Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitat

Article 1. Objecte i règim jurídic

1. L'objecte d'aquesta llei és afavorir l'aportació a títol gratuït de béns i drets al patrimoni de les persones amb discapacitat i establir mecanismes adequats per garantir l'afectació d'aquests béns i drets, així com dels fruits, productes i rendiments d'aquests, a la satisfacció de les necessitats vitals dels seus titulars. Aquests béns i drets constituiran el patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat.

2. El patrimoni protegit de les persones amb discapacitat es regirà per allò establert en aquesta llei i en les seves disposicions de desenvolupament, l'aplicació de les quals tindrà caràcter preferent sobre allò que disposa el Títol XI del Llibre I del Codi Civil.

Article 2. Beneficiaris

1. El patrimoni protegit de les persones amb discapacitat tindrà com a beneficiari, exclusivament, la persona en l'interès de la qual es constitueixi, que en serà el titular.

2. Als efectes d'aquesta llei, únicament tindran la consideració de persones amb discapacitat: a) Les que presentin una discapacitat psíquica igual o superior al 33 per cent. b) Les que presentin una discapacitat física o sensorial igual o superior al 65 per cent.

3. El grau de discapacitat s'acreditarà mitjançant certificat expedit conforme a allò establert reglamentàriament o per resolució judicial ferma.

Article 3. Constitució

1. Podran constituir un patrimoni protegit: a) La pròpia persona amb discapacitat beneficiària. b) Qui presti suport a les persones amb discapacitat. c) La persona comissària o titular de la fiducia successòria, quan estigui prevista en la legislació civil, autoritzada a l'efecte pel constituent de la mateixa.

2. Qualsevol persona amb interès legítim podrà sol·licitar a la persona amb discapacitat, amb el suport que requereixi, la constitució d'un patrimoni protegit, oferint al mateix temps una aportació de béns i drets adequats, suficient per a aquesta finalitat. En cas de negativa injustificada de la persona encarregada de prestar aquell suport, el sol·licitant podrà acudir al Ministeri Fiscal, que instarà l'autoritat judicial allò que escaigui atenent la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat. Si l'autoritat judicial autoritzés la constitució del patrimoni protegit, la resolució judicial determinarà el contingut a què es refereix l'apartat següent. El càrrec d'administrador no podrà recaure, excepte causa justificada, en la persona encarregada de prestar el suport que s'hagués negat injustificadament a la constitució del patrimoni protegit.

3. El patrimoni protegit es constituirà en document públic, o per resolució judicial en el supòsit contemplat en l'apartat anterior. El document públic o resolució judicial tindrà, com a mínim, el contingut següent: a) L'inventari dels béns i drets que inicialment constitueixin el patrimoni protegit. b) La determinació de les regles d'administració i, si escau, de fiscalització, inclosos els procediments de designació de les persones que hagin d'integrar els òrgans d'administració o, si escau, de fiscalització. Aquesta determinació es realitzarà conforme a allò establert en l'article 5 d'aquesta llei. c) Qualsevol altra disposició que es consideri oportuna respecte a l'administració o conservació del patrimoni protegit. El document públic o resolució judicial podrà establir les mesures o òrgans de control que estimi oportuns per garantir el respecte dels drets, desitjos, voluntat i preferències del beneficiari, així com les salvaguardes necessàries per evitar abusos, conflictes d'interessos i influència indeguda.

Els notaris comunicaran immediatament la constitució i el contingut d'un patrimoni protegit per ells autoritzat al fiscal de la circumscripció corresponent al domicili de la persona amb discapacitat, mitjançant signatura electrònica avançada. Igual tramesa efectuaran de les escriptures relatives a les aportacions de tota classe, que es realitzin amb posterioritat a la seva constitució. El fiscal que rebi la comunicació de la constitució d'un patrimoni protegit i no es consideri competent per a la seva fiscalització la remetrà al fiscal que designi el Fiscal General de l'Estat, d'acord amb el seu Estatut Orgànic.

Article 4. Aportacions al patrimoni protegit

1. Les aportacions de béns i drets posteriors a la constitució del patrimoni protegit estaran subjectes a les mateixes formalitats establertes en l'article anterior per a la seva constitució.

2. Qualsevol persona amb interès legítim, amb el consentiment de la persona amb discapacitat amb el suport que requereixi, podrà aportar béns o drets al patrimoni protegit. Aquestes aportacions de béns o drets hauran de realitzar-se sempre a títol gratuït, fins i tot a través de pacte successori en aquelles legislacions civils vigents que ho permetin, i no estaran subjectes a terme. Les aportacions podran efectuar-se per la persona comissària o titular d'una fiducia successòria en nom del comitent ja mort, en els supòsits regulats en les legislacions civils vigents que ho permetin.

3. En fer l'aportació d'un bé o dret al patrimoni protegit, els aportants podran establir la destinació que hagi de donar-se a aquests béns o drets o, si escau, al seu equivalent, una vegada extingit el patrimoni protegit conforme a l'article 6, sempre que haguessin quedat béns i drets suficients i sense més limitacions que les establertes al Codi Civil o a les normes de dret civil, foral o especial, que, si escau, fossin aplicables.

Article 5. Administració

1. Quan el constituent del patrimoni protegit sigui el propi beneficiari del mateix, la seva administració, qualsevol que sigui la procedència dels béns i drets que l'integrin, se subjectarà a les regles establertes en el document públic de constitució.

2. En els altres casos, les regles d'administració quedaran subjectes a allò que es disposa en el document públic de constitució o aportació, podent establir-se els suports o salvaguardes que es considerin convenients, ja sigui pel propi constituent o aportant o per l'autoritat judicial, d'ofici o a sol·licitud del Ministeri Fiscal o d'aquelles persones legitimades per promoure l'adopció de mesures de suport respecte del titular del patrimoni protegit. En cap cas serà necessària la subhasta pública per a l'alienació dels béns o drets que integren el patrimoni protegit. En tot cas, i en consonància amb la finalitat pròpia dels patrimonis protegits de satisfacció de les necessitats vitals dels seus titulars, amb els mateixos béns i drets que hi estan integrats, així com amb els seus fruits, productes i rendiments, no es consideraran actes de disposició la despesa de diners i el consum de béns fungibles integrats en el patrimoni protegit, quan es facin per atendre les necessitats vitals de la persona beneficiària.

3. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, els constituents o l'administrador podran instar el Ministeri Fiscal perquè sol·liciti a l'autoritat judicial competent l'excepció de l'autorització judicial en determinats supòsits, en atenció a la composició del patrimoni, les circumstàncies personals del seu beneficiari, les necessitats derivades de la seva discapacitat, la solvència de l'administrador o qualsevol altra circumstància d'anàloga naturalesa.

4. Tots els béns i drets que integrin el patrimoni protegit, així com els seus fruits, rendiments o productes, hauran de destinar-se a la satisfacció de les necessitats vitals del seu beneficiari o al manteniment de la productivitat del patrimoni protegit.

5. En cap cas podran ser administradors les persones o entitats que no puguin ser curadors, conforme a allò establert al Codi Civil o a les normes de dret civil, foral o especial que, si escau, fossin aplicables.

6. Quan no es pogués designar administrador conforme a les regles establertes en el document públic o resolució judicial de constitució, l'autoritat judicial competent proveirà allò que correspongui, a sol·licitud del Ministeri Fiscal, tenint en compte els desitjos, voluntat i preferències del beneficiari.

Article 6. Extinció

1. El patrimoni protegit s'extingeix per la mort o declaració de defunció del seu beneficiari o per deixar aquest de tenir la condició de persona amb discapacitat d'acord amb l'article 2.2 d'aquesta llei.

2. Si el patrimoni protegit s'hagués extingit per mort o declaració de defunció del seu beneficiari, s'entendrà comprès en la seva herència. Si el patrimoni protegit s'hagués extingit per deixar el seu beneficiari de complir les condicions establertes en l'article 2.2 d'aquesta llei, aquest continuarà sent titular dels béns i drets que l'integren, subjectant-se a les normes generals del Codi Civil o de dret civil, foral o especial, que, si escau, fossin aplicables.

3. El que es disposa en l'apartat anterior s'entén sense perjudici de la finalitat que, si escau, hagi de donar-se a determinats béns i drets, conforme a allò establert en l'article 4.3 d'aquesta llei. En el cas que no pogués donar-se a aquests béns i drets la finalitat prevista pels seus aportants, se'ls donarà una altra, la més anàloga i conforme a la prevista per aquests, atenent, quan escaigui, la naturalesa i el valor dels béns i drets que integrin el patrimoni protegit i en proporció, si escau, al valor de les diferents aportacions.

