Llei 1/2018, de 6 de març, per la qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els efectes produïts per la sequera en determinades conques hidrogràfiques i es modifica el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol

Preàmbul

I

Des de l'any 2007, les situacions de sequera hidrològica en les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries es gestionen mitjançant els Plans especials davant situacions d'alerta i eventual sequera, aprovats per l'Ordre MAM/698/2007, de 21 de març, i posteriorment modificats pel Reial Decret 1/2016, de 8 de gener, pel qual s'aprova la revisió dels Plans Hidrològics de les Demarcacions Hidrogràfiques del Cantàbric Occidental, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Segura i Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre.

D'acord amb l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, aquests plans, amb els seus sistemes d'indicadors hidrològics, són els que serveixen de referència als organismes de conca per a la declaració formal de situacions d'alerta i eventual sequera.

II

El valor mitjà nacional de les precipitacions acumulades des de l'1 d'octubre de 2016 fins a l'1 de maig de 2017 representa al voltant d'un 13% menys que el valor normal corresponent a aquest període. A data 1 de maig de 2017, la reserva hidràulica peninsular se situava en un 56%, notablement inferior a la mitjana dels últims 5 anys (74,2%) i a la dels últims 10 anys (70%). Això justifica l'adopció de les corresponents mesures per pal·liar els efectes causats per l'esmentada situació durant l'any 2017.

Els volums embassats en el present any hidrològic en les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries han estat molt poc rellevants, persistint la situació de sequera declarada en els àmbits territorials de les Confederacions Hidrogràfiques del Segura i del Xúquer i donant inici a la situació de sequera en la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Duero. En la situació tècnica d'alerta per sequera es troba també la conca del Guadalquivir, la Comissió de Seguiment de la qual, en la seva reunió del passat 30 de novembre de 2017, va acordar la necessitat de tramitar i aprovar un decret pel qual es declarés la situació de sequera prolongada i s'adoptessin mesures excepcionals. En aquest sentit, la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir va sol·licitar al Govern, el passat 26 de desembre de 2017, l'aprovació d'un Reial Decret de Sequera per a aquesta demarcació.

En la demarcació hidrogràfica del Guadalquivir, la situació actual de les reserves d'aigua, com a conseqüència de la manca de precipitacions, determina que no puguin cobrir-se de manera adequada totes les demandes amb les reserves existents en els sistemes d'explotació de la demarcació.

La conca del Guadalquivir pateix una situació de precipitacions inferiors a la normalitat l'inici de la qual es remunta a l'any 2013/14. Pel que fa a l'any hidrològic en curs (2017/2018), la precipitació mitjana als embassaments de la demarcació hidrogràfica durant els mesos d'octubre i novembre ha estat de 94 mm, la qual cosa es tradueix en un dèficit de precipitació del 38% respecte al valor mitjà del mateix període dels 25 anys anteriors (152 mm). Les aportacions recollides durant aquests dos mesos han totalitzat 154 hm³, la qual cosa implica un descens del 61,5% sobre la mitjana històrica dels últims vint-i-cinc anys (400 hm³).

D'altra banda, les reserves existents a data 1 de desembre de 2017 són 2.554,7 hm³ sobre un total de 8.120,5 hm³, un 31,5% sobre capacitat total. En aquella mateixa data de 2016, el volum embossat era del 49,6% sobre capacitat total (4.036 hm³). Cal ressaltar que en el Sistema de Regulació General el volum embassat a 1 de desembre de 2017 (1.465 hm³) suposa un 25,9% sobre capacitat total (5.657,6 hm³), sobretot tenint en compte que l'any anterior el volum embassat en aquest sistema se situava en un 46,1% (2.610,8 hm³) sobre capacitat total.

En el cas del Duero, l'inici de l'any hidrològic 2016/2017 ha estat extremadament sec des del punt de vista de la meteorologia: la precipitació acumulada en els últims sis mesos de l'any passat ha estat del 55% de la mitjana de la sèrie històrica que abasta 48 anys. Els volums embassats a data 18 de maig de 2017 són 984 hm³ menys que els que hi havia embassats en aquella mateixa data de 2016. Aquesta xifra de 984 hm³ representa un 34,20% de la capacitat de regulació de la qual disposa actualment la conca hidrogràfica del Duero.

