Text legal · Traducció no oficial
Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 17/2015
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Llei que estableix el Sistema Nacional de Protecció Civil com a instrument essencial per assegurar la coordinació, la cohesió i l'eficàcia de les polítiques públiques de protecció civil a Espanya, regulant les competències de l'Administració General de l'Estat i els drets i deures dels ciutadans davant emergències i catàstrofes naturals o provocades per l'acció humana.
A qui afecta i abast
Afecta totes les administracions públiques espanyoles, els ciutadans, les persones jurídiques i les entitats privades que intervenen en la gestió d'emergències i la protecció civil en l'àmbit estatal.
Text traduït (no oficial)
TÍTOL I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i finalitat
1. La protecció civil, com a instrument de la política de seguretat pública, és el servei públic que protegeix les persones i els béns garantint una resposta adequada davant els diferents tipus d'emergències i catàstrofes originades per causes naturals o derivades de l'acció humana, sigui aquesta accidental o intencionada.
2. L'objecte d'aquesta llei és establir el Sistema Nacional de Protecció Civil com a instrument essencial per assegurar la coordinació, la cohesió i l'eficàcia de les polítiques públiques de protecció civil, i regular les competències de l'Administració General de l'Estat en la matèria.
Article 2. Definicions
Als efectes d'aquesta llei s'entendrà per:
1. Perill. Potencial d'ocasionar dany en determinades situacions a col·lectius de persones o béns que han de ser preservats per la protecció civil.
2. Vulnerabilitat. La característica d'un col·lectiu de persones o béns que els fa susceptibles de ser afectats en major o menor grau per un perill en determinades circumstàncies.
3. Amenaça. Situació en la qual persones i béns preservats per la protecció civil estan exposats en major o menor mesura a un perill imminent o latent.
4. Risc. És la possibilitat que una amenaça arribi a afectar col·lectius de persones o béns.
5. Emergència de protecció civil. Situació de risc col·lectiu sobrevinguda per un esdeveniment que posa en perill imminent persones o béns i exigeix una gestió ràpida per part dels poders públics per atendre'ls i mitigar els danys i tractar d'evitar que esdevingui una catàstrofe. Es correspon amb altres denominacions com emergència extraordinària, per contraposició a emergència ordinària que no té afectació col·lectiva.
6. Catàstrofe. Una situació o esdeveniment que altera o interromp substancialment el funcionament d'una comunitat o societat per ocasionar gran quantitat de víctimes, danys i impactes materials, l'atenció dels quals supera els mitjans disponibles de la pròpia comunitat.
7. Serveis essencials. Serveis necessaris per al manteniment de les funcions socials bàsiques, la salut, la seguretat, el benestar social i econòmic dels ciutadans, o el funcionament eficaç de les institucions de l'Estat i les administracions públiques.
Article 3. El Sistema Nacional de Protecció Civil
1. El Sistema Nacional de Protecció Civil integra l'activitat de protecció civil de totes les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, amb la finalitat de garantir una resposta coordinada i eficient mitjançant les actuacions següents: a) Preveure els riscos col·lectius mitjançant accions dirigides a conèixer-los anticipadament i evitar que es produeixin o, si escau, reduir els danys que en puguin derivar. b) Planificar els mitjans i les mesures necessàries per afrontar les situacions de risc. c) Dur a terme la intervenció operativa de resposta immediata en cas d'emergència. d) Adoptar mesures de recuperació per restablir les infraestructures i els serveis essencials i pal·liar els danys derivats d'emergències. e) Efectuar una coordinació, seguiment i avaluació del Sistema per garantir un funcionament eficaç i harmònic.
2. Les actuacions del Sistema es regiran pels principis de col·laboració, cooperació, coordinació, solidaritat interterritorial, subsidiarietat, eficiència, participació, inclusió i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
3. Els ciutadans i les persones jurídiques participaran en el Sistema en els termes establerts en aquesta llei.
Article 4. Estratègia del Sistema Nacional de Protecció Civil
1. L'Estratègia del Sistema Nacional de Protecció Civil consisteix a analitzar prospectivament els riscos que poden afectar les persones i els béns protegits per la protecció civil i les capacitats de resposta necessàries, i a formular en conseqüència les línies estratègiques d'acció per alinear, integrar i prioritzar els esforços que permetin optimitzar els recursos disponibles per mitigar els efectes de les emergències. El Consell Nacional de Protecció Civil aprovarà les línies bàsiques de l'Estratègia del Sistema Nacional de Protecció Civil i les directrius per a la seva implantació, seguiment i avaluació periòdica. Es podran establir plans d'actuació anuals o programes sectorials per a la seva implementació. Aquesta Estratègia es revisarà, com a mínim, cada quatre anys.
2. L'Estratègia Nacional de Protecció Civil integrarà i alinearà totes les actuacions de l'Administració General de l'Estat en aquesta matèria. Serà aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, a proposta del Ministre de l'Interior.
Article 5. Dret a la protecció en cas de catàstrofe
1. Tots els residents al territori espanyol tenen dret a ser atesos per les administracions públiques en cas de catàstrofe, de conformitat amb el que preveuen les lleis i sense més limitacions que les imposades per les pròpies condicions perilloses inherents a tals situacions i la disponibilitat de mitjans i recursos d'intervenció.
2. Els poders públics vetllaran perquè l'atenció dels ciutadans en cas de catàstrofe sigui equivalent qualsevol que sigui el lloc de la seva residència, de conformitat amb el que estableix l'article 139.1 de la Constitució.
3. Els serveis públics competents identificaran el més ràpidament possible les víctimes en cas d'emergències i oferiran informació precisa als seus familiars o persones properes.
4. Els poders públics vetllaran perquè s'adoptin mesures específiques que garanteixin que les persones amb discapacitat coneguin els riscos i les mesures d'autoprotecció i prevenció, siguin ateses i informades en casos d'emergència i participin en els plans de protecció civil.
Article 6. Dret a la informació
1. Tots tenen dret a ser informats adequadament pels poders públics sobre els riscos col·lectius importants que els afectin, les mesures previstes i adoptades per fer-los front i les conductes que hagin de seguir per prevenir-los.
2. Aquestes informacions hauran de proporcionar-se tant en cas d'emergència com preventivament, abans que les situacions de perill arribin a estar presents.
Article 7. Dret a la participació
1. Els ciutadans tenen dret a participar, directament o a través d'entitats representatives dels seus interessos, en l'elaboració de les normes i plans de protecció civil, en els termes que legal o reglamentàriament s'estableixin.
2. La participació dels ciutadans en les tasques de protecció civil podrà canalitzar-se a través de les entitats de voluntariat, de conformitat amb el que disposen les lleis i les normes reglamentàries de desplegament.
Article 7 bis. Deure de col·laboració
1. Els ciutadans i les persones jurídiques estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o materialment, en la protecció civil, en cas de requeriment de l'autoritat competent d'acord amb el que estableix l'article 30.4 de la Constitució i en els termes d'aquesta llei.
2. En els casos d'emergència, qualsevol persona, a partir de la majoria d'edat, estarà obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixin les autoritats competents en matèria de protecció civil, sense dret a indemnització per aquesta causa, i al compliment de les ordres i instruccions, generals o particulars, que aquelles estableixin.
3. Quan la naturalesa de les emergències ho faci necessari, les autoritats competents en matèria de protecció civil podran procedir a la requisa temporal de tot tipus de béns, així com a la intervenció o ocupació transitòria dels que siguin necessaris i, si escau, a la suspensió d'activitats. Qui com a conseqüència d'aquestes actuacions sofreixi perjudicis en els seus béns i serveis tindrà dret a ser indemnitzat d'acord amb el que disposen les lleis.
4. Quan la naturalesa de les emergències exigeixi l'entrada en un domicili i, si escau, l'evacuació de persones que es trobin en perill, serà d'aplicació el que disposa l'article 15, apartat 2, de la Llei Orgànica 4/2015 de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.
5. Les mesures restrictives de drets que siguin adoptades o les que imposin prestacions personals o materials tindran una vigència limitada al temps estrictament necessari per fer front a les emergències i hauran de ser adequades a l'entitat de la mateixa.
6. Els serveis de vigilància i protecció davant riscos d'emergències de les empreses públiques o privades es consideraran, a tots els efectes, col·laboradors en la protecció civil, per la qual cosa podran assignar-los-hi comeses en els plans de protecció civil corresponents al seu àmbit territorial i, si escau, ser requerits per les autoritats competents per a la seva actuació en emergències. Reglamentàriament s'establiran les condicions que garanteixin que l'assignació de comeses als serveis de vigilància i protecció de les empreses que gestionin serveis d'interès general no afectarà el manteniment d'aquests serveis en condicions de seguretat i continuïtat, així com el règim d'indemnització dels danys i perjudicis causats per la seva actuació en aquest àmbit.
7. Els titulars de centres, establiments i dependències, en els quals es realitzin activitats previstes en l'article 9.2.b) que puguin originar emergències, hauran d'informar amb regularitat suficient els ciutadans potencialment afectats sobre els riscos i les mesures de prevenció adoptades, i estaran obligats a: a) Comunicar a l'òrgan que s'estableixi per l'administració pública en cada cas competent, els programes d'informació als ciutadans posats en pràctica i la informació facilitada. b) Efectuar al seu càrrec la instal·lació i el manteniment dels sistemes de generació de senyals d'alarma a la població, a les àrees que puguin veure's immediatament afectades per les emergències de protecció civil que puguin generar-se per l'activitat exercida. c) Garantir que aquesta informació sigui plenament accessible a persones amb discapacitat de qualsevol tipus.
8. Els mitjans de comunicació estan obligats a col·laborar de manera gratuïta amb les autoritats en la difusió de les informacions preventives i operatives davant els riscos i emergències en la forma que aquelles els indiquin i en els termes que s'estableixin en els corresponents plans de protecció civil.
Article 7 ter. Deure de cautela i autoprotecció
1. Els ciutadans han de prendre les mesures necessàries per evitar la generació de riscos, així com exposar-s'hi. Un cop sobrevinguda una emergència, hauran d'actuar conforme a les indicacions dels agents dels serveis públics competents.
2. Els titulars dels centres, establiments i dependències, públics o privats, que generin risc d'emergència, estaran obligats a adoptar les mesures d'autoprotecció previstes en aquesta llei, en els termes recollits en la mateixa i en la normativa de desplegament.
3. Les administracions competents en matèria de protecció civil promouran la constitució d'organitzacions d'autoprotecció entre les empreses i entitats que generin risc per facilitar una adequada informació i assessorament.
Article 7 quáter. Voluntariat en l'àmbit de la protecció civil
1. El voluntariat de protecció civil podrà col·laborar en la gestió de les emergències, com a expressió de participació ciutadana en la resposta social a aquests fenòmens, d'acord amb el que estableixin les normes aplicables, sense perjudici del deure general de col·laboració dels ciutadans en els termes de l'article 7 bis. Les activitats dels voluntaris en l'àmbit de la protecció civil es realitzaran a través de les entitats de voluntariat en les quals s'integrin, d'acord amb el règim jurídic i els valors i principis que inspiren l'acció voluntària establerts en la normativa pròpia del voluntariat, i seguint les directrius d'aquelles, sense que en cap cas la seva col·laboració impliqui una relació d'ocupació amb l'Administració actuant.
2. Els poders públics promouran la participació i la formació dels voluntaris en suport del Sistema Nacional de Protecció Civil.
3. La xarxa de comunicacions d'emergència formada per radioaficionats voluntaris podrà complementar les disponibles ordinàriament pels serveis de protecció civil.
TÍTOL II. Actuacions del Sistema Nacional de Protecció Civil
CAPÍTOL I. Anticipació
Article 8. Definició
L'anticipació té per objecte determinar els riscos en un territori basant-se en les condicions de vulnerabilitat i les possibles amenaces, i comprèn les anàlisis i estudis que permetin obtenir informació i prediccions sobre situacions perilloses.
Article 9. Xarxa Nacional d'Informació sobre Protecció Civil
1. Es crea la Xarxa Nacional d'Informació sobre Protecció Civil amb la finalitat de contribuir a l'anticipació dels riscos i de facilitar una resposta eficaç davant qualsevol situació que ho requereixi, sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Aquesta Xarxa permetrà al Sistema Nacional de Protecció Civil: a) La recollida, l'emmagatzematge i l'accés àgil a informació sobre els riscos d'emergència coneguts, així com sobre les mesures de protecció i els recursos disponibles per a això. b) Assegurar l'intercanvi d'informació en totes les actuacions d'aquest títol.
2. La Xarxa contindrà: a) El Mapa Nacional de Riscos de Protecció Civil, com a instrument que permet identificar les àrees geogràfiques susceptibles de sofrir danys per emergències o catàstrofes. b) Els catàlegs oficials d'activitats que puguin originar una emergència de protecció civil, incloent informació sobre els centres, establiments i dependències en els quals aquelles es realitzin, en els termes que reglamentàriament s'estableixin. c) El registre informatitzat dels plans de protecció civil, que els integrarà a tots en els termes que reglamentàriament s'estableixin. d) Els catàlegs de recursos mobilitzables, entenent per tals els mitjans humans i materials, gestionats per les administracions públiques o per entitats de caràcter privat, que puguin ser utilitzats pel Sistema Nacional de Protecció Civil en cas d'emergència, en els termes previstos en aquesta llei i que reglamentàriament s'estableixin. e) El Registre Nacional de Dades sobre Emergències i Catàstrofes, que inclourà informació sobre les que es produeixin, les conseqüències i pèrdues ocasionades, així com sobre els mitjans i procediments utilitzats per pal·liar-les. f) Qualsevol altra informació necessària per preveure els riscos d'emergències i facilitar l'exercici de les competències de les administracions públiques en matèria de protecció civil, en els termes que reglamentàriament s'estableixin.
3. Les administracions públiques competents proporcionaran les dades necessàries per a la constitució de la Xarxa i tindran accés a la mateixa, d'acord amb els criteris que s'adoptin en el Consell Nacional de Protecció Civil.
CAPÍTOL II. Prevenció de riscos de protecció civil
Article 10. Política de prevenció
1. La prevenció en protecció civil consisteix en el conjunt de mesures i accions encaminades a evitar o mitigar els possibles impactes adversos dels riscos i amenaces d'emergència.
2. Com a pas previ a la prestació d'activitats catalogades d'acord amb l'article 9.2.b) s'haurà de comptar amb un estudi tècnic dels efectes directes sobre els riscos d'emergències de protecció civil identificats a la zona. Inclourà, com a mínim, dades sobre emplaçament, disseny i mida del projecte de l'activitat, una identificació i avaluació d'aquests efectes i de les mesures per evitar o reduir les conseqüències adverses d'aquest impacte. Es sotmetrà a avaluació de l'impacte sobre els riscos d'emergències de protecció civil per l'òrgan competent en la matèria.
3. Els plans de protecció civil previstos en el capítol III d'aquest títol hauran de contenir programes d'informació i comunicació preventiva i d'alerta que permetin als ciutadans adoptar les mesures oportunes per a la salvaguarda de persones i béns, facilitar en tot el possible la ràpida actuació dels serveis d'intervenció, i restablir la normalitat ràpidament després de qualsevol emergència. La difusió d'aquests programes haurà de garantir la seva recepció per part dels col·lectius més vulnerables. En el seu contingut s'incorporaran mesures d'accessibilitat per a les persones amb discapacitat, en especial, les encaminades a assegurar que reben informació sobre aquests plans.
4. Els poders públics promouran la investigació de les emergències, per evitar que es reiterin, i l'assegurament del risc d'emergències, per garantir l'eficiència de la resposta de la societat davant aquests successos de manera compatible amb la sostenibilitat social, econòmica i fiscal.
5. Les administracions públiques promouran, en l'àmbit de les seves competències i amb càrrec a les seves respectives dotacions pressupostàries, la realització de programes de sensibilització i informació preventiva als ciutadans.
6. El Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, en col·laboració amb el Ministeri de l'Interior i les comunitats autònomes, elaborarà un pla de formació davant emergències de protecció civil, de caràcter obligatori en tots els centres educatius no universitaris, que estengui la cultura de la prevenció i garanteixi l'adequada formació de tota la comunitat educativa en la resposta davant tot tipus d'emergència de protecció civil. Aquest pla inclourà formació específica en prevenció i resposta a emergències provocades per causes naturals o derivades de l'acció humana. Les administracions educatives i els centres docents podran completar la formació mínima continguda en aquest pla per recollir les contingències que per les característiques naturals, socials o econòmiques de la zona on es trobi cada centre educatiu siguin d'especial rellevància per a aquest.
Article 11. Fons de Prevenció d'Emergències
1. Es crea el Fons de Prevenció d'Emergències, gestionat pel Ministeri de l'Interior, dotat amb càrrec als crèdits que es consignin a l'efecte als Pressupostos Generals de l'Estat, per finançar, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, les activitats preventives següents: a) Anàlisi de perillositat, vulnerabilitat i riscos. b) Mapes de riscos de protecció civil. c) Programes de sensibilització i informació preventiva als ciutadans. d) Programes d'educació per a la prevenció en centres escolars. e) Altres activitats d'anàleg caràcter que es determinin.
2. El Ministeri de l'Interior podrà subscriure instruments de col·laboració amb altres departaments ministerials, amb altres administracions públiques i amb entitats públiques o privades, per a la realització de les activitats recollides en aquest capítol, que seran finançades total o parcialment amb càrrec al Fons de Prevenció d'Emergències.
Article 12. Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil
1. Es crea la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil com a sistema de comunicació d'avisos d'emergència a les autoritats competents en matèria de protecció civil, sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes, a fi que els serveis públics essencials i els ciutadans estiguin informats davant qualsevol amenaça d'emergència.
2. La gestió de la Xarxa correspondrà al Ministeri de l'Interior, a través del Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil.
3. Tots els organismes de les administracions públiques que puguin contribuir a la detecció, seguiment i previsió d'amenaces de perill imminent per a les persones i béns comunicaran immediatament al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil qualsevol situació de la qual tinguin coneixement que pugui donar lloc a una emergència de protecció civil.
4. Els òrgans competents de coordinació d'emergències de les comunitats autònomes seran canal tant per a la informació de les emergències de protecció civil al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil, com per a la transmissió de l'alerta a qui correspongui.
CAPÍTOL III. Planificació
Article 13. Norma Bàsica de Protecció Civil
La Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada mitjançant reial decret a proposta del titular del Ministeri de l'Interior, i amb informe previ del Consell Nacional de Protecció Civil, estableix les directrius bàsiques per a la identificació de riscos d'emergències i actuacions per a la seva gestió integral, el contingut mínim i els criteris generals per a l'elaboració dels Plans de Protecció Civil, i del desplegament per part dels òrgans competents de les activitats d'implantació necessàries per a la seva adequada efectivitat.
Article 14. Plans de Protecció Civil
1. Els Plans de Protecció Civil són els instruments de previsió del marc orgànic-funcional i dels mecanismes que permeten la mobilització dels recursos humans i materials necessaris per a la protecció de les persones i dels béns en cas d'emergència, així com de l'esquema de coordinació de les diferents administracions públiques cridades a intervenir.
2. Els Plans de Protecció Civil són el Pla Estatal General, els Plans Territorials, d'àmbit autonòmic o local, els Plans Especials i els Plans d'Autoprotecció.
3. El Pla Estatal General i els Plans Territorials i Especials d'àmbit estatal o autonòmic hauran de ser informats pel Consell Nacional de Protecció Civil, als efectes de la seva adequació al Sistema Nacional de Protecció Civil.
Article 15. Tipus de Plans
1. El Pla Estatal General desplega l'organització i els procediments d'actuació de l'Administració General de l'Estat per prestar suport i assistència a les altres administracions públiques, en casos d'emergència de protecció civil, així com exercir la direcció i coordinació del conjunt de les administracions públiques en les emergències declarades d'interès nacional. L'aprovació del Pla Estatal General correspon al Govern, a proposta del Ministre de l'Interior.
2. Són Plans Territorials tots aquells que s'elaboren per fer front als riscos d'emergència que es puguin presentar al territori d'una Comunitat Autònoma o d'una Entitat Local. Aquests Plans seran aprovats per l'administració competent, autonòmica o local, de conformitat amb el que preveu la seva legislació específica.
3. Són Plans Especials els que tenen per finalitat fer front als riscos d'inundacions; terratrèmols; maremotos; volcànics; fenòmens meteorològics adversos; incendis forestals; accidents en instal·lacions o processos en els quals s'utilitzin o emmagatzemin substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives; accidents d'aviació civil i en el transport de mercaderies perilloses, així com els relatius a la protecció de la població en cas de conflicte bèl·lic i aquells altres que es determinin en la Norma Bàsica. Els Plans Especials podran ser estatals o autonòmics, en funció del seu àmbit territorial d'aplicació, i seran aprovats per l'administració competent en cada cas. Els plans especials relatius al risc nuclear i a la protecció de la població en cas de conflicte bèl·lic seran, en tot cas, de competència estatal, sense perjudici de la participació en els mateixos de les administracions de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, segons s'estableixi en la Norma Bàsica.
4. Els Plans d'Autoprotecció estableixen el marc orgànic i funcional previst per als centres, establiments, instal·lacions o dependències recollits a la normativa aplicable, amb l'objectiu de prevenir i controlar els riscos d'emergència de protecció civil sobre les persones i els béns i donar resposta adequada en aquelles situacions.
CAPÍTOL IV. Resposta immediata a les emergències
Article 16. Definició
S'entén per resposta immediata a les emergències de protecció civil l'actuació dels serveis públics o privats d'intervenció i d'assistència arran d'una emergència o en una situació que pogués derivar en emergència, amb la finalitat d'evitar danys, rescatar i protegir les persones i béns, vetllar per la seguretat ciutadana i satisfer les necessitats bàsiques de subsistència de la població afectada. Inclou l'atenció sanitària, psicològica i social d'urgència, el refugi i la reparació inicial dels danys per restablir els serveis i infraestructures essencials, així com altres accions i avaluacions necessàries per iniciar la recuperació.
Article 17. Els serveis d'intervenció i assistència en emergències de protecció civil
1. Tindran la consideració de serveis públics d'intervenció i assistència en emergències de protecció civil els Serveis Tècnics de Protecció Civil i Emergències de totes les administracions públiques, els Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, i de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals, les Forces i Cossos de Seguretat, els Serveis d'Atenció Sanitària d'Emergència, les Forces Armades i, específicament, la Unitat Militar d'Emergències, els òrgans competents de coordinació d'emergències de les Comunitats Autònomes, els Tècnics Forestals i els Agents Mediambientals, els Serveis de Rescat, els equips multidisciplinaris d'identificació de víctimes, les persones de contacte amb les víctimes i els seus familiars, i tots aquells que depenent de les administracions públiques tinguin aquesta finalitat.
2. Els òrgans competents de coordinació d'emergències de les Comunitats Autònomes, a més de l'atenció d'emergències que no tinguin afectació col·lectiva però que requereixin l'actuació de serveis operatius diversos, podran actuar en les emergències de protecció civil com a Centre de Coordinació Operativa, segons s'estableixi en els corresponents plans.
3. Quan siguin requerides organitzacions de voluntaris i entitats col·laboradores, la seva mobilització i actuacions estaran subordinades a les dels serveis públics.
4. A la Norma Bàsica de Protecció Civil es regularan les bases per a la millora de la coordinació i eficiència de les actuacions dels serveis regulats en aquest article.
Article 18. El Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil
1. El Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil exerceix les funcions següents: a) Gestionar la Xarxa Nacional d'Informació sobre Protecció Civil. Elaborarà, amb acord previ del Consell Nacional de Protecció Civil, un pla nacional d'interconnexió d'informació d'emergències que permeti la comunicació àgil entre les diferents administracions públiques i l'eficàcia en la gestió, coordinació i el seguiment de les emergències. b) Gestionar la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil en els termes previstos en aquesta llei. c) Divulgar periòdicament dades i estadístiques sobre emergències i avaluar la conveniència i forma d'utilització de les xarxes socials davant una emergència de protecció civil. d) Actuar com a Centre de Coordinació Operativa en les emergències d'interès nacional. En elles, els òrgans competents de coordinació d'emergències de les Comunitats Autònomes s'integraran operativament en aquest Centre, amb les funcions i mitjançant els mecanismes de coordinació que es determinin, així com les xarxes d'informació per a la gestió i coordinació dels serveis que intervinguin en la seva resolució. L'abast d'aquesta integració i les condicions de fer-les efectives es determinaran pel Consell Nacional de Protecció Civil. e) Actuar com a punt de contacte per a la comunicació i intercanvi d'informació amb els òrgans de la Unió Europea, en el marc del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió i altres organismes internacionals, així com amb els òrgans homòlegs d'altres països amb els quals Espanya hagi establert un Conveni o Tractat de cooperació en matèria de protecció civil. f) Canalitzar la informació que hauran de proporcionar els ciutadans i les entitats públiques i privades en els termes establerts en aquesta llei.
2. Les funcions encomanades al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil s'enquadren en la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.
Article 19. Disponibilitat dels recursos de l'Estat
1. L'Estat col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i amb les Entitats Locals, facilitant els recursos humans i materials disponibles en cas d'emergències que no hagin estat declarades d'interès nacional, en els termes que s'acordin en el Consell Nacional de Protecció Civil.
2. Els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat o de les Forces Armades que intervinguin en tals emergències actuaran enquadrats i a les ordres dels seus comandaments naturals i dirigits per l'autoritat designada en el pla de protecció civil que correspongui.
3. La responsabilitat per danys i perjudicis derivats de la intervenció dels mitjans de l'Administració General de l'Estat a la qual es refereix l'apartat anterior correspondrà a l'administració pública que assumeixi la direcció de l'emergència.
CAPÍTOL V. Recuperació
Article 20. Fase de recuperació
1. La fase de recuperació està integrada pel conjunt d'accions i mesures d'ajuda de les entitats públiques i privades dirigides al restabliment de la normalitat a la zona sinistrada, una vegada finalitzada la resposta immediata a l'emergència.
2. Quan es produeixi una emergència la magnitud de la qual requereixi per a la seva recuperació la intervenció de l'Administració General de l'Estat, s'aplicaran les mesures recollides en aquest capítol, prèvia declaració de la mateixa d'acord amb el que preveu l'article 23. De les raons que justifiquen la intervenció de l'Administració General de l'Estat en les tasques de recuperació s'informarà, en el termini més breu possible, a la Comunitat Autònoma afectada o, si escau, al Consell Nacional de Protecció Civil.
3. Les mesures de recuperació s'aplicaran en concepte d'ajuda per contribuir al restabliment de la normalitat en les àrees afectades, sense tenir, en cap cas, caràcter indemnitzatori.
Article 21. Danys materials
1. Els danys materials hauran de ser certs, avaluables econòmicament i referits a béns que comptin amb la cobertura d'una assegurança, pública o privada.
2. Les ajudes per danys materials seran compatibles amb les que poguessin concedir-se per altres administracions públiques, o amb les indemnitzacions que corresponguessin en virtut de pòlisses d'assegurança, sense que en cap cas l'import global de totes elles pugui superar el valor del dany produït.
3. La valoració dels danys materials es farà per organismes especialitzats en taxació de sinistres o pels serveis tècnics dependents de les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències sobre la base de les dades aportades per les administracions públiques afectades. El Consorci de Compensació d'Assegurances tindrà dret a l'abonament dels treballs de peritació conforme al seu barem d'honoraris professionals.
4. Per facilitar la tramitació de les ajudes i la valoració dels danys, l'administració competent i el Consorci de Compensació d'Assegurances podran intercanviar-se les dades sobre beneficiaris de les ajudes i indemnitzacions que es concedissin, les seves quanties respectives i els béns afectats. Les entitats asseguradores que operin al territori espanyol estaran obligades a subministrar al Consorci de Compensació d'Assegurances la informació que aquest els sol·liciti per donar compliment al que s'ha disposa anteriorment. El Consorci de Compensació d'Assegurances podrà emetre informes de valoració i pericials a sol·licitud i en favor de les administracions públiques afectades.
Article 22. Danys personals
Quan s'hagin produït danys personals es concediran ajudes econòmiques per defunció i per incapacitat absoluta i permanent, en els termes previstos en la disposició addicional quarta.
Article 23. Procediment de declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil
1. La declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil prevista en aquesta llei s'efectuarà per acord del Consell de Ministres, a proposta dels Ministres d'Hisenda i Administracions Públiques i de l'Interior i, si escau, dels titulars dels altres ministeris concernits, i inclourà, en tot cas, la delimitació de l'àrea afectada. Aquesta declaració podrà ser sol·licitada per les administracions públiques interessades. En aquests supòsits, i amb caràcter previ a la seva declaració, el Govern podrà sol·licitar informe a la comunitat o comunitats autònomes afectades.
2. Als efectes de la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil es valorarà, en tot cas, que s'hagin produït danys personals o materials derivats d'un sinistre que pertorbi greument les condicions de vida de la població en una àrea geogràfica determinada o quan es produeixi la paralització, com a conseqüència del mateix, de tots o alguns dels serveis públics essencials.
Article 24. Mesures aplicables
1. En els termes que aprovi el Consell de Ministres, quan es declari una zona afectada greument per una emergència de protecció civil es podran adoptar, entre d'altres, algunes de les mesures següents: a) Ajudes econòmiques a particulars per danys en habitatge habitual i estris de primera necessitat. b) Compensació a Corporacions Locals per despeses derivades d'actuacions inajornables. c) Ajudes a persones físiques o jurídiques que hagin dut a terme la prestació personal o de béns. d) Ajudes destinades a establiments industrials, mercantils i de serveis. e) Subvencions per danys en infraestructures municipals, xarxa viària provincial i insular. f) Ajudes per danys en produccions agrícoles, ramaderes, forestals i d'aqüicultura marina. g) Obertura de línies d'avals i de línies de préstec preferencials subvencionades per l'Instituto de Crédito Oficial.
2. A més de les mesures previstes en l'apartat anterior, es podran adoptar les següents: a) Mesures fiscals: 1r Exempció de la quota de l'Impost sobre Béns Immobles, corresponent a l'exercici pressupostari en el qual s'hagi produït l'emergència que afecti habitatges, establiments industrials, turístics i mercantils, explotacions agràries, ramaderes i forestals, locals de treball i similars, quan hagin estat danyats i s'acrediti que tant les persones com els béns en ells ubicats hagin hagut de ser objecte de reallotjament total o parcial en altres habitatges o locals diferents fins a la reparació dels danys soferts, o les destrosses en collites constitueixin sinistres no coberts per cap fórmula d'assegurament públic o privat. 2n Reducció en l'Impost sobre Activitats Econòmiques, corresponent a l'exercici pressupostari en el qual s'hagi produït l'emergència a les indústries de qualsevol naturalesa, establiments mercantils, turístics i professionals, els locals de negoci o béns afectes a aquesta activitat dels quals hagin estat danyats, sempre que haguessin hagut de ser objecte de reallotjament o s'hagin produït danys que obliguin al tancament temporal de l'activitat. La indicada reducció serà proporcional al temps transcorregut des del dia en el qual s'hagi produït el cessament de l'activitat fins a la seva represa en condicions de normalitat. 3r Les exempcions i reduccions de quotes en els tributs assenyalats als ordinals anteriors comprenen les dels recàrrecs legalment autoritzats sobre els mateixos. 4t Els contribuents que, tenint dret als beneficis establerts als ordinals anteriors, haguessin satisfet els rebuts corresponents a l'esmentat exercici fiscal, podran demanar la devolució de les quantitats ingressades. 5è Exempció de les taxes de l'organisme autònom Jefatura Central de Tráfico per a la tramitació de les baixes de vehicles sol·licitades com a conseqüència dels danys produïts, i l'expedició de duplicats de permisos de circulació o de conducció destruïts o extraviats per les esmentades causes. 6è La disminució dels ingressos en els tributs locals que, si escau, es produeixi en els ajuntaments, diputacions provincials, cabildos insulars i consells insulars com a conseqüència de l'aplicació d'aquest article, serà compensada amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. 7è Les ajudes per danys personals estaran exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. 8è De manera excepcional, el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques podrà autoritzar una reducció dels índexs de rendiment net de les explotacions i activitats agràries realitzades a les zones sinistrades. b) Mesures laborals i de Seguretat Social: 1r Les extincions o suspensions dels contractes de treball o les reduccions temporals de la jornada de treball que tinguin la seva causa directa en l'emergència, així com en les pèrdues d'activitat directament derivades de la mateixa que quedin degudament acreditades, tindran la consideració de provinents d'una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven dels articles 47 i 51 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors. En el primer supòsit, la Tresoreria General de la Seguretat Social podrà exonerar l'empresari de l'abonament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta mentre duri el període de suspensió, mantenint-se la condició d'aquest període com a efectivament cotitzat pel treballador. En els casos en els quals es produeixi extinció del contracte, les indemnitzacions dels treballadors aniran a càrrec del Fons de Garantia Salarial, amb els límits legalment establerts. En el supòsit que es decideixi per l'empresa la suspensió de contractes o la reducció temporal de la jornada de treball en base a circumstàncies excepcionals, el Servei Públic d'Ocupació estatal podrà autoritzar que el temps en el qual es percebin les prestacions per desocupació que tinguin la seva causa immediata en les emergències no es computin als efectes de consumir els períodes màxims de percepció establerts. Igualment, en aquests supòsits, es podrà autoritzar que rebin prestacions per desocupació aquells treballadors que manquin dels períodes de cotització necessaris per tenir-hi dret. 2n Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social podran sol·licitar i obtenir, prèvia justificació dels danys soferts, una moratòria de fins a un any sense interès en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta corresponents a tres mesos naturals consecutius, a comptar des de l'anterior a la producció del sinistre o, en el cas de treballadors inclosos en el Règim Especial dels treballadors per compte propi o autònoms, des del mes en el qual aquell es va produir. 3r Els cotitzants a la Seguretat Social que tinguin dret als beneficis establerts als ordinals anteriors i hagin satisfet les quotes corresponents a les exempcions o a la moratòria de la qual es tracti podran demanar la devolució de les quantitats ingressades, inclosos, si escau, els interessos de demora, els recàrrecs i costes corresponents, en els termes legalment previstos. Si el que tingués dret a la devolució fos deutor a la Seguretat Social per quotes corresponents a altres períodes, el crèdit per la devolució serà aplicat al pagament de deutes pendents amb aquella en la forma que legalment escaigui.
Article 25. Seguiment i coordinació
1. Arran de la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil es durà a terme un seguiment de les mesures recollides en aquest capítol, en els termes que es determinin reglamentàriament.
2. Per a la coordinació i el seguiment de les mesures adoptades per l'Administració General de l'Estat i, si escau, per altres administracions públiques, es constituirà una Comissió de Coordinació, integrada per representants de les administracions estatal, autonòmica i local afectades.
CAPÍTOL VI. Avaluació i inspecció del Sistema Nacional de Protecció Civil
Article 26. Avaluació i inspecció
1. L'avaluació i la inspecció del Sistema Nacional de Protecció Civil tindrà com a finalitat contribuir a millorar la qualitat de la resposta dels poders públics en la gestió integral dels riscos i emergències.
2. L'avaluació i la inspecció s'aplicarà a totes les actuacions del Sistema Nacional i les duran a terme les administracions públiques competents, en els termes assenyalats en l'apartat següent.
3. El Consell Nacional de Protecció Civil elaborarà unes directrius d'avaluació de les actuacions d'aplicació general i un Programa d'Inspecció del Sistema Nacional que portaran a terme les administracions públiques en els seus respectius àmbits de competència, respectant les facultats d'autoorganització i de direcció dels seus propis serveis.
Article 27. Memòria anual del Sistema Nacional de Protecció Civil
El Govern, elaborada pel Consell Nacional de Protecció Civil i a proposta del Ministre de l'Interior, elevarà al Senat una memòria anual que permeti valorar l'eficàcia del Sistema Nacional.
CAPÍTOL VII. Emergències d'interès nacional
Article 28. Definició
Són emergències d'interès nacional:
1. Les que requereixin per a la protecció de persones i béns l'aplicació de la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, reguladora dels estats d'alarma, excepció i setge.
2. Aquelles en les quals sigui necessari preveure la coordinació d'administracions diverses perquè afecten diverses Comunitats Autònomes i exigeixen una aportació de recursos a nivell supraautonòmic.
3. Les que per les seves dimensions efectives o previsibles requereixin una direcció de caràcter nacional.
Article 29. Declaració
En els supòsits previstos en l'article anterior, correspondrà la declaració d'interès nacional al titular del Ministeri de l'Interior, bé per pròpia iniciativa o a instància de les Comunitats Autònomes o dels Delegats del Govern en les mateixes. Quan la declaració d'emergència d'interès nacional es realitzi a iniciativa del Ministeri de l'Interior, es precisarà, en tot cas, comunicació prèvia amb la Comunitat Autònoma o Comunitats Autònomes afectades, per mitjans que no perjudiquin la rapidesa de la declaració i l'eficàcia de la resposta pública.
Article 30. Efectes
1. Declarada l'emergència d'interès nacional, el titular del Ministeri de l'Interior assumirà la seva direcció, que comprendrà l'ordenació i coordinació de les actuacions i la gestió de tots els recursos estatals, autonòmics i locals de l'àmbit territorial afectat, sense perjudici del que disposa la llei per als estats d'alarma, excepció i setge, i en la normativa específica sobre seguretat nacional.
2. El Ministre de l'Interior podrà, en funció de la gravetat de la situació, requerir la col·laboració de les diferents administracions públiques que comptin amb recursos mobilitzables, encara que l'emergència no afecti el seu territori.
TÍTOL III. Els recursos humans del Sistema Nacional de Protecció Civil
Article 31. La formació dels recursos humans
1. Els poders públics promouran la formació i el desenvolupament de la competència tècnica del personal del Sistema Nacional de Protecció Civil.
2. La formació en protecció civil tindrà el reconeixement oficial del sistema educatiu i de la formació professional per a l'ocupació, en el marc del Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional, en els termes establerts pel Govern, a proposta dels Ministeris competents.
Article 32. L'Escola Nacional de Protecció Civil
1. L'Escola Nacional de Protecció Civil, com a instrument vertebrador de la formació especialitzada i de comandaments d'alt nivell, desenvolupa les activitats següents: a) Formar i entrenar el personal dels serveis de protecció civil de l'Administració General de l'Estat i d'altres institucions públiques i privades, mitjançant els corresponents convenis, si escau, així com a persones d'altres col·lectius que siguin d'interès per al Sistema Nacional de Protecció Civil. Podrà acordar amb altres administracions, mitjançant els corresponents convenis, la formació i l'entrenament del personal al servei d'aquestes administracions. b) Desenvolupar accions d'R+D+I en matèria de formació de protecció civil. c) Col·laborar amb els centres de formació de protecció civil de les altres administracions públiques. d) Col·laborar en les activitats de formació que es prevegin en el marc del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió o d'altres iniciatives europees per afavorir la interoperabilitat dels equips i serveis. Igualment podrà dur a terme activitats de formació en favor d'altres Estats o d'institucions estrangeres o internacionals. e) L'Escola Nacional de Protecció Civil, prèvia autorització dels Ministeris d'Educació, Cultura i Esport i d'Ocupació i Seguretat Social, respectivament, podrà impartir les accions conduents a l'obtenció dels títols oficials de formació professional i certificats de professionalitat relacionats amb la protecció civil.
2. Les funcions encomanades a l'Escola Nacional de Protecció Civil s'enquadren en la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.
TÍTOL IV. Competències dels òrgans de l'Administració General de l'Estat
Article 33. Competències del Govern
Són competències del Govern en matèria de protecció civil: a) Regular la Xarxa Nacional d'Informació sobre Protecció Civil i la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil. b) Aprovar la Norma Bàsica de Protecció Civil. c) Aprovar el Pla Estatal General de Protecció Civil. d) Aprovar els plans especials de protecció civil d'àmbit i competència estatal. e) Declarar una zona afectada greument per una emergència de protecció civil. f) Adoptar els acords de cooperació internacional que correspongui en matèria de protecció civil. g) Aprovar el Protocol d'Intervenció de la Unitat Militar d'Emergències i, si escau, el d'altres mitjans de l'Estat que puguin destinar-se a la protecció civil. h) Les altres que li atribueixin aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic.
Article 34. Competències del Ministre de l'Interior
1. Al Ministre de l'Interior li correspon impulsar, coordinar i desenvolupar la política del Govern en matèria de protecció civil.
2. Són competències del Ministre de l'Interior: a) Desplegar les normes d'actuació que en matèria de protecció civil aprovi el Govern. b) Elaborar la Norma Bàsica de Protecció Civil, el Pla Estatal General i els Plans Especials de Protecció Civil d'àmbit i competència estatal, i elevar-los al Govern per a la seva aprovació, així com proposar al Consell de Seguretat Nacional l'aprovació de l'Estratègia Nacional de Protecció Civil. c) Declarar l'emergència d'interès nacional i la seva finalització, així com assumir les funcions de direcció i coordinació que li corresponguin en aquesta situació. d) Proposar al Govern, juntament amb el Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques i, si escau, dels titulars dels altres ministeris concernits, la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil. e) Exercir la superior direcció, coordinació i inspecció de les accions i els mitjans d'execució dels plans de protecció civil de competència estatal. f) Disposar, amb caràcter general, la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i sol·licitar del titular del Ministeri de Defensa la col·laboració de les Forces Armades. g) Presidir el Consell Nacional de Protecció Civil. h) Efectuar l'oferta d'aportació d'equips d'intervenció en emergències en el marc del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea. i) Acordar la mobilització dels recursos del Sistema Nacional de Protecció Civil per cooperar en catàstrofes en tercers països i coordinar l'actuació dels equips d'ajuda, d'acord amb el que preveu l'article 42. j) Imposar les sancions per infraccions molt greus previstes en el títol VI. k) Les altres que li siguin atribuïdes per aquesta llei i per la resta de l'ordenament jurídic.
Article 35. Competències d'altres Departaments, organismes i entitats del sector públic estatal
Els altres Ministeris, organismes públics i altres entitats del sector públic estatal participaran en l'exercici de les activitats de protecció civil, en l'àmbit de les seves respectives competències i de conformitat amb el que estableixi la normativa vigent i els plans de protecció civil. El Ministre de l'Interior decidirà i l'autoritat competent del Departament o organisme corresponent ordenarà la intervenció d'aquests mitjans estatals.
Article 36. Competències dels Delegats del Govern
Els Delegats del Govern, sota les instruccions del Ministeri de l'Interior, coordinaran les actuacions en matèria de protecció civil dels òrgans i serveis de l'Administració General de l'Estat dels seus respectius àmbits territorials, en cooperació al seu torn amb els òrgans competents en matèria de protecció civil de les corresponents Comunitats Autònomes i Entitats Locals.
Article 37. Les Forces Armades. La Unitat Militar d'Emergències
1. La col·laboració de les Forces Armades en matèria de protecció civil s'efectuarà principalment mitjançant la Unitat Militar d'Emergències, sense perjudici de la col·laboració d'altres unitats que es precisin, de conformitat amb el que estableix la seva legislació específica, en aquesta llei i en la normativa de desplegament.
2. La Unitat Militar d'Emergències té com a missió intervenir en qualsevol lloc del territori nacional per contribuir a la seguretat i el benestar dels ciutadans, amb la finalitat de complir els objectius propis de la Protecció Civil en els supòsits que per la seva gravetat s'estimi necessari, juntament amb les institucions de l'Estat i les administracions públiques, conforme al que estableix la Llei Orgànica 5/2005, de 17 de novembre, de la Defensa Nacional, en aquesta llei i en la resta de la normativa aplicable.
3. La intervenció de la Unitat Militar d'Emergències, valorades les circumstàncies, serà sol·licitada pel Ministre de l'Interior i serà ordenada pel titular del Ministeri de Defensa. Reglamentàriament s'establirà el règim de les seves intervencions.
4. La Unitat Militar d'Emergències, en cas d'emergència d'interès nacional, assumirà la direcció operativa de la mateixa, actuant sota la direcció del Ministre de l'Interior.
Article 38. Participació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat
1. Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat col·laboraran en les accions de protecció civil, de conformitat amb el que estableix la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, i en aquesta llei i en la normativa de desplegament.
2. Els plans de protecció civil, en l'àmbit de la seva competència, podran assignar funcions a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, sense atribuir-les a unitats concretes.
TÍTOL V. Cooperació i coordinació
Article 39. Consell Nacional de Protecció Civil
1. El Consell Nacional de Protecció Civil és l'òrgan de cooperació en aquesta matèria de l'Administració General de l'Estat, de les Administracions de les Comunitats Autònomes, de les Ciutats amb Estatut d'Autonomia i de l'Administració Local, representada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, com a associació d'Entitats Locals d'àmbit estatal amb major implantació. Té per finalitat contribuir a una actuació eficaç, coherent i coordinada de les administracions competents davant les emergències.
2. Formen part del Consell Nacional el Ministre de l'Interior, que el presideix, els titulars dels departaments ministerials que determini el Govern, els representants de les Comunitats Autònomes i de les Ciutats amb Estatut d'Autonomia competents en matèria de protecció civil, designats per aquelles, i la persona, amb facultats representatives, que designi la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. El Consell Nacional funciona en Ple i en Comissió Permanent. Correspondrà, en tot cas, al Ple aprovar les línies bàsiques de l'Estratègia del Sistema Nacional de Protecció Civil, així com exercir les altres funcions que determini el reglament intern del Consell Nacional.
3. El Consell Nacional aprovarà el seu reglament intern, que regularà la seva organització i funcionament.
4. El Consell Nacional tindrà el caràcter de Comitè Espanyol de l'Estratègia Internacional per a la Reducció de Desastres de les Nacions Unides.
Article 40. Òrgans territorials de participació i coordinació en matèria de protecció civil
D'acord amb el que disposi la normativa autonòmica, en els òrgans territorials de participació i coordinació en matèria de protecció civil podran participar representants de l'Administració General de l'Estat.
Article 41. Contribució al Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea
1. El Ministeri de l'Interior, com a punt de contacte espanyol del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea, tant pel que fa a les activitats de prevenció, com pel que fa a les de preparació i resposta a desastres que es desenvolupen en el marc d'aquest Mecanisme, actuarà, quan sigui oportú, en coordinació amb els Departaments de l'Administració General de l'Estat afectats, així com amb les Comunitats Autònomes.
2. El Ministeri de l'Interior assegurarà la necessària coherència de la participació espanyola en el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió i mantindrà l'oportuna cooperació amb el Centre de Control i Informació europeu. Continuarà actuant com el punt de contacte del Sistema Comú d'Informació i Comunicació d'Emergències del Mecanisme. Reglamentàriament s'establirà el règim dels mòduls de protecció civil espanyols que es disposin a l'empara del Mecanisme.
Article 42. Cooperació internacional
El Ministeri de l'Interior recaptarà i mobilitzarà els recursos del Sistema Nacional per prevenir i afrontar situacions de catàstrofes en tercers països, quan sigui procedent en virtut dels tractats internacionals i convenis bilaterals subscrits per Espanya, o quan el Govern ho acordi a proposta dels Ministres d'Afers Exteriors i de Cooperació i de l'Interior, i d'aquells altres Departaments les competències dels quals, si escau, puguin veure's afectades.
TÍTOL VI. Règim sancionador
Article 43. Exercici de la potestat sancionadora per l'Administració General de l'Estat
Els òrgans competents de l'Administració General de l'Estat exerciran la potestat sancionadora, d'acord amb el que preveu aquest títol, quan les conductes presumptament constitutives d'infracció es realitzin amb ocasió d'emergències declarades d'interès nacional o de l'execució de plans de protecció civil la direcció i gestió dels quals correspongui a aquella.
Article 44. Subjectes responsables
La responsabilitat per les infraccions comeses recaurà directament en l'autor del fet en el qual consisteix la infracció.
Article 45. Infraccions
1. Són infraccions administratives en matèria de protecció civil les accions i omissions tipificades en aquesta llei.
2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Constitueixen infraccions molt greus: a) L'incompliment de les obligacions derivades dels plans de protecció civil, quan suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. b) En les emergències declarades, l'incompliment de les ordres, prohibicions, instruccions o requeriments efectuats pels titulars dels òrgans competents o els membres dels serveis d'intervenció i assistència, així com dels deures de col·laboració als serveis de vigilància i protecció de les empreses públiques o privades, quan suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. c) L'incompliment dels deures previstos en l'article 7 bis.7 d'aquesta Llei, quan suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. d) La comissió d'una segona infracció greu en el termini d'un any.
4. Constitueixen infraccions greus: a) L'incompliment de les obligacions derivades dels plans de protecció civil, quan no suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. b) En les emergències declarades, l'incompliment de les ordres, prohibicions, instruccions o requeriments efectuats pels titulars dels òrgans competents o els membres dels serveis d'intervenció i assistència, així com dels deures de col·laboració als serveis de vigilància i protecció de les empreses públiques o privades, quan no suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. c) L'incompliment de les obligacions previstes en l'article 7 bis.7, quan no suposi una especial perillositat o transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. d) L'incompliment de les obligacions previstes en l'article 7 bis.8, quan suposi una especial transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. e) La comissió d'una tercera infracció lleu en el termini d'un any.
5. Constitueixen infraccions lleus: a) L'incompliment de les obligacions previstes en l'article 7 bis.8, quan no suposi una especial transcendència per a la seguretat de les persones o els béns. b) Qualsevol altre incompliment a aquesta llei que no constitueixi infracció greu o molt greu.
Article 46. Sancions
1. Les infraccions molt greus se sancionaran amb multa de 30.001 a 600.000 euros.
2. Les infraccions greus se sancionaran amb multa de 1.501 a 30.000 euros.
3. Les infraccions lleus se sancionaran amb multa de fins a 1.500 euros.
Article 47. Graduació
L'aplicació de les sancions previstes en aquesta llei es realitzarà d'acord amb el que disposa l'article 131 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, i les seves disposicions de desplegament.
Article 48. Competència per a l'exercici de la potestat sancionadora
Seran competents per a la resolució dels procediments sancionadors: a) El titular de la Delegació del Govern quan es tracti d'infraccions lleus. b) El titular de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències quan es tracti d'infraccions greus. c) El titular del Ministeri de l'Interior quan es tracti d'infraccions molt greus.
Article 49. Procediment sancionador
1. L'exercici de la potestat sancionadora en matèria de protecció civil es regirà pel títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i les seves disposicions de desplegament, sense perjudici de les especialitats que es regulen en aquest títol.
2. El termini màxim per a la resolució dels procediments sancionadors per infraccions greus i molt greus serà de sis mesos, i de tres mesos per als procediments per infraccions lleus.
Article 50. Mesures provisionals
1. Excepcionalment, en els supòsits d'amenaça imminent per a persones o béns, les mesures provisionals previstes en l'apartat 2 d'aquest article podran ser adoptades per les autoritats competents en matèria de protecció civil amb caràcter previ a la iniciació del procediment, havent de ser ratificades, modificades o revocades en l'acord d'incoació en el termini màxim de quinze dies. En tot cas, aquestes mesures quedaran sense efecte si, transcorregut aquest termini, no s'inicia el procediment o l'acord d'incoació no conté un pronunciament exprés sobre les mateixes.
2. Iniciat un procediment sancionador, l'òrgan competent per a la seva incoació podrà, en qualsevol moment, adoptar les mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pogués recaure i les que evitin el manteniment o l'agreujament dels efectes de la infracció imputada. Aquestes mesures seran proporcionals a la naturalesa i gravetat de la infracció i podran consistir especialment en: a) El dipòsit en lloc segur dels instruments o efectes utilitzats per a la comissió de les infraccions i, en particular, d'objectes o matèries perilloses. b) L'adopció de mesures de seguretat de les persones, béns, establiments o instal·lacions que es trobin amenaçats, a càrrec dels seus titulars. c) La suspensió o clausura preventiva de fàbriques, locals o establiments. d) La suspensió parcial o total de les activitats en els establiments que siguin notòriament vulnerables i no tinguin en funcionament els Plans d'Autoprotecció o les mesures de seguretat necessàries.
Font i provença
Títol original: Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 690ad26750bc).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.