Article 7. Supervisió

1. La supervisió de l'administració del patrimoni protegit correspon al Ministeri Fiscal, que instarà el jutge allò que escaigui respectant la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat, inclosa la substitució de l'administrador, el canvi de les regles d'administració, l'establiment de mesures especials de fiscalització, l'adopció de cauteles, l'extinció del patrimoni protegit o qualsevol altra mesura d'anàloga naturalesa. El Ministeri Fiscal actuarà d'ofici o a sol·licitud de qualsevol persona i serà escoltat en totes les actuacions judicials relatives al patrimoni protegit.

2. Quan no sigui la pròpia persona amb discapacitat beneficiària del patrimoni, l'administrador del patrimoni protegit haurà de retre comptes de la seva gestió al Ministeri Fiscal quan ho determini aquest i, en tot cas, anualment, mitjançant la tramesa d'una relació de la seva gestió i un inventari dels béns i drets que el formin, tot justificat documentalment. El Ministeri Fiscal podrà requerir documentació addicional i sol·licitar els aclariments que estimi pertinents.

3. Com a òrgan extern de suport, auxili i assessorament del Ministeri Fiscal en l'exercici de les funcions previstes en aquest article, es crea la Comissió de Protecció Patrimonial de les Persones amb Discapacitat, adscrita al Ministeri competent en matèria de serveis socials i en la qual participaran, en tot cas, el Ministeri Fiscal i representants de l'associació d'utilitat pública més representativa en l'àmbit estatal dels diferents tipus de discapacitat. La composició, el funcionament i les funcions d'aquesta Comissió es determinaran reglamentàriament.

Article 8. Constància registral

1. La representació legal a la qual es refereix l'article 5.7 d'aquesta llei es farà constar al Registre Civil, en la forma determinada per la seva llei reguladora.

2. Quan el domini d'un bé immoble o dret real sobre el mateix s'integri en un patrimoni protegit, es farà constar aquesta qualitat en la inscripció que es practiqui a favor de la persona amb discapacitat en el Registre de la Propietat corresponent, conforme al que preveu la legislació hipotecària. Si el bé o dret ja figurés inscrit amb anterioritat a favor de la persona amb discapacitat, es farà constar la seva adscripció o incorporació al patrimoni protegit per mitjà de nota marginal. La mateixa constància registral es practicarà en els respectius Registres respecte dels restants béns que tinguin el caràcter de registrables. Si es tracta de participacions en fons d'inversió o institucions d'inversió col·lectiva, accions o participacions en societats mercantils que s'integrin en un patrimoni protegit, el notari autoritzant o el jutge ho notificarà a la gestora dels mateixos o a la societat.

3. Quan un bé o dret deixi de formar part d'un patrimoni protegit, podrà exigir-se per qui resulti ser el seu titular o tingui un interès legítim la cancel·lació de les mencions o notes marginals a les quals es refereix l'apartat anterior.

4. La publicitat registral dels assentaments als quals es refereix aquest precepte s'haurà de realitzar, en els termes que es determinin reglamentàriament, amb ple respecte als drets de la intimitat personal i familiar i a la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

Article 9. Modificacions del Codi Civil en matèria d'autotutela

Aquest article introdueix modificacions en el Codi Civil en matèria d'autotutela. Vegeu el text complet de les modificacions a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2003/11/18/41

Primer. L'article 223 del Codi Civil s'actualitza per habilitar qualsevol persona amb capacitat d'obrar suficient a adoptar, en document públic notarial, disposicions relatives a la pròpia persona o béns, inclosa la designació de tutor, en previsió d'una futura incapacitació judicial. Els documents públics es comunicaran d'ofici pel notari autoritzant al Registre Civil.

Segon. El primer paràgraf de l'article 234 del Codi Civil modifica l'ordre de delació de la tutela, preferint en primer lloc el designat pel propi tutelat.

Tercer. S'afegeix un nou paràgraf a l'article 239 del Codi Civil sobre l'entitat pública encarregada de la tutela quan no es nomeni ningú de les persones recollides a l'article 234.

Article 10. Modificació del Codi Civil en matèria de règim successori

Aquest article introdueix diverses modificacions al Codi Civil en matèria de règim successori per millorar la protecció patrimonial de les persones amb discapacitat. Vegeu el text complet a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2003/11/18/41

Primer. S'afegeix un apartat 7è a l'article 756 del Codi Civil, configurant com a causa d'indignitat el no haver prestat les atencions degudes a la persona causant durant la seva vida.

Segon. Es modifica l'article 782 del Codi Civil per permetre que les substitucions fideïcomissàries gravin la llegítima estricta quan beneficiïn un fill o descendent judicialment incapacitat.

