Llei 24/1983, de 21 de desembre, de mesures urgents de sanejament i regulació de les Hisendes Locals

JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA

A tots els qui la present vegin i entenguin. Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la Llei següent.

La crònica situació deficitària de les Corporacions Locals és una de les qüestions més preocupants en el panorama polític espanyol, i que més reiteradament s'ha intentat resoldre en els darrers anys. No obstant això, les mesures adoptades, pel seu caràcter conjuntural, han resultat, al llarg del temps, insuficients, reproduint-se de nou la difícil situació economicofinancera de les Hisendes Locals.

Es fa necessari, per solucionar definitivament aquesta qüestió, abordar-la en el seu origen, que no és altre que el deficient sistema de finançament local, de manera que no es produeixin els efectes negatius que la insuficiència actual de recursos genera.

A tal fi, és propòsit del Govern elevar pròximament a les Corts Generals un projecte de Llei de Finançament de les Entitats Locals, que permetrà replantejar globalment els mitjans financers de què disposen aquestes entitats i, al mateix temps, completar la reforma del sistema tributari. Aquesta Llei farà efectius els principis constitucionals de suficiència de recursos i d'autonomia per a la gestió dels seus interessos, la qual cosa permetrà a les entitats locals decidir amb responsabilitat, d'una banda, sobre el nivell de despesa pública i de prestació de serveis que estimin oportuns, dins de les directrius de la política econòmica general que aprovin les Corts Generals a proposta del Govern de la Nació, d'acord amb el que preveu l'article 131 de la Constitució, i de l'altra, sobre la correlativa utilització adequada dels seus recursos i la millor gestió de les seves possibilitats fiscals per finançar aquesta despesa.

Tanmateix, l'eficàcia dels esmentats principis constitucionals que ha de recollir la Llei de Finançament de les Entitats Locals exigeix una situació d'equilibri financer de les Hisendes Locals en el moment de la seva entrada en vigor; situació de la qual, com és notori, disten molt de trobar-se una bona part de les Corporacions Locals.

La consecució de l'esmentat equilibri financer de les Hisendes Locals exigeix, d'una banda, el sanejament d'aquestes, mitjançant la liquidació dels deutes acumulats per les Corporacions Locals i el finançament del dèficit dels seus pressupostos, i, de l'altra, un reforçament dels seus recursos que permeti transitòriament el finançament d'un nivell adequat de despesa.

El Govern és conscient de la impossibilitat que les Corporacions Locals resolguin per si soles, amb l'esquema financer actual de les Hisendes Locals, la difícil situació econòmica en què es troben. Per això, és el seu ferm propòsit resoldre la qüestió definitivament, mitjançant un conjunt de mesures concretes que responguin al mandat constitucional d'autonomia i suficiència i que culminaran amb la presentació a les Corts Generals de la Llei de Finançament de les Entitats Locals.

Les mesures de sanejament i regulació establertes en la present Llei, que completen les que s'han inclòs en la Llei de Pressupostos de l'Estat per al 1983, constitueixen el vehicle de la transició d'un model financer centralista a un altre de finançament múltiple descentralitzat, que exigeix la nostra Constitució.

Un esquema de finançament múltiple estable passa necessàriament per la distribució de les capacitats de pagament entre els diversos nivells d'Hisenda; dit en altres termes, per l'existència d'una imposició autònoma al nivell de la Hisenda Local que permeti obtenir recursos suficients, completada amb una participació en els ingressos de l'Estat, adequada al grau de competències que exerceixen actualment les Entitats Locals, i que, entre d'altres coses, serveixi de compensació d'impostos satisfets pels contribuents de la Hisenda Local que rep la transferència, a la Hisenda Central.

El problema que es planteja consisteix a decidir el camí de trànsit des del model centralista fins al pretès model de finançament múltiple descentralitzat.

És clar que aquest camí, des d'una perspectiva ideal, suposaria augmentar el pes de la imposició local a costa del de les transferències, en particular les condicionades, reduint paral·lelament el nivell de la imposició estatal, en cedir capacitats impositives als municipis.

Tanmateix, al nostre país, la situació d'ambdues hisendes dista de resultar equilibrada. La Hisenda Central registra dèficit i, sens dubte, part de les Hisendes Locals tenen necessitats financeres no cobertes.

En aquesta situació, limitar-se simplement a augmentar la imposició de la Hisenda Central i les transferències de les Hisendes Locals resultaria poc correcte, no solament perquè tal comportament suposaria allunyar-se, en lloc d'apropar-se, del model financer dissenyat per la Constitució, sinó també perquè amplificaria el cost pressupostari per a l'Estat més enllà de la quantia dels dèficits que es pretenen cobrir.

La solució alternativa consisteix a obtenir els recursos necessaris de les respectives àrees locals, solució que ofereix el menor impacte financer global, la distribució més adequada de la càrrega i, a més, s'alinea amb el model financer de destinació. Tanmateix, defensar aquesta solució no exclou considerar un problema de grau o, si es prefereix, la qüestió de decidir a quin ritme ens aproximem vers el model financer autonòmic.

En un model centralista pur, el finançament dels dèficits dels serveis locals aniria a càrrec de la Hisenda Central, que els cobriria mitjançant transferències més elevades, especialment condicionades a les Hisendes Locals. En un model de finançament múltiple descentralitzat, el finançament seria responsabilitat exclusiva de les respectives Hisendes Locals. La nostra Hisenda tendeix vers aquest darrer model però no s'hi troba instal·lada, sinó en aquest difícil terreny de ningú que separa ambdós models.

Per això, tot i que estigui clara la proposta financera que hauria de presidir el model final que es persegueix, cal trobar solucions ad hoc al nostre moment de transició, que no resultin contradictòries amb la finalitat perseguida.

En aquest sentit, les mesures que es proposen en la present Llei es caracteritzen, d'una banda, per formar part d'un quadre de mesures que asseguren el reequilibri financer, i de l'altra, per constituir un mecanisme que permeti avançar positivament en la fase de transició cap al model de destinació que es regularà en el projecte de Llei de Finançament de les Entitats Locals que, pròximament, el Govern de la Nació remetrà a les Corts Generals.

El primer grup de mesures persegueix el sanejament de les Hisendes Locals, alliberant de deutes les Corporacions Locals, mitjançant el finançament per l'Estat, a través de subvenció, del dèficit real dels seus pressupostos a 31 de desembre de 1982. Cal destacar que, en tal dèficit, han de considerar-se integrats els originats pels serveis de transport urbà, donant-los el mateix tractament que als procedents dels altres serveis locals. Aquesta generalització és conseqüència del criteri d'internalització de costos, que ha de presidir en el futur el finançament dels serveis que prestin les Entitats Locals en l'àmbit de les seves competències.

L'assumpció per l'Estat de la important càrrega que la mesura esmentada anteriorment suposa, justifica l'adopció d'altres mesures de control o seguiment per, en primer lloc, quantificar, mitjançant les oportunes auditories, l'ajuda a prestar a cada corporació que ho sol·liciti, i, posteriorment, evitar que l'activitat economicofinancera de les corporacions beneficiades les porti de nou a la situació que ara es corregeix. Amb aquest mateix objecte es preveu una clàusula de penalització, consistent en la pèrdua dels beneficis concedits i l'obligació de reintegrar la subvenció percebuda, en cas d'incompliment de les condicions en què va ser concedida, lliurement acceptades per la Corporació.

El finançament dels deutes de les Entitats Locals per l'Estat ve a completar l'assumpció per aquest, prevista en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1983, del 50 per 100 restant de la càrrega financera dels crèdits concertats per aquelles amb el Banco de Crédito Local per nodrir els pressupostos ordinaris o de liquidació de deutes dels exercicis de 1975 a 1979, així com, també, la càrrega financera de les operacions de crèdit concertades amb entitats financeres privades per atendre la liquidació de deutes corresponents a l'exercici de 1980. Amb això s'aconseguiria no solament un sanejament real i efectiu de les Hisendes Locals, sinó que, a més, es rehabilitarà la seva capacitat d'endeutament, recuperant l'apel·lació al crèdit la seva veritable naturalesa, que és la d'atendre la realització de despeses d'inversió.

El segon grup de mesures el constitueixen aquelles que, com queda exposat, tendeixen a reforçar els ingressos de les Corporacions Locals. Així, en primer lloc, la possibilitat que aquestes estableixin, potestativament, un recàrrec en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que es gestionarà conjuntament amb el mateix per la Hisenda Central.

En segon lloc, es faculta els ajuntaments per fixar discrecionalment el tipus de gravamen de la Contribució Territorial Urbana a partir de l'1 de gener de 1984, establint-se que, si la Corporació no adopta acord en contrari, aquell serà el del 20 per 100 actualment vigent. Amb això s'eludeixen, d'una banda, les dificultats que suposa la desitjable revisió dels valors cadastrals en ordre a la Contribució Territorial Urbana, als efectes d'una major adequació a la realitat econòmica; de l'altra, es fa un pas en línia amb el principi d'autonomia financera que, com s'ha dit, ha de presidir la futura Llei de Finançament de les Entitats Locals.

Aquestes darreres mesures, tot i permetre l'obtenció de majors ingressos per a les Corporacions Locals i responsabilitzar-les quant al seu esforç fiscal, fent-les suportar el cost psicològic i polític que tot augment de pressió fiscal suposa, són el complement correlatiu de l'increment de la participació dels ajuntaments en els ingressos de l'Estat a través del Fondo Nacional de Cooperación Municipal que s'ha inclòs en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1983, i constitueixen fiel exponent de la ferma i decidida voluntat política del Govern de la Nació de fer efectiu, com més aviat millor, el mandat constitucional que les Hisendes Locals disposin dels mitjans suficients per a l'acompliment de les funcions que la Llei atribueix a les Corporacions Locals, amb plena autonomia per a la Gestió dels seus interessos.

TÍTOL I. Sanejament de les Hisendes Locals

TÍTOL II. Imposició municipal autònoma

CAPÍTOL PRIMER. Recàrrec sobre l'Impost de Renda de les Persones Físiques

CAPÍTOL II. Contribucions Territorials Urbana i Rústica i Pecuària

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. 1. Per atendre les obligacions que es derivin del que es preveu en l'article primer de la present Llei, es concediran els corresponents crèdits extraordinaris i, si escau, els suplements de crèdit que procedeixin, a la secció 32, «Ens Territorials»; Servei 01, «Direcció General de Coordinació amb les Hisendes Territorials»; Capítol 4t, «Transferències corrents»; Article 15, «A Ens Territorials»; Concepte, «Subvencions a Corporacions Locals per finançar el dèficit real a 31 de desembre de 1982». 2. La dotació precedent serà finançada amb crèdit del Banc d'Espanya, amortitzable en cinc anys, que no reportarà interès i que no serà computable als efectes del límit establert per a l'apel·lació al Tresor Públic al dit Banc amb la finalitat de cobrir les seves necessitats transitòries de finançament.

Disposició addicional segona. De les subvencions que es concedeeixin es deduirà l'import del lliurament a compte al qual es refereix la Disposició final segona del Reial Decret-llei 24/1982, de 29 de desembre, per subvencionar als ajuntaments el dèficit del transport urbà de superfície.

Disposició addicional tercera. 1. S'autoritza el Tresor per efectuar un lliurament a compte de la subvenció que, si escau, procedeixi a favor de les Entitats Locals que s'acollin al procediment de finançament del seu dèficit real que s'instrumenta en la present Llei, per un import no superior al 50 per 100 del dèficit comptable que presenti el Pressupost de l'Entitat Local que sol·liciti el dit lliurament a compte, a 31 de desembre de 1982. 2. A tal lliurament a compte, així com al previst en la Disposició final segona del Reial Decret-llei 24/1982, de 29 de desembre, li serà d'aplicació el que es preveu en el número tres de l'article 7 de la present Llei.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. 1. El recàrrec sobre l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que acordin imposar els ajuntaments serà exigible, per primera vegada, als contribuents el període impositiu dels quals per aquest impost finalitzi el 31 de desembre de 1983, sigui quina sigui la data de la seva aprovació dins de l'exercici esmentat. 2. L'import dels lliuraments a compte de la recaptació per dit recàrrec corresponents a l'exercici en el qual s'estableixi el mateix, es fixarà en la quarta part del que presumiblement s'hauria obtingut en l'exercici anterior si hagués estat exigible.

Disposició transitòria segona. 1. Els acords de fixació d'un tipus de gravamen per a la Contribució Territorial Urbana o per a la Contribució Territorial Rústica i Pecuària, diferent al d'aplicació general assenyalat en l'article 13 i que hagi de surtir efectes en l'exercici de 1984, podran ser adoptats pels ajuntaments abans de l'1 de gener d'aquest any. 2. En el mateix termini s'haurà d'acordar la implantació del recàrrec sobre la Contribució Territorial Urbana en les Àrees Metropolitanes en la mesura en què hagin de surtir efectes en l'exercici de 1984.

Disposició final

Disposició final. 1. La present Llei serà d'aplicació en els Territoris Històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra en els termes que resultin dels seus respectius règims tradicionals de Concert i Conveni Econòmic. 2. El Govern dictarà les disposicions necessàries per al desenvolupament i aplicació d'aquesta Llei. 3. La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.