ha de fomentar el respecte al medi ambient. Els mitjans i suports que utilitzin les comunicacions institucionals han de correspondre's amb aquest criteri i han de servir d'exemple per al conjunt de la població.

i) Respecte a la diversitat: La publicitat institucional ha de vetllar especialment pel respecte a la diversitat, especialment la que té el seu origen en raons econòmiques, culturals, ètniques, de gènere, religioses o d'orientació sexual.

j) Les dades tècniques: Totes les dades difoses en la publicitat institucional han de ser rellevants i comprovables, i no poden donar lloc a error. Totes les comparacions han de ser objectives i verificables. No es pot crear confusió ni barreja de missatges.

k) Els testimonis: Si la publicitat institucional inclou persones que fan recomanacions o donen testimonis, aquests han de respondre a la veritat, tant pel que fa a la persona que recomana o que testimonia com pel que fa al contingut de la recomanació o testimoni. Per tant, o planteja casos reals o informa que es tracta d'una dramatització.

l) La denigració: En la publicitat institucional no s'ha de denigrar, implícita o explícitament, altres institucions, empreses o persones.

m) La protecció dels infants i adolescents: La publicitat institucional adreçada a aquests segments de població ha de ser extremadament acurada. No es pot explotar la inseguretat o la immaduresa de les persones ni la credulitat natural dels infants, ni tampoc es pot abusar del seu sentit de la lleialtat. D'altra banda, la publicitat institucional sí que ha de preveure tot allò que ajudi a la protecció de la infància i l'adolescència, amb campanyes extremadament acurades i formatives.

n) La no-discriminació: La publicitat institucional ha de respectar, difondre i promoure els drets fonamentals de les persones. No pot ser discriminatòria, sinó que, al contrari, ha de promoure el respecte per les diversitats. No ha de suggerir circumstàncies de discriminació per raons de raça, nacionalitat, religió, sexe o orientació sexual ni atemptar contra la dignitat de la persona.

o) La no-competència deslleial amb la publicitat privada: Les campanyes de publicitat institucional han d'evitar sempre incórrer en la competència deslleial respecte a les iniciatives privades.

Article 5. Contractació

Els contractes de creació publicitària s'han d'adjudicar d'acord amb els criteris objectius que garanteixin la lliure concurrència i la igualtat, segons el que disposa la Llei 13/1995, de Contractes de les Administracions Públiques, i les altres normatives que li siguin d'aplicació.

Article 6. Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional

1. La Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional, creada pel Decret 289/1997, d'11 de novembre, ha de garantir que la publicitat institucional serveixi amb objectivitat als interessos generals i s'adeqüi als principis de la present Llei, amb plena subjecció als criteris d'eficiència i economia. La despesa pública s'ha d'efectuar mitjançant l'assignació equitativa dels recursos públics.

2. La Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional ha d'informar i assessorar les administracions de Catalunya en les consultes que li formulin relacionades amb la publicitat institucional i, en aquest sentit, ha d'emetre informe en relació amb els aspectes de la present Llei sobre les campanyes institucionals d'abast general.

3. La Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional ha de vetllar perquè les empreses a qui s'encarregui l'execució de campanyes de publicitat institucional facin un seguiment dels resultats i presentin una anàlisi de l'impacte de la campanya.

4. La Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional ha de comptar entre els seus membres amb representants de l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes de Catalunya i els sectors acadèmics i professionals relacionats amb l'activitat que regula la present Llei.

Article 7. Difusió

La inserció de la publicitat institucional s'ha de realitzar d'acord amb criteris d'implantació social i difusió del corresponent mitjà informatiu, amb consideració especial pels mitjans de comunicació locals i comarcals. Quan la tipologia de l'anunci a difondre impliqui com a destinatari un sector de la població específic, cal aplicar els criteris de difusió més adequats a la seva distribució, amb la corresponent justificació.

Article 8. Període electoral

1. Amb l'objectiu de no influir en la intenció de vot dels ciutadans, la publicitat objecte de la present Llei no pot dur-se a terme en el període comprès entre el dia de la publicació de la convocatòria de les eleccions i el dia en què se celebren.

2. El que disposa l'apartat 1 no és aplicable a les activitats publicitàries relacionades amb l'organització i el desenvolupament dels corresponents processos electorals ni a les activitats publicitàries imprescindibles per a la salvaguarda de l'interès general o per al desenvolupament correcte dels serveis públics, sens perjudici del que estableix la resta de normativa que li sigui d'aplicació.

3. En les campanyes institucionals per promoure la participació en les eleccions, no es poden utilitzar eslògans, simbologia o elements publicitaris clarament identificables amb un partit polític. Així mateix, els partits polítics tampoc no poden utilitzar durant la campanya electoral eslògans, simbologia o elements publicitaris identificables amb les campanyes institucionals.

Disposició addicional primera

Les administracions de Catalunya estan obligades a utilitzar tots els mitjans que els contractes i l'ordenament jurídic els atorguin per a la consecució dels objectius de la present Llei pel que fa als contractes de publicitat vigents en la data d'entrada en vigor.

Disposició addicional segona

S'autoritza el Govern perquè dicti les normes precises per aplicar i desenvolupar la present Llei.

Disposició transitòria

Mentre no es desplegui per reglament l'article 6, continua en vigor el Decret 289/1997, d'11 de novembre, de creació de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional, en tot allò que no s'oposi al que estableix la present Llei.

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Font i provença

Títol original: Ley 18/2000, de 29 de diciembre, por la que se regula la publicidad institucional. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 0f75595bed8a).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.