Text legal · Traducció no oficial
Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 10/2007
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 10/2007 estableix el marc jurídic del llibre, el foment de la lectura, les biblioteques i la cooperació bibliotecària a Espanya. Regula el preu fix dels llibres, les exclusions i excepcions a aquest règim, les infraccions i sancions aplicables, i delimita les competències de l'Administració General de l'Estat en matèria bibliotecària, impulsant el Sistema Espanyol de Biblioteques i la cooperació entre administracions públiques.
A qui afecta i abast
Aplicable a editors, distribuïdors, llibreters i consumidors finals de llibres i publicacions seriades, així com a les administracions públiques en matèria de foment de la lectura i biblioteques, en l'àmbit de les competències estatals reconegudes per la Constitució i els estatuts d'autonomia.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
S'inicia el segle XXI amb una nova concepció i definició de la lectura i del llibre. Durant segles, el llibre ha mantingut un format singular i únic, de la mateixa manera que es definia la lectura com l'exercici lector realitzat pels individus sobre els continguts del mateix. En l'actualitat, es concep la lectura com una eina bàsica per al desenvolupament de la personalitat i també com a instrument per a la socialització; és a dir, com a element essencial per a la capacitació i la convivència democràtica, per a desenvolupar-se en la «societat de la informació». La ciutadania, a través de nombrosos mitjans i recursos, rep abundància d'informació; però, en aquest context, cal disposar de l'habilitat necessària per a transformar la informació en coneixements, i aquesta capacitat s'aconsegueix gràcies a l'hàbit lector. Només d'aquesta manera els ciutadans poden aspirar a participar i gaudir en igualtat de les possibilitats que ofereix la «societat del coneixement»: llegir és triar perspectives des de les quals situar la nostra mirada invitant a reflexionar, a pensar i a crear.
La present Llei de la lectura, del llibre i de les biblioteques neix, doncs, dins del marc que avala la Constitució a favor dels principis que promouen la convivència. Sorgeix com a mesura que atén la pluralitat de matisos que tanca el concepte de «lectura» i com a reconeixement de la diversitat de formats que ofereix el concepte de «llibre». Atès que és necessària una adequació a la nova realitat, cal redefinir alguns conceptes essencials, i ampliar el camp semàntic dels mateixos que s'imposen necessàriament a la nova realitat, objecte d'aquesta Llei.
La lectura, com a procés de descodificació mitjançant el qual una persona comprèn i interioritza el sentit de signes i aconsegueix obtenir informació i coneixement, ha de ser accessible a tota la societat; ha de ser, per tant, un dret que permeti accedir al coneixement a tota la ciutadania en condicions d'igualtat. La lectura enriqueix i desenvolupa la necessària capacitat crítica de les persones; per tant, rere l'acte de la lectura, a més dels valors cívics que conté, hi ha una adquisició d'habilitats que dota els individus de recursos necessaris per al seu desenvolupament com a persones: la vida quotidiana ha d'estar condicionada per la capacitat lectora que contribueixi al perfeccionament dels éssers humans.
Tanta densitat de riqueses exigeix aprenentatge i esforç per part dels individus, per tant es pretén que el gaudi de les mateixes vagi tan lluny com la biografia completa de tot ciutadà.
La present Llei aspira a recollir els valors insustituïbles de la lectura i els seus contextos, per tant reconeix i promou les accions tendents a propiciar la seva adquisició i a desenvolupar hàbits lectors, des de tots els àmbits i administracions, respectant les competències de cadascuna d'elles, a fi que s'aconsegueixi la major eficàcia possible i la teleologia desitjable: una societat lectora.
Aquesta acció, doncs, no posseeix data de caducitat, per tant, —sigui des del sector públic, tant des d'àmbits culturals i educatius com des de polítiques socials, o sigui des del sector privat—, es tracta d'una tasca inexcusable que incumbeix a tothom. Als països de la Unió Europea s'està prestant gran atenció al foment de la lectura, essent el nostre model de referència el d'aquells països que assoleixen els millors índexs entre la població potencialment lectora. També al nostre país la lectura, en els darrers anys, ha adquirit un creixent protagonisme quant a la seva funció i importància. L'Administració General de l'Estat, les administracions autonòmiques i les entitats locals han impulsat, juntament amb la necessària col·laboració del sector del llibre, nombroses iniciatives. Així, la inquietud per la lectura ha anat multiplicant la seva presència als mitjans de comunicació, fòrums i entitats de diferent signe i ha estat objecte de preocupació i debat en tota la societat, especialment en l'àmbit escolar. La lectura i el seu foment es consideren una eina bàsica per a l'exercici del dret a l'educació i a la cultura en el marc de la societat de la informació, per tant diversos plans tendeixen al seu foment i subratllen l'interès de la mateixa en la vida quotidiana de la societat, així com el paper fonamental que els mitjans de comunicació, en especial els de titularitat pública, han de tenir en la promoció i el foment de l'hàbit lector i el llibre.
Un dels fites més importants d'aquell debat al voltant de la lectura va ser el produït arran dels resultats de diversos informes d'organismes internacionals, unes dades que qüestionaven la comprensió lectora entre els escolars adolescents espanyols. Però aquestes dades van tenir un efecte positiu, doncs van contribuir a assenyalar la importància de la lectura com a instrument transversal i determinant per al rendiment escolar. Els resultats dels estudis recents sobre biblioteques escolars han contribuït a una conscienciació sobre la necessitat de reforçar els hàbits lectors a l'escola, per la qual cosa es requereixen recursos materials i humans i un plantejament adequat de les funcions que en l'ensenyament poden i han de complir aquest tipus de biblioteques. Des de l'àmbit normatiu s'ha donat un pas d'extraordinària rellevància: per primera vegada, la Llei Orgànica d'Educació, en el seu article 113, recull l'obligació que en tot centre escolar públic existeixi una biblioteca escolar, recordant que aquesta ha de contribuir a fomentar la lectura i que l'alumnat accedeixi a la informació en totes les àrees de l'aprenentatge com a dinàmica imprescindible per a participar en la societat del coneixement.
D'altra banda, el foment de la lectura és un dels millors suports per al futur del sector del llibre espanyol, tant en la seva vessant cultural com industrial. El llibre i el sector del llibre es trobaven regulats per la Llei del Llibre 9/1975, de 12 de març, però gran part dels seus preceptes ja van ser superats per la nova realitat constitucional, tant per la regulació de drets i llibertats com pel nou marc territorial constitucionalment establert. La Constitució Espanyola de 1978, en el seu article 44, reconeix que els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen dret. Aquest article ha d'interpretar-se juntament amb l'article 149.2 en assenyalar que, sense perjudici de les competències que podran assumir les comunitats autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com a deure i atribució essencial, i facilitarà la comunicació cultural entre les comunitats autònomes, d'acord amb elles i respectant el marc competencial establert en la Constitució i en els Estatuts d'Autonomia.
El suport dels poders públics al llibre, com a model d'expressió cultural, es recull explícitament en aquesta Llei, però també es reconeix la tasca dels seus diversos protagonistes. D'una banda, es valora la tasca dels creadors, incloent entre aquests a més dels escriptors i autors, als traductors, il·lustradors i correctors en l'exercici de la seva funció, sense els quals no existirien les obres que prenen la forma de llibre, i sense perjudici de la protecció que es regula en la legislació de propietat intel·lectual; d'altra banda, es recull la promoció de la principal indústria cultural del nostre país, el sector del llibre, amb un especial reconeixement a la tasca dels llibreters com a agents culturals. Igualment, també es reconeix que aquest suport dels poders públics al llibre espanyol ha de tendir cap a la seva expansió internacional, tradicionalment orientada a Iberoamèrica donats els nostres vincles culturals i lingüístics, aspirant a entrar en tots els mercats i àrees lingüístiques existents. També es manifesta la clara voluntat de protegir i promocionar la diversitat lingüística de l'Estat Espanyol, atenent al reconeixement de les diferents llengües oficials.
La regulació sobre la comercialització del llibre i publicacions afins parteix de la convicció que s'ofereix un producte que és més que una mera mercaderia: es tracta d'un suport físic que conté la plasmació del pensament humà, la ciència i la creació literària, possibilitant aquest acte transcendental i únic per a l'espècie humana, que és la lectura. La difusió d'aquestes creacions, el seu valor cultural i la seva pluralitat requereixen una certa garantia tant en el control de qualitat del text com en la seva comercialització perquè puguin ser accessibles al major nombre de potencials lectors. Aquests fins són els perseguits pels sistemes de preu fix o únic dels llibres, d'aquesta manera, es permet la coexistència d'edicions de ràpida rotació i altres de més llarga rotació, oferint les llibreries no sols allò de novetat sinó un fons bibliogràfic que faciliti l'accés igualitari i divers a la cultura, tal com exigeix l'esmentat article 44 de la nostra Constitució.
Per tot això, aquesta Llei aposta per un sistema que a Espanya s'ha mantingut històricament, i que també és clarament majoritari a la Unió Europea. En aquest àmbit europeu, les institucions han reconegut de forma expressa la compatibilitat de les lleis nacionals del preu fix amb el Dret comunitari, i el Parlament Europeu aboga perquè es dicti una proposta legislativa comunitària sobre el preu fix. Igualment, els països de l'espai iberoamericà han reconegut i reforçat, per via legislativa, els sistemes de preu fix.
En aquesta Llei s'ha pretès reforçar aquest principi general del preu fix establint-se, amb rang legal, les obligacions específiques dels agents del sector, i fins i tot la prohibició expressa de l'ús del llibre com a reclam comercial per a la venda d'altres productes de naturalesa distinta. No obstant, el règim de preus dels llibres de text que preveia el Reial Decret-Llei 6/2000, de 23 de juny, liberalitzant el descompte per als llibres de text, s'estableix ara com una exclusió del sistema de preu fix. L'experiència adquirida aconsella el canvi d'aquest singular sistema de descompte lliure cap a un sistema de preu lliure, que és alhora favorable per al ciutadà, en propiciar la capacitat d'estalvi de les famílies que es beneficien de la liberalització de preus, i alhora no perjudica al llibreter minorista atès que, en última instància, possibilita la protecció de la xarxa de llibreries existent, salvaguardant el manteniment d'una oferta cultural diversificada.
D'altra banda, la regulació legal encara vigent és aliena al ràpid desenvolupament tecnològic de les darreres dècades. El sector del llibre i publicacions afins a Espanya presenta actualment trets clars de maduresa i salut, però alhora s'enfronta als reptes que li plantegen les noves tecnologies i els canvis produïts per aquestes i per altres factors, tant en la dinàmica pròpia del sector com en la del mercat. Per tant, una de les primeres conseqüències d'aquests vertiginosos canvis tecnològics ha estat la necessitat de proporcionar una definició actualitzada del llibre, una de les metes que aquesta Llei s'ha marcat.
Igualment, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han influït de manera decisiva en la forma de prestar un servei públic fonamental, com són les biblioteques. El progressiu desenvolupament dels sistemes bibliotecaris a Espanya i l'evolució tecnològica de les pròpies biblioteques aconsellaven redefinir el paper de l'Administració General de l'Estat en aquesta matèria, afavorint, d'una banda, els canals de cooperació en l'impuls del Sistema Espanyol de Biblioteques i, d'altra banda, facilitant la coordinació de les biblioteques de titularitat estatal. Correspon a l'Administració General de l'Estat en cooperació amb els corresponents òrgans de les comunitats autònomes, la responsabilitat d'obtenir el diagnòstic del conjunt, de manera que es pugui disposar d'una visió global de tots els sistemes, xarxes, consorcis i biblioteques dependents de qualsevol administració pública o entitat privada, de manera que els poders públics puguin, en cada moment, detectar mancances i desigualtats i actuar amb l'objectiu de subsanar-les utilitzant els mitjans que l'ordenament jurídic posa a la seva disposició, exclusivament en el marc de les competències que corresponen a l'Estat.
D'acord amb tot l'anterior, aquesta Llei de la lectura, del llibre i de les biblioteques constitueix el règim jurídic especial de les activitats relacionades amb el llibre, en la seva doble dimensió d'element cultural i de bé econòmic en el mercat, proporcionant també un marc comú a les biblioteques i al foment de la lectura i atenent a tots els sectors, que es desenvolupen des de l'activitat creadora fins al destinatari final, el lector, exclusivament en el marc de les competències que corresponen a l'Estat.
La Llei es divideix en sis capítols, el primer relatiu a les disposicions generals, el segon a la promoció de la lectura, el tercer a la promoció dels autors i de la indústria del llibre, el quart al règim jurídic del llibre, el cinquè consagrat a les biblioteques, i el sisè al règim sancionador.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit
1. La present Llei té per objecte definir el marc jurídic del llibre, en atenció al seu caràcter de producte cultural, des de la seva creació fins a la seva comercialització, difusió i conservació com a part del patrimoni bibliogràfic espanyol; de les publicacions seriades, del foment de la lectura, de les biblioteques i, en especial, de la cooperació bibliotecària.
2. Aquesta Llei és aplicable al llibre, quant a la seva edició i comercialització en qualsevol tipus de suport susceptible de lectura i a les publicacions seriades. És també aplicable al foment de la lectura i de l'hàbit lector i a les biblioteques, d'acord amb el marc competencial establert en la Constitució i en els respectius estatuts d'autonomia.
3. En la present Llei s'entén que tota referència al llibre i la seva comercialització, la lectura i les biblioteques, té com a objecte el llibre en castellà o en qualsevol de les llengües oficials en les respectives comunitats autònomes.
4. Es considera el llibre, a tots els efectes, bé bàsic i de primera necessitat. Els poders públics organitzaran i executaran, de manera permanent, campanyes de foment de la lectura i enfortiment del sistema bibliotecari públic.
5. Es considera la cultura, a tots els efectes, bé bàsic i de primera necessitat.
Article 2. Definicions
Als efectes d'aquesta Llei s'entén per:
a) Llibre: obra científica, artística, literària o de qualsevol altra índole que constitueix una publicació unitària en un o diversos volums i que pot aparèixer impresa o en qualsevol altre suport susceptible de lectura. S'entenen inclosos en la definició de llibre, als efectes d'aquesta Llei, els llibres electrònics i els llibres que es publiquin o es difonguin per Internet o en un altre suport que pugui aparèixer en el futur, els materials complementaris de caràcter imprès, visual, audiovisual o sonor que siguin editats conjuntament amb el llibre i que participin del caràcter unitari del mateix, així com qualsevol altra manifestació editorial.
b) Publicació seriada: tota obra científica, literària o de qualsevol índole que apareix o es comunica de forma continuada, editada en una successió de fascicles o parts separades, que porta normalment una numeració i que no té una durada predeterminada.
c) Editor: persona natural o jurídica que, per compte propi, tria o concep obres literàries, científiques i en general de qualsevol temàtica i realitza o encarrega els processos industrials per a la seva transformació en llibre, qualsevol que sigui el seu suport, amb la finalitat de la seva publicació i difusió o comunicació.
d) Distribuïdor: persona natural o jurídica que realitza serveis comercials i que serveix d'enllaç entre editors i llibreters, per a situar i reposar llibres en el seu punt de venda i facilitar la seva difusió.
e) Llibreter: persona natural o jurídica que es dedica, exclusiva o principalment, a la venda de llibres al client final des d'establiments mercantils de lliure accés al públic o per qualsevol procediment de venda a distància.
f) Consumidor final: persona natural o jurídica que, sense assumir obligacions subsegüents de compra o determinats pagaments de quota, adquireix els llibres per al seu propi ús o els transmet a persona diferent sense que hi intervingui operació comercial o qualsevol altra operació a títol onerós.
g) Biblioteca: sens perjudici del que preveu l'article 59.2 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol i de la corresponent legislació autonòmica, s'entén per biblioteca l'estructura organitzativa que, mitjançant els processos i serveis tècnicament apropiats, té com a missió facilitar l'accés en igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania a documents publicats o difosos en qualsevol suport.
h) Biblioteques digitals: són col·leccions organitzades de continguts digitals que es posen a disposició del públic. Poden contenir materials digitalitzats, com ara exemplars digitals de llibres o un altre material documental procedent de biblioteques, arxius i museus, o basar-se en informació produïda directament en format digital.
i) Impressor/productor de llibre: persona natural o jurídica que comptant amb les instal·lacions i mitjans tècnics necessaris, es dedica, exclusiva o principalment, a la realització i impressió de llibres en paper o en qualsevol altre suport susceptible de lectura, així com dels materials complementaris de caràcter imprès, virtual, audiovisual o sonor que s'editin conjuntament amb el llibre i que participin del caràcter unitari del mateix.
j) Publicació periòdica: tota publicació que apareix o es comunica de forma continuada amb una periodicitat establerta, de caràcter cultural o científic.
Capítol II. Promoció de la lectura
Article 3. Promoció de la lectura
1. El Govern aprovarà i desenvoluparà plans de foment de la lectura, que seran elaborats, avaluats i actualitzats periòdicament pel Ministeri de Cultura i que aniran acompanyats de la dotació pressupostària adequada. Aquests plans garantiran la continuïtat en el temps de les polítiques de promoció de la lectura per a la consolidació dels hàbits lectors.
2. Sense perjudici del que preveu l'apartat anterior, el Govern garantirà la col·laboració interministerial, singularment entre les administracions responsables de Cultura i Educació en les activitats de promoció de la lectura. Els plans proposats pel Govern establiran objectius genèrics i seran consensuats amb les comunitats autònomes. Igualment promouran la col·laboració amb les entitats locals i altres institucions i entitats tant públiques com privades.
3. Les biblioteques, molt especialment les públiques, les escolars i les universitàries, exerceixen un paper insustituïble en el desenvolupament, manteniment i millora dels hàbits de lectura, en la mesura que garanteixen, en condicions d'igualtat d'oportunitats, l'accés de tots els ciutadans al pensament i la cultura. A tal efecte el Govern recolzarà i incentivará l'obertura de les biblioteques escolars a la comunitat de ciutadans del seu entorn, i la seva incorporació a les noves tecnologies. Promourà per a això acords amb les administracions autonòmiques i locals corresponents.
Article 4. Plans de foment de la lectura
1. Els plans de foment de la lectura consideraran la lectura com una eina bàsica per a l'exercici del dret a l'educació i a la cultura, en el marc de la societat de la informació i subratllaran l'interès general de la lectura en la vida quotidiana de la societat, mitjançant el foment de l'hàbit lector. Els plans de foment de la lectura tindran especial consideració amb la població infantil i juvenil i amb els sectors més desfavorits socialment, amb especial atenció a les persones amb discapacitat, així com amb l'aprenentatge continu dels ciutadans de qualsevol edat.
2. Els plans prestaran especial atenció a la potenciació dels serveis i a les dotacions bibliogràfiques de les biblioteques amb l'objectiu de facilitar l'accés a la informació i crear les condicions favorables per a la formació i el desenvolupament de lectors.
3. Entre les accions que els plans comprenguin s'inclouran, en cooperació amb les altres administracions públiques competents, la creació i utilització d'instruments d'anàlisi per a conèixer la realitat de la lectura i la situació de les biblioteques.
4. Els plans es nodriran tant de les aportacions de l'Estat, com de les que resultin d'acords i convenis de cooperació amb altres administracions i institucions públiques i privades.
5. En el propi pla s'inclouran les previsions de mesures d'avaluació i seguiment que permetin valorar els èxits assolits i introduir les millores oportunes.
6. El Govern promourà el compromís especial dels mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics audiovisuals, amb el foment de l'hàbit lector; promourà aquest mateix compromís amb els mitjans de titularitat autonòmica i incentivará la col·laboració amb els mitjans audiovisuals privats.
Capítol III. Promoció dels autors i de la indústria del llibre
Article 5. Promoció dels autors
1. El Ministeri de Cultura desenvoluparà, amb la participació i col·laboració de les comunitats autònomes, campanyes de promoció dels autors que s'expressin en castellà o en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes. Igualment, haurà de col·laborar amb les comunitats autònomes en les polítiques de promoció literària.
2. L'Administració General de l'Estat mantindrà un sistema de premis a favor dels autors dels principals àmbits de l'activitat literària, cultural, científica i tècnica. Els poders públics podran establir altres mesures de suport als autors.
3. En les campanyes de promoció dels autors es donarà especial importància al reconeixement de la seva tasca creadora, i la de tots aquells que, amb les seves traduccions, han permès l'accés a obres escrites en altres llengües, així com al respecte i protecció dels seus drets de propietat intel·lectual.
Article 6. Projecció internacional de les llengües espanyoles
El Ministeri de Cultura, en col·laboració amb institucions culturals, promourà la projecció internacional de les llengües espanyoles, amb especial atenció a l'espai iberoamericà del llibre en espanyol.
Des del Ministeri de Cultura es prestarà especial atenció a les commemoracions dels autors espanyols que s'expressin en castellà o en qualsevol de les llengües cooficials de les comunitats autònomes.
Article 7. Promoció de la indústria editorial i del comerç del llibre
1. L'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics establiran programes de suport a la indústria i al comerç del llibre per a garantir la pluralitat i diversitat cultural i facilitar l'accés a la lectura en consideració als valors culturals que el llibre representa i a la seva importància industrial i econòmica. Aquests programes tindran en compte les llibreries no sols com a llocs de venda de llibres, sinó també en la seva qualitat d'agents culturals.
2. L'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics col·laboraran amb les associacions de professionals del sector del llibre espanyol en totes aquelles activitats relacionades amb el foment de l'hàbit lector i de la difusió del llibre, en aquelles que propiciïn una millor organització professional i en el desenvolupament de serveis que puguin repercutir en benefici dels lectors o del comerç del llibre, així com en el foment de les tecnologies aplicades a la gestió, els intercanvis d'informació i la formació. Aquesta activitat s'haurà de realitzar en col·laboració i cooperació amb les comunitats autònomes quan afecti a entitats o activitats que es realitzin en el seu territori. Igualment, les administracions públiques en col·laboració amb la indústria del llibre promouran la gestió sostenible de les produccions editorials mitjançant la promoció de sistemes de certificació que garanteixin la procedència forestal ambientalment responsable.
3. L'Administració General de l'Estat, de les comunitats autònomes i els seus organismes públics contribuiran a l'expansió internacional de la indústria del llibre espanyol. En particular podran participar en les principals fires nacionals i internacionals relacionades amb el llibre i fomentaran l'assistència de les empreses espanyoles del sector del llibre a les mateixes a l'exterior i l'obertura de nous mercats.
4. Per al que disposen els apartats anteriors les administracions públiques podran articular fórmules de col·laboració i cooperació.
Capítol IV. Règim jurídic del llibre
Article 8. Número internacional de llibres i publicacions seriades
1. L'International Standard Book Number, número ISBN, és el número creat internacionalment per a dotar a cada llibre d'un codi numèric que l'identifiqui, i que permet coordinar i normalitzar la identificació de qualsevol llibre per a localitzar-lo i facilitar la seva circulació en el mercat, estimulant la cooperació dels proveïdors i usuaris de la informació bibliogràfica que constitueix el seu objecte fonamental.
2. En aplicació de les recomanacions i orientacions internacionals aprovades per l'Agència Internacional de l'ISBN, l'Agència Espanyola de l'ISBN desenvolupa el sistema de l'ISBN al nostre país. L'Agència Espanyola proporcionarà al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport els registres actualitzats de l'ISBN, per a garantir la continuïtat de la base de dades de llibres editats a Espanya i la d'editorials, gestionades per aquest departament.
3. L'International Standard Serial Number, número ISSN, és el número internacional normalitzat de publicacions seriades. A Espanya la seva gestió correspon a la Biblioteca Nacional sens perjudici de les competències que hagin assumit les comunitats autònomes.
4. Allò que disposen els apartats precedents s'entendrà, en tot cas, salvaguardant la competència que en aquesta matèria reservin als governs autonòmics els seus respectius Estatuts.
Article 9. El preu fix
1. Tota persona que edita, importa o reimporta llibres està obligada a establir un preu fix de venda al públic o de transacció al consumidor final dels llibres que s'editin, importin o reimportin, tot això amb independència del lloc en el qual es realitzi la venda o del procediment o operador econòmic a través del qual s'efectua la transacció. Amb la finalitat de garantir una informació adequada l'editor o importador quedarà igualment obligat a indicar en els llibres per ell editats o importats el preu fix.
2. En el cas d'importació, el preu serà el fixat pel primer importador i haurà de ser respectat pels posteriors, llevat dels supòsits previstos en l'article següent.
3. El preu de venda al públic podrà oscil·lar entre el 95 per 100 i el 100 per 100 del preu fix.
4. Quan el llibre es posi a disposició del públic formant una unitat o conjuntament amb discos, bandes magnètiques, cassettes, pel·lícules, fotografies, diapositives, microformes o qualsevol altre element i constitueixi una oferta editorial el preu fix es determinarà per a la totalitat dels elements que integrin aquesta oferta.
5. L'editor podrà establir un preu fix diferent per a la venda de col·leccions completes, inferior al resultant de la suma de cadascun dels títols que composen aquesta col·lecció.
6. En els casos de venda a terminis o a crèdit es podran establir preus diferents d'acord amb el respectiu sistema de venda.
7. El llibreter o qualsevol altre operador econòmic, inclosos els majoristes, qualsevol que sigui la seva naturalesa jurídica, quan realitzi transaccions al detall està obligat a respectar el preu fixat per l'editor.
8. Sens perjudici del que disposa la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, els establiments comercials que es dediquin a la venda al detall no podran utilitzar els llibres com a reclam comercial per a la venda de productes de naturalesa diferent.
Article 10. Exclusions al preu fix
1. No quedaran sotmesos al règim del preu fix els supòsits següents:
a) els llibres de bibliòfil, entenent per tals els editats en nombre limitat per a un públic restringit, numerats correlativament i d'alta qualitat formal.
b) els llibres artístics, entenent per tals els editats total o parcialment mitjançant mètodes d'artesania per a la reproducció d'obres artístiques, els que incloguin il·lustracions executades en forma directa o manual o aquells en els quals s'hagin utilitzat enquadernacions d'artesania.
c) els llibres antics o d'edicions esgotades.
d) els llibres usats.
e) les subscripcions en fase de prepublicació.
f) els exemplars de les edicions especials destinades a institucions o entitats o a la seva distribució com a element promocional, sempre que ostentin clarament aquesta especificació. En el cas de la seva comercialització, tals edicions només podran ser objecte de venda als membres de les institucions o entitats a les quals van destinades i al preu fixat per l'editor d'aquelles. Les institucions o entitats culturals de base associativa que actuïn com a editors podran fixar lliurement un preu especial per als exemplars destinats als seus membres o associats, havent de figurar clarament aquesta especificació en aquests exemplars. La resta de l'edició quedarà sotmesa al règim general de preu fix de venda al públic que estableix la present Llei.
g) els llibres de text i el material didàctic complementari editats principalment per al desenvolupament i aplicació dels currículums corresponents a l'Educació Primària i a l'Educació Secundària Obligatòria. Entre els materials didàctics als quals es refereix aquest apartat queden compresos tant els materials complementaris per a ús de l'alumne com els de suport per al docent. Aquests materials podran ser impresos o utilitzar un altre tipus de suport. No tindran el caràcter de material didàctic complementari, als efectes del que disposa aquest apartat, els que no desenvolupin específicament el currículum d'una matèria, encara que serveixin de complement o ajuda didàctica, com ara diccionaris, atles, llibres de lectures, mitjans audiovisuals o instrumental científic.
h) els llibres descatalogats. S'entén que un llibre ha estat descatalogat per l'editor quan no aparegui en el seu últim catàleg o ho comuniqui per escrit als seus canals de distribució i venda i a l'Agència Espanyola de l'ISBN o les Agències autonòmiques de l'ISBN corresponents. L'oferta i exposició d'aquests llibres s'haurà de realitzar separada i suficientment indicada de la dels llibres subjectes a preu fix.
i) el llibreter o detallista podrà aplicar preus inferiors al de venda al públic als llibres editats o importats transcorreguts dos anys des de la darrera edició sempre que hagin estat oferts pels mateixos durant un període mínim de sis mesos. L'oferta i exposició d'aquests llibres s'haurà de realitzar separada i suficientment indicada de la dels llibres subjectes a preu fix.
2. Als efectes del que disposen les lletres h) i i) de l'apartat anterior, l'editor haurà de donar compliment, si escau, al que estableix l'article 67 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Article 11. Excepcions al preu fix
1. Sens perjudici del que estableix l'article 9 d'aquesta Llei, podran aplicar-se preus inferiors al de venda al públic en els casos següents:
a) En el Dia del Llibre i Fires del Llibre, Congressos o Exposicions del Llibre, sempre que així ho determinin les seves entitats organitzadores, quan aquestes pertanyin als sectors de l'edició i comercialització del llibre, un descompte de fins a un màxim del 10 per cent del preu fix.
b) Quan el consumidor final siguin Biblioteques, Arxius, Museus, Centres Escolars, Universitats o Institucions o Centres el fi fundacional dels quals sigui científic o d'investigació, un descompte de fins al 15 per cent del preu fix.
c) Mitjançant acord entre editors, distribuïdors i llibreters, podrà establir-se una oferta anual de preus per a fons específics, períodes concrets i delimitats en el temps.
2. Allò que disposa aquest article respecte als descomptes dels llibres s'ha d'entendre sens perjudici del que estableix l'article 14 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista.
Capítol V. Les biblioteques
Article 12. Missió, principis i valors de les biblioteques
1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, garantiran l'accés dels ciutadans a les biblioteques amb la finalitat de promoure la difusió del pensament i la cultura contribuint a la transformació de la informació en coneixement, i al desenvolupament cultural i la investigació. Igualment, les biblioteques contribuiran a la promoció de les tecnologies de la informació i les comunicacions, procuraran de forma activa el seu millor coneixement i maneig i fomentaran el seu ús per part de tots els ciutadans.
2. Els principis i valors de les biblioteques són:
a) La llibertat intel·lectual, l'accés a la informació i el respecte als drets de la propietat intel·lectual;
b) La igualtat perquè tots els usuaris accedeixin als materials, instal·lacions i serveis de la biblioteca, sense discriminació per raó d'origen, ètnia, religió, ideologia, gènere o orientació sexual, edat, discapacitat, recursos econòmics o qualsevol altra circumstància personal o social;
c) La pluralitat, en virtut de la qual s'hauran d'adquirir, preservar i fer accessible la major varietat possible de documents que reflecteixin la diversitat de la societat i la seva riquesa lingüística i iconogràfica;
d) El respecte del dret de cada usuari a la privadesa i la confidencialitat de la informació que cerca o rep, així com dels recursos que consulta, pren en préstec, adquireix o transmet, protegint les seves dades personals en els termes establerts per les lleis.
3. Allò que preveuen els apartats anteriors s'entendrà sens perjudici del que disposen les comunitats autònomes, en matèria de biblioteques i pel que disposa per a les biblioteques escolars la legislació en matèria educativa.
Article 13. Biblioteques públiques
Sens perjudici de les competències de les comunitats autònomes i de les entitats locals, l'Administració General de l'Estat en relació amb les biblioteques de la seva titularitat i en les seves relacions en matèria bibliotecària amb la resta d'administracions públiques, es regirà pels principis i criteris següents en tot allò relatiu a les biblioteques públiques:
1. Les biblioteques públiques són el mitjà pel qual els poders públics possibiliten l'exercici efectiu del dret de tots els ciutadans per a accedir a la informació, l'educació i la cultura en el context de la Societat de la Informació i el Coneixement.
2. Es consideraran biblioteques públiques aquelles biblioteques que, sostingudes per organismes públics o privats, s'ofereixen obertes a tots els ciutadans, sense discriminació per cap circumstància personal o social, a través d'una col·lecció de documents publicats o difosos de caràcter general. Les comunitats autònomes regularan la forma en la qual hauran de ser reconegudes com a tals les biblioteques públiques de titularitat privada.
3. El servei de biblioteca pública haurà de poder ser utilitzat per qualsevol ciutadà independentment del seu lloc d'origen o residència i serà atès per personal especialitzat i amb horari de servei adequat a les necessitats dels ciutadans d'acord amb el que preveu la legislació de règim local. Les comunitats autònomes regularan la forma en la qual es proveïrà, amb el concurs de les administracions locals, la prestació de serveis de biblioteca pública.
4. Es consideren serveis bàsics de tota biblioteca pública els següents: a) Consulta en sala de les publicacions que integrin el seu fons. b) Préstec individual i col·lectiu. c) Informació i orientació per a l'ús de la biblioteca i la satisfacció de les necessitats informatives dels ciutadans. d) Accés a la informació digital a través d'Internet o les xarxes anàlogues que es puguin desenvolupar, així com la formació per al seu millor maneig.
5. Els ciutadans accediran als serveis bàsics de les biblioteques públiques de forma lliure i gratuïta.
Article 14. El Sistema Espanyol de Biblioteques
1. El Sistema Espanyol de Biblioteques previst en la Llei 16/1985, de 25 de juny, comprèn el conjunt d'òrgans, centres i mitjans que, mitjançant relacions de cooperació i coordinació, actuen conjuntament amb la finalitat de desenvolupar els serveis bibliotecaris.
2. Formen part del Sistema Espanyol de Biblioteques: a) El Ministeri de Cultura, la Biblioteca Nacional i la resta de les biblioteques de titularitat estatal. b) El Consell de Cooperació Bibliotecària. c) Els sistemes bibliotecaris autonòmics, provincials i locals, i de tot tipus d'entitats privades en funció de les relacions de cooperació basades en el principi de voluntarietat que s'estableixi, i sens perjudici de l'aplicació de la seva respectiva normativa.
3. En el marc del Sistema Espanyol de Biblioteques, cada administració en l'àmbit de les seves competències promourà un desenvolupament equilibrat, coherent, progressiu, innovador i constant del conjunt de biblioteques, sistemes, xarxes i consorcis existents a Espanya i fomentarà la igualtat en l'accés a un servei públic de biblioteca de qualitat en el conjunt de l'Estat perquè no es produeixin desigualtats entre els ciutadans de les seves diferents zones o dels municipis amb menor índex de població. Per a la consecució d'aquests fins, el Ministeri de Cultura, en cooperació amb les comunitats autònomes, desenvoluparà, entre d'altres, les funcions següents: a) La creació, dotació i foment de les biblioteques, d'acord amb la normativa vigent, prèvia consulta o, si escau, previ acord amb la comunitat autònoma corresponent. b) La proposta i l'impuls de tot tipus d'iniciatives i projectes bibliotecaris. c) La conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic essent el responsable de l'elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic. d) La normalització i coordinació de l'actuació de les biblioteques i unitats relacionades amb elles que siguin de titularitat de l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Públics. Reglamentàriament s'establiran els mecanismes d'aquesta normalització. A més, les biblioteques públiques de l'Estat gestionades per les comunitats autònomes mantindran vincles de relació amb la resta de les biblioteques públiques de l'Estat en règim de mútua cooperació. e) La promoció de la formació permanent del personal de les biblioteques amb mitjans adequats i suficients i fomentar l'intercanvi de bibliotecaris mitjançant el desenvolupament de programes nacionals i internacionals amb la cooperació de les comunitats autònomes. f) L'impuls de la investigació científica i el desenvolupament i innovació tecnològica dins de l'àmbit bibliotecari així com la realització de projectes d'investigació en cooperació amb altres institucions científiques i culturals, en cooperació amb les comunitats autònomes. Les biblioteques podran ser centres promotors de projectes d'investigació i els bibliotecaris podran presentar-se com a personal investigador a convocatòries nacionals i internacionals.
4. El Ministeri de Cultura, sens perjudici de les competències de les comunitats autònomes, i d'acord amb les pautes i recomanacions de la Unió Europea i de les organitzacions internacionals en la matèria, promourà la creació de biblioteques digitals d'acord amb els criteris següents: a) L'accessibilitat en línia, com a condició prèvia per a optimitzar els beneficis que poden extreure de la informació els ciutadans, els investigadors i les empreses. b) La digitalització de col·leccions analògiques per a ampliar el seu ús en la societat de la informació. c) La preservació i emmagatzematge per a garantir que les generacions futures puguin accedir al material digital i evitar la pèrdua de continguts valuosos.
5. La participació del Ministeri de Cultura en els sistemes bibliotecaris autonòmics vindrà delimitada pel que estableixen els respectius convenis o acords que, a tal fi, se subscriguin amb les comunitats autònomes.
6. Les biblioteques integrades en el Sistema Espanyol de Biblioteques hauran de ser necessàriament accessibles per a les persones amb discapacitat. Les de nova creació, ho seran des de la seva posada en funcionament; les que ja existeixin, i que no reuneixin els requisits d'accessibilitat, hauran de condicionar-se d'acord amb les disposicions i terminis establerts en la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Article 15. La cooperació bibliotecària
1. La cooperació bibliotecària comprèn els vincles que, amb caràcter voluntari, s'estableixen entre les biblioteques i sistemes bibliotecaris dependents de les diferents administracions públiques i de tot tipus d'entitats privades per a intercanviar informació, idees, serveis, coneixements especialitzats i mitjans amb la finalitat d'optimitzar els recursos i desenvolupar els serveis bibliotecaris. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb la resta de les administracions públiques i tot tipus d'entitats privades, promourà i impulsarà la cooperació bibliotecària mitjançant l'establiment de plans específics que s'avaluaran i actualitzaran periòdicament.
2. El Consell de Cooperació Bibliotecària és l'òrgan col·legiat de composició interadministrativa que canalitzarà la cooperació bibliotecària entre les administracions públiques. La seva composició, que es desenvoluparà reglamentàriament, en el termini màxim d'un any, es consensuarà amb les comunitats autònomes i inclourà, almenys, a representants de l'Administració General de l'Estat, de les comunitats autònomes, de les entitats locals i del Consell d'Universitats. Igualment, hi haurà una representació de les societats professionals de bibliotecaris, amb dret a veu però sense vot.
3. Sens perjudici de les competències que corresponguin a les altres administracions públiques, el Ministeri de Cultura promourà i fomentarà la cooperació internacional garantint la presència espanyola en organismes internacionals i a través de la participació en projectes amb els organismes responsables de les biblioteques en cada país i amb les pròpies biblioteques, especialment en l'àrea europea i iberoamericana.
4. Correspondrà al Consell de Cooperació Bibliotecària, almenys, l'elaboració de plans específics per a afavorir i promoure el desenvolupament i la millora de les condicions de les biblioteques i els seus serveis, que s'avaluaran i actualitzaran periòdicament. Entre d'altres objectius, aquests plans promouran la prestació de serveis bàsics, la incorporació de la diversitat lingüística de l'Estat espanyol, l'adopció d'estàndards i indicadors que facilitin un servei públic de qualitat i impulsaran programes de formació permanent del personal de biblioteques.
Capítol VI. Règim sancionador
Article 16. La potestat sancionadora
La potestat sancionadora regulada en aquesta Llei s'exercirà, en tot allò no previst en ella, d'acord amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. El seu exercici correspondrà als òrgans competents de les comunitats autònomes que la tinguin atribuïda per raó de la matèria.
Quan s'iniciï un expedient sancionador per infracció greu, l'òrgan que l'hagi ordenat donarà trasllat als òrgans competents que corresponguin en matèria de contractació de les administracions públiques i en matèria de subvencions atorgades per aquestes, per si els fets poguessin, si escau, ser constitutius de prohibició o limitació en la facultat de contractar o de rebre subvencions, d'acord amb la normativa que li sigui aplicable.
Article 17. Infraccions i sancions en l'àmbit del preu fix i publicitat en la venda de llibres i per discriminació per raó de discapacitat
1. Es consideraran infraccions lleus, sens perjudici del que disposin les comunitats autònomes, almenys, les següents: a) La manca d'indicació del preu de venda en cada exemplar d'una edició, corresponent a un llibre, d'acord amb el que preveu l'article 9 d'aquesta Llei. b) L'oferta o la venda d'un exemplar d'un llibre al públic a un preu diferent al fixat d'acord amb el que disposa el capítol IV d'aquesta Llei. c) L'obstrucció de la funció inspectora.
2. Es consideraran infraccions greus, sens perjudici del que disposin les comunitats autònomes, almenys, les següents: a) La venda de més d'un exemplar d'un llibre al públic a un preu diferent al fixat d'acord amb el que disposa el capítol IV d'aquesta Llei. b) La utilització del llibre com a reclam comercial per a la venda de productes de naturalesa diferent en una campanya publicitària, d'acord amb el que disposa l'article 9.8. c) L'obstrucció greu de la funció inspectora. d) La discriminació, per raó de discapacitat, que impedeixi tant als usuaris com als propis professionals de les biblioteques accedir als materials, instal·lacions i serveis de la biblioteca en igualtat de condicions amb la resta dels ciutadans.
3. Per la comissió de les infraccions lleus recollides en aquest article, s'imposaran, almenys, les sancions següents: a) Multa de 1.000 a 10.000 euros. b) Les infraccions lleus, en funció de les seves circumstàncies, podran portar aparellada una amonestació privada.
4. Per la comissió de les infraccions greus recollides en aquest article s'imposaran, almenys, les sancions següents: a) Multa de 10.001 a 100.000 euros. b) Les infraccions greus, en funció de les seves circumstàncies, podran portar aparellada amonestació pública, amb publicació al Diari Oficial de la comunitat autònoma corresponent i en dos periòdics de difusió autonòmica, un cop que la resolució sancionadora tingui caràcter ferm, a costa del sancionat.
5. Les responsabilitats administratives per l'incompliment de les obligacions establertes en el present capítol s'entendran sens perjudici de les accions legals que puguin exercitar-se a l'empara de la legislació específica de competència deslleial, per als supòsits de l'obtenció dels avantatges competitius adquirits mitjançant la infracció d'una norma jurídica.
Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals
Disposició addicional primera. Dipòsit legal. El dipòsit legal té com a missió fonamental la preservació de la cultura, fent possible que qualsevol persona pugui accedir al patrimoni cultural, intel·lectual i bibliogràfic, així com coadjuvar a la protecció dels drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual. L'observança de l'obligació de constituir el dipòsit legal és una condició imprescindible per a garantir el dret d'accés a la informació de tots els ciutadans, i s'haurà de realitzar en els termes establerts en la normativa que resulti aplicable; per la qual cosa el Govern, en el termini màxim d'un any, remetrà un projecte de llei per a adaptar la normativa vigent a la realitat de l'Estat de les Autonomies, a l'aparició de nous suports i als canvis produïts en el sector editorial.
Disposició addicional segona. L'Observatori de la Lectura i del Llibre. L'Observatori de la Lectura i del Llibre, dependent del Ministeri de Cultura, amb el caràcter d'òrgan col·legiat, tindrà com a objectiu l'anàlisi permanent de la situació del llibre, la lectura i les biblioteques. Li correspondrà també promoure la col·laboració institucional, en especial amb observatoris o òrgans de funcions similars que existeixin en les administracions autonòmiques i locals, l'assessorament, l'elaboració d'informes, estudis i propostes d'actuació en matèria de lectura, del llibre i de les biblioteques. La seva composició, competències i funcionament es regularan reglamentàriament, assegurant la presència en aquest òrgan de tots els sectors compromesos i afectats per aquesta Llei.
Disposició addicional tercera. De l'accés a la lectura, al llibre i a les biblioteques de les persones amb discapacitat. 1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, promouran l'accés de les persones amb discapacitat a la lectura, al llibre, i a les biblioteques, vetllant per un ús regular, normalitzat i sense discriminacions d'aquest tipus de serveis, béns i productes culturals. 2. Els plans de foment de la lectura i els programes de suport a la indústria del llibre tindran en compte les necessitats particulars de les persones amb discapacitat, especialment en la promoció, difusió i normalització de formats i mètodes accessibles, com els suports en alfabet braille, els suports sonors, els suports digitals o els sistemes de lectura fàcil. 3. Als fins establerts en els apartats anteriors, el Ministeri de Cultura i les altres administracions públiques subscriuran convenis de col·laboració amb les entitats d'iniciativa social, sense ànim de lucre, del sector de la discapacitat.
Disposició addicional quarta. Publicacions oficials de l'Administració General de l'Estat. En el cas dels llibres publicats per l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Públics, i sens perjudici del que estableix l'article 9 d'aquesta Llei, serà aplicable el que disposa el Reial Decret 118/2001, de 9 de febrer, d'ordenació de publicacions oficials i la seva normativa de desenvolupament.
Disposició transitòria única. Vigència temporal de determinades normes. Mantindran la seva vigència, mentre no s'adopti la corresponent normativa de desenvolupament: a) Pel que fa al dipòsit legal, l'Ordre del Ministeri d'Educació i Ciència de 30 d'octubre de 1971 i l'Ordre del Ministeri d'Educació i Ciència de 20 de febrer de 1973. b) El Decret 2984/1972, de 2 de novembre, pel qual s'estableix l'obligació de consignar en tota classe de llibres i fullets el número ISBN. c) L'Ordre de 25 de març de 1987, per la qual es regula l'Agència Espanyola de l'ISBN (Sistema Internacional de Numeració de Llibres). d) El Reial Decret 582/1989, de 19 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de Biblioteques Públiques de l'Estat i del Sistema Espanyol de Biblioteques. e) Els articles 6 i 7 del Reial Decret 484/1990, de 30 de març, de Preu de venda al públic de llibres.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa. 1. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior en allò que contradiguin o s'oposin al que disposa la present Llei. 2. Queden derogades expressament les disposicions següents: a) La Llei 9/1975, de 12 de març, del Llibre, llevat de les seccions tercera i quarta del seu capítol III. b) L'article 38 del Reial Decret-Llei 6/2000, de 23 de juny, de mesures urgents d'intensificació de la competència en mercats de béns i serveis. c) El Reial Decret 484/1990, de 30 de març, de Preu de venda al públic de llibres, amb l'excepció dels articles 6 i 7 que mantindran la seva vigència mentre no s'adopti la corresponent normativa de desenvolupament.
Disposició final primera. Modificacions de la Llei de Propietat Intel·lectual. El text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, es modifica en els termes següents: U. L'apartat 4 de l'article 19 queda redactat en els termes següents: «Article 19.4. S'entén per préstec la posada a disposició d'originals i còpies d'una obra per al seu ús per temps limitat sense benefici econòmic o comercial directe ni indirecte sempre que aquest préstec es dugui a terme a través d'establiments accessibles al públic. S'entendrà que no existeix benefici econòmic o comercial directe ni indirecte quan el préstec efectuat per un establiment accessible al públic doni lloc al pagament d'una quantitat que no excedeixi del necessari per a cobrir les despeses de funcionament. Aquesta quantitat no podrà incloure total o parcialment l'import del dret de remuneració que s'hagi de satisfer als titulars de drets de propietat intel·lectual d'acord amb el que disposa l'apartat segon de l'article 37.» Dos. L'apartat 2 de l'article 37 queda redactat en els termes següents: «Article 37.2. Igualment, els museus, arxius, biblioteques, hemerotecas, fonotecas o filmotecas de titularitat pública o que pertanyin a entitats d'interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense ànim de lucre, o a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, no necessitaran autorització dels titulars de drets pels préstecs que realitzin. Els titulars d'aquests establiments remuneraran els autors pels préstecs que realitzin de les seves obres en la quantia que es determini per Reial Decret. La remuneració es farà efectiva a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. Queden exempts de l'obligació de remuneració els establiments de titularitat pública que prestin servei en municipis de menys de 5.000 habitants, així com les biblioteques de les institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol. El Reial Decret pel qual s'estableixi la quantia contemplarà igualment els mecanismes de col·laboració necessaris entre l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals per al compliment de les obligacions de remuneració que afectin a establiments de titularitat pública.» Tres. L'article 132 queda redactat en els termes següents: «Article 132. Aplicació subsidiària de les disposicions del Llibre I. Les disposicions contingudes en l'article 6.1, en la secció 2.ª del capítol III, del Títol II i en el capítol II del Títol III, llevat del que estableix el paràgraf segon de l'apartat segon de l'article 37, ambdós del Llibre I de la present Llei, s'aplicaran, amb caràcter subsidiari i en allò pertinent, als altres drets de propietat intel·lectual regulats en aquest Llibre.» Quatre. S'afegeix una Disposició transitòria vintena amb la redacció següent: «El Reial Decret al qual es refereix l'apartat segon de l'article 37 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual haurà de ser promulgat en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Fins que s'aprovi el Reial Decret al qual es refereix l'apartat anterior, la quantia de la remuneració serà de 0,2 euros per cada exemplar d'obra adquirit amb destinació al préstec en els establiments esmentats en el dit apartat. Igualment, en aquest període, l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals podran acordar els mecanismes de col·laboració necessaris per al compliment de les obligacions de remuneració que afecten a establiments de titularitat pública.»
Disposició final segona. Habilitació competencial. La present Llei es dicta a l'empara del que disposa l'article 149.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que, sens perjudici de les competències que podran assumir les comunitats autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com a deure i atribució essencial, i a més pels títols competencials següents: a) L'article 8, que es dicta a l'empara de l'article 149.1.10.ª, b) Els articles 9, 10, 11, 16 i 17, que es dicten a l'empara de l'article 149.1.13.ª, c) L'article 13, que es dicta a l'empara de l'article 149.1.28.ª, i d) Les disposicions addicional primera i final primera, que es dicten a l'empara de l'article 149.1.9.ª de la Constitució Espanyola.
Disposició final tercera. Desenvolupament i habilitació normativa. 1. S'autoritza el Govern a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació i desenvolupament de la present Llei. 2. Quan raons tècniques o d'oportunitat així ho aconsellin, per Reial Decret es podran actualitzar o modificar les excepcions al preu fix previstes en l'article 11.
Disposició final quarta. Entrada en vigor. La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Font i provença
Títol original: Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash b57e4429aa45).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.