Text legal · Traducció no oficial

Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 30/1984
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 30/1984 estableix mesures de reforma de la Funció Pública espanyola: reorganitza els òrgans superiors de política de personal, regula les relacions de llocs de treball, modernitza el sistema retributiu dels funcionaris, racionalitza la classificació dels cossos i escales, i estableix la jubilació forçosa als seixanta-cinc anys. La norma desenvolupa les bases del règim estatutari dels funcionaris de totes les administracions públiques en el marc de la Constitució i de l'Estat de les Autonomies.

A qui afecta i abast

Afecta el personal civil al servei de l'Administració de l'Estat i els seus organismes autònoms, el personal civil al servei de l'Administració Militar i el personal funcionari de la Seguretat Social.

Text traduït (no oficial)

El programa governamental té com a un dels objectius d'actuació prioritària la reforma de l'Administració Pública. Dins d'ella, la reforma de la legislació de la Funció Pública constitueix un dels seus aspectes bàsics.

El Govern considera que l'horitzó de tot canvi en la legislació funcionarial ha de venir establert per les bases del règim estatutari dels funcionaris públics, que, en desplegament de l'article 149.1.18 de la Constitució, cal dictar. Aquestes bases, referides al conjunt dels funcionaris de totes les administracions públiques, constituiran el nou marc de la Funció Pública derivat de la nostra Constitució.

La construcció de l'Estat de les Autonomies, d'una banda, i la pròpia obsolescència de moltes de les normes per les quals es regeix la nostra Funció Pública, dictades fa prop de vint anys, obliguen a abordar, si més no parcialment, la reforma del règim funcionarial i, en conseqüència, a donar caràcter de bases a alguns dels preceptes que es contenen en la present Llei.

L'objectiu principal d'aquesta Llei és, doncs, suprimir els obstacles que una legislació vella, anterior a la Constitució, oposa al desenvolupament de l'Estat Autonòmic.

CAPÍTOL I. Òrgans superiors de la Funció Pública

Article uno. Àmbit d'aplicació

1. Les mesures d'aquesta Llei són d'aplicació: a) Al personal de l'Administració Civil de l'Estat i els seus organismes autònoms. b) Al personal civil al servei de l'Administració Militar i els seus organismes autònoms. c) Al personal funcionari de l'Administració de la Seguretat Social.

2. En aplicació d'aquesta Llei podran dictar-se normes específiques per a adequar-la a les peculiaritats del personal docent i investigador, sanitari, dels serveis postals i de telecomunicació i del personal destinat a l'estranger.

3. Es consideren bases del règim estatutari dels funcionaris públics, dictades a l'empara de l'article 149.1.18.ª de la Constitució, i en conseqüència aplicables al personal de totes les administracions públiques, els preceptes següents: articles 3.2.e) i f); 6; 7; 8; 11; 12; 13.2, 3 i 4; 14.4 i 5; 16; 17; 18.1 a 5; 19.1 i 3; 20.1.a), b), paràgraf primer, c), e), g) en els seus paràgrafs primer a quart, i i), 2 i 3; 21; 22.1, a excepció dels dos últims paràgrafs; 23; 24; 25; 26; 29, a excepció de l'últim paràgraf dels seus apartats 5, 6 i 7; 30.5; 31; 32; 33; disposicions addicionals tercera, 2 i 3, quarta, dotzena i quinzena; disposicions transitòria segona, vuitena i novena.

4. Sempre que en aquesta Llei es fa referència al personal al servei de l'Administració de l'Estat s'ha d'entendre feta al personal especificat a l'apartat 1 d'aquest article.

5. La present Llei té caràcter supletori per a tot el personal al servei de l'Estat i de les administracions públiques no inclòs en el seu àmbit d'aplicació.

Article dos. Dependència orgànica

Tot el personal al servei de l'Administració de l'Estat a què es refereix l'article anterior, els seus cossos, escales, categories i classes, tindrà dependència orgànica del Ministeri de la Presidència, sens perjudici de la que funcionalment tingui amb cada departament.

Article tres. El Govern

1. El Govern dirigeix la política de personal i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària en matèria de funció pública de l'Administració de l'Estat.

