Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d'estalvis i fundacions bancàries

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte l'establiment del règim jurídic de caràcter bàsic de les caixes d'estalvis i de les fundacions bancàries.

Article 2. Definició, finalitat i normativa aplicable

1. Les caixes d'estalvis són entitats de crèdit de caràcter fundacional i finalitat social, la activitat financera de les quals s'orientarà principalment a la captació de fons reemborsables i a la prestació de serveis bancaris i d'inversió per a clients minoristes i petites i mitjanes empreses. El seu àmbit d'actuació no excedirà el territori d'una comunitat autònoma. No obstant això, es podrà sobrepassar aquest límit sempre que s'actuï sobre un màxim total de deu províncies limítrofes entre si.

2. L'obra social de les caixes d'estalvis podrà tenir com a destinataris els impositors, els empleats de la pròpia caixa i col·lectius necessitats, així com dedicar-se a fins d'interès públic del seu territori d'implantació.

3. Sense perjudici de la normativa de les comunitats autònomes on les caixes d'estalvis tinguin el seu domicili social, aquestes es regiran, amb caràcter bàsic, pel que preveu aquesta Llei i, supletòriament, en la mesura que sigui aplicable, pel que disposa el Text Refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i les demés normes de l'ordenament jurídic privat.

Article 3. Òrgans de govern

1. L'administració, gestió, representació i control de les caixes d'estalvis correspon als òrgans de govern següents: a) Assemblea general. b) Consell d'administració. c) Comissió de control. Adicionalment, en el si del consell d'administració, es constituiran les comissions d'inversions, de retribucions i nomenaments i d'obra social.

2. Els components dels òrgans de govern exerciran les seves funcions en benefici exclusiu dels interessos de la caixa i del compliment de les finalitats previstes en l'article 2.2 d'aquesta Llei. En particular, els vocals del consell d'administració i els directors generals o assimilats, així com els responsables de les funcions de control intern i els que exerceixin altres llocs clau per al desenvolupament diari de l'activitat de l'entitat, hauran de reunir els requisits d'honorabilitat, experiència i bon govern exigits per la legislació aplicable a aquests efectes als membres de l'òrgan d'administració i càrrecs equivalents dels bancs.

3. L'exercici del càrrec de membre dels òrgans de govern d'una caixa d'estalvis serà incompatible amb el de tot càrrec polític electe i amb qualsevol càrrec executiu en partit polític, associació empresarial o sindicat.

4. L'exercici del càrrec de membre dels òrgans de govern d'una caixa d'estalvis serà igualment incompatible amb el d'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat, l'Administració de les comunitats autònomes i l'Administració local, així com de les entitats del sector públic, de dret públic o privat, vinculades o dependents d'aquelles. Tal incompatibilitat s'estendrà durant els dos anys següents a la data del cessament dels alts càrrecs.

Article 4. Grups de representació en l'assemblea general

1. L'assemblea general, com a òrgan suprem de la caixa d'estalvis, haurà de reflectir adequadament en la seva composició els interessos de les entitats fundadores, dels impositors i dels destinataris de l'obra social. Els membres de l'assemblea general es denominaran consellers generals.

2. El nombre de membres de l'assemblea general serà fixat pels estatuts de cada caixa d'estalvis d'acord amb un principi de proporcionalitat en funció de la seva dimensió econòmica entre un mínim de 30 i un màxim de 150.

3. La representació dels interessos esmentats a l'apartat 1 s'ajustarà a la voluntat del fundador. En tot cas, hauran de respectar-se les limitacions següents: a) El nombre de consellers generals designats pels impositors, d'acord amb el procediment assenyalat en l'article 5, no podrà ser inferior al 50 per cent ni superior al 60 per cent. b) El nombre de consellers generals designats per les Administracions públiques i entitats i corporacions de dret públic, si escau, no podrà superar en el seu conjunt el 25 per cent. c) El nombre de consellers generals designats pels treballadors, si escau, no excedirà del 20 per cent. d) El nombre de consellers generals designats per les entitats representatives d'interessos col·lectius no excedirà, si escau, del 20 per cent.

4. Presidirà l'assemblea general el president del consell d'administració, i actuaran de vicepresident o vicepresidents, si escau, els qui ho siguin del consell, el secretari del qual exercirà les funcions corresponents també en ambdós òrgans. En absència del president i vicepresidents, l'assemblea nomenarà a un dels seus membres president en funcions, per dirigir la sessió de què es tracti.

Article 5. Consellers generals elegits en representació dels impositors

1. Els consellers generals corresponents a aquest sector en la caixa es distribuiran per circumscripcions, que podran ser provincials, comarcals, municipals o districtes de grans capitals. La distribució del nombre de consellers per cada circumscripció es farà en proporció a la xifra de dipòsits captats per la caixa en cadascuna d'elles.

2. Dels consellers generals corresponents a cada circumscripció, almenys la meitat s'atribuirà al torn de grans impositors. En aquest torn seran designats els impositors que hagin mantingut els majors dipòsits mitjans a la circumscripció durant els dos últims anys anteriors a la renovació.

3. La resta de consellers generals seran elegits pel sistema de compromissaris, els quals seran designats d'entre els propis impositors de la circumscripció mitjançant sorteig davant notari públic. El nombre de compromissaris a designar guardarà proporció amb el de consellers generals a elegir, sense que aquesta proporció pugui ser inferior a 10 a 1. Cada compromissari no podrà figurar més que per una sola circumscripció.

4. La determinació de les circumscripcions i del nombre de compromissaris a elegir per cadascuna d'elles es revisarà per la comissió de control, dins dels sis mesos anteriors a l'inici del procés de la renovació.

5. Les comunitats autònomes i les caixes d'estalvis adoptaran les mesures necessàries per garantir la independència dels consellers generals en representació del grup d'impositors respecte a altres grups. Les caixes d'estalvis hauran de remetre al Banc d'Espanya un informe anual en el qual determinin les mesures adoptades per garantir la independència dels consellers generals d'aquest grup. Aquest informe serà elaborat per la comissió de control i elevat a l'assemblea general, que el votarà com a punt separat de l'ordre del dia.

6. Sense perjudici del que preveu l'article 11.2 d'aquesta Llei, la renovació dels consellers generals elegits en representació dels impositors es farà per meitats cada període de temps resultant de dividir el seu termini de mandat estatutari entre dos.

