Llei 40/1979, de 10 de desembre, sobre el Règim Jurídic de Control de Canvis

Article 1. Règim general (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 2. Règim general (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 3. Règim general (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 4. Règim general (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 5. Règim general (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 6. Tipificació dels delictes monetaris

Cometen delicte monetari els qui contravinguin el sistema legal de control de canvis mitjançant qualsevol dels actes o omissions següents, sempre que la seva quantia superi els 2.000.000 de pessetes:

A) Els qui sense haver obtingut la preceptiva autorització prèvia o havent-la obtingut mitjançant la comissió d'un delicte:

Primer.- Exportin moneda metàl·lica o bitllets de Banc espanyols o estrangers, o qualsevol altre mitjà de pagament o instruments de gir o crèdit, estiguin expressats en pessetes o en moneda estrangera.

Segon.- Importin moneda metàl·lica espanyola o bitllets del Banc d'Espanya, o qualsevol altre mitjà de pagament o instrument de gir o crèdit expressats en pessetes.

Tercer.- Els residents que a títol onerós adquireixin béns mobles o immobles situats a l'estranger o títols mobiliaris emesos a l'exterior, i els residents que acceptin préstecs o crèdits de no residents o se'ls atorguin, o garanteixin obligacions de no residents.

Quart.- Els qui en territori espanyol acceptin qualsevol pagament, lliurament o cessió de pessetes d'un no resident, o per compte seu, o els realitzin a favor seu o per compte seu.

B) Els residents que no posin a la venda, a través del mercat espanyol autoritzat, i dins dels quinze dies següents a la seva disponibilitat, les divises que posseeixin.

C) El qui obtingui divises mitjançant al·legació de causa falsa o per qualsevol altra forma il·lícita.

D) El qui destini divises lícitament adquirides a una finalitat diferent de l'autoritzada.

Article 7. Responsabilitat penal i circumstàncies modificatives

1. (Anul·lat per Sentència del Tribunal Constitucional 160/1986, de 16 de desembre.)

2. Els Tribunals imposaran les penes en el seu grau màxim quan els delictes es cometin per mitjà o en benefici d'entitats o organitzacions en les quals, per la seva pròpia naturalesa o activitat, pugui derivar-se una facilitat especial per a la comissió del delicte.

3. Quan els actes previstos en l'article 6 es cometin en el si d'una societat, empresa o organització, també seran responsables dels delictes les persones físiques que efectivament exerceixin la direcció i gestió de l'entitat i aquelles per compte de les quals actuïn, sempre que tinguessin coneixement dels fets.

4. Els Tribunals, tenint en compte la transcendència econòmica del fet per als interessos socials, les circumstàncies especials que hi concorrin i específicament la reparació o disminució dels efectes del delicte i la repatriació del capital, podran imposar les penes inferiors en grau a les assenyalades en l'apartat 1 d'aquest article.

5. La moneda espanyola, la divisa, els objectes i qualsevol altre dels elements per mitjà dels quals es cometi un delicte monetari es reputaran instruments del delicte als efectes del que preveu l'article 48 del Codi Penal.

6. El Codi Penal s'aplicarà amb caràcter supletori.

Article 8. Responsabilitat per negligència de directius d'entitats autoritzades

Els administradors, directius o empleats de les entitats autoritzades a les quals es refereix l'article 5 que, per negligència en l'exercici de les seves funcions, apreciada pels Tribunals, hagin facilitat la comissió d'alguna de les conductes descrites en l'article 6 seran castigats amb multa de fins a 2.000.000 de pessetes.

Article 9. Competència i procediment jurisdiccional

1. Els Tribunals espanyols seran competents per al coneixement dels delictes establerts en l'article 6 de la present Llei, sigui quin sigui el lloc on s'hagin executat els fets.

2. La competència i els procediments per conèixer dels delictes monetaris es regularan per la Llei d'Enjudiciament Criminal i el Reial Decret-llei 1/1977, de 4 de gener.

3. D'acord amb el que disposa l'article 142 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la sentència, sens perjudici dels altres pronunciaments que dit precepte estableix, determinarà, si escau, la responsabilitat civil que regula l'article 104 del Codi Penal. En els supòsits contemplats en l'apartat 3 de l'article 7 seran responsables civils subsidiaris la societat, l'empresa o les persones integrants de l'organització en el si de la qual es va cometre el delicte.

4. a) En tot cas, els jutges i tribunals de la jurisdicció penal competent per conèixer dels delictes d'aquesta Llei podran requerir el coneixement de qualsevol expedient que s'estigui instruint per l'Administració per fets sancionats en aquesta Llei, d'ofici o per denúncia, i l'Administració tindrà l'obligació de remetre les actuacions, sense que sigui possible plantejar conflicte jurisdiccional. La mateixa obligació de remissió tindrà l'Administració quan, amb motiu del coneixement d'un expedient administratiu en matèria de control de canvis, apreciés indicis que el fet pugui ser constitutiu de delicte tipificat en l'article 6 d'aquesta Llei.

b) Mentre estigués coneixent d'un fet l'autoritat judicial, l'Administració s'abstindrà de tota acció sancionadora en relació amb les conductes origen del mateix. L'activitat sancionadora de l'Administració, en virtut de les infraccions administratives previstes en aquesta Llei, només podrà iniciar-se o continuar-se quan el procés penal acabi per sentència absolutòria o altra resolució que hi posi fi, provisional o definitiva, sense declaració de responsabilitat penal, sempre que estiguin basades en un motiu que no sigui la inexistència del fet, la declaració expressa de no haver-hi participat l'acusat o l'exempció de responsabilitat penal del mateix. No obstant això, en aquests dos últims supòsits l'Administració podrà sancionar les infraccions administratives relacionades amb el fet i comeses per un tercer no subjecte al procediment penal.

Article 10. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 11. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 12. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 13. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 14. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 15. Infraccions administratives (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 16. Inspecció i investigació (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 17. Inspecció i investigació (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)

Article 18. Inspecció i investigació (derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol.)