Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses

Preàmbul

I

La Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social, va recuperar en l'àmbit de l'Administració de Justícia la taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional. Aquest model ha estat objecte d'alguna modificació recent, en particular per la Llei 4/2011, de 24 de març, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, per tal de facilitar l'aplicació a Espanya dels processos europeus monitori i de petita quantia, que va estendre el pagament de la taxa als processos monitoris, davant les distorsions que llavors es van detectar. Poc després la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de Mesures d'Agilització Processal, també va introduir algun ajust, matisant la reforma anterior.

Malgrat aquestes reformes parcials, subsisteixen desajustos en aquest àmbit que justifiquen l'adopció d'una nova normativa que permeti aprofundir en determinats aspectes de les taxes judicials, especialment els que el Tribunal Constitucional va declarar conformes a la nostra norma fonamental en la sentència 20/2012, de 16 de febrer de 2012.

El dret a la tutela judicial efectiva no s'ha de confondre amb el dret a la justícia gratuïta. Es tracta de dues realitats jurídiques diferents. Des del moment que la Constitució encomana al legislador la regulació de l'abast d'aquesta última, reconeix que el ciutadà pot pagar pels serveis que rep de l'Administració de Justícia. Només en aquells supòsits en els quals s'acrediti «insuficiència de recursos per litigar» és la pròpia Constitució la que consagra la gratuïtat de la justícia.

La Llei posa tota la cura perquè la regulació de la «taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social» no afecti el dret d'accés a la justícia com a component bàsic del dret fonamental a la tutela judicial efectiva proclamat per l'article 24 de la Constitució, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

La recent sentència del Tribunal Constitucional no sols ha confirmat la constitucionalitat de les taxes, sinó que a més reconeix expressament la viabilitat d'un model en el qual part del cost de l'Administració de Justícia sigui suportat per aquells que més se'n beneficien.

Amb aquesta assumpció per part dels ciutadans que recorren als tribunals d'una part del cost que això implica es pretén racionalitzar l'exercici de la potestat jurisdiccional, al mateix temps que la taxa aportarà uns recursos addicionals que permetran una millora en el finançament del sistema judicial i, en particular, de l'assistència jurídica gratuïta, dins del règim general establert en l'article 27 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

II

El recurs econòmic a la taxa en l'àmbit de l'Administració de Justícia parteix del seu concepte en el Dret tributari, en el qual el fet imposable és constituït, entre d'altres supòsits, per la prestació de serveis en règim de Dret públic que afectin o beneficiïn l'obligat tributari. Igualment, la determinació de la càrrega tributària no es fa a partir de la capacitat econòmica del contribuent, sinó del cost del servei prestat, que mai no pot superar-se.

El nou règim efectua una ampliació substancial tant dels fets imposables com dels subjectes passius, que ara abracen no sols les persones jurídiques, sinó també les persones físiques. Al mateix temps, es preveu l'exempció subjectiva d'aquells als quals es reconegui el dret a l'assistència jurídica gratuïta, de la mateixa manera que es preveu per al deutor que sol·licita el seu concurs, el Ministeri Fiscal, les Administracions Públiques i les Corts Generals i les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.

Aquesta Llei també amplia la seva aplicació a l'ordre social, però només pel que fa als recursos de suplicació i cassació i de manera proporcionada als interessos que s'hi tutelen, atenent els drets i interessos en joc en aquest ordre jurisdiccional, cosa que porta també a preveure una taxa de menor quantia quan el demandant que presenti aquells recursos sigui el treballador tant per compte d'altri com autònom. Per les seves característiques especials d'accés a la justícia, sols s'exceptua de l'àmbit de la taxa l'ordre penal.

La Llei manté diversos aspectes de la regulació que es va incorporar a l'article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre. És el cas del manteniment del criteri de la quantia de la taxa d'acord amb dos factors: una quantitat variable, en atenció a la quantia del procés judicial, i una altra de fixa, en funció del tipus de procés.