A data 1 de maig, l'indicador de sequera de l'estat global de la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Duero s'ha mantingut en alerta per cinquè mes consecutiu. Aquest fet ha motivat que, d'acord amb el contingut del Pla Especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual Sequera del Duero, i d'acord amb l'article 20 de les disposicions normatives del Pla Hidrològic de la part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Duero, la demarcació es trobi en situació de sequera prolongada, i s'hagin adoptat per l'organisme de conca un conjunt de restriccions per la manca d'aigua embassada, de conformitat amb l'article 55 del text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

En el cas de la conca hidrogràfica del Segura, en sequera declarada des del 9 de maig de 2015, amb l'entrada en vigor del Reial Decret 356/2015, de 8 de maig, la situació s'ha agreujat de forma particular per dos motius: el volum embassat en la pròpia demarcació és, a data 18 de maig de 2017, del 32%, quan la mitjana dels últims 5 anys en aquesta mateixa data se situa en el 60,78%, i el volum embassat a Entrepeñas i Buendía (embassaments des dels quals part l'Aqüeducte Tajo-Segura) se situa a data 19 de maig per sota de 368 hm³, havent-se entrat, d'acord amb les Regles d'explotació del Transvasament Tajo-Segura, aprovades per la disposició addicional cinquena de la Llei 21/2015, de 20 de juliol, en el Nivell 4, la qual cosa implica que no es pot aprovar cap transvasament per a abastament i regadiu des de la Demarcació Hidrogràfica del Tajo.

En el cas de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, també en sequera declarada des del 9 de maig de 2015 amb l'entrada en vigor del Reial Decret 355/2015, de 8 de maig, a data 1 de maig de 2017 els indicadors d'estat dels subsistemes Túria i Xúquer es troben en alerta i prealerta, respectivament.

Els Reials Decrets 356/2015 i 355/2015 i les seves pròrrogues contenen, com una de les mesures administratives que pot ajudar a superar la situació d'escassetat de recursos hídrics existent, la utilització dels contractes de cessió de drets a l'ús de l'aigua previstos en la legislació d'aigües. En aquest sentit, es contempla la possibilitat recollida en l'article 67.2 del text refós de la Llei d'Aigües, on es preveu que es podrà permetre que els contractes celebrats no respectin la prelació d'usos establerts en el Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica, o subsidiàriament en la pròpia Llei.

III

Les situacions de sequera hidrològica descrites estan afectant, en molts casos, el naixement i el desenvolupament normal dels cultius de secà, així com als cultius de regadiu de les zones referides en les tres demarcacions hidrogràfiques esmentades, bé per insuficiència de l'aigua embassada per atendre la demanda de reg, bé per la reducció de precipitacions que ha afectat les reserves als aqüífers que proporcionen l'aigua de reg.

Les condicions climàtiques extremes que pateix enguany el sector agrari en les zones assenyalades amenacen la viabilitat econòmica de moltes explotacions i la seva pròpia pervivència com a unitats productives, la qual cosa afectaria seriosament l'economia de les comarques agràries i el desenvolupament d'altres sectors d'activitat econòmica relacionats amb l'agricultura.

Si bé és cert que el Pla de seguros agraris, subvencionats pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, representa l'eina de referència obligada en la lluita contra les adversitats climàtiques, en contemplar només la sequera meteorològica i no la hidrològica, l'extraordinària incidència d'aquesta sequera aconsella l'adopció de mesures, a títol excepcional, que complementin l'acció dels seguros agraris a fi de minorar les conseqüències en l'economia de les explotacions agràries afectades.

Consegüentment, per pal·liar el desequilibri econòmic que s'hagués pogut produir a la Mancomunitat dels Canals del Taibilla i als esmentats abastaments de la província d'Almeria, i possibilitar la continuïtat de l'activitat productiva de les explotacions agràries que estan patint els efectes de la sequera, el Govern considera necessari adoptar un conjunt de mesures, amb caràcter urgent, destinades a pal·liar els efectes d'aquesta important adversitat climàtica, en el marc de la necessària cooperació amb les comunitats autònomes afectades.