Article 6. Representació de les Entitats Locals

Les Entitats Locals que siguin fundadores de caixes d'estalvis que operin total o parcialment en el mateix àmbit d'actuació que una altra caixa no podran nomenar representants en aquesta última.

Article 7. Representació de les persones o entitats fundadores

Els consellers generals representants de les persones o entitats fundadores de les caixes, siguin institucions públiques o privades, seran nomenats directament per la persona o entitat fundadora.

Article 8. Representació dels empleats

1. Els consellers generals representants dels empleats seran elegits, si escau, mitjançant sistema proporcional pels representants legals dels mateixos. Els candidats hauran de tenir, com a mínim, una antiguitat de dos anys en la plantilla.

2. Els consellers generals representants dels empleats tindran les mateixes garanties que les establertes per als representants legals dels treballadors en l'article 68.c) del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març.

Article 9. Requisits dels consellers generals

Els consellers generals hauran de reunir els requisits següents: a) Ser persona física, amb residència habitual a la regió o zona d'activitat de la caixa d'estalvis. b) Ser major d'edat i no estar incapacitat. c) Estar al corrent en el compliment de les obligacions que haguessin contret amb la caixa d'estalvis per si mateixos o en representació d'altres persones o entitats. d) No estar incurs en les incompatibilitats regulades en l'article 10 d'aquesta Llei. Adicionalment, en el cas de ser elegit en representació del grup dels impositors, els consellers hauran de tenir la condició d'impositor de la caixa d'estalvis a la qual es refereixi la designació amb una antiguitat superior a dos anys en el moment de l'elecció. Així mateix, hauran de tenir un saldo mitjà en comptes no inferior al que es determini en les normes que desenvolupin aquesta Llei.

Article 10. Incompatibilitat dels consellers generals

No podran ostentar el càrrec de conseller general: a) Els presidents, consellers, administradors, directors, gerents, assessors o assimilats d'una altra entitat de crèdit o de corporacions o entitats que propugnin, sostinguin o garanteixin institucions o establiments de crèdit o financers, o les persones al servei de l'Administració General de l'Estat o de les comunitats autònomes que realitzin funcions directament relacionades amb les activitats pròpies de les caixes d'estalvis. S'exceptua del que preveu aquesta lletra als qui ostentin càrrecs en altres entitats de crèdit en representació de la caixa o promoguts per ella. b) Els que es trobin lligats a la caixa d'estalvis o a societat en el capital de la qual participi aquella per contractes d'obres, serveis, subministraments o qualsevol altre treball retribuït, amb excepció dels que estiguin vinculats a la caixa per relació laboral, durant el període en el qual es mantingui vigent la respectiva relació i dos anys després, com a mínim, comptats a partir de la seva extinció. c) Els que, per si mateixos o en representació d'altres persones o entitats: 1r Mantinguessin, en el moment de ser elegits els càrrecs, deutes vençuts i exigibles de qualsevol classe enfront de l'entitat. 2n Durant l'exercici del càrrec de conseller haguessin incorregut en l'incompliment de les obligacions contretes amb la caixa amb motiu de crèdits o préstecs o per impagament de deutes de qualsevol classe enfront de l'entitat.

Article 11. Mandat i renovació dels consellers generals

1. Els consellers generals seran nomenats per un període que serà l'assenyalat en els estatuts, sense que pugui ser inferior a quatre anys ni superior a sis, en els termes que estableixin les lleis de les comunitats autònomes. No obstant això, els estatuts podran preveure la possibilitat de reelecció, si continuessin complint els requisits establerts en l'article 9 d'aquesta Llei.

2. La renovació dels consellers generals no podrà suposar una renovació total o una renovació parcial que pugui assimilar-se a la total atès el percentatge renovat o la proximitat temporal entre renovacions i s'efectuarà, en tot cas, respectant la proporcionalitat de les representacions que componen l'assemblea general.

Article 12. Irrevocabilitat del nomenament dels consellers generals i limitacions a la contractació

1. Mentre no s'hagi complert el termini per al qual van ser designats, i fora dels casos de renúncia, defunció o declaració de mort o absència legal, el nomenament dels consellers generals serà irrevocable excepte, exclusivament, en els supòsits d'incompatibilitat sobrevinguda, pèrdua de qualsevol dels requisits exigits per a la designació o acord de separació adoptat per l'assemblea general si s'apreciés justa causa. S'entendrà que existeix justa causa quan el conseller general incompleixi els deures inherents al seu càrrec o perjudiqui amb la seva actuació, pública o privada, el prestigi, bon nom o activitat de la caixa.

2. Els qui hagin ostentat la condició de membre d'un òrgan de govern de la caixa d'estalvis no podran celebrar amb la mateixa contractes d'obres, subministraments, serveis o treballs retribuïts durant un període mínim de dos anys, comptats a partir del cessament en el corresponent òrgan de govern, sense perjudici de la continuïtat de la relació laboral en el cas dels empleats de la caixa designats pel grup de representació a la qual es refereix l'article 8 d'aquesta Llei.

Article 13. Funcions de l'assemblea general

Sense perjudici de les facultats generals de govern, competen de forma especial a l'assemblea general les funcions següents: a) El nomenament dels vocals del consell d'administració i dels membres de la comissió de control, de la comissió de retribucions i nomenaments i de la comissió d'obra social, així com l'adopció dels acords de separació del càrrec que corresponguin de conformitat amb el que estableix l'article 19 d'aquesta Llei. b) L'aprovació i modificació dels estatuts i del reglament. c) La dissolució i liquidació de l'entitat, la seva fusió o integració amb altres i la seva transformació en una fundació ordinària o bancària. d) Definir anualment les línies generals del pla d'actuació de l'entitat, perquè pugui servir de base a la tasca del consell d'administració i de la comissió de control. e) L'aprovació, si escau, de la gestió del consell d'administració i dels comptes anuals. f) La creació i dissolució d'obres socials, així com l'aprovació dels seus pressupostos anuals i de la gestió i liquidació dels mateixos. g) Qualsevol altre assumpte que se sotmeti a la seva consideració pels òrgans facultats a aquest efecte.