S'incorporen novetats que en faciliten l'aplicació. És el cas dels estrangers o residents fora del nostre país personats en un plet a Espanya, que fins ara per al pagament de la taxa havien d'aportar molts documents que ni tan sols eren necessaris per al procés. Quan succeïa en actes processals com la contestació a la demanda i la reconvenció o la interposició de recursos ni tan sols donava temps a legalitzar tots els documents precisos (estatuts, poders, traduccions jurades i apostilles o legalitzacions consulars). Això explica la nova solució que permet que, amb caràcter general, sigui l'advocat o procurador del subjecte passiu qui pagui la taxa que permeti els actes processals corresponents.

III

La regulació de la taxa judicial no és sols, com ja s'ha dit, una qüestió merament tributària, sinó també processal. El nou marc de la taxa parteix, d'una banda, que la seva gestió econòmica correspon al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Però, d'altra banda, es té en compte la posada en marxa de l'Oficina Judicial i les competències del Secretari judicial, que comprovarà en cada cas si efectivament s'ha produït el pagament de la taxa, i es preveu per al cas que no s'hagi efectuat que no doni curs a l'actuació processal que se sol·liciti.

La Llei desenvolupa les diverses qüestions que pot suscitar la liquidació de la taxa i, especialment, les que es refereixen a la variació del pagament de la taxa, la qual es veurà afectada, per exemple, pel pas d'un procés monitori a un altre d'ordinari. Amb la finalitat bàsica d'incentivar la solució dels litigis per mitjans extrajudicials, s'estableix una devolució de la quota de la taxa, en tots els processos objecte de la mateixa, quan s'assoleixi una terminació extrajudicial que estalviï part dels costos de la prestació de serveis. Es tracta d'una devolució de la quota de la taxa que s'efectuarà després que el Secretari judicial competent certifiqui que s'ha acabat el procés per aquesta via extrajudicial. També l'acumulació de processos donarà lloc a una devolució de la taxa abonada per cadascuna de les demandes que van originar aquells processos la tramitació unificada dels quals s'acorda.

La present Llei deroga també l'apartat 3 de l'article 23 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, en tant que l'excepció de postulació per als funcionaris públics en les qüestions de personal que no impliquin la seva separació ja no té sentit. La pràctica demostra com aquesta manca de representació tècnica acaba sent un obstacle per a un desenvolupament del procés més àgil i eficaç. En relació amb els funcionaris públics, cal destacar també l'exempció de la taxa en els processos contenciosos administratius que iniciïn en defensa dels seus drets estatutaris, equiparant la seva posició a la dels treballadors en general en l'ordre social.

S'ha de recordar que la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de Mesures d'Agilització Processal, va incorporar a l'article 241 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, un nou número 7 que inclou dins les costes la taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional. D'aquesta manera, el venciment en un procés i la condemna en costes a l'altra part traslladaran el pagament de la taxa a la part demandada.

IV

D'altra banda, la present Llei regula la taxa per l'alta i la modificació de fitxes toxicològiques en el registre de productes químics del Servei d'Informació Toxicològica de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Aquest servei disposa de la informació pertinent per a la formulació de mesures preventives i curatives i per proporcionar la resposta sanitària en cas d'urgència.

Des de l'any 1971, el Servei d'Informació Toxicològica de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses actua com a centre antitòxic assumint les funcions de prevenció i assessorament d'intoxicacions i exposició a substàncies tòxiques, en col·laboració amb el Centre d'Emergències de Protecció Civil i amb les autoritats competents en matèria de sanitat per a supòsits d'alertes sanitàries, i atenent per via telefònica consultes de particulars i de professionals sanitaris, procedents de tota la geografia espanyola.

Aquesta funció de contribuir a la prevenció d'intoxicacions, expressament recollida a l'article 480 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, i als articles 1 i 2 del Reial Decret 862/1998, de 8 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de l'Institut de Toxicologia, ha obligat el Ministeri de Justícia a l'adequació dels mitjans personals i materials necessaris per garantir la qualitat del servei que es presta, assegurant que la resposta sanitària s'ajusta als avenços científics i mèdics.

Fins a l'any 2010, la normativa nacional i comunitària obligava únicament les empreses comercialitzadores de detergents, productes de neteja i lleixius a facilitar a l'Institut la informació necessària sobre la seva composició per permetre l'adequada resposta sanitària.

No obstant l'anterior, amb la finalitat de garantir un nivell elevat de protecció de la salut humana i del medi ambient, la normativa comunitària i, en concret, el Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasatge de substàncies i mescles, estableix uns criteris harmonitzats de classificació i etiquetatge de les substàncies i mescles químiques. L'esmentat Reglament (CE) núm. 1272/2008, que es basa en el principi de precaució, estableix comeses i obligacions específiques per als fabricants, importadors i usuaris intermedis als quals correspon garantir una protecció apropiada i oferir la informació essencial als seus destinataris, per mitjà de les etiquetes i les fitxes de dades de seguretat establertes en el Reglament (CE) núm. 1907/2006, que permetran a l'usuari final la seva utilització en condicions de seguretat.

A més, l'article 45 del Reglament (CE) núm. 1272/2008 estableix l'obligació dels estats membres de designar un organisme responsable de rebre, de les empreses que comercialitzin mescles classificades com a perilloses a causa dels seus efectes per a la salut humana o dels seus efectes físics, la informació necessària per a la formulació de la resposta sanitària en cas d'urgència, així com la identitat química de les substàncies presents en mescles per a les quals l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques o els estats membres hagin acceptat una denominació alternativa.

Igualment, s'estableixen com a obligacions dels estats membres no sols que es fixin controls per garantir el compliment de les obligacions imposades a les empreses fabricants i comercialitzadores de substàncies i mescles químiques, sinó també que regulin el règim sancionador aplicable per infraccions al que disposen l'article 126 del Reglament (CE) núm. 1907/2006 i l'article 47 del Reglament (CE) núm. 1272/2008.

En compliment de l'esmentada normativa comunitària, es va aprovar la Llei 8/2010, de 31 de març, per la qual s'estableix el règim sancionador previst en els Reglaments (CE) relatius al registre, a l'avaluació, a l'autorització i a la restricció de les substàncies i mescles químiques (REACH) i sobre la classificació, l'etiquetatge i l'envasatge de substàncies i mescles (CLP).

Per això, i en compliment d'aquesta obligació, totes les empreses que comercialitzin mescles que puguin tenir efectes per a la salut humana hauran de facilitar a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses la composició d'aquestes, de manera que l'Institut pugui proporcionar informació sanitària a la ciutadania en cas d'intoxicació, així com detectar alertes toxicològiques quan de les trucades rebudes es desprengui l'existència d'algun producte químic que incideixi negativament en la salut pública. A més, les empreses a les quals l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques els hagi acceptat la utilització d'una denominació química alternativa han de comunicar a aquest organisme la identitat química de la substància.

Aquesta obligació, que afecta les empreses que es beneficien de la comercialització de les mescles químiques classificades com a perilloses a causa dels seus efectes per a la salut humana o dels seus efectes físics, impacta de forma directa en l'assistència que presta el Servei d'Informació Toxicològica, el qual ha d'adequar els seus mitjans tecnològics i personals per garantir el degut compliment de la seva funció, en aras de la protecció de la salut pública.

Aquesta situació justifica que els subjectes comercialitzadors de productes que es beneficien de l'atenció toxicològica de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, bé de forma directa, en minorar els efectes d'una possible intoxicació amb els productes comercialitzats, bé de forma indirecta, en proporcionar informació sanitària d'urgència als seus usuaris finals, contribueixin al finançament del servei d'atenció toxicològica, per mitjà de la creació de la corresponent taxa per la sol·licitud d'alta o modificació del producte en el registre de productes químics que té el Servei d'Informació Toxicològica, necessari per proporcionar informació sobre l'adequada atenció sanitària.

Finalment, s'ha establert una taxa d'import reduït aplicable a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses (PIME) als efectes de la Recomanació 2003/361/CE de la Comissió, de 6 de maig de 2003, sobre la definició de microempreses, petites i mitjanes empreses, i una exempció temporal amb la finalitat de compensar aquelles empreses que a través de les seves associacions han contribuït, fins i tot econòmicament, a la gestió de l'actual base de dades del Servei d'Informació Toxicològica. A aquests efectes es consideraran empreses exonerades totes aquelles que a 17 de febrer de 2012 estiguessin associades a l'Associació d'Empreses de Detergents i de Productes de Neteja, Manteniment i Afins (ADELMA), a la Federació Nacional d'Associacions de Fabricants de Lleixius i Derivats (FENALYD), a l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), i a l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), en ser aquesta la data en la qual les esmentades associacions i federació van cedir al Ministeri de Justícia de forma gratuïta i indefinida l'ús de l'aplicatiu de transmissió i càrrega de dades a la base de dades del Servei d'Informació Toxicològica, perquè pogués ser utilitzat per tots els sectors de la indústria.

V

L'objectiu de la disposició final quarta és permetre l'adaptació de la minoració d'una paga extraordinària establerta en el Reial Decret llei 20/2012 a la realitat de les carreres judicial i fiscal i dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de Justícia, de tal manera que la disminució que experimentin aquests col·lectius en les seves retribucions anuals sigui equivalent a la que resulti per als restants funcionaris públics.

Això es deu al fet que, si bé en el Reial Decret 8/2010 es va determinar una disminució de les retribucions similar per a cada cos de tota l'Administració Pública, la forma de dur-la a terme en l'Administració de Justícia, com a conseqüència del que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial, va resultar diferent d'altres àmbits del sector públic estatal. Atès que l'esmentada Llei Orgànica exigia que, en l'Administració de Justícia, les pagues extraordinàries per concepte de sou i triennis fossin iguals a les de la mensualitat ordinària, tot i que el percentatge total anual de la reducció va ser similar en aquesta Administració a l'aplicat a l'Administració General de l'Estat, la disminució de la quantia en la paga mensual ordinària, en l'àmbit de la Justícia, va ser igual a la que es va aplicar a les pagues extraordinàries pels esmentats conceptes de sou i triennis o antiguitat, mentre que a l'Administració General de l'Estat als funcionaris se'ls va aplicar una major reducció en les pagues extraordinàries però una reducció inferior en les ordinàries.

A més, es clarifica el règim aplicable a les quotes de les Mutualitats Generals de Funcionaris i de drets passius del mes de desembre de 2012, establert a l'article 121, apartat Quatre de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2012.

TÍTOL I. Taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social

TÍTOL II. Taxa per l'alta i la modificació de fitxes toxicològiques en el registre de productes químics

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Postulació dels funcionaris públics

En els processos contenciosos administratius que es refereixin a qüestions de personal que no impliquin la seva separació, iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no s'exigirà la postulació dels funcionaris públics.

Disposició transitòria segona. Exempció temporal de la taxa d'alta i modificació de fitxes toxicològiques

Fins al 31 de maig de 2015, inclòs, estaran exemptes de la taxa d'alta i modificació de fitxes toxicològiques les empreses que haguessin contribuït a través de les seves associacions a la gestió de l'actual base de dades del Servei d'Informació Toxicològica. Als efectes d'aquesta disposició, es consideraran exonerades totes aquelles empreses que a 17 de febrer de 2012 estiguessin associades a ADELMA, FENALYD, ANGED i ASEDAS.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

Es deroga l'article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/1989, de 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics

Es modifica el paràgraf m) de l'article 13 de la Llei 8/1989, de 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics, que queda redactat de la manera següent: «m) Per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social.»

Disposició final segona. Modificació de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa

Queda derogat l'apartat 3 de l'article 23 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil

El número 7è de l'apartat 1 de l'article 241 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, passa a tenir la redacció següent: «7è. La taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social, quan sigui preceptiva.»

Disposició final quarta. Modificació del Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat

Es modifica l'article 3 i s'afegeix un nou article 5 bis al Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. El text complet de les modificacions figura en el text consolidat disponible al Boletín Oficial del Estado (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2012-14301).

Disposició final cinquena. Títol competencial

La present Llei s'dicta a l'empara de les competències de l'Estat en matèria d'Administració de Justícia, legislació processal i Hisenda Pública de l'article 149.1, 5a, 6a i 14a de la Constitució.

Disposició final sisena. Desenvolupament reglamentari

El Govern, a proposta conjunta dels Ministres de Justícia i d'Hisenda i Administracions Públiques, dictarà les disposicions reglamentàries complementàries que siguin necessàries per a l'aplicació de les taxes regulades en aquesta Llei.

Disposició final setena. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al «Boletín Oficial del Estado». No obstant l'anterior, l'article 11 serà d'aplicació a partir de l'1 de gener de 2013.