IV

En un altre ordre de coses, en aquest àmbit, les actuals circumstàncies socials requereixen un ús dels recursos energètics més eficient, sostenible i respectuós amb el medi ambient, cohonestant el desenvolupament econòmic amb la protecció eficaç del medi ambient, en concordança amb els principis bàsics que regeixen la política fiscal, energètica i ambiental de la Unió Europea.

En l'ordenament jurídic vigent, l'article 112 bis del text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, després de la modificació operada per la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, regula el cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica. Posteriorment es va aprovar el Reial Decret 198/2015, de 23 de març, pel qual es desenvolupa l'article 112 bis del text refós de la Llei d'Aigües i es regula el cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica en les demarcacions intercomunitàries.

D'acord amb la legislació referida, i en termes consonants amb l'article 2.2.a) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, la naturalesa del cànon és la d'una taxa que s'aplica a la producció de totes les instal·lacions de generació que obtenen un benefici de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic hidràulic, per a la producció d'energia elèctrica. La seva creació va obeir, com expressa la Llei 15/2012, de 27 de desembre, a la necessitat de salvaguardar la qualitat general de les aigües continentals espanyoles, que constitueixen un recurs natural d'evident rellevància per al conjunt de la societat.

V

L'experiència acumulada en els anys transcorreguts des de l'entrada en vigor de la Llei 15/2012, de 17 de desembre, evidencia la necessitat de reforçar les actuacions de protecció, millora i regeneració de les masses d'aigua superficial en les conques hidrogràfiques. Tot això sense perjudici de la reducció progressiva de la contaminació procedent de substàncies prioritàries i de l'eliminació de forma gradual respecte als abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies perilloses en la qual ha d'intensificar esforços l'Administració Hidràulica de l'Estat.

Per garantir la protecció del domini públic hidràulic, i amb l'objectiu d'assegurar el compliment dels objectius ambientals establerts en la Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari en l'àmbit de la política d'aigües (Directiva Marc de l'Aigua), s'incrementa el tipus de gravamen del cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica des del 22 per cent del valor de la base imposable previst en l'article 112 bis del text refós de la Llei d'Aigües fins al 25,5 per cent.

Finalment, s'incrementa la bonificació tributària que l'apartat 7 de l'esmentat article 112 bis reconeix a les instal·lacions hidroelèctriques de potència igual o inferior a 50 MW, en la mesura necessària per mantenir els efectes del règim retributiu establert en el Reial Decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus.

VI

Les disposicions que s'aproven mitjançant la present Llei mantenen una relació de continuïtat amb les normes precedents que conformen l'ordenament jurídic vigent en aquesta matèria, a causa de la relació cada vegada major entre sostenibilitat ambiental i producció energètica. D'aquí que aquesta norma trobi el seu fonament jurídic en l'article 45 de la Constitució Espanyola, en el qual la protecció del medi ambient es contempla com un dels principis rectors de les polítiques socials i econòmiques.

Aquesta Llei es dicta a l'empara del que es disposa en l'article 149.1.22.a de la Constitució Espanyola, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en la legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d'una comunitat autònoma, així com a l'empara de l'habilitació continguda en l'article 149.1.14.a que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria d'Hisenda Pública.

VII

Els danys per la sequera i altres adversitats climatològiques en la producció de l'oliverar, així com en altres produccions com el raïm, hortalisses, herbacis, cítrics, fruiters i fruits secs, dificulten greument, per la seva incidència en la pèrdida de jornades de treball, la consecució del nombre mínim de jornades reals cotitzades precises per accedir al subsidi per desocupació contemplat en el Reial Decret 5/1997, de 10 de gener, o de la renda agrària regulada pel Reial Decret 426/2003, de 11 d'abril.