Article 14. Organització i funcionament de l'assemblea general

1. Les assemblees generals podran ser ordinàries o extraordinàries. Les assemblees ordinàries se celebraran una vegada a l'any. Les assemblees extraordinàries se celebraran tantes vegades com siguin expressament convocades. L'assemblea general serà convocada pel consell d'administració mitjançant anunci publicat en el «Butlletí Oficial del Registre Mercantil» i en l'adreça electrònica de la caixa, amb quinze dies, almenys, d'antelació. La convocatòria expressarà la data, lloc i ordre del dia, així com la data i hora de reunió en segona convocatòria. Els estatuts podran establir, en substitució del sistema anterior, que la convocatòria es realitzi mitjançant anunci publicat a la pàgina web de la caixa, o per qualsevol procediment de comunicació, individual i escrita, que asseguri la recepció de l'anunci per tots els consellers generals. L'assemblea general quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan els consellers generals presents posseeixin, almenys, el 50 per cent dels drets de vot. La constitució en segona convocatòria serà vàlida qualsevol que sigui el nombre d'assistents. Els consellers generals no podran estar representats per un altre conseller o per tercera persona, sigui física o jurídica.

2. Els acords de l'assemblea general s'adoptaran com a regla general per majoria simple de vots dels concurrents. L'aprovació i modificació dels estatuts i del reglament de la caixa, la dissolució i liquidació de l'entitat, la seva fusió o integració amb altres entitats i la seva transformació en una fundació ordinària o bancària, requeriran en tot cas l'assistència de consellers generals que representin la majoria dels drets de vot. Serà necessari, a més, el vot favorable de, com a mínim, dos terços dels drets de vot dels assistents. Cada conseller general tindrà dret a un vot, atorgant-se a qui presideixi la reunió vot de qualitat. Els acords vàlidament adoptats obliguen a tots els consellers generals, inclosos els dissidents i absents.

Article 15. El consell d'administració

1. El consell d'administració és l'òrgan que té encomanada l'administració i gestió financera, així com la de l'obra social de la caixa d'estalvis, per al compliment de les seves finalitats. El consell d'administració haurà d'establir normes de funcionament i procediments adequats per facilitar que tots els seus membres puguin complir en tot moment les seves obligacions i assumir les responsabilitats que els corresponguin d'acord amb les normes d'ordenació i disciplina de les entitats de crèdit i les restants disposicions que siguin aplicables a les caixes d'estalvis.

2. El nombre de vocals del consell d'administració no podrà, d'acord amb un principi de proporcionalitat en funció de la dimensió econòmica de la caixa d'estalvis, ser inferior a cinc ni superior a quinze.

3. La majoria dels membres del consell d'administració hauran de ser vocals independents. La seva designació requerirà informe favorable de la comissió de retribucions i nomenaments, que haurà de tenir en compte les pràctiques i estàndards nacionals i internacionals sobre govern corporatiu d'entitats de crèdit. Als efectes del que preveu aquesta Llei, no podran ser vocals independents els consellers generals.

Article 16. Elecció del consell d'administració

1. Els membres del consell d'administració seran elegits per l'assemblea general en la forma que determinin els estatuts.

2. Serà admissible en tot cas la representació proporcional, podent els consellers generals agrupar-se per designar tants membres del consell d'administració com resulti la part entera de dividir el nombre d'agrupats pel quocient resultant de dividir el nombre total de consellers generals pel nombre de membres del consell d'administració que no han de ser independents. En tal cas, els membres agrupats no podran participar en l'elecció de la resta de membres del consell d'administració.

Article 17. Vocals del consell d'administració

1. Els vocals del consell d'administració hauran de reunir els mateixos requisits que s'estableixen en l'article 9 d'aquesta Llei respecte dels consellers generals.

2. De conformitat amb el que preveu l'article 3.2 d'aquesta Llei, els vocals del consell d'administració hauran de reunir els requisits d'honorabilitat, experiència i bon govern exigits per la legislació aplicable a aquests efectes als membres de l'òrgan d'administració i càrrecs equivalents dels bancs.

Article 18. Causes d'incompatibilitat

1. Constituiran causes d'incompatibilitat per a l'exercici del càrrec de vocal del consell d'administració de les caixes d'estalvis: a) Les establertes en l'article 10 d'aquesta Llei respecte als consellers generals. b) Pertànyer al consell d'administració o òrgan equivalent de més de quatre societats mercantils o entitats cooperatives. A aquests efectes no es computaran els llocs ostentats en un consell d'administració o òrgan equivalent en la qual els interessats, el seu cònjuge, ascendents o descendents, junts o separadament, siguin propietaris d'un nombre d'accions igual o superior al quocient de dividir el capital social pel nombre de vocals del consell d'administració. La mateixa norma s'aplicarà als casos de representació legal de menors, absents o incapacitats. En qualsevol cas, el nombre total de consells no podrà ser superior a vuit.

2. Els vocals dels consells d'administració, així com els seus cònjuges, ascendents o descendents i les societats en les quals aquestes persones participin majoritàriament en el capital, bé de forma aïllada o conjunta, o en les que exerceixin els càrrecs de president, conseller, administrador, gerent, director general o amb funcions similars, no podran obtenir crèdits, avals ni garanties de la caixa respectiva o alienar a la mateixa béns o valors de la seva propietat o emesos per tals entitats sense que existeixi acord del consell d'administració de la caixa i autorització expressa del Banc d'Espanya i de la comunitat autònoma respectiva. Aquesta prohibició no serà aplicable respecte als representants del personal, per als quals la concessió de crèdits es regirà pels convenis laborals, previ informe de la comissió de control i del Banc d'Espanya.

Article 19. Mandat dels vocals del consell d'administració

1. La durada de l'exercici del càrrec de vocal del consell d'administració serà l'assenyalada en els estatuts, sense que pugui ser inferior a quatre anys ni superior a sis. No obstant això, els estatuts podran preveure la possibilitat de reelecció dels vocals sempre que es compleixin les mateixes condicions, requisits i tràmits que en el nomenament. Els vocals independents no podran ostentar aquesta condició durant un període superior a dotze anys.

2. El procediment i condicions per a la renovació, la reelecció i provisió de vacants dels vocals es determinaran en les normes que desenvolupin aquesta Llei, sense que puguin efectuar-se nomenaments provisionals.

3. En tot cas, el nomenament i la reelecció de vocals hauran de comunicar-se al Ministeri d'Economia i Competitivitat, al Banc d'Espanya, i a la comunitat autònoma respectiva, per al seu coneixement i constància.

Article 20. Funcions del consell d'administració

1. El consell d'administració serà el representant de la caixa d'estalvis per a tots els actes compresos en l'objecte social de la mateixa, delimitat en els seus estatuts.

2. L'exercici de les seves facultats es regirà pel que estableixen els estatuts i els acords de l'assemblea general.

3. En tot cas, el consell assumirà, com a objectius fonamentals, l'aprovació de l'estratègia de la caixa d'estalvis i l'organització precisa per a la seva posada en pràctica, així com la supervisió i control que es compleixin els objectius marcats i es respecti l'objecte i interès social de l'entitat.

Article 21. Organització i funcionament del consell d'administració

1. El consell d'administració nomenarà, d'entre els seus membres, al president del consell, que, al seu torn, ho serà de la caixa d'estalvis i de l'assemblea general. Podrà elegir, així mateix, un o més vicepresidents i a un secretari, que podrà ser o no conseller.

2. El consell es reunirà quantes vegades sigui necessari per al bon funcionament de l'entitat. Podrà actuar en ple o delegar funcions, amb excepció de les relatives a l'elevació de propostes a l'assemblea general o quan es tracti de facultats especialment delegades en el consell, llevat que fos expressament autoritzat per a això. Els acords s'adoptaran per majoria dels vocals assistents, atorgant-se a qui presideixi la reunió vot de qualitat. Els estatuts podran preveure aquells assumptes per a l'adopció dels quals es requereixi de majoria qualificada.

3. Les deliberacions del consell d'administració tindran caràcter secret.

4. Els vocals del consell d'administració que no siguin consellers generals assistiran a les assemblees generals amb veu i sense vot.

Article 22. Dedicació exclusiva

L'exercici del càrrec de president executiu del consell d'administració d'una caixa d'estalvis requereix dedicació exclusiva i serà, per tant, incompatible amb qualsevol activitat retribuïda tant de caràcter públic com privat, excepte l'administració del propi patrimoni i aquelles activitats que exerceixi en representació de la caixa. En aquest últim cas, els ingressos que obtinguin, diferents de dietes d'assistència a consells d'administració, o altres compensacions amb idèntica finalitat, hauran de cedir-se a la caixa per compte de la qual realitza aquesta activitat o representació, o deduir-se de la retribució percebuda en la mateixa.

Article 23. La comissió de control

La comissió de control té per objecte supervisar el procediment electoral i l'obra social de les caixes, a més d'aquelles altres funcions que poguessin atribuir-se-li en relació amb el propi consell d'administració, dins de les línies generals d'actuació assenyalades per l'assemblea general i de les directrius emanades de la normativa financera. El nombre de vocals de la comissió de control no podrà ser inferior a tres ni superior a set.

Article 24. Vocals de la comissió de control

1. Els vocals de la comissió de control seran elegits per l'assemblea general d'entre persones que reunint els coneixements i experiència adequats als quals es refereix l'article 17.2 d'aquesta Llei, no ostentin la condició de vocals del consell d'administració. Almenys la meitat dels vocals hauran de ser independents. La presentació de candidatures s'efectuarà conforme al que disposa per als vocals del consell d'administració. El sistema de representació proporcional previst en l'article 16.2 d'aquesta Llei serà així mateix aplicable en relació amb l'elecció dels vocals de la comissió de control.

2. La comissió de control nomenarà, d'entre els seus vocals independents, al president.

3. Sempre que la comissió de control ho requereixi, el president del consell d'administració assistirà a les reunions amb veu i sense vot.

Article 25. Requisits dels membres de la comissió de control

Els vocals de la comissió de control hauran de reunir els mateixos requisits i tindran les mateixes incompatibilitats i limitacions que els vocals del consell d'administració.

Article 26. Funcions de la comissió de control

1. Per al compliment de les seves finalitats, la comissió de control tindrà atribuïdes les funcions següents: a) Vigilar el procés d'elecció i designació dels membres dels òrgans de govern. b) Informar a l'assemblea general sobre els pressupostos i dotació de l'obra social, així com vigilar el compliment de les inversions i despeses previstes. c) Proposar a l'assemblea general la suspensió de l'eficàcia dels acords del consell d'administració de l'entitat quan entengui que vulneren les disposicions vigents o afecten greument la situació patrimonial, els resultats, o el crèdit de la caixa d'estalvis o dels seus impositors o clients. d) L'anàlisi de la gestió econòmica i financera de l'entitat, elevant al Banc d'Espanya, a la comunitat autònoma i a l'assemblea general informació semestral sobre la mateixa. e) Estudi de l'auditoria de comptes que resumeixi la gestió de l'exercici i la consegüent elevació a l'assemblea general de l'informe que reflecteixi l'examen realitzat. f) Informar sobre qüestions o situacions concretes a petició de l'assemblea general, del Banc d'Espanya i de la comunitat autònoma. g) Requerir al president la convocatòria de l'assemblea general amb caràcter extraordinari, en el supòsit previst a la lletra c). h) Si escau, les previstes a la disposició addicional divuitena de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, llevat que les hagués assumit un comitè d'auditoria creat a l'efecte.

2. Per al compliment d'aquestes funcions podrà recaptar del consell d'administració quants antecedents i informació consideri necessaris.

Article 27. Retribucions

L'exercici de les funcions dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis diferents de les de consellers generals de l'assemblea general podrà ser retribuït. Correspondrà a l'assemblea general la determinació d'aquesta retribució, sense perjudici del que preveu l'article 29 d'aquesta Llei.

Article 28. Comissió d'inversions

1. El consell d'administració de les caixes d'estalvis constituirà en el seu si una comissió d'inversions que tindrà la funció d'informar el consell sobre les inversions i desinversions de caràcter estratègic i estable que efectuï la caixa, ja sigui directament o a través d'entitats del seu mateix grup, així com la viabilitat financera de les esmentades inversions i la seva adequació als pressupostos i plans estratègics de l'entitat. El nombre de membres de la comissió d'inversions no podrà ser inferior a tres ni superior a set. Els membres de la comissió seran designats per l'assemblea general d'entre els membres del consell d'administració, atenent la seva capacitat tècnica i experiència professional. El president de la comissió serà un vocal independent. La comissió d'inversions remetrà anualment al consell d'administració un informe en el qual, almenys, haurà d'incloure's un resum d'aquestes inversions. Igualment s'inclourà en l'informe anual relació i sentit dels informes emesos per la citada comissió. Aquest informe anual de la comissió d'inversions s'incorporarà a l'Informe de govern corporatiu de l'entitat.

2. S'entendrà com a estratègica l'adquisició o venda de qualsevol participació significativa de qualsevol societat cotitzada o la participació en projectes empresarials que impliquin per a la caixa la participació en la gestió o en òrgans de govern d'altres entitats. Així mateix, s'entendran com a inversions estables aquelles respecte a les quals s'estimi que es mantindran durant almenys cinc anys.

3. El règim de funcionament de la comissió d'inversions serà establert pels estatuts de la caixa i el seu propi reglament intern.

Article 29. Comissió de retribucions i nomenaments

1. El consell d'administració de les caixes d'estalvis constituirà en el seu si una comissió de retribucions i nomenaments que tindrà les funcions següents: a) Informar la política general de retribucions i incentius per als membres del consell d'administració i de la comissió de control i demés personal directiu i vetllar per l'observança d'aquesta política. b) Garantir el compliment dels requisits previstos en aquesta Llei per als membres del seu consell d'administració i dels seus directors generals o assimilats, i de les persones que assumeixin funcions de control intern o ocupin llocs clau per al desenvolupament diari de l'activitat bancària.

2. La comissió estarà formada per un mínim de tres persones i un màxim de set, elegides per l'assemblea general d'entre els qui ostentin la condició de vocals del consell d'administració. Almenys la meitat dels vocals, i en tot cas el seu president, seran independents.

3. El règim de funcionament de la comissió de retribucions i nomenaments serà establert pels estatuts de la caixa i el seu propi reglament intern, que podran atribuir les funcions previstes a les lletres a) i b) de l'apartat 1 a una comissió de retribucions i una altra de nomenaments respectivament, a les quals serà d'aplicació aquest article, llevat pel que fa al seu nombre de membres que serà en aquest cas de tres per a cadascuna d'elles.

Article 30. Comissió d'obra social

1. Per garantir el compliment de l'obra social de la caixa d'estalvis es crearà una comissió d'obra social.

2. La comissió estarà integrada pels vocals del consell d'administració que designi l'assemblea general.

Article 31. Informe de govern corporatiu i informe anual sobre remuneracions

1. Les caixes d'estalvis hauran de fer públic amb caràcter anual un informe de govern corporatiu i un informe sobre remuneracions. Els informes anuals de govern corporatiu i sobre remuneracions de les caixes que emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors seran objecte de comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, acompanyant còpia dels documents en que constin. La Comissió Nacional del Mercat de Valors remetrà còpia dels informes comunicats al Banc d'Espanya i als òrgans competents de les comunitats autònomes. Els informes anuals de govern corporatiu i sobre remuneracions de les caixes que no emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors seran objecte de comunicació al Banc d'Espanya, acompanyant còpia dels documents en que constin. El Banc d'Espanya remetrà còpia dels informes comunicats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i als òrgans competents de les comunitats autònomes.

2. El contingut i estructura de l'informe anual de govern corporatiu de les caixes d'estalvis que emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors haurà d'oferir, tenint en compte la naturalesa jurídica d'aquestes entitats, una explicació detallada de l'estructura del sistema de govern de l'entitat i del seu funcionament en la pràctica. En tot cas, el contingut mínim de l'informe de govern corporatiu serà el següent: a) Estructura d'administració de l'entitat, amb informació de les remuneracions percebudes pels òrgans de govern i personal directiu. b) Operacions de crèdit, aval o garantia efectuades, directament o a través d'entitats dotades, adscrites o participades, amb els membres del consell d'administració i de la comissió de control de les caixes d'estalvis i familiars de primer grau. c) Operacions de crèdit, aval o garantia efectuades, directament o a través d'entitats dotades, adscrites o participades, amb els grups polítics que tinguin representació en les corporacions locals i en les Assemblees parlamentàries autonòmiques. d) Operacions creditícies amb institucions públiques, inclosos ens públics territorials, que hagin designat consellers generals. e) Remuneracions percebudes per la prestació de serveis a la caixa o a les entitats controlades per la mateixa dels membres dels òrgans de govern i del personal directiu. f) Estructura de negoci i de les relacions dins del seu grup econòmic. g) Sistemes de control del risc. h) Funcionament dels òrgans de govern. i) Conflictes d'interès existents entre els membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i la funció social de la Caixa. j) Una descripció de les principals característiques dels sistemes interns de control i gestió de riscos en relació amb el procés d'emissió d'informació financera regulada.

3. L'informe anual sobre remuneracions dels membres del consell d'administració i de la comissió de control de les caixes d'estalvis que emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors inclourà informació completa, clara i comprensible sobre la política de remuneracions de l'entitat aprovada per a l'any en curs, així com, si escau, la prevista per a anys futurs.

4. Sense perjudici de les sancions que escaigui imposar per la manca de remissió de la documentació o dels informes que hagin de remetre's, correspon a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i al Banc d'Espanya, en l'àmbit de les seves competències, el seguiment de les regles de govern corporatiu de les caixes.

5. La manca d'elaboració o de publicació de l'informe anual de govern corporatiu o de l'informe anual sobre remuneracions de les caixes d'estalvis que emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors, o l'existència en aquest informe d'omissions o dades falses o enganyoses, tindrà la consideració d'infracció greu.

6. En el cas de caixes d'estalvis que no emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de valors, la manca d'elaboració o de publicació de l'informe anual de govern corporatiu o de l'informe anual sobre remuneracions, o l'existència en aquest informe d'omissions o dades falses o enganyoses, tindrà la consideració d'infracció greu d'acord amb el que preveu la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

Article 32. Fundació bancària

1. S'entendrà per fundació bancària aquella que mantingui una participació en una entitat de crèdit que assoleixi, de forma directa o indirecta, almenys, un 10 per cent del capital o dels drets de vot de l'entitat, o que li permeti nomenar o destituir algun membre del seu òrgan d'administració.

2. La fundació bancària tindrà finalitat social i orientarà la seva activitat principal a l'atenció i desenvolupament de l'obra social i a l'adequada gestió de la seva participació en una entitat de crèdit.

3. En la denominació de les fundacions bancàries haurà de fer-se constar la pròpia expressió «fundació bancària». Si escau, les fundacions bancàries podran utilitzar en la seva denominació social i en la seva activitat les denominacions pròpies de les caixes d'estalvis de les quals procedeixin.

Article 33. Règim jurídic

Les fundacions bancàries quedaran subjectes al règim jurídic previst en aquesta Llei i, amb caràcter supletori, bé a la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, bé a la normativa autonòmica que resulti d'aplicació.

Article 34. Obligació de transformació de les caixes d'estalvis

1. Les caixes d'estalvis, en els supòsits previstos a l'apartat següent, hauran de traspassar tot el patrimoni afecte a la seva activitat financera a una altra entitat de crèdit a canvi d'accions d'aquesta última i procediran a la seva transformació en una fundació bancària, en cas de complir els requisits previstos en l'article 32 d'aquesta Llei, o fundació ordinària en cas contrari, amb pèrdua, en qualsevol dels casos, de l'autorització per actuar com a entitat de crèdit.

2. Els supòsits als quals es refereix l'apartat anterior seran els següents: a) Que el valor de l'actiu total consolidat de la caixa d'estalvis, segons l'últim balanç auditat, superi la xifra de deu mil milions d'euros; o, b) Que la seva quota en el mercat de dipòsits del seu àmbit territorial d'actuació sigui superior al 35 per cent del total de dipòsits.

3. En cas que l'entitat pertanyi a un grup per aplicació de qualsevol dels criteris inclosos en l'article 42 del Codi de Comerç, els supòsits previstos a l'apartat anterior es referiran al balanç i comptes consolidats i l'obligació de transformació afectarà a totes les caixes d'estalvis del grup, que podran transformar-se en tantes fundacions com caixes existissin.

Article 35. Procediment de transformació de les caixes d'estalvis

1. En els supòsits previstos en l'article 34 d'aquesta Llei, l'assemblea general de la caixa procedirà a adoptar els acords de transformació en fundació bancària o ordinària, segons escaigui, amb aprovació dels seus estatuts, designació del seu patronat i determinació dels béns o drets procedents del patrimoni de la caixa d'estalvis que s'afectaran a la dotació fundacional.

2. Els acords de transformació en fundació bancària o ordinària, segons escaigui, hauran de produir-se dins del termini de sis mesos des del moment en el qual es verifiqui el compliment d'algun dels supòsits previstos en l'article 34 d'aquesta Llei, sense que la caixa d'estalvis hagi retornat a la situació prèvia, mitjançant l'aplicació d'un pla de retorn, autoritzat a aquest efecte pel Banc d'Espanya.

3. Transcorregut el termini de sis mesos sense que s'hagi executat la citada transformació, es produirà la dissolució directa de tots els òrgans de la caixa d'estalvis i la baixa en el registre especial d'entitats de crèdit del Banc d'Espanya, quedant transformada en fundació bancària o ordinària, segons escaigui. La manca de transformació en fundació bancària en el termini previst en aquest article constituirà infracció molt greu de conformitat amb el que preveu la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

4. La segregació de l'activitat financera es regirà pel que estableix la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de societats mercantils.

5. La transformació de les caixes d'estalvis en els termes previstos en aquest article no requerirà cap autorització administrativa ulterior.

Article 36. Procediment de transformació de les fundacions ordinàries

1. Les fundacions ordinàries que adquireixin una participació en una entitat de crèdit que assoleixi, de forma directa o indirecta, almenys, un 10 per cent del capital o dels drets de vot de l'entitat, o que els permeti nomenar o destituir algun membre del seu òrgan d'administració, hauran de transformar-se en fundacions bancàries.

2. En el supòsit previst a l'apartat anterior, el patronat procedirà a adoptar els acords de transformació en fundació bancària, amb aprovació dels seus estatuts i designació del seu nou patronat.

3. L'acord de transformació en fundació bancària serà comunicat al protectorat, el qual haurà de ratificar-lo en el termini de dos mesos i sols es podrà oposar per raons de legalitat. En tot cas, l'acord de transformació en fundació bancària haurà de produir-se dins del termini de sis mesos a comptar a partir del moment en que es formalitzi l'adquisició de la participació prevista a l'apartat 1 d'aquest article.

4. Transcorregut el termini anterior sense que s'hagi executat la citada transformació, es produirà l'extinció de la fundació i l'obertura del procediment de liquidació, que es realitzarà pel Patronat de la fundació sota el control del protectorat.

5. Sense perjudici del que preveu l'apartat anterior, la manca de transformació en fundació bancària en el termini previst en aquest article constituirà infracció molt greu d'acord amb el que preveu la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

Article 37. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de les fundacions bancàries seran el patronat, les comissions delegades d'aquest que prevegin els estatuts, el director general i els demés òrgans delegats o apoderats del patronat que, si escau, prevegin els seus estatuts d'acord amb la normativa general de fundacions.

Article 38. Patronat

El patronat serà el màxim òrgan de govern i representació de les fundacions bancàries. Correspon al patronat complir les finalitats fundacionals i administrar amb diligència els béns i drets que integren el patrimoni de la fundació. El patronat serà també el responsable del control, supervisió i informe al Banc d'Espanya.

Article 39. Composició del patronat

1. El nombre de membres del patronat serà el que fixin els estatuts de la fundació, d'acord amb un principi de proporcionalitat en funció del volum dels seus actius. En cap cas podrà ser superior a quinze.

2. Els patrons exerciran les seves funcions en benefici exclusiu dels interessos de la fundació bancària i del compliment de la seva funció social.

3. Els patrons seran persones físiques o jurídiques rellevants en l'àmbit d'actuació de l'obra social de la fundació bancària, havent de pertànyer a algun dels grups següents: a) Persones o entitats fundadores, així com les de llarga tradició en la caixa o caixes d'estalvis de la qual procedeixi, si escau, el patrimoni de la fundació bancària. b) Entitats representatives d'interessos col·lectius en l'àmbit d'actuació de la fundació bancària o de reconegut arrelament en el mateix. c) Persones privades, físiques o jurídiques, que hagin aportat de manera significativa recursos a la fundació bancària o, si escau, a la caixa d'estalvis de procedència. d) Persones independents de reconegut prestigi professional en les matèries relacionades amb el compliment de les finalitats socials de la fundació bancària, o en els sectors, diferents del financer, en els quals la fundació bancària tingui inversions rellevants. e) Persones que posseeixin coneixements i experiència específics en matèria financera, que hauran d'integrar el patronat en el percentatge que prevegi la legislació de desplegament d'aquesta Llei. El patronat ha de comptar, almenys, amb un representant dels grups a), b), d) i e) anteriors i, sempre que fos possible identificar una aportació significativa dins dels quinze anys anteriors a la constitució del patronat, almenys amb un representant del grup c).

