Text legal · Traducció no oficial

Llei 40/2010, de 29 de desembre, d'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 40/2010
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Llei estatal que estableix el marc jurídic per a l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni (CO₂) en condicions segures per al medi ambient, amb l'objectiu de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Regula els permisos d'investigació, les concessions d'emmagatzematge, les obligacions de seguiment, el règim de tancament i transferència de responsabilitat a l'Estat, l'accés de tercers a les xarxes de transport i als llocs d'emmagatzematge, els registres de publicitat, i el règim sancionador administratiu. Incorpora la Directiva 2009/31/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre emmagatzematge geològic de CO₂.

A qui afecta i abast

Aplicable als titulars de permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge de CO₂ en estructures subterrànies en territori espanyol, incloent el mar territorial, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

I

El creixement econòmic important en la nostra societat des de mitjan segle passat ha estat associat a un notable augment del consum energètic, consubstancial a la millora del nivell de vida de la ciutadania. Tanmateix, aquest increment, i especialment el fet d'estar basat en un model energètic fortament centrat en l'ús de combustibles fòssils, provoca problemes ambientals i econòmics que poden frenar el desenvolupament. Entre aquests impactes destaquen els que es deriven de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, principalment el CO₂, causants del canvi climàtic.

D'acord amb els informes del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides, en el context de la reducció global de les emissions de CO₂ en un 50% fins al 2050, és necessari reduir entre un 25 i un 40% les emissions en el món desenvolupat fins al 2020, i entre un 80 i un 95% fins al 2050. La captura i l'emmagatzematge geològic de carboni (CAC) és una tecnologia de transició que contribuirà a mitigar el canvi climàtic. Aquesta llei té per objecte incorporar a l'ordenament intern les disposicions contingudes en la Directiva 2009/31/CE.

II

El capítol I conté les disposicions generals del règim d'emmagatzematge geològic de carboni. El capítol II regula els permisos d'investigació i la concessió d'emmagatzematge. El capítol III aborda el funcionament dels llocs d'emmagatzematge i el seu tancament. El capítol IV regula l'accés de tercers a la xarxa de transport i als llocs d'emmagatzematge. El capítol V recull la creació d'un registre de concessions. El capítol VI estableix el règim sancionador.

III

Els títols competencials que emparen aquesta norma són els previstos en els articles 149.1.23.ª, 25.ª i 13.ª de la Constitució Espanyola. L'articulació d'aquests títols resulta especialment complexa per l'estreta vinculació existent entre medi ambient, règim energètic i activitat econòmica.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta llei estableix el marc jurídic per a l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni (CO₂), en condicions segures per al medi ambient, amb la finalitat de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

2. L'objectiu de l'emmagatzematge geològic de CO₂ és el seu confinament permanent, en condicions segures per al medi ambient, de manera que s'evitin i, quan no sigui possible, es redueixin al màxim els efectes negatius o riscos que pugui tenir aquest emmagatzematge sobre el medi ambient i la salut humana.

3. Reglamentàriament es regularan les condicions necessàries per al desenvolupament de les xarxes auxiliars de transport a les quals es refereix l'article 26 d'aquesta llei i el d'altres instal·lacions de caràcter auxiliar directament vinculades a llocs d'emmagatzematge.

Article 2. Àmbit d'aplicació i prohibicions

1. Aquesta llei s'aplicarà a l'emmagatzematge geològic de CO₂ en estructures subterrànies a Espanya, incloent el seu mar territorial, la seva zona econòmica exclusiva i la seva plataforma continental. En els supòsits d'emmagatzematge geològic de CO₂ en el subsòl marí haurà de respectar-se, igualment, el que preveu la legislació estatal i comunitària i els acords internacionals subscrits per Espanya per a la protecció del medi ambient marí.

2. Aquesta llei no s'aplicarà a l'emmagatzematge geològic de CO₂ realitzat amb fins d'investigació, desenvolupament o experimentació de nous productes i processos sempre que la capacitat prevista d'emmagatzematge sigui inferior a 100 quilotones.

3. No s'autoritzarà l'emmagatzematge de CO₂ en un lloc d'emmagatzematge que s'estengui més enllà de la zona contemplada en l'apartat 1.

4. No s'autoritzarà l'emmagatzematge de CO₂ a la columna d'aigua ni sobre el fons marí.

Article 3. Domini públic

Als efectes de l'article 132.2 de la Constitució, tindran la consideració de béns de domini públic estatal les formacions geològiques que formin part dels llocs d'emmagatzematge existents en el territori de l'Estat i en el subsòl del mar territorial i dels fons marins que estiguin sota la sobirania del Regne d'Espanya, d'acord amb la legislació vigent i els convenis i tractats internacionals dels quals sigui part.

Com a béns de domini públic estatal, aquestes formacions geològiques són inalienables, imprescriptibles i inembargables i es regularan, en allò no previst en aquesta llei, per allò que disposa la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

Article 4. Definicions

Als efectes d'aquesta llei, s'entendrà per: 1. «Emmagatzematge geològic de CO₂»: La injecció i confinament de CO₂ en formacions geològiques subterrànies. 2. «Columna d'aigua»: La massa d'aigua vertical contínua, des de la superfície fins als sediments del fons. 3. «Lloc d'emmagatzematge»: L'estructura definida en termes de volum dins una formació geològica utilitzada per a l'emmagatzematge geològic de CO₂ i les instal·lacions de superfície i injecció associades. 4. «Formació geològica»: La subdivisió litoestratigràfica en la qual es poden observar i cartografiar capes de roca distintes. 5. «Fugida»: Qualsevol escapament de CO₂ del complex d'emmagatzematge. 6. «Complex d'emmagatzematge»: El lloc d'emmagatzematge i les formacions geològiques circumdants que poden influir en la integritat i en la seguretat general de l'emmagatzematge. 7. «Estructura subterrània»: Cavitat o roca permeable en la qual la transmissió de la pressió es pot mesurar amb mitjans tècnics i està delimitada per barreres de fluid. 8. «Investigació»: L'avaluació dels complexos d'emmagatzematge potencials als efectes d'emmagatzematge geològic de CO₂ a través d'activitats de prospecció geològica. 9. «Permís d'investigació»: La resolució administrativa escrita i motivada per la qual s'autoritza la investigació. 10. «Titular»: Qualsevol persona física o jurídica, de caràcter públic o privat, que exploti o controli el lloc d'emmagatzematge. 11. «Concessió d'emmagatzematge»: La resolució administrativa escrita i motivada per la qual s'autoritza l'emmagatzematge geològic de CO₂. 12. «Canvi substancial»: Qualsevol modificació de l'activitat d'emmagatzematge geològic de CO₂ no contemplada en la concessió d'emmagatzematge. 13. «Flux de CO₂»: El flux de substàncies resultant dels processos de captura de diòxid de carboni. 14. «Residu»: Qualsevol substància definida com a residu en la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus. 15. «Ploma de CO₂»: El volum de dispersió de CO₂ en la formació geològica. 16. «Migració»: El desplaçament del CO₂ dins del complex d'emmagatzematge. 17. «Irregularitat significativa»: Qualsevol irregularitat registrada en les operacions d'injecció o emmagatzematge, o en l'estat del propi complex d'emmagatzematge, que impliqui un risc de fugida o un risc per al medi ambient o la salut humana. 18. «Risc significatiu»: Probabilitat que es produeixi un dany i que la magnitud del mateix sigui tal que no pugui menystenir-se sense qüestionar la finalitat d'aquesta llei. 19. «Mesures correctives»: Les mesures adoptades per corregir irregularitats significatives o per evitar o aturar fugides de CO₂ del complex d'emmagatzematge. 20. «Tancament del lloc d'emmagatzematge»: El cessament definitiu de la injecció de CO₂ en un lloc d'emmagatzematge. 21. «Període posterior al tancament»: El període que segueix al tancament d'un lloc d'emmagatzematge. 22. «Xarxa de transport»: La xarxa de canonades, incloses les estacions de bombament i monitoratge corresponents, per al transport de CO₂ al lloc d'emmagatzematge.

Article 5. Competències

1. Correspondrà al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç el exercici de les funcions següents: a) Atorgar els permisos d'investigació previstos en aquesta llei quan afectin l'àmbit territorial de més d'una comunitat autònoma o al subsòl marí. b) Atorgar les concessions d'emmagatzematge previstes en aquesta llei. c) Revocar les concessions d'emmagatzematge en els supòsits previstos en aquesta llei. d) Comprovar la solvència financera del titular d'una concessió d'emmagatzematge. e) Garantir que no es donin usos incompatibles en els llocs d'emmagatzematge. f) Resoldre els conflictes relatius a l'accés a les xarxes de transport i llocs d'emmagatzematge. g) Crear i mantenir un registre que reuneixi la informació relativa a permisos d'investigació, concessions d'emmagatzematge i llocs d'emmagatzematge tancats. h) Aprovar, com a òrgan substantiu, els projectes d'instal·lacions d'aquests emmagatzematges. i) La inspecció dels llocs d'emmagatzematge situats en el subsòl marí.

2. Correspondrà al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí el exercici de les funcions d'informar les concessions, formular la declaració d'impacte ambiental, exercir les funcions de seguiment i supervisió dels llocs d'emmagatzematge, proposar al Consell de Ministres la transferència de responsabilitat sobre els llocs d'emmagatzematge tancats, i crear i mantenir un registre de llocs d'emmagatzematge tancats.

3. Correspondrà als òrgans competents de les comunitats autònomes: a) Atorgar els permisos d'investigació previstos en aquesta llei que no excedeixin l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma. b) Informar les sol·licituds de concessió d'emmagatzematge. c) Aprovar el pla de seguiment i el pla provisional de gestió posterior al tancament. d) Establir un sistema d'inspeccions en els llocs d'emmagatzematge. e) Assegurar-se que en cas d'irregularitats significatives o fugides, el titular de la concessió adopti les mesures correctives necessàries. f) Responsabilitzar-se del seguiment i de les mesures correctives un cop tancat un lloc d'emmagatzematge i fins a la transferència de responsabilitat.

4. En els supòsits d'emmagatzematge geològic de CO₂ en el subsòl marí, les funcions establertes en l'apartat anterior correspondran a l'Administració General de l'Estat.

5. En el cas de llocs d'emmagatzematge situats en el territori de més d'una comunitat autònoma, aquestes comunitats autònomes han de desenvolupar els canals de cooperació oportuns.

Article 6. Concurrència de drets

1. Podran atorgar-se permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge fins i tot quan sobre la totalitat o part de la mateixa àrea existeixin drets miners o d'hidrocarburs atorgats d'acord amb la normativa que resulti aplicable, sempre que l'emmagatzematge de CO₂ sigui compatible amb les tasques mineres o d'hidrocarburs que hagin estat autoritzades prèviament en la mateixa àrea.

2. L'atorgament de permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge d'acord amb aquesta llei no impedirà l'atribució sobre les mateixes àrees d'autoritzacions, permisos o concessions relatius a altres jaciments minerals i la resta de recursos geològics, sempre que les tasques que impliquin no posin en risc l'estructura per a l'emmagatzematge de CO₂.

3. L'òrgan competent de la comunitat autònoma o el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, si s'escau, resoldran les incidències que puguin presentar-se per coincidir en una àrea sol·licituds de permisos d'investigació o de concessions d'emmagatzematge de CO₂ i d'altres substàncies minerals i la resta de recursos geològics.

4. En els supòsits en els quals els treballs d'investigació duts a terme a l'empara de dos o més permisos d'investigació diferents acabin concorrent sobre una mateixa estructura geològica, l'òrgan competent resoldrà les incidències que puguin presentar-se.

Article 7. Altres autoritzacions

Les autoritzacions, permisos i concessions objecte d'aquesta llei ho seran sense perjudici d'aquelles altres autoritzacions que els treballs, construccions i instal·lacions necessaris per al seu desenvolupament poguessin requerir.

CAPÍTOL II. Permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge

Article 8. Permís d'investigació

1. En els casos en els quals sigui necessari realitzar treballs d'investigació amb la finalitat de determinar la capacitat d'emmagatzematge o la idoneïtat d'un lloc d'emmagatzematge determinat, aquests treballs exigiran l'obtenció d'un permís d'investigació concedit d'acord amb aquesta llei.

2. Podran ser titulars de permisos d'investigació totes les persones físiques o jurídiques que acreditin suficientment la solvència tècnica i econòmica necessària per abordar el projecte d'investigació.

3. Els permisos d'investigació conferiran al titular el dret exclusiu de dur a terme la investigació en un volum de profunditat indefinida la base superficial de la qual estarà delimitada per paral·lels i meridians referits als sistemes de referència geodèsics en vigor, quedant definida per l'agrupació de quadrilàters d'un minut de costat, sense superar un màxim de 100.000 hectàrees.

4. La validesa d'un permís no podrà excedir el període necessari per dur a terme la investigació per a la qual es concedeix. En tot cas, la validesa del permís no excedirà els 4 anys. No obstant això, l'òrgan competent podrà prorrogar-la per un període màxim de 2 anys quan el període inicialment estipulat sigui insuficient per concloure la investigació.

5. El titular d'un permís d'investigació serà l'únic facultat per investigar el potencial complex d'emmagatzematge de CO₂. Durant el període de validesa del permís no s'autoritzaran en els potencials llocs d'emmagatzematge usos incompatibles amb l'activitat emparada pel mateix.

6. El titular del permís estarà obligat a: a) Realitzar les investigacions per a les quals se li ha concedit el permís en els terminis establerts. b) Proporcionar a l'Administració que hagi atorgat el permís d'investigació la informació que li sol·liciti respecte de les característiques de l'estructura subterrània, els treballs i inversions que es realitzin, els informes geològics i geofísics realitzats a l'empara del permís. Aquesta informació serà tractada com a confidencial.

7. El permís d'investigació comportarà la declaració d'utilitat pública o interès social dels terrenys suprajacents que resultin necessaris per als treballs, als efectes previstos en la Llei d'Expropiació Forçosa per a l'ocupació temporal dels terrenys afectats.

Article 9. Tramitació dels permisos d'investigació

1. El procediment de tramitació dels permisos d'investigació es regularà reglamentàriament. L'òrgan competent haurà de resoldre sobre les sol·licituds de permisos d'investigació en un termini màxim d'un any.

2. Els permisos es concediran o denegaran sobre la base de criteris objectius, públics i no discriminatoris, entre els quals figurarà la major quantia d'inversions, la rapidesa d'execució del programa i les característiques tècniques i idoneïtat del projecte.

3. El sol·licitant del permís d'investigació haurà d'incloure, com a mínim, junto amb les sol·licituds de permisos d'investigació, la documentació acreditativa del nom i adreça del titular, l'acreditació de la competència tècnica i econòmica del titular, la superfície del permís delimitada per les seves coordenades geogràfiques, i un pla d'investigació del lloc d'emmagatzematge.

4. En els dos mesos següents a l'entrada de la sol·licitud, l'òrgan competent comprovarà si el sol·licitant acredita els requisits establerts per ser titular dels permisos d'investigació.

5. Reglamentàriament s'establirà la documentació exigible per a la presentació d'ofertes en competència, la forma i terminis de presentació i el procediment d'adjudicació.

6. La resolució sobre l'atorgament del permís d'investigació s'adoptarà per Ordre Ministerial del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, previ informe favorable del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

7. El Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, o els òrgans autonòmics competents, en l'àmbit de les seves respectives competències, podran obrir concurs sobre determinades àrees no concedides.

Article 10. Concessió d'emmagatzematge

1. L'emmagatzematge de CO₂ requerirà l'obtenció d'una concessió atorgada d'acord amb aquest capítol. Les concessions d'emmagatzematge conferiran al seu titular el dret en exclusiva d'emmagatzemar CO₂ en el lloc d'emmagatzematge.

2. La idoneïtat d'una formació geològica per ser utilitzada com a lloc d'emmagatzematge es determinarà a través d'una caracterització i una avaluació del complex d'emmagatzematge potencial i de les formacions geològiques circumdants, de conformitat amb els criteris especificats en l'annex I d'aquesta llei.

3. Podran ser titulars de concessions d'emmagatzematge totes les persones físiques o jurídiques que acreditin suficientment la solvència tècnica i econòmica necessària per abordar el projecte d'emmagatzematge.

4. Únicament podrà haver-hi un titular per lloc d'emmagatzematge. No podran autoritzar-se en el lloc d'emmagatzematge usos incompatibles amb l'emmagatzematge de CO₂.

5. Les concessions d'emmagatzematge conferiran al titular el dret d'explotar en exclusiva un lloc d'emmagatzematge adequadament caracteritzat d'acord amb el que preveu l'apartat 2.

6. La concessió d'emmagatzematge tindrà una durada màxima de 30 anys prorrogable per dos períodes successius de deu anys.

7. L'aprovació d'una concessió d'emmagatzematge implicarà la declaració d'utilitat pública dels terrenys suprajacents que resultin necessaris per a l'establiment de les instal·lacions d'injecció, als efectes d'expropiació forçosa i exercici de la servitud de pas.

Article 11. Tramitació de concessions d'emmagatzematge

1. Competeix al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, previ informe del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, l'atorgament de les concessions d'emmagatzematge.

2. El procediment d'atorgament de les concessions d'emmagatzematge es determinarà reglamentàriament. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç haurà de resoldre sobre les sol·licituds de concessions d'emmagatzematge en el termini màxim d'un any.

3. Es garantirà que aquests procediments estiguin oberts a totes les entitats que comptin amb la capacitat necessària i que les concessions es concedeixin sobre la base de criteris objectius, públics i transparents. Es donarà prioritat a l'atorgament d'una concessió d'emmagatzematge per a un lloc d'emmagatzematge determinat al titular del permís d'investigació sobre l'esmentat lloc.

4. Els titulars d'altres drets miners i geològics d'explotació el objecte dels quals no sigui l'emmagatzematge de CO₂ i que puguin demostrar fefaentment la idoneïtat d'una estructura per a l'emmagatzematge de CO₂ podran presentar directament sol·licitud de concessió d'emmagatzematge.

5. Les sol·licituds de concessions d'emmagatzematge inclouran la informació relativa al nom i adreça del titular, l'acreditació de la competència tècnica i econòmica, la caracterització del lloc i del complex d'emmagatzematge, un projecte d'explotació del lloc, un estudi del balanç de gasos d'efecte d'hivernacle, la descripció de les mesures destinades a prevenir irregularitats, una proposta de pla de seguiment, una proposta de mesures correctives, i una proposta de pla provisional de gestió posterior al tancament.

6. Rebuda una sol·licitud, es remetrà a l'òrgan competent de la comunitat autònoma perquè emeti informe en un termini de tres mesos. Igualment, se sol·licitarà informe de la Comissió Europea i de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya.

7. Sense perjudici del que es preveu en l'apartat anterior, l'òrgan competent de la comunitat autònoma haurà d'aprovar la corresponent autorització d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de conformitat amb la Llei 1/2005, de 9 de març, sense la qual no podrà començar a operar-se el lloc d'emmagatzematge.

Article 12. Garantia financera

1. El sol·licitant haurà de presentar, juntament amb la seva sol·licitud de concessió d'emmagatzematge, la prova de la constitució d'una garantia financera que respongui del compliment de les obligacions derivades de la concessió i d'aquesta llei, inclosos els procediments de tancament i de les disposicions posteriors al tancament. La garantia serà retornada sempre que la sol·licitud de concessió no sigui aprovada.

2. Les garanties seran constituïdes en la forma i d'acord amb els procediments i modalitats que s'estableixin reglamentàriament.

3. En la determinació de la quantia de la garantia els òrgans competents tindran en compte els costos de desmantellament de les instal·lacions d'injecció i de segell del lloc d'emmagatzematge.

4. La garantia financera podrà actualitzar-se periòdicament tenint en compte els canvis del risc de fugida avaluats.

5. En el cas que s'executi total o parcialment la garantia, el titular vindrà obligat a reposar-la dins d'un termini màxim de dos mesos. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, la concessió serà revocada.

6. La garantia financera seguirà tenint validesa i produint efecte: a) Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge fins que la responsabilitat sobre el mateix es transfereixi a l'autoritat competent. b) Després de la revocació d'una concessió d'emmagatzematge.

7. Aquesta garantia serà independent de la garantia prevista en la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental.

Article 13. Condicions per atorgar les concessions d'emmagatzematge

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç únicament atorgarà una concessió d'emmagatzematge un cop hagi comprovat, sobre la base de la sol·licitud presentada: a) Que es compleixen tots els requisits pertinents d'aquesta llei i d'altres disposicions aplicables. b) Que el titular és financerament solvent, competent i fiable tècnicament per explotar i controlar el lloc d'emmagatzematge. c) En cas que hi hagi més d'un lloc d'emmagatzematge en la mateixa estructura subterrània, que les interaccions de pressió potencials són de tal índole que tots dos llocs poden complir simultàniament els requisits d'aquesta llei.

Article 14. Contingut de les concessions d'emmagatzematge

La resolució d'atorgament de la concessió contindrà, com a mínim, la informació i els elements que es relacionen a continuació: a) El nom i adreça del titular. b) La localització i delimitació precises del lloc i del complex d'emmagatzematge. c) L'aprovació del pla d'explotació del lloc d'emmagatzematge presentat. d) Els requisits exigits per a l'explotació del lloc d'emmagatzematge, la quantitat total de CO₂ l'emmagatzematge geològic del qual s'autoritza, els límits de pressió del dipòsit i els índexs i pressions màxims d'injecció. e) Els requisits relatius a la composició del flux de CO₂. f) El pla de seguiment aprovat per la comunitat autònoma. g) L'obligació d'informar el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i l'òrgan competent de la comunitat autònoma en cas de detectar-se irregularitats significatives o fugides. h) Les condicions de tancament i el pla provisional de gestió posterior al tancament aprovat per la comunitat autònoma. i) Les disposicions relatives a les modificacions, la revisió, l'actualització i la revocació de la concessió d'emmagatzematge. j) L'obligació d'establir i mantenir la garantia financera. k) La declaració d'impacte ambiental o, si s'escau, la declaració sobre l'avaluació ambiental.

Article 15. Revisió i revocació de les concessions d'emmagatzematge

1. El titular informarà el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i l'òrgan competent de la comunitat autònoma de qualsevol canvi que pretengui dur a terme en el projecte de l'explotació d'un lloc d'emmagatzematge, així com dels canvis de titular.

2. L'òrgan competent de la comunitat autònoma s'assegurarà i informarà, si s'escau, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç que no es dugui a terme cap modificació substancial en l'explotació dels llocs d'emmagatzematge sense que s'hagi expedit una nova concessió d'emmagatzematge o una concessió revisada d'acord amb aquesta llei.

3. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç examinarà i, si s'escau, resoldrà, prèvia audiència del titular i previ informe de l'òrgan autonòmic competent si s'escau, la modificació de les condicions o, en última instància, la revocació de la concessió d'emmagatzematge, en els supòsits de: a) Existència d'irregularitats significatives o fugides. b) Informes que mostrin incompliment de les condicions de la concessió. c) Qualsevol altre incompliment de les condicions de la concessió. d) Noves descobertes científiques i avenços tecnològics.

4. En tot cas, es revisaran les concessions cinc anys després del seu atorgament, i a partir d'aleshores cada deu anys.

5. Després de la revocació d'una concessió, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç podrà expedir una nova concessió o tancar el lloc d'emmagatzematge.

6. Fins que s'expedeixi una nova concessió, l'òrgan competent de la comunitat autònoma assumirà temporalment totes les obligacions jurídiques relatives als criteris d'admissió d'injeccions de CO₂.

7. En cas de tancament del lloc d'emmagatzematge d'acord amb l'article 23, apartat 1, lletra c), s'aplicarà el que preveu l'apartat 5 de l'article esmentat.

Article 16. Transmissibilitat de permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge

La transmissió total o parcial de permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge estarà sotmesa a l'autorització de l'Administració competent en cada cas per al seu atorgament, prèvia acreditació del compliment per l'adquirent dels requisits exigits per ser titular dels mateixos.

Article 17. Extinció dels permisos d'investigació i concessions d'emmagatzematge

1. Els permisos i concessions regulats en aquesta llei s'extingiran: a) Per revocació declarada per l'òrgan competent prèvia audiència del titular. b) Per caducitat, al venciment dels seus terminis. c) Per renúncia total o parcial del titular. d) Per mort o extinció del titular, inclosa la dissolució o liquidació de la persona jurídica titular. e) Per qualssevol altres causes establertes per les lleis.

2. En extingir-se un permís o concessió es retornarà al seu titular la garantia o la part d'aquesta que correspongui.

3. Quan una concessió d'explotació s'extingeixi per venciment del seu termini i sigui objecte de concurs per a la seva ulterior adjudicació, tindrà preferència per adquirir-la, en igualtat de condicions, el concessionari cessant.

4. El que es disposa en aquest article s'entén sense perjudici del que es disposa en l'article 15 i en l'article 18 i següents sobre les obligacions derivades del tancament.

CAPÍTOL III. Funcionament, tancament i obligacions posteriors al tancament

Article 18. Composició del corrent de diòxid de carboni

1. Als efectes del seu emmagatzematge d'acord amb aquesta llei, el flux objecte d'emmagatzematge haurà d'estar majoritàriament compost de diòxid de carboni. No podrà afegir-se al flux de CO₂ cap residu o substància amb l'objecte de la seva eliminació.

2. No obstant això, el flux de CO₂ podrà contenir restes de substàncies associades a partir de la font o durant les operacions de captura o d'injecció i substàncies residuals que s'hagin afegit per facilitar el seguiment i la verificació de la migració de CO₂. Les concentracions de totes les substàncies incidentals i afegides hauran d'estar per sota d'un nivell que pugui causar efectes negatius en la integritat del lloc d'emmagatzematge o en la infraestructura de transport, constituir un risc important per al medi ambient o la salut humana, o infringir disposicions de la normativa aplicable.

3. El titular del lloc d'emmagatzematge haurà d'acceptar i injectar fluxos de CO₂ únicament si s'ha dut a terme una anàlisi de la composició dels fluxos per una entitat acreditada i una avaluació de riscos, i haurà de mantenir un registre de les quantitats i característiques dels fluxos de CO₂ entregats i injectats.

4. L'òrgan competent de la comunitat autònoma s'assegurarà que el titular compleixi amb aquestes obligacions.

5. Als efectes del que es disposa en aquest article, es tindran en compte les orientacions que hagués adoptat la Comissió Europea.

Article 19. Seguiment

1. El titular haurà de dur a terme el seguiment de les instal·lacions d'injecció i del complex d'emmagatzematge, incloent, quan sigui possible, la ploma de CO₂, i, quan sigui necessari, de l'entorn circumdant, amb la finalitat de: a) Comparar el comportament real del CO₂ i de l'aigua de formació amb la modelització d'aquest comportament. b) Detectar les irregularitats significatives. c) Detectar la migració de CO₂. d) Detectar les fugides de CO₂. e) Detectar efectes negatius importants en l'entorn immediat. f) Avaluar l'eficàcia de les mesures correctives adoptades. g) Actualitzar l'avaluació de la seguretat i la integritat del complex d'emmagatzematge.

2. El seguiment es basarà en un pla elaborat pel titular de conformitat amb els requisits establerts en l'annex II d'aquesta llei. El pla serà presentat al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç amb la sol·licitud de concessió. Un cop aprovat per l'òrgan autonòmic competent, serà incorporat a la concessió d'emmagatzematge.

3. El pla s'actualitzarà de conformitat amb els requisits establerts en l'annex II i, en tot cas, cada cinc anys.

Article 20. Obligacions d'informació

Amb la freqüència que es determini en la concessió, i en tot cas almenys un cop a l'any, el titular haurà de presentar a l'òrgan competent de la comunitat autònoma la informació següent: a) Tots els resultats del seguiment realitzat durant el període considerat, inclosa la informació sobre la tecnologia de seguiment utilitzada. b) Les quantitats i característiques dels fluxos de CO₂ entregats i injectats, inclosa la composició d'aquests fluxos, durant el període considerat. c) La prova del manteniment de la garantia financera. d) Qualsevol altra informació que l'òrgan autonòmic competent consideri útil.

Article 21. Inspeccions

1. L'òrgan competent de la comunitat autònoma establirà un sistema d'inspeccions rutinàries o puntuals dels complexos d'emmagatzematge amb la finalitat de comprovar i reforçar el seu compliment, així com de vigilar els efectes del complex d'emmagatzematge de CO₂ per al medi ambient i la salut humana.

2. Les inspeccions inclouran activitats com visites de les instal·lacions de superfície, incloses les instal·lacions d'injecció, l'avaluació de les operacions d'injecció i de seguiment efectuades pel titular i la comprovació de tots els registres en possessió del mateix.

3. Les inspeccions periòdiques es duran a terme almenys un cop a l'any durant la vigència de la concessió i fins als tres anys posteriors al tancament. Posteriorment, es duran a terme cada cinc anys fins que tingui lloc la transferència de la responsabilitat a l'autoritat competent.

4. Es realitzaran inspeccions puntuals quan s'hagi tingut coneixement o s'hagi denunciat l'existència d'irregularitats significatives o de fugides, quan els informes revelin un compliment insuficient de les condicions de la concessió, per investigar denúncies relatives al medi ambient o la salut humana, i en d'altres casos si l'òrgan competent de la comunitat autònoma ho considera oportú.

5. Després de cada inspecció, l'òrgan competent de la comunitat autònoma elaborarà un informe sobre els resultats de la mateixa. L'informe es comunicarà al titular, i es farà públic dins els dos mesos següents a la inspecció.

Article 22. Mesures en cas d'irregularitats significatives o fugides

1. El titular està obligat a notificar immediatament a l'òrgan competent de la comunitat autònoma les irregularitats significatives o fugides que es produeixin, i a adoptar les mesures correctives necessàries, incloses aquelles relacionades amb la protecció de la salut humana.

2. Les mesures contemplades en l'apartat 1 s'adoptaran, ajustant-se, com a mínim, a les exigències contingudes en el pla de mesures correctives presentat.

3. L'òrgan competent de la comunitat autònoma exigirà al titular que adopti les mesures correctives necessàries, i podrà adoptar per si mateix mesures correctives si ho estima necessari.

4. En el cas que el titular no adopti les mesures correctives necessàries, l'òrgan competent de la comunitat autònoma les adoptarà per si mateix.

5. L'òrgan competent de la comunitat autònoma recuperarà del titular els costos afrontats en relació amb les mesures esmentades.