A tal finalitat respon la mesura contemplada en la disposició addicional vuitena —així com la disposició transitòria tercera—, mitjançant la qual es redueix a vint el nombre de jornades reals cotitzades exigides als treballadors eventuals agraris que residin en l'àmbit territorial de les Comunitats Autònomes d'Andalusia i Extremadura per poder ser beneficiaris del subsidi per desocupació o de la renda agrària abans indicats.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Règim transitori per a la liquidació del cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica corresponent a l'exercici 2017

1. En l'autoliquidació de l'exercici 2017 que, d'acord amb el que preveu l'article 10 del Reial Decret 198/2015, de 23 de març, haurà de realitzar cada contribuent en el mes de març de 2018, s'aplicarà el tipus del 22 per cent a la part proporcional de la base imposable corresponent a la fracció de l'any transcorreguda fins a l'entrada en vigor de la present Llei, i el tipus del 25,5 per cent a la part proporcional de la base imposable corresponent a la fracció de l'any posterior a aquesta entrada en vigor, tot això sense perjudici de l'aplicació, en el que no sigui incompatible, del que preveuen els articles 8 i 10 de l'esmentat text reglamentari.

2. Si es produïssin liquidacions de la producció elèctrica de caràcter definitiu per part de l'operador del mercat, de l'operador del sistema o de l'òrgan encarregat de les liquidacions amb posterioritat a la data d'autoliquidació del cànon, el contribuent estarà obligat a realitzar una autoliquidació complementària en els tres mesos següents a l'esmentada liquidació definitiva de la producció.

Disposició transitòria segona. Autorització en relació a l'increment del percentatge d'avançament de pagaments

El Govern, a través del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i en el marc de les disposicions reguladores de la Política Agrària Comuna, realitzarà les gestions necessàries davant la Unió Europea per tal que s'autoritzi en l'any de sol·licitud 2018, tant l'increment del percentatge d'avançament de pagaments directes a l'agricultura i a la ramaderia i altres règims d'ajuda directa i al desenvolupament rural, com la utilització per al pasturatge de les superfícies de guaret que es declarin com a superfícies d'interès ecològic als efectes del pagament per pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient.

Igualment, el Govern estudiarà i aplicarà les excepcions que resultin necessàries durant la campanya de sol·licitud 2018 quant als requisits exigibles en allò relatiu a agricultor actiu i exercici de l'activitat agrària, a fi que les circumstàncies devenides com a conseqüència de la sequera no representin impediments afegits per a la percepció de pagaments directes a l'agricultura i a la ramaderia i altres règims d'ajuda directa i al desenvolupament rural.

Disposició transitòria tercera. Sol·licituds del subsidi per desocupació o de la renda agrària presentades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei

El que es disposa en la disposició addicional vuitena serà també d'aplicació als treballadors referits en la mateixa que haguessin presentat entre l'1 de setembre de 2017 i l'entrada en vigor d'aquesta llei la sol·licitud del subsidi per desocupació regulat en el Reial Decret 5/1997, de 10 de gener, o de la renda agrària regulada en el Reial Decret 426/2003, de 11 d'abril, sempre que presentin una nova sol·licitud a partir d'aquesta entrada en vigor i dins dels sis mesos següents a la mateixa.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Crèdits pressupostaris

1. La compensació de les disminucions d'ingressos que es produeixin en les Confederacions Hidrogràfiques o en els Organismes de Conca Intracomunitaris com a conseqüència de les exempcions previstes en l'article 2 d'aquesta Llei seran finançades íntegrament amb càrrec al Fons de contingència d'execució pressupostària.

2. Aquesta compensació podrà ser finançada amb càrrec als recursos propis i al romanent de tresoreria que si escau existís, tramitant-se, si fos necessari, les corresponents modificacions pressupostàries, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

Disposició addicional segona. Regla excepcional i temporal sobre la cessió de drets a l'ús privatiu d'aigües en les demarcacions hidrogràfiques amb declaració de sequera vigent

Amb caràcter excepcional i temporalment limitat fins al 30 de setembre de 2018, es podran autoritzar contractes de cessió de drets a l'ús privatiu de les aigües, entre concessionaris de la conca del Segura, en els quals el volum susceptible de cessió sigui igual al volum concedit al titular que cedeix el seu dret, sense que sigui d'aplicació la limitació establerta en l'article 69 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües.