4. El nombre de patrons representants d'administracions públiques i entitats i corporacions de dret públic no podrà superar el 25 per cent del total.

Article 40. Requisits dels patrons

1. Els patrons hauran de reunir els requisits d'honorabilitat comercial i professional, en els termes que determinin les normes de desplegament d'aquesta Llei.

2. Els patrons hauran de posseir els coneixements i experiència específics per a l'exercici de les seves funcions. Els patrons previstos en l'article 39.3.e) d'aquesta Llei hauran de reunir el coneixement i l'experiència previstos en l'article 17.2.

3. Resultaran d'aplicació als patrons les causes d'incompatibilitat previstes en l'article 3, apartats 3 i 4 d'aquesta Llei. Igualment, la condició de patró serà incompatible amb l'exercici de càrrecs equivalents en l'entitat bancària de la qual la fundació bancària sigui accionista, o en altres entitats controlades pel grup bancari. Els estatuts podran determinar altres requisits i incompatibilitats aplicables als patrons, així com normes que regulin els possibles conflictes d'interès.

4. Els patrons exerciran el seu càrrec gratuïtament sense perjudici del dret a ser reemborsats de les despeses degudament justificades que el càrrec els ocasioni en l'exercici de la seva funció. No obstant l'establert al paràgraf anterior, el patronat podrà fixar una retribució adequada als patrons que prestin a la fundació bancària serveis diferents dels que implica l'exercici de les funcions que els corresponen com a membres del patronat, prèvia autorització del protectorat.

5. Els estatuts de les fundacions bancàries regularan els processos de designació dels patrons i el nombre i durada dels seus mandats. En tot cas, mentre no s'hagi complert el mandat, el nomenament dels patrons serà irrevocable, excepte exclusivament en els supòsits d'incompatibilitat sobrevinguda, pèrdua de qualsevol dels requisits exigits per a la designació o acord de separació adoptat pel patronat si s'apreciés justa causa. Els patrons pertanyents al grup previst en l'article 39.3.d) d'aquesta Llei no podran exercir el càrrec més de dos mandats consecutius i, en tot cas, per un termini superior a dotze anys.

Article 41. Presidència del patronat

El patronat designarà d'entre els seus membres a un president, a qui correspondrà la més alta representació de la fundació bancària. Els estatuts determinaran el règim aplicable a la presidència del patronat.

Article 42. Director general i secretari del patronat

1. El director general serà nomenat pel patronat i assistirà a les reunions del mateix amb veu i sense vot. El càrrec de director general serà incompatible amb el de membre del patronat, si bé estarà sotmès als requisits i incompatibilitats previstos en l'article 40 d'aquesta Llei.

2. El patronat nomenarà a un secretari, que podrà ser o no patró, en el primer cas tindrà veu però no vot, a qui correspondrà la certificació dels seus acords.

Article 43. Protocol de gestió de la participació financera

1. Les fundacions bancàries que posseeixin una participació igual o superior al 30 per cent del capital en una entitat de crèdit o que els permeti el control de la mateixa per aplicar qualsevol dels criteris de l'article 42 del Codi de Comerç elaboraran, de forma individual o conjunta, un protocol de gestió de la participació financera que regularà almenys els aspectes següents: a) Els criteris bàsics de caràcter estratègic que regeixen la gestió per part de la fundació bancària de la seva participació en l'entitat de crèdit participada. b) Les relacions entre el patronat de la fundació bancària i els òrgans de govern de l'entitat de crèdit participada. c) Els criteris generals per a la realització d'operacions entre la fundació bancària i l'entitat participada i els mecanismes previstos per evitar possibles conflictes d'interès. El protocol de gestió serà elaborat pel patronat de la fundació bancària, en el termini de dos mesos des de la seva constitució, i remès al Banc d'Espanya per a la seva aprovació en el termini d'un mes. El Banc d'Espanya revisarà, almenys anualment, el contingut del protocol de gestió.

2. Als efectes d'aquest títol, s'entendrà com una única participació la de totes les fundacions, ordinàries o bancàries, que actuïn de forma concertada en una mateixa entitat de crèdit, en el qual cas hauran de complir amb les obligacions establertes en aquest capítol de manera conjunta.

3. El Banc d'Espanya especificarà el contingut mínim del protocol de gestió de la participació financera.

Article 44. Pla financer

1. Les fundacions bancàries a les quals es refereix l'article 43 d'aquesta Llei hauran de presentar anualment al Banc d'Espanya per a la seva aprovació un pla financer en el qual determinin la manera en la qual faran front a les possibles necessitats de capital en les quals pogués incórrer l'entitat en la qual participen i els criteris bàsics de la seva estratègia d'inversió en entitats financeres. El pla financer inicial haurà de ser presentat al Banc d'Espanya en el termini màxim de tres mesos des de la constitució de la fundació bancària.

2. El Banc d'Espanya valorarà el pla financer en el marc de les seves competències com a autoritat responsable de la supervisió de l'entitat de crèdit participada.

3. En el cas de fundacions bancàries que posseeixin una participació igual o superior al 50 per cent en una entitat de crèdit o que els permeti el control de la mateixa en els termes de l'article 42 del Codi de Comerç, el pla financer haurà d'anar acompanyat adicionalment de: a) Un pla de diversificació d'inversions i de gestió de riscos, que haurà de incloure compromisos perquè la inversió en actius emesos per una mateixa contrapart, diferents d'aquells que presentin elevada liquiditat i solvència, no superi els percentatges màxims sobre el patrimoni total, en els termes que estableixi el Banc d'Espanya. b) La dotació d'un fons de reserva per fer front a possibles necessitats de recursos propis de l'entitat de crèdit participada que no puguin ser cobertes amb altres recursos i que, a judici del Banc d'Espanya, poguessin posar en perill el compliment de les seves obligacions en matèria de solvència. c) Qualsevol altra mesura que, a judici del Banc d'Espanya, es consideri necessària per garantir la gestió sana i prudent de l'entitat de crèdit participada.

4. El Banc d'Espanya, amb la finalitat de garantir la gestió sana i prudent de l'entitat participada, especificarà el contingut mínim del pla financer, que contindrà almenys els extrems següents: a) Estimacions raonables de necessitats de recursos propis de l'entitat participada en diferents escenaris macroeconòmics; b) Estratègia de la fundació per obtenir els esmentats recursos propis en cada escenari; c) Criteris bàsics de l'estratègia d'inversió en entitats de crèdit.

5. Quan la fundació bancària no elabori el pla financer previst en aquest article o, a judici del Banc d'Espanya, aquest resulti insuficient per garantir la gestió sana i prudent de l'entitat de crèdit participada, el propi Banc d'Espanya requerirà a la fundació bancària la presentació i posada en marxa d'un pla de desinversió en l'entitat de crèdit, i imposarà l'obligació de no incrementar la seva participació a nivells de control.

Article 45. Protectorat

1. Correspondrà al protectorat vetllar per la legalitat de la constitució i funcionament de les fundacions bancàries, sense perjudici de les funcions que corresponen al Banc d'Espanya.

2. En el supòsit de fundacions bancàries l'àmbit d'actuació principal de les quals excedeixi el d'una Comunitat Autònoma, el protectorat serà exercit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat sempre que individualment ostentin una participació directa o indirecta en l'entitat o entitats de crèdit de, almenys, un 10 per cent del capital o dels drets de vot o, tenint un percentatge inferior, la fundació bancària sigui el seu major accionista. En cas contrari, el protectorat serà exercit per la corresponent Comunitat Autònoma. En tot cas, en relació amb el que disposa l'article 32.2, s'entendrà que l'àmbit d'actuació principal de la fundació bancària excedeix d'una Comunitat Autònoma quan el 40 per cent de l'activitat de les entitats de crèdit en les quals participi directa o indirectament, considerant la distribució territorial dels dipòsits dels seus clients, es realitzi fora de la Comunitat Autònoma en la qual la fundació té la seva seu.

3. La competència per exercir el protectorat es mantindrà mentre que no tingui lloc una modificació substancial de les circumstàncies previstes en aquest article. L'adscripció al nou protectorat es produirà en l'exercici econòmic següent a aquell en el qual hagi tingut lloc la modificació substancial de les circumstàncies.

4. Quan el Ministeri d'Economia i Competitivitat assumeixi el protectorat de les fundacions bancàries, exercirà les funcions previstes en l'article 35.1 de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, amb les especialitats previstes en la norma.

Article 46. Funcions del Banc d'Espanya

1. Sense perjudici del que preveu el títol VI de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, correspondrà al Banc d'Espanya el control del compliment de les normes contingudes en el capítol IV d'aquesta Llei des del marc de les seves competències com a autoritat responsable de la supervisió de l'entitat de crèdit participada.

2. Als efectes de les funcions de supervisió assignades a l'apartat anterior, el Banc d'Espanya podrà: a) Realitzar les inspeccions i les comprovacions que consideri oportunes en l'exercici de les seves funcions. b) Requerir a la fundació bancària quanta informació resulti necessària per desenvolupar les seves funcions.

3. Així mateix, el Ministre d'Economia i Competitivitat, o el Banc d'Espanya amb la seva habilitació expressa, podrà desenvolupar les normes i models als quals haurà de subjectar-se la comptabilitat de les fundacions bancàries.

Article 47. Règim sancionador

L'incompliment de les obligacions derivades del capítol IV d'aquesta Llei tindrà la consideració d'infracció molt greu, llevat que l'actuació tingui caràcter ocasional o aïllat a criteri del Banc d'Espanya, en el qual cas podrà ser considerada infracció greu. Serà d'aplicació el procediment sancionador previst en la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

Article 48. Informe anual de govern corporatiu

1. Les fundacions bancàries faran públic, amb caràcter anual, un informe de govern corporatiu, el contingut, estructura i requisits de publicació del qual s'ajustaran al que disposi el Ministre d'Economia i Competitivitat. L'informe anual de govern corporatiu serà objecte de comunicació al protectorat corresponent, acompanyant còpia del document en que consti.

2. L'informe de govern corporatiu tindrà el contingut mínim següent: a) Òrgans de govern: estructura, composició i funcionament; i determinació de la política de nomenaments. b) Política d'inversió en l'entitat bancària: descripció de l'exercici dels drets corresponents a la participació accionarial durant l'exercici. c) Altres inversions: actuacions i política seguida. d) Política de retribucions: mecanismes per evitar que la política de retribucions impliqui l'assumpció de riscos excessius; i retribucions percebudes pel patronat, individual o col·lectivament, i la direcció general, si escau. e) Operacions vinculades: explicació de les operacions dutes a terme amb l'entitat bancària i altres entitats vinculades. f) Política de conflictes d'interès. g) Activitat de l'obra social desenvolupada.

3. La manca d'elaboració o de publicació de l'informe anual de govern corporatiu de les fundacions bancàries, o l'existència en aquest informe d'omissions o dades falses o enganyoses, comportarà les sancions següents: a) Multa per import de fins al 0,5 per cent dels seus recursos propis, o fins a 500.000 euros si aquell percentatge fos inferior a aquesta xifra. b) Amonestació pública amb publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

4. Correspon al protectorat la competència per a la instrucció dels expedients als quals es refereix aquest article i per a la imposició de les sancions corresponents.

5. El procediment sancionador se substanciarà d'acord amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i el seu desplegament reglamentari.

Article 49. Règim fiscal

1. Les fundacions bancàries tributaran en règim general de l'Impost sobre Societats i no els resultarà d'aplicació el règim fiscal especial previst en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

2. Les fundacions, ordinàries o bancàries, que actuïn de forma concertada en una mateixa entitat de crèdit, en els termes establerts en l'apartat 2 de l'article 43 d'aquesta Llei, tindran el mateix tractament fiscal que correspongui a les fundacions bancàries amb el mateix grau de participació.

3. La Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis tindrà el tractament fiscal que correspongui a les fundacions bancàries a les quals es refereix l'apartat 1 de l'article 43 d'aquesta Llei.