2. Correspon en particular al Govern: a) Establir les directrius d'acord amb les quals exerciran les seves competències en matèria de personal els diferents òrgans de l'Administració de l'Estat. b) Determinar les instruccions a les quals s'hauran d'atenir els representants de l'Administració de l'Estat quan procedeixi la negociació amb la representació sindical dels funcionaris públics de les seves condicions d'ocupació, i donar validesa i eficàcia als acords assolits mitjançant la seva aprovació expressa i formal. c) Establir les instruccions a les quals s'haurà d'atenir la representació de l'Administració de l'Estat en la negociació col·lectiva amb el personal subjecte al dret laboral. d) Fixar anualment les normes i directrius per a l'aplicació del règim retributiu dels funcionaris públics i del personal al servei de l'Administració de l'Estat. e) Aprovar, prèvia deliberació del Consejo Superior de la Función Pública, els criteris per coordinar la programació de les necessitats de personal a mig i llarg termini de les administracions públiques. f) Aprovar, prèvia deliberació del Consejo Superior de la Función Pública, els criteris de coordinació dels plans d'oferta d'ocupació de les administracions públiques. g) Aprovar l'oferta d'ocupació de l'Administració de l'Estat. h) Aprovar l'estructura en graus del personal de l'Administració de l'Estat, els intervals de nivells de llocs de treball assignats a cada cos o escala i els criteris generals de promoció professional dels funcionaris públics. i) L'exercici de les altres competències que li estiguin legalment atribuïdes.

Article cuatro. El Ministro de la Presidencia

1. Sens perjudici de les restants funcions que li atribueixen les lleis, correspon al Ministro de la Presidencia el desenvolupament general, la coordinació i el control de l'execució de la política del Govern en matèria de personal al servei de l'Administració de l'Estat.

2. Correspon en particular al Ministro de la Presidencia: a) Proposar al Govern el projecte de Llei de Bases del Règim Estatutari dels Funcionaris Públics i els altres projectes de normes d'aplicació general a la Funció Pública. b) Impulsar, coordinar i, si escau, establir i executar els plans, mesures i activitats tendents a millorar el rendiment en el servei, la formació i la promoció del personal al servei de l'Administració de l'Estat. c) Vetllar pel compliment per part dels òrgans de l'Administració de l'Estat de les normes d'aplicació general en matèria de personal. d) Exercir les altres competències que en matèria de personal li atribueix la legislació vigent.

Article cinco. El Ministro de Economía y Hacienda

Correspon al Ministro de Economía y Hacienda proposar al Govern, en el marc de la política general econòmica i pressupostària, les directrius a les quals s'hauran d'ajustar les despeses de personal de l'Administració de l'Estat, i autoritzar qualsevol mesura relativa al personal que pugui suposar modificacions en la despesa.

Article seis. El Consejo Superior de la Función Pública

1. El Consejo Superior de la Función Pública és l'òrgan superior col·legiat de coordinació i consulta de la política de Funció Pública, i de participació del personal al servei de les administracions públiques.

2. En particular, correspon al Consejo Superior de la Función Pública: a) Informar en el termini de dos mesos els avantprojectes de llei referents al personal al servei de les administracions públiques. b) Informar en el termini de dos mesos sobre aquelles disposicions o decisions rellevants en matèria de personal. c) Prendre coneixement, debatre i, si escau, recomanar a les administracions competents l'adopció de mesures per millorar l'organització, les condicions de treball, el rendiment i la consideració social del personal. d) Debatre i proposar les mesures necessàries per a la coordinació de les polítiques de personal de les diferents administracions públiques.

3. El contingut de les deliberacions i propostes del Consejo Superior de la Función Pública, reflectit en les corresponents actes, s'elevarà a la consideració del Govern i dels òrgans de govern de les altres administracions públiques, sense que en cap cas tinguin caràcter vinculant.

Article siete. Composició del Consejo Superior de la Función Pública

1. Integren el Consejo Superior de la Función Pública: a) Per part de l'Administració de l'Estat: el Ministro de la Presidencia, que en serà el President; el Secretario de Estado para la Administración Pública, que en serà el Vicepresident; el Secretario de Estado de Hacienda; els Subsecretaris de tots els ministeris; el Secretario general del Consejo Superior de la Función Pública. b) Per part de les comunitats autònomes, un representant de cadascuna. c) Per part de les corporacions locals, disset representants. d) Per part del personal, disset representants designats per les organitzacions sindicals, en proporció a la seva representativitat.

2. El Consell elaborarà les seves normes d'organització i funcionament.

Article ocho. La Comisión de Coordinación de la Función Pública

1. La Comisión de Coordinación de la Función Pública és l'òrgan encarregat de coordinar la política de personal de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes, per formar el pla d'oferta d'ocupació pública i proposar les mesures que siguin necessàries per executar allò establert en les bases del règim estatutari dels funcionaris.

2. Integren la Comissió: a) Per part de l'Administració de l'Estat: el Secretario de Estado para la Administración Pública, que la presidirà; el Secretario de Estado de Hacienda, que en serà el Vicepresident; el Director general de la Función Pública; el Director general de Gastos de Personal; el President de l'Instituto Nacional de Administración Pública; l'Interventor general de l'Administración del Estado; l'Inspector general de Servicios de la Administración Pública; el Director general de Presupuestos; vuit representants de l'Administració de l'Estat; el Secretari general. b) Per part de les comunitats autònomes, els titulars dels òrgans directius encarregats de l'administració de personal.

3. Podran constituir-se grups de treball de la Comissió.

4. Sota la dependència immediata del Secretari general hi haurà un Gabinet Tècnic.

5. La Comissió elaborarà les seves normes d'organització i funcionament.

Article nueve. La Comisión Superior de Personal

La Comisión Superior de Personal es configura com un òrgan col·legiat de coordinació, documentació i assessorament per a l'elaboració de la política de personal al servei de l'Administració de l'Estat. Exercirà les competències i funcions que li atribueix la legislació vigent. El Govern, per reial decret, regularà la seva composició i funcions.

Article diez. Els Delegats del Govern i els governadors civils

Correspon als Delegats del Govern en relació al personal destinat als serveis perifèrics d'àmbit regional, i als governadors civils en relació amb el personal destinat als serveis perifèrics provincials, l'exercici de les competències que la legislació vigent atribueix als Subsecretaris i als Directors generals en relació al personal dels serveis perifèrics de l'Administració de l'Estat, els seus organismes autònoms i de la Seguretat Social.

CAPÍTOL II. Ordenació de la Funció Pública de les Comunitats Autònomes i regulació de la situació dels funcionaris transferits

Article once. Ordenació de la Funció Pública de les Comunitats Autònomes

Les comunitats autònomes procediran a ordenar, mitjançant llei de les seves respectives assemblees legislatives, la seva Funció Pública pròpia. A aquests efectes, i prèvia deliberació del Consejo Superior de la Función Pública, agruparan els seus funcionaris propis en els cossos, escales, classes i categories que correspongui, respectant en tot cas els grups establerts en l'article vint-i-cinc d'aquesta Llei.

Article doce. Regulació de la situació dels funcionaris transferits

1. Els funcionaris transferits a les comunitats autònomes s'integren plenament en l'organització de la Funció Pública de les mateixes. Les comunitats autònomes, en procedir a aquesta integració dels funcionaris transferits com a funcionaris propis, respectaran el grup del cos o escala de procedència, i els drets econòmics inherents al grau personal que tinguessin reconegut. Es garanteix la igualtat entre tots els funcionaris propis de les comunitats autònomes, independentment de la seva administració de procedència.

2. Els funcionaris transferits són funcionaris en situació administrativa de servei actiu en la Funció Pública de la comunitat autònoma en la qual s'integren. En els seus cossos o escales d'origen, romanen en una situació administrativa especial de serveis a les comunitats autònomes, que els permet mantenir respecte d'ells tots els seus drets com si es trobessin en servei actiu, d'acord amb el que estableixen els respectius estatuts d'autonomia.

CAPÍTOL III. Registres de personal, programació i oferta d'ocupació pública

Article trece. Els registres administratius de personal

1. A la Dirección General de la Función Pública hi haurà un Registre Central en el qual s'inscriurà tot el personal al servei de l'Administració de l'Estat, i en el qual s'anotaran preceptivament tots els actes que afectin la vida administrativa del mateix. El Govern, a proposta del Ministro de la Presidencia, aprovarà les normes reguladores del Registre Central i el programa per a la seva implantació progressiva.

2. Les comunitats autònomes i les entitats locals constituiran també registres de personal.

3. Tots els registres de personal de totes les administracions públiques estaran coordinats.

4. En cap cas podran incloure's en nòmina noves remuneracions, sense que prèviament s'hagi comunicat al registre de personal corresponent la resolució o acte per la qual haguessin estat reconegudes.

5. En la documentació individual del personal de les diferents administracions públiques no figurarà cap dada relativa a la seva raça, religió o opinió. El personal tindrà lliure accés al seu expedient individual.

Article catorce. Dotacions pressupostàries de personal

1. Les dotacions pressupostàries de personal es distribuiran entre els programes de despesa dels diferents centres gestors, de manera que es garanteixi el necessari equilibri entre els mitjans materials i humans assignats a cadascun.

2. Els programes de despesa dels Pressupostos Generals de l'Estat hauran d'incloure el cost de tots els llocs de treball assignats a cadascun d'ells i per cada un dels centres gestors.

3. Les plantilles dels diferents cossos i escales de l'Administració de l'Estat, i les del personal laboral, seran les que resultin dels crèdits establerts en la Llei de Pressupostos.

4. Les comunitats autònomes determinaran en les seves respectives lleis de pressupostos les plantilles de tot el seu personal.

5. Les plantilles i llocs de treball de tot el personal de l'Administració Local es fixaran anualment a través del seu pressupost.

Article quince. Relacions de llocs de treball de l'Administració de l'Estat

1. Les relacions de llocs de treball de l'Administració de l'Estat són l'instrument tècnic a través del qual es realitza l'ordenació del personal, d'acord amb les necessitats dels serveis, i es precisen els requisits per a l'exercici de cada lloc. a) Les relacions comprendran, conjunta o separadament, els llocs de treball del personal funcionari de cada centre gestor. b) Les relacions de llocs de treball indicaran, en tot cas, la denominació, tipus i sistema de provisió dels mateixos; els requisits exigits per al seu exercici; el nivell de complement de destinació i, si escau, el complement específic que correspongui. c) Amb caràcter general, els llocs de treball de l'Administració de l'Estat i dels seus organismes autònoms seran exercits per funcionaris públics. S'exceptuen i podran ser exercits per personal laboral: els llocs de naturalesa no permanent; els llocs el activitat dels quals sigui pròpia d'oficis, així com els de vigilància, custòdia i anàlegs; els llocs de caràcter instrumental corresponents a les àrees de manteniment i conservació d'edificis, arts gràfiques, enquestes, protecció civil i comunicació social; els llocs corresponents a àrees d'activitats que requereixin coneixements tècnics especialitzats quan no existeixin cossos o escales de funcionaris amb la preparació específica necessària; els llocs de treball a l'estranger amb funcions administratives de tràmit i auxiliars; els llocs amb funcions auxiliars de caràcter instrumental i suport administratiu. d) La creació, modificació, refosa i supressió de llocs de treball es realitzarà a través de les relacions de llocs de treball. e) Correspon als Ministeris para las Administraciones Públicas i d'Economía y Hacienda l'aprovació conjunta de les relacions de llocs de treball. f) La provisió de llocs de treball a exercir pel personal funcionari requerirà que els corresponents llocs figurin detallats en les respectives relacions.

2. Els llocs de treball seran d'adscripció indistinta per a tots els funcionaris inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei.

3. Les relacions de llocs de treball seran públiques.

Article dieciséis. Relacions de llocs de les comunitats autònomes i l'Administració local

Les comunitats autònomes i l'Administració local formaran també la relació dels llocs de treball existents en la seva organització, que haurà d'incloure, en tot cas, la denominació, tipus i sistema de provisió dels llocs, les retribucions complementàries que els corresponguin i els requisits exigits per al seu exercici. Aquestes relacions de llocs seran públiques.

Article diecisiete. Mobilitat de funcionaris de les diferents administracions públiques

1. Amb la finalitat d'aconseguir una millor utilització dels recursos humans, els llocs de treball de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes podran ser coberts per funcionaris que pertanyin a qualsevol d'aquestes administracions públiques, d'acord amb el que estableixin les relacions de llocs de treball.

2. Igualment, els funcionaris de l'Administració local, quan estigui previst en les relacions de llocs de treball, podran exercir llocs de treball en altres corporacions locals, en les administracions de les comunitats autònomes i en l'Administració General de l'Estat.

3. En el marc dels acords que les administracions públiques subscriguin per facilitar la mobilitat entre els funcionaris, tindran especial consideració els casos de mobilitat geogràfica de les funcionàries víctimes de violència de gènere.

CAPÍTOL IV. Normes per a objectivar la selecció del personal, la provisió de llocs de treball i la promoció professional dels funcionaris

Article dieciocho. L'oferta d'ocupació pública

1. Les administracions públiques podran elaborar plans d'ocupació, referits tant a personal funcionari com laboral, que contindran de forma conjunta les actuacions a desenvolupar per a la utilització òptima dels recursos humans, dins dels límits pressupostaris i d'acord amb les directrius de política de personal.

2. Els plans d'ocupació podran contenir: a) Previsions sobre modificació d'estructures organitzatives i de llocs de treball. b) Suspensió d'incorporacions de personal extern. c) Reassignació d'efectius de personal. d) Establiment de cursos de formació i capacitació. e) Autorització de concursos de provisió de llocs limitats al personal dels àmbits que es determinin. f) Mesures específiques de promoció interna. g) Prestació de serveis a temps parcial. h) Necessitats addicionals de recursos humans. i) Altres mesures que procedeixin.

3. El personal afectat per un pla d'ocupació podrà ser reassignat en d'altres administracions públiques en els termes que estableixin els convenis que puguin subscriure's entre elles.

4. Les necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària que no puguin ser cobertes amb els efectius de personal existents seran objecte d'oferta d'ocupació pública.

5. Els tribunals o les comissions de selecció no podran declarar que han superat els processos selectius un nombre superior d'aspirants al de places convocades.

6. En l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, els plans d'ocupació podran afectar un o diversos ministeris, organismes o àrees administratives concretes i seran aprovats pel Ministerio para las Administraciones Públicas, amb informe previ favorable del Ministerio de Economía y Hacienda.

Article diecinueve. Selecció del personal

1. Les administracions públiques seleccionen el seu personal, ja sigui funcionari, ja laboral, d'acord amb la seva oferta d'ocupació pública, mitjançant convocatòria pública i a través del sistema de concurs, oposició o concurs-oposició lliure, en els quals es garanteixin en tot cas els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, i el de publicitat. En les convocatòries per a l'accés a la funció pública, les administracions públiques hauran de preveure la selecció de funcionaris degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials.

2. El Govern regularà la composició i el funcionament dels òrgans de selecció, garantint l'especialització dels integrants dels òrgans selectius i l'agilitat del procés selectiu.

3. Correspon a l'Instituto Nacional de Administración Pública la coordinació, el control i, si escau, la realització dels cursos de selecció, formació i perfeccionament dels funcionaris de l'Administració de l'Estat.

Article veinte. Provisió de llocs de treball

1. Els llocs de treball adscrits a funcionaris es proveiran d'acord amb els procediments següents: a) Concurs: Constitueix el sistema normal de provisió i en ell es tindran en compte únicament els mèrits exigits en la corresponent convocatòria. b) Lliure designació: Podran cobrir-se per aquest sistema aquells llocs que es determinin en les relacions de llocs de treball, en atenció a la naturalesa de les seves funcions. A l'Administració de l'Estat, els seus organismes autònoms i les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, només podran cobrir-se per aquest sistema els llocs de Subdirector general, Delegats i Directors regionals o provincials, Secretaries d'alts càrrecs, i aquells altres de caràcter directiu o de responsabilitat especial. c) Les convocatòries per proveir llocs de treball per concurs o per lliure designació, i les seves corresponents resolucions, hauran de fer-se públiques en els butlletins o diaris oficials respectius. e) Els funcionaris adscrits a un lloc de treball pel procediment de lliure designació podran ser remoguts del mateix amb caràcter discrecional. f) Els funcionaris hauran de romandre en cada lloc de treball un mínim de dos anys per poder participar en els concursos de provisió. g) Els funcionaris el lloc dels quals sigui objecte de supressió com a conseqüència d'un pla d'ocupació podran ser destinats a un altre lloc de treball pel procediment de reassignació d'efectius. h) L'Administració General de l'Estat podrà adscriure funcionaris a llocs de treball en una unitat o localitat diferent, a sol·licitud prèvia basada en motius de salut o rehabilitació. i) La funcionària víctima de violència sobre la dona que es vegi obligada a abandonar el lloc de treball en la localitat on venia prestant els seus serveis tindrà dret preferent a ocupar un altre lloc de treball propi del seu cos o escala i de característiques anàlogues que estigui vacant.

2. El Govern, i en l'àmbit de les seves competències els consells de govern de les comunitats autònomes i el ple de les corporacions locals, determinaran el nombre de llocs amb les seves característiques i retribucions, reservats a personal eventual.

3. En cap cas l'exercici d'un lloc de treball reservat a personal eventual constituirà mèrit per a l'accés a la funció pública o la promoció interna.

Article veintiuno. Promoció professional

1. El grau personal. a) Els llocs de treball es classifiquen en 30 nivells. b) El Govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes determinaran els intervals que corresponguin a cada cos o escala. c) Tot funcionari posseeix un grau personal que correspondrà a algun dels nivells en els quals es classifiquen els llocs de treball. d) El grau personal s'adquireix per l'exercici d'un o més llocs de nivell corresponent durant dos anys continuats o tres amb interrupció. e) L'adquisició i els canvis de grau s'inscriuran en el Registre de Personal. f) El grau personal podrà adquirir-se també mitjançant la superació de cursos específics o d'altres requisits objectius que es determinin pel Govern o pels consells de govern de les comunitats autònomes.

2. La garantia del nivell del lloc de treball. a) Els funcionaris tindran dret, qualsevol que sigui el lloc de treball que exerceixin, a percebre almenys el complement de destinació dels llocs del nivell corresponent al seu grau personal. b) Els funcionaris que cessin en un lloc de treball, sense obtenir-ne un altre pels sistemes previstos en l'article anterior, quedaran a disposició del Subsecretari, Director de l'Organisme, Delegat del Govern o governador civil o òrgans anàlegs de les altres administracions. c) El temps de permanència en la situació de serveis especials serà computable, als efectes de consolidació del grau personal, com a prestat en l'últim lloc exercit en la situació de servei actiu.

Article veintidós. Foment de la promoció interna

1. Les administracions públiques facilitaran la promoció interna consistent en l'ascens des de cossos o escales d'un grup de titulació a d'altres del grup immediatament superior. Els funcionaris hauran de posseir la titulació exigida per a l'ingrés en els últims, haver prestat serveis efectius durant almenys dos anys com a funcionaris de carrera en cossos o escales del grup de titulació immediatament inferior, i reunir els requisits i superar les proves que per a cada cas estableixi el Ministerio de Administraciones Públicas o l'òrgan competent de les altres administracions públiques. Els funcionaris que accedeixin a d'altres cossos i escales pel sistema de promoció interna tindran, en tot cas, preferència per cobrir els llocs de treball vacants ofertats sobre els aspirants que no procedeixin d'aquest torn.

2. A proposta del Ministro de Administraciones Públicas, el Govern podrà determinar els cossos i escales de l'Administració de l'Estat als quals podran accedir els funcionaris pertanyents a d'altres del seu mateix grup, sempre que exerceixin funcions substancialment coincidents o anàlogues.

3. A proposta del Ministro de Administraciones Públicas, el Govern podrà determinar els cossos i escales de funcionaris als quals podrà accedir el personal laboral dels grups i categories professionals equivalents.

CAPÍTOL V. Bases del règim de retribucions

Article veintitrés. Conceptes retributius

1. Les retribucions dels funcionaris són bàsiques i complementàries.

2. Són retribucions bàsiques: a) El sou, que correspon a l'índex de proporcionalitat assignat a cada un dels grups en els quals s'organitzen els cossos i escales, classes o categories. b) Els triennis, consistents en una quantitat igual per a cada grup, per cada tres anys de servei en el cos o escala, classe o categoria. c) Les pagues extraordinàries, que seran de dues a l'any per un import mínim cadascuna d'elles d'una mensualitat del sou i triennis, i es meritaran els mesos de juny i desembre.

3. Són retribucions complementàries: a) El complement de destinació corresponent al nivell del lloc que s'exerceixi. b) El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball en atenció a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat o penositat. c) El complement de productivitat destinat a retribuir el rendiment especial, l'activitat extraordinària i l'interès o iniciativa amb que el funcionari exerceixi el seu treball. d) Les gratificacions per serveis extraordinaris, fora de la jornada normal, que en cap cas podran ser fixes en la seva quantia i periòdiques en la seva meritació.

4. Els funcionaris percebran les indemnitzacions corresponents per raó del servei.

Article veinticuatro. Determinació de la quantia dels conceptes retributius

1. Les quanties de les retribucions bàsiques seran iguals en totes les administracions públiques, per a cada un dels grups en els quals es classifiquen els cossos, escales, categories o classes de funcionaris. Igualment les quanties de les pagues extraordinàries seran iguals, en totes les administracions públiques, per a cada un dels grups de classificació. El sou dels funcionaris del grup A no podrà excedir en més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E.

2. La quantia de les retribucions bàsiques, dels complements de destinació assignats a cada lloc de treball i dels complements específics i de productivitat, si escau, haurà de reflectir-se per a cada exercici pressupostari en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

CAPÍTOL VI. Racionalització de l'estructura dels cossos i escales i altres classificacions del personal al servei de les administracions públiques

Article veinticinco. Grups de classificació

Els cossos, escales, classes i categories de funcionaris al servei de les administracions públiques s'agruparan, d'acord amb la titulació exigida per al seu ingrés, en els grups següents:

Grup A. Títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer, Arquitecte o equivalent.

Grup B. Títol d'Enginyer Tècnic, Diplomat Universitari, Arquitecte Tècnic, Formació Professional de tercer grau o equivalent.

Grup C. Títol de Batxiller, Formació Professional de segon grau o equivalent.

Grup D. Títol de Graduat Escolar, Formació Professional de primer grau o equivalent.

Grup E. Certificat d'escolaritat.

Article veintiséis. Ordenació de l'adscripció i funcions dels cossos i escales de les administracions públiques

Els cossos i escales de funcionaris no podran tenir assignades facultats, funcions o atribucions pròpies dels òrgans administratius. Únicament les relacions de llocs de treball podran determinar els cossos o escales de funcionaris que puguin exercir els llocs als quals correspongui l'exercici de les esmentades funcions.

L'adscripció concreta dels cossos i escales a un departament o organisme correspon al Govern, amb informe previ del departament al qual estiguin adscrits actualment, i a proposta del Ministro de la Presidencia.

Article veintisiete. Racionalització de l'estructura dels cossos i escales de l'Administració de l'Estat

S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Ministro de la Presidencia, procedeixi a:

1. Convocar proves unitàries de selecció per a l'ingrés en els diferents cossos o escales.

2. Unificar, amb dictamen previ del Consell d'Estat, aquells cossos i escales del mateix grup quan per a l'accés als mateixos s'hagin exigit els mateixos requisits de capacitat professional i igual titulació acadèmica, les proves de selecció siguin conjuntes o de contingut sensiblement equivalent, i els hagin estat assignades funcions substancialment coincidents en el seu contingut professional i en el seu nivell tècnic.