6. Amb independència del que es preveu en els apartats anteriors, en cas de fugides el titular tindrà l'obligació de dur a terme les corresponents entregues de drets d'emissió.

Article 23. Obligacions relatives al tancament i al període posterior al tancament

1. El lloc d'emmagatzematge es tancarà en els casos següents: a) Per haver-se complert el termini previst en la concessió, haver finalitzat les activitats d'injecció o haver-se complert qualsevol altra de les condicions estipulades en la concessió. b) A sol·licitud del titular, prèvia acceptació del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. c) Quan ho decideixi el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç després de la revocació d'una concessió d'emmagatzematge.

2. Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge d'acord amb l'apartat 1, lletres a) o b), i fins que la responsabilitat sobre el mateix es transfereixi a l'Administració General de l'Estat, el titular seguirà sent responsable del seguiment i de les obligacions d'informació, d'adoptar totes les mesures correctives, de complir les obligacions relacionades amb l'entrega dels drets d'emissió en cas de fugides, de complir les mesures preventives de responsabilitat mediambiental, i de segellar el lloc d'emmagatzematge i retirar les instal·lacions d'injecció.

3. Prèviament al tancament d'un lloc d'emmagatzematge, el pla provisional de gestió posterior al tancament s'actualitzarà degudament. Un cop actualitzat, es presentarà al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, que el remetrà a l'òrgan autonòmic competent per a la seva aprovació com a pla definitiu de gestió posterior al tancament.

4. Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge i fins a la transferència de responsabilitat a l'Administració General de l'Estat, els òrgans competents de les comunitats autònomes vetllaran pel compliment pel titular de les obligacions previstes en l'apartat 2.

5. Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge d'acord amb l'apartat 1, lletra c), el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà responsable del seguiment i de les mesures correctives, del compliment de les obligacions relacionades amb l'entrega dels drets d'emissió en cas de fugides, del segell del lloc d'emmagatzematge i retirada de les instal·lacions d'injecció, i del compliment de les mesures preventives de responsabilitat mediambiental.

6. L'òrgan competent de la comunitat autònoma o el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, segons correspongui, recuperaran del titular els costos afrontats en relació amb les mesures esmentades.

Article 24. Transferència de responsabilitat

1. Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge d'acord amb l'article 23, apartat 1, lletres a) o b), es transferiran a l'Administració General de l'Estat totes les obligacions legals relacionades amb el seguiment i amb les mesures correctives, sempre que: a) Totes les proves disponibles indiquin que tot el CO₂ emmagatzemat romandria completa i permanentment confinat. b) Hagin transcorregut almenys 20 anys. c) S'hagi complert amb les obligacions financeres esmentades en l'article 25. d) El lloc d'emmagatzematge hagi estat segellat i s'hagin retirat les instal·lacions d'injecció.

2. El titular prepararà un informe que documenti el compliment de la condició referida en l'apartat 1, lletra a), i el presentarà al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

3. Quan el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí consideri que es compleixen les condicions, prepararà una proposta de resolució per la qual s'aprovi la transferència de responsabilitat, i la remetrà a la Comissió Europea perquè aquesta n'informi.

4. Una cop realitzats els tràmits previstos en els apartats anteriors i comprovat que es compleixen les condicions, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí elevarà la proposta de resolució de transferència de responsabilitat al Consell de Ministres per a la seva aprovació.

5. Una cop transferida la responsabilitat, finalitzaran les inspeccions periòdiques previstes i el seguiment podrà reduir-se a uns nivells que s'estimin suficients per poder detectar les fugides o les irregularitats significatives.

6. En els casos en els quals l'Administració incorri en costos de gestió del lloc d'emmagatzematge després de la transferència de responsabilitat per incompliments del titular, podrà recuperar del titular els costos ocasionats.

7. Després del tancament d'un lloc d'emmagatzematge d'acord amb l'article 23, apartat 1, lletra c), la transferència de responsabilitat es considerarà efectiva una cop totes les proves disponibles indiquin que la totalitat del CO₂ emmagatzemat romandria completa i permanentment confinat.

Article 25. Seguiment de llocs d'emmagatzematge de diòxid de carboni després de la transferència de responsabilitat

1. El Govern adoptarà les mesures necessàries per dur a terme el seguiment dels llocs d'emmagatzematge després de la transferència de responsabilitat, incloses les relatives a la cobertura dels costos de seguiment dels esmentats llocs d'emmagatzematge.

2. Als efectes del que es preveu en l'apartat anterior, el Govern regularà un instrument financer per fer front als costos de seguiment. El titular del lloc d'emmagatzematge haurà de realitzar una aportació econòmica, abans que la transferència de responsabilitat hagi tingut lloc, a l'esmentat instrument financer. La quantia de l'aportació cobrirà, almenys, els costos anticipats de seguiment per un període de 30 anys.

3. Igualment, el Govern adoptarà les mesures necessàries per garantir l'adequat exercici de les funcions de seguiment dels llocs d'emmagatzematge tancats i la responsabilitat dels quals es vagi a transferir a l'Administració.

CAPÍTOL IV. Accés de tercers

Article 26. Accés a la xarxa de transport i als llocs d'emmagatzematge

1. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç adoptarà les mesures necessàries per garantir l'accés dels usuaris potencials a les xarxes de transport i als llocs d'emmagatzematge amb fins d'emmagatzematge geològic del CO₂ produït i capturat.

2. L'accés contemplat en l'apartat 1 es facilitarà de forma transparent i no discriminatòria. Per a això, es tindrà en compte: a) La capacitat d'emmagatzematge i de transport que estigui disponible. b) La part proporcional de les obligacions de reducció de CO₂ assumides per Espanya en virtut dels instruments jurídics internacionals. c) La necessitat de denegar l'accés a llocs d'emmagatzematge en cas d'incompatibilitats de les especificacions tècniques. d) La necessitat de respectar les necessitats raonables i degudament justificades del propietari o titular del lloc d'emmagatzematge.

3. Els titulars dels llocs d'emmagatzematge podran exigir un preu per la seva utilització, respectant, en tot cas, els principis de transparència i no discriminació.

4. Els titulars de les xarxes de transport i dels llocs d'emmagatzematge podran denegar l'accés al·legant falta de capacitat. La denegació haurà de motivar-se i justificar-se degudament.

5. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç podrà exigir l'adopció de les mesures necessàries per garantir que els titulars que deneguin l'accés efectuïn les millores necessàries, sempre que sigui econòmicament viable.

Article 27. Solució de conflictes

1. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç resoldrà els conflictes relatius a l'accés a les xarxes de transport i als llocs d'emmagatzematge.

2. En cas de conflictes transnacionals, s'aplicaran els mecanismes de solució previstos en aquesta llei quan la xarxa de transport o el lloc d'emmagatzematge al qual s'hagi negat l'accés es trobi a Espanya. Quan es plantegi un conflicte transnacional, el Govern es concertarà amb el d'un altre estat membre de la Unió Europea per garantir l'aplicació coherent del règim d'emmagatzematge geològic de CO₂.

CAPÍTOL V. Registre i publicitat

Article 28. Registre de llocs d'emmagatzematge

1. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç crearà i mantindrà un registre dels permisos d'investigació i les concessions d'emmagatzematge aprovats, incloent informació sobre els llocs d'emmagatzematge tancats.

2. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí crearà i mantindrà un registre permanent de tots els llocs d'emmagatzematge tancats i dels complexos d'emmagatzematge circumdants.

3. Les Administracions Públiques mantindran les relacions de cooperació necessàries per garantir l'exactitud i la coherència de la informació que consti en els seus respectius registres.

4. Les Administracions públiques tindran en compte els registres als quals es refereix aquest article en els seus procediments de planificació, així com quan autoritzin activitats susceptibles d'afectar o ser afectades per l'emmagatzematge geològic de CO₂.

Article 29. Publicitat

Les Administracions públiques posaran a disposició del públic la informació relacionada amb l'emmagatzematge geològic de CO₂ de conformitat amb el que disposa la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

CAPÍTOL VI. Règim sancionador

Article 30. Infraccions

1. Són infraccions administratives les accions i omissions que es tipifiquen en els articles següents.

2. Les infraccions administratives establertes en aquesta llei s'entendran sense perjudici de les responsabilitats civils, penals, mediambientals o d'altra ordre en les quals puguin incórrer els titulars de les empreses que desenvolupen les activitats a les quals es refereixen.

Article 31. Infraccions molt greus

1. Són infraccions molt greus: a) Dur a terme injeccions de CO₂ sense comptar amb el títol administratiu habilitant d'acord amb aquesta llei. b) L'incompliment de les obligacions imposades als titulars en el marc d'aquesta llei que posin en greu perill la salut humana o el medi ambient. c) Falsificar informació relacionada amb la transferència de responsabilitat regulada en l'article 24.

2. Igualment, es consideraran infraccions molt greus les infraccions greus contemplades en l'article següent quan en els tres anys anteriors a la seva comissió hagués estat imposada a l'infractor una sanció pel mateix tipus d'infracció.

Article 32. Infraccions greus

Són infraccions greus: a) Dur a terme treballs d'investigació per a emmagatzematge de CO₂ sense comptar amb un permís d'investigació d'acord amb aquesta llei. b) No haver constituït garantia financera vàlida i efectiva en el moment de començar la injecció. c) La injecció en un lloc d'emmagatzematge de fluxos sense complir les exigències d'aquesta llei. d) No realitzar el seguiment de les instal·lacions d'injecció i del complex d'emmagatzematge d'acord amb el que preveu aquesta llei. e) No dur a terme el seguiment dels llocs d'emmagatzematge després del seu tancament d'acord amb el que preveu aquesta llei. f) No notificar amb caràcter immediat les irregularitats significatives o fugides que es produeixin. g) No adoptar les mesures correctives pertinents en el cas que es produeixin irregularitats significatives o fugides. h) No complir les obligacions d'informació contemplades en aquesta llei en els terminis previstos o falsificar la informació subministrada a l'Administració. i) Incomplir les obligacions relatives al segell i retirada de les instal·lacions d'injecció després del tancament del lloc d'emmagatzematge.

Article 33. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus aquelles infraccions de preceptes d'obligada observança compresos en aquesta llei i en les seves normes de desenvolupament que no constitueixin infracció greu o molt greu, d'acord amb el que es disposa en els dos articles anteriors.

Article 34. Graduació de les sancions

Per a la determinació de les corresponents sancions es tindran en compte les circumstàncies següents: a) El perill resultant de la infracció per a la vida i la salut de les persones i per al medi ambient. b) La importància del dany o deteriorament causat. c) La intencionalitat o reiteració en la comissió de la infracció. d) La reiteració per comissió de més d'una infracció de la mateixa naturalesa.

Article 35. Sancions

1. Les infraccions tipificades en els articles anteriors seran sancionades: a) Les infraccions molt greus amb multa d'entre 2.000.001 euros i 5.000.000 d'euros. b) Les infraccions greus amb multa d'entre 200.001 euros i 2.000.000 d'euros. c) Les infraccions lleus, amb multa de fins a 200.000 euros.

2. Sense perjudici del que es disposa en l'apartat anterior, la resolució que posi fi al procediment sancionador podrà determinar, addicionalment, en els supòsits d'infraccions greus i molt greus, la revocació de la concessió d'emmagatzematge, el tancament del lloc d'emmagatzematge o la suspensió de la injecció de CO₂.

3. Aquestes sancions s'entendran sense perjudici de l'obligació de complir les mesures preventives, d'evitació i de reparació previstes en la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental, i les obligacions relacionades amb l'entrega dels drets d'emissió en cas de fugides.

Article 36. Mesures cautelars

L'òrgan instructor de l'expedient sancionador estarà facultat per adoptar mesures cautelars en el marc del procediment sancionador en els supòsits en els quals la naturalesa de la infracció així ho aconselli, podent ordenar la suspensió de la injecció de forma temporal.

Article 37. Procediment sancionador

1. El procediment per a la imposició de sancions s'ajustarà al que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. El termini màxim per resoldre i notificar els expedients sancionadors tramitats d'acord amb el procediment previst serà d'un any.

Article 38. Competència per imposar sancions

1. La competència per tramitar i resoldre els procediments sancionadors previstos en aquesta llei correspondrà als òrgans autonòmics competents, excepte en els supòsits de permisos o concessions sobre llocs la gestió dels quals correspongui a l'Administració de l'Estat.

2. En el cas que l'Administració General de l'Estat sigui competent per a la resolució dels expedients sancionadors, la incoació i tramitació dels mateixos correspondrà al Departament que tingui encomanades les funcions relatives a la gestió del lloc d'emmagatzematge en el moment de produir-se la infracció. La resolució d'aquests expedients correspondrà als respectius ministres, en cas d'infraccions lleus i greus, i al Consell de Ministres, en cas d'infraccions molt greus.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Concessions d'emmagatzematge i planejament. Les concessions d'emmagatzematge de CO₂ hauran de tenir-se en compte en els corresponents instruments d'ordenació del territori, d'ordenació urbanística o de planificació d'infraestructures viàries.

Disposició addicional segona. Obligacions per a instal·lacions de combustió de més de 300 megavats. Per a l'obtenció de la resolució d'autorització administrativa corresponent, els titulars d'instal·lacions de combustió amb una potència elèctrica nominal igual o superior a 300 megavats hauran d'avaluar si disposen de llocs d'emmagatzematge adequats, si les instal·lacions de transport són tècnica i econòmicament viables i si és tècnica i econòmicament viable una adaptació posterior per a la captura de CO₂.

Disposició addicional tercera. Emmagatzematge geològic de CO₂ en el subsòl marí. Per als supòsits d'emmagatzematge de diòxid de carboni en estructures geològiques que s'estenguin, en tot o en part, pel subsòl marí, s'estarà al que preveu aquesta disposició. No s'autoritzarà l'emmagatzematge de CO₂ en estructures geològiques en el subsòl marí quan aquesta activitat no estigui permesa pels Convenis Internacionals de protecció del medi marí aplicables.

Disposició addicional quarta. Projectes considerats en el Pla de Recuperació Econòmica de la UE. A fi de tramitar en temps i termini els projectes de captura, transport i emmagatzematge de CO₂ previstos en la Directiva 2009/29/CE, les Administracions vetllaran per garantir la viabilitat en termini de la tramitació dels projectes que es desenvolupin en el Regne d'Espanya.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Títols concedits a l'empara de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines. Les autoritzacions per a reconeixement d'estructures subterrànies per a la seva utilització com a emmagatzematge de CO₂ tramitades d'acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei hauran d'adaptar-se als permisos d'investigació previstos en aquesta llei, als efectes dels quals els seus titulars disposaran d'un termini de divuit mesos per presentar la documentació exigida.

Disposició transitòria segona. Zones de reserva a favor de l'Estat. La inscripció de les Zones de Reserves a favor de l'Estat a l'empara de la Llei de Mines, relatives a estructures subterrànies susceptibles d'emmagatzemar diòxid de carboni, que a l'entrada en vigor d'aquesta llei no estiguin declarades com a reserves provisionals o definitives quedarà cancel·lada.

Disposicions finals

Disposicions finals primera a vuitena. [Text col·lapsat — modificació de la Llei 22/1973 de Mines, del text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de Projectes, de la Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental, de la Llei 10/1998 de Residus, de la Llei 16/2002 de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, de la Llei 54/1997 del Sector Elèctric, de la Llei 29/1987 de l'Impost sobre Successions i Donacions, i del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari. Aquestes disposicions introdueixen modificacions a les normatives esmentades per incloure-hi els llocs d'emmagatzematge de CO₂, les instal·lacions de captura i les xarxes de transport de fluixos de CO₂. Veure text oficial a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-20049]

Disposició final novena. Modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. [Text col·lapsat — modifica els apartats 1 i 2 de l'article 94 de la Llei de l'IRPF, amb efectes per a les reduccions de capital i distribució de la prima d'emissió efectuades a partir del 23 de setembre de 2010. Veure text oficial a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-20049]

Disposició final desena. Modificació del text refós de la Llei de l'Impost sobre Societats, aprovat per Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març. [Text col·lapsat — modifica l'apartat 4 de l'article 15 del text refós de l'Impost sobre Societats, amb efectes per a les reduccions de capital i distribució de la prima d'emissió efectuades a partir del 23 de setembre de 2010. Veure text oficial a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-20049]

Disposició final onzena. Títol competencial. Aquesta llei té caràcter bàsic a l'empara de l'article 149.1.23.ª de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència per dictar la legislació bàsica en matèria de protecció del medi ambient, amb les excepcions especificades en les lletres a) i b) d'aquesta disposició.

Disposició final dotzena. Incorporació del dret comunitari. Aquesta llei incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2009/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, relativa a l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.

Disposició final tretzena. Desenvolupament reglamentari. S'habilita el Govern per a aprovar les disposicions necessàries per a l'aplicació, execució i desenvolupament del que s'estableix en aquesta llei.

Disposició final catorzena. Supletorietat. En tant no s'aprovi el desenvolupament reglamentari d'aquesta llei, als procediments d'autorització i concessió d'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni tramitats per l'Administració General de l'Estat se'ls aplicarà el Reial Decret 2857/1978, de 25 d'agost, pel que s'aprova el Reglament General de la Mineria, en allò que no contradigui el que es disposa en ella.

Disposició final quinzena. Entrada en vigor. Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Annex I. Criteris de caracterització i d'avaluació del complex d'emmagatzematge potencial i de la zona circumdant

[Annex col·lapsat — conté els criteris tècnics per a la caracterització i avaluació dels llocs d'emmagatzematge en tres etapes: Etapa 1 (recollida de dades geològiques, hidrogeològiques i d'enginyeria de dipòsits), Etapa 2 (creació del model geològic estàtic tridimensional) i Etapa 3 (caracterització del comportament dinàmic de l'emmagatzematge, caracterització de la sensibilitat i avaluació del risc de fugida, l'exposició i els efectes). Veure text oficial a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-20049]

Annex II. Criteris per a l'establiment i actualització del pla de seguiment i per al seguiment posterior al tancament

[Annex col·lapsat — conté els criteris per a l'elaboració, actualització i aplicació del pla de seguiment previst en l'article 19, incloent els paràmetres de control, la tecnologia de seguiment, la localització dels controls i la freqüència d'aplicació, i les condicions de seguiment posterior al tancament. Veure text oficial a https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-20049]

Font i provença

Títol original: Ley 40/2010, de 29 de diciembre, de almacenamiento geológico de dióxido de carbono. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash b317cf4ef2d2).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.