Llei 8/1989, de 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics

Article 1. Objecte.

La present Llei té per objecte la regulació del règim jurídic dels recursos de Dret públic següents: a) Taxes. b) Preus públics.

Article 2. Delimitació de l'àmbit d'aplicació de la Llei.

Els preceptes d'aquesta Llei no seran aplicables a: a) Les cotitzacions al sistema de la Seguretat Social i les de naturalesa idèntica que es recaptin conjuntament amb aquelles. b) La contraprestació per les activitats que realitzin i els serveis que prestin les Entitats o Organismes públics que actuïn segons normes de dret privat. c) Els recursos de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, que continuaran regulant-se per la seva legislació específica. c) [Sic] Les tarifes que abonarán els usuaris per la utilització de l'obra o per la prestació del servei als concessionaris d'obres i de serveis conforme a la legislació de contractes del sector públic, que són prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries.

Article 3. Mesures Pressupostàries.

1. Els recursos regulats en aquesta Llei corresponents a l'Estat i als seus Organismes autònoms s'ingressaran a les caixes del Tresor Públic o en comptes bancaris autoritzats pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

2. La recaptació, custòdia i ingrés dels drets corresponents a d'altres Ents es regirà per les normes que siguin d'aplicació als mateixos.

3. El rendiment dels recursos als quals es refereix l'article primer d'aquesta Llei s'aplicarà íntegrament al Pressupost d'ingressos que correspongui, sense que pugui efectuar-se detracció ni minoració alguna, excepte el que disposa l'article 12.

4. El Ministre d'Economia i Hisenda podrà proposar al Govern o al Ministre del ram l'establiment d'ingressos de Dret públic regulats en la present Llei, per part d'aquells Òrgans de l'Administració de l'Estat, Organismes o Ents que no els apliquin, així com la seva actualització, quan procedeixi.

Article 4. Responsabilitats.

Les autoritats, els funcionaris públics, agents o assimilats que de forma voluntària i culpable exigeixin indegudament una taxa o preu públic, o ho facin en quantia major que l'establerta, incorreran en falta disciplinària molt greu, sens perjudici de les responsabilitats d'un altre ordre que poguessin derivar-se de la seva actuació.

Quan adoptin de la mateixa forma resolucions o realitzin actes que infringeixin la present Llei i les altres normes que regulen aquesta matèria, estaran obligats, a més, a indemnitzar la Hisenda Pública pels perjudicis causats.

Article 5. Serveis públics essencials.

(Derogat)

Article 6. Concepte.

Taxes són els tributs el fet imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o la realització d'activitats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular l'obligat tributari, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat.

Article 7. Principi d'equivalència.

Les taxes tendiran a cobrir el cost del servei o de l'activitat que constitueixi el seu fet imposable.

Article 8. Principi de capacitat econòmica.

En la fixació de les taxes es tindrà en compte, quan ho permetin les característiques del tribut, la capacitat econòmica de les persones que han de satisfer-les.

Article 9. Fonts normatives de les taxes.

1. Les taxes es regiran: a) Pels Tractats o Convenis Internacionals que continguin clàusules en matèria de taxes, publicats oficialment a Espanya. b) Per la present Llei, per la Llei General Tributària i la Llei General Pressupostària, en quant no preceptuïn el contrari. c) Si escau, per la Llei pròpia de cada taxa. d) Per les normes reglamentàries dictades en desplegament d'aquestes Lleis.

2. La present Llei s'aplicarà supletòriament respecte de la legislació que regula les taxes de les Comunitats Autònomes i les Hisendes Locals.

Article 10. Establiment i regulació.

1. L'establiment de les taxes, així com la regulació dels elements essencials de cadascuna d'elles, haurà de realitzar-se d'acord amb la Llei.

2. Són elements essencials de les taxes els determinats per la present Llei en el capítol següent.

3. Quan s'autoritzi per Llei, amb subordinació als criteris o elements de quantificació que determini la mateixa, es podran concretar mitjançant norma reglamentària les quanties exigibles per a cada taxa.

Article 11. Previsió pressupostària.

L'exacció de les taxes ha d'estar prevista en els Pressupostos dels Ents públics.

Article 12. Devolució.

Procedirà la devolució de les taxes que s'haguessin exigit, quan no es realitzi el seu fet imposable per causes no imputables al subjecte passiu.

Article 13. Fet imposable.

Podran establir-se taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats en règim de Dret públic consistents en: a) La tramitació o expedició de llicències, visats, matrícules o autoritzacions administratives. b) L'expedició de certificats o documents a instància de part. c) Legalització i segellat de llibres. d) Actuacions tècniques i facultatives de vigilància, direcció, inspecció, investigació, estudis, informes, assessorament, comprovació, reconeixement o prospecció. e) Examen de projectes, verificacions, contrastacions, assaigs o homologacions. f) Valoracions i taxacions. g) Inscripcions i anotacions en Registres oficials i públics. h) Serveis acadèmics i complementaris. i) Serveis portuaris i aeroportuaris. j) Serveis sanitaris. k) Activitats o serveis relacionats amb els controls duaners. l) La participació com a aspirants en oposicions, concursos o proves selectives d'accés a l'Administració Pública, així com en proves d'aptitud que organitzi l'Administració com a requisit previ per a l'exercici de professions regulades de la Unió Europea. m) Per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós-administratiu i social. n) Serveis o activitats en general que es refereixin, afectin o beneficiïn a persones determinades o que hagin estat motivats per aquelles, directament o indirectament.

Article 14. Aplicació territorial.

Les taxes per serveis o activitats públics s'exigiran pel fet de la prestació o realització dels mateixos, sense que tingui rellevància a aquests efectes que el lloc en el qual es presti el servei o es realitzi l'activitat es trobi fora del territori nacional.

Article 15. Meritació.

1. Les taxes podran meritar-se, d'acord amb la naturalesa del seu fet imposable: a) Quan es concedeixi la utilització privativa o l'aprofitament especial o quan s'iniciï la prestació del servei o la realització de l'activitat, sens perjudici de la possibilitat d'exigir-ne el dipòsit previ. b) Quan es presenti la sol·licitud que iniciï l'actuació o l'expedient, que no es realitzarà o tramitarà sense que s'hagi efectuat el pagament corresponent.

2. Quan les taxes es meritin periòdicament, una vegada notificada la liquidació corresponent a l'alta en el respectiu registre, padró o matrícula, podran notificar-se col·lectivament les successives liquidacions mitjançant anuncis al «Boletín Oficial del Estado».

Article 16. Subjecte passiu.

1. Seran subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques beneficiàries de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o a qui afectin o beneficiïn, personalment o en els seus béns, els serveis o activitats públics que constituïssin el seu fet imposable.

2. Si escau, tindran la consideració de subjectes passius les herències jacents, comunitats de béns i les altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició.

Article 17. Responsables.

1. Sens perjudici del que preveu la Llei General Tributària en matèria de responsabilitat i garanties del deute tributari, respondran solidàriament de les taxes les Entitats o Societats asseguradores de riscos que motivin actuacions o serveis administratius que constitueixin el fet imposable d'una taxa.

2. En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn als usuaris o ocupants d'habitatges, naus, locals o, en general, d'immobles, seran responsables subsidiaris els propietaris d'aquests immobles.

Article 18. Exempcions i bonificacions.

Sens perjudici del que preveu l'article 8, no s'admetrà, en matèria de taxes, cap benefici tributari, llevat a favor de l'Estat i els altres Ents públics territorials o institucionals o com a conseqüència del que estableixen els Tractats o Acords Internacionals.

Article 19. Elements quantitatius de la taxa.

1. L'import de les taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent o el de la utilitat derivada d'aquella.

2. En general i d'acord amb el que preveu el paràgraf següent, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o, en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda.

3. Per a la determinació d'aquest import es tindran en consideració els costos directes i indirectes, inclosos els de caràcter financer, amortització de l'immobilitzat i, si escau, els necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del servei o activitat per la prestació o realització del qual s'exigeix la taxa.

4. La quota tributària podrà consistir en una quantitat fixa assenyalada a l'efecte, determinar-se en funció d'un tipus de gravamen aplicable sobre elements quantitatius que serveixin de base imposable o establir-se conjuntament per tots dos procediments.

5. Les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat podran modificar la quantia de les taxes.

Article 20. Memòria economicofinancera.

1. Tota proposta d'establiment d'una nova taxa o de modificació específica de les quanties d'una preexistent haurà d'incloure, entre els antecedents i estudis previs per a la seva elaboració, una memòria economicofinancera sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la quantia de la taxa proposada.

La manca d'aquest requisit determinarà la nul·litat de ple dret de les disposicions reglamentàries que determinin les quanties de les taxes.

2. Quan la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic comporti una destrucció o deteriorament del mateix no previst en la memòria economicofinancera, el subjecte passiu de la taxa, sens perjudici del pagament de la mateixa, estarà obligat al reintegrament del cost total de les respectives despeses de reconstrucció o reparació.

Article 21. Pagament.

El pagament de les taxes podrà fer-se en efectiu o mitjançant l'ús d'efectes timbrats, d'acord amb el que es disposi reglamentàriament.

Article 22. Gestió.

1. La gestió de les taxes correspon al Ministeri d'Economia i Hisenda, sens perjudici del que disposa la normativa reguladora de la Hisenda de les Comunitats Autònomes i de les altres Hisendes Territorials o en les Lleis reguladores de cada taxa.

2. D'acord amb la naturalesa i característiques de cada taxa, podrà establir-se reglamentàriament la participació en el procediment de gestió tributària, d'altres Departaments ministerials, Ents o Organismes diferents del Ministeri d'Economia i Hisenda.

3. En la gestió de les taxes s'aplicaran, en tot cas, els principis i procediments de la Llei General Tributària i, en particular, les normes reguladores de les liquidacions tributàries, la recaptació, la inspecció dels tributs i la revisió d'actes en via administrativa.

Article 23. Autoliquidació.

Els subjectes passius de les taxes estaran obligats a practicar operacions d'autoliquidació tributària i a realitzar l'ingrés del seu import al Tresor, quan així es prevegi reglamentàriament.

Article 24. Concepte.

Tindran la consideració de preus públics les contraprestacions pecuniàries que es satisfacin per la prestació de serveis o la realització d'activitats efectuades en règim de Dret públic quan, prestant-se també tals serveis o activitats pel sector privat, siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats.

Article 25. Quantia.

1. Els preus públics es determinaran a un nivell que cobreixi, com a mínim, els costos econòmics originats per la realització de les activitats o la prestació dels serveis o a un nivell que resulti equivalent a la utilitat derivada dels mateixos.

2. Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic que així ho aconsellin, podran assenyalar-se preus públics que resultin inferiors als paràmetres previstos en l'apartat anterior, prèvia adopció de les previsions pressupostàries oportunes per a la cobertura de la part del preu subvencionada.

Article 26. Establiment i modificació.

1. L'establiment o modificació de la quantia dels preus públics es farà: a) Per Ordre del Departament ministerial del qual depengui l'òrgan que hagi de percebre'ls i a proposta d'aquest. b) Directament pels organismes públics, prèvia autorització del Departament ministerial del qual depenguin.

2. Tota proposta d'establiment o modificació de la quantia de preus públics haurà d'anar acompanyada d'una memòria economicofinancera que justificarà l'import dels mateixos que es proposi i el grau de cobertura financera dels costos corresponents.

Article 27. Administració i cobrament dels preus públics.

1. L'administració i cobrament dels preus públics es realitzarà pels Departaments i organismes públics que hagin de percebre'ls.

2. Els preus públics podran exigir-se des que s'iniciï la prestació de serveis que justifica la seva exigència.

3. El pagament dels preus públics es realitzarà en efectiu o mitjançant l'ús d'efectes timbrats.

4. Podrà exigir-se l'anticipació o el dipòsit previ de l'import total o parcial dels preus públics.

5. Quan per causes no imputables a l'obligat al pagament del preu públic no es presti el servei o no es realitzi l'activitat, procedirà la devolució de l'import que correspongui o, tractant-se d'espectacles, el canvi de les entrades quan sigui possible.

6. Els deutes per preus públics podran exigir-se mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment, d'acord amb la normativa vigent.

7. En allò no previst expressament en la present Llei, l'administració i cobrament dels preus públics es realitzarà de conformitat amb el que preveu la Llei General Pressupostària i les altres normes que resultin d'aplicació als mateixos.