Article veintiocho. Racionalització de les plantilles de personal laboral

El Govern procedirà també a racionalitzar les plantilles de personal laboral, a través dels instruments establerts en l'article anterior, o dels que resultin necessaris, d'acord amb la seva naturalesa jurídica, i coherentment amb el procés de racionalització dels cossos i escales de funcionaris.

CAPÍTOL VII. Modificació en les situacions, règim disciplinari i de Seguretat Social dels funcionaris

Article veintinueve. Situacions dels funcionaris

1. Queden suprimides les situacions administratives d'excedència especial i de supernumerari, creant-se la de serveis especials, l'excedència per a la cura de fills, l'expectativa de destinació, l'excedència voluntària incentivada i la modalitat d'excedència forçosa aplicable als funcionaris declarats en expectativa de destinació.

2. Serveis especials. Els funcionaris públics passaran a la situació de serveis especials en els supòsits previstos per la llei, entre els quals s'inclouen: ser autoritzats per a una missió per un període determinat en organismes internacionals o governs estrangers; adquirir la condició de funcionaris al servei d'organitzacions internacionals; ser nomenats membres del Govern o dels òrgans de govern de les comunitats autònomes o alts càrrecs; ser elegits per les Corts Generals per a formar part dels òrgans constitucionals; accedir a la condició de Diputat o Senador; ser nomenats per a qualsevol càrrec de caràcter polític del qual es derivi incompatibilitat; complir el servei militar o prestació substitutòria equivalent; ser nomenats Subsecretaris, Secretaris generals tècnics o Directors generals; ser nomenats Subdelegats del Govern o Directors Insulars; i d'altres supòsits previstos legalment. Als funcionaris en situació de serveis especials se'ls computarà el temps que hi romanguin als efectes d'ascensos, triennis i drets passius i tindran dret a la reserva de plaça i destinació que ocupaven.

3. Excedència voluntària. a) Serà procedent declarar en situació d'excedència voluntària els funcionaris públics quan es trobin en situació de servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les administracions públiques, o passin a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic i no els correspongui quedar en una altra situació. b) (Suprimida). c) Podrà concedir-se igualment l'excedència voluntària als funcionaris quan ho sol·licitin per interès particular. d) Podrà concedir-se l'excedència voluntària per agrupació familiar, amb una durada mínima de dos anys i màxima de quinze, als funcionaris el cònjuge dels quals resideixi en un altre municipi per haver obtingut i estar exercint un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral en qualsevol administració pública.

4. Els funcionaris tindran dret a un període d'excedència de durada no superior a tres anys per atendre la cura de cada fill, tant quan ho sigui per naturalesa com per adopció o acolliment permanent o preadoptiu. El període de permanència en aquesta situació serà computable als efectes de triennis, consolidació de grau personal i drets passius.

5. Expectativa de destinació. Els funcionaris en expectativa de destinació percebran les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal que els correspongui i el 50 per 100 del complement específic del lloc que exercien en passar a aquesta situació. El període màxim de durada de la situació d'expectativa de destinació serà d'un any.

6. Excedència forçosa aplicable a funcionaris en expectativa de destinació. Els funcionaris declarats en expectativa de destinació passaran a la situació d'excedència forçosa per les causes establertes. Els qui es trobin en aquesta modalitat d'excedència forçosa tindran dret a percebre les retribucions bàsiques.

7. Excedència voluntària incentivada. Els funcionaris afectats per un procés de reassignació d'efectius que es trobin en les dues primeres fases podran ser declarats, a sol·licitud seva, en situació d'excedència voluntària incentivada, de durada de cinc anys.

8. Excedència per raó de violència de gènere sobre la funcionària. Les funcionàries públiques víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral, tindran dret a sol·licitar la situació d'excedència sense necessitat d'haver prestat un temps mínim de serveis previs.

Article veintinueve bis. Reingrés al servei actiu

1. El reingrés al servei actiu dels funcionaris que no tinguin reserva de plaça i destinació s'efectuarà mitjançant la seva participació en les convocatòries de concursos o de lliure designació per a la provisió de llocs de treball.

2. Igualment, el reingrés podrà efectuar-se per adscripció a un lloc amb caràcter provisional, condicionat a les necessitats del servei i sempre que es reuneixin els requisits per a l'exercici del lloc.

3. El lloc assignat amb caràcter provisional es convocarà per a la seva provisió definitiva en el termini màxim d'un any, i el funcionari reingressat amb destinació provisional tindrà l'obligació de participar en la convocatòria.

Article treinta. Permisos

1. Es concediran permisos per les causes justificades següents: a) Per al naixement, acolliment o adopció d'un fill, quatre setmanes a gaudir pel pare a partir de la data del naixement o de la resolució judicial. a bis) Per la defunció, accident o malaltia greus d'un familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el fet succeeixi a la mateixa localitat i cinc dies hàbils quan sigui en localitat diferent. b) Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia. c) Per a realitzar funcions sindicals, de formació sindical o de representació del personal. d) Per a concórrer a exàmens finals i d'altres proves definitives d'aptitud i avaluació en centres oficials. e) Les funcionàries embarassades tindran dret a absentar-se del treball per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part. f) La funcionària, per lactància d'un fill menor de dotze mesos, tindrà dret a una hora diària d'absència del treball. f bis) En els casos de naixements de fills prematurs o que per qualsevol causa hagin de romandre hospitalitzats, la funcionària o el funcionari tindran dret a absentar-se del treball durant un màxim de dues hores. g) El funcionari que, per raons de guarda legal, tingui al seu càrrec directe algun menor de dotze anys, persona gran que requereixi dedicació especial o una persona amb discapacitat, tindrà dret a la disminució de la seva jornada de treball. g bis) El funcionari que necessiti atendre la cura d'un familiar en primer grau tindrà dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d'un mes.

2. Podran concedir-se permisos pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal.

3. En el supòsit de part, la durada del permís serà de setze setmanes ininterrompudes ampliables en cas de part múltiple en dues setmanes més per cada fill a partir del segon. En els supòsits d'adopció o d'acolliment, el permís tindrà una durada de setze setmanes ininterrompudes.

4. Els funcionaris als quals faltin menys de cinc anys per complir l'edat de jubilació forçosa podran obtenir, a sol·licitud seva, la reducció de la seva jornada de treball fins a la meitat.

5. En els casos en els quals les funcionàries víctimes de violència de gènere haguessin d'absentar-se per això del seu lloc de treball, aquestes faltes d'assistència, totals o parcials, tindran la consideració de justificades.

Article treinta y uno. Règim disciplinari

1. Es consideraran com a faltes molt greus: a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució en l'exercici de la funció pública. b) Tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i el assetjament sexual. c) L'abandonament del servei. d) L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans. e) La publicació o utilització indeguda de secrets oficials. f) La manca notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades. g) La violació de la neutralitat o independència polítiques. h) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. i) L'obstaculització a l'exercici de les llibertats públiques i drets sindicals. j) La realització d'actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga. k) La participació en vagues, pels qui la tinguin expressament prohibida per la llei. l) L'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis essencials en cas de vaga. m) Els actes limitadors de la lliure expressió de pensament, idees i opinions. n) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en un període d'un any. ny) El trencament, per part del personal que presti serveis en els Registres d'Activitats i Béns i Drets Patrimonials, del deure permanent de mantenir en secret les dades i informacions que conegui per raó de la seva feina.

Article treinta y dos. Seguretat Social

1 a 5. (Derogats)

6. La determinació de la condició de beneficiari d'assistència sanitària en els règims especials de la Seguretat Social dels funcionaris públics s'adequarà al que es disposi per al règim general.

Article treinta y tres. Jubilació forçosa

La jubilació forçosa dels funcionaris públics es declararà d'ofici en complir els seixanta-cinc anys d'edat.

No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, aquesta declaració no es produirà fins al moment en el qual els funcionaris cessin en la situació de servei actiu, en aquells supòsits en els quals voluntàriament prolonguin la seva permanència en la mateixa fins, com a màxim, als setanta anys d'edat.

Del que es disposa en el paràgraf anterior queden exceptuats els funcionaris d'aquells cossos i escales que tinguin normes específiques de jubilació.

Article treinta y cuatro. Jubilació voluntària anticipada

1. Els funcionaris afectats per un procés de reassignació d'efectius que es trobin en les situacions d'expectativa de destinació o d'excedència forçosa, com a conseqüència d'un pla d'ocupació, podran sol·licitar la jubilació voluntària anticipada, en les condicions establertes en el règim de Seguretat Social en el qual estiguin enquadrats, sempre que tinguin seixanta anys d'edat complerts, acreditin, almenys, trenta anys de serveis i reuneixin els requisits exigits en dit règim.

2. Els funcionaris que s'acullin a aquesta jubilació tindran dret a percebre, per una sola vegada, una indemnització la quantia de la qual serà fixada pel Govern en funció de la seva edat i retribucions íntegres corresponents a l'última mensualitat completa meritada.

3. Correspon al Ministerio para las Administraciones Públicas acordar la jubilació voluntària incentivada.

Font i provença

Títol original: Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la Función Pública. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash b644773ef570).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.