Amb el mateix caràcter i vigència temporal podran autoritzar-se contractes de cessió de drets a l'ús privatiu de les aigües, entre concessionaris de la conca del Duero.

Aquesta mateixa previsió s'aplicarà als contractes que se celebrin entre concessionaris de la conca del Xúquer amb una vigència temporal limitada al 30 de setembre de 2018.

Disposició addicional tercera. Suport a l'agricultura territorial

El Govern impulsarà i desenvoluparà una Estratègia de Modernització i Diversificació Rural, amb l'objectiu d'oferir un suport específic a joves i dones del medi rural, principalment en l'àmbit agroalimentari i forestal.

Disposició addicional quarta. Pla de xoc per a l'optimització de recursos hídrics en la conca mediterrània

El Govern, amb caràcter urgent, aprovarà un Pla de xoc d'optimització de recursos hídrics en la conca mediterrània que fomentarà la utilització de recursos no convencionals, possibilitant l'ús de l'aigua procedent de dessalinitzadores o d'altres conduccions de l'Administració General de l'Estat ja construïdes mitjançant l'execució de les obres i actuacions que possibilitin que el preu de l'aigua per a reg no excedeixi de la capacitat econòmica dels usuaris.

Disposició addicional cinquena. Campanya de sensibilització sobre nous hàbits i valors en torn a l'aigua

El Govern impulsarà, amb la dotació pressupostària adequada, una campanya de sensibilització vers els ciutadans amb l'objectiu d'implicar-los en un canvi d'hàbits i en l'adopció de nous valors en torn a l'ús de l'aigua i la seva importància, fomentant l'estalvi d'aquest recurs hídric.

Disposició addicional sisena. Impuls de la reutilització d'aigües

El Govern impulsarà la reutilització d'aigües convenientment depurades, de conformitat amb el que preveu el Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre.

Disposició addicional setena. Banc Públic de l'Aigua

A fi de possibilitar la disponibilitat d'aigua amb fins d'interès públic, el Govern impulsarà les modificacions legislatives necessàries per procedir a la creació d'un Banc Públic de l'Aigua en cadascuna de les conques hidrogràfiques existents. Aquests bancs públics de l'aigua tindran entre altres funcions el control de les transaccions de drets sobre aigua de reg, garantint una gestió i un control públic transparent, així com la fixació pública de compensacions, des de la restricció temporal de les transferències cenyida a cicles de sequera i tenint en compte els impactes ambientals en joc.

Disposició addicional vuitena. Reducció del nombre mínim de jornades reals cotitzades necessàries per accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària en favor dels treballadors eventuals agraris de les Comunitats Autònomes d'Andalusia i Extremadura, afectats pel descens de producció com a conseqüència de la sequera

1. Els treballadors agraris per compte aliè de caràcter eventual que resideixin en l'àmbit territorial de les Comunitats Autònomes d'Andalusia i Extremadura podran ser beneficiaris del subsidi per desocupació contemplat en el Reial Decret 5/1997, de 10 de gener, o de la renda agrària establerta en el Reial Decret 426/2003, de 11 d'abril, tot i que no tinguin cobert el nombre mínim de jornades reals cotitzades establert en l'article 2.1.c) o en l'article 2.1.d), respectivament, dels esmentats reials decrets, sempre que compleixin els requisits següents: a) Tenir cobert un mínim de 20 jornades reals cotitzades en els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la situació de desocupació. b) Reunir la resta dels requisits exigits en la normativa aplicable. c) Sol·licitar-ho dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. Quan s'apliqui el que preveu l'apartat 1, es considerarà acreditat un nombre de 35 jornades reals cotitzades als efectes del que estableix: a) L'article 5.1.a) del Reial Decret 5/1997, de 10 de gener. b) Els articles 4.1 i 5.1.a) del Reial Decret 426/2003, de 11 d'abril.

3. En les sol·licituds que es presentin en els sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei en l'àmbit territorial indicat en l'apartat 1, s'estarà al que segueix: a) Per aplicar la disposició transitòria primera del Reial Decret 5/1997, de 10 de gener, s'haurà de completar un nombre mínim de 20 jornades reals cotitzades, en la forma prevista en aquesta disposició. b) Per aplicar el que estableix l'apartat 2 de la disposició transitòria segona del Reial Decret 5/1997, de 10 de gener, es considerarà acreditat un nombre de 35 jornades reals cotitzades quan s'acrediti un nombre igual o superior a 20 jornades reals cotitzades.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible

Es modifica l'apartat 2 de l'article 82 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible, afegint-hi un segon paràgraf amb el tenor següent: «En particular, el Govern fomentarà inversions per a la millora de l'eficiència energètica en els regadius i la maquinària agrícola i la substitució de fonts convencionals per fonts renovables (atenent les problemàtiques territorials específiques respecte a la matèria primera) en instal·lacions agràries, incloent-hi instal·lacions d'autoconsum, tant elèctric com tèrmic, així com l'ús de combustibles alternatius. Igualment, fomentarà la realització d'auditories i estudis energètics que detectin les mesures d'estalvi energètic i econòmic que puguin dur-se a terme en les explotacions de reg.»

Disposició final segona. Modificació de l'apartat 3 de l'article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric

Es modifica l'apartat 3 de l'article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, afegint-hi un nou paràgraf in fine amb la redacció següent: «Igualment, de forma excepcional, es podrà establir reglamentàriament reduccions als peatges i càrregues per a determinades categories de consumidors en la modalitat de subministrament amb autoconsum caracteritzats per ser intensius en consum energètic o subjectes a estacionalitat, sempre que la modificació proposada sigui consistent amb la seguretat i la sostenibilitat econòmica i financera del sistema recollit en l'article 13 de la Llei 24/2013 de 26 de desembre, així com amb la normativa comunitària d'aplicació.»

Disposició final tercera. Addició d'una disposició final cinquena bis a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric

Es modifica la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, mitjançant l'addició d'una disposició final cinquena bis, en els termes següents: «Disposició final cinquena bis. Contractes d'accés a les xarxes de transport i distribució elèctrica per a regadius. Les condicions particulars d'aplicació a contractes d'accés per a regadiu seran les següents: En els termes que reglamentàriament es determinin, el contracte d'accés per a regadiu contemplarà la possibilitat de disposar de dues potències diferents al llarg de 12 mesos, en funció de la necessitat de subministrament per a aquesta activitat. Els preus del terme de potència no tindran increment algú respecte de les tarifes d'aplicació, sempre que la fixació així establerta sigui consistent amb la seguretat i la sostenibilitat econòmica i financera del sistema recollit en l'article 13 de la llei 24/2013, de 26 de desembre, així com amb la normativa comunitària d'aplicació.»

Disposició final quarta. Títol competencial

Aquesta Llei es dicta a l'empara de l'article 149.1.22.a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d'una comunitat autònoma. D'aquest títol competencial s'exceptuen els preceptes o part dels mateixos que s'esmenten a continuació: — L'article 3 que es dicta a l'empara de l'article 149.1.17.a CE que atribueix a l'Estat la competència sobre «règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes». — Els articles 4, 7 i la disposició addicional primera que es dicten a l'empara de l'article 149.1.14.a CE en matèria d'Hisenda general i Deute de l'Estat. — Els articles 5, 6, 8, 9 i la disposició addicional tercera que es dicten a l'empara de l'article 149.1.1.13.a CE que atribueix a l'Estat la competència sobre Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. — Les disposicions finals primera, segona i tercera es regiran pel títol competencial que s'estableix en la norma objecte de modificació.

Disposició final cinquena. Facultats de desenvolupament

El Govern i els titulars dels Ministeris d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Hisenda i Funció Pública, Energia, Turisme i Agenda Digital, i Treball i Seguretat Social, en l'àmbit de les seves respectives competències, dictaran les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució del que estableix aquesta Llei.

Disposició final sisena. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado».