Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte establir les bases en matèria de prevenció, vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica per evitar i quan no sigui possible, aminorar els danys que d'aquesta puguin derivar-se per a les persones, el medi ambient i altres béns de qualsevol natura.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta Llei s'aplica a tot el territori nacional, incloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

2. Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei:

a) Les emissions de substàncies radioactives a l'atmosfera, que es regiran per la seva normativa específica.

b) Les emissions d'organismes genèticament modificats, que es regiran per la seva normativa específica.

c) Les emissions generades per qualsevol tipus d'activitat relacionada amb la defensa nacional, que s'ajustaran al que estableixi la normativa reguladora de la defensa nacional.

d) Les emissions generades en el marc de la investigació i el desenvolupament d'un producte nou, sempre que no afectin la qualitat de l'aire exterior.

Article 3. Definicions

A l'efecte d'aquesta Llei, s'entenen per:

a) «Contaminació atmosfèrica»: la presència en l'atmosfera de matèries, substàncies o formes d'energia que impliquen molèsties greus, risc o dany per a la seguretat o la salut de les persones, el medi ambient i els demés béns de qualsevol natura.

b) «Contaminant atmosfèric»: qualsevol substància present en l'aire ambient que pugui tenir efectes nocius per a la salut humana o el medi ambient en el seu conjunt.

c) «Focus emissor»: tota instal·lació, equipament, construcció o qualsevol altre element o activitat que emeti o pugui emetre contaminants a l'atmosfera, tant si és fix com si és mòbil.

d) «Instal·lació»: qualsevol unitat tècnica fixa on es duguin a terme una o més activitats enumerades a l'annex IV, o qualsevol altra activitat que tingui relació tècnica directa amb les activitats dutes a terme en aquell lloc i que pugui tenir repercussions sobre les emissions i la contaminació.

e) «Instal·lació existent»: tota instal·lació que es trobi en funcionament en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

f) «Valor límit d'emissió»: la massa expressada en termes de determinats paràmetres específics, la concentració, el percentatge o el nivell d'una emissió el valor del qual no pot superar-se en un o diversos períodes determinats.

g) «Objectiu de qualitat de l'aire»: el nivell de contaminació atmosfèrica que ha d'assolir-se en un termini determinat per protegir la salut humana, el medi ambient o els béns materials.

h) «Avaluació»: qualsevol mètode emprat per mesurar, calcular, predir o estimar el nivell d'un contaminant en l'aire ambient.

i) «Zona»: la part del territori delimitada per a avaluar i gestionar la qualitat de l'aire.

Article 4. Principis rectors

Les actuacions de les administracions públiques en matèria de protecció de l'atmosfera es regiran pels principis de:

a) Precaució, de manera que quan hi hagi indicis raonables d'efectes nocius per a la salut humana o el medi ambient, les administracions públiques adoptaran mesures preventives, fins i tot quan no s'hagi demostrat la relació de causalitat.

b) Acció preventiva, de manera que les actuacions de les administracions públiques tinguin per objectiu evitar la producció de danys al medi ambient i a la salut de les persones.

c) Corrector en origen, de manera que s'actui directament sobre els focus emissors.

d) «Qui contamina, paga», de manera que les despeses derivades de les mesures de prevenció, control i reducció de la contaminació recaiguin sobre qui la provoca.

e) Participació pública, que garanteixi la participació dels ciutadans en els procediments de presa de decisions.

f) Integració de la protecció de l'atmosfera en les polítiques sectorials que poguessin tenir incidència sobre la contaminació de l'atmosfera.

Article 5. Competències de les administracions públiques

1. Corresponen a l'Administració General de l'Estat les funcions següents:

a) L'elaboració i aprovació de la legislació bàsica.

b) La coordinació de les actuacions de les comunitats autònomes i de les entitats locals en matèria de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

c) La representació d'Espanya en els organismes i fòrums internacionals en matèria de protecció de l'atmosfera.

d) La gestió dels mecanismes de flexibilitat establerts en els convenis internacionals i en la normativa comunitària sobre emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

e) La compilació, processament i difusió de la informació sobre la qualitat de l'aire i sobre les emissions de contaminants atmosfèrics en el conjunt del territori nacional.

f) L'elaboració i aprovació dels plans nacionals de reducció d'emissions.

2. Corresponen a les comunitats autònomes les funcions d'execució i gestió en matèria de protecció de l'atmosfera, en el marc de la legislació bàsica estatal i, si s'escau, de la seva pròpia legislació de desplegament.

3. Corresponen a les entitats locals les funcions de vigilància, control i inspecció de les activitats de la seva competència que tinguin incidència sobre la qualitat de l'aire.

Article 6. Cooperació entre administracions

1. Les administracions públiques cooperaran en l'exercici de les seves competències en matèria de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, d'acord amb els principis de lleialtat institucional, informació mútua, coordinació, col·laboració i respecte a l'àmbit competencial propi de cadascuna.

2. El Consell Nacional del Clima és l'òrgan col·legiat de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de canvi climàtic i qualitat de l'aire.

3. La Conferència Sectorial de Medi Ambient és l'òrgan de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes en matèria mediambiental, inclosa la qualitat de l'aire.

Article 7. Obligacions dels titulars de focus emissors

1. Els titulars dels focus emissors inclosos en el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera estan obligats a:

a) Obtenir l'autorització prevista en l'article 13 o complir les condicions establertes per a les activitats de menor incidència.

b) Complir els valors límit d'emissió i les condicions d'explotació que estableixi l'autorització o la normativa aplicable.

c) Realitzar els controls i mesuraments de les seves emissions en la forma i amb la periodicitat que determinin les autoritats competents.

d) Comunicar sense demora a l'autoritat competent totes les incidències i avaries que puguin suposar un increment significatiu de les emissions contaminants.

e) Facilitar a les autoritats competents l'accés a les instal·lacions i als sistemes de mesurament per a la realització d'inspeccions i controls.

f) Portar un registre actualitzat de les emissions i posar-lo a disposició de les autoritats competents.

2. El titular d'un focus emissor és responsable de l'adopció de les mesures necessàries per complir les obligacions establertes en aquesta Llei i en la normativa que la desplegui.

Article 8. Informació al públic

1. Les administracions públiques posaran a disposició del públic, de forma activa i actualitzada, informació sobre l'estat de la qualitat de l'aire, les emissions de contaminants atmosfèrics i els plans i programes elaborats en compliment d'aquesta Llei.

2. Les autoritats competents garantiran que el públic disposi d'informació adequada i suficient sobre:

a) La qualitat de l'aire en les zones que gestionen, de conformitat amb els objectius de qualitat de l'aire establerts.

b) Les activitats que generen contaminació atmosfèrica significativa i les mesures adoptades per reduir les emissions.

c) Els plans i programes elaborats per a la millora de la qualitat de l'aire.

3. La informació serà accessible per via telemàtica i es presentarà en formats comprensibles per al públic en general.

Article 9. Contaminants i objectius de qualitat de l'aire

1. Els contaminants atmosfèrics als quals s'aplicarà l'avaluació i la gestió de la qualitat de l'aire es relacionen a l'annex I d'aquesta Llei.

2. Els valors límit, els valors objectiu, els llindars d'alerta, els llindars d'informació i els nivells crítics que constitueixen els objectius de qualitat de l'aire per als contaminants assenyalats es fixaran per reglament del Govern, d'acord amb la normativa comunitària i els convenis internacionals ratificats per Espanya.

3. El Govern podrà establir objectius de qualitat de l'aire més estrictes per a determinades zones o períodes temporals, quan circumstàncies específiques de salut pública o medi ambient així ho aconsellin.

Article 10. Avaluació de la qualitat de l'aire

1. Les autoritats competents avaluaran la qualitat de l'aire ambient per als contaminants enumerades a l'annex I, en el conjunt del territori de la seva competència, per zones i en relació amb els objectius de qualitat de l'aire establerts.

2. L'avaluació de la qualitat de l'aire es farà mitjançant mesuraments fixos, quan els nivells superin el llindar superior d'avaluació. Quan els nivells es trobin entre el llindar superior i inferior d'avaluació, es podrà combinar mesuraments fixos amb tècniques de modelització i mesuraments indicatius. Per sota del llindar inferior d'avaluació podran emprar-se tècniques de modelització o d'estimació.

3. Els mètodes de referència per al mesurament dels contaminants atmosfèrics i les tècniques mínimes de modelització per a l'estimació de la qualitat de l'aire s'establiran per reglament.

Article 11. Zonificació i gestió de la qualitat de l'aire

1. Les comunitats autònomes procediran a la zonificació del seu territori als efectes del que estableix aquesta Llei, d'acord amb els criteris que estableixi el Govern.

2. Quan s'excedeixin o corri el risc d'excedir-se els objectius de qualitat de l'aire, les comunitats autònomes adoptaran els plans i programes que estableix l'article 16, atenent els criteris de proporcionalitat i eficiència en l'assignació de les obligacions de reducció d'emissions.

3. La classificació de les zones en funció de la qualitat de l'aire es comunicarà a l'Administració General de l'Estat i es farà pública per facilitar la informació als ciutadans.

Article 12. Control d'emissions

1. El Govern, en desplegament d'aquesta Llei, establirà els valors límit d'emissió per als contaminants relacionats a l'annex II, aplicables en les activitats incloses a l'annex IV.

2. Les comunitats autònomes podran establir valors límit d'emissió més estrictes que els fixats en la normativa estatal, en funció de la situació de qualitat de l'aire en les zones del seu territori.

3. Les comunitats autònomes han de vetllar perquè les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera adoptin les millors tècniques disponibles, sempre que la seva aplicació no comporti costos excessius.

Article 13. Activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera

1. Les activitats incloses a l'annex IV i les activitats que el Govern incorpori a aquest catàleg han d'obtenir autorització de l'òrgan competent de la comunitat autònoma on s'ubiquin, amb caràcter previ al seu inici.

2. L'autorització especificarà, com a mínim:

a) Els valors límit d'emissió per als contaminants regulats que l'activitat pugui emetre en quantitats significatives.

b) Les prescripcions per a la protecció del sòl i les aigües subterrànies.

c) Les mesures relatives a les condicions d'explotació en situació distinta a les normals.

d) Les condicions en les quals podrà suspendre's el funcionament de la instal·lació.

e) Les prescripcions per al seguiment i la vigilància de les emissions.

3. L'autorització haurà de renovar-se quan es produeixin canvis substancials en la instal·lació o en les emissions, i en tot cas cada vuit anys.

4. Les activitats de menor incidència s'ajustaran al que estableixi la comunitat autònoma corresponent.

Article 14. Modificació substancial d'activitats

1. Les modificacions que un titular pretengui realitzar en una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera es comunicaran a l'autoritat competent.

2. L'autoritat competent determinarà si la modificació prevista és substancial, d'acord amb els criteris establerts reglamentàriament. Si la modificació és substancial, haurà de ser autoritzada prèviament.

3. Es considera modificació substancial qualsevol canvi en les característiques o el funcionament de la instal·lació que pugui tenir repercussions negatives significatives per a la salut de les persones o el medi ambient.

4. Quan es dugui a terme una modificació substancial, la part de la instal·lació afectada per la modificació serà tractada com una nova instal·lació als efectes del procediment d'autorització.

Article 15. Contaminació de caràcter intercomunitari

1. En els supòsits en què la contaminació atmosfèrica es generi en el territori d'una o diverses comunitats autònomes i els seus efectes es deixin sentir en el territori d'altres comunitats autònomes, l'Administració General de l'Estat fomentarà la cooperació entre les comunitats autònomes afectades i adoptarà les mesures de coordinació necessàries.

2. Quan la contaminació procedeixi d'un altre Estat membre de la Unió Europea o d'un tercer país, l'Administració General de l'Estat actuarà d'acord amb els compromisos internacionals assumits i les disposicions comunitàries aplicables.

Article 16. Plans i programes

1. Quan es superin o hi hagi risc de superar els valors límit, els valors objectiu o els llindars d'alerta, les autoritats competents elaboraran plans d'acció a curt termini i plans i programes per als contaminants corresponents.

2. Els plans i programes identificaran les fonts de contaminació i les mesures que cal adoptar per reduir les emissions, tenint en compte l'eficàcia de les mesures, els costos i la viabilitat tècnica.

3. En l'elaboració d'aquests plans i programes es garantirà la participació del públic afectat, de conformitat amb el que estableix l'article 17.

4. Els plans i programes es comunicaran a l'Administració General de l'Estat i es faran públics.

5. L'Administració General de l'Estat podrà elaborar plans nacionals de reducció d'emissions per assolir els objectius fixats en els convenis internacionals o en la normativa comunitària.

Article 17. Participació pública

1. Les administracions públiques garantiran la participació del públic afectat en l'elaboració dels plans i programes previstos en aquesta Llei, d'acord amb el que estableix la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

2. El públic interessat podrà presentar observacions i opinions abans que s'adoptin les decisions relatives als plans i programes, i les autoritats competents en prendran la deguda consideració.

3. Les decisions adoptades incloguran les raons i consideracions en les quals es basin, incloent la informació sobre el procés de participació pública.

Article 18. Integració en altres polítiques

1. Les administracions públiques integraran les exigències de protecció de l'atmosfera en la definició i aplicació de les seves polítiques sectorials, en particular en les relatives a l'energia, el transport, la indústria, l'agricultura, la ramaderia, la gestió de residus i l'ordenació del territori.

2. A l'efecte d'aquesta integració, les administracions públiques podran establir mecanismes de coordinació i cooperació amb els sectors econòmics afectats.

Article 19. Indicadors ambientals

El Ministeri de Medi Ambient, en col·laboració amb les comunitats autònomes, elaborarà i publicarà periòdicament indicadors de la qualitat de l'aire i de les emissions de contaminants atmosfèrics a Espanya, d'acord amb els estàndards establerts per la Unió Europea i els organismes internacionals competents.

Article 20. Acords voluntaris

1. Les administracions públiques podran promoure acords voluntaris amb els sectors industrials i altres sectors econòmics per a la reducció de les emissions de contaminants atmosfèrics, com a complement de les mesures reguladores.

2. Aquests acords definiran els objectius de reducció d'emissions, les mesures per assolir-los, els sistemes de seguiment i verificació del compliment i les conseqüències de l'incompliment.

3. L'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes informaran periòdicament sobre els resultats dels acords voluntaris.

Article 21. Sistemes de gestió i auditories ambientals

Les administracions públiques fomentaran la implantació de sistemes de gestió mediambiental, en particular el Reglament (CE) núm. 761/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de març de 2001, pel qual es permet que les organitzacions s'adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS), i la norma ISO 14001, entre les empreses i les organitzacions que realitzin activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera.

Article 22. Recerca i desenvolupament

1. Les administracions públiques fomentaran la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica orientats a la reducció de les emissions de contaminants atmosfèrics i a la millora de la qualitat de l'aire.

2. En particular, es fomentaran les activitats de recerca relatives a les millors tècniques disponibles per a la reducció d'emissions, les tecnologies netes, les energies renovables i l'eficiència energètica.

Article 23. Contractació pública

Les administracions públiques integraran criteris de protecció ambiental, en especial de reducció de les emissions de contaminants atmosfèrics, en la contractació pública de béns, serveis i obres, de conformitat amb la legislació sobre contractació del sector públic.

Article 24. Formació i sensibilització

1. Les administracions públiques duran a terme actuacions de formació, informació i sensibilització dels ciutadans sobre la problemàtica de la contaminació atmosfèrica i les mesures per reduir-la.

2. S'integraran continguts sobre la protecció de l'atmosfera en els programes educatius de tots els nivells d'ensenyament.

Article 25. Fiscalitat ambiental

L'Estat i les comunitats autònomes podran establir impostos, taxes o cànons sobre les emissions de contaminants a l'atmosfera, d'acord amb les seves competències tributàries, amb la finalitat d'internalitzar els costos ambientals i incentivar la reducció de les emissions.

Article 26. Control i inspecció

1. Les autoritats competents realitzaran de manera periòdica inspeccions de les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera per verificar el compliment d'aquesta Llei, de la normativa de desplegament i de les condicions establertes en les autoritzacions.

2. Les inspeccions s'estendran a totes les instal·lacions incloses en l'annex IV i podran realitzar-se a qualsevol moment i sense necessitat d'avís previ.

3. El personal inspector tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i disposarà de les facultats d'accés a les instal·lacions i d'obtenció d'informació necessàries per al compliment de les seves funcions.

4. Les autoritats competents elaboraran plans d'inspecció periòdica que determinaran la freqüència de les visites d'inspecció per a cada tipus d'instal·lació.

Article 27. Sistema espanyol d'informació, vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica

1. El Ministeri de Medi Ambient, en col·laboració amb les comunitats autònomes, crearà i gestionarà un sistema espanyol d'informació, vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica que integrarà tota la informació disponible en matèria de qualitat de l'aire i emissions a l'atmosfera.

2. El sistema inclourà, com a mínim, dades sobre la qualitat de l'aire en tot el territori nacional, les emissions de contaminants atmosfèrics, les fonts emissores i els episodis de contaminació.

3. El sistema proporcionarà informació en temps real sobre la qualitat de l'aire en les principals zones urbanes i industrials del país.

4. La informació integrada en el sistema serà accessible al públic per via telemàtica.

Article 28. Estacions i xarxes de mesurament

1. Les comunitats autònomes mantindran xarxes de mesurament de la qualitat de l'aire adequades per a l'avaluació dels contaminants en el seu territori, d'acord amb els criteris establerts per la normativa comunitària.

2. Les estacions de mesurament i els equipaments de la xarxa s'ajustaran als mètodes de referència establerts reglamentàriament.

3. Les dades generades per les xarxes de mesurament es comunicaran periòdicament a l'Administració General de l'Estat per a la seva integració al sistema espanyol d'informació prevista en l'article 27.

Article 29. Responsabilitat

1. Les persones físiques o jurídiques que per acció o omissió, directament o subsidiàriament, causin danys a la qualitat de l'aire o realitzin activitats que infringeixin el que estableix aquesta Llei i la normativa que la desplegui, estan obligades a reparar els danys i a respondre de les infraccions comeses.

2. La responsabilitat administrativa és independent de la penal, civil o d'un altre ordre que pugui exigir-se als infractors.

Article 30. Tipificació d'infraccions

1. Constitueixen infraccions molt greus:

a) La superació dels valors límit d'emissió en un percentatge superior al cent per cent.

b) L'incompliment de les mesures cautelars adoptades per l'autoritat competent.

c) La resistència, coacció, amenaça, represàlia, obstrucció o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats d'inspecció.

d) L'incompliment de les condicions de l'autorització que provoqui danys greus i irreversibles al medi ambient.

2. Constitueixen infraccions greus:

a) La superació dels valors límit d'emissió en un percentatge d'entre el cinquanta i el cent per cent.

b) La realització d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera sense l'autorització preceptiva.

c) L'incompliment de les condicions d'autorització, llevat que sigui tipificable com a infracció molt greu.

d) La no comunicació a l'autoritat competent d'incidències o avaries que hagin originat emissions que superin els valors límit.

e) L'incompliment de les obligacions de control, mesurament i informació.

3. Constitueixen infraccions lleus:

a) La superació dels valors límit d'emissió en un percentatge inferior al cinquanta per cent.

b) L'incompliment de les obligacions documentals i de registre d'emissions.

c) La no comunicació a l'autoritat competent de modificacions no substancials de l'activitat.

Article 31. Sancions

1. Les infraccions tipificades en l'article 30 donen lloc a les sancions següents:

a) Infraccions molt greus: multa de 200.001 a 2.000.000 d'euros.

b) Infraccions greus: multa de 10.001 a 200.000 euros.

c) Infraccions lleus: multa de fins a 10.000 euros.

2. En cas que la infracció molt greu o greu resulti beneficiosa per a l'infractor, la multa podrà augmentar-se fins al doble del benefici obtingut.

3. Amb independència de la multa, i com a sanció accessòria, podrà imposar-se la suspensió temporal de l'activitat per un termini màxim de dos anys, en el cas d'infraccions molt greus, i d'un any, en el cas d'infraccions greus.

Article 32. Graduació de les sancions

1. Per a la graduació de les sancions s'atendran els criteris següents:

a) La gravetat del dany causat al medi ambient.

b) La intencionalitat de l'infractor.

c) La reincidència, per la comissió en el termini de dos anys de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan hagin estat declarades per resolució ferma.

d) El benefici obtingut amb la infracció.

e) La capacitat econòmica de l'infractor.

f) La conducta diligent de l'infractor per minimitzar o reparar els danys causats.

Article 33. Responsabilitat penal

Quan les infraccions previstes en aquesta Llei puguin ser constitutives d'il·lícit penal, l'autoritat administrativa ho posarà en coneixement de la Fiscalia o del jutge competent, i s'abstindrà de prosseguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no hagi dictat resolució ferma.

Article 34. Concurrència de sancions

No podran sancionar-se els mateixos fets amb sancions penals i administratives. Quan el procediment penal no conclogui amb sentència condemnatòria o conclogui amb sentència absolutòria, l'expedient administratiu sancionador podrà reprendre's per als fets que no hagin estat objecte de sanció penal.

Article 35. Mesures de caràcter provisional

1. L'òrgan competent per resoldre el procediment sancionador podrà adoptar, com a mesures cautelars, la clausura temporal, la suspensió de l'activitat o qualsevol altra mesura que sigui necessària per evitar el manteniment dels efectes de la infracció, evitar la reiteració de la infracció o assegurar la protecció del medi ambient o de la salut pública.

2. Aquestes mesures podran adoptar-se en el moment d'incoació del procediment sancionador o durant la seva tramitació, i han de ser proporcionals a la gravetat de la infracció, sense poder constituir sanció.

Article 36. Obligació de reposició, multes coercitives i execució subsidiària

1. Independentment de les sancions imposades, els infractors estaran obligats a reparar el dany causat i a restaurar la situació alterada a l'estat anterior a la infracció.

2. Quan el titular no hagi complert les mesures correctores, preventives, pal·liatives o reparadores en el termini fixat, l'administració podrà imposar multes coercitives per a cada setmana que s'incompleixi el termini, fins a la quantia màxima de 10.000 euros setmanals.

3. L'administració podrà adoptar les mesures de reparació o restauració amb càrrec a l'infractor, en cas que sigui necessari executar subsidiàriament les obligacions incomplides.

4. Quan es produeixi una amenaça imminent de dany o s'hagi produït un dany, en el cas que el titular no adopti les mesures preventives, correctives, pal·liatives o reparadores necessàries, o aquestes hagin estat insuficients per fer desaparèixer l'amenaça, per contenir o eliminar el dany o evitar danys majors i efectes adversos, o quan la gravetat i transcendència dels eventuals danys o danys produïts així ho aconselli, l'administració pública competent podrà executar subsidiàriament i a càrrec del subjecte responsable les mesures preventives i reparadores que hagi d'adoptar.

Article 37. Potestat sancionadora

Correspon a les comunitats autònomes i, si s'escau, a les entitats locals en els termes de l'article 5.3, l'exercici de la potestat sancionadora.