Tercer. S'afegeix un tercer paràgraf a l'article 808 del Codi Civil permetent al testador establir una substitució fideïcomissària sobre el terç de llegítima estricta quan algun fill o descendent estigui judicialment incapacitat.

Quart. Es modifica el segon paràgraf de l'article 813 del Codi Civil.

Cinquè. Es modifiquen els articles 821 i 822 del Codi Civil. L'article 822 estableix que la donació o llegat d'un dret d'habitació sobre el domicili habitual a favor d'un legitimari persona amb discapacitat no es computarà per al càlcul de les llegítimes si en el moment de la defunció ambdós convisquessin al domicili.

Sisè. L'article 831 del Codi Civil s'actualitza per conferir al cònjuge supervivient àmplies facultats per millorar i distribuir l'herència del premort entre fills o descendents comuns, permetent ajornar la partició quan un dels descendents tingui una discapacitat.

Setè. S'afegeix un segon paràgraf a l'article 1041 del Codi Civil per excloure de la col·lació les despeses realitzades pels pares i ascendents per cobrir les necessitats especials dels seus fills o descendents amb discapacitat.

Article 11. Modificació del Codi Civil en matèria del mandat

L'article 1732 del Codi Civil queda redactat en els termes següents:

El mandat s'acaba: 1r. Per la seva revocació. 2n. Per renúncia o incapacitació del mandatari. 3r. Per mort, declaració de prodigalitat o per concurs o insolvència del mandant o del mandatari.

El mandat també s'extingirà per la incapacitació sobrevinguda del mandant, llevat que en el mateix s'hagués disposat la seva continuació o el mandat s'hagués atorgat per al cas d'incapacitat del mandant apreciada conforme al que ell mateix disposés. En aquests casos, el mandat podrà acabar per resolució judicial dictada en constituir-se l'organisme tutelar o posteriorment a instància del tutor.

Article 12. Modificació del Codi Civil en matèria del contracte d'aliments

Aquest article crea un nou capítol II dins del títol XII del llibre IV del Codi Civil, sota la rúbrica «Del contracte d'aliments», que engloba els articles 1791 a 1797. Vegeu el text complet a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2003/11/18/41

Article 1791: Pel contracte d'aliments una de les parts s'obliga a proporcionar habitatge, manutenció i assistència de tot tipus a una persona durant la seva vida, a canvi de la transmissió d'un capital en qualsevol classe de béns i drets.

Article 1792: De produir-se la mort de l'obligat a prestar els aliments o de concórrer qualsevol circumstància greu que impedeixi la pacífica convivència de les parts, qualsevol d'elles podrà demanar que la prestació d'aliments convinguda es pagui mitjançant la pensió actualitzable a satisfer per terminis anticipats que per a aquests supòsits hagués estat prevista al contracte o, de no haver estat prevista, mitjançant la que es fixi judicialment.

Article 1793: L'extensió i la qualitat de la prestació d'aliments seran les que resultin del contracte i, a falta de pacte en contrari, no dependrà de les vicissituds del cabal i necessitats de l'obligat ni del cabal de qui els rep.

Article 1794: L'obligació de donar aliments no cessarà per les causes a les quals es refereix l'article 152, excepte la prevista en el seu apartat primer.

Article 1795: L'incompliment de l'obligació d'aliments donarà dret a l'alimentista, sense perjudici del que es disposa en l'article 1792, a optar entre exigir el compliment, incloent-hi el pagament dels meritats amb anterioritat a la demanda, o la resolució del contracte, amb aplicació, en tots dos casos, de les regles generals de les obligacions recíproques.

Article 1796: De les conseqüències de la resolució del contracte, haurà de resultar per a l'alimentista, com a mínim, un superàvit suficient per constituir, de nou, una pensió anàloga pel temps que li quedi de vida.

Article 1797: Quan els béns o drets que es transmeten a canvi dels aliments siguin registrables, podrà garantir-se enfront de tercers el dret de l'alimentista amb el pacte inscrit en el qual es doni a la falta de pagament el caràcter de condició resolutòria explícita, a més de mitjançant el dret d'hipoteca regulat en l'article 157 de la Llei Hipotecària.

Article 13. Incorporació d'una disposició addicional al Codi Civil

S'afegeix una disposició addicional quarta al Codi Civil amb el contingut següent:

«Disposició addicional quarta. La referència que a persones amb discapacitat es fa en els articles 756, 822 i 1041, s'entendrà feta al concepte definit en la Llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de Modificació del Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitat.»

Article 14. Modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, en matèria de processos sobre la capacitat de les persones

L'apartat 1 de l'article 757 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, tindrà la redacció següent:

«Article 757. 1. La declaració d'incapacitat pot promoure-la el presumpte incapaç, el cònjuge o qui es trobi en una situació de fet assimilable, els descendents, els ascendents, o els germans del presumpte incapaç.»

Article 15. Modificació de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2004, s'introdueixen les modificacions següents en la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries. Vegeu el text complet a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2003/11/18/41

Primer. Es modifica l'apartat 4 de l'article 15 per incloure les reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones discapacitades en la base liquidable.

Segon. S'afegeix un apartat 4 a l'article 16 sobre el tractament fiscal per al contribuent discapacitat de les aportacions rebudes al patrimoni protegit: les aportacions de contribuents de l'IRPF tindran consideració de rendiments del treball fins a 8.000 euros anuals per aportant i 24.500 euros anuals en conjunt; les de subjectes passius de l'Impost sobre Societats, fins a 8.000 euros anuals quan hagin estat despesa deduïble. Aquests rendiments s'integren en la base imposable pel que excedeixi del doble del salari mínim interprofessional. Les aportacions no dineràries es valoren conforme a les regles aplicables. La part de les aportacions que tingui la consideració de rendiments del treball no estarà subjecta a l'Impost sobre Successions i Donacions.

Tercer. Es modifica l'apartat 1 de l'article 46 per actualitzar les referències a les reduccions de la base liquidable general.

Quart. S'afegeix l'article 47 sexies sobre reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones discapacitades: reducció de fins a 8.000 euros anuals per aportant; límit conjunt de 24.250 euros anuals per patrimoni; les aportacions que excedeixin els límits podran reduir la base imposable dels quatre períodes impositius següents; les aportacions no dineràries es valoren conforme a l'article 18 de la Llei 49/2002; les guanys patrimonials posades de manifest en l'aportant estaran exemptes. La disposició de béns aportats en el mateix període o en els quatre següents genera l'obligació d'integrar les quantitats reduïdes més els interessos de demora.

Cinquè. S'afegeix un apartat 5 a l'article 86 per obligar els titulars de patrimonis protegits a presentar una declaració sobre la composició del patrimoni, les aportacions rebudes i les disposicions realitzades durant el període impositiu.

Sisè. S'afegeix un nou apartat 5 a la disposició addicional catorzena per obligar les persones que intervinguin en la formalització de les aportacions als patrimonis protegits a presentar una declaració sobre les esmentades aportacions.

Article 16. Modificació de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'Impost sobre Societats

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2004, es modifiquen el títol i el contingut de l'article 36 quàter de la Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'Impost sobre Societats. Vegeu el text complet a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2003/11/18/41

L'article 36 quàter passa a regular la deducció per contribucions empresarials a plans de pensions d'ocupació, a mútues de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial o per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.

Apartat 1: El subjecte passiu podrà practicar una deducció en la quota íntegra del 10 per cent de les contribucions empresarials imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 euros, sempre que tals contribucions es realitzin a plans de pensions d'ocupació o a mútues de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social dels quals sigui promotor el subjecte passiu.

Apartat 2: El subjecte passiu podrà també practicar una deducció del 10 per cent de les aportacions realitzades a favor de patrimonis protegits dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 euros o dels seus parents en línia directa o col·lateral fins al tercer grau inclús, dels seus cònjuges o de les persones a càrrec de dits treballadors en règim de tutela o acolliment. Les aportacions que generin el dret de deducció no podran excedir de 8.000 euros anuals per cada treballador o persona discapacitada. Les rendes positives posades de manifest en l'aportant estaran exemptes de l'Impost sobre Societats.

Apartat 5: Quan s'efectuïn disposicions de béns o drets aportats al patrimoni protegit en els termes previstos en els paràgrafs b) i c) de l'apartat 5 de l'article 47 sexies de la Llei 40/1998, el subjecte passiu que va efectuar l'aportació haurà d'ingressar la quantitat deduïda, a més dels interessos de demora.

Article 17. Modificació del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Amb efectes a partir de l'1 de gener de 2004, s'afegeix un nou apartat 20 a la lletra B) de l'article 45.I del text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, amb el contingut següent:

«20. Les aportacions als patrimonis protegits de les persones amb discapacitat regulats en la Llei de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, de Modificació del Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitat.»

Aquesta mesura declara exemptes de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats les aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat.